<?xml version="1.0"  encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0">
<channel>
 <title>Cupatges - RSS </title>
 <link>https://cupatges.elnacional.cat/rss/</link>
 <lastBuildDate>Sat, 14 Nov 2026 16:12:44 +0100</lastBuildDate>
 <language>ca-ES</language>
 <atom:link href='https://cupatges.elnacional.cat/rss/' rel='self' type='application/rss+xml'/>
 <description> Cupatges, Vins i gastronomia a la xarxa. </description>
   <item>
     <title>500 ampolles: Vallformosa presenta un Gran Reserva ecològic nascut a més de 500 metres</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 13 Nov 2026 10:08:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El nou Vallformosa 500 combina parellada i chardonnay, una crian&ccedil;a m&iacute;nima de 40 mesos i una producci&oacute; de nom&eacute;s 500 ampolles numerades. Fina Puigdevall i Martina Puigvert, del restaurant Les Cols, n&rsquo;han protagonitzat la presentaci&oacute; amb un dinar a quatre mans.Una vinya plantada el 1960, una subhasta solid&agrave;ria i una edici&oacute; limitada de 500 ampolles. S&oacute;n els tres fils que expliquen el nou Vallformosa 500 Gran Reserva, un cava ecol&ograve;gic brut nature amb qu&egrave; la companyia posa el focus en l&rsquo;altitud, la llarga crian&ccedil;a i la gastronomia.El llan&ccedil;ament s&rsquo;ha presentat a Vallformosa amb un &agrave;pat de Fina Puigdevall i Martina Puigvert, del restaurant Les Cols. Les dues cuineres han dissenyat una proposta per explorar el comportament del cava al llarg de tot el dinar: com acompanya els plats, com es transforma a la copa i com dialoga amb diferents sabors i textures.Qu&egrave; en sabem?Vallformosa 500 Gran Reserva &eacute;s un cupatge de parellada i chardonnay a parts iguals, elaborat amb ra&iuml;m ecol&ograve;gic veremat a m&agrave; al Pla de Manlleu, a m&eacute;s de 500 metres sobre el nivell del mar.La crian&ccedil;a &eacute;s d&rsquo;un m&iacute;nim de 40 mesos en ampolla sobre les mares. Es presenta com a brut nature, sense addici&oacute; de sucre despr&eacute;s del degollament, i t&eacute; un sucre residual d&rsquo;1,2 grams per litre.L&rsquo;edici&oacute; consta de 500 ampolles numerades individualment, presentades en un estoig de fusta natural. El preu de venda anunciat &eacute;s de 65 euros amb estoig.El context: una vinya amb m&eacute;s de sis d&egrave;cades d&rsquo;hist&ograve;riaEl relat del projecte comen&ccedil;a al Camp Llarg, al Pla de Manlleu. L&rsquo;any 1960, en una parcel&middot;la on abans hi havia cereal, van plantar portaempelts americans. Un any despr&eacute;s els van empeltar amb material seleccionat de la mateixa finca, seguint el m&egrave;tode de l&rsquo;&egrave;poca.Aquella vinya ha arribat fins avui gr&agrave;cies al treball i al coneixement transmesos entre generacions. M&eacute;s de sis d&egrave;cades despr&eacute;s, forma part de l&rsquo;origen d&rsquo;aquesta nova proposta de Vallformosa.El projecte tamb&eacute; t&eacute; un vessant solidari. L&rsquo;any 2022, Vallformosa va fer la puja m&eacute;s alta en una subhasta vinculada a la vinya i va destinar 10.000 euros a la Creu Roja Alt Pened&egrave;s. Aquella iniciativa &eacute;s el punt de partida del nou Gran Reserva.Per qu&egrave; &eacute;s important?La singularitat del cava es construeix a partir de decisions concretes: ra&iuml;m cultivat en altitud, viticultura ecol&ograve;gica, collita manual, un cupatge de dues varietats i m&eacute;s de tres anys de crian&ccedil;a sobre les mares.L&rsquo;altitud pren un protagonisme especial en una anyada com la del 2022, marcada per la sequera i la calor. Les nits m&eacute;s fresques del Pla de Manlleu van ajudar a alentir la maduraci&oacute; i a preservar l&rsquo;acidesa i la frescor del ra&iuml;m.La presentaci&oacute; amb Les Cols tamb&eacute; situa el vi en un context prec&iacute;s: la taula. La proposta gastron&ograve;mica de Puigdevall i Puigvert s&rsquo;ha concebut per mostrar com el cava pot acompanyar un &agrave;pat complet, amb registres diferents a mesura que avan&ccedil;a el men&uacute;.En profunditat: qu&egrave; hi aporta l&rsquo;anyada 2022?La collita del 2022 va estar condicionada per una disponibilitat d&rsquo;aigua molt baixa. Tant l&rsquo;hivern com la primavera previs a la verema van registrar poca pluja, cosa que va limitar les reserves h&iacute;driques dels s&ograve;ls calcaris de la zona.A partir del maig, les onades de calor es van anar succeint i van accelerar el cicle de la vinya. El celler descriu aquella verema com la m&eacute;s primerenca que s&rsquo;havia registrat fins aleshores.En aquest escenari, el contrast entre la temperatura di&uuml;rna i la nocturna va actuar com un element moderador. L&rsquo;altitud va permetre disposar de nits m&eacute;s fresques, un factor que, segons Vallformosa, va contribuir a conservar l&rsquo;equilibri del ra&iuml;m en un any especialment exigent.Com s&rsquo;elabora?El proc&eacute;s comen&ccedil;a amb una verema manual i una selecci&oacute; dels gotims. Un cop al celler, el ra&iuml;m es premsa suaument per obtenir el most, que fa la primera fermentaci&oacute; i es transforma en vi base.La segona fermentaci&oacute; t&eacute; lloc dins de l&rsquo;ampolla, seguint el m&egrave;tode tradicional. Despr&eacute;s arriba la crian&ccedil;a: un m&iacute;nim de 40 mesos en contacte amb les mares, durant els quals el vi desenvolupa complexitat, estructura i textura.El resultat es presenta en estil brut nature. Aquesta elecci&oacute;, sense sucre afegit despr&eacute;s del degollament, acompanya la voluntat del celler de donar protagonisme a l&rsquo;expressi&oacute; del vi i al seu origen.El tast:Al nas, s&#39;identifiquen records de iogurt de llimona, taronja sanguina i flor blanca, amb un mat&iacute;s subtil de fonoll. &Eacute;s un perfil en qu&egrave; els registres c&iacute;trics comparteixen espai amb les notes que recorden la crian&ccedil;a.En boca, &eacute;s un cava fresc, sec i &agrave;gil, amb textura rodona i cremosa. Els c&iacute;trics reapareixen al costat de matisos de fruita seca, amb un carb&ograve;nic ben integrat.A taula: del peix a la cuina asi&agrave;tica&Eacute;s ideal servir-lo amb peixos al forn o a la brasa i arrossos de peix i marisc, i tamb&eacute; funcionar&agrave; perfectamentamb cuina asi&agrave;tica, especialment amb plats que combinen esp&egrave;cies, umami i contrastos de sabor.La presentaci&oacute; amb Fina Puigdevall i Martina Puigvert ha girat al voltant d&rsquo;aquesta versatilitat. Les cuineres de Les Cols han creat un &agrave;pat per observar l&rsquo;evoluci&oacute; del Gran Reserva al llarg del dinar i posar-ne a prova la capacitat d&rsquo;acompanyar diferents elaboracions.T&rsquo;agradar&agrave; si&hellip;Busques un escum&oacute;s sec, amb crian&ccedil;a i un perfil c&iacute;tric, i valores tant la frescor com la textura a la boca. Tamb&eacute; si t&rsquo;interessen les produccions petites amb un origen explicat a partir de la vinya i de les persones que l&rsquo;han conservada.La presentaci&oacute; en estoig i la numeraci&oacute; individual poden fer-ne una opci&oacute; per regalar. El seu plantejament gastron&ograve;mic, alhora, convida a obrir-lo durant un &agrave;pat i donar-li temps a la copa.Per acabarAmb Vallformosa 500, la companyia concentra en una edici&oacute; molt curta una hist&ograve;ria de vinya, altitud, solidaritat i crian&ccedil;a. 500 ampolles per explicar un paisatge del Pla de Manlleu i portar-lo a taula.El cava t&eacute; un 12% d&rsquo;alcohol i un preu de 65 euros amb estoig.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9638-500-ampolles-vallformosa-presenta-un-gran-reserva-ecologic-nascut-a-mes-de-500-metres</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9638-500-ampolles-vallformosa-presenta-un-gran-reserva-ecologic-nascut-a-mes-de-500-metres</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202611/1200_1794565235marta_vidal_lescols.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Sis vins aconsegueixen el doble 10 a la nova Guia de Vins de Catalunya</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 10 Nov 2026 14:45:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Sis vins han aconseguit posar d&rsquo;acord professionals i consumidors amb un 10 sobre 10 de tots dos jurats. S&oacute;n els guanyadors de la Doble Excel&middot;l&egrave;ncia de la XIX edici&oacute; de La Guia de Vins de Catalunya, que ha sortit a la venda aquest 10 de novembre. Els guardons s&rsquo;han anunciat durant La Mostra de la Guia, celebrada a les Drassanes Reials de Barcelona amb la participaci&oacute; de 113 cellers.Context: La nova edici&oacute; de la Guia ha tastat 860 refer&egrave;ncies de prop de 200 cellers catalans. La principal novetat &eacute;s la incorporaci&oacute; de dues valoracions per a cada vi: la d&rsquo;un panell d&rsquo;uns 70 tastadors professionals i la d&rsquo;un panell popular format per 175 aficionats. Tots dos han fet els tasts a cegues.Aquest sistema dona lloc a tres reconeixements: la Doble Excel&middot;l&egrave;ncia, per als vins que obtenen un 10 dels dos panells; l&rsquo;Excel&middot;l&egrave;ncia Professional, per als que reben la m&agrave;xima nota dels experts, i l&rsquo;Excel&middot;l&egrave;ncia Popular, per als que aconsegueixen el 10 dels aficionats.Per qu&egrave; &eacute;s important?La doble puntuaci&oacute; permet comparar com valoren un mateix vi els professionals i els consumidors. Els resultats mostren coincid&egrave;ncies, per&ograve; tamb&eacute; difer&egrave;ncies: a m&eacute;s dels sis vins amb un doble 10, vuit han rebut la m&agrave;xima nota professional i dos m&eacute;s, la popular.Els sis distingits amb la Doble Excel&middot;l&egrave;ncia representen quatre proced&egrave;ncies: Montsant, Empord&agrave;, Pla de Bages i Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s. Hi ha tres negres, dos blancs i un escum&oacute;s.El palmar&egrave;s completLes puntuacions s&oacute;n sobre 10. Les columnes recullen, respectivament, la valoraci&oacute; del panell professional i la del popular.Premi a la Doble Excel&middot;l&egrave;ncia						Tipus			Vi			Celler			Professional			Popular									Negre			Finca Butar&oacute;s			Mas Llunes			10			10							Negre			Venus			Venus la Universal			10			10							Negre			Ac&uacute;stic			Ac&uacute;stic Celler			10			10							Blanc			Singular d&rsquo;&Agrave;mfora Blanc			Collbaix Celler el Mol&iacute;			10			10							Blanc			Flor d&rsquo;Albera			Celler Mart&iacute; Fabra			10			10							Escum&oacute;s			Corral Cremat			Albet i Noya			10			10			Premi a l&rsquo;Excel&middot;l&egrave;ncia pel Jurat Professional						Tipus			Vi			Celler			Professional			Popular									Negre			Partida Bellvisos			Sara &amp; Ren&eacute; Viticultors			10			9,60							Negre			Clos Martinet			Mas Martinet			10			9,20							Blanc			Macabeo Extremo			Fortuny F&agrave;bregas			10			9,50							Blanc			Vins de postal - L&rsquo;Estany			Celler Cooperatiu d&rsquo;Espolla			10			9,40							Blanc			L&rsquo;Esperit de l&rsquo;AP-7			Viladomat-Arag&oacute;			10			9,30							Escum&oacute;s			Juv&eacute; &amp; Camps La Capella			Juv&eacute; &amp; Camps			10			9,00							Escum&oacute;s			Montpicolis Trenta			Celler Montpicolis			10			8,80							Dol&ccedil;			Masia Pairal Can Carreras Garnatxa d&rsquo;Empord&agrave;			Celler Mart&iacute; Fabra			10			9,40			Premi a l&rsquo;Excel&middot;l&egrave;ncia pel Jurat Popular						Vi			Celler			Professional			Popular									Mas Bell Carinyena de Cal Sigle			Mas Bell			9,00			10							Vinyes Velles			AT Roca			8,10			10			La cerim&ograve;nia de lliurament, presentada per Empar Moliner, ha comptat amb la participaci&oacute; de Cristina Massot, secret&agrave;ria general del Departament d&rsquo;Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci&oacute;, i de Joan Gen&eacute;, director de l&rsquo;INCAVI.El director de la Guia, Marc Subir&oacute;s, ha reivindicat el patrimoni vitivin&iacute;cola catal&agrave; i ha fet una crida a la cooperaci&oacute; del sector. El seu missatge: al vi catal&agrave; &laquo;no li cal que ning&uacute; li regali res, li cal que el coneguem&raquo;.Per acabar:Amb la doble puntuaci&oacute; i La Mostra a les Drassanes, la Guia enceta una nova etapa despr&eacute;s de gaireb&eacute; dues d&egrave;cades. La jornada ha reunit professionals, distribu&iuml;dors, restauradors, sommeliers i aficionats, que han pogut tastar vins de 113 cellers, incloses refer&egrave;ncies premiades i una selecci&oacute; d&rsquo;edicions limitades.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9635-sis-vins-aconsegueixen-el-doble-10-a-la-nova-guia-de-vins-de-catalunya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9635-sis-vins-aconsegueixen-el-doble-10-a-la-nova-guia-de-vins-de-catalunya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202611/1200_1794319148guia_de_vins.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Cava s'alia amb la restauració de Barcelona</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 10 Nov 2026 10:26:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Marta Vidal, presidenta de la DO Cava i Roger Pallarols, gerent del Gremi, signant l&#39;acord. Foto: DO cavaLa DO Cava i el Gremi de Restauraci&oacute; de Barcelona han signat un acord per refor&ccedil;ar la pres&egrave;ncia i el coneixement del Cava al sector de l&rsquo;hostaleria. La denominaci&oacute; s&rsquo;incorpora com a Gran Partner de l&rsquo;entitat i participar&agrave; en diferents iniciatives adre&ccedil;ades als professionals.Context: L&rsquo;alian&ccedil;a vol acostar el Cava als restaurants de Barcelona a trav&eacute;s de trobades sectorials, activitats de promoci&oacute;, presentacions i experi&egrave;ncies vinculades als vins emparats per la denominaci&oacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important? La restauraci&oacute; &eacute;s un canal clau de prescripci&oacute; i visibilitat. L&rsquo;acord busca refor&ccedil;ar el paper dels restaurants com a aparador per mostrar la diversitat, qualitat i versatilitat del Cava.Qu&egrave; sabem? La col&middot;laboraci&oacute; inclour&agrave; campanyes i continguts conjunts, accions comercials i iniciatives de visibilitat dirigides als establiments associats al Gremi.A partir d&rsquo;ara: La DO Cava vol aprofitar aquesta alian&ccedil;a per augmentar el coneixement del producte entre els professionals i refor&ccedil;ar-ne la pres&egrave;ncia a les cartes i taules de Barcelona.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9634-la-do-cava-salia-amb-la-restauracio-de-barcelona</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9634-la-do-cava-salia-amb-la-restauracio-de-barcelona</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202611/1200_1794408260D_O_CAVA_GREMI.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Aliança entre PortAventura i Familia Torres per reutilitzar ampolles de vi</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 10 Nov 2026 10:20:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[PortAventura World i Familia Torres han posat en marxa un circuit de retorn i reutilitzaci&oacute; d&rsquo;ampolles de vi amb la col&middot;laboraci&oacute; de POTS. El projecte vol substituir, en determinades refer&egrave;ncies, el model de reciclatge per un sistema en qu&egrave; la mateixa ampolla es renta, es torna a omplir i retorna al resort.Context: La prova pilot ja funciona amb quatre refer&egrave;ncies de vi i afecta el PortAventura Convention Centre, diversos hotels i alguns restaurants del parc. Les ampolles es recullen als punts de restauraci&oacute; i POTS s&rsquo;encarrega del rentat i la higienitzaci&oacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important? La reutilitzaci&oacute; pot reduir de manera significativa les emissions associades als envasos. Prenent com a refer&egrave;ncia altres projectes de Familia Torres, l&rsquo;estalvi podria situar-se entre un 40% i un 60% respecte a una ampolla d&rsquo;un sol &uacute;s.En xifres: El projecte comen&ccedil;ar&agrave; amb 8.000-10.000 ampolles, per&ograve; podria escalar fins a 56.000 unitats anuals i ampliar-se fins a 50 refer&egrave;ncies. PortAventura recorda tamb&eacute; que el 2025 va evitar m&eacute;s de 2,3 milions d&rsquo;envasos d&rsquo;un sol &uacute;s gr&agrave;cies als gots reutilitzables.A partir d&rsquo;ara: L&rsquo;objectiu &eacute;s estendre el sistema a m&eacute;s punts de restauraci&oacute;, incorporar noves refer&egrave;ncies i explorar altres categories de productes dins de l&rsquo;estrat&egrave;gia de circularitat del resort.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9633-alianca-entre-portaventura-i-familia-torres-per-reutilitzar-ampolles-de-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9633-alianca-entre-portaventura-i-familia-torres-per-reutilitzar-ampolles-de-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202611/1200_1794302639FAMILIATORRES_PORTAVENTURA_WORLD_Botellas_1_.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Tomàs Cusiné reunirà 15 vins dels seus quatre cellers en un tast magistral</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 09 Nov 2026 10:14:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Tom&agrave;s Cusin&eacute; conduir&agrave; un tast magistral amb quinze vins dels seus quatre cellers: Castell del Remei, Tom&agrave;s Cusin&eacute;, C&eacute;rvoles Celler i Cara Nord. La proposta permetr&agrave; descobrir, en una mateixa sessi&oacute;, diferents estils, varietats i territoris.Context: El tast se celebrar&agrave; al Castell del Remei, a Penelles, i estar&agrave; condu&iuml;t pel mateix productor, que explicar&agrave; l&rsquo;origen dels vins, les particularitats de cada projecte i les decisions d&rsquo;elaboraci&oacute; que defineixen el seu perfil.Per qu&egrave; &eacute;s important? La sessi&oacute; ofereix l&rsquo;oportunitat de comparar directament quinze vins de quatre cellers amb identitats diferenciades, en un format pensat per entendre millor la diversitat de la seva feina vitivin&iacute;cola.A la pr&agrave;ctica: El tast es dividir&agrave; en quatre tandes i acabar&agrave; amb una degustaci&oacute; de productes de proximitat. La cita ser&agrave; el divendres 13 de novembre de 2026, a les 19 h, al Castell del Remei.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9632-tomas-cusine-reunira-15-vins-dels-seus-quatre-cellers-en-un-tast-magistral</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9632-tomas-cusine-reunira-15-vins-dels-seus-quatre-cellers-en-un-tast-magistral</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201911/1200_1574316949NP_Toms_Cusin.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Celler Masroig presenta un Vi Novell 2026 100% garnatxa negra</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 09 Nov 2026 10:06:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El Celler Masroig ha presentat el seu Vi Novell 2026, que enguany s&rsquo;elabora per primera vegada com a monovarietal de garnatxa negra. La nova anyada arriba tamb&eacute; amb una etiqueta renovada, escollida a trav&eacute;s del concurs p&uacute;blic que el celler organitza cada any.Context: El disseny guanyador &eacute;s obra d&rsquo;Iv&aacute;n Carnero Amado, director d&rsquo;art i professor a Fuenlabrada, que s&rsquo;ha imposat entre m&eacute;s de 700 participants i ha rebut un premi de 3.000 euros. La seva proposta combina una est&egrave;tica urbana i transgressora, inspirada en la cartelleria revolucion&agrave;ria i Salvador Dal&iacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important? El Celler Masroig fa quinze anys que treballa per recuperar la tradici&oacute; del Vi Novell i donar-li una lectura contempor&agrave;nia. Enguany, la principal novetat &eacute;s l&rsquo;aposta per un 100% garnatxa negra, refor&ccedil;ant el vincle amb les varietats locals de la DO Montsant.A partir d&rsquo;ara: El Vi Novell 2026 ser&agrave; el primer vi de la nova anyada que arribar&agrave; al mercat, mantenint el seu paper com a s&iacute;mbol de final de verema i d&rsquo;inici d&rsquo;un nou cicle al celler.T&rsquo;agradar&agrave; si:	T&rsquo;agraden els vins frescos, afruitats i f&agrave;cils de beure.	Busques una garnatxa negra amb aromes de cirera i maduixa.	T&rsquo;atrauen els vins de maceraci&oacute; carb&ograve;nica, vius i directes.	Vols tastar el primer vi de l&rsquo;anyada, pensat per gaudir-lo jove.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9631-el-celler-masroig-presenta-un-vi-novell-2026-100-garnatxa-negra</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9631-el-celler-masroig-presenta-un-vi-novell-2026-100-garnatxa-negra</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202611/1200_1794215511Foto-xec.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El vi novell reivindica la frescor i la lleugeresa com a resposta als nous hàbits de consum</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 04 Nov 2026 21:48:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El vi novell vol tornar a guanyar espai entre els consumidors reivindicant dues caracter&iacute;stiques que encaixen amb les tend&egrave;ncies actuals: frescor i lleugeresa. La nova anyada s&rsquo;ha presentat al Gastronomic Forum Barcelona i arribar&agrave; al mercat l&rsquo;11 de novembre, per Sant Mart&iacute;.Context: Aquest 2026 hi participen sis cellers de cinc denominacions d&rsquo;origen catalanes, amb nou refer&egrave;ncies. En total, s&rsquo;embotellaran unes 33.300 ampolles, un 43% menys que l&rsquo;any passat. La principal novetat &eacute;s el primer vi novell blanc de Vins Petxina.Per qu&egrave; &eacute;s important? La collita 2026 arriba despr&eacute;s de diversos anys marcats per la sequera i els elaboradors esperen una anyada de bona qualitat. El vi novell, amb poca intervenci&oacute; i sense llargues criances, permet mostrar de manera especialment directa les caracter&iacute;stiques de cada verema.Els vins: Hi participen Vin&iacute;cola de Sarral i Vins Petxina, de la DO Conca de Barber&agrave;; Celler Cooperatiu d&rsquo;Espolla, de la DO Empord&agrave;; Celler Masroig, de la DO Montsant; Maset, de la DO Pened&egrave;s, i Sant Josep Vins, de la DO Terra Alta.A partir d&rsquo;ara: La promoci&oacute; canvia de format. Despr&eacute;s de nou edicions, desapareix la Festa del Vi Novell del Palau Robert i el producte s&rsquo;incorpora al Mercat de l&rsquo;Oli Nou de Barcelona. Tamb&eacute; ser&agrave; present al Festival Most, al Wine Festival de Rambla Catalunya i a les festes dels cellers elaboradors.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9630-el-vi-novell-reivindica-la-frescor-i-la-lleugeresa-com-a-resposta-als-nous-habits-de-consum</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9630-el-vi-novell-reivindica-la-frescor-i-la-lleugeresa-com-a-resposta-als-nous-habits-de-consum</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202611/1200_1793826067Presentaci_novell_26_02_1_.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Pilar Salillas, de Lagravera, rep el Premi Josep Mercader 2026</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 04 Nov 2026 21:42:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Pilar Salillas, directora i en&ograve;loga de Lagravera, rebr&agrave; aquest 4 de novembre el Premi Josep Mercader 2026 en la categoria Vi. El guard&oacute; s&rsquo;entregar&agrave; al Gastronomic Forum Barcelona i reconeix la seva traject&ograve;ria professional i el treball desenvolupat en la recuperaci&oacute; del patrimoni vit&iacute;cola lleidat&agrave;.Context: Salillas acumula m&eacute;s de 20 anys d&rsquo;experi&egrave;ncia com a en&ograve;loga i sommelier en cellers d&rsquo;Espanya i Calif&ograve;rnia. Al capdavant de Lagravera, a Alfarr&agrave;s, ha impulsat la recerca sobre vinyes velles i varietats pr&agrave;cticament desaparegudes.Per qu&egrave; &eacute;s important? Lagravera conserva vinyes com El Vinyet de Castell&oacute; de Farfanya, plantada el 1889, i treballa amb una biodiversitat de m&eacute;s de 30 varietats de ra&iuml;m. Entre les recuperades hi ha Trobat negre, Trobat blanc i Picapoll roig de la Noguera, a m&eacute;s d&rsquo;altres encara identificades amb noms experimentals.Al detall: El celler treballa amb agricultura biodin&agrave;mica certificada per Demeter i elabora vins com C&iacute;clic Blanc, C&iacute;clic Negre, &Oacute;nra, Las Pells, Lagravera Natural o L&rsquo;Altre. La filosofia passa per recuperar vinyes velles, preservar la biodiversitat i explorar varietats que poden mostrar una bona adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic.El premi: Els Premis Josep Mercader reconeixen traject&ograve;ries vinculades a la gastronomia en categories com Cuina, Sala, Vi, Oficis Artesans, Formaci&oacute; o Alimentaci&oacute; Sostenible. Porten el nom del cuiner Josep Mercader, una de les figures de refer&egrave;ncia de la renovaci&oacute; de la cuina catalana del segle XX.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9629-pilar-salillas-de-lagravera-rep-el-premi-josep-mercader-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9629-pilar-salillas-de-lagravera-rep-el-premi-josep-mercader-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202611/1200_1794216283pilar_salillas.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>250 consumidors tasten els mateixos vins que un jurat de 25 professionals: així és el Barcelona Wine Test</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 04 Nov 2026 19:22:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Agrada el mateix vi a qui se&rsquo;l beu que a qui el recomana? Aquesta &eacute;s la pregunta que vol respondre el Barcelona Wine Test, que torna amb una nova edici&oacute;: 250 tastadors no professionals provaran els vins a cegues el 19 de desembre, i despr&eacute;s ho far&agrave; un jurat de professionals.Per qu&egrave; &eacute;s interessant: normalment, en un concurs de vins decideixen els experts. Aqu&iacute; tamb&eacute; hi diu la seva el consumidor. I el m&eacute;s curi&oacute;s &eacute;s comparar els dos resultats: hi haur&agrave; vins que triomfaran a tots dos jurats i d&rsquo;altres que nom&eacute;s convenceran un dels dos.Com funciona:	Primer, el consumidor: al BWT Urban, el 19 de desembre a l&rsquo;hotel Catalonia Plaza, a la pla&ccedil;a Espanya de Barcelona, 250 aficionats al vi tastaran a cegues. No veuran l&rsquo;etiqueta: nom&eacute;s comptar&agrave; el que hi ha a la copa.	Despr&eacute;s, el showroom: el mateix dia, quan s&rsquo;acabi el tast del concurs, els cellers es posaran darrere la taula. Es podran seguir tastant vins i parlar directament amb qui els fa.	Tot seguit, els professionals: al BWT Professional, al gener, els mateixos vins passaran a cegues per un jurat del sector.	Finalment, la comparativa: els resultats es presentaran a la Barcelona Wine Week, del 8 al 10 de febrer de 2027.Qui s&oacute;n els 250: els tastadors es busquen a trav&eacute;s de les xarxes socials. Tamb&eacute; responen enquestes sobre quins vins compren, on els compren, en quines ocasions en beuen, etc. Amb aquestes dades s&rsquo;elaboren informes que permeten entendre millor com &eacute;s el consumidor real, m&eacute;s enll&agrave; de la nota que posen a cada vi.Com va anar l&rsquo;any passat: la primera edici&oacute; va reunir 150 tastadors, seleccionats a partir de 500 enquestes, amb perfils diversos d&rsquo;edat i g&egrave;nere. Van puntuar 200 vins. Aquest any, el jurat de consumidors creix fins a 250 persones.El tast professional:Igual que a la primera edici&oacute;, hi participaran 25 prescriptors, entre sommeliers, compradors, distribu&iuml;dors i importadors. Es puntua sobre 100, un sistema que permet atorgar medalles.Qui va guanyar: el jurat popular va premiar vins catalans com Sa&oacute; Abrivat 2022, de Mas Blanch i Jov&eacute;, i Gregal d&rsquo;Espiells 2024, de Juv&eacute; &amp; Camps (Pened&egrave;s). De la resta de l&rsquo;Estat, van destacar Vatan 2021, de Bodegas Ord&oacute;&ntilde;ez (Castella i Lle&oacute;), i VS Murua 2021, de Bodegas Murua (Rioja Alavesa).Amb una sola inscripci&oacute;, els cellers envien vins que opten als premis dels dos concursos. Cal inscriure&rsquo;s i fer arribar les mostres abans del 4 de desembre.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9628-250-consumidors-tasten-els-mateixos-vins-que-un-jurat-de-25-professionals-aixi-es-el-barcelona-wine-test</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9628-250-consumidors-tasten-els-mateixos-vins-que-un-jurat-de-25-professionals-aixi-es-el-barcelona-wine-test</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202511/1200_1762795880Winetest_BCN_1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Mor als 76 anys Josep Buján, l'enòleg que va marcar més de quatre dècades de Freixenet</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 04 Nov 2026 10:16:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El sector vitivin&iacute;cola catal&agrave; est&agrave; de dol. L&rsquo;en&ograve;leg Josep Buj&aacute;n Fern&aacute;ndez, Buji, va morir ahir dimarts als 76 anys.Buj&aacute;n va ser una de les figures t&egrave;cniques clau de Freixenet durant m&eacute;s de 40 anys, en plena etapa de creixement i expansi&oacute; internacional de la marca.Al detall:	Nascut a Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia, va cr&eacute;ixer envoltat de caves i va estudiar enologia abans d&rsquo;entrar a Freixenet.	Hi va crear el departament d&rsquo;enologia i, m&eacute;s tard, va assumir la direcci&oacute; t&egrave;cnica del grup.	Despr&eacute;s va continuar vinculat a l&rsquo;empresa com a responsable de nous projectes, com Can Sala i La Freixeneda.M&eacute;s enll&agrave; de Freixenet: Va participar en la creaci&oacute; de l&rsquo;Associaci&oacute; Catalana d&rsquo;En&ograve;legs i de la Federaci&oacute; Espanyola d&rsquo;En&ograve;legs, i va formar part de diverses entitats del sector.Alguns reconeixements:	1985: primer premi del Concurs Anual de Tast de Vins d&rsquo;Espanya.	2024: pregoner del Cavatast de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia.	2025: Premi a la Traject&ograve;ria al Cava Meeting.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9627-mor-als-76-anys-josep-bujan-lenoleg-que-va-marcar-mes-de-quatre-decades-de-freixenet</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9627-mor-als-76-anys-josep-bujan-lenoleg-que-va-marcar-mes-de-quatre-decades-de-freixenet</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202511/1200_1762795880Winetest_BCN_1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Millor Escumós Brut Nature del Món als CSWWC 2026 és català</title>
     <category>Vins Naturals</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 04 Nov 2026 09:41:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[U MES U ha estat reconegut com a Campi&oacute; del M&oacute;n Brut Nature 2026 als Champagne &amp; Sparkling Wine World Championships (CSWWC). El guard&oacute; ha estat per al 1+1=3 Pinot Noir Blanc de Noirs 2022, que s&rsquo;ha imposat entre escumosos de regions com Champagne, Franciacorta, Trentodoc o Anglaterra.Context: L&rsquo;edici&oacute; 2026 del certamen va reunir 1.000 vins escumosos de 20 pa&iuml;sos i 59 regions vitivin&iacute;coles, amb 156 Medalles d&rsquo;Or i nom&eacute;s 48 trofeus.Per qu&egrave; &eacute;s important? El premi situa un cava catal&agrave; al capdamunt d&rsquo;una de les competicions internacionals m&eacute;s especialitzades en escumosos i refor&ccedil;a l&rsquo;aposta d&rsquo;U MES U pel Pinot Noir, varietat amb qu&egrave; treballa des de 1993.El vi: El 1+1=3 Pinot Noir Blanc de Noirs 2022 ha rebut, a m&eacute;s, dos reconeixements Best in Class: Millor Cava Blanc de Noirs Brut d&rsquo;Anyada i Millor Cava Brut Nature.Qu&egrave; diuen? &ldquo;La nostra aposta pel Pinot Noir des del 1993 i la nostra recerca incansable de les vinyes ideals per expressar tot el seu potencial han donat els seus fruits. Avui, aquests Caves excepcionals s&oacute;n el resultat de m&eacute;s de tres d&egrave;cades de passi&oacute;, dedicaci&oacute; i confian&ccedil;a en aquesta extraordin&agrave;ria varietat de ra&iuml;m&rdquo;, expliquen Oriol i Maria Pi&ntilde;ol.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/vins-naturals/9626-el-millor-escumos-brut-nature-del-mon-als-cswwc-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/vins-naturals/9626-el-millor-escumos-brut-nature-del-mon-als-cswwc-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202006/1200_1592374184cava-5006580_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>L'INCAVI impulsa l'acreditació VIDECAT per aprofundir en els vins catalans</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 03 Nov 2026 10:43:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;INCAVI, a trav&eacute;s d&rsquo;enoAula, impulsa el curs Especialista en Vins de les Denominacions d&rsquo;Origen de Catalunya, que permet obtenir l&rsquo;acreditaci&oacute; VIDECAT. La primera edici&oacute; ha exhaurit les 12 places disponibles i la seg&uuml;ent comen&ccedil;ar&agrave; l&rsquo;11 de febrer de 2027.Context: La formaci&oacute; ofereix una visi&oacute; global del vi catal&agrave;, recorrent les 12 denominacions d&rsquo;origen i incorporant tamb&eacute; els vins sense DO. El programa est&agrave; pensat per a professionals, sommeliers, comunicadors i aficionats que vulguin aprofundir en el patrimoni vitivin&iacute;cola catal&agrave;.Per qu&egrave; &eacute;s important? El curs vol donar m&eacute;s eines per interpretar, comunicar i prescriure els vins catalans, aprofundint en territori, hist&ograve;ria, varietats, viticultura, elaboraci&oacute; i perfils sensorials.Qu&egrave; sabem: La formaci&oacute; dura 80 dies i &eacute;s en l&iacute;nia, amb continguts t&egrave;cnics, v&iacute;deos, activitats d&rsquo;autoavaluaci&oacute; i quatre sessions de tast en directe. Els participants reben 42 mostres de vins i han de superar una prova final per obtenir l&rsquo;acreditaci&oacute; VIDECAT.A partir d&rsquo;ara: El programa preveu tres edicions anuals. La pr&ograve;xima comen&ccedil;ar&agrave; l&rsquo;11 de febrer de 2027 i ja t&eacute; la matr&iacute;cula oberta a trav&eacute;s d&rsquo;enoAula.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9625-lincavi-impulsa-lacreditacio-videcat-per-aprofundir-en-els-vins-catalans</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9625-lincavi-impulsa-lacreditacio-videcat-per-aprofundir-en-els-vins-catalans</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202502/1200_1740659528unnamed_(3).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Mostra de La Guia de Vins de Catalunya reunirà 113 cellers a les Drassanes</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 30 Oct 2026 11:59:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Un total de 113 cellers catalans participaran el 10 de novembre a La Mostra de La Guia de Vins de Catalunya 2027. La cita es trasllada aquest any a les Drassanes Reials de Barcelona i servir&agrave; tamb&eacute; per presentar la XIX edici&oacute; de la publicaci&oacute;.Context: La jornada comen&ccedil;ar&agrave; a les 12 h i s&rsquo;allargar&agrave; fins a les 20 h. A les 12.30 h es far&agrave; el lliurament dels guardons als vins i escumosos m&eacute;s ben puntuats d&rsquo;entre prop d&rsquo;un miler de refer&egrave;ncies presentades a La Guia.Per qu&egrave; &eacute;s important? La principal novetat d&rsquo;aquesta edici&oacute; &eacute;s la doble puntuaci&oacute;: un tast a cegues de jurat professional i un tast popular fet per una selecci&oacute; de wine lovers. La Guia premiar&agrave; tant els vins amb un 10 en un dels dos jurats com els que aconsegueixin la m&agrave;xima nota en tots dos.A la pr&agrave;ctica: Despr&eacute;s dels guardons s&rsquo;obrir&agrave; el tast lliure amb els 113 cellers participants, que presentaran centenars de refer&egrave;ncies, incloses produccions limitades. L&rsquo;acte estar&agrave; presentat per Empar Moliner i reunir&agrave; tamb&eacute; professionals, sommeliers, distribu&iuml;dors, restauradors i aficionats.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9624-la-mostra-de-la-guia-de-vins-de-catalunya-reunira-113-cellers-a-les-drassanes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9624-la-mostra-de-la-guia-de-vins-de-catalunya-reunira-113-cellers-a-les-drassanes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202510/1200_1759816724laguia2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Es presenta el primer vermut amb criança submarina en àmfores</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 29 Oct 2026 16:12:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Bodegas Yzaguirre ha presentat un projecte de crian&ccedil;a submarina de vermut en &agrave;mfores de cer&agrave;mica. La iniciativa, desenvolupada conjuntament amb Vins Sota el Mar, explora com l&rsquo;entorn mar&iacute; modifica l&rsquo;evoluci&oacute; del producte.Context: Les &agrave;mfores, de 75 cl, han rom&agrave;s aproximadament un any sota el mar. Les refer&egrave;ncies escollides han estat Yzaguirre Rojo, Gran Reserva 1884, Herbal Vintage i el Vi de Missa del celler.Per qu&egrave; &eacute;s important? La crian&ccedil;a submarina aporta unes condicions molt estables de temperatura, oxigen i llum, amb una oxidaci&oacute; m&eacute;s lenta i una evoluci&oacute; m&eacute;s uniforme. El projecte recupera tamb&eacute; l&rsquo;imaginari mediterrani de les &agrave;mfores com a recipients hist&ograve;rics de transport de vi.A partir d&rsquo;ara: Yzaguirre planteja aquesta edici&oacute; limitada com una proposta dirigida especialment al canal especialitzat i al regal pr&egrave;mium, refor&ccedil;ant el vincle entre innovaci&oacute;, artesania i territori.T&rsquo;agradar&agrave; si:	Busques un vermut m&eacute;s integrat i afinat.	T&rsquo;agraden els perfils amb aromes suaus per&ograve; complexes.	Prefereixes menys arestes entre alcohol, sucre i amargs.	Et criden l&rsquo;atenci&oacute; les elaboracions singulars i de producci&oacute; limitada.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9622-es-presenta-el-primer-vermut-amb-crianca-submarina-en-amfores</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9622-es-presenta-el-primer-vermut-amb-crianca-submarina-en-amfores</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1793286962image_87_.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Cursa de Nadal de Sant Sadurní tornarà a passar per les caves de Codorníu</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 28 Oct 2026 19:57:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[La Cursa de Nadal de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia tornar&agrave; el 20 de desembre amb un dels seus principals atractius: el pas per les vinyes i les caves subterr&agrave;nies de Codorn&iacute;u. La prova combinar&agrave; esport, patrimoni vitivin&iacute;cola i solidaritat.Context: Organitzada pel club Sansa Sua Tot, amb la col&middot;laboraci&oacute; de Codorn&iacute;u i l&rsquo;Ajuntament de Sant Sadurn&iacute;, la cursa inclou des del 2022 el pas per l&rsquo;interior del celler. Hi haur&agrave; recorreguts de 10 i 5 quil&ograve;metres, una cursa infantil de 700 metres i opci&oacute; de participar-hi corrent o fent marxa n&ograve;rdica.Per qu&egrave; &eacute;s important? La cita permet descobrir d&rsquo;una manera diferent un dels espais vitivin&iacute;coles m&eacute;s emblem&agrave;tics de Sant Sadurn&iacute;, combinant activitat esportiva amb un recorregut entre vinyes i espais subterranis del celler.Qu&egrave; sabem? L&rsquo;edici&oacute; 2026 recaptar&agrave; fons per a la investigaci&oacute; i difusi&oacute; del Trastorn L&iacute;mit de la Personalitat (TLP). Les aportacions es destinaran a FIDMAG Germanes Hospital&agrave;ries Research Foundation, i el club afegir&agrave; 1 euro per cada persona inscrita.A la pr&agrave;ctica: La cursa forma part tamb&eacute; del Mes Solidari de Codorn&iacute;u, amb diferents accions ben&egrave;fiques durant les festes de Nadal.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9621-la-cursa-de-nadal-de-sant-sadurni-tornara-a-passar-per-les-caves-de-codorniu</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9621-la-cursa-de-nadal-de-sant-sadurni-tornara-a-passar-per-les-caves-de-codorniu</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1793214102image_86_.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Mas Blanch i Jové celebra l'oli nou amb sardinada, art i música</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 28 Oct 2026 19:42:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Concert del Quartet Matisse a Mas Blanch i Jov&eacute;, dins del festival Tumultuosa. Foto: Mas Blanch i Jov&eacute;Mas Blanch i Jov&eacute; celebrar&agrave; el 8 de novembre una jornada dedicada a l&rsquo;oli nou, el vi, l&rsquo;art i la m&uacute;sica. El celler de la Pobla de C&eacute;rvoles proposa un mat&iacute; obert al p&uacute;blic entre vinyes i oliveres, coincidint tamb&eacute; amb el seu 20&egrave; aniversari.Context: La jornada comen&ccedil;ar&agrave; a les 10 h amb una sardinada popular gratu&iuml;ta, que s&rsquo;allargar&agrave; fins a les 11.30 h o fins a esgotar exist&egrave;ncies. Tamb&eacute; es podr&agrave; tastar oli d&rsquo;oliva verge extra del raig i vi de les tines servit amb porr&oacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important? La proposta combina gastronomia, cultura i enoturisme en un mateix espai, i refor&ccedil;a la l&iacute;nia de Mas Blanch i Jov&eacute; d&rsquo;unir vi, oli, art contemporani i paisatge.Qu&egrave; sabem? A les 11.30 h es presentar&agrave; una exposici&oacute; de Marta Pruna i Ren&eacute; M&uuml;ller a l&rsquo;espai Sa&oacute;. A les 12 h, el Quartet Matisse oferir&agrave; el concert Arrels dins del festival Tumultuosa.A la pr&agrave;ctica: L&rsquo;experi&egrave;ncia del festival t&eacute; un preu de 22 euros i inclou visita al celler, concert i degustaci&oacute; de vins de Mas Blanch i Jov&eacute; amb productes gastron&ograve;mics lleidatans.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9620-mas-blanch-i-jove-celebra-loli-nou-amb-sardinada-art-i-musica</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9620-mas-blanch-i-jove-celebra-loli-nou-amb-sardinada-art-i-musica</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201811/1200_1541498532181026_MasBlanch04.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Penedès i Barcelona s'alien per posar més vi català als restaurants</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 28 Oct 2026 10:42:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Barcelona &eacute;s un dels grans aparadors gastron&ograve;mics del pa&iacute;s, per&ograve; aconseguir que els vins catalans guanyin pres&egrave;ncia a les cartes dels restaurants continua sent un repte. Amb aquest objectiu, l&rsquo;Escola d&rsquo;Enoturisme de Catalunya (EEC) i l&rsquo;Institut de Gastronomia de Barcelona (IGB) han signat un acord de col&middot;laboraci&oacute; aquest octubre que connecta la formaci&oacute; professional amb el territori vitivin&iacute;cola. El conveni obre la porta a cursos, projectes i activitats al voltant del vi, la gastronomia i el turisme.L&rsquo;acord uneix dos centres de Formaci&oacute; Professional i complementa la seva oferta formativa. L&rsquo;alumnat de Barcelona entrar&agrave; en contacte directe amb els territoris vitivin&iacute;coles i en ser&agrave; prescriptor, i els professionals del vi hi trobaran noves oportunitats per ampliar coneixement i aplicar-lo en el seu dia a dia.Jose Luis Duran, president executiu de l&rsquo;Ag&egrave;ncia FPcat, aplaudia en el moment de la signatura de l&rsquo;acord, que aquest &eacute;s el primer conveni entre dos centres de Formaci&oacute; Professional Integrada. Anna Terra, gerent del Consorci d&rsquo;Educaci&oacute; de Barcelona, hi sumava una valoraci&oacute; positiva, en tant que aquesta col&middot;laboraci&oacute; connecta la ciutat amb el territori i els sectors productius: &ldquo;L&rsquo;oferta conjunta &eacute;s garantia de qualitat&rdquo;.El valor del territoriDes de l&rsquo;EEC, la signatura s&rsquo;ha ent&egrave;s com una oportunitat per posar el vi, la gastronomia i el turisme del pa&iacute;s al centre. &ldquo;Som un pa&iacute;s de vins. Hem de donar-ho a con&egrave;ixer i fer visible aquesta realitat tamb&eacute; a les cartes dels restaurants de la capital&rdquo;, reflexiona Gerard Domingo, director de l&rsquo;EEC. I afegeix: &ldquo;Qui at&eacute;n els comensals ha de con&egrave;ixer b&eacute; qu&egrave; posa a taula i qu&egrave; serveix a la copa, &eacute;s una pedagogia necess&agrave;ria per estimar el que tenim i produ&iuml;m prop de casa&rdquo;.Gemma Romeu, regidora de Turisme, Educaci&oacute; i Esports de l&rsquo;Ajuntament de Vilafranca del Pened&egrave;s, comparteix visi&oacute; i reivindica el paper de la restauraci&oacute; com a porta d&rsquo;entrada al territori: &ldquo;Vilafranca &eacute;s la capital del vi, i ens agrada pensar que qui s&rsquo;asseu en un restaurant t&eacute; l&rsquo;oportunitat de con&egrave;ixer la realitat vitivin&iacute;cola del Pened&egrave;s, i de tota Catalunya, que &eacute;s una gran productora vitivin&iacute;cola&rdquo;. Romeu tamb&eacute; anima els joves estudiants i futurs professionals a aprofitar les oportunitats que obre l&rsquo;acord, perqu&egrave; &laquo;la formaci&oacute; &eacute;s imprescindible per a garantir futur amb talent&raquo;.El primer pas de l&rsquo;acord, un curs sobre vins de CatalunyaL&rsquo;alian&ccedil;a no es queda en la declaraci&oacute; d&rsquo;intencions: comen&ccedil;a dilluns 2 de novembre amb el curs &ldquo;Coneixement i presentaci&oacute; dels vins de Catalunya&rdquo;, una formaci&oacute; destinada a aprofundir en la diversitat vitivin&iacute;cola catalana i en les compet&egrave;ncies professionals associades al servei i la prescripci&oacute; del vi.Adre&ccedil;at a professionals de la restauraci&oacute;, la gastronomia i la sommelieria, el curs combina coneixement del territori i aplicaci&oacute; pr&agrave;ctica a la sala. Els participants aprofundiran en les denominacions d&rsquo;origen, les varietats aut&ograve;ctones, els paisatges i les identitats vitivin&iacute;coles de Catalunya, i adquiriran eines per seleccionar vins, construir una carta equilibrada, definir preus i marges i comunicar millor el producte al comensal. No hi faltar&agrave; el tast de vins, per aportar pr&agrave;ctica al bloc te&ograve;ric.Acord de col&middot;laboraci&oacute; entre l&#39;Escola d&rsquo;Enoturisme de Catalunya (EEC) i l&rsquo;Institut de Gastronomia de Barcelona. Foto: IGBEl curs est&agrave; impartit per professionals i experts en actiu del sector. Hi seran el sommelier C&egrave;sar C&agrave;novas (sommelier amb llarga traject&ograve;ria al Rac&oacute; d&rsquo;en Cesc, Monv&iacute;nic, Fastv&iacute;nic; cofundador de Bellpla Vins), N&uacute;ria Orra (sommelier i cap de sala del restaurant Tres Macarrons*, a El Masnou) i Xavi Roig (sommelier i expert en escumosos, propietari de Cal Feru i impulsor de Territori Efervescent a Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia). Est&agrave; coordinat per la periodista Eva Vicens, coordinadora de formaci&oacute; sectorial a l&rsquo;EEC.Durada: 20 horesCalendari: 2, 9, 16, 23 i 30 de novembre, de 15:00 h a 19:00 hLloc: Institut de Gastronomia de Barcelona (Pg. del Taulat, 241, Barcelona)Enlla&ccedil; a inscripcions: https://forms.gle/oeLxTqwwKx5zfRHg8]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9619-el-penedes-i-barcelona-salien-per-posar-mes-vi-catala-als-restaurants</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9619-el-penedes-i-barcelona-salien-per-posar-mes-vi-catala-als-restaurants</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202106/1200_1624946963vins_al_restaurant.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Dues vinyes, dues anyades i 3947 ampolles: els escumosos més singulars de Juvé and Camps</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 27 Oct 2026 10:34:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Juv&eacute; &amp; Camps presenta les noves anyades de La Capella i La Siberia, dues de les seves elaboracions m&eacute;s singulars, i n&rsquo;estrena tamb&eacute; una nova imatge.Dues maneres d&rsquo;interpretar Espiells: la profunditat del xarel&middot;lo i la delicadesa del pinot noir. Produccions petites, brut nature i el temps com a fil conductor.Context: La Capella 2013 i La Siberia 2016 comparteixen origen, elaboraci&oacute; brut nature i una aposta per les criances llargues, per&ograve; expressen varietats i paisatges diferents.L&rsquo;estrena tamb&eacute; arriba a les ampolles. El celler recupera el protagonisme del seu escut hist&ograve;ric amb una imatge m&eacute;s depurada: reflexos met&agrave;l&middot;lics per a La Capella i tons de coure per a La Siberia, en refer&egrave;ncia al seu car&agrave;cter rosat.La singularitat comen&ccedil;a a la vinya. La Capella prov&eacute; de nom&eacute;s 0,7 hect&agrave;rees de xarel&middot;lo; La Siberia, de 0,8 hect&agrave;rees de pinot noir. Tots dos s&rsquo;elaboren &uacute;nicament en anyades que el celler considera excepcionals. Sumen3.947 ampolles entre les dues refer&egrave;ncies.Qu&egrave; diuen? &laquo;El respecte per l&rsquo;origen i la paci&egrave;ncia s&oacute;n essencials&raquo;, assenyala Meritxell Juv&eacute;, consellera delegada del celler, que presenta la renovaci&oacute; com un homenatge al llegat familiar.La Capella 2013: el xarel&middot;lo amb tempsLa Capella neix dels ceps de xarel&middot;lo m&eacute;s antics de Juv&eacute; &amp; Camps, plantats en vas el 1981 en una parcel&middot;la de 0,7 hect&agrave;rees d&rsquo;Espiells. &Eacute;s un brut nature monovarietal concebut per mostrar la capacitat d&rsquo;evoluci&oacute; d&rsquo;aquesta varietat del Pened&egrave;s.L&rsquo;anyada 2013 combina fruita de pinyol madura, c&iacute;trics confitats, mel i records de fruita seca torrada. La crian&ccedil;a sobre les mares es tradueix en una textura cremosa i una bombolla fina, mentre que l&rsquo;acidesa sost&eacute; un final llarg, sec i subtilment sal&iacute;.Se n&rsquo;han elaborat 1.505 ampolles i ha rebut 95 punts a la Gu&iacute;a Pe&ntilde;&iacute;n.T&rsquo;agradar&agrave; si&hellip; busques un escum&oacute;s amb notes d&rsquo;evoluci&oacute;, textura cremosa i un final ben sec. Especialment si t&rsquo;interessa descobrir fins on pot arribar el xarel&middot;lo amb una crian&ccedil;a llarga.La Siberia 2016: un rosat de la part m&eacute;s fresca d&rsquo;EspiellsLa Siberia prov&eacute; d&rsquo;una parcel&middot;la de 0,8 hect&agrave;rees de pinot noir plantada el 1984. La proximitat d&rsquo;un torrent i l&rsquo;entorn bosc&oacute;s creen un microclima especialment fred &mdash;d&rsquo;aqu&iacute; el nom&mdash; que afavoreix una maduraci&oacute; lenta i equilibrada.Aquest brut nature rosat passa m&eacute;s de 100 mesos sobre les mares i es degolla sota petici&oacute;. Una crian&ccedil;a de m&eacute;s de vuit anys que, segons el celler, aporta profunditat a un perfil de cirera i gerds, matisos florals i records torrats. En boca combina frescor i amplitud, amb textura sedosa i un final llarg.La producci&oacute; &eacute;s de 2.442 ampolles i ha obtingut 97 punts a la Gu&iacute;a Pe&ntilde;&iacute;n.T&rsquo;agradar&agrave; si&hellip; t&rsquo;atrauen els rosats amb fruita vermella i frescor, per&ograve; tamb&eacute; amb amplitud i complexitat de crian&ccedil;a. Una opci&oacute; per explorar el vessant m&eacute;s delicat i sed&oacute;s del pinot noir en un escum&oacute;s.El PVP recomanat &eacute;s de 110 euros per a La Capella 2013 i de 140 euros per a La Siberia 2016.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9618-dues-vinyes-dues-anyades-i-3947-ampolles-els-escumosos-mes-singulars-de-juve--camps</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9618-dues-vinyes-dues-anyades-i-3947-ampolles-els-escumosos-mes-singulars-de-juve--camps</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1793093936image_85_.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Ancestral o tradicional: què trobarem a la copa?</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 26 Oct 2026 11:53:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[A l&#39;Obaga de Tomaset, sota els cingles calcaris de la serra de P&agrave;ndols, a la Terra Alta, B&agrave;rbara For&eacute;s cultiva mitja hect&agrave;rea de morenillo, una varietat negra que el celler va comen&ccedil;ar a recuperar a finals dels anys noranta. Amb aquest ra&iuml;m elabora En Moviment Ancestral, un escum&oacute;s que s&#39;embotella quan encara est&agrave; fermentant.&Eacute;s el principi del m&egrave;tode ancestral. La fermentaci&oacute; comen&ccedil;a al dip&ograve;sit i acaba dins l&#39;ampolla, on els llevats continuen transformant el sucre del ra&iuml;m en alcohol i gas carb&ograve;nic. El CO₂ queda retingut al vi i forma les bombolles, sense necessitat d&#39;una segona fermentaci&oacute;. A En Moviment, el celler treballa amb llevats ind&iacute;genes i decideix quan embotellar segons l&#39;evoluci&oacute; de la fermentaci&oacute;. Despr&eacute;s, el vi reposa amb les mares fins al desgorjament.Al mass&iacute;s del Montmell, al Pened&egrave;s, Can Sumoi elabora Muntanya, el seu primer escum&oacute;s de m&egrave;tode tradicional, amb macabeu i xarel&middot;lo de vinyes situades entre els 400 i els 700 metres d&#39;altitud.Aquest m&egrave;tode parteix d&#39;un vi base que ja ha completat la fermentaci&oacute; alcoh&ograve;lica. Abans d&#39;embotellar-lo, s&#39;hi incorpora el licor de tiratge, que aporta els sucres fermentables i, habitualment, els llevats necessaris per a una segona fermentaci&oacute; dins l&#39;ampolla. El gas carb&ograve;nic que s&#39;hi genera queda retingut al vi i forma les bombolles.La pressi&oacute; &eacute;s una de les difer&egrave;ncies que es poden percebre a la copa. Una investigaci&oacute; de la Universitat Rovira i Virgili, publicada el 2024 a Current Research in Food Science, va comparar tres escumosos elaborats a partir del mateix macabeu: un de tradicional i dos d&#39;ancestrals. Al cap de dotze mesos, el tradicional tenia aproximadament un bar m&eacute;s de pressi&oacute;, i els tastadors hi van percebre una bombolla m&eacute;s gran i una sensaci&oacute; m&eacute;s incisiva del gas carb&ograve;nic.El mateix estudi va detectar una percepci&oacute; m&eacute;s intensa de les aromes de crian&ccedil;a sobre mares en els ancestrals analitzats. Durant aquesta crian&ccedil;a t&eacute; lloc l&#39;aut&ograve;lisi, un proc&eacute;s pel qual els llevats morts alliberen compostos que poden influir en la textura i el perfil arom&agrave;tic del vi. Els seus efectes depenen de diversos factors, com la poblaci&oacute; de llevats i el temps de contacte amb les mares, i es poden donar en tots dos m&egrave;todes.En Moviment va reposar aproximadament un any i mig amb les mares, mentre que Muntanya t&eacute; una crian&ccedil;a mitjana de dotze mesos en rima. En aquest cas, &eacute;s l&#39;ancestral el que ha passat m&eacute;s temps en contacte amb els llevats.A la copa, En Moviment 2022 presenta un car&agrave;cter afruitat, amb records de grosella, aranja i mandarina, una bombolla fina i un lleuger punt t&agrave;nnic. Muntanya 2024 combina notes de pera i llima amb matisos de pastisseria. En boca presenta una acidesa fresca, de car&agrave;cter m&agrave;lic, una bombolla fina i viva i un final lleugerament sal&iacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9617-ancestral-o-tradicional-que-trobarem-a-la-copa</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9617-ancestral-o-tradicional-que-trobarem-a-la-copa</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1793275444bombolles.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Terres de Vidalba suma quatre medalles al Mondial des Vins Extrêmes </title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 26 Oct 2026 11:27:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Terres de Vidalba, celler familiar de Poboleda, ha aconseguit quatre medalles al Mondial des Vins Extr&ecirc;mes 2026. El resultat m&eacute;s destacat &eacute;s la Gran Medalla d&rsquo;Or per al TOCS 2009, &uacute;nic vi catal&agrave; que ha assolit aquesta distinci&oacute; en aquesta edici&oacute;.Context: El certamen, organitzat pel CERVIM, est&agrave; especialitzat en vins procedents de zones de viticultura especialment exigent. A m&eacute;s del TOCS 2009, el celler ha obtingut tres Medalles d&rsquo;Or amb Vidalba 2017, No t&rsquo;ho Dir&eacute; 2020 i No t&rsquo;ho Dir&eacute; 2021.Per qu&egrave; &eacute;s important? Terres de Vidalba treballa exclusivament amb ra&iuml;m propi i varietats mediterr&agrave;nies, amb produccions limitades i una viticultura molt lligada a la llicorella i a l&rsquo;orografia del Priorat. Els quatre guardons reforcen el reconeixement internacional d&rsquo;aquest projecte familiar de Poboleda.Qu&egrave; sabem: El reconeixement del TOCS 2009 arriba m&eacute;s de quinze anys despr&eacute;s de la seva anyada i posa en valor la capacitat d&rsquo;envelliment del vi. Per a un celler petit, aconseguir que els quatre vins presentats siguin premiats refor&ccedil;a la l&iacute;nia de treball desenvolupada durant m&eacute;s de dues d&egrave;cades.A partir d&rsquo;ara: Els vins van ser valorats a cegues a la Vall d&rsquo;Aosta, a It&agrave;lia, i els guardons s&rsquo;entregaran el 21 de novembre al VINSEUM de Vilafranca del Pened&egrave;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9616-terres-de-vidalba-suma-quatre-medalles-al-mondial-des-vins-extremes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9616-terres-de-vidalba-suma-quatre-medalles-al-mondial-des-vins-extremes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1793010721Terres_de_Vidalba_DOQ_Priorat_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Laura Escanes i Miki Núñez brindaran amb Cava a les Campanades de 3Cat </title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 24 Oct 2026 08:58:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Freixenet ser&agrave; el cava del brindis de les pr&ograve;ximes Campanades de 3Cat. La firma de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia ha anunciat que patrocinar&agrave; per primer cop aquesta retransmissi&oacute;, que tornar&agrave; a tenir Laura Escanes i Miki N&uacute;&ntilde;ez com a presentadors.El que sabem. Segons el comunicat de la companyia, el programa acomiadar&agrave; el 2026 i donar&agrave; la benvinguda al 2027 des de Barcelona. L&rsquo;acord situa Freixenet com a cava oficial del brindis de la nit de Cap d&rsquo;Any a la televisi&oacute; p&uacute;blica catalana.Una col&middot;laboraci&oacute; que continua. Laura Escanes ja ha treballat amb Freixenet en altres ocasions. Aquest estiu, la creadora de contingut i presentadora ha protagonitzat la campanya de llan&ccedil;ament de Freixenet Solare, l&rsquo;aperitiu de llimona de la marca.Per qu&egrave; &eacute;s important? El patrocini dona visibilitat a Freixenet en una nit estretament vinculada al consum de cava i refor&ccedil;a la seva pres&egrave;ncia durant la campanya de Nadal. La companyia emmarca l&rsquo;acord en la seva estrat&egrave;gia d&rsquo;associar la marca amb les celebracions i els moments compartits.Amb seu a Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia i fundada el 1914, Freixenet t&eacute; en Cord&oacute;n Negro i Carta Nevada dues de les seves refer&egrave;ncies m&eacute;s conegudes. Els seus productes es comercialitzen en m&eacute;s de 130 pa&iuml;sos.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9615-laura-escanes-i-miki-nunez-brindaran-amb-cava-a-les-campanades-de-3cat-</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9615-laura-escanes-i-miki-nunez-brindaran-amb-cava-a-les-campanades-de-3cat-</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1792825570laura_escanes_mikinuez.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>L'Espectacle torna a Vilafranca amb 14 vins negres de la DO Penedès</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 23 Oct 2026 13:02:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Claustre dels Trinitaris de Vilafranca del Pened&egrave;s tornar&agrave; a convertir-se en aparador dels vins negres de la DO Pened&egrave;s. La 9a edici&oacute; de L&rsquo;Espectacle: Vins Negres Pened&egrave;s se celebrar&agrave; el 7 de novembre, de 19 a 22.30 h.Context: La cita, organitzada pel restaurant El Gat Blau amb la col&middot;laboraci&oacute; de la DO Pened&egrave;s, reunir&agrave; 8 cellers i 14 vins negres.Hi participaran:	Can Feixes	Jean Leon	Joan Segura Pujades	Josep Masachs	Loxarel	Maset	Oriol Rossell 	i Fam&iacute;lia Torres.Per qu&egrave; &eacute;s important? Sota el lema &ldquo;L&rsquo;art del vi&rdquo;, la proposta combina vi, gastronomia i creaci&oacute; art&iacute;stica. El Gat Blau preparar&agrave; tres tasts gastron&ograve;mics, Cat&agrave;nies Cudi&eacute; aportar&agrave; la part dol&ccedil;a i l&rsquo;Escola d&rsquo;Art i Disseny Arsenal presentar&agrave; un espectacle audiovisual inspirat en els vins i paisatges del Pened&egrave;s.A la pr&agrave;ctica: L&rsquo;entrada costa 25 euros i permet tastar tots els vins. Tamb&eacute; inclou una copa de regal i quatre tasts gastron&ograve;mics. Les entrades es poden comprar anticipadament a El Gat Blau o reservar per tel&egrave;fon.DJ JADE posar&agrave; m&uacute;sica durant tota la nit, mentre que Germinova i Boteria Torner s&rsquo;encarregaran de l&rsquo;ambientaci&oacute; del claustre.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9614-lespectacle-torna-a-vilafranca-amb-14-vins-negres-de-la-do-penedes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9614-lespectacle-torna-a-vilafranca-amb-14-vins-negres-de-la-do-penedes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1792753804image_(84).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Catalunya crea la primera Taula d'Innovació del sector vitivinícola</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 22 Oct 2026 20:40:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Catalunya ha constitu&iuml;t la seva primera Taula d&rsquo;Innovaci&oacute; del sector vitivin&iacute;cola. El nou espai, coordinat per l&rsquo;INCAVI, vol convertir els reptes de cellers i viticultors en projectes concrets amb la participaci&oacute; de la recerca, les empreses i l&rsquo;Administraci&oacute;.Context: La primera reuni&oacute; s&rsquo;ha celebrat al Centre &Agrave;gora de Vilafranca del Pened&egrave;s. La iniciativa forma part del Pla INNOVA 2030 i se suma a les taules d&rsquo;innovaci&oacute; ja existents dels sectors dels remugants, el pinso i l&rsquo;oli d&rsquo;oliva.Per qu&egrave; &eacute;s important? La Taula reunir&agrave; cellers, cooperatives, denominacions d&rsquo;origen, organitzacions agr&agrave;ries, universitats, centres tecnol&ograve;gics, cl&uacute;sters i empreses. L&rsquo;objectiu &eacute;s detectar necessitats compartides i facilitar que el coneixement cient&iacute;fic i tecnol&ograve;gic arribi al sector.Qu&egrave; es treballar&agrave;? Entre els &agrave;mbits prioritaris hi haur&agrave; l&rsquo;adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic, la sostenibilitat, la digitalitzaci&oacute;, la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial, la gesti&oacute; de dades, els nous productes i la millora dels processos productius. Tamb&eacute; es podran abordar comercialitzaci&oacute;, mercats i comportament dels consumidors.A partir d&rsquo;ara: La Taula tindr&agrave; una assemblea general, una secretaria t&egrave;cnica gestionada per l&rsquo;INCAVI i grups de treball espec&iacute;fics per desenvolupar projectes. Es preveu almenys una reuni&oacute; presencial anual per revisar els resultats i fixar noves prioritats.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9613-catalunya-crea-la-primera-taula-dinnovacio-del-sector-vitivinicola</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9613-catalunya-crea-la-primera-taula-dinnovacio-del-sector-vitivinicola</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1792694885image_(83).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Fira Idyllica torna a Casa Capell amb cellers, vins i productes gourmet</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 22 Oct 2026 20:35:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Fira Idyllica tornar&agrave; a celebrar-se el 26 d&rsquo;octubre a Casa Capell, a Barcelona. La jornada reunir&agrave; cellers, professionals del vi i productes gourmet en un format pensat per tastar, descobrir projectes i establir contacte directe amb els elaboradors.Context: La fira tindr&agrave; lloc de 12 a 20 h a Casa Capell, a la Rambla de Prat, 27, i comptar&agrave; amb la pres&egrave;ncia de diversos dels cellers que formen part del cat&agrave;leg de distribuci&oacute; d&rsquo;Idyllica.Per qu&egrave; &eacute;s important? La trobada permetr&agrave; als professionals con&egrave;ixer directament els elaboradors, tastar diferents refer&egrave;ncies i descobrir vins que poden encaixar en cartes de restaurants, botigues especialitzades o altres projectes vinculats al sector.A la pr&agrave;ctica: A m&eacute;s dels tastos, la jornada inclour&agrave; productes gourmet, m&uacute;sica en directe i altres activitats, en un ambient informal i obert tamb&eacute; als equips dels professionals convidats.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9612-la-fira-idyllica-torna-a-casa-capell-amb-cellers-vins-i-productes-gourmet</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9612-la-fira-idyllica-torna-a-casa-capell-amb-cellers-vins-i-productes-gourmet</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202310/1200_16976536337A160000-20D2-4B28-BA22-FD45CCECD68E-2048x1536.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Penedès separa la gestió dels vins tranquils i dels escumosos</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 22 Oct 2026 20:28:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Pened&egrave;s canvia la seva estructura de govern per gestionar de manera diferenciada els vins tranquils i els vins escumosos. El Ple del Consell Regulador ha aprovat un nou reglament que crea dues cambres espec&iacute;fiques, cadascuna amb presid&egrave;ncia pr&ograve;pia.Context: El canvi desplega el Pla Estrat&egrave;gic de la DO Pened&egrave;s 2021-2030, que estableix la necessitat de potenciar les dues l&iacute;nies de producte de manera espec&iacute;fica.Per qu&egrave; &eacute;s important? Els vins tranquils i els escumosos comparteixen territori, per&ograve; operen en mercats, ritmes i realitats comercials diferents. Amb la nova estructura, cada categoria podr&agrave; prendre decisions pr&ograve;pies sense haver de passar per la ratificaci&oacute; de la Comissi&oacute; Rectora.Qu&egrave; sabem? Es creen la Cambra de Vins Tranquils i la Cambra de Vins Escumosos. La Comissi&oacute; Rectora mantindr&agrave; les compet&egrave;ncies generals de defensa de la DO, mentre que cada cambra assumir&agrave; les decisions espec&iacute;fiques vinculades al seu tipus de vi.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Cada l&iacute;nia podr&agrave; prendre les seves pr&ograve;pies decisions amb agilitat i amb el coneixement de qui els elabora, sense perdre la unitat ni la for&ccedil;a d&rsquo;una sola denominaci&oacute; d&rsquo;origen&rdquo;, explica Joan Huguet, president de la DO Pened&egrave;s.La Comissi&oacute; Rectora tamb&eacute; aprovar&agrave; un Pla Director com&uacute; que marcar&agrave; els criteris generals de defensa i comunicaci&oacute; que hauran de seguir les dues cambres.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9611-la-do-penedes-separa-la-gestio-dels-vins-tranquils-i-dels-escumosos</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9611-la-do-penedes-separa-la-gestio-dels-vins-tranquils-i-dels-escumosos</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1792694008image_(82).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Toni Albiol serà el padrí del Vi Novell 2026</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 22 Oct 2026 20:24:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Toni Albiol Lacasta ser&agrave; el padr&iacute; del Vi Novell 2026. El sommelier, formador i divulgador prendr&agrave; el relleu de Carme Ruscalleda i participar&agrave; en la presentaci&oacute; oficial dels primers vins de la nova anyada.Context: Cofundador i director t&egrave;cnic d&rsquo;Enoteca Divins, Albiol va ser escollit Millor Sommelier de Catalunya 2023 i tercer Millor Sommelier d&rsquo;Espanya els anys 2023 i 2026. La seva traject&ograve;ria est&agrave; especialment vinculada a la divulgaci&oacute; i a apropar la cultura del vi al p&uacute;blic.Per qu&egrave; &eacute;s important? El Vi Novell &eacute;s el primer vi que arriba al mercat de cada anyada i mant&eacute; una forta vinculaci&oacute; amb la tradici&oacute; de Sant Mart&iacute;, l&rsquo;11 de novembre. Des del 2017, diversos cellers catalans treballen per recuperar i donar projecci&oacute; a aquesta tradici&oacute;.A la pr&agrave;ctica: La presentaci&oacute; tindr&agrave; lloc el 4 de novembre al Gastronomic Forum Barcelona, on es podran tastar per primera vegada els vins de l&rsquo;anyada 2026 i es donaran a con&egrave;ixer les activitats de la campanya.Cellers elaboradors de Vi Novell:	Vin&iacute;cola de Sarral, 	Vins Petxina, 	Celler Cooperatiu d&rsquo;Espolla, 	Celler Masroig, 	Maset i Sant Josep Vins]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9610-toni-albiol-sera-el-padri-del-vi-novell-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9610-toni-albiol-sera-el-padri-del-vi-novell-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202511/1200_1763375335retol_llumins_Festa_vi_novell_crm_2025_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>U MES U celebra 25 anys mirant cap al futur</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 21 Oct 2026 10:43:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[U MES U ha celebrat els seus 25 anys de traject&ograve;ria amb una jornada que va reunir prop d&rsquo;un centenar de persones. El celler va aprofitat l&rsquo;aniversari per repassar els seus or&iacute;gens i, sobretot, per presentar algunes de les l&iacute;nies que marcaran els pr&ograve;xims anys.Context: El projecte va n&eacute;ixer l&rsquo;any 2000 de la m&agrave; de Josep Pi&ntilde;ol, Josep Antoni Bonell i Carles Esteve sota el nom 1+1=3. El 2020, la marca va evolucionar fins a convertir-se en U MES U, mantenint la filosofia de sumar coneixement, experi&egrave;ncia i talent.Qui &eacute;s qui? Des del 2021, Josep Oriol i Maria Pi&ntilde;ol lideren una nova etapa. Josep Oriol assumeix l&rsquo;&agrave;rea enol&ograve;gica, mentre que Maria impulsa l&rsquo;estrat&egrave;gia de marca i el desenvolupament comercial.Per qu&egrave; &eacute;s important? U MES U ha constru&iuml;t la seva identitat al voltant de vins frescos, elegants i precisos, en una &egrave;poca en qu&egrave; el mercat apostava sovint per perfils m&eacute;s potents i concentrats. El celler treballa en la recuperaci&oacute; de la varietat Marina Ri&oacute;n, noves elaboracions amb Sauvignon Blanc i escumosos de baixa graduaci&oacute;. Tamb&eacute; ha presentat Caelus 2019, un Gran Reserva 100% Pinot Noir, i Brisa, un escum&oacute;s sense alcohol.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Nosaltres vam voler caminar en una altra direcci&oacute;. Vam apostar per vins frescos, elegants i precisos&rdquo;, recorda Josep Oriol Pi&ntilde;ol. L&rsquo;equip d&rsquo;U MES U supera avui els 25 professionals i el celler ha consolidat una pres&egrave;ncia internacional destacada, especialment als pa&iuml;sos n&ograve;rdics.A partir d&rsquo;ara: El celler vol mantenir els valors fundacionals mentre continua innovant en varietats, estils i noves maneres d&rsquo;interpretar el vi al Pened&egrave;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9609-u-mes-u-celebra-25-anys-mirant-cap-al-futur</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9609-u-mes-u-celebra-25-anys-mirant-cap-al-futur</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1792572587image_(79).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Bouquet d'Alella augmenta un 42 % la facturació en esdeveniments corporatius el 2026</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 20 Oct 2026 09:39:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El sector dels esdeveniments corporatius continua trobant oportunitats de creixement en espais que combinen entorn, servei i una proposta de producte diferenciada. En aquest context, Bouquet d&rsquo;Alella registra una evoluci&oacute; positiva de l&rsquo;activitat durant el 2026, amb un increment del 49 % en les sol&middot;licituds d&rsquo;esdeveniments rebudes, un 33 % m&eacute;s d&rsquo;esdeveniments celebrats i un augment del 42 % en la facturaci&oacute; total del departament, en comparaci&oacute; amb el mateix per&iacute;ode del 2025.Els resultats consoliden una tend&egrave;ncia de creixement que es mant&eacute; per tercer any consecutiu i reflecteixen l&rsquo;evoluci&oacute; de la proposta de Bouquet d&rsquo;Alella com a espai per a l&rsquo;organitzaci&oacute; d&rsquo;esdeveniments corporatius i trobades privades.Creixement i professionalitzaci&oacute; del departament d&rsquo;esdevenimentsL&rsquo;evoluci&oacute; dels indicadors respon a una estrat&egrave;gia centrada no nom&eacute;s a incrementar el volum d&rsquo;activitat, sin&oacute; tamb&eacute; a refor&ccedil;ar la qualitat del servei i l&rsquo;experi&egrave;ncia del client. Durant els darrers anys, el departament d&rsquo;esdeveniments ha avan&ccedil;at en la professionalitzaci&oacute;, amb una dotaci&oacute; m&eacute;s gran de personal dedicat a l&rsquo;atenci&oacute; als clients i una aposta per la cura del producte i la millora cont&iacute;nua dels serveis.Aquest proc&eacute;s de creixement tamb&eacute; implica nous reptes operatius i econ&ograve;mics. La rendibilitat mitjana global del departament ha experimentat un lleuger descens, relacionat principalment amb la inversi&oacute; en recursos humans, la professionalitzaci&oacute; de l&rsquo;activitat i la millora de la proposta de servei.L&rsquo;evoluci&oacute; de Bouquet d&rsquo;Alella posa de manifest la import&agrave;ncia d&rsquo;equilibrar el creixement comercial amb la inversi&oacute; necess&agrave;ria per oferir experi&egrave;ncies de qualitat en un mercat cada vegada m&eacute;s exigent.Un espai diferencial per a esdeveniments corporatius al MaresmeUn dels principals valors de Bouquet d&rsquo;Alella &eacute;s la combinaci&oacute; d&rsquo;entorn, servei i producte en un mateix espai. La seva proposta s&rsquo;adre&ccedil;a a empreses i organitzadors que busquen un escenari singular per celebrar trobades professionals i esdeveniments privats, amb una experi&egrave;ncia que va m&eacute;s enll&agrave; del lloguer d&rsquo;un espai.La diferenciaci&oacute; de l&rsquo;oferta i l&rsquo;atenci&oacute; al client formen part d&rsquo;una estrat&egrave;gia orientada a consolidar el posicionament de Bouquet d&rsquo;Alella en el mercat dels esdeveniments corporatius a Catalunya.Amb aquests resultats, l&rsquo;espai afronta l&rsquo;etapa seg&uuml;ent amb una base de creixement consolidada i un equip preparat per continuar desenvolupant l&rsquo;activitat, refor&ccedil;ant la qualitat del servei i explorant noves oportunitats en el sector dels esdeveniments.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9608-bouquet-dalella-augmenta-un-42--la-facturacio-en-esdeveniments-corporatius-el-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9608-bouquet-dalella-augmenta-un-42--la-facturacio-en-esdeveniments-corporatius-el-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1792482168bouquet_dalella.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Giulio Pagni: "Si no ets pacient, no pots sobreviure i el vi ens ha ensenyat a ser-ho"</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 19 Oct 2026 12:19:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Van n&eacute;ixer a Torino i Monza, a It&agrave;lia, per&ograve; fa sis veremes que fan vi a l&rsquo;Alt Pened&egrave;s. Giulio Antonio Pagni i Gaia Lucantoni son vinyataires, per&ograve; no nom&eacute;s. Una vinya molt vella de xarel&middot;lo que els va proposar cuidar Rub&egrave;n Parera (Finca Parera) el 2021 els va fer arrelar definitivament, tot i que feia anys que, per motius professionals, havien arribat a Catalunya. &ldquo;El nostre projecte neix de l&rsquo;amor per la terra i el respecte profund per la vinya&rdquo;, escriuen al web, per&ograve; la seva realitat tamb&eacute; va molt m&eacute;s enll&agrave;.&ldquo;Estic molt content de ser part de la revoluci&oacute; del Pened&egrave;s o millor dit de tornar al que hi havia antigament, als anys 70, als ceps de xarel&middot;lo i sumoll que es van arrancar per plantar varietats foranes&rdquo;, comparteix Giulio Pagni. Com a bon itali&agrave;, proposa recuperar l&rsquo;orgull del que &eacute;s propi. I afegeix: &ldquo;Avui el que ven &eacute;s l&rsquo;autenticitat, els projectes de vi que expliquen origen, tradici&oacute;, sabors i aromes&rdquo;. Exalta i adjectiva bonic el xarel&middot;lo i el sumoll.Els vinifica amb una visi&oacute; de l&rsquo;enologia que abra&ccedil;a el saber itali&agrave; i franc&egrave;s. A la vinya, ecologia. Ha trobat el seu propi gust i el seu estil despr&eacute;s d&rsquo;un &ldquo;m&agrave;ster de vida&rdquo; - diu textualment - fent de sommelier al restaurant Gresca, al costat de Rafa Pe&ntilde;a. Avui hi t&eacute; els seus vins. Li dona estabilitat i seguretat financera compaginar celler i formaci&oacute;; imparteix classes d&rsquo;economia del vi en una universitat nord-americana a Barcelona. Diu que el gran aprenentatge seu i de la seva companya Gaia, ha estat controlar la impaci&egrave;ncia: &ldquo;Si no ets pacient, no pots sobreviure i el vi ha ensenyat a ser-ho&rdquo;.Quan i com arribes a Catalunya?Vaig arribar-hi el 2011, fa quinze anys. Despr&eacute;s d&rsquo;estudiar la carrera i un m&agrave;ster d&rsquo;Empresarials i Economia, vaig venir a treballar a una multinacional de Barcelona. Per&ograve; vaig veure r&agrave;pid que no era el meu lloc, sobretot pel tema de valors. Per aix&ograve; vaig tornar a It&agrave;lia i vaig decidir estudiar un postgrau la Universitat de Ci&egrave;ncies Gastron&ograve;miques vinculada a l&rsquo;Slow Food que em va despertar la curiositat i el coneixement acad&egrave;mic pel vi.I un cop connectes acad&egrave;micament i emocionalment amb el vi, tornes a Catalunya.Vaig comen&ccedil;ar a treballar en el sector comercial. Vaig estar quatre anys a Wineissocial que em va permetre apropar-me al m&oacute;n del vi natural. Despr&eacute;s vaig rebre una oferta laboral molt bona en un centre de reproducci&oacute; assistida, que &eacute;s on vaig con&egrave;ixer Gaia, la meva parella. No tenia res a veure amb el vi. Vaig estar-hi b&eacute; per&ograve; sabia que tampoc era el lloc. Per vacances, feia veremes a It&agrave;lia, Val&egrave;ncia, Galicia... fins que un dia vaig con&egrave;ixer en Rub&egrave;n Parera. Vam treballar junts. Li ofereixen, per casualitat, cuidar una vinya que tenia potencial enol&ograve;gic. Per&ograve; al Rub&egrave;n li quedava lluny i em va proposar que ho fes jo. Em va semblar un somni, era una vinya molt vella de xarel&middot;lo, fascinant. Buscava varietats aut&ograve;ctones i com que no volia fer volum sin&oacute; comen&ccedil;ar amb una petita producci&oacute;, doncs ja m&rsquo;estava b&eacute;. De fet, no podia imaginar res millor per comen&ccedil;ar.Per&ograve; no et conformar&agrave;s amb una vinya...Comen&ccedil;o a treballar, en paral&middot;lel, al restaurant Gresca. Et diria que ha estat l&rsquo;experi&egrave;ncia laboral m&eacute;s important de la meva vida en el m&oacute;n del vi. &Eacute;s un lloc que atrau persones de tota Europa i amb en Rafa i els companys sommeliers podia multiplicar per mil el coneixement del vi. Tastava vins d&rsquo;entre deu i mil euros, amb una mitjana de vint o trenta refer&egrave;ncies al dia, durant anys. De forma particular aix&ograve; hauria estat molt dif&iacute;cil. De manera que tot aix&ograve; va anar definint el meu propi gust i tamb&eacute; tot el que podia interessar-me com a vinyataire o vigneron. Gresca va ser la meva universitat, el meu m&agrave;ster de vida. Tamb&eacute; a nivell de contactes... Hi vaig ser fins la verema de 2023.Qu&egrave; passa aleshores?Vam comen&ccedil;ar a cuidar m&eacute;s vinyes. Ara tenim 4 hect&agrave;rees. Al rev&eacute;s de l&rsquo;amic Rub&egrave;n que t&eacute; tots els ceps reunits, els nostres estan dispersos, en quatre municipis diferents de l&rsquo;Alt Pened&egrave;s, per&ograve; el que realment m&rsquo;importava era trobar les vinyes que m&rsquo;agradessin. El 2023 decideixo dedicar-me al 100% al m&oacute;n del vi per&ograve; una vegada m&eacute;s rebo una trucada que em proposa dedicar-me tamb&eacute; a la formaci&oacute;.I acceptes.S&iacute;, perqu&egrave; em dona estabilitat, em permet una seguretat financera que no em fa patir tant si no venc vi. Em van contactar d&rsquo;una universitat nord-americana per donar classes a Barcelona sobre economia del vi. I avui encara mantinc aquesta feina que em permet estar en contacte amb gent jove i descobrir-los les finances per&ograve; tamb&eacute; la geografia vitivin&iacute;cola.El projecte enol&ograve;gic porta el nom dels dos: Giulio &amp; Gai&agrave; Vinyataires. Com us repartiu la feina?Gaia est&agrave; implicada en tots els processos, per&ograve; ella treballa a full time al centre de reproducci&oacute; assistida, a Barcelona. He de dir-te que tota la divisi&oacute; de vendes i desenvolupament de negoci &eacute;s ella. Parla sis idiomes i t&eacute; molt de talent.De fet, els idiomes son clau per comunicar el vi i transmetre&rsquo;n les emocions m&eacute;s &iacute;ntimes a tantes cultures diferents que se&rsquo;l poden beure...Et diria que s&iacute; i nosaltres som un perfil 100% internacional. Jo soc nascut a It&agrave;lia per&ograve; vaig cr&eacute;ixer a Par&iacute;s fins els 10 anys. Tampoc venim de pag&egrave;s, sin&oacute; d&rsquo;altres ambients i sectors i aix&ograve; ens dona una visi&oacute; diferent. Hem ent&egrave;s els gustos de la gent per&ograve; al mateix temps hem intentat sempre elaborar vins tradicionals d&rsquo;aqu&iacute;, amb les varietats aut&ograve;ctones: xarel&middot;lo, macabeu, moscatell, garnatxa, sumoll, per&ograve; sempre amb un toc internacional, sabent que fan a Fran&ccedil;a i a It&agrave;lia. Diria que aquest &eacute;s el nostre valor afegit, diferent d&rsquo;altres productors d&rsquo;aqu&iacute; que potser fan millors vins per&ograve; no tenen aquesta perspectiva perqu&egrave; venen de fam&iacute;lies dedicades al vi i de moltes generacions. Tenim molta capacitat d&rsquo;innovar i de contaminar-nos del que passa al m&oacute;n enol&ograve;gic.Viticultura ecol&ograve;gica per una banda i per l&rsquo;altra, com definiu l&rsquo;enologia?Som ecol&ograve;gics sense certificar; mai cap client m&rsquo;ha demanat el segell. Elaborem vins lleugers, frescos i f&agrave;cils de beure, amb graduaci&oacute; alcoh&ograve;lica baixa per&ograve; sense ra&iuml;ms verds. Les varietats amb qu&egrave; treballem ens ho permeten. Vinifiquem amb &agrave;mfora el xarel&middot;lo, fem un brisat amb bota de castanyer del Montseny que trepitgem amb els peus i elaborem un sumoll de gamma alta que busca l&rsquo;equilibri i la m&iacute;nima intervenci&oacute; i vol situar-se entre el de Jelipins que &eacute;s la meva refer&egrave;ncia i els Barolo i Barbaresco italians que m&rsquo;agraden. Amb els anys hem anat reduint l&rsquo;aportaci&oacute; de fusta i tamb&eacute; li afegim un petit percentatge de garnatxa negra.Un treball enol&ograve;gic prec&iacute;s per a cada vi, pensat i reflexionat.Tenia molts vins al paladar despr&eacute;s d&rsquo;haver treballat tant de temps al restaurant Gresca i aix&ograve; em va ajudar molt a tenir claredat, a saber qu&egrave; volia fer. Insisteixo en qu&egrave; cal defensar tot all&ograve; que &eacute;s aut&ograve;cton, com el sumoll que, per cert, s&rsquo;assembla molt a la Nebbiolo. Pot donar grans vins.Als inicis, apareixen dubtes sobre com inserir-vos en un Pened&egrave;s ple de petits projectes de qualitat?A la vida sempre fa falta fer cas a aquesta part instintiva, irracional... Cal tirar-se a la piscina, perseguir un somni, no pensar gaire... Per&ograve; tampoc t&rsquo;hi pots llen&ccedil;ar sense aigua. Ten&iacute;em alguns estalvis que ens van permetre avan&ccedil;ar el treball en vinya, perqu&egrave; les inversions que fas en el m&oacute;n del vi no les recuperes fins al cap d&rsquo;un any i mig, quan comences a vendre. Va ser responsable mantenir el treball de Gaia i complementar el meu amb la formaci&oacute;.I inserir-vos al mercat, no us feia patir?Ven&iacute;em del m&oacute;n comercial, els dos, i potser ten&iacute;em alguna mena d&rsquo;idea de vendre. Per&ograve; tamb&eacute; t&rsquo;he de dir que mai saps com anir&agrave;, pot anar b&eacute; o no. Es una loteria. Hem tingut la sort de tenir distribu&iuml;dor des de la primera anyada i hem crescut junts. Per aix&ograve; vam saltar de dues a sis refer&egrave;ncies. Est&agrave; amb nosaltres sempre, defensant-nos i defensant els vins.Al Gresca hi tenen ampolles de Giulio &amp; Gaia Vinyataires?Hi son. L&rsquo;actual cap de sommeliers &eacute;s molt amiga, de fet, la vaig formar jo. Nom&eacute;s parlava franc&egrave;s quan va arribar al Gresca i com que jo hi havia viscut, a Fran&ccedil;a, vam congeniar molt b&eacute;. Ara tamb&eacute; porta Provisions, per&ograve; s&eacute; que sempre tenen algun vi nostre. Tamb&eacute; t&rsquo;he de dir que en Rafa, que en sap molt de vins, ens ha dit que no a alguna refer&egrave;ncia. &Eacute;s molt honest i aix&ograve; m&rsquo;agrada. &Eacute;s important escoltar les persones que tenen tant de coneixement.On us podem trobar?El nostre vi viatja. Un 50% a l&rsquo;estranger i l&rsquo;altre es queda a Espanya. Catalunya &eacute;s un 80-90% del mercat nacional.Fer vi, qu&egrave; &eacute;s per a tu, Giulio?Mira, jo soc de ciutat, he viscut a Tor&iacute;, a Par&iacute;s, a Barcelona... per&ograve; de petit ten&iacute;em casa al camp, a Monferrato. &Eacute;s la casa dels records m&eacute;s bonics de la meva vida. Estava al mig del no res, en algun moment no vam arribar a tenir ni aigua ni calefacci&oacute;... Fins i tot hi havia una vinya que el meu pare havia treballat all&agrave; a la vora per&ograve; van deixar de fer vi l&rsquo;any 99. Aleshores jo tenia 13 anys i no tenia inter&egrave;s per tastar la Barbera que vinificaven, per&ograve; m&rsquo;hagu&eacute;s agradat. Llavors, treballar la vinya em connecta amb aquesta inf&agrave;ncia, i amb la joventut. M&rsquo;encanta. M&rsquo;agrada estar sol, no tenir cobertura, estar amb els meus pensaments o ni tan sols pensar. Treballar &uacute;nicament la vinya.I fer vi?M&rsquo;emociona. Ho gaudeixo molt perqu&egrave; el moment de la verema el compartim amb fam&iacute;lia i amics. &Eacute;s una festa. Ens agrada compartir vins, pasta i paella. Anar a la Taberna Mambo - d&rsquo;on tamb&eacute; n&rsquo;he estat soci - i descobrir m&eacute;s vins i con&egrave;ixer gent. Per&ograve; et diria que el m&eacute;s important que ens ha donat el vi ha estat controlar la nostra impaci&egrave;ncia. Ens ha donat la possibilitat de ser pacients, ha estat una lli&ccedil;&oacute; de vida que ha vingut en paral&middot;lel amb la paternitat. Si no ets pacient, no pots sobreviure i el vi ens ho ha ensenyat.Com veus el Pened&egrave;s avui? Fragmentat amb les bombolles, per&ograve; m&eacute;s interessant que mai amb la diversitat de projectes de vi tranquil?Davant de la crisi de consum i de ventes, el m&eacute;s important &eacute;s l&rsquo;autenticitat. L&rsquo;&egrave;poca dels grans ha acabat, s&rsquo;ha tancat sola; la ind&uacute;stria no tenia cap relaci&oacute; amb el terroir. Ara &eacute;s el moment de petits i grans que expliquin coses, or&iacute;gens, varietats, tradicions, sabors, aromes... Estic molt content de ser part d&rsquo;aquesta renovaci&oacute; del Pened&egrave;s que &eacute;s, en certa manera, tornar al que hi havia abans dels 70. Es van arrancar moltes vinyes aut&ograve;ctones per plantar Chardonnay que no porta enlloc. Hem de tornar a l&rsquo;arrel, al sumoll, una varietat que permet fins i tot elaborar grans escumosos.I al xarel&middot;lo?&Eacute;s que el xarel&middot;lo pot competir amb els millors blancs del m&oacute;n per&ograve; mai pot tenir l&rsquo;acidesa d&rsquo;un Chardonnay de Chablis, perqu&egrave; el terrer aqu&iacute; &eacute;s m&eacute;s c&agrave;lid. Per&ograve; no t&eacute; res menys que el Chablis, &eacute;s un altre estil i aix&ograve; s&rsquo;hauria de tenir m&eacute;s en compte. Hem d&rsquo;estar orgullosos d&rsquo;all&ograve; propi. Hem d&rsquo;acceptar que el xarel&middot;lo no &eacute;s molt arom&agrave;tic, no cal afegir llevats seleccionats. &Eacute;s expressi&oacute; en boca. Saps qu&egrave; m&rsquo;agradaria pel Pened&egrave;s? El model de la Borgonya, un Pened&egrave;s de subzones tenint en compte la diversitat de s&ograve;ls. Els territoris amb reputaci&oacute; &eacute;s el viatge que han fet.Per al sumoll Pell amb Emma, quina harmonia gastron&ograve;mica ens proposes?Et diria que un risotto de ceps. Els aromes de sotabosc lliguen molt b&eacute; amb el vi, l&rsquo;acidesa neteja b&eacute; la boca de la cremositat del risotto i refresca. I l&rsquo;estructura li permet estar al mateix nivell d&rsquo;intensitat en boca del plat, que &eacute;s molt bo i sabor&oacute;s.Qu&egrave; t&eacute; Catalunya que no tingui It&agrave;lia i Fran&ccedil;a?A nivell social i econ&ograve;mic, seria com comparar les seleccions de futbol espanyola i italiana. Itali&agrave; avui est&agrave; molt estancada, amb problemes que arrossega de fa trenta anys. A nivell cultural, &eacute;s un pa&iacute;s tancat, conservador... Nosaltres estem encantats de viure a Catalunya per la seva hist&ograve;ria, la cultura, per la capacitat de ser avantguardistes, per ser oberts a altres pobles. Tot aix&ograve;, &eacute;s m&agrave;gic. Muntar una empresa a It&agrave;lia no li desitjo ni al pitjor enemic. Soc conscient que aqu&iacute; molta gent es queixa de la burocr&agrave;cia, per&ograve; comparat amb It&agrave;lia no t&eacute; res a veure. Ja trobo que amb el certificat digital ens ho facilita tot molt.I si parlem de vi i de consum?En aquest sentit, aqu&iacute; estem a anys llum de Fran&ccedil;a i It&agrave;lia. &Eacute;s on hi ha m&eacute;s vinyes plantades per&ograve; on es beu m&eacute;s cervesa. &Eacute;s un defecte que em fa mal. &Eacute;s inacceptable que passi en un pa&iacute;s amb tanta cultura vitivin&iacute;cola.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9607-giulio-pagni-si-no-ets-pacient-no-pots-sobreviure-i-el-vi-ens-ho-ha-ensenyat</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9607-giulio-pagni-si-no-ets-pacient-no-pots-sobreviure-i-el-vi-ens-ho-ha-ensenyat</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1792405855Giulio_&amp;_Gaia_Vinyataires.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Codorníu llança un Spritz 0,0% i amplia la seva gamma sense alcohol</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 16 Oct 2026 11:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Codorn&iacute;u presenta Spritz 0,0%, una nova beguda pensada per traslladar el ritual de l&rsquo;aperitiu mediterrani a una versi&oacute; sense alcohol. El llan&ccedil;ament amplia la gamma &ldquo;Zero&rdquo; de la marca i aposta per un format ready to serve.Context: Les begudes sense alcohol van cr&eacute;ixer un 5,7% en valor a Espanya durant el primer trimestre de 2026, segons NielsenIQ. A m&eacute;s, gaireb&eacute; un 30% dels consumidors declara beure menys alcohol en hostaleria que fa un any, segons CGA by NielsenIQ.Qu&egrave; sabem? Codorn&iacute;u Spritz 0,0% parteix d&rsquo;un vi escum&oacute;s elaborat amb ra&iuml;m propi, que posteriorment se sotmet a un proc&eacute;s de desalcoholitzaci&oacute; fins a arribar al 0,0%.Al detall: Presenta un color taronja i un perfil fresc i arom&agrave;tic, amb notes c&iacute;triques i de cereals. Es recomana servir-lo ben fred, amb gel i una rodanxa de taronja. Est&agrave; pensat per acompanyar aperitius, tapes, formatges, adobats, fruita seca i plats lleugers.Per qu&egrave; &eacute;s important? El llan&ccedil;ament respon al creixement de les opcions de consum moderat i amplia l&rsquo;oferta de Codorn&iacute;u m&eacute;s enll&agrave; dels seus escumosos tradicionals.Per acabar: Codorn&iacute;u Spritz 0,0% t&eacute; un PVP de 6,95 euros i ja est&agrave; disponible al canal propi de la companyia. Properament arribar&agrave; tamb&eacute; als principals retailers d&rsquo;Espanya.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9606-codorniu-llanca-un-spritz-00-i-amplia-la-seva-gamma-sense-alcohol</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9606-codorniu-llanca-un-spritz-00-i-amplia-la-seva-gamma-sense-alcohol</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1792142424image_(77).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Jean Leon presenta el primer escumós elaborat amb forcada</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 15 Oct 2026 15:33:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Jean Leon presenta Nativa Forcada, que el celler defineix com el primer vi escum&oacute;s del m&oacute;n elaborat amb la varietat ancestral forcada. La nova refer&egrave;ncia s&rsquo;incorpora a la gamma Nativa i refor&ccedil;a l&rsquo;aposta del projecte per les varietats recuperades i l&rsquo;adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic.Context: La forcada forma part del projecte de recuperaci&oacute; de varietats ancestrals que Fam&iacute;lia Torres va iniciar l&rsquo;any 1983. Des d&rsquo;aleshores, s&rsquo;han recuperat m&eacute;s de 60 varietats, en un treball orientat a preservar diversitat vit&iacute;cola i patrimoni.Per qu&egrave; &eacute;s important? La forcada destaca per la seva maduraci&oacute; tardana i per mantenir una acidesa elevada fins i tot en condicions c&agrave;lides, dues caracter&iacute;stiques que la fan especialment interessant per a l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;escumosos. La varietat va ser aprovada per la DO Pened&egrave;s el 2017.Qu&egrave; sabem?Jean Leon Nativa Forcada procedeix de vinyes pr&ograve;pies i es verema a m&agrave;. S&rsquo;elabora pel m&egrave;tode tradicional i fa una crian&ccedil;a de 27 mesos en ampolla sobre mares, sense licor d&rsquo;expedici&oacute;. &Eacute;s un escum&oacute;s fragant, amb entrada voluptuosa, bombolla fina i integrada i un subtil toc sal&iacute;.Mireia TorresQu&egrave; diuen? &ldquo;Forcada &eacute;s una varietat amb excel&middot;lents qualitats naturals i t&eacute; un enorme potencial per a la producci&oacute; de vins escumosos de qualitat al Pened&egrave;s&rdquo;, explica Mireia Torres, directora de Jean Leon.El detall: L&rsquo;etiqueta s&rsquo;inspira en la rajola catalana, amb motius naturals i geom&egrave;trics que connecten el vi amb el patrimoni cultural del territori. Jean Leon Nativa Forcada est&agrave; disponible en botiga especialitzada i directament al celler, amb un PVP de 23 euros.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9605-jean-leon-presenta-el-primer-escumos-elaborat-amb-forcada</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9605-jean-leon-presenta-el-primer-escumos-elaborat-amb-forcada</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1792071564Jean_Leon_Forcada2_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Tres establiments del Penedès, premiats als VIII Premis d'Enoturisme de Rutas del Vino de España</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 15 Oct 2026 15:25:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Ruta del Vi del Pened&egrave;s ha estat una de les grans protagonistes dels VIII Premis d&rsquo;Enoturisme de Rutas del Vino de Espa&ntilde;a. Tres establiments del territori han estat distingits entre 140 candidatures procedents de 29 rutes certificades.Context: Els premis estan organitzats per ACEVIN i reconeixen les millors iniciatives enotur&iacute;stiques de l&rsquo;Estat. Els guardons arriben, a m&eacute;s, l&rsquo;any en qu&egrave; la Ruta del Vi del Pened&egrave;s celebra 25 anys de la seva certificaci&oacute;.Qu&egrave; sabem? Celler Eudald Massana ha estat reconegut com a Millor Celler Obert al Turisme - Gran Format. El jurat ha destacat una proposta que combina hist&ograve;ria, vi, gastronomia i experi&egrave;ncies immersives. El premi a Millor Allotjament Enotur&iacute;stic ha estat compartit per Bolet Casa Modernista i Mas Grimosach.Al detall: Bolet Casa Modernista ha estat valorat per la singularitat de l&rsquo;edifici modernista, amb nom&eacute;s cinc habitacions i integrat en el projecte de Caves Bolet. Mas Grimosach, per la seva banda, ha estat distingit per la recuperaci&oacute; d&rsquo;una masia hist&ograve;rica envoltada de vinyes, oliveres i boscos.Per qu&egrave; &eacute;s important? Els tres premis reforcen el posicionament del Pened&egrave;s com una de les destinacions enotur&iacute;stiques de refer&egrave;ncia de l&rsquo;Estat i reconeixen l&rsquo;aposta del territori per una oferta professionalitzada i de qualitat.Amb dades: La Ruta del Vi del Pened&egrave;s forma part de Rutas del Vino de Espa&ntilde;a des de 2001, com una de les rutes pioneres certificades per ACEVIN.A partir d&rsquo;ara: Els guardons es lliuraran oficialment el 19 de novembre al Museu Nacional Centre d&rsquo;Art Reina Sofia de Madrid.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9604-tres-establiments-del-penedes-premiats-als-viii-premis-denoturisme-de-rutas-del-vino-de-espana</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9604-tres-establiments-del-penedes-premiats-als-viii-premis-denoturisme-de-rutas-del-vino-de-espana</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1792070948Copia_de_2024_10_21-Fotografia_Immobilaria_Serveis_Celler_Eudald_Massana_75_(1)_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La verema 2026 creix un 3,6% i tanca amb 352,7 milions de kg</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 15 Oct 2026 07:41:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La collita catalana creix un 3,6% respecte al 2025, per&ograve; queda per sota de les expectatives inicials per la sequera i la calor de primavera i estiu.Context: Ha estat una campanya especialment preco&ccedil;. Una primavera i un estiu secs i c&agrave;lids van accelerar la maduraci&oacute; i van avan&ccedil;ar el calendari de collita a bona part de les zones vitivin&iacute;coles.	Les pluges abundants de tardor i hivern havien fet preveure una producci&oacute; m&eacute;s alta.	La manca de pluja i els episodis de calor durant el desenvolupament i la maduraci&oacute; del ra&iuml;m han limitat part d&rsquo;aquest potencial.Per qu&egrave; &eacute;s important: La producci&oacute; supera clarament els anys m&eacute;s durs de la sequera, per&ograve; encara no arriba als volums previs al d&egrave;ficit h&iacute;dric. La recuperaci&oacute; &eacute;s progressiva i continua depenent de l&rsquo;aigua disponible i del clima de cada campanya.En xifres:	352,7 M kg de ra&iuml;m entrats als cellers a 13 d&rsquo;octubre, enfront dels 340,4 M kg del 2025 (+3,6%).	272,7 M kg de varietats blanques (prop de tres quartes parts del total) i 80,1 M kg de varietats negres.	246,5 M kg el 2024, el m&iacute;nim de la s&egrave;rie, i 435,4 M kg el 2018, abans de la sequera.	Garnatxa blanca: +30%	Garnatxa negra: +15%	Xarel&middot;lo: +5%	Macabeu: +3%En profunditat:	Sanitat: El ra&iuml;m ha arribat en molt bon estat. No hi ha hagut incid&egrave;ncies importants de m&iacute;ldiu ni d&rsquo;o&iuml;di. El mosquit verd ha afectat algunes zones, per&ograve; majorit&agrave;riament quan el ra&iuml;m ja s&rsquo;havia collit.	Maduraci&oacute; desigual: Les difer&egrave;ncies entre territoris, varietats i disponibilitat d&rsquo;aigua han obligat viticultors i elaboradors a seguir de prop cada parcel&middot;la per decidir el moment de collita.	Varietats: El xarel&middot;lo i el macabeu milloren respecte al 2025, i la parellada es mant&eacute; en registres similars. La garnatxa blanca i el trepat creixen de manera significativa.	Adaptaci&oacute;: L&rsquo;INCAVI continua treballant amb el sector per estudiar com respon la vinya al canvi clim&agrave;tic i refor&ccedil;ar-ne la capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute;.	Evoluci&oacute; de la producci&oacute; de ra&iuml;m a Catalunya 2018-2026						Any			Varietats blanques (milions de kg)			Varietats negres (milions de kg)			Total (milions de kg)									2018			330,7			104,6			435,4							2019			327,1			101,9			429,6							2020			236,8			74,0			311,2							2021			316,9			103,9			421,3							2022			270,3			86,8			357,5							2023			207,0			70,5			277,6							2024			190,1			56,3			246,5							2025			265,9			74,5			340,4							2026			272,7			80,1			352,7									Font: INCAVI			]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9603-la-verema-2026-tanca-amb-3527-milions-de-kg-i-creix-un-36</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9603-la-verema-2026-tanca-amb-3527-milions-de-kg-i-creix-un-36</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1792043491verema.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Terra Alta nega les acusacions de frau i defensa la seva gestió davant la investigació en fase d'instrucció</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 14 Oct 2026 20:51:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Terra Alta ha em&egrave;s un comunicat on rebutja categ&ograve;ricament les acusacions de frau i d&rsquo;apropiaci&oacute; de fons p&uacute;blics publicades en un article a vadevi.cat sobre la investigaci&oacute; judicial de presumptes irregularitats en subvencions. En un comunicat, l&rsquo;entitat les qualifica d&rsquo;&laquo;absolutament falses&raquo; i expressa la seva disposici&oacute; a col&middot;laborar amb la just&iacute;cia.Qu&egrave; diu la DO? El Consell Regulador assegura que ha aportat tota la documentaci&oacute; que li ha estat requerida i sost&eacute; que aquesta acredita la falsedat de les acusacions. Tamb&eacute; manifesta que confia plenament en la tasca de la just&iacute;cia i que continuar&agrave; col&middot;laborant amb la investigaci&oacute; per aclarir els fets.En quin punt es troba el procedimentSegons el comunicat, la causa est&agrave; en fase d&rsquo;instrucci&oacute; i les persones investigades encara no han pogut declarar davant del jutjat. L&rsquo;entitat reclama respecte a la presumpci&oacute; d&rsquo;innoc&egrave;ncia de totes les persones afectades. La investigaci&oacute; haur&agrave; de determinar si els fets denunciats tenen rellev&agrave;ncia penal.La queixa sobre la informaci&oacute; publicada. La DO lamenta que, segons afirma, no se la contact&eacute;s per contrastar les acusacions ni recollir la seva versi&oacute;. Considera que el relat pot generar una percepci&oacute; de culpabilitat sobre les administracions, les persones i les empreses que hi apareixen.El Consell Regulador tamb&eacute; sost&eacute; que la investigaci&oacute; t&eacute; l&rsquo;origen en la den&uacute;ncia d&rsquo;una persona amb diversos litigis oberts amb l&rsquo;entitat. Segons la seva versi&oacute;, aquests procediments es produeixen despr&eacute;s d&rsquo;un conflicte personal relacionat amb una petici&oacute; de dimissi&oacute;.Suport als professionals afectatsL&rsquo;entitat expressa el seu suport als treballadors, professionals i empreses col&middot;laboradores esmentats en la informaci&oacute; i lamenta el perjudici personal i professional que la difusi&oacute; de les acusacions els pot ocasionar.El context. El desmentiment arriba despr&eacute;s de la publicaci&oacute; a Vadevi d&rsquo;una informaci&oacute; sobre una causa judicial amb cinc persones investigades per presumptes irregularitats vinculades a subvencions de la DO Terra Alta. El comunicat exposa la posici&oacute; del Consell Regulador davant d&rsquo;un procediment que continua obert.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9602-la-do-terra-alta-nega-les-acusacions-de-frau-i-defensa-la-seva-gestio-davant-la-investigacio-en-fase-dinstruccio</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9602-la-do-terra-alta-nega-les-acusacions-de-frau-i-defensa-la-seva-gestio-davant-la-investigacio-en-fase-dinstruccio</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202112/1200_1640779448doterraalta.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Guia de Vins de Catalunya s'alia amb Abacus per ampliar la distribució de l'edició 2027</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 13 Oct 2026 15:28:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Guia de Vins de Catalunya i Abacus han signat un acord per a l&rsquo;edici&oacute; 2027 que permetr&agrave; ampliar notablement la distribuci&oacute; de la publicaci&oacute;. La cooperativa cultural assumir&agrave; l&rsquo;edici&oacute; i far&agrave; arribar La Guia a m&eacute;s de 30 botigues Wine Palace i una cinquantena de llibreries Abacus de tot Catalunya.Context: La publicaci&oacute; arriba a la seva XIX edici&oacute; i enceta una nova etapa amb l&rsquo;objectiu de donar m&eacute;s difusi&oacute; al vi catal&agrave; i refor&ccedil;ar el seu paper com a eina de refer&egrave;ncia del sector.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&rsquo;acord amplia la xarxa f&iacute;sica de distribuci&oacute; i incorpora tamb&eacute; la venda online, fet que facilitar&agrave; l&rsquo;acc&eacute;s a La Guia a un p&uacute;blic m&eacute;s ampli.Qu&egrave; sabem? L&rsquo;edici&oacute; 2027 incorporar&agrave; una doble puntuaci&oacute;: la valoraci&oacute; d&rsquo;un jurat professional en tast a cegues i una segona valoraci&oacute; popular, tamb&eacute; a cegues, feta per una selecci&oacute; de wine lovers.A la pr&agrave;ctica: La nova Guia es donar&agrave; a con&egrave;ixer el 10 de novembre a les Drassanes Reials de Barcelona, durant La Mostra de Vins de Catalunya.En profunditat: La Mostra reunir&agrave; cellers, professionals, distribu&iuml;dors, restauradors, sommeliers i aficionats, que podran tastar centenars de refer&egrave;ncies, incloses produccions i edicions limitades.A m&eacute;s: Durant la jornada es lliuraran els guardons als vins i cellers m&eacute;s ben puntuats tant pel jurat professional com pel panell popular.A partir d&rsquo;ara: Amb l&rsquo;acord amb Abacus, el nou sistema de puntuaci&oacute; i el trasllat de La Mostra a les Drassanes, La Guia busca guanyar pes, visibilitat i capacitat de prescripci&oacute; dins del vi catal&agrave;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9601-la-guia-de-vins-de-catalunya-salia-amb-abacus-per-ampliar-la-distribucio-de-ledicio-2027</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9601-la-guia-de-vins-de-catalunya-salia-amb-abacus-per-ampliar-la-distribucio-de-ledicio-2027</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1791973009guia_de_vins.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>S'estrena Gent amb DO: La sèrie decumental de les denominacions d'origen catalanes de TV3</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 15:44:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Catalunya estrena una nova s&egrave;rie documental dedicada al vi i al territori. Gent amb DO recorrer&agrave; les 12 denominacions d&rsquo;origen vitivin&iacute;coles catalanes per explicar-ne els paisatges, els vins i, sobretot, les persones que els fan possibles.Context: La producci&oacute; est&agrave; impulsada per l&rsquo;INCAVI i presentada per Empar Moliner i s&#39;ha estrenat a TV3 aquest passat diumenge. Tamb&eacute; estar&agrave; disponible a la plataforma 3Cat.Qu&egrave; sabem? La s&egrave;rie tindr&agrave; 12 cap&iacute;tols, un per cada denominaci&oacute; d&rsquo;origen, amb converses amb viticultors, elaboradors i altres protagonistes vinculats al sector.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&rsquo;objectiu &eacute;s acostar la realitat de la vinya i del vi catal&agrave; a la ciutadania i refor&ccedil;ar el reconeixement de la feina dels professionals que mantenen viu el paisatge vitivin&iacute;cola.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Amb Gent amb DO volem acostar la realitat de la vinya i del vi catal&agrave; a la ciutadania&rdquo;, afirma Joan Gen&eacute;, director de l&rsquo;INCAVI.En profunditat: La s&egrave;rie tamb&eacute; vol explicar Catalunya a trav&eacute;s de la gastronomia, la hist&ograve;ria, el paisatge i la identitat de cada territori. Paral&middot;lelament, Agricultura ha desplegat en els darrers mesos mesures de suport al sector, entre elles 9 milions d&rsquo;euros per contribuir a l&rsquo;equilibri del mercat i protegir la renda dels viticultors.A partir d&rsquo;ara: Prodeca participar&agrave; tamb&eacute; en el projecte europeu DNA-EU, dotat amb 1,72 milions d&rsquo;euros, per promocionar entre 2027 i 2029 els vins de Catalunya, Gr&egrave;cia i el sud-oest de Fran&ccedil;a al Regne Unit.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9600-sestrena-gent-amb-do-la-serie-decumental-de-les-denominacions-dorigen-catalanes-de-tv3</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9600-sestrena-gent-amb-do-la-serie-decumental-de-les-denominacions-dorigen-catalanes-de-tv3</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1791553647Programa_gent_amb_DO_IMG_9251_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Els jardins del Castell de Peralada inspiren la nova novel·la de Martí Gironell</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 15:39:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Mart&iacute; Gironell ha presentat a Peralada la seva nova novel&middot;la, Malave&iuml;na, una obra de ficci&oacute; inspirada en la llegenda d&rsquo;una antiga remeiera de l&rsquo;Empord&agrave; i en la creaci&oacute; dels jardins del Castell de Peralada.Context: La novel&middot;la neix d&rsquo;una pregunta que va acompanyar l&rsquo;autor durant anys: com es van concebre i construir els jardins del Castell de Peralada? A partir d&rsquo;aqu&iacute;, Gironell va aprofundir en la hist&ograve;ria del lloc i en la llegenda de la Malave&iuml;na, vinculada a Garriguella.Per qu&egrave; &eacute;s important? Els jardins no s&oacute;n nom&eacute;s l&rsquo;escenari de la novel&middot;la, sin&oacute; un dels seus eixos narratius. L&rsquo;obra barreja realitat i imaginaci&oacute; per parlar de natura, mem&ograve;ria, secrets familiars, coneixement ancestral i cultura del vi.El vincle amb el vi: El nom Malave&iuml;na tamb&eacute; identifica una finca de Perelada i un dels seus vins negres m&eacute;s emblem&agrave;tics, Finca Malave&iuml;na.Al detall: Segons la llegenda popular, el top&ograve;nim estaria relacionat amb una v&iacute;dua que, durant la Guerra del Franc&egrave;s, es va enamorar d&rsquo;un soldat franc&egrave;s i va ser considerada una &ldquo;mala ve&iuml;na&rdquo; pels habitants de la zona.Qu&egrave; diuen? Gironell explica que els lectors podran descobrir la hist&ograve;ria dels jardins del Castell de Peralada i la voluntat pedag&ograve;gica i filantr&ograve;pica dels antics comtes que van impulsar aquell espai.A partir d&rsquo;ara: Mart&iacute; Gironell tornar&agrave; a presentar Malave&iuml;na el 17 d&rsquo;octubre, dins la jornada Aires de Verema, al celler Perelada, on compartir&agrave; el proc&eacute;s de recerca i creaci&oacute; de la novel&middot;la.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9599-els-jardins-del-castell-de-peralada-inspiren-la-nova-novella-de-marti-gironell</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9599-els-jardins-del-castell-de-peralada-inspiren-la-nova-novella-de-marti-gironell</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1791553335image_(75).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Ton Mata: «Si anem a un model de sol i platja al sector del vi, ens autodestruirem»</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 08 Oct 2026 07:48:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Corpinnat ha veremat 10.046.562 quilos de ra&iuml;m el 2026, un 26% m&eacute;s que l&rsquo;any anterior. El col&middot;lectiu ha presentat a Recaredo el balan&ccedil; d&rsquo;una campanya excepcionalment primerenca, amb una primera valoraci&oacute; positiva de la sanitat i la qualitat del ra&iuml;m.Adaptar-se a la calor sense perdre valorTon Mata, conseller delegat de Recaredo, ha advertit: &laquo;Si anem a un model de sol i platja al sector del vi, ens autodestruirem&raquo;.Segons l&rsquo;estaci&oacute; meteorol&ograve;gica del celler, el 2026 ha estat l&rsquo;any m&eacute;s c&agrave;lid registrat fins ara, amb una temperatura mitjana 1,8 graus superior a la mitjana, una difer&egrave;ncia que a l&rsquo;estiu ha arribat als dos graus.Per qu&egrave; &eacute;s important? La nova realitat clim&agrave;tica avan&ccedil;a la verema, accelera la maduraci&oacute; i modifica el comportament de les varietats. La resposta exigeix m&eacute;s precisi&oacute; a la vinya i capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute;.Mata defensa prioritzar la qualitat i el valor per damunt de les grans produccions: &laquo;A Corpinnat hem tra&ccedil;at el cam&iacute; correcte, amb un projecte que defensa el valor i el rigor&raquo;.En xifresRoc Gramona, vicepresident de Corpinnat, ha detallat les dades de la campanya:		24 cellers, davant dels 19 que van participar en la verema del 2025.			10.046.562 quilos de ra&iuml;m, respecte dels 7.990.320 de l&rsquo;any anterior.			6.354 quilos per hect&agrave;rea de rendiment mitj&agrave;, molt per sota dels l&iacute;mits del reglament.			51% del ra&iuml;m de vinyes pr&ograve;pies dels cellers i un 49% aportat per viticultors amb contractes certificats per Bureau Veritas.			Tot el ra&iuml;m de vinyes ecol&ograve;giques i collit a m&agrave;.	La primera valoraci&oacute; &eacute;s optimista: malgrat l&rsquo;avan&ccedil;ament del calendari, els cellers han obtingut ra&iuml;m molt sa, de qualitat i amb bon potencial per als futurs escumosos.L&rsquo;aposta: varietats locals i menys rendiment de premsatM&eacute;s del 92% del ra&iuml;m veremat correspon a varietats locals. El xarel&middot;lo continua sent majoritari, seguit del macabeu i la parellada. Entre totes tres representen el 73% de la collita.Tamb&eacute; destaquen varietats negres com la garnatxa, la monastrell i el sumoll, valorades per la capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute;.L&rsquo;horitz&oacute; de Gramona: &laquo;L&rsquo;objectiu &eacute;s que d&rsquo;aqu&iacute; a vuit anys arribem al 100%&raquo;. El col&middot;lectiu tamb&eacute; ha aprovat reduir el rendiment de premsat fins al 60% el 2030.A la pr&agrave;ctica: caldr&agrave; m&eacute;s ra&iuml;m per elaborar el mateix nombre d&rsquo;ampolles. Corpinnat vincula aquesta decisi&oacute; a la qualitat dels escumosos i a una demanda m&eacute;s gran de ra&iuml;m pagat a un preu just.Un euro per quilo per al viticultorPere Llopart, president de Corpinnat, ha situat la remuneraci&oacute; de la pagesia al centre del model. Aquesta verema, els cellers han pagat als viticultors una mitjana d&rsquo;1,02 euros per quilo.Les dades clau:		0,943 &euro;/kg de preu m&iacute;nim garantit aquesta campanya.			M&eacute;s d&rsquo;un 57% d&rsquo;increment del m&iacute;nim des del 2018.			Gaireb&eacute; 5 milions de quilos comprats als pagesos del cor del Pened&egrave;s.			4,92 milions d&rsquo;euros d&rsquo;activitat econ&ograve;mica generada per aquestes compres.	Llopart contraposa aquest model a un context en qu&egrave;, en molts casos, el ra&iuml;m es paga per sota del cost de producci&oacute;. &laquo;Hem de ser els viticultors els primers a defensar-ne un origen molt concret, i no nom&eacute;s sobre el paper&raquo;, ha reivindicat.La perspectiva: millorar les vendes i reclamar suportEl president tamb&eacute; ha reclamat suport a l&rsquo;Administraci&oacute; per a un projecte que defensa el vi catal&agrave; i genera valor al territori.Pel que fa al mercat, Llopart es mostra confiat: &laquo;La previsi&oacute; &eacute;s millorar les vendes en un entorn de mercat on la bombolla &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica que resisteix la baixada de consum&raquo;, comentava en Roc Gramona.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9597-ton-mata-si-anem-a-un-model-de-sol-i-platja-al-sector-del-vi-ens-autodestruirem</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9597-ton-mata-si-anem-a-un-model-de-sol-i-platja-al-sector-del-vi-ens-autodestruirem</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1791439771corpinnat_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Celler Parató celebra la seva 50a verema al Penedès</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 06 Oct 2026 15:31:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Celler Parat&oacute; celebra aquest 2026 la seva 50a verema. Mig segle despr&eacute;s de comen&ccedil;ar a elaborar els seus propis vins al Pened&egrave;s, el projecte familiar mant&eacute; una manera de treballar basada en el ra&iuml;m propi, la cura directa de la vinya i l&rsquo;elaboraci&oacute; completa al mateix celler.Context: La hist&ograve;ria de Parat&oacute; s&rsquo;ha constru&iuml;t al voltant d&rsquo;una idea senzilla: controlar tot el proc&eacute;s, de la vinya a l&rsquo;ampolla, i prioritzar la qualitat per damunt del volum.Per qu&egrave; &eacute;s important? Cinquanta veremes tamb&eacute; s&oacute;n cinquanta anys d&rsquo;aprenentatge. El celler reivindica una viticultura pacient, en qu&egrave; tant la vinya com els vins necessiten temps per trobar el seu equilibri.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Despr&eacute;s de 50 veremes continuem aprenent. Cada anyada &eacute;s diferent i la vinya sempre et planteja nous reptes&rdquo;, explica el propietari Josep Elias Terns.Familia Elias i Terns Foto: Celler Parat&oacute;El vi emblem&agrave;tic: Una de les refer&egrave;ncies que millor defineixen Celler Parat&oacute; &eacute;s el Sams&oacute;, elaborat a partir d&rsquo;una vinya plantada per la fam&iacute;lia el 1976. La varietat, poc habitual al Pened&egrave;s, s&rsquo;ha convertit en un dels trets m&eacute;s singulars del projecte.Al detall: L&rsquo;aposta pel Sams&oacute; va n&eacute;ixer amb la voluntat d&rsquo;elaborar un gran vi negre amb personalitat pr&ograve;pia en un territori tradicionalment m&eacute;s associat als blancs i escumosos.A partir d&rsquo;ara: Celler Parat&oacute; afronta l&rsquo;aniversari com un punt i seguit: mantenir els valors que han definit el projecte i continuar evolucionant amb cada nova anyada.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9596-celler-parato-celebra-la-seva-50a-verema-al-penedes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9596-celler-parato-celebra-la-seva-50a-verema-al-penedes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1791293806Foto_Aeria_del_Celler_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>S'imposa la consciència, la lentitud i el valor de l'artesania a les novetats editorials i a les noves experiències enoturístiques</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 05 Oct 2026 20:19:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Al vi natural se&rsquo;l defineix, aix&iacute; ho fa l&rsquo;editorial Cinco Tintas, com &ldquo;un dels moviments m&eacute;s apassionants de la viticultura contempor&agrave;nia&rdquo;. Se n&rsquo;ha parlat abastament en els &uacute;ltims anys tot i que les xifres de consum representen poc m&eacute;s de l&rsquo;u per cent de la producci&oacute; mundial; la majoria son projectes d&rsquo;escala humana amb un n&uacute;mero limitat d&rsquo;ampolles. Sigui com sigui, desperta curiositat i inter&egrave;s, comen&ccedil;ant pel p&uacute;blic jove que hi troba espai perqu&egrave; ha eliminat moltes barreres, la primera, la del llenguatge.CT acaba de traduir a l&rsquo;espanyol el llibre publicat per la periodista especialitzada i ara tamb&eacute; viticultora Rachel Signer, editora i fundadora de Pipette Magazine. Aprofundeix en la filosofia compartida pel moviment que, al seu parer, &ldquo;se centra en un enfoc no comercial i lliure de qu&iacute;mics, aix&iacute; com un esperit independent i anticorporatiu&rdquo;. I afegeix: &ldquo;&Eacute;s un retorn a les arrels pageses de la viticultura, amb un aire una mica gamberro i est&egrave;tica postmoderna&rdquo;.Certament, aquest &eacute;s un reclam per a molts consumidors que han vist la llum despr&eacute;s d&rsquo;habitar un m&oacute;n distant, elitista i de grisos. De fet, l&rsquo;autora diu que la primera copa de vi natural va ser &ldquo;com aquella escena del Mag d&rsquo;Oz en qu&egrave;, de sobte, la pel&middot;l&iacute;cula passa a color&rdquo;. Fa m&eacute;s de deu anys que est&agrave; vinculada amb el moviment, l&rsquo;analitza, el dissecciona, el reflexiona i el comunica. Des de fa sis anys tamb&eacute; fa vi natural a Austr&agrave;lia. Ha fet el salt a fer vi perqu&egrave; l&rsquo;aprenentatge la travessi de forma definitiva.El cas &eacute;s que el seu llibre &ldquo;El vino natural. Qu&eacute; es y c&oacute;mo disfrutarlo&rdquo; &eacute;s una guia escrita i visual atractiva, amb fotografies i il&middot;lustracions, per endinsar-se en un univers que encara s&rsquo;est&agrave; gestant, que busca fer-se lloc, mantenir l&rsquo;inter&egrave;s latent i tamb&eacute;, per qu&egrave; no dir-ho, guanyar p&uacute;blic al convencional.&ldquo;El vi natural no ha arribat per ser definit, sin&oacute; perqu&egrave; els productors puguin expressar la seva forma de cultivar i la seva creativitat el millor que s&agrave;piguen, a la vegada que respecten un clima cada vegada m&eacute;s canviant i desafiant, i sempre amb el desig d&rsquo;oferir al mercat vins estables dignes de ser beguts&rdquo;, ressalta Signer. A la seva obra, hi apareixen etiquetes catalanes &agrave;mpliament com el Brutal de Partida Creus (Bonastre) que s&rsquo;elabora amb varietats aut&ograve;contes: vinyater, subirat parent, sumoll blanc i xarel&middot;lo vermell.Continua sense aturador el cicle Envinats de Vibop Edicions, al capdavant del qual hi ha la periodista vin&iacute;cola, Montse Serra. &ldquo;Beure sense set. El vi en la literatura contempor&agrave;nia&rdquo; del mallorqu&iacute; Sebasti&agrave; Perell&oacute; &eacute;s el n&uacute;mero 33 de la col&middot;lecci&oacute;.&ldquo;He fet un itinerari sense afany de ser cap mena de c&agrave;non, sense &agrave;nsia d&rsquo;exhaustivitat&rdquo;, confessa l&rsquo;autor, expert en Filosofia i Lletres. &ldquo;He tra&ccedil;at una via a partir de les reconfiguracions dels sentits de l&rsquo;esperit del vi al llarg del temps per tal de fer visibles les seves identitats flu&iuml;des. Diuen que no hi ha el vi, sin&oacute; els vins. Continu&iuml;tats i ruptures que es tatuen en la tradici&oacute; liter&agrave;ria, que, d&rsquo;altra banda, interpel&middot;la i interroga els lligams entre vi i societat. Tamb&eacute; he perseguit la tra&ccedil;a de com el vi &eacute;s present en la construcci&oacute; de les identitats col&middot;lectives&rdquo;.Les paraules revelen que som davant d&rsquo;un erudit compartint a mansalva idees i reflexions de Colette a Pla, de Heminway a Duras, de Val&eacute;ry i Apollinare a Pessoa, i molt m&eacute;s lluny i m&eacute;s enll&agrave;. Diu als inicis del llibre: &ldquo;El vi pot significar una mena de plaer per a tothom, que tendeix a l&rsquo;equilibri social de l&rsquo;harmonia rousseauniana, una versi&oacute; edulcorada de la conc&ograve;rdia entre plebeus i nobles, per&ograve; pensada des de l&rsquo;ordre, el treball i la conformitat. O des del privilegi pot suggerir el luxe, l&rsquo;hedonisme i la llic&egrave;ncia pecaminosa del rococ&oacute;&rdquo;.Entrevistat a trav&eacute;s del correu electr&ograve;nic, Sebasti&agrave; Perell&oacute; se sincera: &ldquo;He deixat que pass&agrave;s en mi i ha estat una simbiosi entre vi i literatura des de fa mols anys, tot i que vinya i celler ja eren una pres&egrave;ncia important en la vida familiar sobretot en la del meu pare&rdquo;. Aprofundeix en la idea de beure sense set, &eacute;s a dir, de llegir el vi, i &ldquo;especular com destrava la llengua, les lletres i la poesia&rdquo; i tanmateix &ldquo;comprovar que el vi i la literatura s&rsquo;esmolen, fan un aliatge que transfigura el m&oacute;n i la bolla, com si l&rsquo;un fos lubricant, catalitzador de l&rsquo;altre&rdquo;.Nascut a Costitx, ha vist com el paisatge insular s&rsquo;ha transfigurat amb la vinya i l&rsquo;olivera &ldquo;sobretot despr&eacute;s del desastre que quasi ha fet desapar&egrave;ixer els ametlers&rdquo;, matisa. &ldquo;El vi ha estat una manera de fer redol i en el vi tamb&eacute; s&rsquo;hi ha projectat aquelles imatges que han fet de l&rsquo;illa un geos&iacute;mbol on es produeix una fricci&oacute; entre la seva exig&uuml;itat, la seva fragilitat i l&rsquo;afany de fer-ne un espai amorf, quan ja som qualsevol lloc totalment desfigurat&rdquo;, diu clar i contundent.I amb orgull final, manifesta: &ldquo;Com si fos un emblema de la resist&egrave;ncia davant aquest espai d&rsquo;homogene&iuml;tzaci&oacute; que ens asfixia i que ens vol convertir en qualsevol banda. La tasca engrescadora que s&rsquo;ha fet amb les varietats aut&ograve;ctones per ventura va per aquestes camades. La ultralocalitat insular &eacute;s el que ens incorpora a l&rsquo;universal. I els cellers tamb&eacute; fan cam&iacute; en aquest sentit&rdquo;.El m&oacute;n editorial no nom&eacute;s abra&ccedil;a el vi, tamb&eacute; el formatge que viu un moment d&rsquo;auge malgrat que alguns formatgers artesans malden per sobreviure i altres tenen dificultats per trobar relleu. La periodista Gemma Urgell i l&rsquo;especialista en empreses agroaliment&agrave;ries Jordi Bertran han traspassat al paper tot el seu coneixement al voltant del m&oacute;n formatger, ells que en venen, n&rsquo;afinen i en distribueixen a Xerigots des de fa 15 anys, amb epicentre a Vilafranca del Pened&egrave;s.La Rosa dels Vents (Penguin Llibres) els publica &ldquo;Formatges. Consells, secrets i receptes irresistibles&rdquo;, un volum de tapa dura que &eacute;s &ldquo;una continuaci&oacute; natural del cam&iacute; (dels &uacute;ltims anys) de compartir coneixement, experi&egrave;ncies i passi&oacute; per un producte que &eacute;s irresistible i capa&ccedil; d&rsquo;emocionar&rdquo;. Com el vi.&ldquo;Passi&oacute; i impuls&rdquo; &eacute;s el que els defineix a ambd&oacute;s i ho manifesten d&rsquo;inici al llibre per despr&eacute;s desplegar tota la seva saviesa, recordant una afirmaci&oacute; que, fa anys, els va quedar gravada de la il&middot;lustradora Pilar&iacute;n Bay&eacute;s: &ldquo;El formatge &eacute;s una menja civilitzada&rdquo;. &ldquo;El formatge no existeix sense la intervenci&oacute; humana: &eacute;s el resultat d&rsquo;un gest antic i essencial, el de transformar la llet en alguna cosa capa&ccedil; de perdurar&rdquo;, remarquen.I adverteixen: &ldquo;Apostar pel formatge artes&agrave;, sovint, &eacute;s apostar per la diferenciaci&oacute;, pel vincle amb el territori i per un model que posa al centre la mat&egrave;ria primera i les persones que la fan possible. En una cadena aliment&agrave;ria cada cop m&eacute;s tensionada, el paper dels productors esdev&eacute; clau, per&ograve; tamb&eacute; vulnerable&rdquo;. El formatge, com el vi, assegurant paisatges i filosofies de vida.De fet, el llibre comparteix, a m&eacute;s de l&rsquo;ideari de la parella fruit d&rsquo;haver bussejat a fons el sector, moltes receptes sucoses - amanida de feta amb carbass&oacute; i maduixa, alberg&iacute;nia escalivada amb stracciatella de burrata, fricand&oacute; de vedella amb moixernons, alberg&iacute;nia fumada i formatge Carrat del restaurant Cal Blay Or&iacute;gens... - i s&rsquo;atura inevitablement en les harmonies amb el vi.Defensen els maridatges que fan complementaris els dos aliments i s&rsquo;atreveixen a fer propostes noves: &ldquo;Sovint funcionen millor els vins blancs, els escumosos o els vins amb una bona acidesa, perqu&egrave; netegen el paladar i creen harmonies m&eacute;s fresques i equilibrades&rdquo;. El llibre destil&middot;la coneixement i &eacute;s ple d&rsquo;utilitat. Un bon consell, per exemple, &eacute;s com saber quants formatges han de compondre una taula variada? La resposta &eacute;s entre quatre i deu, per&ograve; les raons son a les seves p&agrave;gines.A prop&ograve;sit de l&rsquo;&uacute;ltima novel&middot;la - la cinquena- publicada per Llu&iacute;s Llach, &ldquo;El llibre daurat&rdquo;, el Celler Vall Llach (Porrera) del qual n&rsquo;&eacute;s fundador, proposa una nova activitat enotur&iacute;stica amb la idea de trobar-se, tastar vins, compartir reflexions i sentir-se &ldquo;a recer del m&oacute;n&rdquo;.Ver esta publicaci&oacute;n en InstagramUna publicaci&oacute;n compartida de     (@vallllach)De fet, &eacute;s aix&iacute; com s&rsquo;anomena la proposta que es dur&agrave; a terme al Mas del Porrer&agrave; el dissabte 24 d&rsquo;octubre coincidint amb el Tasta Porrera i que comptar&agrave;, l&ograve;gicament, amb la participaci&oacute; del cantautor. Entrades exhaurides per aquesta iniciativa que elogia la lentitud, el refugi que son llibres i vins i l&rsquo;alegria que desencadena el gest antic de compartir taula i conversa.Una proposta de petit format, ideada per la directora de Vall Llach, Isa Serra, que s&rsquo;anir&agrave; desplegant al llarg de l&rsquo;any, amb periodicitat bimensual. &ldquo;No sempre tindr&agrave; el llibre com a esquer, per&ograve; segur que tornar&agrave; a apar&egrave;ixer la literatura amb continguts nous&rdquo;, comparteix.&ldquo;El fil conductor anir&agrave; canviant, ara &eacute;s una lectura que incideix en la persecuci&oacute; de les dones al llarg de la hist&ograve;ria, per&ograve; m&eacute;s endavant en pot ser una altra sobre creativitat i creaci&oacute;, o convidarem un artista, o reflexionarem sobre una pintura, o posarem al centre qualsevol altra manifestaci&oacute; cultural amb sentit que doni peu a conversar, a reflexionar, a divertir-nos i a connectar-nos&rdquo;, afegeix.Li agradaria que les trobades fossin itinerants i fins i tot alguna tingu&eacute;s lloc fora del Priorat, per convocar nous p&uacute;blics i fer-nos a tots conscients que &ldquo;a recer del m&oacute;n&rdquo; pot succeir a qualsevol lloc del m&oacute;n amb valors i principis, per&ograve; sempre amb la paraula i la copa de vi, molt a prop.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9595-novetats-editorials-i-noves-experiencies-enoturistiques</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9595-novetats-editorials-i-noves-experiencies-enoturistiques</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202207/1200_1659031264glasses-1052010_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Dos vins blancs que has de tastar: de la parellada de 9 graus a la garnatxa de vinyes velles</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 05 Oct 2026 14:14:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Un blanc per obrir a l&rsquo;hora de l&rsquo;aperitiu i un altre per allargar la sobretaula. Vents de Vilalba, de Cellers Uni&oacute;, i Terrers de Llicorella Garnatxa Blanca 2022, de la Vin&iacute;cola del Priorat, comparteixen origen al sud de Catalunya, per&ograve; parteixen de varietats, vinyes i elaboracions molt diferents.El primer arriba als 9% vol. d&rsquo;alcohol sense desalcoholitzaci&oacute;. El segon neix de vinyes de m&eacute;s de 65 anys i t&eacute; una producci&oacute; de nom&eacute;s 1.269 ampolles.La varietat, el moment de collir el ra&iuml;m i les decisions al celler determinen bona part del car&agrave;cter d&rsquo;un vi. Aqu&iacute;, el contrast &eacute;s especialment clar:	Terra Alta: una parellada de verema avan&ccedil;ada, elaborada per preservar la frescor i limitar el grau alcoh&ograve;lic.	Priorat: una garnatxa blanca de costers vells, fermentada en roure franc&egrave;s i criada amb les mares.Dues propostes que permeten descobrir fins a quin punt poden canviar la textura, les aromes i el paper d&rsquo;un blanc a taula.Vents de Vilalba: la lleugeresa comen&ccedil;a a la vinyaVents de Vilalba &eacute;s un blanc jove de parellada de la DO Terra Alta. El ra&iuml;m prov&eacute; de vinyes seleccionades que creixen majorit&agrave;riament en s&ograve;ls de panal, caracter&iacute;stics de la zona.La clau dels seus 9 graus &eacute;s la combinaci&oacute; entre la varietat i el calendari de verema. Segons el celler, la parellada es caracteritza per un contingut baix de sucres. Avan&ccedil;ar-ne la collita permet conservar la frescor i limitar el potencial alcoh&ograve;lic del ra&iuml;m.El grau final, per tant, s&rsquo;obt&eacute; durant l&rsquo;elaboraci&oacute;, sense cap proc&eacute;s posterior de desalcoholitzaci&oacute;.Qu&egrave; hi trobar&agrave;s?	A la vista: groc palla clar i llumin&oacute;s.	Al nas: fruita blanca, sobretot poma i pera, amb notes c&iacute;triques.	En boca: suavitat, frescor i una acidesa que aporta vivacitat i equilibri.T&eacute; una bona acidesa i una textura en boca sorprenent, dues dades que completen el perfil del vi m&eacute;s enll&agrave; del seu baix grau alcoh&ograve;lic.Recomanem servir-lo entre 8 i 10 &deg;Cg i el proposem com a vi a copes, per a aperitius i tapes de marisc.Tamb&eacute; suggerim combinacions amb sushi, ceviches, pasta i poke bowls de salm&oacute;, alvocat i cogombre. Amb formatges suaus, la vivacitat del vi pot contrastar amb la cremositat del menjar.&Eacute;s la proposta m&eacute;s lleugera de les dues, especialment adequada per a qui busca un blanc de menys graduaci&oacute;.Terrers de Llicorella: vinyes velles i una producci&oacute; limitadaTerrers de Llicorella Garnatxa Blanca 2022 pertany a la DOQ Priorat. Prov&eacute; de vinyes de garnatxa blanca de m&eacute;s de 65 anys, plantades en costers de la Vilella Baixa i la Vilella Alta.La producci&oacute; d&rsquo;aquesta collita &eacute;s de 1.269 ampolles. L&rsquo;origen i l&rsquo;elaboraci&oacute; defineixen una proposta amb m&eacute;s pes de la crian&ccedil;a i un perfil arom&agrave;tic m&eacute;s complex.Com s&rsquo;elabora?	Verema manual.	Fermentaci&oacute; en b&oacute;tes noves de roure franc&egrave;s.	Tres mesos de rep&ograve;s en les mateixes b&oacute;tes, en contacte amb les mares.	Embotellament i crian&ccedil;a posterior en ampolla.Les mares s&oacute;n els sediments procedents de la fermentaci&oacute;, formats principalment per llevats. El contacte amb aquests sediments pot contribuir a donar textura i volum al vi.Destaca per un nas complex, amb una influ&egrave;ncia clara del roure, expressada en records de cedre, i aromes de bescuit, massa de pa i poma al forn. En boca &eacute;s un vi que omple el paladar, amb equilibri entre les notes de crian&ccedil;a, la fruita madura i una acidesa refrescant, que acompanya un final llarg.A taula, aquest perfil convida a provar-lo amb plats de m&eacute;s intensitat: peixos al forn, pollastre rostit, arrossos de bolets o formatges de curaci&oacute; mitjana. S&oacute;n propostes de maridatge d&rsquo;acord amb el seu car&agrave;cter, m&eacute;s ample i marcat per la crian&ccedil;a.Aquests dos vins mostren la diversitat del blanc catal&agrave; amb un contrast f&agrave;cil d&rsquo;entendre: la frescor d&rsquo;una parellada de 9 graus i la complexitat d&rsquo;una garnatxa blanca de vinyes velles.Con&egrave;ixer la varietat, la vinya i l&rsquo;elaboraci&oacute; ajuda a triar l&rsquo;ampolla segons el moment: un aperitiu amb plats frescos o un &agrave;pat que demana coccions m&eacute;s llargues i sabors m&eacute;s potents.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9594-dos-blancs-del-sud-de-catalunya-que-has-de-tastar-de-la-parellada-de-9-graus-a-la-garnatxa-de-vinyes-velles</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9594-dos-blancs-del-sud-de-catalunya-que-has-de-tastar-de-la-parellada-de-9-graus-a-la-garnatxa-de-vinyes-velles</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202202/1200_1645724947Bodegues_Torres_2016-068.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Mas La Plana: 50 anys amb la nova anyada 2020</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 01 Oct 2026 20:24:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Mas La Plana arriba als 50 anys amb la presentaci&oacute; de l&rsquo;anyada 2020. El vi, elaborat per primera vegada el 1970 per Miguel A. Torres, s&rsquo;ha convertit en una de les refer&egrave;ncies hist&ograve;riques de Fam&iacute;lia Torres i en un dels cabernet sauvignon m&eacute;s reconeguts del celler.Context: Mas La Plana va ser el primer vi de finca creat per Miguel A. Torres despr&eacute;s de la seva incorporaci&oacute; al negoci familiar. El projecte tamb&eacute; va ser pioner en la introducci&oacute; del cabernet sauvignon al Pened&egrave;s, juntament amb Jean Leon.Per qu&egrave; &eacute;s important? El punt d&rsquo;inflexi&oacute; va arribar el 1979, quan Mas La Plana va obtenir la medalla d&rsquo;or a les Olimp&iacute;ades del Vi &lsquo;Gault &amp; Millau&rsquo; de Par&iacute;s, superant altres cabernets de refer&egrave;ncia internacional.Qu&egrave; sabem? Mas La Plana compta amb 29 hect&agrave;rees de vinya ecol&ograve;gica i regenerativa al Pened&egrave;s. Les vinyes, plantades entre 1964 i 1979, creixen sobre s&ograve;ls al&middot;luvials profunds i ben drenats.L&rsquo;anyada 2020: El vi &eacute;s 100% cabernet sauvignon i envelleix durant 18 mesos en botes i foudres de roure franc&egrave;s, parcialment nous. Cada parcel&middot;la es verema a m&agrave;, es vinifica i s&rsquo;envelleix per separat abans del cupatge final.En profunditat: La collita 2020 va estar marcada per una primavera plujosa, un estiu moderat i episodis de calamarsa a finals d&rsquo;agost, que van obligar a fer una selecci&oacute; molt rigorosa del ra&iuml;m i van reduir els rendiments.Amb dades: Mas La Plana 2020 ha obtingut 95 punts als Decanter World Wine Awards 2026, una medalla d&rsquo;or al Global Cabernet Sauvignon Masters i 94 punts a Wine Spectator.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Han passat cinquanta anys des de la primera anyada de Mas La Plana, un vi que va canviar la hist&ograve;ria i el curs del nostre celler&rdquo;, afirma Miguel A. Torres.Per acabar: Mas La Plana 2020 s&rsquo;incorpora a la Col&middot;lecci&oacute; d&rsquo;Antologia Miguel Torres, que agrupa alguns dels vins m&eacute;s emblem&agrave;tics de Fam&iacute;lia Torres.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9589-mas-la-plana-50-anys-amb-la-nova-anyada-2020</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9589-mas-la-plana-50-anys-amb-la-nova-anyada-2020</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1790879342FAMILIA_TORRES_Mas_La_Plana__Sala_Vinificacin_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Corpinnat suma un celler al seu projecte col·lectiu i arriba a 24 cellers</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 01 Oct 2026 20:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Corpinnat suma un nou membre. F&egrave;lix Massana R&agrave;fols s&rsquo;incorpora a la marca col&middot;lectiva i eleva fins a 24 el nombre de cellers associats. El projecte, situat a Sant Pau d&rsquo;Ordal, est&agrave; liderat per F&egrave;lix Massana i Cristina Castillo.Context: La fam&iacute;lia Massana fa quatre generacions que treballa les vinyes de Sant Pau d&rsquo;Ordal, en un entorn de boscos i s&ograve;ls calcaris. El celler es va posar en marxa l&rsquo;any 2001 i elabora vins escumosos i tranquils.Per qu&egrave; &eacute;s important? La incorporaci&oacute; refor&ccedil;a el creixement de Corpinnat, que agrupa cellers compromesos amb la viticultura ecol&ograve;gica, les llargues criances, la tra&ccedil;abilitat i la dignificaci&oacute; de la pagesia.Qu&egrave; sabem?F&egrave;lix Massana R&agrave;fols ha superat una auditoria de Bureau Veritas que ha revisat el compliment dels requisits de la marca, entre ells els darrers tres anys de viticultura ecol&ograve;gica, el proc&eacute;s d&rsquo;elaboraci&oacute; i els tastos dels vins base.Al detall: El projecte &eacute;s familiar. A F&egrave;lix Massana i Cristina Castillo s&rsquo;hi sumen les seves filles, Marta i J&uacute;lia Massana, que donen continu&iuml;tat al celler.A partir d&rsquo;ara: Amb l&rsquo;aprovaci&oacute; de l&rsquo;assemblea del 28 de setembre, Corpinnat passa a tenir 24 cellers associats.Els cellers: Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabat&eacute; i Coca, Torell&oacute;, Huguet de Can Feixes, J&uacute;lia Bernet, Mas Cand&iacute;, Can Descregut, Pardas, Bufadors, Cisteller, Viader, Mas de la Basserola, Celler Kripta, Demost, Mas Bertran, AT Roca, Celler Mir, Torn&eacute; &amp; Bel, Juv&eacute; &amp; Camps, Mas Vilella i F&egrave;lix Massana R&agrave;fols.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9588-corpinnat-suma-un-celler-al-seu-projecte-collectiu-i-arriba-a-24-cellers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9588-corpinnat-suma-un-celler-al-seu-projecte-collectiu-i-arriba-a-24-cellers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_17911865091200_1782889352corpinnat.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Catalunya tanca la campanya d'estiu amb presència a 74 supermercats</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 30 Sep 2026 20:01:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Catalunya ha tancat la seva campanya d&rsquo;estiu despr&eacute;s de tres mesos de promoci&oacute; en 74 supermercats de Catalunya. Entre juliol i setembre, els consumidors han pogut rebre diferents obsequis per la compra de vins amb certificaci&oacute; DO Catalunya.Context: Sota el lema &ldquo;Vins fets aqu&iacute;, pensats per a tothom&rdquo;, la campanya buscava apropar el vi catal&agrave; al gran p&uacute;blic i incentivar-ne el consum en el canal d&rsquo;alimentaci&oacute;. La compra de dues ampolles donava acc&eacute;s a un tap al buit; amb tres ampolles, una motxilla isot&egrave;rmica; i a partir de quatre, una gla&ccedil;onera port&agrave;til.Qu&egrave; sabem? La promoci&oacute; s&rsquo;ha desenvolupat en establiments de Caprabo/Eroski, Sorli, Condis, Carrefour i Plusfresc, repartits per una trentena de poblacions de les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona.Per qu&egrave; &eacute;s important? La DO Catalunya ha utilitzat el gran consum com a via per guanyar visibilitat, refor&ccedil;ar el vincle amb el consumidor i posar en valor els vins elaborats al territori.En profunditat: Tot i que la promoci&oacute; de regals ja ha finalitzat, continua actiu el sorteig d&rsquo;experi&egrave;ncies d&rsquo;enoturisme per a dues persones. Els participants hi poden accedir mitjan&ccedil;ant codis QR situats en algunes ampolles.A la pr&agrave;ctica: Les propostes inclouen visites a cellers, tastos guiats i activitats culturals vinculades al territori.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9587-la-do-catalunya-tanca-la-campanya-destiu-amb-presencia-a-74-supermercats</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9587-la-do-catalunya-tanca-la-campanya-destiu-amb-presencia-a-74-supermercats</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1790791547DO_Foto_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Nou mapa gastronòmic digital al Penedès</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 30 Sep 2026 12:00:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Pened&egrave;s posa en marxa un nou mapa gastron&ograve;mic digital per refor&ccedil;ar la connexi&oacute; entre producte local, restauraci&oacute; i turisme. L&rsquo;eina permet localitzar elaboradors agroalimentaris, restaurants i bars on degustar-ne els productes, i establiments on comprar-los.Context: La iniciativa forma part del projecte &laquo;Rutas del Vino de Espa&ntilde;a. Experiencias 360&raquo; i s&rsquo;emmarca en l&rsquo;estrat&egrave;gia del Consorci de Promoci&oacute; Tur&iacute;stica del Pened&egrave;s per consolidar la gastronomia com un dels principals actius de la destinaci&oacute;.Qu&egrave; sabem? El mapa geolocalitza els principals actius agroalimentaris del territori i facilita que residents i visitants puguin saber on es produeixen, on es tasten i on es compren els productes del Pened&egrave;s.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&rsquo;objectiu &eacute;s donar m&eacute;s visibilitat als elaboradors locals, afavorir-ne la comercialitzaci&oacute; i generar noves connexions entre productors, restauradors, comer&ccedil;os i visitants.En profunditat: El projecte inclou tamb&eacute; quatre rutes gastron&ograve;miques de temporada, una per a cada estaci&oacute; de l&rsquo;any, per promocionar els productes de temporada i mantenir activa l&rsquo;oferta enogastron&ograve;mica durant tot l&rsquo;any.Qui hi participa: El Consorci ha treballat amb el Consell Comarcal de l&rsquo;Alt Pened&egrave;s i amb l&rsquo;empresa Caram Caram, que ha col&middot;laborat en la identificaci&oacute; de productes, elaboradors i itineraris.A la pr&agrave;ctica: El mapa es planteja com una eina oberta i en creixement, amb la voluntat d&rsquo;incorporar nous elaboradors i productors del territori. L&rsquo;eina es pot consultar a l&rsquo;espai de Gastronomia del web de Pened&egrave;s Enoregi&oacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9586-nou-mapa-gastronomic-digital-per-connectar-productors-restaurants-i-comercos-al-penedes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9586-nou-mapa-gastronomic-digital-per-connectar-productors-restaurants-i-comercos-al-penedes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1790933723ruta_penedes.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Trump prohibeix les importacions d'alcohol canadenc</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 29 Sep 2026 14:40:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Durant d&egrave;cades, travessar la frontera entre el Canad&agrave; i els Estats Units per comprar una ampolla de whisky era d&#39;all&ograve; m&eacute;s quotidi&agrave;. Des d&#39;aquest dimarts, 29 de setembre, ja no ho &eacute;s. L&#39;Administraci&oacute; Trump ha prohibit la importaci&oacute; de begudes alcoh&ograve;liques canadenques, un comer&ccedil; que l&#39;any passat va moure uns 800 milions de d&ograve;lars, segons informa la CNN.Mai abans Washington no havia fet servir un veto a les importacions contra un pa&iacute;s aliat. Fins ara, les guerres comercials es lliuraven a cop d&#39;aranzel, encarint el producte sense arribar a tancar-li la porta.Una llei de la Gran Depressi&oacute;Per fer aquest pas, Trump ha desempolsat la Secci&oacute; 338 de la Llei Aranzel&agrave;ria Smoot-Hawley, aprovada el 1930. &Eacute;s una de les lleis comercials m&eacute;s famoses i m&eacute;s criticades de la hist&ograve;ria dels Estats Units, perqu&egrave; els economistes l&#39;assenyalen com un dels factors que van agreujar la Gran Depressi&oacute;.La norma permet al president imposar aranzels de fins al 50%, o directament prohibir importacions, quan considera que un altre pa&iacute;s discrimina el comer&ccedil; nord-americ&agrave;. No necessita l&#39;aval del Congr&eacute;s. Cap president no l&#39;havia utilitzada d&#39;aquesta manera, de manera que els tribunals encara no han aclarit qu&egrave; ha de demostrar la Casa Blanca per aplicar-la.Una repres&agrave;lia sobre una altra repres&agrave;liaEl veto &eacute;s l&#39;&uacute;ltim cap&iacute;tol d&#39;una escalada que va comen&ccedil;ar fa un any i mig. El mar&ccedil; de 2025, davant les amenaces aranzel&agrave;ries de Washington, diverses prov&iacute;ncies canadenques van retirar els vins i licors nord-americans dels prestatges de les botigues.Les exportacions de begudes espirituoses dels Estats Units al Canad&agrave; van caure un 70%, segons el Distilled Spirits Council (DISCUS), la patronal del sector.Ara Washington respon a aquesta resposta. Inu Manak, investigadora del Peterson Institute for International Economics, ho resumeix en termes col&middot;loquials: van ser els Estats Units els qui van comen&ccedil;ar, i el Canad&agrave; nom&eacute;s va contestar.El veto no es limita a l&#39;alcohol. Tamb&eacute; afecta productes lactis, com el xerigot, i les motocicletes, fins a sumar prop de 1.000 milions de d&ograve;lars en importacions.El parany dels quatre litresCom sol passar, la prohibici&oacute; t&eacute; una escletxa. El whisky i els licors en queden exempts, tamb&eacute; d&#39;aranzels, si viatgen en envasos de m&eacute;s de quatre litres. A la pr&agrave;ctica, aix&ograve; vol dir enviar el producte a granel i embotellar-lo als Estats Units, cosa que exigeix disposar dels recipients adequats, reenvasar i assumir costos addicionals que probablement acabaran en el preu que paga el consumidor.Qui en surt m&eacute;s ben parat &eacute;s Crown Royal, el whisky canadenc m&eacute;s conegut als Estats Units, perqu&egrave; ja treballava aix&iacute;: hi envia grans quantitats a granel i hi embotella tot el que ven al mercat nord-americ&agrave;.Tampoc no s&#39;espera que els nord-americans notin el veto immediatament. Els distribu&iuml;dors han tingut temps d&#39;omplir els magatzems abans de l&#39;entrada en vigor.El Canad&agrave; s&#39;hi juga molt m&eacute;sPer al Canad&agrave;, el cop &eacute;s especialment greu. Al voltant del 93% de les begudes espirituoses que va exportar el 2025 van tenir com a destinaci&oacute; els Estats Units. Chris Swonger, president de DISCUS, preveu conseq&uuml;&egrave;ncies devastadores per a les destil&middot;leries canadenques, tot i que tamb&eacute; lamenta que la ind&uacute;stria nord-americana hagi quedat atrapada en el conflicte i defensa competir per qualitat, no amb aranzels.Trump, per la seva banda, es mostra conven&ccedil;ut que el Canad&agrave; cedir&agrave; d&#39;aqu&iacute; a tres o quatre setmanes i s&#39;oferir&agrave; a eliminar tots els seus aranzels. El primer ministre canadenc, Mark Carney, de moment, no ha dit res.El precedent no &eacute;s menor per als productors europeus, que saben prou b&eacute; qu&egrave; &eacute;s quedar enmig d&#39;una disputa comercial. El 2019, en plena guerra pels ajuts a Airbus, Washington va imposar un aranzel del 25% a bona part dels vins tranquils espanyols, francesos i alemanys.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9585-trump-prohibeix-les-importacions-dalcohol-canadenc</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9585-trump-prohibeix-les-importacions-dalcohol-canadenc</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201606/1200_1465209874fotonoticia_20160606111149_800.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Celler Masroig tria l'etiqueta del Vi Novell 2026 entre 700 propostes</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 28 Sep 2026 15:38:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Celler Masroig ja t&eacute; etiqueta per al Vi Novell 2026. La proposta guanyadora s&rsquo;ha imposat entre 700 dissenys, el doble de participaci&oacute; que en edicions anteriors, en la quarta convocat&ograve;ria del concurs.Context: El certamen vol unir cultura, disseny i vi, donar visibilitat a nous talents i refor&ccedil;ar la identitat del Vi Novell com a producte vinculat al final de la verema i a l&rsquo;arribada de la nova collita.Qui &eacute;s qui?L&rsquo;autor &eacute;s Iv&aacute;n Carnero Amado, director d&rsquo;art i professor a Fuenlabrada. La seva proposta t&eacute; una est&egrave;tica urbana i transgressora i, segons explica, s&rsquo;inspira en la cartelleria hist&ograve;rica revolucion&agrave;ria i en Salvador Dal&iacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&rsquo;etiqueta es convertir&agrave; en la imatge de totes les ampolles del Vi Novell 2026 del Celler Masroig i ser&agrave; un dels elements centrals de la comunicaci&oacute; del celler durant els pr&ograve;xims mesos.El jurat: La selecci&oacute; ha anat a c&agrave;rrec de professionals del Celler Masroig i experts en disseny gr&agrave;fic i comunicaci&oacute;.A la pr&agrave;ctica:El celler inicia la producci&oacute; de la nova etiqueta, que es presentar&agrave; oficialment el 5 de novembre, a les 18.30 h, al restaurant 700 Milles de Barcelona. L&rsquo;acte permetr&agrave; con&egrave;ixer l&rsquo;autor de l&rsquo;obra i tastar les primeres ampolles de la nova anyada.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9584-el-celler-masroig-tria-letiqueta-del-vi-novell-2026-entre-700-propostes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9584-el-celler-masroig-tria-letiqueta-del-vi-novell-2026-entre-700-propostes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1790603083Imatge_Nota_Premsa_Concurs_vi_novell_2026.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>20 cellers de cava obren portes el 12 d'octubre</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 28 Sep 2026 15:32:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Un total de 20 cellers elaboradors de cava obriran les seves portes al p&uacute;blic el pr&ograve;xim 12 d&rsquo;octubre, coincidint amb la festivitat del Pilar. La jornada permetr&agrave; visitar cellers i vinyes, descobrir com s&rsquo;elabora el cava i participar en tastos, degustacions i altres activitats.Context: La Jornada de Portes Obertes est&agrave; coorganitzada per la Confraria del Cava i AECAVA i agrupa propostes de diferents formats i preus, des de visites gratu&iuml;tes fins a experi&egrave;ncies que inclouen dinars, tastos o activitats especials.Per qu&egrave; &eacute;s important? La jornada concentra en un sol dia una &agrave;mplia oferta d&rsquo;enoturisme al voltant del cava i permet entrar en contacte directe amb elaboradors, vinyes i diferents maneres d&rsquo;entendre aquest escum&oacute;s.Qu&egrave; sabem? Diversos cellers destinaran la recaptaci&oacute; a projectes socials i entitats ben&egrave;fiques, entre les quals C&agrave;ritas, Mans Unides, Creu Roja, Boskan Ter&agrave;pies Integratives, Associaci&oacute; Ampert i la Fundaci&oacute; IDIBELL.A la pr&agrave;ctica: Les activitats requereixen reserva pr&egrave;via i cada celler estableix els seus horaris, preus i condicions. La informaci&oacute; actualitzada es pot consultar als webs d&rsquo;AECAVA i de la Confraria del Cava.Els 20 cellers participants:	Art Laiet&agrave; &mdash; 28 &euro; a 40 &euro;	Blancher &mdash; 7 &euro;, solidaris per C&agrave;ritas	Canals &amp; Domingo &mdash; 30 &euro;, amb dinar	Canals &amp; Munn&eacute; &mdash; 5 &euro;, solidaris per C&agrave;ritas	Cava Guilera &mdash; visita gratu&iuml;ta	Cava Rovellats &mdash; 10 &euro;	Caves Bolet &mdash; 22 &euro;	Celler Eudald Massana &mdash; 21 &euro; a 105 &euro;	Celler Parat&oacute; &mdash; 25 &euro;, solidaris per C&agrave;ritas	Celler Vell Cava &mdash; 5 &euro;, solidaris per Mans Unides	Cellers Carol Vall&egrave;s &mdash; 2 &euro;	Codorn&iacute;u &mdash; 25 &euro; a 86 &euro;	El Mas Ferrer &mdash; 10 &euro;	Finca Batllori &mdash; 12 &euro;, solidaris per Creu Roja	Gir&oacute; Ribot &mdash; 10 &euro;, solidaris per Boskan Ter&agrave;pies Integratives	Oliver Viticultors &mdash; 10 &euro;, solidaris per Associaci&oacute; Ampert	Pag&egrave;s Entrena &mdash; 10 &euro;, destinats a la Fundaci&oacute; IDIBELL per a la recerca contra el c&agrave;ncer de p&agrave;ncrees	Torrens Moliner &mdash; 10 &euro;, amb una ampolla de cava de regal	Vin&iacute;cola de Nulles &mdash; 10 &euro;	Vins el Cep &mdash; visita gratu&iuml;ta]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9583-20-cellers-de-cava-obren-portes-el-12-doctubre</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9583-20-cellers-de-cava-obren-portes-el-12-doctubre</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1790602657Portes_obertes_2026_baixa_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Com decideix un celler que ha arribat el moment de la verema</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 25 Sep 2026 08:14:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Abans que entri el primer ra&iuml;m al celler, fa setmanes que els equips segueixen la vinya per decidir quan collir. Mostrejos, tast de baies i observaci&oacute; de cada parcel&middot;la permeten ajustar un moment que pot variar segons la varietat, la zona i, sobretot, el vi que es vol elaborar.Al Pened&egrave;s, aquest any Par&eacute;s Balt&agrave; va comen&ccedil;ar a collir el 3 d&rsquo;agost, la data m&eacute;s primerenca que recorden. Marta Casas, en&ograve;loga del celler, ens ajuda a entendre qu&egrave; hi ha darrere d&rsquo;aquesta decisi&oacute; i com ha canviat la verema al llarg dels anys.Avui no nom&eacute;s es comen&ccedil;a abans. Tamb&eacute; s&rsquo;ha escur&ccedil;at el temps entre les primeres parcel&middot;les que es cullen i les &uacute;ltimes.Qu&egrave; determina el moment de collir?Decidir quan collir implica valorar diferents dimensions de la maduresa del ra&iuml;m. D&rsquo;una banda, l&rsquo;evoluci&oacute; dels sucres i l&rsquo;acidesa; de l&rsquo;altra, la maduresa fen&ograve;lica de pells i llavors i el desenvolupament arom&agrave;tic. Aquests processos no sempre avancen al mateix ritme, i trobar el punt d&rsquo;equilibri exigeix combinar les dades amb el tast del ra&iuml;m a la vinya.Amb temperatures elevades, aquest equilibri pot canviar r&agrave;pidament. Esperar uns dies pot aportar la maduresa que es busca, per&ograve; tamb&eacute; comportar una p&egrave;rdua d&rsquo;acidesa. Aquest agost, a Par&eacute;s Balt&agrave;, alguns macabeus que a principis de mes encara necessitaven madurar van evolucionar molt de pressa en q&uuml;esti&oacute; de dies. Situacions aix&iacute; obliguen a intensificar els controls i ajustar el moment de collita.Ra&iuml;m acabat de collir a primera hora del mat&iacute;. Foto: Par&eacute;s Balt&agrave;A aquesta lectura de la vinya s&rsquo;hi afegeix una altra q&uuml;esti&oacute;: quin vi es vol elaborar?El xarel&middot;lo ho mostra amb claredat. Si es destina a un escum&oacute;s, interessa preservar especialment frescor i acidesa i es pot collir amb una maduresa m&eacute;s continguda. Si ha de donar un vi tranquil amb m&eacute;s estructura, pot interessar esperar una mica m&eacute;s. No hi ha un &uacute;nic punt &ograve;ptim de collita ni tan sols per a una mateixa varietat.I encara hi interv&eacute; un factor menys visible: la capacitat del celler. Quan diverses parcel&middot;les arriben al punt adequat gaireb&eacute; alhora, no n&rsquo;hi ha prou de saber qu&egrave; conv&eacute; collir. Cal poder rebre el ra&iuml;m i treballar-lo. Equips, premses, dip&ograve;sits i entrades tamb&eacute; condicionen la decisi&oacute;.Treball manual del barret durant la vinificaci&oacute;. Foto: Par&eacute;s Balt&agrave;Casas ho defineix com una decisi&oacute; &laquo;multifactorial&raquo;: fer coincidir l&rsquo;estat del ra&iuml;m, el vi que es vol elaborar i la capacitat del celler per treballar-lo.Una verema cada cop m&eacute;s curtaLes difer&egrave;ncies de maduraci&oacute; entre varietats, zones i altituds que abans podien deixar pauses durant la verema tendeixen a concentrar-se. Quan una parcel&middot;la encara est&agrave; entrant al celler i la seg&uuml;ent ja arriba al punt de collita, tota l&rsquo;organitzaci&oacute; s&rsquo;ha d&rsquo;accelerar.La perspectiva de 24 veremes al celler permet veure b&eacute; el canvi. Quan Casas va comen&ccedil;ar a Par&eacute;s Balt&agrave;, iniciar la collita a finals d&rsquo;agost ja es considerava aviat i la verema podia arribar fins a l&rsquo;octubre. Ara la campanya es concentra en moltes menys setmanes.Ella mateixa ho resumeix aix&iacute;: &laquo;Els ra&iuml;ms s&oacute;n els mateixos. Les vinyes s&oacute;n les mateixes. Per&ograve; tot ho has de collir molt m&eacute;s r&agrave;pid.&raquo;Decidir quan veremar continua exigint mesurar, tastar i interpretar el ra&iuml;m. El que s&rsquo;ha fet m&eacute;s estret &eacute;s el marge per decidir quan collir-lo.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9582-com-decideix-un-celler-que-ha-arribat-el-moment-de-la-verema</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9582-com-decideix-un-celler-que-ha-arribat-el-moment-de-la-verema</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1790317377Foto_portada._Collita_manual_al_Peneds._Foto_cedida_per_Pars_Balt.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Raventós Codorníu bat rècords amb 46 milions d'EBITDA i 14 milions de benefici net</title>
     <category>Vins i Cellers</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 22 Sep 2026 18:51:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u ha tancat l&rsquo;exercici juliol 2025-juny 2026 amb els millors resultats de la seva hist&ograve;ria recent. El grup ha assolit 46 milions d&rsquo;euros d&rsquo;EBITDA, un 5% m&eacute;s que l&rsquo;any anterior, i preveu un benefici net r&egrave;cord de 14 milions d&rsquo;euros, un 17% m&eacute;s. Les vendes tamb&eacute; marquen m&agrave;xims, amb 234 milions d&rsquo;euros bruts i 197 milions nets. Context: La companyia encadena sis exercicis de creixement rendible en un entorn marcat per la volatilitat i uns costos encara elevats. Des de 2019-2020, l&rsquo;EBITDA ha crescut un 130%, mentre que el marge EBITDA sobre vendes se situa ja en un m&agrave;xim hist&ograve;ric del 23%. Per qu&egrave; &eacute;s important?: El salt no arriba tant per un fort augment del volum com per una millora del valor i de la rendibilitat. L&rsquo;estrat&egrave;gia de premiumitzaci&oacute; continua guanyant pes: el valor mitj&agrave; per ampolla creix un 2% anual i acumula un 10% en cinc anys, mentre que Codorn&iacute;u Ars Collecta avan&ccedil;a un 25% en restauraci&oacute;. En profunditat: Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u comercialitza m&eacute;s de 55 milions d&rsquo;ampolles anuals en 63 pa&iuml;sos. El 57% de les vendes provenen del mercat espanyol, el 41% de l&rsquo;internacional i el 2% del canal digital. El cava representa el 59% del portafolis, el vi el 39% i les begudes no i low alcohol el 2%. A Espanya, el grup mant&eacute; una quota del 29,5% del mercat de cava en valor i volum, segons Nielsen 2026. A escala internacional, destaca especialment el Brasil, amb un creixement del 207%, mentre que B&egrave;lgica, Holanda, Su&egrave;cia, M&egrave;xic i Llatinoam&egrave;rica tamb&eacute; evolucionen positivament. La companyia situa la seva quota mundial de cava en el 15,77%, segons IWSR. Qu&egrave; diuen: &ldquo;Aquests resultats demostren la fortalesa del nostre model de creixement basat en la premiumitzaci&oacute;, la disciplina financera i la sostenibilitat&rdquo;, assenyala Sergio Fuster, CEO de Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u. Segons Fuster, el grup ha aconseguit &ldquo;incrementar les vendes en nivells r&egrave;cord i augmentar novament la rendibilitat fins a un nou m&agrave;xim operatiu&rdquo;.Amb dades:	234 M&euro; de vendes brutes.	197 M&euro; de facturaci&oacute; neta, un 1% m&eacute;s.	46 M&euro; d&rsquo;EBITDA, un 5% m&eacute;s i nou r&egrave;cord hist&ograve;ric.	23% de marge EBITDA sobre vendes, davant del 22% anterior.	14 M&euro; de benefici net previst, un 17% m&eacute;s.	L&rsquo;EBITDA ha crescut un 130% en sis anys.	M&eacute;s de 55 milions d&rsquo;ampolles comercialitzades a l&rsquo;any.	Pres&egrave;ncia en m&eacute;s de 63 pa&iuml;sos.	29,5% de quota del mercat espanyol de cava en valor i volum.	15,77% de quota mundial del cava.	M&eacute;s de 139.000 visitants en enoturisme, r&egrave;cord hist&ograve;ric.	Objectiu per al pr&ograve;xim exercici: 48-50 M&euro; de benefici operatiu.Tamb&eacute; enoturisme i sostenibilitat: L&rsquo;enoturisme creix un 4% i supera els 139.000 visitants, la xifra m&eacute;s alta de la hist&ograve;ria del grup. Alhora, Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u mant&eacute; la certificaci&oacute; B Corp, opera amb un 100% d&rsquo;energia renovable i ja autoprodueix un 16% de l&rsquo;energia que consumeix. A partir d&rsquo;ara: La companyia preveu mantenir el creixement i situa el proper objectiu operatiu entre els 48 i 50 milions d&rsquo;euros.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/vins-cellers/9579-raventos-codorniu-bat-records-amb-46-milions-debitda-i-14-milions-de-benefici-net</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/vins-cellers/9579-raventos-codorniu-bat-records-amb-46-milions-debitda-i-14-milions-de-benefici-net</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1790096455sergio_fuster.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

</channel></rss>