<?xml version="1.0"  encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0">
<channel>
 <title>Cupatges - RSS </title>
 <link>https://cupatges.elnacional.cat/rss/</link>
 <lastBuildDate>Sun, 16 Aug 2026 12:06:32 +0200</lastBuildDate>
 <language>ca-ES</language>
 <atom:link href='https://cupatges.elnacional.cat/rss/' rel='self' type='application/rss+xml'/>
 <description> Cupatges, Vins i gastronomia a la xarxa. </description>
   <item>
     <title>Els viticultors planten cara als primers preus del raïm per a la verema 2026</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 13 Aug 2026 12:06:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Associaci&oacute; de Viticultors del Pened&egrave;s, Uni&oacute; de Pagesos, ASAJA, JARC, Asociaci&oacute;n de Viticultores de Requena, CLYGAL i Revolta Pagesa han fet front com&uacute; davant els primers preus de compra de ra&iuml;m que circulen de cara a aquesta verema. Les entitats consideren que les propostes s&oacute;n &ldquo;inadmissibles&rdquo; i alerten que, en alguns casos, se situarien pr&agrave;cticament a la meitat dels costos de producci&oacute; de refer&egrave;ncia.Context:Segons el comunicat conjunt, els primers preus que s&#39;estan comentant al sector serien d&#39;uns 0,30 &euro;/kg en el cas de Jaume Serra, del Grup Garc&iacute;a Carri&oacute;n; 0,25 &euro;/kg a Celler Can Pag&egrave;s, i 0,30 &euro;/kg a Vins Font. En canvi, el document situa el cost de producci&oacute; de refer&egrave;ncia de l&#39;INCAVI entre 0,53 i 0,56 &euro;/kg.Les organitzacions remarquen que es tracta, de moment, de preus que circulen pel sector i reclamen als compradors que rectifiquin abans de fer p&uacute;bliques les condicions definitives de compra de la verema.Per qu&egrave; &eacute;s important: El conflicte va m&eacute;s enll&agrave; del preu puntual del ra&iuml;m. Les organitzacions agr&agrave;ries sostenen que no es pot exigir als viticultors m&eacute;s qualitat, sostenibilitat, inversions o adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic si, al mateix temps, la remuneraci&oacute; no permet cobrir els costos de producci&oacute;.&ldquo;No hi haur&agrave; sostenibilitat ambiental sense sostenibilitat econ&ograve;mica&rdquo;, defensen, i adverteixen que aquesta verema podria marcar un punt d&#39;inflexi&oacute; per al futur del sector productor. Foto: DO Pened&egrave;sEn profunditat:Una de les principals preocupacions dels productors s&oacute;n les f&oacute;rmules comercials que poden acabar reduint el preu mitj&agrave; real percebut pel viticultor. El comunicat assegura que, en alguns casos, aproximadament un 70% del ra&iuml;m es podria pagar al preu anunciat, mentre que el 30% restant podria arribar a situar-se en nom&eacute;s 0,12 &euro;/kg.Les organitzacions anunciants asseguren que, quan disposin dels preus oficials, faran p&uacute;blics aquells que se situ&iuml;n especialment per sota dels costos de refer&egrave;ncia de l&#39;INCAVI, aix&iacute; com les f&oacute;rmules que facin baixar el preu mitj&agrave; del conjunt del ra&iuml;m adquirit. Tamb&eacute; preveuen actuar de la mateixa manera amb els preus del vi base Cava que considerin significativament inferiors als costos de producci&oacute; recollits en els estudis de refer&egrave;ncia.El comunicat recorda, a m&eacute;s, que la Llei de la Cadena Aliment&agrave;ria estableix que el preu percebut pel productor primari ha de ser superior al seu cost efectiu de producci&oacute;. Les organitzacions reclamen, per tant, responsabilitat a cellers, elaboradors i compradors i avisen que mantindran una posici&oacute; conjunta davant d&#39;ofertes que considerin insuficients.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9547-els-viticultors-planten-cara-als-primers-preus-del-raim-per-a-la-verema-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9547-els-viticultors-planten-cara-als-primers-preus-del-raim-per-a-la-verema-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202102/1200_1613629951grapes-3550733_1920.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Radiografia del preu del vi català: del Priorat a Canàries, així es paga cada ampolla</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sun, 09 Aug 2026 09:59:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El vi catal&agrave; es ven a preus molt diferents segons a qui li venguis i quina etiqueta porti. El preu mitj&agrave; per ampolla del sector va caure un -8,2% el 2025, fins als 4,10 &euro;, per&ograve; aquesta xifra amaga una dispersi&oacute; enorme entre mercats, destins i denominacions d&#39;origen.Context: les dades provenen del dashboard p&uacute;blic QdC Comercialitzaci&oacute; del Vi de l&#39;INCAVI (Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi, Departament d&#39;Agricultura de la Generalitat de Catalunya), amb dades de l&#39;any 2025.Per qu&egrave; &eacute;s important: el valor total comercialitzat va caure un -17,4% (290,4 M&euro;) i el volum un -10,1% (70,7 milions d&#39;ampolles). Per&ograve; la caiguda del preu mitj&agrave; no &eacute;s uniforme: varia molt segons els pa&iuml;sos compradors i les denominacions d&#39;origen dels vins.Per tipus de mercat: els Tercers Pa&iuml;sos (fora de la UE) paguen millor que el mercat dom&egrave;stic, i el mercat estatal &mdash;fora de Catalunya per&ograve; dins d&#39;Espanya&mdash; &eacute;s paradoxalment el pitjor pagat dels quatre, per sota fins i tot del propi mercat catal&agrave;.	Preu mitj&agrave; per tipus de mercat (dades 2025)						Tercers Pa&iuml;sos									4.53&euro;													UE (sense Espanya)									4.15&euro;													Catal&agrave;									4.10&euro;													Estatal									3.83&euro;										Tercers Pa&iuml;sos: 4,53 &euro;/ampolla	UE (sense Espanya): 4,15 &euro;/ampolla	Catal&agrave; (dom&egrave;stic): 4,10 &euro;/ampolla	Estatal (resta d&#39;Espanya): 3,83 &euro;/ampolla &mdash; el m&eacute;s baix dels quatreAl detall, per Denominaci&oacute; d&#39;Origen: el Priorat es ven a 9,85 &euro;/ampolla de mitjana, un 44% m&eacute;s que el Pened&egrave;s (6,85 &euro;) i gaireb&eacute; quatre vegades m&eacute;s que la DO Catalunya gen&egrave;rica (2,74 &euro;), l&#39;etiqueta de m&eacute;s volum per&ograve; menys valor unitari.	Preu mitj&agrave; per Denominaci&oacute; d&#39;Origen (2025)						Priorat									9.85&euro;													Pened&egrave;s									6.85&euro;													Conca de Barber&agrave;									5.04&euro;													Empord&agrave;									5.01&euro;													Montsant									4.38&euro;													Costers del Segre									4.34&euro;													Alella									4.01&euro;													Tarragona									3.53&euro;													Terra Alta									3.12&euro;													Catalunya (DO gen&egrave;rica)									2.74&euro;									Per tipologia, el vi de ra&iuml;m sobremadurat es paga a 22,45 &euro;/ampolla (el volum &eacute;s gaireb&eacute; testimonial), davant dels 3,81 &euro;-4,07 &euro; del blanc i el rosat, que concentren la major part del volum.Els destins d&#39;exportaci&oacute;: Catalunya &eacute;s, de lluny, el seu propi mercat m&eacute;s important, amb 141,1 M&euro; (49% del valor total) i 34,4 milions d&#39;ampolles. Fora del mercat dom&egrave;stic, els principals destins per valor s&oacute;n Can&agrave;ries/Ceuta/Melilla (16,0 M&euro;), la Comunitat de Madrid (11,3 M&euro;) i Su&egrave;cia (9,5 M&euro;).Su&egrave;cia paga m&eacute;s per ampolla que qualsevol altre dels grans destins &mdash;fins i tot m&eacute;s que la mitjana de Tercers Pa&iuml;sos&mdash;, mentre que Can&agrave;ries, Ceuta i Melilla, tot i ser el segon dest&iacute; per valor, &eacute;s el que pitjor preu mitj&agrave; obt&eacute; dels quatre principals.	Preu mitj&agrave; per dest&iacute; principal (2025)						Su&egrave;cia									5.33&euro;													Com. de Madrid									4.32&euro;													Catalunya									4.10&euro;													Can&agrave;ries/Ceuta/Melilla									3.33&euro;										Su&egrave;cia: 5,33 &euro;/ampolla (9,5 M&euro;, 1,8 milions d&#39;ampolles)	Comunitat de Madrid: 4,32 &euro;/ampolla (11,3 M&euro;, 2,6 milions d&#39;ampolles)	Catalunya (dom&egrave;stic): 4,10 &euro;/ampolla	Can&agrave;ries, Ceuta i Melilla: 3,33 &euro;/ampolla (16,0 M&euro;, 4,8 milions d&#39;ampolles &mdash; el dest&iacute; extern de m&eacute;s volum)Can&agrave;ries compra m&eacute;s volum i genera m&eacute;s valor absolut que Su&egrave;cia, per&ograve; a un preu mitj&agrave; un 38% inferior: &eacute;s un mercat gran per&ograve; de gamma m&eacute;s baixa, mentre Su&egrave;cia &eacute;s petit per&ograve; clarament premium.La xifra: 3,6 vegades. Aquesta &eacute;s la dist&agrave;ncia entre el preu mitj&agrave; del Priorat (9,85 &euro;) i el de la DO Catalunya (2,74 &euro;). La caiguda del -8,2% en el preu mitj&agrave; agregat del 2025 no &eacute;s un fenomen uniforme: dep&egrave;n del pa&iacute;s comprador, i sobretot, de quina firma porti l&#39;etiqueta.Font: INCAVI, dashboard QdC Comercialitzaci&oacute; del Vi, dades 2025.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9546-radiografia-del-preu-del-vi-catala-del-priorat-a-canaries-aixi-es-paga-cada-ampolla</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9546-radiografia-del-preu-del-vi-catala-del-priorat-a-canaries-aixi-es-paga-cada-ampolla</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202209/1200_1663321755wine-4909058_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>VRIAC: neixen els primers vins de varietats autòctones resistents</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 08 Aug 2026 08:49:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El projecte VRIAC ha presentat els primers vins experimentals elaborats amb varietats resistents amb perfils propers a varietats aut&ograve;ctones com el xarel&middot;lo, el macabeu, la garnatxa o l&rsquo;ull de llebre. Ho ha fet en el marc de la III Jornada Professional VRIAC, celebrada a Albet i Noya, a Sant Pau d&rsquo;Ordal, davant de prop d&rsquo;un centenar de professionals del sector vitivin&iacute;cola.Context: VRIAC s&oacute;n les sigles de Varietats Resistents i Aut&ograve;ctones Adaptades al Canvi Clim&agrave;tic. El projecte est&agrave; impulsat pels cellers Albet i Noya, Alta Alella i Celler Pi&ntilde;ol, conjuntament amb l&rsquo;obtentor su&iacute;s Valentin Blattner, un dels referents internacionals en la recerca de varietats de vinya resistents.Per qu&egrave; &eacute;s important: Despr&eacute;s de gaireb&eacute; quinze anys de recerca, assaig i observaci&oacute;, el projecte entra en una nova etapa en qu&egrave; ja no nom&eacute;s es pot valorar el comportament de les plantes a la vinya, sin&oacute; tamb&eacute; el potencial enol&ograve;gic dels vins que se n&rsquo;obtenen.Al detall: Els assistents a la jornada a Albet i Noya van visitar la vinya experimental del projecte, on hi ha m&eacute;s de 7.000 varietats plantades. La parcel&middot;la acumula, segons els responsables del projecte, dotze anys sense cap tractament amb productes fungicides.La visita va permetre observar l&rsquo;estat sanitari de les plantes, el seu comportament agron&ograve;mic i la seva resposta davant d&rsquo;un escenari marcat pel canvi clim&agrave;tic, la sequera i la necessitat de reduir els tractaments fitosanitaris.Els vins: Un dels moments destacats de la jornada va ser el tast dels primers vins experimentals elaborats amb varietats resistents que busquen mantenir perfils propers als de varietats pr&ograve;pies del territori, com el xarel&middot;lo, el macabeu, la garnatxa o l&rsquo;ull de llebre.El tast va permetre analitzar no nom&eacute;s la resist&egrave;ncia agron&ograve;mica de les noves varietats, sin&oacute; tamb&eacute; el seu potencial organol&egrave;ptic, enol&ograve;gic i gastron&ograve;mic.D&rsquo;on ve el projecte? Aquesta &eacute;s la tercera jornada que els impulsors del VRIAC organitzen amb professionals del sector. La primera es va celebrar el 2017 i va servir per presentar p&uacute;blicament la iniciativa.El 2020, despr&eacute;s d&rsquo;un dels episodis de m&iacute;ldiu m&eacute;s importants dels darrers anys, es va celebrar una segona trobada a la vinya. En aquella ocasi&oacute; es va poder comprovar la resist&egrave;ncia d&rsquo;aquestes plantes davant les malalties f&uacute;ngiques.La tercera jornada ha servit per mostrar l&rsquo;evoluci&oacute; assolida, l&rsquo;estat actual de la recerca i les possibilitats que aquestes varietats poden tenir en la viticultura del futur.Els impulsors del projecte en un moment de la jornadaEntre els participants hi havia professionals procedents del Pa&iacute;s Basc, Navarra, Fran&ccedil;a i It&agrave;lia, interessats a con&egrave;ixer el model i les possibilitats d&rsquo;adaptar-lo a altres territoris i varietats.A partir d&rsquo;ara qu&egrave;: Algunes de les varietats presentades ja estan inscrites al registre de la Uni&oacute; Europea i els responsables del projecte preveuen que puguin arribar al mercat a partir de 2029.L&rsquo;objectiu &eacute;s avan&ccedil;ar cap a una viticultura amb menys depend&egrave;ncia dels tractaments fitosanitaris, m&eacute;s resilient davant del canvi clim&agrave;tic i capa&ccedil; de preservar alhora la identitat varietal dels diferents territoris.En profunditat: El projecte VRIAC busca obtenir varietats resistents especialment a malalties f&uacute;ngiques com el m&iacute;ldiu i l&rsquo;o&iuml;di, adaptades al clima mediterrani i amb caracter&iacute;stiques vinculades a les varietats tradicionals del territori. La recerca pret&eacute;n reduir significativament els tractaments a la vinya sense renunciar a la identitat dels vins i donar resposta als principals reptes ambientals que afronta actualment el sector vitivin&iacute;cola.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9545-vriac-neixen-els-primers-vins-de-varietats-autoctones-resistents</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9545-vriac-neixen-els-primers-vins-de-varietats-autoctones-resistents</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202608/1200_1786172194vriac26_12_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Clos Figueras estrena la Vi-Night d'Estiu als jardins del celler</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 05 Aug 2026 08:40:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Clos Figueras amplia aquest estiu una de les seves cites m&eacute;s emblem&agrave;tiques. El celler de Gratallops celebrar&agrave; el dissabte 22 d&rsquo;agost la primera Vi-Night d&rsquo;Estiu, una edici&oacute; especial que trasllada fora del calendari de la Fira del Vi de Falset una festa consolidada durant m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada.Context: La Vi-Night va n&eacute;ixer de manera gaireb&eacute; espont&agrave;nia despr&eacute;s d&rsquo;una edici&oacute; del tradicional Tast amb Dones. Un grup d&rsquo;amics i professionals del sector va decidir allargar la jornada compartint unes copes als jardins del celler.La trobada va anar creixent fins a convertir-se en una de les activitats m&eacute;s esperades de les nits de la Fira del Vi de Falset, reunint elaboradors, visitants i amants del vi en un ambient informal i envoltat de vinyes.Per qu&egrave; &eacute;s important? Amb aquesta primera edici&oacute; estival, Clos Figueras vol donar continu&iuml;tat a l&rsquo;esperit de la Vi-Night i consolidar una nova cita enotur&iacute;stica al Priorat m&eacute;s enll&agrave; dels dies de la fira.La iniciativa tamb&eacute; busca posar en valor el territori durant els mesos d&rsquo;estiu i oferir una manera m&eacute;s distesa de descobrir els vins, la gastronomia i el paisatge de la comarca.Com funcionar&agrave;? La vetllada comen&ccedil;ar&agrave; a les 20.30 h als jardins de Clos Figueras i combinar&agrave; vins del Priorat servits a copes, m&uacute;sica amb DJ i diferents propostes gastron&ograve;miques elaborades per l&rsquo;equip de cuina del celler.L&rsquo;entrada ser&agrave; lliure i les consumicions funcionaran amb un sistema de tiquets. Els assistents podran escollir entre hamburgueses, llonganissa a la brasa del Priorat, pizzes, tapes variades i postres casolanes.La filosofia: La Vi-Night mantindr&agrave; el seu format obert, sense men&uacute;s tancats, protocols ni horaris r&iacute;gids. Cada visitant podr&agrave; configurar la nit al seu ritme, ja sigui sopant, tastant diferents vins o simplement gaudint de la m&uacute;sica i de l&rsquo;ambient.En profunditat: M&eacute;s que un tast o una proposta gastron&ograve;mica, Clos Figueras vol que la Vi-Night d&rsquo;Estiu es converteixi en un punt de trobada entre la gent del territori, els visitants i totes aquelles persones que entenen el vi com una experi&egrave;ncia compartida.Amb aquesta nova edici&oacute;, el celler aspira a convertir el final de l&rsquo;estiu en una nova cita de refer&egrave;ncia per als amants del vi, la gastronomia i el Priorat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9543-clos-figueras-estrena-la-vinight-destiu-als-jardins-del-celler</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9543-clos-figueras-estrena-la-vinight-destiu-als-jardins-del-celler</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202608/1200_1785912622closfigueras_port.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Ranquing: El preu de maridar els plats amb vi a les estrelles Michelin a Catalunya</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 04 Aug 2026 16:31:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Tots els restaurants catalans amb dues o tres estrelles Michelin analitzats ofereixen un men&uacute; degustaci&oacute;. &Eacute;s la f&oacute;rmula amb qu&egrave; presenten la seva proposta gastron&ograve;mica completa i la que permet incorporar-hi diferents opcions de maridatge, des de seleccions est&agrave;ndard fins a recorreguts premium o alternatives sense alcohol.Context:Entre els 14 restaurants amb dues o tres estrelles Michelin de Catalunya, el maridatge pot costar des de 65&euro; fins a 480&euro; per persona &mdash; i a Lasarte, sumant men&uacute; i maridatge premium, la factura arriba als 825&euro;. Foto: PixabayEn profunditat: Catalunya suma 61 restaurants amb estrella Michelin el 2026 (5 amb tres estrelles i 9 amb dues). Hem revisat les webs i plataformes de reserva oficials de tots catorze per saber exactament qu&egrave; costa el maridatge dels men&uacute;s degustaci&oacute;.Els 5 amb tres estrelles						Restaurant			Men&uacute;			Maridatge(s)									ABaC (Barcelona)			315&euro;			Origen 180&euro; &middot; Moviment 260&euro; &middot; Harmonia Ess&egrave;ncia (sense alcohol) 100&euro;							Disfrutar (Barcelona)			325&euro;			180&euro;							Lasarte (Barcelona)			345&euro;			Harmonia cl&agrave;ssica 215&euro; &middot; Harmonia premium 480&euro;							Cocina Hermanos Torres (Barcelona)			320&euro; (Men&uacute; Revoluci&oacute;n)			195&euro;							El Celler de Can Roca (Girona)			315&euro; (Men&uacute; Festival)			155&euro;			Els 9 amb dues estrelles						Restaurant			Men&uacute;			Maridatge(s)									Enigma (Barcelona)			260&euro;			Est&agrave;ndard 160&euro; &middot; Eureka! 350&euro; &middot; Sense alcohol 90&euro;							Enoteca Paco P&eacute;rez (Hotel Arts, Barcelona)			230&euro;			135&euro;							Mont Bar (Barcelona)			190&euro; &middot; 240&euro;			120&euro;-145&euro; &middot; Sense alcohol 95&euro;							Cinc Sentits (Barcelona)			185&euro;-219&euro;			-							Aleia (Hotel Casa Fuster, Barcelona)			Des de 210&euro;			120&euro;&middot; Sense alcohol 90&euro;							Miramar (Llan&ccedil;&agrave;)			250&euro;			190&euro; &middot; &Uacute;nic 240&euro;							Bo.TiC (Cor&ccedil;&agrave;)			90&euro; - 190&euro; - 250&euro;			380&euro; (men&uacute; + maridatge)							Les Cols (Olot)			180&euro;			65&euro;							La Boscana (Bellv&iacute;s)			130&euro; - 180&euro;			-			Lasarte &eacute;s el m&eacute;s car dels catorze en maridatge premium (480&euro;), m&eacute;s de set vegades el que costa Les Cols (65&euro;). Sumant men&uacute; i maridatge alt, Lasarte arriba als 825&euro; per persona, la xifra m&eacute;s alta de tota la llista.A Les Cols (Olot), el maridatge (65&euro;) representa nom&eacute;s un ter&ccedil; del preu del men&uacute; (180&euro;), el m&eacute;s &laquo;assequible&raquo; en proporci&oacute; de tots catorze. A l&#39;altre extrem, a Bo.TiC (Cor&ccedil;&agrave;), passar del men&uacute; sol (190&euro;) al men&uacute; amb maridatge (380&euro;) dobla la factura.Els maridatges premium &mdash; Harmonia premium de Lasarte (480&euro;), Enigma Eureka! (350&euro;) i Moviment d&#39;ABaC (260&euro;) &mdash; ja s&#39;acosten o superen el preu del mateix men&uacute; degustaci&oacute;, un s&iacute;mptoma de com les grans cartes de vi s&#39;han convertit en un producte en si mateixes i no nom&eacute;s en un complement.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9542-ranquing-que-costa-maridar-els-plats-amb-vi-a-les-estrelles-michelin-a-catalunya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9542-ranquing-que-costa-maridar-els-plats-amb-vi-a-les-estrelles-michelin-a-catalunya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202106/1200_1624946963vins_al_restaurant.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Penedès prepara un nou model propi per als vins escumosos</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 01 Aug 2026 13:29:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Pened&egrave;s ha presentat al conseller d&rsquo;Agricultura, &Ograve;scar Ordeig, el nou projecte per als seus vins escumosos de qualitat. La proposta vol dotar-los d&rsquo;un marc propi, refor&ccedil;ar-ne la identitat territorial i recon&egrave;ixer millor la feina dels viticultors i cellers.Context: El projecte forma part de la reforma del reglament de la DO Pened&egrave;s. Una comissi&oacute; formada per representants del sector treballa en un nou model de governan&ccedil;a i en l&rsquo;ordenaci&oacute; dels escumosos emparats per la denominaci&oacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important? La reforma donar&agrave; m&eacute;s autonomia als elaboradors d&rsquo;escumosos i permetr&agrave; diferenciar els vins segons criteris m&eacute;s vinculats a l&rsquo;origen i a la viticultura. L&rsquo;objectiu &eacute;s construir una proposta pr&ograve;pia i reconeixible dins del mercat dels escumosos de qualitat.El motiu: La DO considera que cal posar m&eacute;s en valor la singularitat dels diferents territoris del Pened&egrave;s i el treball que hi ha darrere de cada ampolla. El projecte tamb&eacute; vol ser coherent amb el posicionament de la denominaci&oacute; com a primera DO del m&oacute;n amb tota la producci&oacute; certificada en ecol&ograve;gic.Com funcionar&agrave;? El Consell Regulador s&rsquo;estructurar&agrave; en dues cambres amb capacitat de decisi&oacute; independent: una per als vins tranquils i una altra per als vins escumosos. En tots els &ograve;rgans es mantindr&agrave; la paritat entre viticultors i cellers.Al detall: Els escumosos s&rsquo;ordenaran en tres nivells potencials segons par&agrave;metres territorials i d&rsquo;origen, aix&iacute; com segons el conreu i el treball de la vinya. La DO encara no ha detallat els requisits concrets ni els noms definitius de cada categoria.Qui es qui? El conseller &Ograve;scar Ordeig va traslladar al sector la voluntat del Departament d&rsquo;Agricultura de refor&ccedil;ar el suport als vins catalans amb denominaci&oacute; d&rsquo;origen i incrementar-ne la promoci&oacute; a Catalunya i als mercats internacionals.En profunditat: Durant la trobada tamb&eacute; es van destacar les oportunitats de creixement dels vins escumosos als mercats exteriors i el paper de l&rsquo;enoturisme com a eina per dinamitzar l&rsquo;economia local i donar projecci&oacute; al territori.Per acabar: La DO Pened&egrave;s continuar&agrave; treballant en la redacci&oacute; del nou reglament. La reforma ha de definir el funcionament de les dues cambres i concretar els criteris que determinaran els tres nivells d&rsquo;escumosos.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9541-la-do-penedes-prepara-un-nou-model-propi-per-als-vins-escumosos</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9541-la-do-penedes-prepara-un-nou-model-propi-per-als-vins-escumosos</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202608/1200_1785583928image_(64).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vallformosa manté el preu del raïm a les 400 famílies de viticultors amb les que treballa</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 30 Jul 2026 11:18:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Vallformosa mantindr&agrave; aquesta verema els mateixos preus de compra del ra&iuml;m que la campanya passada. La decisi&oacute; busca donar estabilitat a les m&eacute;s de 400 fam&iacute;lies viticultores amb qu&egrave; treballa el celler de Vilob&iacute; del Pened&egrave;s, en un moment especialment complex per al sector.Context: La campanya arriba marcada per unes bones previsions de collita, uns estocs elevats de vi base i un desequilibri entre l&rsquo;oferta i la demanda. Aquest escenari obliga molts elaboradors a revisar les seves necessitats de compra i a gestionar amb m&eacute;s prud&egrave;ncia els volums disponibles.Per qu&egrave; &eacute;s important? Vallformosa opta per mantenir les tarifes en un context de pressi&oacute; sobre els preus del ra&iuml;m. La companyia defensa aix&iacute; una relaci&oacute; estable i de llarg termini amb els viticultors, que considera una pe&ccedil;a essencial del seu model productiu i del manteniment de la cadena de valor local.Qu&egrave; sabem? El celler continuar&agrave; elaborant el 100% del vi que necessita i comprant el 100% del ra&iuml;m als seus viticultors habituals. Vallformosa no disposa de vinyes pr&ograve;pies i basa el seu aprovisionament en la col&middot;laboraci&oacute; amb aquestes fam&iacute;lies productores del territori. Malgrat mantenir els preus, la companyia ajustar&agrave; el volum de compra respecte de la campanya passada. L&rsquo;any anterior va adquirir m&eacute;s ra&iuml;m del que necessitava, mentre que aquesta verema vol adaptar les entrades a la demanda real i preservar la viabilitat del projecte a llarg termini.L&rsquo;excepci&oacute;: El preu del ra&iuml;m negre es revisar&agrave; per la forta caiguda del consum i per l&rsquo;evoluci&oacute; actual del mercat. Ser&agrave; l&rsquo;&uacute;nica categoria que no mantindr&agrave; autom&agrave;ticament les condicions de la campanya anterior.A la pr&agrave;ctica: Vallformosa tamb&eacute; s&rsquo;acollir&agrave; a la Provisi&oacute; de Garantia de Reserva Qualitativa del Consell Regulador de la DO Cava per al ra&iuml;m de Guarda. Aquesta eina permet gestionar possibles excedents sense perdre&rsquo;n completament el valor, ja que reserva part de la producci&oacute; per a un possible &uacute;s futur. La mesura busca aportar flexibilitat en una campanya amb m&eacute;s disponibilitat de ra&iuml;m i reduir el risc que l&rsquo;exc&eacute;s d&rsquo;oferta provoqui una depreciaci&oacute; m&eacute;s gran del producte.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Mantenir els preus &eacute;s una mostra clara del nostre comprom&iacute;s amb el territori i amb una cadena de valor sostenible&rdquo;, afirma Marta Vidal Oll&eacute;, CEO de Vallformosa.Vidal defensa que el futur del sector passa per treballar al costat dels viticultors, recon&egrave;ixer la seva dedicaci&oacute; i avan&ccedil;ar cap a un model m&eacute;s resilient, just i sostenible.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9540-vallformosa-mante-el-preu-del-raim-a-les-400-families-de-viticultors-amb-les-que-treballa</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9540-vallformosa-mante-el-preu-del-raim-a-les-400-families-de-viticultors-amb-les-que-treballa</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785403436Vallformosa_Viticultor_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Torelló Finca Can Martí incorpora la garnatxa negra al seu cupatge</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 30 Jul 2026 11:13:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Torell&oacute; presenta una nova interpretaci&oacute; de Finca Can Mart&iacute; amb la incorporaci&oacute; de la garnatxa negra al cupatge. L&rsquo;escum&oacute;s, elaborat amb macabeu i garnatxa negra vinificada en blanc, reivindica les varietats mediterr&agrave;nies cultivades a la finca familiar de Gelida.Context: Finca Can Mart&iacute; ret homenatge a la finca on la fam&iacute;lia Torell&oacute; cultiva vinya des de fa 630 anys. La seva etiqueta reprodueix algunes de les esp&egrave;cies animals i vegetals que formen part d&rsquo;aquest entorn de l&rsquo;Alt Pened&egrave;s.Per qu&egrave; &eacute;s important? La incorporaci&oacute; de la garnatxa negra aporta estructura, sedositat i notes de fruita vermella a un escum&oacute;s tradicionalment vinculat al car&agrave;cter fresc, floral i longeu del macabeu.Qu&egrave; sabem? Les dues varietats procedeixen de vinyes ecol&ograve;giques plantades en s&ograve;ls argilocalcaris i veremades manualment. La garnatxa negra es vinifica en blanc per preservar-ne la delicadesa i aportar volum sense color. L&rsquo;anyada 2019 va estar marcada per la sequera i dues onades de calor, tot i que les pluges de finals de juliol i agost van afavorir una bona acidesa dels vins base. L&#39;escum&oacute;spassa un m&iacute;nim de sis anys en rima i en contacte amb els llevats. &Eacute;s un brut amb 3,5 grams de sucre per litre procedents del licor d&rsquo;expedici&oacute;.En profunditat: Presenta un color groc llimona amb tonalitats ambre. El macabeu aporta notes c&iacute;triques i de poma verda, mentre que la garnatxa suma fruita de pinyol i matisos florals. Amb l&rsquo;evoluci&oacute; apareixen aromes torrades pr&ograve;pies de la llarga crian&ccedil;a. En boca &eacute;s fresc i viu, amb una bombolla fina i integrada. La garnatxa negra li dona m&eacute;s volum i textura, mentre que el final mostra una mineralitat calc&agrave;ria, llarga i lleugerament salina.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9539-torello-finca-can-marti-incorpora-la-garnatxa-negra-al-seu-cupatge</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9539-torello-finca-can-marti-incorpora-la-garnatxa-negra-al-seu-cupatge</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785403037Finca_Can_Marti_Brut.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Verema DO Cava 2026, una visió per l'esperança</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Kiko Figueras</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 29 Jul 2026 17:34:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[En aquest article, Kiko Figueras, presidentde l&rsquo;Agrupaci&oacute; Agricultors Pla de Manlleu,defensa m&eacute;s suport per a les vinyes velles, contractes estables i un repartiment m&eacute;s equilibrat dels riscos entre cellers i viticultors. Reprodu&iuml;m el text complet.AntecedentsEl sector del vi i els escumosos representa aproximadament un 1,5% del PIB catal&agrave;, el 70% del qual &eacute;s gr&agrave;cies al CAVA. La superf&iacute;cie catalana de la DO CAVA &eacute;s del 90%, b&agrave;sicament al Pened&egrave;s, i s&rsquo;estima que del conreu de la vinya en viuen uns 5.700 viticultors.&Eacute;s, per tant, un sector prou important de l&rsquo;economia de Catalunya, i la seva cadena representa m&eacute;s del 25% de la facturaci&oacute; empresarial de la comarca.Nom&eacute;s a l&rsquo;Alt Pened&egrave;s, la superf&iacute;cie de vinyes &eacute;s d&rsquo;unes 25.000 hect&agrave;rees.Les magnituds s&oacute;n prou grans com per prendre mesures en el sector que garanteixin la seva sostenibilitat i la del seu territori, cercant l&rsquo;equilibri i la bona entesa entre els cellers elaboradors i compradors de ra&iuml;m, i els seus productors, els viticultors.Des del CR de la DO CAVA s&rsquo;han pres en els &uacute;ltims anys decisions que aplaudim, com la de la segmentaci&oacute; geogr&agrave;fica i qualitativa, que &eacute;s evident que n&rsquo;han donat bons resultats, com ara expliquem, per&ograve;, des de la vinya, no veiem que aquest esfor&ccedil; del sector hagi beneficiat d&rsquo;igual manera a uns i altres.I aqu&iacute; tenim un exemple prou clar, a partir de dades de la pr&ograve;pia DO CAVA.Conseq&uuml;&egrave;ncies de la segmentaci&oacute; qualitativaL&rsquo;aparici&oacute; del CAVA de Guarda Superior i el CAVA Premium ha fet que, tot i disminuir el nombre d&rsquo;ampolles venudes, la facturaci&oacute; de la DO CAVA hagi augmentat, la qual cosa demostra la import&agrave;ncia de produir ampolles en aquest segment de qualitat.Per fer aquests productes, es necessiten vinyes velles (m&eacute;s de 35 anys) i, per tant, amb produccions baixes (6-8.000 kg/Ha), ecol&ograve;giques i, en molts casos, de verema manual, raons per les quals el seu cost de producci&oacute; &eacute;s m&eacute;s elevat.Els preus als quals es venen aquests elaborats de qualitat, aproximadament, s&oacute;n:	Preus a peu de celler de CAVA GS i Premium: 8-10 &euro;/ampollaMentre que els de segment inferior:	Preus a peu de celler de CAVA Gamma B&agrave;sica: 3-4 &euro;/ampollaLa difer&egrave;ncia de preus, doncs, d&rsquo;un CAVA gamma basic, i un CAVA GS i Premium s&oacute;n 2-3 vegades m&eacute;s cars, &eacute;s a dir, un 200-300%Mentre que la difer&egrave;ncia de preus de ra&iuml;m destinat a Gamma B&agrave;sica o a CAVA GS i Premium &eacute;s d&rsquo;un 15-20%.Per tant, cal incentivar la producci&oacute; de segments de GS i Premium i, en conseq&uuml;&egrave;ncia, conservar, mantenir i mimar les vinyes que ho fan possible i, per tant, es demana, amb tota la l&ograve;gica del m&oacute;n, que una petita part dels guanys dels segments qualitatius m&eacute;s elevats vagi a parar al preu del ra&iuml;m que els fa possibles,&hellip;&hellip;demanem, com a punt de partida, nom&eacute;s un irrisori 0,022% del preu de venda a peu de celler!Lli&ccedil;ons que s&rsquo;han d&rsquo;aprendre despr&eacute;s de dos anys de sequeraArran de la sequera, les empreses elaboradores van comprar els ra&iuml;ms sumant, al preu de tarifa, generoses primes per compensar la baixa producci&oacute; d&rsquo;aquells anys, cosa que el sector primari agraeix.I aquesta ajuda va ser, tamb&eacute;, un impuls i un incentiu perqu&egrave; les dues parts de la cadena s&rsquo;adonessin d&rsquo;estar en el mateix vaixell i anessin apostant per fer cada cop m&eacute;s qualitat, en ampolles i en ra&iuml;m, i anar engrandint aquest segment de CAVA GS i Premium.Per tant, un cop superada aquella sequera, per&ograve; amb moltes possibilitats de tornar a entrar en un altre episodi extremadament calent i sec, l&rsquo;aposta ha de seguir essent clara i contundent, i amb esperit guanyador per a tot el sector.I entre les mesures que es prenen per evitar les grans mancances de ra&iuml;m, una d&rsquo;elles &eacute;s la creaci&oacute; de la Provisi&oacute; de Garantia Qualitativa (PRQ), que &eacute;s el codi intern que utilitza el Consell Regulador per identificar els vins base que formen aquesta reserva estrat&egrave;gica.La PRQ no &eacute;s una obligaci&oacute; del viticultor, sin&oacute; una eina de gesti&oacute; del mercat per a la DO i els cellers que comporta uns riscos que, d&rsquo;entrada, s&rsquo;han carregat al 100% als viticultors, i aix&ograve; no &eacute;s just. Com s&rsquo;exposa m&eacute;s endavant, aquest risc s&rsquo;ha de quantificar i repartir al 50% entre celler i viticultor.Demandes des del sector vit&iacute;cola per garantir la sostenibilitat de tota la cadena	Creaci&oacute; d&rsquo;una prima complement&agrave;ria pels ra&iuml;ms de GS per motivar el viticultor a mantenir aquestes vinyes velles que donen lloc al CAVA GS i que, sense elles, no hi hauria recuperaci&oacute; del sector. A m&eacute;s, mantenir vinyes velles ajuda a reduir els excedents de ra&iuml;m. Aquesta prima no ha de ser inferior als 0,2 &euro;/quilo, que representa, nom&eacute;s, el 0,022% del preu de venda a peu de celler d&rsquo;aquests elaborats.	Incentivar, o mantenir el comprom&iacute;s, de fer contractes plurianuals i per vinyes concretes, tra&ccedil;abilitat vinya-ampolla, obligant totes dues parts a la compra-venda del 100% del ra&iuml;m produ&iuml;t en les parcel&middot;les qualificades com CAVA GS, sempre que la producci&oacute; no superi el l&iacute;mit establert per la DO.	Els cellers que s&rsquo;acullin a la PRQ, han de compartir els riscos al 50% amb els viticultors, no carregar-los el 100% del risc. Per tant, el preu de venda del ra&iuml;m destinat a PRQ ser&agrave; el del 50% del preu de tarifa i, en cas de ser qualificat per la DO CAVA i utilitzat pel celler en els propers 36 mesos, es pagar&agrave; la resta del 50%.Kiko Figueras,president de l&rsquo;Agrupaci&oacute; Agricultors Pla de Manlleu.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9538-verema-do-cava-2026-una-visio-per-lesperanca</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9538-verema-do-cava-2026-una-visio-per-lesperanca</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785340349viticultors_pla_de_manlleu__port.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Mas Blanch i Jové: vi, música i astronomia entre vinyes a l'agost</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 28 Jul 2026 10:57:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Mas Blanch i Jov&eacute; proposa aquest agost dues experi&egrave;ncies que combinaran vi, m&uacute;sica, art, natura i astronomia. Les activitats formen part de la programaci&oacute; del vint&egrave; aniversari del celler i reforcen la Vinya dels Artistes com un espai cultural obert al territori.Context: El diumenge 9 d&rsquo;agost, el celler acollir&agrave; el concert Guitarra en-cant-ada, de Duo Arcanum, format per la soprano Khaterina Herrera i la guitarrista Legna Tabares. El repertori inclour&agrave; obres d&rsquo;Isaac Alb&eacute;niz, Enric Granados, Francesc T&agrave;rrega i Miquel Llobet. La vetllada comen&ccedil;ar&agrave; a les 19.30 h amb un tast de vins ecol&ograve;gics i la cloenda de l&rsquo;exposici&oacute; Descobrint la flora de les Garrigues, de Pere Rosinach i Belblanc. El concert comen&ccedil;ar&agrave; a les 20 h i forma part del Garrigues Guitarfest - Memorial Emili Pujol 2026.Per qu&egrave; &eacute;s important? La proposta amplia el concepte tradicional d&rsquo;enoturisme i vincula el vi amb la m&uacute;sica, l&rsquo;art, la ci&egrave;ncia i el paisatge de les Garrigues.Qu&egrave; sabem? El dimecres 12 d&rsquo;agost, Mas Blanch i Jov&eacute; organitzar&agrave; una observaci&oacute; de l&rsquo;eclipsi total de Sol des d&rsquo;un punt situat entre vinyes, a gaireb&eacute; 700 metres d&rsquo;altitud i amb una perspectiva oberta cap a l&rsquo;oest. La trobada ser&agrave; a les 18.30 h al celler, des d&rsquo;on comen&ccedil;ar&agrave; una caminada d&rsquo;uns vint minuts fins al punt d&rsquo;observaci&oacute;. L&rsquo;eclipsi comen&ccedil;ar&agrave; poc despr&eacute;s de les 19.35 h i arribar&agrave; al punt m&agrave;xim al voltant de les 20.29 h.A la pr&agrave;ctica: L&rsquo;organitzaci&oacute; proporcionar&agrave; ulleres homologades per observar l&rsquo;eclipsi amb seguretat. L&rsquo;activitat tamb&eacute; inclour&agrave; un tast de vins ecol&ograve;gics del celler. Les dues propostes tenen un preu de 8 euros en venda anticipada i de 10 euros a taquilla. L&rsquo;aforament &eacute;s limitat i les entrades es poden adquirir al web de Mas Blanch i Jov&eacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9536-mas-blanch-i-jove-vi-musica-i-astronomia-entre-vinyes-a-lagost</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9536-mas-blanch-i-jove-vi-musica-i-astronomia-entre-vinyes-a-lagost</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785229976Duo_Arcanum_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Mercat de Vins i Caves de l'Alt Camp torna a Valls amb vuit cellers</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 27 Jul 2026 18:45:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Mercat de Vins i Caves de l&rsquo;Alt Camp celebrar&agrave; la seva tercera edici&oacute; els dies 4 i 5 d&rsquo;agost, de 18 a 22 h, al Pati de Sant Roc de Valls. Organitzat per la Cambra de Valls, reunir&agrave; vuit cellers en una proposta que combina degustaci&oacute; i compra directa.Com funciona? L&rsquo;entrada &eacute;s gratu&iuml;ta i els visitants poden tastar els vins i caves dels diferents estands. En acabar, adquireixen una caixa de tres ampolles amb les refer&egrave;ncies que hagin escollit.Per qu&egrave; &eacute;s important? La iniciativa vol apropar els productors als consumidors i fomentar la venda directa i el consum de vins de proximitat.Qu&egrave; sabem? Hi participaran Vinyes del Tiet Pere, Mas Vicens, Cellers Domenys, Cal Pucolla, Visendra, Revert&eacute;, Rend&eacute; Masdeu i Caves Portell.Al detall: Aquesta edici&oacute; obre per primera vegada el mercat a cellers de comarques ve&iuml;nes, amb la incorporaci&oacute; de Rend&eacute; Masdeu i Caves Portell. Aroma de Vi oferir&agrave; una visita guiada gratu&iuml;ta pels estands els dos dies a les 18.30 h, sense inscripci&oacute; pr&egrave;via. El mercat tindr&agrave; lloc el 4 i 5 d&rsquo;agost de 2026, de 18 a 22 h, al Pati de Sant Roc de Valls.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9535-el-mercat-de-vins-i-caves-de-lalt-camp-torna-a-valls-amb-vuit-cellers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9535-el-mercat-de-vins-i-caves-de-lalt-camp-torna-a-valls-amb-vuit-cellers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785224948Firagost_2025_5agost-465_(2).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Badar a través del vi: Cinc lectures imprescindibles</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 27 Jul 2026 06:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;estiu convida a badar i a observar. Entre silenci i rep&ograve;s, el cos demana aliment i les editorials els el donen a trav&eacute;s del vi. Planeta Gastro, Espasa i Vibop presenten novetats per comprendre una beguda hist&ograve;rica i cultural, mediterr&agrave;nia, que mira d&rsquo;explicar-se per seguir generant desitjabilitat i trencar totes les barreres que ha creat la intel&middot;lectualitat. El cos, el menjar, la natura, els terrers i l&rsquo;honestedat es revelen com els millors aliats.&ldquo;Qu&egrave; espero quan bec un vi en qu&egrave; he vist i sentit la natura i la persona de la qual neix? Una vibraci&oacute;, una energia, una sensaci&oacute;, una bellesa i una emoci&oacute;&rdquo;. Escriu afirmacions que son sent&egrave;ncies i que conviden sempre a la reflexi&oacute;, a comprendre el vi des del seu vincle inseparable de la natura.No &eacute;s el primer llibre del fil&ograve;leg cl&agrave;ssic Joan G&oacute;mez Pallar&egrave;s per&ograve; s&iacute; que &eacute;s el seu primer a la col&middot;lecci&oacute; Envinats, de Vibop, i el primer despr&eacute;s d&rsquo;un silenci llarg en l&rsquo;escriptura de vins, per la seva responsabilitat com a Director General de Recerca al Govern de la Generalitat. &ldquo;La vida bona&rdquo; &eacute;s un assaig, &eacute;s la seva veritat revelada, per aix&ograve; el subt&iacute;tol hi diu &ldquo;Una teologia de la vinya i el vi&rdquo;. &Eacute;s una s&iacute;ntesi perfecta, una mirada necess&agrave;ria sobre el vi, inesperable de la vida, amarat de naturalesa. Destil&middot;la veritat i bellesa, amor profund per la vida petita, pels ceps i per les persones que els cuiden honestament i els fan l&iacute;quids, sense artificis ni maquillatges. &ldquo;La natura no perdona distraccions ni oblits&rdquo;, hi diu.&ldquo;Trobo que cada vegada m&eacute;s en el m&oacute;n del vi, son virtut la discreci&oacute; i la paraula petita per&ograve; ben dita i quan toca&rdquo;. La seva ho &eacute;s, precisa i a vegades punyent.. A &ldquo;La bona vida&rdquo; hi resumeix m&eacute;s de vint anys caminant vinyes, dialogant amb vinyaters i comprenent els cicles de la natura. Observar, badar, comprendre, implicar-s&rsquo;hi fins al punt d&rsquo;haver creat vins al Priorat, Mallorca i la Rioja. Amb els anys va aglutinant una constel&middot;laci&oacute; de refer&egrave;ncies on s&rsquo;hi troba l&rsquo;energia i l&rsquo;equilibri del treball en biodin&agrave;mica. El seu &eacute;s un llibre ple de paraules s&agrave;vies amb &ldquo;autoritats&rdquo; que ha llegit i gaudit i apr&egrave;s i amb les quals hi combrega. Deliciosament erudit, generosament escrit. Un imprescindible a qualsevol prestatgeria que suma l&rsquo;eleg&agrave;ncia dels dibuixos de la mallorquina Maggie Adrover.Cinc llibres per descobrir i pensar el vi des de mirades molt diferents.Acaba de rebre la Creu de Sant Jordi &ldquo;per la seva traject&ograve;ria en el sector vitivin&iacute;cola i la seva contribuci&oacute; decisiva a la projecci&oacute; internacional dels vins catalans&rdquo;. Miquel A. Torres, quarta generaci&oacute; de Familia Torres, inclou aquest &uacute;ltim cap&iacute;tol de la seva vida a les mem&ograve;ries que li publica Planeta, &ldquo;Una vida entre vi&ntilde;edos&rdquo;. Hi bateguen, com tamb&eacute; li ha reconegut el govern, el seu treball per &ldquo;la qualitat, la innovaci&oacute;, la sostenibilitat, la introducci&oacute; de t&egrave;cniques enol&ograve;giques avan&ccedil;ades i la recuperaci&oacute; de varietats ancestrals de ra&iuml;m&rdquo;. Miquel Torres ha estat un precursor en el m&oacute;n del vi, pioner en combatre des de la vinya all&ograve; que ara preocupa i molt, que &eacute;s l&rsquo;emerg&egrave;ncia clim&agrave;tica; el documental Una veritat inc&ograve;moda d&rsquo;Al Gore li va obrir els ulls el 2006. El llibre repassa els cap&iacute;tols m&eacute;s emocionants del projecte enol&ograve;gic familiar i la seva particular contribuci&oacute; per&ograve; esdev&eacute; tamb&eacute; una mirada sobre la transformaci&oacute; del sector a nivell nacional i internacional en els &uacute;ltims anys.Promet un segon volum en el qual parlar&agrave; m&eacute;s dels fills; quelcom que s&rsquo;esperava ja en aquestes mem&ograve;ries. Els cap&iacute;tols m&eacute;s reservats de la fam&iacute;lia no apareixen en aquesta vida entre vinyes on se sincera sobre malalties - un c&agrave;ncer de mama que va patir el 2010 - i tamb&eacute; sobre gesti&oacute; del temps - &ldquo;al mirar atr&aacute;s pienso que, en lugar de jugar a tenis el fin de semana, pod&iacute;a haber pasado m&aacute;s tiempo con la familia&rdquo;. Format a les universitats de Barcelona (UB) i Dijon, diu que amb les mem&ograve;ries &ldquo;he volgut compartir no nom&eacute;s la hist&ograve;ria del nostre celler, sin&oacute; tamb&eacute; l&rsquo;amor per la vinya, a responsabilitat amb el futur del planeta i la convicci&oacute; que el vi, gaudit amb moderaci&oacute; i lligat a la gastronomia, enriqueix la vida i les relacions humanes&rdquo;. De fet, fins fa pocs anys pactava amb el seu doctor la quantitat di&agrave;ria de vi a beure, mentre encara feia servir per tot all&ograve; que podia, la bicicleta. Mens sana in corpore sano. El pr&ograve;leg li escriu Pedro Ballesteros, primer Master of Wine espanyol, advertint que les mem&ograve;ries son &ldquo;necess&agrave;riament incomplertes (...). La seva ment prodigiosa encara li depara moltes decisions per prendre i noves idees per concebre&rdquo;.Per a ment privilegiada, la seva. Despr&eacute;s del seu aclamat &ldquo;Comprender el vino&rdquo;, ara arriba a les llibreries &ldquo;Los lugares del vino&rdquo;. Ballesteros torna a publicar amb Planeta Gastro per proposar una mirada renovada sobre el concepte sovint monol&iacute;tic i mal usat de terroir. Afirma, desplegant raons i evid&egrave;ncies, que el terroir el fan les persones i no els s&ograve;ls, i son els diferents terrers els que defineixen realment els vins: &ldquo;Esa idea incorpora una serie de valores humanos, entre los que se incluyen la ambici&oacute;n por conocer, el deseo de mejorar lo que nos rodea, la conciencia de asegurar la resiliencia vital del lugar, por medio de una complejidad biol&oacute;gica m&aacute;xima&rdquo;.Dibuixa, est&agrave; clar, un nou paradigma que exposa amb claredat. &Eacute;s una de les veus m&eacute;s respectades i admirades, amb una capacitat comunicativa i reflexiva enormes. En aquest segon llibre, s&rsquo;hi reconeix el seu amor profund pel vi. Hi va arribar perqu&egrave; el fascinaven els microorganismes, s&rsquo;hi va quedar perqu&egrave; li va agradar molt el vi - tot i no dedicar-s&rsquo;hi professionalment- i ara ha passat a pensar-lo en profunditat, un fet que li proporciona &ldquo;m&agrave;xima felicitat&rdquo;, revela. Fins al punt que escriu: &ldquo;El vino se ha convertido, para m&iacute;, en una bella excusa para lo que realmente me importa, vivir intensamente. El vino me sirve para observar, pensar y discutir, para re&iacute;r y charlar, para relacionarme, para sentir y compartir placer, para conocer nuevos lugares y persones, y tambi&eacute;n para conocer mejor viejos lugares y amigos. Para recordar, y para saber que un d&iacute;a ser&eacute; olvidado. Para empezar y terminar&rdquo;. Ballesteros &eacute;s un intel&middot;lectual amb moltes teories compartides en aquest assaig profund i honest, per&ograve; sobretot emocionant. A les primeres p&agrave;gines, hi ha un elogi al paper sovint menystingut de la dona. Diu que el vi &ldquo;fue inventado, estoy seguro, por mujeres, que dome&ntilde;aron un proceso espont&aacute;neo - la fermentaci&oacute;n - para asegurarse alimento durante los meses duros del invierno&rdquo;. Despr&eacute;s, els homes se&rsquo;l farien seu.&Agrave;cid, morda&ccedil; i contundent es mostra el franc&egrave;s Fran&ccedil;ois Caribassa a &ldquo;Qu&eacute; es beber&rdquo;, el llibre que li ha tradu&iuml;t al castell&agrave; Planeta Gastro. Procedent del m&oacute;n de la literatura i del teatre, es formar&agrave; en enologia i viticultura i posteriorment obrir&agrave; un bistrot amb amics. Actualment treballa en diferents projectes literaris, un dels quals el porta a fer una cr&iacute;tica impecable al m&oacute;n del tast de vins. Escriu sense acritud: &ldquo;Las degustaciones me aburren. Serias o l&uacute;dicas, revelan un aspecto mon&oacute;tono que se debe tanto al ritual en s&iacute; mismo como a la percepci&oacute;n rutinaria que termina por dar al vino. Se mezcla un m&eacute;todo escolar al punto de engendrar la torpeza y un aprendizaje est&eacute;ril que se aproxima a un esp&iacute;ritu de competici&oacute;n mezquino&rdquo;. Caribassa, i potser no li falta ra&oacute;, parla &ldquo;de la relaci&oacute; antiga entre el cos i el m&oacute;n, els menjars compartits a taula, mentre que ara regna la restricci&oacute;. Castiga tamb&eacute; els vicis de la professionalitzaci&oacute; del tast que han desvirtuat el vi i el seu gaudi, centrant-se en l&rsquo;escenificaci&oacute; i la repetici&oacute; de f&oacute;rmules, la competitivitat entre tastadors i entre vins i marques, privilegiant els defectes del producte en detriment de les qualitats del vi i el plaer de beure-se&rsquo;l&rdquo;, comparteix l&rsquo;editorial.En aquest sentit, l&rsquo;autor lamenta que en molts casos, el centre del tast sigui el tastador enlloc del vi. I tamb&eacute; com l&rsquo;economia ha passat per davant de la filosofia i s&rsquo;ha viscut un proc&eacute;s d&rsquo;estandarditzaci&oacute; del bebedor. &Eacute;s un llibre intens, seductor en els seus arguments. Fran&ccedil;ois Caribassa escriu amb intenci&oacute; clara de provocar: &ldquo;Contrariamente al degustador que no es m&aacute;s que un punto abstracto en la objetividad perfecta del mundo, el bebedor est&aacute; en el centro del universo precopernicano que se despliega a partir de cada una de sus experiencias. Para &eacute;l, el vino festivo, el vino de la alegr&iacute;a, no puede coincidir con el de los en&oacute;logos&rdquo;. Est&agrave; clar que hi ha diferents maneres de beure i, l&ograve;gicament, de mirar.Espasa tamb&eacute; acaba de publicar Comer con los ojos de Jorge Guiti&aacute;n, historiador de l&rsquo;art i periodista. Des de fa m&eacute;s de vint anys es dedica a escriure sobre gastronomia i turisme gastron&ograve;mic en diferents publicacions generalistes i especialitzades. Fruit de la seva primera vida i dels amplis coneixements en el m&oacute;n de l&rsquo;art, des de &ldquo;gravats de l&rsquo;Edat de Bronze, amb esgl&eacute;sies rom&agrave;niques o arquitectura contempor&agrave;nia&rdquo;, li serveixen ara per analitzar &ldquo;un total de 32 obres d&rsquo;arts lligant-les a cuiners, receptes, productes, tecnologies culin&agrave;ries, begudes, viatges i olles&rdquo;, comparteix al seu compte d&rsquo;Instagram.Del segle XII a principis del segle XX, de Persia a Galicia, de M&egrave;xic a Jap&oacute; o de Nova Anglaterra a Su&egrave;cia. En relaci&oacute; vi, hi ha diferents manifestacions analitzades amb cura. Una de les m&eacute;s conegudes &eacute;s Baco de Caravaggio. Guiti&aacute;n reflexiona: &ldquo;Y esa copa, aparentemente accesoria, es el elemento central de la narraci&oacute;n, un brindis por una nueva &eacute;poca, quiz&aacute;s m&aacute;s incierta, seguramente menos brillante, a la que Roma se asoma en esos a&ntilde;os y a la que el artista da la bienvenida desde esa mirada burlona y desencantada que lo acompa&ntilde;ar&iacute;a, ya, toda su vida&rdquo;. O una de les m&eacute;s desconegudes: Miniatura de Muhammad Ali. &ldquo;La copera, en segundo plano, espera para mitigar el dolor del rechazo o de la partida del amado con m&aacute;s vino, si fuera necesario, o para seguir alimentando la relaci&oacute;n, haci&eacute;ndola eterna. El vino, por lo tanto, es amor duradero y es tambi&eacute;n consuelo&rdquo;. A trav&eacute;s de l&rsquo;art, coneixedor &ldquo;de la iconografia religiosa lligada al pa, el vi i la vinya i la multiplicaci&oacute; de pans i peixos&rdquo;, fa una an&agrave;lisi minuciosa de cada detall gastron&ograve;mic que ha impregnat el seu repertori d&rsquo;art. ]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9533-badar-a-traves-del-vi-cinc-lectures-imprescindibles</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9533-badar-a-traves-del-vi-cinc-lectures-imprescindibles</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785157282Ruth_llibres_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Terra Alta tanca la seva campanya a botigues especialitzades amb més de 200 degustacions</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 25 Jul 2026 18:46:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Terra Alta ha tancat la primera edici&oacute; de la seva campanya a botigues especialitzades amb m&eacute;s de 200 degustacions de vins de la denominaci&oacute;, una acci&oacute; pensada per apropar el producte al consumidor de manera directa i personalitzada.Context: La campanya s&rsquo;ha desenvolupat entre el 29 de maig i el 18 de juliol en establiments especialitzats de Barcelona, Vic, Olot, Sant Cugat del Vall&egrave;s, Terrassa, Vilanova i la Geltr&uacute; i Salou-Vila-seca.Qu&egrave; sabem? Els tastos s&rsquo;han programat principalment els divendres a la tarda i els dissabtes al mat&iacute;. Entre els vins oferts hi havia diverses refer&egrave;ncies premiades en el Concurs de Vins DO Terra Alta 2026, combinades amb altres vins de la denominaci&oacute; que les botigues ja tenien en els seus estocs.Al detall: Hi han participat establiments com Viconvino, Taps Sagrada Fam&iacute;lia, Divinus, Wine Palace, Tecavins, La Branca, Vinoto Bodega, &Aacute;lava de la Cruz i Idyllica, entre d&rsquo;altres.Per qu&egrave; &eacute;s important? Segons la DO Terra Alta, la iniciativa ha contribu&iuml;t a incrementar les vendes, per&ograve; sobretot a refor&ccedil;ar la prescripci&oacute; dels vins de la denominaci&oacute; i a generar una experi&egrave;ncia m&eacute;s directa entre botigues, productors i consumidors. L&rsquo;acci&oacute; s&rsquo;ha desenvolupat amb la col&middot;laboraci&oacute; de l&#39;Observatori del vi de Catalunya, creat per recollir dades de les botigues especialitzades de Catalunya.Per acabar: La campanya encara tindr&agrave; una &uacute;ltima cita el 10 de setembre a les 19.00 h a Vinalium de Cornell&agrave; de Llobregat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9532-la-do-terra-alta-tanca-la-seva-campanya-a-botigues-especialitzades-amb-mes-de-200-degustacions</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9532-la-do-terra-alta-tanca-la-seva-campanya-a-botigues-especialitzades-amb-mes-de-200-degustacions</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202112/1200_1640779448doterraalta.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>L'INCAVI publica el primer Atles de Varietats de Vinya de Catalunya</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 25 Jul 2026 18:40:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi (INCAVI) ha publicat l&rsquo;Atles de Varietats de Vinya de Catalunya, una nova eina que permet visualitzar la distribuci&oacute; de les principals varietats cultivades al pa&iacute;s i ofereix una radiografia detallada del patrimoni vit&iacute;cola catal&agrave;.Context: L&rsquo;Atles s&rsquo;ha elaborat a partir de les dades del Registre Vitivin&iacute;cola de Catalunya (RVC) i del Sistema d&rsquo;Informaci&oacute; Geogr&agrave;fica de Parcel&middot;les Agr&iacute;coles (SIGPAC). En total, analitza 54.828 hect&agrave;rees de vinya, 76.142 parcel&middot;les vit&iacute;coles i m&eacute;s de 90 varietats.Qu&egrave; sabem? La publicaci&oacute; recull informaci&oacute; de les vinyes situades dins dels territoris de les onze denominacions d&rsquo;origen catalanes, independentment de si estan inscrites administrativament o del dest&iacute; final del ra&iuml;m. Tamb&eacute; incorpora un annex amb les 258 hect&agrave;rees de vinya situades fora de territoris DO.Al detall: Per a cada territori, l&rsquo;Atles permet consultar la distribuci&oacute; de les varietats blanques i negres majorit&agrave;ries, les varietats tradicionals minorit&agrave;ries, l&rsquo;edat de les plantacions i la seva ubicaci&oacute; segons l&rsquo;altitud. Entre les varietats m&eacute;s representatives hi apareixen el macabeu, xarel&middot;lo, parellada, garnatxa i carinyena, per&ograve; tamb&eacute; varietats minorit&agrave;ries o recuperades els darrers anys, com la malvasia de Sitges, el morenillo o el xarel&middot;lo vermell.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&rsquo;INCAVI vol que l&rsquo;Atles es converteixi en una eina de refer&egrave;ncia per a cellers, denominacions d&rsquo;origen, investigadors, universitats i administracions. Les dades poden servir per impulsar estudis sobre viticultura, sostenibilitat, gen&egrave;tica vegetal i, especialment, sobre l&rsquo;adaptaci&oacute; de la vinya als nous escenaris clim&agrave;tics. Les varietats tradicionals i minorit&agrave;ries poden tenir un paper especialment rellevant en aquest &agrave;mbit, ja que constitueixen una reserva de biodiversitat i poden oferir noves vies de resili&egrave;ncia, diferenciaci&oacute; i adaptaci&oacute;.Qu&egrave; diuen? El cap del servei d&rsquo;Enologia i Viticultura, Xo&aacute;n Elorduy, assegura que la informaci&oacute; permet &ldquo;visualitzar i comprendre millor la riquesa varietal del nostre pa&iacute;s&rdquo; i ser&agrave; clau per afrontar reptes relacionats amb la sostenibilitat, l&rsquo;adaptaci&oacute; clim&agrave;tica i la valoritzaci&oacute; del patrimoni vit&iacute;cola.Per acabar: L&rsquo;Atles de Varietats de Vinya de Catalunya es pot consultar i descarregar gratu&iuml;tament en format digital a trav&eacute;s del web de l&rsquo;INCAVI.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9531-lincavi-publica-el-primer-atles-de-varietats-de-vinya-de-catalunya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9531-lincavi-publica-el-primer-atles-de-varietats-de-vinya-de-catalunya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202111/1200_1637861179vinya_Alella_canmatons.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Tafaner, el nou vi rosat de Costers del Segre</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 23 Jul 2026 14:08:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Vinos del Paseante, la col&middot;lecci&oacute; de vins singulars de Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u, ha incorporat El Tafaner 2025, un rosat de la DO Costers del Segre elaborat amb garnatxa negra. &Eacute;s la segona refer&egrave;ncia de la gamma procedent d&rsquo;aquesta denominaci&oacute; d&rsquo;origen.Context: El nou vi arriba despr&eacute;s d&rsquo;una collita 2025 que la companyia qualifica de gran qualitat, amb vins equilibrats i una intensitat arom&agrave;tica elevada. Vinos del Paseante tamb&eacute; ha presentat La Charla 2025 en format m&agrave;gnum. Es tracta d&rsquo;un blanc jove de Rueda elaborat principalment amb verdejo i amb un petit percentatge de sauvignon blanc.Qu&egrave; sabem?El Tafaner presenta un color rosa p&agrave;l&middot;lid amb tons de pr&eacute;ssec. En nas destaquen les aromes de pera i poma, amb notes de maduixa &agrave;cida, flors i herbes mediterr&agrave;nies. En boca combina fruita blanca i vermella, una acidesa marcada i un final llarg. La marca recomana servir-lo a 10 &deg;C i consumir-lo preferentment durant l&rsquo;any posterior al seu llan&ccedil;ament.El Tafaner:Surt al mercat amb un preu recomanat de 12,95 euros i est&agrave; pensat per acompanyar verdures, carns blanques, arrossos, peixos i formatges suaus. Tamb&eacute; es proposa per a plats informals com pizzes, fregits, lasanyes o pat&eacute;s. El vi ofereix aromes tropicals, especialment de mango, i notes c&iacute;triques. En boca &eacute;s fresc i untu&oacute;s, amb una acidesa integrada i un final anisat, llarg i persistent.Charla 2025: Est&agrave; pensat per a taules informals i plats com amanides, verdures, peixos, marisc, fumats, carns blanques, pasta o arrossos. El seu preu recomanat &eacute;s de 26 euros.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9529-el-tafaner-el-nou-rosat-de-costers-del-segre-que-vol-conquistar-lestiu</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9529-el-tafaner-el-nou-rosat-de-costers-del-segre-que-vol-conquistar-lestiu</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784808764image_(61).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Guia de Vins de Catalunya incorpora el tast dels 'wine lovers'</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 23 Jul 2026 11:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Guia de Vins de Catalunya celebra aquesta setmana els tastos dels &lsquo;wine lovers&rsquo;, una de les principals novetats de la seva pr&ograve;xima edici&oacute;. En total, 170 amants del vi puntuaran 860 vins i escumosos de 188 cellers catalans per elaborar una nova classificaci&oacute; popular.El context: Els participants han tastat les mateixes refer&egrave;ncies que el panell professional va valorar els dies 9 i 10 de juny a la seu de Wine Palace de Vilamalla, a l&rsquo;Alt Empord&agrave;. En aquest cas, per&ograve;, cada persona avalua un nombre m&eacute;s redu&iuml;t de vins.Com funciona: Els tastos es fan a cegues, amb les ampolles tapades. Els participants valoren quatre aspectes relacionats amb les aromes, el gust i la impressi&oacute; global del producte, abans d&rsquo;emetre dues puntuacions generals que serveixen per calcular la nota final.On s&rsquo;han fet: Les sessions s&rsquo;han repartit entre diferents botigues Wine Palace de Catalunya. Els dies 20 i 21 de juliol hi han participat 136 tastadors distribu&iuml;ts en 26 taules a Matar&oacute;, Terrassa, Barcelona, Girona, Salou, Blanes, Ll&iacute;via, Granollers, Sant Pere de Ribes, Sant Cugat del Vall&egrave;s, Vic, Premi&agrave; de Mar, Santa Susanna i Castelldefels.Els tastos es completaran fins al divendres 25 de juliol a la seu central de Wine Palace a Vilamalla, amb participants vinculats a les botigues de l&rsquo;Empord&agrave;.La novetat: La pr&ograve;xima edici&oacute; de La Guia de Vins de Catalunya publicar&agrave; per primera vegada una doble puntuaci&oacute;: la del jurat professional i la dels &lsquo;wine lovers&rsquo;. L&rsquo;objectiu &eacute;s comparar la mirada dels experts amb la percepci&oacute; dels consumidors aficionats.Per qu&egrave; &eacute;s important? La iniciativa permetr&agrave; veure fins a quin punt coincideixen les prefer&egrave;ncies dels professionals i les del p&uacute;blic general, i oferir&agrave; als cellers una nova lectura sobre la recepci&oacute; dels seus vins.La Guia de Vins de Catalunya prepara aix&iacute; la seva XIX edici&oacute;, liderada per Marc Subir&oacute;s, coordinador editorial, i Anna Vicens, responsable de tast. La nova direcci&oacute; vol refor&ccedil;ar el paper de la publicaci&oacute; com a punt de trobada entre els cellers catalans i el consumidor final, preservant-ne la independ&egrave;ncia, la neutralitat i el rigor professional.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9528-la-guia-de-vins-de-catalunya-incorpora-el-tast-dels-wine-lovers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9528-la-guia-de-vins-de-catalunya-incorpora-el-tast-dels-wine-lovers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_17847997561200_1781239477DSC_8609_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vilarnau s'alia amb les ostres per oferir el millor maridatge a la Santa</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 22 Jul 2026 21:22:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Santa incorpora aquest estiu un nou rac&oacute; dedicat als sabors atl&agrave;ntics. Isabelle Hu&icirc;tres S&eacute;lection &amp; Vilarnau Brut Nature proposa una selecci&oacute; d&rsquo;ostres franceses i irlandeses maridades amb un dels escumosos de la casa Vilarnau, en una experi&egrave;ncia pensada especialment per a l&rsquo;hora de l&rsquo;aperitiu i la posta de sol.Context: La Santa celebra aquest 2026 el seu des&egrave; aniversari a Santa Cristina d&rsquo;Aro. El market estar&agrave; obert del 3 de juliol al 30 d&rsquo;agost i tornar&agrave; a reunir gastronomia, m&uacute;sica en directe, artesania, activitats familiars i espectacles en diferents espais.Qu&egrave; sabem? El nou espai Isabelle Hu&icirc;tres S&eacute;lection &amp; Vilarnau Brut Nature servir&agrave; ostres franceses i irlandeses acompanyades de Vilarnau Brut Nature. La proposta busca unir la frescor i la salinitat de les ostres amb el perfil sec de l&rsquo;escum&oacute;s, en un format informal per gaudir al capvespre.La selecci&oacute; gastron&ograve;mica es completa amb langost&iacute; premium cuit XXL, una altra proposta centrada en el producte mar&iacute;, la frescor i l&rsquo;eleg&agrave;ncia.Per qu&egrave; &eacute;s important? El rac&oacute; refor&ccedil;a la pres&egrave;ncia del vi i els escumosos dins l&rsquo;oferta gastron&ograve;mica de La Santa. En una edici&oacute; amb 34 propostes culin&agrave;ries obertes cada dia, Vilarnau es converteix en el protagonista d&rsquo;una experi&egrave;ncia de maridatge concreta, f&agrave;cil d&rsquo;entendre i vinculada a un dels grans rituals de l&rsquo;estiu: fer l&rsquo;aperitiu sense presses.Al detall: La Santa obre cada dia de 18.00 a 1.00 hores a Santa Cristina d&rsquo;Aro. L&rsquo;entrada costa 6 euros de diumenge a divendres i 10 euros els dissabtes; els menors de 12 anys hi accedeixen gratu&iuml;tament.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9527-la-santa-estrena-un-raco-dostres-maridades-amb-vilarnau-brut-nature</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9527-la-santa-estrena-un-raco-dostres-maridades-amb-vilarnau-brut-nature</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784748593lasanta.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Gramona comença la verema més primerenca de la història del Penedès</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 22 Jul 2026 10:19:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Gramona ha comen&ccedil;at la verema aquest 22 de juliol, una data excepcionalment primerenca per al Pened&egrave;s. Els treballs han arrencat a les tres de la matinada a la vinya del Bedorc, amb la collita de chardonnay destinada a l&rsquo;elaboraci&oacute; de vins base per a escumosos. Es tracta de l&rsquo;inici de verema m&eacute;s avan&ccedil;at de la hist&ograve;ria del celler i, segons Gramona, tamb&eacute; del conjunt del Pened&egrave;s.Context: Fins ara, el r&egrave;cord de precocitat corresponia al 2023, quan la collita va comen&ccedil;ar el 26 de juliol. Enguany, Gramona ha avan&ccedil;at aquesta data quatre dies, molt lluny de les veremes de mitjan agost que encara recorden alguns dels treballadors del celler.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&rsquo;avan&ccedil;ament de la maduraci&oacute; evidencia l&rsquo;impacte de la calor sostinguda i del canvi clim&agrave;tic sobre el calendari vit&iacute;cola. Les altes temperatures i la manca de pluges dels dos &uacute;ltims mesos han accelerat el cicle del ra&iuml;m i han redu&iuml;t la mida dels grans.Qu&egrave; sabem? Gramona considera que la collita es presenta sana i amb un bon potencial qualitatiu gr&agrave;cies a les pluges de primavera, al treball de poda en verd i a la viticultura biodin&agrave;mica. Tot i aix&ograve;, retardar la verema podria provocar deshidrataci&oacute;, sobremaduraci&oacute; i p&egrave;rdua d&rsquo;acidesa, uns factors especialment sensibles en el ra&iuml;m destinat als vins base.Al detall: La collita es fa de matinada per evitar les hores de m&eacute;s calor i garantir que el ra&iuml;m arribi al celler a una temperatura d&rsquo;entre 15 i 20 graus. Aquest sistema ajuda a preservar les caracter&iacute;stiques arom&agrave;tiques de la fruita i redueix les necessitats de refrigeraci&oacute; al celler.La previsi&oacute;: Gramona espera una verema r&agrave;pida i intensa si es mantenen les temperatures elevades i l&rsquo;abs&egrave;ncia de pluges durant els pr&ograve;xims dies.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9525-gramona-comenca-la-verema-mes-primerenca-de-la-historia-del-penedes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9525-gramona-comenca-la-verema-mes-primerenca-de-la-historia-del-penedes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784709177gramona_verema2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Segura Viudas obre les portes del seu celler al somni d'un jove xef emergent</title>
     <category>Vins i Cellers</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 21 Jul 2026 20:28:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Segura Viudas ha creat La Primera Reserva, una iniciativa que converteix durant 48 hores la seva Heretat del Pened&egrave;s en el primer restaurant ef&iacute;mer d&rsquo;un xef emergent.Context: El projecte ofereix als joves cuiners l&rsquo;espai, els recursos i la visibilitat necessaris per presentar una proposta pr&ograve;pia.Qu&egrave; sabem? La primera edici&oacute; l&rsquo;ha protagonitzat Carles Larriba, format en restaurants com Disfrutar, Bo.Tic i 7 Portes. El seu men&uacute; ha combinat cuina catalana, producte de proximitat i creativitat, amb ingredients com l&rsquo;&agrave;nec mut, el gall negre del Pened&egrave;s, els musclos del Delta i el pr&eacute;ssec de l&rsquo;Ordal.Al detall: Els plats s&rsquo;han maridat amb caves de Segura Viudas, en una selecci&oacute; de la sommelier Matilde Rinaldis. Una cr&iacute;tica gastron&ograve;mica tamb&eacute; ha valorat professionalment la proposta.Per qu&egrave; &eacute;s important? La iniciativa converteix el celler en una plataforma de projecci&oacute; per a nous talents gastron&ograve;mics.Per acabar: Les places de la primera edici&oacute; es van esgotar i Segura Viudas preveu repetir el projecte amb altres xefs emergents.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/vins-cellers/9524-segura-viudas-obre-les-portes-del-seu-celler-al-somni-dun-jove-xef-emergent</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/vins-cellers/9524-segura-viudas-obre-les-portes-del-seu-celler-al-somni-dun-jove-xef-emergent</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784659118image_(60).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>"La fortalesa del cava depèn de la fortalesa dels seus viticultors": Codorníu comprarà un 20% més de raïm </title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 20 Jul 2026 18:18:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Codorn&iacute;u preveu incrementar un 20% la compra de ra&iuml;m durant la verema del 2026. La companyia mantindr&agrave; els contractes pluriennals amb m&eacute;s de 200 fam&iacute;lies viticultores i ampliar&agrave; les compres a m&eacute;s d&rsquo;un centenar de prove&iuml;dors.Context: La collita ser&agrave; previsiblement superior a la del 2025, tot i que amb difer&egrave;ncies segons les varietats i les zones. Davant l&rsquo;augment de producci&oacute;, alguns operadors han anunciat reduccions de compra.Per qu&egrave; &eacute;s important? La decisi&oacute; arriba despr&eacute;s de diversos anys de sequera i en un moment de preocupaci&oacute; per possibles excedents de ra&iuml;m i per la capacitat del mercat d&rsquo;absorbir la collita.Qu&egrave; sabem? Entre el 2023 i el 2025, Codorn&iacute;u va aplicar un plus clim&agrave;tic per compensar les p&egrave;rdues provocades per la sequera. Aquest suplement no es mantindr&agrave; el 2026, perqu&egrave; la producci&oacute; s&rsquo;ha recuperat. La prioritat ara &eacute;s garantir la compra del ra&iuml;m comprom&egrave;s.A la pr&agrave;ctica: Codorn&iacute;u treballa amb m&eacute;s de 300 fam&iacute;lies viticultores i calcula que les compres d&rsquo;aquesta verema aportaran m&eacute;s de nou milions d&rsquo;euros al territori.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Volem traslladar un missatge de tranquil&middot;litat als nostres viticultors&rdquo;, afirma Sergio Fuster, CEO de Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u. &ldquo;La millor manera de fer costat al territori &eacute;s garantir la collita compromesa i intentar entrar-ne m&eacute;s&rdquo;.En profunditat: La companyia vincula aquesta capacitat de compra al creixement sostingut del grup i als contractes pluriennals impulsats des del 2019 per donar estabilitat als prove&iuml;dors.Per acabar: La mesura s&rsquo;ha acordat despr&eacute;s de converses amb viticultors, organitzacions agr&agrave;ries i representants de la DO Cava. &ldquo;La fortalesa del cava dep&egrave;n de la fortalesa dels seus viticultors&rdquo;, conclou Fuster.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9523-la-fortalesa-del-cava-depen-de-la-fortalesa-dels-seus-viticultors-codorniu-comprara-un-20-mes-de-raim-</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9523-la-fortalesa-del-cava-depen-de-la-fortalesa-dels-seus-viticultors-codorniu-comprara-un-20-mes-de-raim-</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202407/1200_1722360864unnamed.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Gaudir dels vins de la DO Catalunya durant les vacances té premi</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 20 Jul 2026 13:13:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Quan arriba l&rsquo;estiu, canvien els horaris, els &agrave;pats i tamb&eacute; la manera de gaudir del vi. Les sobretaules formals deixen pas als p&iacute;cnics, les barbacoes, les terrasses i els sopars improvisats a la fresca.Context: Sota el lema &ldquo;Vins fets aqu&iacute;, pensats per a tothom&rdquo;, la Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Catalunya ha posat en marxa una campanya per treure el vi catal&agrave; de les grans ocasions i incorporar-lo als plans m&eacute;s quotidians de les vacances.Per qu&egrave; &eacute;s important? La iniciativa vol trencar amb la idea que cal una celebraci&oacute; o un gran &agrave;pat per encetar una ampolla. Una tarda de platja, una nit de c&agrave;mping o una trobada amb amics tamb&eacute; poden ser un bon moment per compartir vi.Blancs i rosats, protagonistes de l&rsquo;estiuEls vins blancs s&oacute;n una de les opcions m&eacute;s refrescants per als mesos de calor. Els seus aromes fruitats i la seva acidesa els converteixen en bons acompanyants d&rsquo;aperitius, amanides, marisc, peix i plats de cuina mediterr&agrave;nia.Els rosats tamb&eacute; guanyen protagonisme durant l&rsquo;estiu gr&agrave;cies a la seva versatilitat. Poden acompanyar arrossos, tapes, plats freds, cuina asi&agrave;tica o una conversa que s&rsquo;allarga en una terrassa.Al detall: Per gaudir-ne en les millors condicions, &eacute;s recomanable servir blancs i rosats ben frescos, per&ograve; sense refredar-los excessivament per evitar que perdin aromes i expressivitat.Els negres tamb&eacute; s&oacute;n per a l&rsquo;estiuEls vins negres no han de quedar reservats als mesos freds. Els negres joves, sense criances llargues i servits una mica m&eacute;s frescos del que &eacute;s habitual, encaixen b&eacute; amb carns a la brasa, embotits, formatges i sopars informals.La clau: Escollir vins &agrave;gils, afruitats i amb una estructura moderada, m&eacute;s f&agrave;cils de beure quan pugen les temperatures.Una promoci&oacute; per gaudir del vi fora de casaLa campanya de la DO Catalunya inclou una promoci&oacute; als punts de venda adherits. Els consumidors que comprin ampolles amb el distintiu &ldquo;Vins fets aqu&iacute;, pensats per a tothom&rdquo; podran aconseguir diferents obsequis en funci&oacute; del nombre d&rsquo;ampolles adquirides.Regals d&#39;estiu de la DO Catalunya Foto: DO CatalunyaEntre els regals hi ha taps herm&egrave;tics per conservar les ampolles obertes, motxilles nevera i gla&ccedil;oneres port&agrave;tils. Els participants tamb&eacute; podran entrar en sortejos d&rsquo;experi&egrave;ncies enotur&iacute;stiques en cellers catalans.Per acabar: La DO Catalunya convida a gaudir del vi d&rsquo;una manera m&eacute;s fresca, informal i espont&agrave;nia. Aquest estiu, el vi de proximitat tamb&eacute; pot anar a la platja, al c&agrave;mping, a un p&iacute;cnic o a qualsevol sopar sota les estrelles.La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Catalunya col&middot;labora amb Cupatges. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2023-2027. Cofinan&ccedil;at pel Fons Europeu Agr&iacute;cola de Desenvolupament Rural. Tamb&eacute; us recorda que el vi es gaudeix amb moderaci&oacute;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9522-gaudir-dels-vins-de-la-do-catalunya-durant-les-vacances-te-premi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9522-gaudir-dels-vins-de-la-do-catalunya-durant-les-vacances-te-premi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784561238do_catalunya.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La sèrie de televisió 'Vinum' estrena temporada amb un recorregut per les DO catalanes</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 17 Jul 2026 10:16:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Les denominacions d&rsquo;origen catalanes, els seus cellers i les persones que treballen cada dia entre vinyes protagonitzen la nova temporada de &lsquo;Vinum. De la vinya al paladar&rsquo;, que s&rsquo;estrena aquest diumenge, 19 de juliol, a les televisions locals i a la plataforma La Xarxa+.Context: La s&egrave;rie &eacute;s una coproducci&oacute; de La Xarxa, Pened&egrave;s Televisi&oacute; i TAC12 i proposa una aproximaci&oacute; divulgativa, rigorosa i propera a la realitat actual de la viticultura catalana i a la producci&oacute; de vi als cellers.Qu&egrave; sabem? La nova temporada consta de catorze cap&iacute;tols, que s&rsquo;emetran cada diumenge a les 22 hores i que estaran presentats per Marta Ferr&eacute;. Cada episodi comptar&agrave; amb experts del m&oacute;n del vi i de la gastronomia, que compartiran els seus coneixements, experi&egrave;ncies i els principals reptes que afronten en el seu dia a dia.A trav&eacute;s dels seus testimonis, el programa recorrer&agrave; les diferents denominacions d&rsquo;origen catalanes i donar&agrave; visibilitat a projectes experimentals, iniciatives d&rsquo;innovaci&oacute;, estudis i assajos que sovint queden fora del focus medi&agrave;tic, per&ograve; que tenen un paper cada vegada m&eacute;s important en el futur del sector.Al detall: &lsquo;Vinum&rsquo; abordar&agrave; q&uuml;estions relacionades amb la sostenibilitat, l&rsquo;adaptaci&oacute; de la vinya als nous escenaris clim&agrave;tics, la qualitat dels vins i la preservaci&oacute; del patrimoni vitivin&iacute;cola. El programa tamb&eacute; mostrar&agrave; la feina que es desenvolupa als cellers i al territori per transformar i modernitzar el sector sense perdre la seva identitat.Cada cap&iacute;tol culminar&agrave; amb una entrevista gastron&ograve;mica enregistrada en un restaurant de Salou. Cuiners i professionals de la restauraci&oacute; conversaran sobre cuina, productes de proximitat i l&rsquo;art del maridatge, establint un di&agrave;leg entre el vi i la gastronomia.Per qu&egrave; &eacute;s important? La s&egrave;rie ofereix una mirada transversal sobre el vi catal&agrave;, des del treball a la vinya fins a la seva arribada a la taula. Alhora, dona veu als professionals que impulsen la innovaci&oacute; i reivindica la seva contribuci&oacute; al desenvolupament sostenible, la qualitat dels vins i la conservaci&oacute; de la cultura vitivin&iacute;cola del pa&iacute;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9521-la-serie-de-televisio-vinum-estrena-temporada-amb-un-recorregut-per-les-do-catalanes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9521-la-serie-de-televisio-vinum-estrena-temporada-amb-un-recorregut-per-les-do-catalanes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784277179vinum.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Recepta: Maduixes del Maresme amb vins Bouquet d'Alella</title>
     <category>Receptes de cuina</category>
     <dc:creator>Annette Schroeder</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 16 Jul 2026 11:05:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Una de les propostes m&eacute;s fresques de la primavera &eacute;s un gaspatxo de maduixes del Maresme i fonoll. En aquest cas, l&rsquo;hem pensat per maridar amb Bouquet d&rsquo;Alella Blanc 2024. Una recepta subtil, arom&agrave;tica i molt mediterr&agrave;nia.Context: La primavera al Maresme &eacute;s temps de colors, creixement i nous productes de temporada. Entre els grans protagonistes d&rsquo;aquesta &egrave;poca hi ha la maduixa del Maresme, al voltant de la qual se celebren fires, jornades gastron&ograve;miques i les activitats del Temps de Maduixes.Bouquet d&rsquo;Alella tamb&eacute; incorpora aquest producte local a les seves propostes de primavera, especialment en tallers, esdeveniments i maridatges amb els vins del celler.El protagonista del maridatge &eacute;s Bouquet d&rsquo;Alella Blanc 2024, un vi blanc sec, elegant i arom&agrave;tic, amb notes d&rsquo;herbes mediterr&agrave;nies i fruita de pinyol que encaixen amb la maduixa i el perfil anisat del fonoll.Ingredients	500 g de maduixes del Maresme	250 g de bulb de fonoll	&frac12; cullerada de suc de llimona	1 gra d&rsquo;all	&frac12; culleradeta de sal	&frac12; tassa d&rsquo;aigua	100 ml d&rsquo;oli d&rsquo;oliva verge extra	Fulles de fonoll per decorar	Ratlladura de llimona per decorarCom es fa?	Renta les maduixes i retira&rsquo;n la tija.	Renta el bulb de fonoll. Reserva les tiges m&eacute;s fines amb les fulles i talla la resta a trossos petits.	Posa les maduixes, el fonoll trossejat, l&rsquo;all, el suc de llimona, l&rsquo;aigua i la sal al got de la batedora o trituradora.	Tritura-ho a m&agrave;xima pot&egrave;ncia durant almenys un minut, fins a obtenir una mescla homog&egrave;nia.	Redueix la velocitat i incorpora l&rsquo;oli d&rsquo;oliva a poc a poc perqu&egrave; emulsioni.	Tasta-ho i rectifica-ho de sal.	Passa el gaspatxo a una gerra o a un recipient tancat i deixa&rsquo;l refredar a la nevera durant almenys una hora.	Abans de servir-lo, remena&rsquo;l amb una cullera perqu&egrave; tots els ingredients quedin ben integrats.	Serveix-lo fred en plats o bols individuals i decora&rsquo;l amb un fil d&rsquo;oli d&rsquo;oliva, fulles de fonoll fresc, ratlladura de llimona i una l&agrave;mina de maduixa.	Acompanya&rsquo;l amb una copa de Bouquet d&rsquo;Alella Blanc 2024 ben fresca.Qu&egrave; sabem?La maduixa aporta frescor, acidesa i un punt dol&ccedil; natural. El fonoll incorpora notes anisades i herb&agrave;cies molt vinculades al paisatge mediterrani. Bouquet d&rsquo;Alella Blanc 2024 presenta aromes de fruita de pinyol i herbes mediterr&agrave;nies. La clau &eacute;s l&rsquo;harmonia entre la fruita, l&rsquo;acidesa i el perfil vegetal del plat i del vi.T&rsquo;agradar&agrave; si&hellip;	Busques una recepta fresca i original per als mesos de calor.	T&rsquo;agraden els plats lleugers amb productes de temporada i de proximitat.	Vols descobrir una alternativa al gaspatxo tradicional.	Valores els maridatges que connecten el vi amb el paisatge i els ingredients del territori.Les claus del maridatge:	Les notes afruitades de Bouquet d&rsquo;Alella Blanc 2024 connecten amb la dol&ccedil;or i l&rsquo;acidesa natural de les maduixes del Maresme.	El perfil herbal del vi troba continu&iuml;tat en el fonoll, una planta habitual dels camps i marges mediterranis de la zona.	L&rsquo;acidesa del vi refor&ccedil;a la frescor del gaspatxo i ajuda a mantenir el conjunt lleuger i equilibrat.	&Eacute;s un maridatge delicat i arom&agrave;tic, basat en l&rsquo;afinitat entre la fruita, les herbes mediterr&agrave;nies i el car&agrave;cter fresc del vi.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/receptes-cuina/9519-recepta-maduixes-del-maresme-amb-vins-bouquet-dalella</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/receptes-cuina/9519-recepta-maduixes-del-maresme-amb-vins-bouquet-dalella</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784193439bouquet_bo.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Penedès viurà una nova Festa de la Verema amb 21 experiències enoturístiques</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 13 Jul 2026 15:21:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Pened&egrave;s es prepara per viure una nova edici&oacute; de la Festa de la Verema, una cita coordinada per la Ruta del Vi del Pened&egrave;s que convida a descobrir un dels moments m&eacute;s especials de l&rsquo;any als cellers i les vinyes del territori.	21 experi&egrave;ncies enotur&iacute;stiques organitzades per 20 cellers.	Activitats entre el 29 d&rsquo;agost i el 26 de setembre.	Propostes de verema, gastronomia i activitats familiars.Context: La Festa de la Verema agrupa les experi&egrave;ncies de verema i enogastronomia organitzades pels membres de la Ruta del Vi del Pened&egrave;s. L&rsquo;objectiu &eacute;s posar en valor el paisatge vitivin&iacute;cola, els productes de proximitat i la singularitat d&rsquo;una &egrave;poca que transforma el territori. L&rsquo;edici&oacute; de 2026 reunir&agrave; 21 experi&egrave;ncies organitzades per 20 cellers, una xifra superior a la de l&rsquo;any passat.Qu&egrave; sabem? Les primeres activitats tindran lloc els dies 29 i 30 d&rsquo;agost i la programaci&oacute; s&rsquo;allargar&agrave; fins al 26 de setembre, tot i que alguna proposta continuar&agrave; durant els caps de setmana d&rsquo;octubre.Entre els cellers participants hi ha:	Gir&oacute; Ribot	AT Roca	Heretat Segura Viudas	Eudald Massana	Finca Ca n&rsquo;Estella	Mas Comtal	Celler Can Lle&oacute; de Vilanoveta	Fam&iacute;lia Torres	Carol Vall&egrave;s	Celler Kripta	Cusc&oacute; Berga	Bolet	Cava Guilera	Gir&oacute; del Gorner	Parat&oacute;	Artcava	Altres cellers de la Ruta del Vi del Pened&egrave;sAl detall: La programaci&oacute; inclour&agrave; esmorzars de pag&egrave;s a la vinya, trepitjades de ra&iuml;m, visites especials als cellers, tastos, aperitius entre vinyes, activitats participatives de verema, propostes gastron&ograve;miques i dues experi&egrave;ncies de vespre. Les activitats familiars tindran un pes destacat, especialment les propostes de trepitjada de ra&iuml;m, pensades perqu&egrave; petits i adults s&rsquo;apropin d&rsquo;una manera l&uacute;dica a una de les tradicions m&eacute;s vinculades al m&oacute;n del vi.Per qu&egrave; &eacute;s important? La iniciativa s&rsquo;ha consolidat com una de les cites enotur&iacute;stiques destacades del setembre al Pened&egrave;s i enguany coincideix amb el 25&egrave; aniversari de la Ruta del Vi del Pened&egrave;s, una traject&ograve;ria que ha ajudat a situar el territori entre les principals destinacions enotur&iacute;stiques de Catalunya.Per acabar: La promoci&oacute; de la Festa de la Verema coincidir&agrave; amb l&rsquo;estrena del nou portal rutadelvipenedes.cat, que concentrar&agrave; la programaci&oacute;, les reserves i informaci&oacute; complement&agrave;ria sobre allotjaments, restaurants i altres activitats del territori. Les reserves per participar en les experi&egrave;ncies ja estan obertes a trav&eacute;s del nou web de la Ruta del Vi del Pened&egrave;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9518-el-penedes-viura-una-nova-festa-de-la-verema-amb-21-experiencies-enoturistiques</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9518-el-penedes-viura-una-nova-festa-de-la-verema-amb-21-experiencies-enoturistiques</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784195074990_1773899044ruta_penedes4.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Perelada i Celler del Pescador obtenen el segell SWfCP i reforcen l'aposta per la sostenibilitat</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 13 Jul 2026 13:56:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El grup Perelada&amp;Chivite suma tres cellers certificats amb el segell Sustainable Wineries for Climate Protection (SWfCP). Perelada (DO Empord&agrave;) i Celler del Pescador s&rsquo;incorporen a Perelada Privat (DO Cava), certificat des del 2017.Context: Impulsat per la Federaci&oacute;n Espa&ntilde;ola del Vino (FEV), el segell avalua criteris ambientals, socials, econ&ograve;mics i de governan&ccedil;a.Per qu&egrave; &eacute;s important? &Eacute;s el principal certificat de sostenibilitat espec&iacute;fic del sector vitivin&iacute;cola espanyol.Al detall: Perelada compta amb vinyes ecol&ograve;giques, aplica agricultura regenerativa i va ser el primer celler europeu amb certificaci&oacute; LEED Gold. Celler del Pescador, estrenat el 2025, cobreix m&eacute;s del 90% del consum energ&egrave;tic amb plaques solars i disposa de depuradora pr&ograve;pia.Per acabar: El grup refor&ccedil;a aix&iacute; la seva estrat&egrave;gia de sostenibilitat en tota la cadena de valor.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9516-perelada-i-celler-del-pescador-obtenen-el-segell-swfcp-i-reforcen-laposta-per-la-sostenibilitat</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9516-perelada-i-celler-del-pescador-obtenen-el-segell-swfcp-i-reforcen-laposta-per-la-sostenibilitat</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1783943981image_(55).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La crítica británica més prestigiosa conclou: Aquest és el millor escumós 2026 d'Espanya</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Sun, 12 Jul 2026 16:27:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;International Wine Challenge 2026 ha reconegut el cava Ars Collecta Blanc de Blancs Reserva Eco 2022 de Codorn&iacute;u amb una medalla d&rsquo;or, convertint-lo en l&rsquo;&uacute;nic escum&oacute;s espanyol premiat en aquesta edici&oacute;. A m&eacute;s, el jurat tamb&eacute; li ha atorgat la menci&oacute; &ldquo;Great Value&rdquo;, reservada als vins amb una destacada relaci&oacute; qualitat-preu.Per qu&egrave; &eacute;s important? El guard&oacute; refor&ccedil;a el posicionament internacional dels caves premium elaborats a Catalunya i consolida la col&middot;lecci&oacute; Ars Collecta com una de les grans apostes de prestigi de Codorn&iacute;u en un dels concursos vin&iacute;coles m&eacute;s influents del m&oacute;n.Qu&egrave; sabem? El cava est&agrave; elaborat amb un cupatge de chardonnay de Costers del Segre, xarel&middot;lo del Pened&egrave;s i parellada de vinyes d&rsquo;altura de Pla de Manlleu. Segons l&rsquo;en&ograve;leg Bruno Colomer, destaca pel seu tacte crem&oacute;s, la finor de les bombolles i una elevada acidesa que li aporta eleg&agrave;ncia.Al detall: T&eacute; un preu aproximat de 19,95 euros i forma part de la col&middot;lecci&oacute; Ars Collecta, creada el 2016 i integrada actualment per deu caves.En profunditat: Durant el 2026, aquest mateix cava tamb&eacute; ha obtingut medalles d&rsquo;or als concursos Effervescents du Monde, Gilbert &amp; Gaillard, The Drinks Business Spring Tasting i Mundus Vini. A m&eacute;s, l&rsquo;Ars Collecta 459 2010 ha estat reconegut com a &ldquo;Millor escum&oacute;s de l&rsquo;Any 2026&rdquo; per la revista Vivir el Vino.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9460-la-critica-britanica-mes-prestigiosa-conclou-aquest-es-el-millor-escumos</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9460-la-critica-britanica-mes-prestigiosa-conclou-aquest-es-el-millor-escumos</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202006/1200_1592374184cava-5006580_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>9 milions d'euros en ajuts per fer front a la crisi del sector vitivinícola català</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 09 Jul 2026 15:30:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Govern ha activat un paquet de mesures extraordin&agrave;ries per donar resposta a la situaci&oacute; que travessa el sector vitivin&iacute;cola catal&agrave;, marcada per la caiguda de la demanda, l&rsquo;exc&eacute;s d&rsquo;oferta i uns preus del ra&iuml;m que, en molts casos, no cobreixen els costos de producci&oacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important: la situaci&oacute; actual pot portar nombrosos viticultors a renunciar a veremar una part de la collita perqu&egrave; econ&ograve;micament no els surt a compte.Qu&egrave; sabem?El conseller d&rsquo;Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci&oacute;, &Ograve;scar Ordeig, ha anunciat al Parlament dues mesures extraordin&agrave;ries amb un pressupost global de 9 milions d&rsquo;euros. L&rsquo;objectiu &eacute;s reduir excedents, recuperar l&rsquo;equilibri del mercat i protegir la renda dels viticultors.Al detall:El paquet inclou dues l&iacute;nies principals:	Collita en verd: Una l&iacute;nia d&rsquo;ajuts dotada amb 3,6 milions d&rsquo;euros per reduir l&rsquo;oferta de ra&iuml;m abans de la verema i contribuir a reequilibrar el mercat.	Destil&middot;laci&oacute; de crisi: El Govern sol&middot;licitar&agrave; l&rsquo;activaci&oacute; d&rsquo;una l&iacute;nia d&rsquo;ajuts de 5,4 milions d&rsquo;euros per compensar els cellers que s&rsquo;hi acullin. Aquesta mesura permet retirar del mercat vi excedentari i destinar-lo a la producci&oacute; d&rsquo;alcohol d&rsquo;&uacute;s industrial, sanitari o energ&egrave;tic.Vinya de pansa blanca de Can Matons sobre terrenys de saul&oacute;. Foto: Can MatonsContext:El sector vitivin&iacute;cola catal&agrave; afronta una campanya especialment complexa. La caiguda de la demanda ha generat un desequilibri entre oferta i mercat que pressiona a la baixa els preus del ra&iuml;m. En alguns casos, aquests preus no arriben a cobrir els costos de producci&oacute;.M&eacute;s promoci&oacute; del vi catal&agrave;M&eacute;s enll&agrave; de les mesures de crisi, el Govern tamb&eacute; impulsar&agrave; noves accions per estimular el consum, incrementar la notorietat dels vins catalans i arribar a nous p&uacute;blics. Una de les principals novetats ser&agrave; la recuperaci&oacute; de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, que aquest 2026 celebrar&agrave; la seva 40a edici&oacute;.Despr&eacute;s de set anys sense celebrar-se, la Mostra tornar&agrave; amb un format renovat, m&eacute;s experiencial i participatiu, pensat per connectar amb nous p&uacute;blics, especialment amb les noves generacions.Quan i on?La 40a Mostra de Vins i Caves de Catalunya tindr&agrave; lloc al mes de desembre a Barcelona. L&rsquo;esdeveniment ser&agrave; l&rsquo;acte central de la Setmana del Vi Catal&agrave;, que reunir&agrave; tastos, maridatges, activitats culturals, propostes gastron&ograve;miques i accions de promoci&oacute;.Tamb&eacute;: una s&egrave;rie documental:El Departament tamb&eacute; impulsar&agrave; Gent amb DO, una s&egrave;rie documental dedicada a donar a con&egrave;ixer les dotze denominacions d&rsquo;origen vitivin&iacute;coles de Catalunya.La producci&oacute; vol explicar el territori, els elaboradors i les persones que hi ha darrere de cada vi, amb l&rsquo;objectiu de refor&ccedil;ar la cultura del vi i apropar-la a nous p&uacute;blics.El Govern mant&eacute; els ajuts estructurals:El Departament d&rsquo;Agricultura mobilitza anualment m&eacute;s d&rsquo;11,2 milions d&rsquo;euros en ajuts destinats a millorar la competitivitat del sector.Aquest 2026, les principals l&iacute;nies s&oacute;n:	148.161 euros per a la utilitzaci&oacute; del most concentrat rectificat en l&rsquo;elaboraci&oacute; de vins escumosos de qualitat.	7.192.756 euros per a la promoci&oacute; del vi en tercers pa&iuml;sos durant la campanya 2026-2027.	3,9 milions d&rsquo;euros per a la millora de la producci&oacute; i la comercialitzaci&oacute; de productes vitivin&iacute;coles.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9514-9-milions-deuros-en-ajuts-per-fer-front-a-la-crisi-del-sector-vitivinicola-catala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9514-9-milions-deuros-en-ajuts-per-fer-front-a-la-crisi-del-sector-vitivinicola-catala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1783604271Oscar_Ordeig.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Locos del Vino Rioja i Rías Baixas: la nova gamma de vins de Família Torres</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 07 Jul 2026 23:19:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Fam&iacute;lia Torres presenta Locos del Vino, una nova marca de vins d&rsquo;origen pensada per apropar diferents denominacions espanyoles a un consumidor que busca vins accessibles, amb identitat territorial i una narrativa visual m&eacute;s atrevida.Context:Locos del Vino forma part de Torres Essentials, la divisi&oacute; de Fam&iacute;lia Torres enfocada principalment al canal alimentaci&oacute;. Aquesta &agrave;rea agrupa marques hist&ograve;riques del celler i noves propostes orientades al consumidor actual.Per qu&egrave; &eacute;s important?La nova gamma refor&ccedil;a l&rsquo;aposta de Torres per vins vinculats a denominacions d&rsquo;origen reconegudes, per&ograve; amb un llenguatge m&eacute;s fresc i orientat al gran p&uacute;blic.Qu&egrave; sabem?El llan&ccedil;ament a Espanya arrenca amb dues refer&egrave;ncies: Locos del Vino R&iacute;as Baixas i Locos del Vino Rioja. La col&middot;lecci&oacute; completa s&rsquo;articula al voltant de quatre zones vin&iacute;coles on Fam&iacute;lia Torres t&eacute; vinyes i cellers: Rueda, R&iacute;as Baixas, Rioja i Ribera del Duero.Al detall:Locos del Vino Albari&ntilde;o, emparat per la DO R&iacute;as Baixas, vol reflectir el car&agrave;cter atl&agrave;ntic de la zona, marcada per la pluja, l&rsquo;oce&agrave; i la tradici&oacute; de l&rsquo;albari&ntilde;o. Locos del Vino Tempranillo Crianza, de la DOCa Rioja, s&rsquo;inspira en el paisatge rioj&agrave; i en les construccions tradicionals vinculades a la vinya.Locos del Vino Albari&ntilde;o - DO R&iacute;as BaixasUn albari&ntilde;o floral i afruitat, marcat per la influ&egrave;ncia atl&agrave;ntica i la frescor pr&ograve;pia de R&iacute;as Baixas. En boca &eacute;s sed&oacute;s i persistent, ideal amb peixos blancs, marisc, sushi, formatges frescos i plats lleugers.Locos del Vino Tempranillo Crianza - DOCa RiojaUn tempranillo crianza intens i afruitat, amb notes de fruits vermells i un fons lleugerament especiat. T&eacute; una entrada fresca, tanins dol&ccedil;os i un final llarg, pensat per acompanyar xai, porc, embotits ib&egrave;rics i cuina mediterr&agrave;nia.En profunditat:Cada vi s&rsquo;acompanya d&rsquo;un univers visual propi i d&rsquo;una hist&ograve;ria inspirada en la seva zona d&rsquo;origen. En el cas de R&iacute;as Baixas, la marca ret homenatge a la &ldquo;Sentinella de les Marees&rdquo;; en el cas de Rioja, al &ldquo;Mag Guardavinyes&rdquo;.Per acabar:Amb Locos del Vino, Torres busca combinar origen, accessibilitat i creativitat en una gamma que vol explicar les principals denominacions espanyoles des d&rsquo;un llenguatge m&eacute;s contemporani.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9511-locos-del-vino-rioja-i-rias-baixas-la-nova-gamma-de-vins-de-familia-torres</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9511-locos-del-vino-rioja-i-rias-baixas-la-nova-gamma-de-vins-de-familia-torres</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1783486631LOCOS_DEL_VINO_port.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Premi Revelació d'Espanya al Concours Mondial de Bruxelles és per un vi de la Conca de Barberà</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 07 Jul 2026 23:09:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Vega Aixal&agrave; ha estat distingit amb el Premi Revelaci&oacute; d&rsquo;Espanya al Concours Mondial de Bruxelles amb Viern 2015, un vi negre de guarda elaborat a Vilanova de Prades, a la Conca de Barber&agrave;.Context: Vega Aixal&agrave; &eacute;s un celler familiar fundat el 2003 per Jos&eacute; Antonio Vega i Anna Maria Aixal&agrave; a Vilanova de Prades, a la Conca de Barber&agrave;. Va comen&ccedil;ar amb mitja hect&agrave;rea de vinya heretada i avui treballa 10,5 hect&agrave;rees, amb unes 35.000 ampolles anuals i una vintena de refer&egrave;ncies de petita producci&oacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important? Viern 2015 ha rebut una Gran Medalla d&rsquo;Or i el Premi Revelaci&oacute; d&rsquo;Espanya al Concours Mondial de Bruxelles, on s&rsquo;han presentat m&eacute;s de 6.700 vins de 50 pa&iuml;sos. El jurat n&rsquo;ha destacat el nas complex, l&rsquo;eleg&agrave;ncia, l&rsquo;equilibri i la persist&egrave;ncia final.Qu&egrave; diuen? Eva Vega, viticultora i segona generaci&oacute; del celler, destaca que el premi demostra la capacitat d&rsquo;un vi de guarda amb 10 anys de crian&ccedil;a per mantenir estil, forma i eleg&agrave;ncia amb el pas del temps.Al detall: Viern &eacute;s un cupatge de garnatxa, carinyena, cabernet sauvignon i syrah. Neix en vinyes de llicorella situades a uns 900 metres d&rsquo;altitud, fa 12 mesos de crian&ccedil;a en roure franc&egrave;s i s&rsquo;afina gaireb&eacute; una d&egrave;cada en ampolla. Se&rsquo;n produeixen unes 3.000 ampolles i l&rsquo;anyada 2015 surt al mercat amb un preu d&#39;uns 18 euros.T&#39;agradar&agrave; s&iacute;: Busques vins amb capa alta, especiats, amb fruita madura i negra, tan&iacute; suau i una boca llarga.A la pr&agrave;ctica: El celler treballa vinyes entre els 850 i els 910 metres, amb s&ograve;ls de llicorella i clima continental. Practica una viticultura ecol&ograve;gica i biodin&agrave;mica, i elabora amb m&iacute;nima intervenci&oacute;.Per acabar: El Premi Revelaci&oacute; d&rsquo;Espanya refor&ccedil;a la projecci&oacute; de Vega Aixal&agrave; i situa Viern 2015 com un exemple del potencial dels vins de guarda d&rsquo;altura de la Conca de Barber&agrave;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9510-el-premi-revelacio-despanya-al-concours-mondial-de-bruxelles-es-per-un-vi-de-la-conca-de-barbera</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9510-el-premi-revelacio-despanya-al-concours-mondial-de-bruxelles-es-per-un-vi-de-la-conca-de-barbera</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1783488012CMB.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La vinya davant la nova realitat climàtica</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 07 Jul 2026 13:55:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La sequera, les veremes cada vegada m&eacute;s avan&ccedil;ades i els episodis de calor intensa han posat encara m&eacute;s el focus en les decisions que es prenen a la vinya. En aquest nou escenari, conceptes com s&ograve;ls vius, altitud, varietats adaptades o paisatges amb m&eacute;s capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute; han adquirit un pes diferent: ja no formen part nom&eacute;s de la manera d&rsquo;entendre un territori, sin&oacute; tamb&eacute; de la capacitat d&rsquo;afrontar unes condicions clim&agrave;tiques que ja s&oacute;n presents.Els equilibris que durant d&egrave;cades semblaven estables s&rsquo;estan modificant. El repte no passa nom&eacute;s per mantenir la producci&oacute;, sin&oacute; per conservar aromes i acidesa, controlar el grau alcoh&ograve;lic i, al mateix temps, preservar la identitat dels vins.A Catalunya, diferents cellers estan afrontant aquest escenari des de camins diversos. Les respostes arriben del s&ograve;l, de l&rsquo;altitud, de la recuperaci&oacute; de material vegetal i d&rsquo;una nova manera d&rsquo;entendre el paisatge.En alguns projectes, el primer canvi no ha arribat al celler, sin&oacute; sota els peus del cep. A Recaredo, al cor del Pened&egrave;s, el s&ograve;l s&rsquo;ha convertit en una de les peces centrals per afrontar un escenari m&eacute;s sec.El treball amb cobertes vegetals espont&agrave;nies, la reducci&oacute; del llaurat i les seleccions massals de vinyes velles busquen augmentar la resili&egrave;ncia de la planta i recuperar un equilibri que dep&egrave;n cada vegada m&eacute;s de la capacitat del s&ograve;l per retenir aigua i mantenir activitat biol&ograve;gica.Una de les l&iacute;nies m&eacute;s singulars &eacute;s l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;encoixinats amb restes forestals triturades procedents de la gesti&oacute; preventiva dels boscos. Aquesta mat&egrave;ria vegetal torna a la vinya per protegir el s&ograve;l, conservar humitat i afavorir la recuperaci&oacute; de la seva fertilitat.Reconstruir un s&ograve;l viu no &eacute;s una resposta immediata. Els canvis importants a la vinya es mesuren en anys, sovint en generacions.La xarel&middot;lo, una de les grans varietats del territori, mostra capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute; davant la sequera, per&ograve; fins i tot les varietats mediterr&agrave;nies tenen l&iacute;mits. Les maduracions m&eacute;s r&agrave;pides obliguen a ajustar decisions de verema i buscar nous equilibris entre sucre, acidesa i maduraci&oacute; del ra&iuml;m.Les vinyes de Castell d&#39;Enc&uacute;s, amb Talarn i Tremp al fons. Foto: Castell d&#39;Enc&uacute;sUn altre cam&iacute; passa per buscar noves condicions clim&agrave;tiques a trav&eacute;s de l&rsquo;altitud. Castell d&rsquo;Enc&uacute;s &eacute;s un dels projectes que millor representa aquesta mirada. Quan Ra&uuml;l Bobet va iniciar el projecte al Pallars Juss&agrave; l&rsquo;any 2001, l&rsquo;escalfament global encara no ocupava l&rsquo;espai actual dins del sector del vi. La ubicaci&oacute; de les vinyes responia a una lectura poc habitual en aquell moment: explorar com zones m&eacute;s altes podien ajudar a mantenir maduracions lentes i preservar frescor.Les vinyes, situades entre els 800 i els 1.000 metres d&rsquo;altitud aproximadament, aprofiten el contrast t&egrave;rmic entre el dia i la nit. Aquest ritme m&eacute;s pausat permet conservar acidesa i afavorir vins on la tensi&oacute; i l&rsquo;equilibri tenen m&eacute;s protagonisme que la concentraci&oacute;.A la Vall Fosca, aquesta recerca ha anat encara m&eacute;s amunt, amb plantacions experimentals de pinot noir i riesling al voltant dels 1.230 metres sobre s&ograve;ls de pissarra. Un exemple de com l&rsquo;altitud s&rsquo;ha convertit en una nova variable dins la viticultura actual.La muntanya aporta frescor i preservaci&oacute; arom&agrave;tica, per&ograve; tamb&eacute; dificultat: pendents, parcel&middot;les petites i una viticultura que exigeix m&eacute;s precisi&oacute;.Una altra l&iacute;nia de treball mira cap a la pr&ograve;pia gen&egrave;tica de la vinya. Familia Torres fa d&egrave;cades que desenvolupa un programa de recuperaci&oacute; de varietats ancestrals per estudiar com aquest patrimoni vegetal pot respondre als nous escenaris clim&agrave;tics.A la finca de Sant Miquel de Tremp, situada al voltant dels 950 metres d&rsquo;altitud, aquesta recerca combina muntanya i material vegetal recuperat.Vinyes de pirene a St Miquel de Tremp, de Fam&iacute;lia Torres. Foto: Fam&iacute;lia TorresVarietats com la pirene, de maduraci&oacute; tardana i bona adaptaci&oacute; a condicions de calor i sequera, mostren com algunes respostes poden trobar-se revisant la diversitat gen&egrave;tica que havia quedat fora de la viticultura moderna.En col&middot;laboraci&oacute; amb l&rsquo;IRTA i l&rsquo;INCAVI, aquest treball busca entendre millor la relaci&oacute; entre planta, clima i territori. Que una varietat antiga funcioni en al&ccedil;ada i en sequera diu alguna cosa sobre el marge d&rsquo;adaptaci&oacute; que la viticultura encara t&eacute; per explorar.A l&rsquo;Empord&agrave;, Espelt Viticultors afronta aquest escenari des d&rsquo;una altra perspectiva: aprofundir encara m&eacute;s en el propi paisatge. La tramuntana, la sequera i la for&ccedil;a del Mediterrani formen part de la identitat d&rsquo;aquest territori. En aquest context, varietats locals com el lledoner roig i el lledoner negre recuperen protagonisme perqu&egrave; acumulen una hist&ograve;ria d&rsquo;adaptaci&oacute; al lloc.A Mas Mar&egrave;s, el treball va m&eacute;s enll&agrave; de la parcel&middot;la. El projecte integrat dins del programa LIFE MIDMACC combina vinya, suredes i vegetaci&oacute; baixa en un mosaic agroforestal on la gesti&oacute; del paisatge tamb&eacute; forma part de la resposta clim&agrave;tica.La sequera deixa empremta: menys producci&oacute;, baies m&eacute;s petites i pells m&eacute;s gruixudes. Per&ograve; tamb&eacute; obliga a mirar amb m&eacute;s atenci&oacute; quines plantes, quins sistemes de conducci&oacute; i quins paisatges s&oacute;n capa&ccedil;os de mantenir equilibri.Espelt ha ampliat marcs de plantaci&oacute;, recuperat conduccions tradicionals i incorporat eines de seguiment de la humitat del s&ograve;l. Feina de camp que no surt a l&rsquo;etiqueta, per&ograve; que acaba decidint el vi.El canvi clim&agrave;tic no est&agrave; generant una &uacute;nica resposta al m&oacute;n del vi. Est&agrave; obrint moltes preguntes. Algunes respostes vindran del s&ograve;l. Altres, de l&rsquo;altitud, de les varietats o de la manera com s&rsquo;ent&eacute;n el paisatge.El que sembla clar &eacute;s que bona part dels vins dels pr&ograve;xims anys comen&ccedil;aran a explicar-se per decisions que avui s&rsquo;estan prenent molt abans que el ra&iuml;m arribi al celler.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9508-la-vinya-davant-la-nova-realitat-climatica</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9508-la-vinya-davant-la-nova-realitat-climatica</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1783426136Nova_realitat_climatica_Maika_Clua_portada.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Quins vins es beuen als AVE? Això és el que serveix Renfe als seus trens</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Sun, 05 Jul 2026 12:56:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Viatjar en AVE tamb&eacute; pot ser una petita radiografia de com es prescriu el vi en un canal de gran volum. Renfe ofereix vi als seus trens, per&ograve; no sempre amb el mateix nivell de detall: a la cafeteria el vi tranquil apareix com a producte gen&egrave;ric; en canvi, als men&uacute;s Pr&eacute;mium se serveix sota el paraigua de diferents denominacions d&rsquo;origen.Per qu&egrave; &eacute;s important?Perqu&egrave; l&rsquo;AVE &eacute;s un aparador massiu. Milions de passatgers hi passen cada any i el vi que s&rsquo;hi serveix pot funcionar com a carta de presentaci&oacute; del sector. Per&ograve; tamb&eacute; mostra una realitat habitual en grans canals: sovint pesa m&eacute;s la categoria &mdash;vi blanc, vi negre, Rioja, Ribera&mdash; que no pas la marca o el celler concret.Qu&egrave; serveix Renfe a la cafeteria?A la carta general d&rsquo;AVE i Llarga Dist&agrave;ncia, Renfe ofereix:	Vi negre, en format de 18,7 cl.	Vi blanc, en format de 18,7 cl.	Tinto de verano amb llimona, de 33 cl.	Cava Anna de Codorn&iacute;u, en format de 20 cl.	El vi negre i el vi blanc tenen un preu de 4,20 &euro;. El cava Anna de Codorn&iacute;u costa 7,60 &euro;.La dada m&eacute;s significativa &eacute;s que la carta no identifica el celler ni la denominaci&oacute; d&rsquo;origen dels vins tranquils. El passatger pot saber que compra un vi blanc o un vi negre, per&ograve; no quin vi &eacute;s. En canvi, en el cas del cava s&iacute; que apareix una marca concreta: Anna de Codorn&iacute;u.I al servei Pr&eacute;mium?En una de les cartes Pr&eacute;mium consultades d&rsquo;AVE i Euromed, Renfe ofereix restauraci&oacute; servida al seient. Aquesta proposta gastron&ograve;mica est&agrave; assessorada pel xef Ram&oacute;n Freixa i inclou una selecci&oacute; de begudes m&eacute;s estructurada.En aquest cas, la carta parla de denominacions d&rsquo;origen:	Caves			Cava Codorn&iacute;u Seco.		Cava Jaume Serra Brut Nature.			Vins blancs			DO Rueda.		DO La Mancha, nom&eacute;s en trajectes del sud.		DO Catalunya, nom&eacute;s en trajectes del nord-est.			Vins negres			DO Rioja.		DO Ribera del Duero.			Vi rosat			DOCa Rioja.		Al detall:Rueda funciona com a refer&egrave;ncia clara per al vi blanc. Rioja i Ribera del Duero ocupen l&rsquo;espai dels negres m&eacute;s coneguts. La DO Catalunya apareix vinculada als trajectes del nord-est, mentre que La Mancha queda associada als trajectes del sud.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9507-quins-vins-es-beuen-als-ave-aixo-es-el-que-serveix-renfe-als-seus-trens</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9507-quins-vins-es-beuen-als-ave-aixo-es-el-que-serveix-renfe-als-seus-trens</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1783250040AVE_in_spain.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Catalunya incentiva el consum de vins de proximitat amb regals</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 03 Jul 2026 14:16:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Catalunya ha posat en marxa una nova campanya d&rsquo;estiu per fomentar el consum de vi de proximitat i refor&ccedil;ar el vincle amb la ciutadania. Amb el lema &ldquo;Vins fets aqu&iacute;, pensats per a tothom&rdquo;, el Consell Regulador vol subratllar el car&agrave;cter obert i inclusiu de la denominaci&oacute;.Context: Amb el lema &ldquo;Vins fets aqu&iacute;, pensats per a tothom&rdquo;, el Consell Regulador vol remarcar el car&agrave;cter obert i inclusiu de la denominaci&oacute;, amb una promoci&oacute; pensada per premiar la fidelitat dels consumidors.Per qu&egrave; &eacute;s important? La campanya arriba en un moment de m&eacute;s consum de vins blancs, rosats i negres joves, especialment vinculats a l&rsquo;oci, les trobades a l&rsquo;aire lliure i les escapades d&rsquo;estiu.Qu&egrave; sabem? La promoci&oacute; inclou regals directes en funci&oacute; del nombre d&rsquo;ampolles comprades als punts de venda adherits. Amb dues ampolles, els consumidors reben un tap herm&egrave;tic per conservar millor el vi un cop oberta l&rsquo;ampolla. Amb tres ampolles, el regal &eacute;s una motxilla nevera pensada per transportar el vi i mantenir-lo en bones condicions fora de casa. Amb quatre ampolles, s&rsquo;ofereix una gla&ccedil;onera port&agrave;til per mantenir les ampolles a la temperatura adequada en &agrave;pats i trobades a l&rsquo;aire lliure.En profunditat: La DO Catalunya tamb&eacute; activa un sorteig d&rsquo;experi&egrave;ncies enotur&iacute;stiques a trav&eacute;s de collarins promocionals col&middot;locats a les ampolles. Els consumidors nom&eacute;s hauran d&rsquo;escanejar el codi QR per participar-hi. Els premis inclouen visites a cellers, tastos dirigits i activitats l&uacute;diques i culturals entre vinyes, amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;acostar el consumidor al paisatge vitivin&iacute;cola catal&agrave;.Per acabar: Amb aquesta doble acci&oacute;, la DO Catalunya vol dinamitzar les vendes durant l&rsquo;estiu i refor&ccedil;ar el vincle entre consumidor, producte d&rsquo;origen i territori. La promoci&oacute; estar&agrave; activa fins a esgotar les exist&egrave;ncies dels articles promocionals.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9506-la-do-catalunya-incentiva-el-consum-de-vins-de-proximitat-amb-regals</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9506-la-do-catalunya-incentiva-el-consum-de-vins-de-proximitat-amb-regals</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1783081253image_(53).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Terra Alta porta els seus vins a les botigues especialitzades</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 03 Jul 2026 14:11:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Terra Alta continua aquest estiu la seva iniciativa de fidelitzaci&oacute; en botigues especialitzades, una acci&oacute; pensada per donar a con&egrave;ixer els seus vins a peu de carrer i refor&ccedil;ar el vincle amb el consumidor.Context: Des del mes de juny, la denominaci&oacute; desplega una agenda de degustacions en vinoteques amb la col&middot;laboraci&oacute; de l&rsquo;Associaci&oacute; Catalana de Botigues Especialitzades.Per qu&egrave; &eacute;s important? Les botigues especialitzades s&oacute;n espais de prescripci&oacute; i confian&ccedil;a per al consumidor. Per aix&ograve;, la DO Terra Alta vol aprofitar aquest canal per explicar millor la identitat dels seus vins i la singularitat del seu territori.Qu&egrave; sabem? L&rsquo;acci&oacute; ha tingut una bona acollida des del seu inici i ha perm&egrave;s apropar els vins de la DO Terra Alta al p&uacute;blic final en un entorn de proximitat.A la pr&agrave;ctica:Les degustacions continuaran:	divendres 10 de juliol, a les 18 h, a Vinalium, a Cornell&agrave; de Llobregat;	el divendres 17 de juliol, a les 18 h, a Idyllica del carrer Bruc, a Barcelona;	i el dissabte 18 de juliol, a les 12 h, a Idyllica de la Rambla del Prat, tamb&eacute; a Barcelona.Per acabar: Amb aquesta iniciativa, la DO Terra Alta refor&ccedil;a la pres&egrave;ncia dels seus vins en el comer&ccedil; especialitzat i consolida les vinoteques com un canal clau per acostar el territori, les varietats i l&rsquo;estil de la denominaci&oacute; al consumidor.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9505-la-do-terra-alta-porta-els-seus-vins-a-les-botigues-especialitzades</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9505-la-do-terra-alta-porta-els-seus-vins-a-les-botigues-especialitzades</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1783080901FOTO_DOTA_botiga_especialitzada.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Joan Juvé rep la Medalla al Treball President Macià 2025</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 02 Jul 2026 15:17:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Joan Juv&eacute; Santacana, president de Juv&eacute; &amp; Camps, ha estat guardonat amb la Medalla al Treball President Maci&agrave; 2025, un reconeixement institucional a la seva traject&ograve;ria al sector vitivin&iacute;cola i a la seva contribuci&oacute; a la projecci&oacute; dels vins escumosos catalans.Context: Creada l&rsquo;any 1938, la Medalla al Treball President Maci&agrave; distingeix persones i entitats que han contribu&iuml;t al progr&eacute;s econ&ograve;mic i social de Catalunya. Enguany, el Govern ha reconegut 18 persones amb la Medalla i 6 entitats amb la Placa al Treball President Maci&agrave;.Per qu&egrave; &eacute;s important? La distinci&oacute; posa en valor Joan Juv&eacute; com una de les figures rellevants del sector vitivin&iacute;cola catal&agrave;, amb una traject&ograve;ria vinculada a la qualitat, la tradici&oacute; familiar, la innovaci&oacute; i la projecci&oacute; internacional dels vins escumosos.Al detall: Al capdavant de Juv&eacute; &amp; Camps, Joan Juv&eacute; ha contribu&iuml;t a consolidar alguns dels elaborats m&eacute;s emblem&agrave;tics de la casa i a refor&ccedil;ar el posicionament global de la marca, mantenint el vincle amb el territori.En profunditat: Tamb&eacute; ha tingut una participaci&oacute; activa en entitats sectorials, des d&rsquo;on ha treballat en la defensa, promoci&oacute; i reconeixement dels vins escumosos com a producte de qualitat internacional.Qu&egrave; diu? &ldquo;Rebre aquesta distinci&oacute; &eacute;s un honor immens. L&rsquo;entenc com un reconeixement que va molt m&eacute;s enll&agrave; de la meva persona: &eacute;s tamb&eacute; un homenatge a totes les generacions que m&rsquo;han precedit i a totes les persones que han fet possible el projecte de Juv&eacute; &amp; Camps&rdquo;, ha declarat Joan Juv&eacute;.Per acabar: La Medalla al Treball President Maci&agrave; li ser&agrave; lliurada el 6 de juliol, a les sis de la tarda, en un acte al Palau de la Generalitat presidit pel president Salvador Illa.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9503-joan-juve-rep-la-medalla-al-treball-president-macia-2025</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9503-joan-juve-rep-la-medalla-al-treball-president-macia-2025</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1783064411joan_juv.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Comalada Art&Paraula torna aquest estiu entre vinyes</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 01 Jul 2026 13:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Celler Comalats celebrar&agrave; una nova edici&oacute; del Festival Comalada Art &amp; Paraula, una proposta de petit format que combina vi, cultura i paisatge en un bosquet d&rsquo;alzines envoltat de vinyes.Context: El festival arriba a la seva 14a edici&oacute; i se celebrar&agrave; el cap de setmana de l&rsquo;1 i 2 d&rsquo;agost a l&rsquo;Ametlla de Segarra.Qu&egrave; sabem? La presentaci&oacute; tindr&agrave; lloc el diumenge 5 de juliol a les 19 h al Celler Comalats. S&rsquo;hi descobrir&agrave; el cartell d&rsquo;enguany, dissenyat per Gerard Miquel, i s&rsquo;avan&ccedil;ar&agrave; la programaci&oacute; del festival.Al detall: L&rsquo;acte comptar&agrave; amb la m&uacute;sica de Guillamino, que presentar&agrave; la seva proposta Punxar i planxar, una sessi&oacute; festiva que combina m&uacute;sica i entrepans.Per qu&egrave; &eacute;s important? Comalada Art &amp; Paraula consolida el celler com un espai de cultura i trobada, amb una proposta arrelada al territori i pensada per viure el vi en un entorn natural.Per acabar: El cartell complet es donar&agrave; a con&egrave;ixer el 5 de juliol, per&ograve; el celler avan&ccedil;a que enguany hi haur&agrave; propostes vinculades a la m&uacute;sica brasilera, el soul i el jazz.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9500-comalada-artparaula-torna-aquest-estiu-entre-vinyes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9500-comalada-artparaula-torna-aquest-estiu-entre-vinyes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1782917236comalats.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Bielsa Ruano projecta la Terra Alta amb quatre medalles internacionals</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 01 Jul 2026 13:06:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El celler familiar Bielsa Ruano, de Vilalba dels Arcs, ha aconseguit quatre medalles internacionals aquest 2026 i refor&ccedil;a la seva aposta per les varietats hist&ograve;riques de la Terra Alta.Per qu&egrave; &eacute;s important?Els reconeixements arriben en un moment de creixent inter&egrave;s pels vins amb identitat territorial, produccions limitades i varietats aut&ograve;ctones recuperades.Qu&egrave; sabem?	El M&uacute;sic de Carrer Negre ha obtingut una Medalla d&rsquo;Or a Grenaches du Monde i una Medalla de Plata al Concours Mondial de Bruxelles.	Als Decanter World Wine Awards, el Solista Garnatxa Blanca de Vinya Vella ha rebut una Medalla de Plata i el Solista Carinyena, una Medalla de Bronze.Al detall:Bielsa Ruano treballa amb vinyes pr&ograve;pies i varietats com la garnatxa blanca, la garnatxa negra, la carinyena i el morenillo, una varietat hist&ograve;rica de la Terra Alta que durant d&egrave;cades va estar a punt de desapar&egrave;ixer.Qu&egrave; diuen?&ldquo;Mai hem elaborat vins pensant en els concursos. El nostre objectiu sempre ha estat interpretar la Terra Alta des de les nostres vinyes, respectant les varietats que formen part de la seva hist&ograve;ria. Que aquesta manera de treballar sigui avui reconeguda internacionalment &eacute;s una satisfacci&oacute; enorme i tamb&eacute; una bona not&iacute;cia per al territori&rdquo;, expliquen Estefania Ruano i Joaquim Bielsa.Per acabar:Amb aquestes quatre medalles, Bielsa Ruano consolida la seva projecci&oacute; i reivindica el paper dels petits cellers que treballen des del territori i les varietats pr&ograve;pies.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9499-bielsa-ruano-projecta-la-terra-alta-amb-quatre-medalles-internacionals</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9499-bielsa-ruano-projecta-la-terra-alta-amb-quatre-medalles-internacionals</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1782904247image_(49).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Corpinnat incorpora el celler 23</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 01 Jul 2026 08:51:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Mas Vilella, amb el viticultor Albert Jan&eacute; al capdavant, s&rsquo;incorpora a Corpinnat i eleva fins a 23 el nombre de cellers que formen part de la marca col&middot;lectiva. Amb aquesta nova entrada, Corpinnat refor&ccedil;a el seu projecte al Pened&egrave;s i amplia la seva representativitat territorial amb la primera adhesi&oacute; d&rsquo;un celler del Baix Pened&egrave;s.Context: Corpinnat va n&eacute;ixer el 10 d&rsquo;abril de 2018 amb la voluntat de defensar un model d&rsquo;escumosos de llarga crian&ccedil;a arrelat al territori. Des d&rsquo;aleshores, la marca ha anat sumant cellers compromesos amb una manera d&rsquo;elaborar basada en el ra&iuml;m ecol&ograve;gic, la verema manual, la vinificaci&oacute; &iacute;ntegra a la propietat i les criances llargues. Foto: Jaume VilasecaQu&egrave; exigeix Corpinnat? Els cellers adherits han de treballar amb ra&iuml;m i proc&eacute;s 100% ecol&ograve;gic, fer la verema manualment, elaborar els vins &iacute;ntegrament a la propietat i apostar per criances llargues. Tamb&eacute; han de tenir vinyes pr&ograve;pies o contractes de llarga durada amb els viticultors, amb un preu m&iacute;nim garantit pel ra&iuml;m, i superar auditories externes anuals.Mas Vilella, nou membre: El celler est&agrave; situat a la Bisbal del Pened&egrave;s, a 300 metres d&rsquo;altitud i amb vistes al mar. La finca, presidida per una masia del segle XVI, t&eacute; 20 hect&agrave;rees, 11 de les quals s&oacute;n de vinya. El paisatge &eacute;s marcadament mediterrani, amb bancals estrets, marges de pedra seca, garrofers, margallons, oliveres i ametllers.Al detall: Les vinyes de Mas Vilella creixen en s&ograve;ls pedregosos i calcaris, que limiten de manera natural la producci&oacute;. Els rendiments se situen entre els 1.500 i els 5.000 quilos per hect&agrave;rea. Els seus escumosos s&rsquo;elaboren amb ra&iuml;m propi, ecol&ograve;gic i collit a m&agrave; en petites caixes, i destaquen per criances en &agrave;mfora, barrica i dip&ograve;sit.La hist&ograve;ria: El projecte de Mas Vilella el van iniciar el 1984 Benjam&iacute; Jan&eacute; i Maria &Uacute;beda, pares d&rsquo;Albert Jan&eacute;, que actualment est&agrave; al capdavant de la finca. Despr&eacute;s d&rsquo;impulsar projectes vitivin&iacute;coles a la DO Montsant i la DOQ Priorat, Jan&eacute; es va instal&middot;lar a Mas Vilella el 2015. La tradici&oacute; vitivin&iacute;cola familiar es remunta al 1914, quan el seu besavi va crear un celler al Vendrell.Qu&egrave; diuen?	El president de Corpinnat, Pere Llopart, ha destacat que cada nova incorporaci&oacute; suposa &ldquo;sumar hect&agrave;rees de vinya que es cuidaran i protegiran, dignificar la pagesia i garantir un Pened&egrave;s verd i viu&rdquo;.	El vicepresident de Corpinnat, Roc Gramona, ha subratllat que Mas Vilella &eacute;s el primer celler del Baix Pened&egrave;s que entra a la marca col&middot;lectiva. Segons Gramona, aquesta incorporaci&oacute; permet &ldquo;ampliar i refor&ccedil;ar la representativitat territorial de Corpinnat&rdquo; i abra&ccedil;ar &ldquo;la diversitat de paisatges del cor del Pened&egrave;s hist&ograve;ric&rdquo;.Per acabar: Amb Mas Vilella, Corpinnat suma 23 cellers i fa un pas m&eacute;s en la consolidaci&oacute; d&rsquo;un model que vincula qualitat, territori, pagesia i identitat dels escumosos del Pened&egrave;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9498-corpinnat-incorpora-el-celler-23</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9498-corpinnat-incorpora-el-celler-23</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1782889352corpinnat.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Codorníu llança un Spritz mediterrani llest per servir</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Sat, 27 Jun 2026 10:01:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Codorn&iacute;u entra en el segment dels aperitius llestos per servir amb Codorn&iacute;u Spritz, una beguda inspirada en el c&ograve;ctel Spritz i elaborada amb vi escum&oacute;s de la casa. La proposta busca un consum d&rsquo;estiu m&eacute;s fresc, informal i f&agrave;cil de servir, mantenint el vincle amb l&rsquo;univers mediterrani i l&rsquo;experi&egrave;ncia de Codorn&iacute;u en els escumosos.Context: El nou producte neix sota el claim &ldquo;Celebraci&oacute; Mediterr&agrave;nia&rdquo; i dona continu&iuml;tat a la plataforma &ldquo;Celebrem M&eacute;s&rdquo;. Est&agrave; pensat per a terrasses, aperitius, trobades improvisades i celebracions a l&rsquo;aire lliure.Per qu&egrave; &eacute;s important? El llan&ccedil;ament respon a la demanda de begudes m&eacute;s accessibles, de graduaci&oacute; moderada i pensades per compartir. Codorn&iacute;u trasllada aquesta tend&egrave;ncia al seu territori amb una proposta vinculada a l&rsquo;aperitiu i la cocteleria f&agrave;cil.Qu&egrave; sabem? Codorn&iacute;u Spritz &eacute;s una recepta original de l&rsquo;equip d&rsquo;enologia de Codorn&iacute;u, elaborada amb vi escum&oacute;s procedent de ra&iuml;ms propis. T&eacute; una graduaci&oacute; alcoh&ograve;lica del 8% i es presenta com una reinterpretaci&oacute; de l&rsquo;Spritz en format llest per servir.Al detall: Destaca pel seu color taronja intens i brillant. Al nas combina notes de taronja, herbes arom&agrave;tiques, caramel i esp&egrave;cies. En boca &eacute;s fresc i equilibrat, amb dol&ccedil;or integrada, un punt amarg i final refrescant.	Es recomana servir molt fred, en copa de vi, amb gel abundant i una rodanxa de taronja. Pot acompanyar olives, adobats, fruita seca, formatges, tapes, sushi, marisc, pastes fresques o amanides de temporada.Per acabar: Codorn&iacute;u Spritz est&agrave; disponible a 15bodegas.com amb un PVP de 6,95 euros.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9497-codorniu-llanca-un-spritz-mediterrani-llest-per-servir</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9497-codorniu-llanca-un-spritz-mediterrani-llest-per-servir</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1782729692B2_Codornu_Spritz2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Catalunya reinventa l'enoturisme: molt més que visitar cellers</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 26 Jun 2026 12:44:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Context:Wine Travel Observer (WTO) &eacute;s un projecte impulsat per l&#39;Escola d&#39;Enoturisme de Catalunya en col&middot;laboraci&oacute; amb el Consorci per a la Formaci&oacute; Cont&iacute;nua de Catalunya. Enguany s&#39;ha presentat la tercera fase de l&#39;estudi, que reflecteix al detall com s&#39;estructura l&#39;oferta enotur&iacute;stica a Catalunya a partir d&#39;una an&agrave;lisi exhaustiva basada en tres eixos claus i transversals: sostenibilitat, responsabilitat i innovaci&oacute;.La primera edici&oacute;, el 2023, es va centrar en els cellers visitables. El 2024, l&rsquo;estudi es va ampliar a restaurants, allotjaments, ag&egrave;ncies de viatges i empreses de serveis. El 2025 hi incorpora, per primera vegada, botigues de vins, agrobotigues, wine bars i espais culturals del vi.Qu&egrave; sabem?Segons dades de WTO 2025, l&rsquo;enoturisme catal&agrave; s&#39;ha ampliat i s&rsquo;ha fet m&eacute;s transversal. La relaci&oacute; entre vi, territori i visitant ja no es construeix nom&eacute;s dins del celler, sin&oacute; tamb&eacute; en restaurants, allotjaments, ag&egrave;ncies especialitzades, botigues de vins, agrobotigues, wine bars i espais culturals.L&rsquo;estudi identifica m&eacute;s de 1.600 projectes vinculats a l&rsquo;enoturisme.	1.382 negocis &uacute;nics.	259 respostes v&agrave;lides.	435 cellers visitables.	469 restaurants amb sensibilitat enotur&iacute;stica.	111 allotjaments vinculats a l&rsquo;enoturisme.	83 ag&egrave;ncies de viatge i empreses de serveis.	177 botigues de vins.	27 agrobotigues.	191 wine bars.	34 espais culturals del vi.	En xifres:Catalunya compta amb 903 cellers o projectes elaboradors actius. D&rsquo;aquests, 435 s&oacute;n cellers visitables. Aix&ograve; vol dir que el 48% dels elaboradors catalans ofereixen activitats d&rsquo;enoturisme. La dada &eacute;s rellevant perqu&egrave; confirma que gaireb&eacute; un de cada dos projectes elaboradors ja incorpora alguna forma d&rsquo;obertura al p&uacute;blic.Cellers visitables:Els cellers continuen sent la base m&eacute;s recognoscible de l&rsquo;enoturisme catal&agrave;. L&rsquo;estudi identifica 435 cellers visitables i analitza 100 respostes en profunditat.En aquest &agrave;mbit, la responsabilitat territorial &eacute;s una de les dimensions m&eacute;s consolidades. Els cellers catalans mostren una forta vinculaci&oacute; amb prove&iuml;dors locals, patrimoni, paisatge i activitat durant tot l&rsquo;any.Algunes dades rellevants:	El 96% treballa amb prove&iuml;dors locals.	El 88% promou el patrimoni cultural i paisatg&iacute;stic.	El 95% ofereix activitats durant tot l&rsquo;any.	El 82% dona feina a personal local amb condicions laborals dignes.	El 80% disposa de certificaci&oacute; ecol&ograve;gica.	El 60% ha millorat l&rsquo;efici&egrave;ncia energ&egrave;tica o disposa de plaques solars.	El 65% composta residus org&agrave;nics de la vinificaci&oacute;.	El 79% gestiona la coberta vegetal com a mesura d&rsquo;adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic.La pres&egrave;ncia digital b&agrave;sica est&agrave; molt estesa: el 98% dels cellers disposa de web i el 99% utilitza xarxes socials. Tot i aix&ograve;, l&rsquo;aplicaci&oacute; de noves tecnologies en la gesti&oacute; tur&iacute;stica &eacute;s m&eacute;s limitada: nom&eacute;s el 37% les aplica, i el 42% reconeix que no disposa de recursos o estrat&egrave;gia per innovar. Foto: Maria Rosa Ferr&eacute;Restaurants:L&rsquo;informe identifica 469 restaurants que poden considerar-se establiments d&rsquo;enoturisme, amb 47 respostes analitzades.Aquests restaurants no apareixen nom&eacute;s com a llocs on es consumeix vi. Tamb&eacute; actuen com a espais de prescripci&oacute; i com a punts de connexi&oacute; entre el client, els vins catalans i els productors del territori.La pres&egrave;ncia de vi de proximitat a les cartes &eacute;s un dels indicadors m&eacute;s clars:	El 53,2% treballa amb m&eacute;s del 75% de vins locals.	El 34% se situa entre el 50% i el 75% de vins locals.	El 48,9% inclou petits productors i vins singulars de proximitat.	El 27,7% selecciona activament vins ecol&ograve;gics, biodin&agrave;mics o de m&iacute;nima intervenci&oacute;.Tamb&eacute; hi ha aven&ccedil;os en gesti&oacute; ambiental: el 85,1% fa recollida selectiva i el 53,2% aplica mesures per reduir el malbaratament de vi.En canvi, la innovaci&oacute; digital avan&ccedil;ada encara &eacute;s limitada. Nom&eacute;s el 8,5% disposa d&rsquo;estrat&egrave;gies digitals avan&ccedil;ades vinculades al vi.Allotjaments:L&rsquo;estudi identifica 111 allotjaments amb criteri enotur&iacute;stic i analitza 24 respostes en profunditat. Aquests establiments no es limiten a oferir una habitaci&oacute;. Funcionen com a nodes d&rsquo;acollida, recomanaci&oacute; i connexi&oacute; amb el territori vitivin&iacute;cola.El seu paper s&rsquo;observa sobretot en tres &agrave;mbits: pres&egrave;ncia de vi local, prescripci&oacute; d&rsquo;experi&egrave;ncies i col&middot;laboraci&oacute; amb agents del territori.Algunes dades:	El 58,3% disposa d&rsquo;una selecci&oacute; local visible i activa de vins catalans.	El 20,8% ofereix una proposta estable amb relat i possibles maridatges.	El 50% ofereix rutes a peu o en bicicleta per descobrir cellers propers.	El 45,8% ofereix mapes, codis QR i recomanacions personalitzades.	El 41,7% proposa itineraris propis amb reserves incloses.	El 75% prioritza prove&iuml;dors i projectes del territori.La digitalitzaci&oacute; existeix, per&ograve; encara &eacute;s b&agrave;sica. El 62,5% disposa de web i codis QR, per&ograve; nom&eacute;s el 4,2% ofereix itineraris interactius i cap establiment enquestat incorpora recursos immersius. Foto: Maria Rosa Ferr&eacute;L&rsquo;informe amplia la mirada de l&rsquo;enoturisme incorporant ag&egrave;ncies, botigues, agrobotigues, wine bars i espais culturals del vi com a actors clau del sector.Les ag&egrave;ncies ajuden a estructurar i comercialitzar experi&egrave;ncies, mentre que botigues, agrobotigues i wine bars actuen com a espais de prescripci&oacute;, venda i connexi&oacute; amb el territori.Conclusions del informeEl Wine Travel Observer 2025 mostra un enoturisme catal&agrave; en fase d&rsquo;ampliaci&oacute;.L&rsquo;oferta ja no es concentra nom&eacute;s en els cellers. El sistema incorpora nous agents gastron&ograve;mics, comercials, culturals, tur&iacute;stics i urbans.Les principals conclusions de l&rsquo;informe s&oacute;n:	L&rsquo;enoturisme catal&agrave; disposa d&rsquo;una base &agrave;mplia i diversa.	La responsabilitat territorial &eacute;s una de les dimensions m&eacute;s consolidades.	La sostenibilitat avan&ccedil;a, tot i que amb diferents nivells de sistematitzaci&oacute;.	La innovaci&oacute; presenta un desenvolupament m&eacute;s incipient.	El sector mostra marge de millora en mesura, digitalitzaci&oacute; avan&ccedil;ada, certificacions, professionalitzaci&oacute; i gesti&oacute; basada en dades.	El vi funciona com a eix de connexi&oacute; entre territori, paisatge, cultura, comer&ccedil; local i visitant.Trobareu m&eacute;s informaci&oacute; del Wine Travel Observer aqu&iacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9496-catalunya-reinventa-lenoturisme-molt-mes-que-visitar-cellers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9496-catalunya-reinventa-lenoturisme-molt-mes-que-visitar-cellers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1782472762Paisatge_vinya.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Ruta del Vi del Penedès celebra 25 anys d'enoturisme al territori</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 23 Jun 2026 15:13:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Ruta del Vi del Pened&egrave;s ha celebrat el seu 25&egrave; aniversari amb un acte commemoratiu al celler Mas Rod&oacute;, a Mediona. La trobada va reunir empreses, entitats, col&middot;laboradors i representants institucionals vinculats a l&rsquo;enoturisme del territori.Context: L&rsquo;acte, de car&agrave;cter intern, va servir per recon&egrave;ixer la feina feta durant dues d&egrave;cades i mitja per consolidar el Pened&egrave;s com una destinaci&oacute; enotur&iacute;stica de refer&egrave;ncia. La Ruta ha estat clau per articular l&rsquo;oferta del territori i donar visibilitat als cellers, la gastronomia, el paisatge i la cultura del vi.Per qu&egrave; &eacute;s important? Els representants institucionals van destacar la import&agrave;ncia de continuar treballant de manera coordinada entre sector, administracions i agents locals. Tamb&eacute; es va remarcar l&rsquo;evoluci&oacute; del Pened&egrave;s com a destinaci&oacute; diversa i consolidada dins les Rutes del Vi de l&rsquo;Estat.Qui hi va participar? L&rsquo;acte va comptar amb les intervencions de	Pedro Campos, president del Consorci de Promoci&oacute; Tur&iacute;stica del Pened&egrave;s;	Xavier Lluch, president del Consell Comarcal de l&rsquo;Alt Pened&egrave;s;	Servent Casas, alcalde de Mediona.	Tamb&eacute; hi va participar l&rsquo;equip del Consorci, responsable de la gesti&oacute; de la Ruta.A la pr&agrave;ctica: La celebraci&oacute; va incloure &ldquo;El Fest&iacute;&rdquo;, una gran taula compartida creada per Caram Caram amb productes de proximitat, pensada com una experi&egrave;ncia gastron&ograve;mica col&middot;lectiva.Al detall: El fot&ograve;graf penedesenc Gilbert Bages, conegut pel perfil @drinkinmoderation, va dinamitzar la vetllada amb fotografies originals dels assistents. Els membres de la Ruta tamb&eacute; van rebre una imatge commemorativa creada pel mateix autor.Per acabar: Amb aquest aniversari, la Ruta del Vi del Pened&egrave;s refor&ccedil;a el seu comprom&iacute;s amb el territori i amb els agents que han fet possible el creixement de l&rsquo;enoturisme al Pened&egrave;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9494-la-ruta-del-vi-del-penedes-celebra-25-anys-denoturisme-al-territori</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9494-la-ruta-del-vi-del-penedes-celebra-25-anys-denoturisme-al-territori</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_178222072528_1_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Abadal celebra 30 veremes del seu Picapoll</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 22 Jun 2026 14:30:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Abadal ha celebrat les 30 veremes de l&rsquo;Abadal Picapoll, un dels vins m&eacute;s emblem&agrave;tics del celler i una refer&egrave;ncia clau en la projecci&oacute; de la varietat picapoll com a s&iacute;mbol vitivin&iacute;cola del Bages.Context: La celebraci&oacute; es va fer al celler, a Santa Maria d&rsquo;Horta d&rsquo;Aviny&oacute;, amb restauradors del territori, representants de la DO Pla de Bages, el Gremi d&rsquo;Hostaleria i Turisme del Bages i la Confraria de Vins del Bages.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&rsquo;anyada 2025 marca la trentena verema d&rsquo;un vi que ha contribu&iuml;t a recuperar, donar a con&egrave;ixer i consolidar la picapoll, una varietat hist&ograve;ricament vinculada al Pla de Bages.Qu&egrave; sabem? L&rsquo;Abadal Picapoll va n&eacute;ixer com un treball experimental i, amb els anys, es va consolidar com un vi elaborat exclusivament amb aquesta varietat. El celler ha aprofundit en la seva adaptaci&oacute; als s&ograve;ls i microclimes de la finca, mantenint-ne frescor, autenticitat i eleg&agrave;ncia.A la pr&agrave;ctica: El vi s&rsquo;elabora a partir de parcel&middot;les vinificades per separat. Les zones altes aporten volum, estructura i mineralitat, mentre que les de vall reforcen la frescor, l&rsquo;acidesa i l&rsquo;expressi&oacute; fruitosa.La novetat: L&rsquo;anyada 2025 incorpora un 10% de crian&ccedil;a en bota durant tres mesos, a m&eacute;s de la crian&ccedil;a amb les mares, per aportar m&eacute;s profunditat sense alterar el perfil del vi.Per acabar: Amb aquesta commemoraci&oacute;, Abadal celebra tres d&egrave;cades d&rsquo;un vi i referma el seu comprom&iacute;s amb una varietat que forma part de la identitat vitivin&iacute;cola del Bages.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9491-abadal-celebra-30-veremes-del-seu-picapoll</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9491-abadal-celebra-30-veremes-del-seu-picapoll</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1782499318Celebraci_30_veremes_Abadal_Picapoll_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Catalunya Vinyeró, el distintiu dels vins elaborats pels mateixos viticultors</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 20 Jun 2026 11:16:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Catalunya Vinyer&oacute; &eacute;s el distintiu de la DO Catalunya que identifica els vins elaborats pels mateixos viticultors i viticultores que treballen les vinyes. El segell permet recon&egrave;ixer projectes que controlen tot el proc&eacute;s, des del conreu del ra&iuml;m fins a l&rsquo;elaboraci&oacute; i la comercialitzaci&oacute; del vi.Context: Quan escollim una ampolla de vi, no triem nom&eacute;s una varietat, un color o una denominaci&oacute; d&rsquo;origen. Tamb&eacute; escollim una manera de treballar la terra, d&rsquo;interpretar el paisatge i de relacionar-se amb el territori. Els distintius presents a les etiquetes poden ajudar a entendre millor qu&egrave; hi ha darrere de cada vi.Qu&egrave; &eacute;s Catalunya Vinyer&oacute;? &Eacute;s un segell destinat als viticultors elaboradors, &eacute;s a dir, a persones, fam&iacute;lies o projectes que cultiven el seu propi ra&iuml;m, l&rsquo;elaboren, l&rsquo;embotellen i el comercialitzen. Qui signa l&rsquo;ampolla &eacute;s tamb&eacute; qui coneix la vinya, en segueix el cicle durant tot l&rsquo;any i pren les decisions tant al camp com al celler.D&rsquo;on ve el nom? El terme &lsquo;vinyer&oacute;&rsquo; prov&eacute; del franc&egrave;s vigneron, una paraula utilitzada per definir el viticultor que elabora el seu propi vi. En el cas de la DO Catalunya, el distintiu posa el focus en els projectes en qu&egrave; la vinya, el celler i la marca formen part d&rsquo;un mateix relat.Per qu&egrave; &eacute;s important? El segell aporta tra&ccedil;abilitat, proximitat i informaci&oacute; al consumidor. Quan una ampolla porta el distintiu Catalunya Vinyer&oacute;, indica que el vi s&rsquo;ha elaborat exclusivament amb ra&iuml;m procedent de vinyes pr&ograve;pies i que el mateix projecte controla tot el proc&eacute;s productiu.M&eacute;s enll&agrave; del vi: Catalunya Vinyer&oacute; tamb&eacute; reconeix la feina dels pagesos i pageses que han decidit fer un pas m&eacute;s enll&agrave; de la venda de ra&iuml;m a tercers. Elaborar vins propis implica combinar agricultura, elaboraci&oacute;, emprenedoria i construcci&oacute; d&rsquo;una marca vinculada al territori.Qui en forma part? Actualment, el distintiu agrupa projectes com Blancher, Mas de la Pansa, Pla de Morei o Sant Josep Vins. Tots tenen estils i vinyes diferents, per&ograve; comparteixen un mateix element: elaboren els seus vins amb ra&iuml;ms propis i mantenen una relaci&oacute; directa amb la vinya.Com identificar-los? Nom&eacute;s cal buscar el distintiu Catalunya Vinyer&oacute; a l&rsquo;ampolla. &Eacute;s un segell petit, per&ograve; explica una hist&ograve;ria gran: la dels vins que no es poden entendre sense les persones que han cuidat la vinya abans que arribin a la copa.La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Catalunya col&middot;labora amb Cupatges. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2023-2027. Cofinan&ccedil;at pel Fons Europeu Agr&iacute;cola de Desenvolupament Rural. Tamb&eacute; us recorda que el vi es gaudeix amb moderaci&oacute;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9526-catalunya-vinyero-el-distintiu-dels-vins-elaborats-pels-mateixos-viticultors</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9526-catalunya-vinyero-el-distintiu-dels-vins-elaborats-pels-mateixos-viticultors</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202312/1200_1701425476Distintiu_Catalunya_Vinyer_DO_Catalunya.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Cooperativa de Gandesa: nova identitat, renovació de gamma i nou vi brisat</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 18 Jun 2026 19:33:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Cooperativa de Gandesa ha presentat una nova identitat de marca amb el lema &ldquo;Orgullosament inconformistes des de 1919&rdquo;, una idea que vol resumir m&eacute;s d&rsquo;un segle d&rsquo;hist&ograve;ria i de decisions valentes a la Terra Alta.Context: La cooperativa, fundada el 1919, ha presentat el seu nou posicionament davant dels mitjans, juntament amb les noves etiquetes de la gamma Gandesola i Messerols, un vi brisat de Garnatxa Blanca que recupera una manera tradicional d&rsquo;elaborar vi al territori. Segons la cooperativa, el canvi no consisteix a transformar el que &eacute;s, sin&oacute; a explicar-ho millor: passar d&rsquo;explicar qu&egrave; fa a explicar qui &eacute;s.Per qu&egrave; &eacute;s important? El nou relat parteix de quatre moments clau. La construcci&oacute; del celler modernista de C&egrave;sar Martinell el 1919, la creaci&oacute; del Vermut Terralta el 1936, l&rsquo;elaboraci&oacute; del primer crian&ccedil;a de la comarca als anys vuitanta i la inversi&oacute; de cinc milions d&rsquo;euros en una nova bodega l&rsquo;any 2002.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Sempre podr&iacute;em haver fet menys. Mai ho vam fer. Aix&ograve; t&eacute; un nom: inconformisme. No ens el vam inventar. El vam descobrir&rdquo;, afirma el president de la Cooperativa de Gandesa, Pere Bov&eacute;. En un moment de transformaci&oacute; del sector del vi, amb menys vendes i m&eacute;s compet&egrave;ncia, la cooperativa fa un nou pas endavant: reivindicar amb orgull que &eacute;s cooperativa, que &eacute;s de Gandesa i que no necessita inventar-se cap relat. &ldquo;Hi ha marques que han d&rsquo;inventar un relat. Nosaltres tenim cent anys de fets documentats. No cal inventar res. Cal explicar el que ja existeix&rdquo;, defensa la cooperativa.En profunditat: La nova imatge visual parteix de l&rsquo;arquitectura del celler modernista de C&egrave;sar Martinell. El logotip converteix la geometria de la catedral del vi en una G, la inicial de Gandesa, inspirada en els arcs de l&rsquo;edifici. El nou posicionament tamb&eacute; vol posar en valor la feina humana en un moment marcat per la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial i l&rsquo;automatitzaci&oacute;. &ldquo;En un m&oacute;n on tot s&rsquo;automatitza, el valor de les coses fetes per persones reals, amb criteri, amb temps i amb orgull, no baixa. Puja&rdquo;, afirma Bov&eacute;.Els vins: 	Gandesola:S&oacute;n la primera expressi&oacute; visible del canvi. El blanc, el negre i el rosat incorporen personatges inconformistes vinculats al poble, al car&agrave;cter i a una manera pr&ograve;pia de fer. La cooperativa tamb&eacute; ha presentat	Messerols : Un vi brisat de Garnatxa Blanca elaborat amb maceraci&oacute; i fermentaci&oacute; amb les pells durant dotze dies. &Eacute;s un vi sense filtrar, de 14,2% vol., que recupera la manera com tradicionalment es feien alguns vins blancs a la Terra Alta, abans que aquesta categoria s&rsquo;anomen&eacute;s orange wine.Per &uacute;ltim: La Cooperativa de Gandesa obre una nova etapa sense inventar-se una hist&ograve;ria nova. El que fa &eacute;s posar nom, imatge i relat a una manera de fer que, segons la mateixa entitat, fa m&eacute;s de cent anys que forma part del seu car&agrave;cter.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9490-cooperativa-de-gandesa-nova-identitat-renovacio-de-gamma-i-nou-vi-brisat</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9490-cooperativa-de-gandesa-nova-identitat-renovacio-de-gamma-i-nou-vi-brisat</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1781804833Gandesola_(2).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Freixenet presenta un escumós elaborat a Mallorca amb Prensal i Giró Ros </title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 18 Jun 2026 14:45:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Freixenet ha presentat mundialment el seu nou escum&oacute;s Freixenet Mallorca Limited Edition, una edici&oacute; limitada de 6.919 ampolles numerades elaborada a la DO Binissalem.Context: El llan&ccedil;ament suposa un moviment estrat&egrave;gic de Freixenet per refor&ccedil;ar el seu posicionament pr&egrave;mium internacional i obrir una nova via en el m&oacute;n dels escumosos d&rsquo;alta gamma vinculats al territori balear. El projecte neix de la col&middot;laboraci&oacute; entre Freixenet i la hist&ograve;rica Bodega Jos&eacute; L. Ferrer, establerta a Mallorca des de 1930.Per qu&egrave; &eacute;s important? Mallorca &eacute;s una illa reconeguda sobretot pels seus vins tranquils, per&ograve; Freixenet vol reivindicar-ne tamb&eacute; el potencial per elaborar escumosos de perfil gastron&ograve;mic i producci&oacute; limitada. La nova refer&egrave;ncia combina el coneixement centenari de Freixenet en l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;escumosos amb el car&agrave;cter de les varietats aut&ograve;ctones mallorquines.Qu&egrave; sabem? Freixenet Mallorca Limited Edition &eacute;s un escum&oacute;s DO Binissalem, amb una producci&oacute; limitada de 6.919 ampolles numerades i un preu recomanat de 29 euros. L&rsquo;anyada &eacute;s 2025 i s&rsquo;elabora amb Prensal o Moll i Gir&oacute; Ros, dues varietats aut&ograve;ctones mallorquines. &Eacute;s un escum&oacute;s Brut, amb 11% vol. i apte per a vegans. El llan&ccedil;ament s&rsquo;ha presentat a Mallorca amb una experi&egrave;ncia immersiva a les vinyes i a la finca de Son Moragues.Al detall: El Prensal o Moll aporta frescor, delicadesa i notes de fruita blanca, mentre que el Gir&oacute; Ros hi suma volum, complexitat i matisos c&iacute;trics i tropicals. Les vinyes estan marcades per la influ&egrave;ncia mar&iacute;tima. Destaca per lesnotes de poma verda, pera i flors mediterr&agrave;nies, amb un fons mineral. A la boca, destaca per la suavitat i l&rsquo;acidesa, amb un perfil pensat per a la gastronomia contempor&agrave;nia.Qu&egrave; diuen: &ldquo;Mallorca posseeix un magnetisme &uacute;nic i una cultura vin&iacute;cola excepcional que desperta una gran admiraci&oacute; en l&rsquo;&agrave;mbit internacional. Amb el llan&ccedil;ament de Freixenet Mallorca Limited Edition, el nostre prop&ograve;sit no &eacute;s nom&eacute;s presentar un escum&oacute;s d&rsquo;una qualitat excepcional i producci&oacute; molt limitada, sin&oacute; tamb&eacute; retre homenatge al territori, als seus viticultors i al seu vibrant estil de vida&rdquo;, afirma Martina Obreg&oacute;n, CMO Global de Henkell Freixenet. Segons Obreg&oacute;n, el projecte uneix &ldquo;la centen&agrave;ria mestria en el m&oacute;n de les bombolles&rdquo; de Freixenet amb la riquesa de les varietats aut&ograve;ctones Prensal i Gir&oacute; Ros.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9489-freixenet-presenta-un-escumos-elaborat-a-mallorca-amb-prensal-i-giro-ros-</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9489-freixenet-presenta-un-escumos-elaborat-a-mallorca-amb-prensal-i-giro-ros-</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1782122527Freixenet_Mallorca_Limited_Edition_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Mireia Torres rep el Premi Enòloga de Prestigi a La Nit de l'Enologia 2026</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 17 Jun 2026 20:48:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Mireia Torres Maczassek ha estat distingida amb el Premi En&ograve;loga de Prestigi a La Nit de l&rsquo;Enologia 2026. El guard&oacute;, impulsat per l&rsquo;Associaci&oacute; Catalana d&rsquo;En&ograve;legs i el Col&middot;legi d&rsquo;En&ograve;legs i En&ograve;logues de Catalunya, reconeix la seva traject&ograve;ria en el sector vitivin&iacute;cola i la seva contribuci&oacute; a la innovaci&oacute;, la recerca i la sostenibilitat.Context:La Nit de l&rsquo;Enologia reuneix professionals del sector vitivin&iacute;cola, representants institucionals i figures vinculades al m&oacute;n de l&rsquo;enologia. En aquesta edici&oacute;, Mireia Torres, directora d&rsquo;Innovaci&oacute; i Sostenibilitat de Fam&iacute;lia Torres i directora del celler Jean Leon, ha rebut un dels principals reconeixements de la nit.Per qu&egrave; &eacute;s important?El premi posa en valor una traject&ograve;ria vinculada a la recerca aplicada al vi, la recuperaci&oacute; de varietats ancestrals i l&rsquo;impuls de nous models de viticultura m&eacute;s sostenibles. Tamb&eacute; reconeix el paper de Mireia Torres en alguns dels projectes m&eacute;s rellevants de Fam&iacute;lia Torres en les darreres d&egrave;cades, des de la innovaci&oacute; enol&ograve;gica fins a la viticultura regenerativa.Qu&egrave; diuen?Mireia Torres va agrair el reconeixement i va reivindicar la professi&oacute; enol&ograve;gica. &ldquo;Entenc la nostra feina com una oportunitat de posar en valor l&rsquo;art mitjan&ccedil;ant l&rsquo;an&agrave;lisi organol&egrave;ptic i la ci&egrave;ncia, i d&rsquo;expressar en un vi l&rsquo;entorn que ens envolta&rdquo;, va afirmar. Tamb&eacute; va remarcar que el guard&oacute; &eacute;s &ldquo;sobretot, un reconeixement al treball en equip i a tots els professionals&rdquo; amb qui ha col&middot;laborat al llarg dels anys.Qui &eacute;s qui?Mireia Torres Maczassek &eacute;s la cinquena generaci&oacute; de Fam&iacute;lia Torres. Actualment dirigeix l&rsquo;&agrave;rea d&rsquo;Innovaci&oacute; i Sostenibilitat del grup familiar i tamb&eacute; el celler Jean Leon. Durant la seva intervenci&oacute;, va tenir paraules de reconeixement per al seu pare, Miguel A. Torres, president de Fam&iacute;lia Torres, que va assistir a l&rsquo;acte juntament amb Waltraud Maczassek i Miguel Torres M.En profunditat:La Nit de l&rsquo;Enologia 2026 tamb&eacute; va distingir Dami&agrave; Deas amb el Premi Professional S&egrave;nior. Judith Cortina i David Jov&eacute; van rebre el Premi al M&egrave;rit Period&iacute;stic pel seu treball divulgatiu. Jaume Sancho, de la Universitat Rovira i Virgili, va ser reconegut pel millor expedient acad&egrave;mic.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9488-mireia-torres-rep-el-premi-enologa-de-prestigi-a-la-nit-de-lenologia-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9488-mireia-torres-rep-el-premi-enologa-de-prestigi-a-la-nit-de-lenologia-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1781722497La_Nit_de_lEnologia2026_premiats_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Escumostra pren el relleu del Cavatast amb més del doble de cellers</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 16 Jun 2026 18:03:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Cavatast fa un pas al costat i dona pas a Escumostra. La hist&ograve;rica mostra de vins escumosos i gastronomia de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia estrenar&agrave; nom, imatge i etapa en la seva 30a edici&oacute;, que se celebrar&agrave; els dies 2, 3 i 4 d&rsquo;octubre de 2026.Context:Escumostra &eacute;s la nova marca escollida per renovar el Cavatast i adaptar-lo a la realitat actual dels vins escumosos del territori. La mostra neix amb una voluntat inclusiva: sumar elaboradors, sensibilitats i projectes de refer&egrave;ncia del m&oacute;n dels escumosos, amb Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia com a epicentre. El concepte central de la nova marca &eacute;s &ldquo;On l&rsquo;escum&oacute;s es troba&rdquo;, una idea que vol situar la fira com el gran punt de trobada dels vins escumosos del Pened&egrave;s.Per qu&egrave; &eacute;s important?	El canvi de nom arriba en una edici&oacute; simb&ograve;lica: els 30 anys de la mostra.	Per&ograve; no &eacute;s nom&eacute;s una renovaci&oacute; d&rsquo;imatge. Tamb&eacute; &eacute;s un canvi d&rsquo;estrat&egrave;gia per obrir la fira a una representaci&oacute; m&eacute;s &agrave;mplia del sector i consolidar-la com una de les grans cites enotur&iacute;stiques del Pened&egrave;s.	L&rsquo;objectiu &eacute;s que Escumostra sigui un espai compartit per elaboradors de Cava, Corpinnat, Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s i vins ancestrals.Qu&egrave; sabem?La primera edici&oacute; com a Escumostra arribar&agrave; amb m&eacute;s del doble de participants inscrits respecte al 2025.La mostra comptar&agrave; amb productes de 50 cellers elaboradors:	21 representants de la DO Cava.	13 elaboradors de Corpinnat.	11 elaboradors de Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s.	5 elaboradors d&rsquo;ancestrals.A m&eacute;s, s&rsquo;hi afegiran estands de gastronomia i dels pobles agermanats de Zegama i Ca&ntilde;ete La Real.En total, la xifra d&rsquo;empreses participants arribar&agrave; a 60.A la pr&agrave;ctica:Aquest creixement obligar&agrave; a repensar la distribuci&oacute; i l&rsquo;espai de la mostra, que tornar&agrave; a celebrar-se al parc Llu&iacute;s Companys i al Cam&iacute; dels Paperers de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia.Escumostra mantindr&agrave; l&rsquo;ess&egrave;ncia de la fira com a aparador dels escumosos, per&ograve; hi afegir&agrave; una mirada m&eacute;s global i transversal.El programa inclour&agrave; tastos guiats, propostes gastron&ograve;miques de proximitat, activitats amb professionals del sector, visites i degustacions a cellers, m&uacute;sica en directe i activitats per a tots els p&uacute;blics.Qu&egrave; diuen?	Durant la presentaci&oacute; de la nova marca, l&rsquo;alcalde de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia, Pere Vernet, i el regidor de Turisme, Pedro Campos, han agra&iuml;t la generositat dels cellers per fer possible una mostra que abraci les diferents sensibilitats del sector.	Tamb&eacute; han destacat que el canvi d&rsquo;estrat&egrave;gia ha de servir per marcar un cam&iacute; d&rsquo;entesa i per fer avan&ccedil;ar conjuntament el territori i el sector dels vins escumosos.	El publicitari Xavier Garcia, director creatiu de la nova marca juntament amb l&rsquo;ag&egrave;ncia Linkemann, ha explicat que Escumostra es construeix al voltant d&rsquo;una idea clara: convertir Sant Sadurn&iacute; en el lloc &ldquo;on l&rsquo;escum&oacute;s es troba&rdquo;.Dates i horarisEscumostra se celebrar&agrave; del 2 al 4 d&rsquo;octubre de 2026. Els horaris seran:	Divendres 2 d&rsquo;octubre, de 19 h a 23 h.	Dissabte 3 d&rsquo;octubre, de 12 h a 23 h.	Diumenge 4 d&rsquo;octubre, de 12 h a 17 h.Ubicaci&oacute;	La mostra tindr&agrave; lloc al parc Llu&iacute;s Companys de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia i a la via p&uacute;blica, amb el Cam&iacute; dels Paperers com un dels espais principals del recorregut.Tiquets	Els tiquets de degustaci&oacute; de cava i gastronomia tindran un preu de 10 euros i inclouran 6 tiquets.	La compra de la copa de tast costar&agrave; 5 euros.	El lloguer de la copa de tast costar&agrave; 3 euros.Els tiquets i la copa oficial es podran adquirir anticipadament a l&rsquo;Oficina de Turisme a partir del 23 de setembre. Tamb&eacute; es podran comprar als punts de venda de la Mostra a partir del 2 d&rsquo;octubre, a les 19 h.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9487-escumostra-pren-el-relleu-del-cavatast-amb-mes-del-doble-de-cellers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9487-escumostra-pren-el-relleu-del-cavatast-amb-mes-del-doble-de-cellers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1781626289escumostra_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Aquesta empresa vinícola, entre les 100 millors per treballar a Espanya segons Forbes</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 16 Jun 2026 14:54:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Freixenet ha estat reconeguda novament entre les 100 millors empreses per treballar a Espanya, segons el llistat de 2026 publicat per la revista Forbes. La companyia de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia entra per quart any en aquest r&agrave;nquing, que destaca les organitzacions m&eacute;s ben valorades per la seva gesti&oacute; del talent i la seva proposta de valor per als empleats.Context:Forbes elabora anualment aquesta llista amb empreses de m&eacute;s de 250 treballadors. En l&rsquo;edici&oacute; de 2026, el r&agrave;nquing s&rsquo;ha fet a partir d&rsquo;un proc&eacute;s d&rsquo;avaluaci&oacute; independent de Sigma Dos, que ha analitzat les opinions de professionals de m&eacute;s de 2.000 empreses. El reconeixement refor&ccedil;a l&rsquo;estrat&egrave;gia de Freixenet en l&rsquo;&agrave;mbit de Persones i Cultura, centrada en el desenvolupament del talent, el benestar dels equips i la transformaci&oacute; cultural de l&rsquo;organitzaci&oacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important?El guard&oacute; situa Freixenet entre les companyies espanyoles m&eacute;s valorades com a lloc de treball. Tamb&eacute; posa el focus en un &agrave;mbit cada vegada m&eacute;s rellevant per a les empreses del vi: la capacitat d&rsquo;atreure, retenir i desenvolupar talent en un sector que viu canvis profunds en consum, mercat i organitzaci&oacute; interna.El motiu:Segons la companyia, el reconeixement avala el proc&eacute;s de transformaci&oacute; cultural impulsat per l&rsquo;&agrave;rea de Persones i Cultura. Freixenet ha estructurat aquest proc&eacute;s al voltant de quatre pilars corporatius: empoderament, aprenentatge i curiositat, orientaci&oacute; al consumidor i celebraci&oacute; de la vida.Per aterrar aquests principis a l&rsquo;organitzaci&oacute;, l&rsquo;empresa ha creat un equip de Culture Champions, format per professionals de diferents departaments, nivells i perfils. Aquest equip ha impulsat workshops, ha recollit aportacions internes i ha mesurat l&rsquo;impacte de la cultura corporativa a trav&eacute;s de KPIs vinculats a la rellev&agrave;ncia i aplicaci&oacute; de cada pilar.A la pr&agrave;ctica:D&rsquo;aquest proc&eacute;s participatiu n&rsquo;han sorgit 22 iniciatives orientades a refor&ccedil;ar els quatre pilars culturals de Freixenet. Algunes ja s&rsquo;han implementat i d&rsquo;altres estan en proc&eacute;s. La companyia tamb&eacute; ha desplegat programes de salut i benestar per als seus equips, amb tallers de ioga, core, nutrici&oacute; i mindfulness, sessions de suport psicol&ograve;gic individualitzat i un servei de fisioter&agrave;pia in company amb finalitats preventives i correctives.Qu&egrave; diuen?Cristina Garcia Brunet, directora de Persones i Cultura de Freixenet, afirma que l&rsquo;objectiu &eacute;s &ldquo;impulsar una cultura que connecta les persones amb el negoci i el consumidor de manera sostenible, posant en valor el talent, la diversitat i l&rsquo;empoderament&rdquo;. Garcia Brunet tamb&eacute; ha estat inclosa novament a la llista Forbes dels 100 millors directors de Recursos Humans.Amb xifres:Freixenet forma part del r&agrave;nquing de Forbes per quart any. La companyia ha impulsat m&eacute;s de 21.800 hores de formaci&oacute; per al 100% de la plantilla.Tamb&eacute; ha incrementat un 20% la pres&egrave;ncia de dones en posicions directives en els darrers quatre anys. A m&eacute;s, ha definit 22 iniciatives internes per refor&ccedil;ar la seva cultura corporativa.En profunditat:La proposta de valor de Freixenet tamb&eacute; inclou iniciatives orientades al desenvolupament professional i a la integraci&oacute; dels equips. Entre elles hi ha el Graduate Program i la Welcome Week, pensats per oferir una immersi&oacute; cultural i una visi&oacute; global del negoci. La companyia tamb&eacute; destaca la seva aposta per la igualtat. Segons Freixenet, va ser la primera empresa del sector a aprovar un Pla d&rsquo;Igualtat, actualitzat el 2024. El 2025, a m&eacute;s, va aprovar un Pla LGTBI+ que la companyia considera pioner en l&rsquo;&agrave;mbit del vi.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9486-aquesta-empresa-vinicola-entre-les-100-millors-per-treballar-a-espanya-segons-forbes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9486-aquesta-empresa-vinicola-entre-les-100-millors-per-treballar-a-espanya-segons-forbes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202509/1200_1757052091pexels-bryllupsfotograf-forevigt-434995-1121331_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Aquesta Garnatxa Blanca elaborada per Makro, medalla d'or al concurs Grenaches du Monde</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 16 Jun 2026 14:47:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[ La Sastrer&iacute;a Garnatxa Blanca DO Terra Alta, elaborat per la Cooperativa Sant Josep de Bot per a Makro, ha obtingut la medalla d&rsquo;or al Concurs Internacional Grenaches du Monde 2026. &Eacute;s la tercera vegada en els darrers anys que aquest vi de marca pr&ograve;pia del distribu&iuml;dor majorista rep aquest reconeixement.Context:El vi &eacute;s una refer&egrave;ncia de la gamma pr&ograve;pia de Makro, companyia especialitzada en distribuci&oacute; majorista multicanal per a l&rsquo;hostaleria. La Sastrer&iacute;a Garnatxa Blanca DO Terra Alta es comercialitza des de 2019 i s&rsquo;elabora a la prov&iacute;ncia de Tarragona, concretament a la Cooperativa Sant Josep, ubicada a Bot. El guard&oacute; refor&ccedil;a la traject&ograve;ria d&rsquo;aquest vi, que ja havia estat distingit amb medalla d&rsquo;or a Grenaches du Monde en les edicions de 2023 i 2025.Per qu&egrave; &eacute;s important?El reconeixement situa de nou la garnatxa blanca de la Terra Alta en un aparador internacional. Tamb&eacute; posa en valor el paper del cooperativisme, la producci&oacute; local i les aliances entre distribu&iuml;dors i cellers elaboradors per crear vins pensats espec&iacute;ficament per a l&rsquo;hostaleria. En aquest cas, La Sastrer&iacute;a &eacute;s un vi de producci&oacute; limitada, amb unes 5.000 ampolles per collita, que es distribueix a tots els centres de Makro a Espanya. El80% de les vendes es concentren a Catalunya.El motiu:Segons Makro, aquest vi &eacute;s fruit d&rsquo;una col&middot;laboraci&oacute; de llarg recorregut amb productors locals i d&rsquo;una aposta per vins amb origen, qualitat i valor per a l&rsquo;hostaleria. Albert Planas, director de Compres de Makro, ha destacat que el premi reconeix &ldquo;l&rsquo;excel&middot;lent feina de la Cooperativa Sant Josep&rdquo; i demostra que l&rsquo;aposta de la companyia pel producte local i per les marques pr&ograve;pies de qualitat conven&ccedil; tant els hostalers com els jurats internacionals.A la pr&agrave;ctica:La Sastrer&iacute;a Garnatxa Blanca DO Terra Alta surt habitualment al mercat durant el mes de mar&ccedil;. Aquest calendari respon a les necessitats de la garnatxa blanca de la Terra Alta, que, segons la companyia, necessita un per&iacute;ode de rep&ograve;s d&rsquo;entre 4 i 5 mesos en ampolla per acabar d&rsquo;arrodonir els seus matisos i potenciar la complexitat arom&agrave;tica.En profunditat:La relaci&oacute; de Makro amb el territori tarragon&iacute; s&rsquo;emmarca en la col&middot;laboraci&oacute; que la companyia mant&eacute; des de 2013 amb Uni&oacute;, cooperativa de segon grau amb seu a Reus. La Cooperativa Sant Josep, encarregada de l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;aquest vi, forma part d&rsquo;Uni&oacute;. A m&eacute;s de La Sastrer&iacute;a Garnatxa Blanca, Makro tamb&eacute; distribueix als seus centres altres marques de la cooperativa tarragonina.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9485-aquesta-garnatxa-blanca-elaborada-per-makro-medalla-dor-al-concurs-grenaches-du-monde</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9485-aquesta-garnatxa-blanca-elaborada-per-makro-medalla-dor-al-concurs-grenaches-du-monde</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1781785707La_Sastreria_portada.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Juvé and Camps ret homenatge al seu fundador amb el nou Gran Tribut Joan Juvé</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 15 Jun 2026 14:51:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Juv&eacute; &amp; Camps rebateja un dels seus escumosos m&eacute;s emblem&agrave;tics. Gran Juv&eacute; &amp; Camps passa a dir-se Gran Tribut Joan Juv&eacute;, una nova identitat que vol retre homenatge a Joan Juv&eacute; Baqu&eacute;s, fundador del celler, i posar en valor la traject&ograve;ria pionera de la casa en els escumosos de llarga crian&ccedil;a.Context:El canvi de nom i d&rsquo;imatge arriba m&eacute;s de cinquanta anys despr&eacute;s del naixement d&rsquo;aquest escum&oacute;s, creat el 1972 com una de les grans expressions de Juv&eacute; &amp; Camps. Des d&rsquo;aleshores, Gran Juv&eacute; &amp; Camps ha estat una de les refer&egrave;ncies hist&ograve;riques del celler de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia, vinculada al m&egrave;tode tradicional, a les llargues criances i a una clara vocaci&oacute; gastron&ograve;mica.Per qu&egrave; &eacute;s important?La nova identitat no modifica l&rsquo;ess&egrave;ncia del vi, per&ograve; s&iacute; que refor&ccedil;a el seu relat. Gran Tribut Joan Juv&eacute; vol posar en primer pla tres idees centrals en la hist&ograve;ria del celler: el llegat familiar, l&rsquo;origen i el valor del temps.Qu&egrave; diuen?	Segons Meritxell Juv&eacute;, quarta generaci&oacute; de la fam&iacute;lia Juv&eacute; i actual consellera delegada del celler, &ldquo;Gran Tribut Joan Juv&eacute; respon al desig de recon&egrave;ixer una hist&ograve;ria familiar que forma part essencial de la nostra identitat i retre homenatge a la traject&ograve;ria pionera de Juv&eacute; &amp; Camps en els escumosos de llarga crian&ccedil;a&rdquo;.Qu&egrave; sabem?Gran Tribut Joan Juv&eacute; &eacute;s l&rsquo;evoluci&oacute; de Gran Juv&eacute; &amp; Camps, un escum&oacute;s nascut el 1972. S&rsquo;elabora pel m&egrave;tode tradicional i mant&eacute; una crian&ccedil;a de m&eacute;s de 80 mesos. El cupatge prov&eacute; d&rsquo;una selecci&oacute; de parcel&middot;les de xarel&middot;lo, macabeu, chardonnay mediterrani i parellada. Les vinyes s&oacute;n pr&ograve;pies i 100% ecol&ograve;giques. Els ra&iuml;ms procedeixen de finques emblem&agrave;tiques del celler com Espiells, Mediona (amb Can Massana) i La Cuscona.El motiu:El canvi busca explicar millor el pes simb&ograve;lic d&rsquo;aquest escum&oacute;s dins la hist&ograve;ria de Juv&eacute; &amp; Camps. El nou nom fa refer&egrave;ncia directa a Joan Juv&eacute; Baqu&eacute;s, fundador del celler i figura clau en la manera d&rsquo;entendre el vi de la fam&iacute;lia. Joan Juv&eacute; Santacana, president de Juv&eacute; &amp; Camps, afirma que el fet que aquest escum&oacute;s porti el nom del seu avi &eacute;s &ldquo;una manera de retre homenatge a l&rsquo;origen de la nostra hist&ograve;ria familiar i a la seva manera d&rsquo;entendre el vi&rdquo;.En profunditat:Gran Tribut Joan Juv&eacute; neix d&rsquo;una selecci&oacute; minuciosa de vinyes pr&ograve;pies situades en diferents finques del celler: Espiells aporta identitat i estructura. Mediona, amb Can Massana, hi suma frescor, tensi&oacute; i eleg&agrave;ncia i la Cuscona dona profunditat, equilibri i car&agrave;cter mediterrani. Aquesta combinaci&oacute; d&rsquo;or&iacute;gens permet construir un escum&oacute;s de gran precisi&oacute;, on la vinya marca el car&agrave;cter i la llarga crian&ccedil;a n&rsquo;afina l&rsquo;expressi&oacute;.Amb xifres:El nou Gran Tribut Joan Juv&eacute; ja ha estat reconegut aquest 2026 per la cr&iacute;tica especialitzada. Ha obtingut 95 punts a la Guia Pe&ntilde;&iacute;n, 93 punts de Tim Atkin i 93 punts de Wine Spectator.Per acabar:Amb Gran Tribut Joan Juv&eacute;, Juv&eacute; &amp; Camps obre una nova etapa per a una de les seves refer&egrave;ncies hist&ograve;riques. El celler mant&eacute; el vincle amb el vi que va n&eacute;ixer el 1972, per&ograve; el projecta cap al futur amb una nova identitat centrada en el llegat familiar, el territori i la confian&ccedil;a en les llargues criances.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9484-juve--camps-ret-homenatge-al-seu-fundador-amb-el-nou-gran-tribut-joan-juve</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9484-juve--camps-ret-homenatge-al-seu-fundador-amb-el-nou-gran-tribut-joan-juve</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_178159647826_Gran_Reserva_1264_2_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>L'enoturisme a Catalunya ja no va només de visitar cellers</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 11 Jun 2026 15:47:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Durant anys, parlar d&rsquo;enoturisme a Catalunya era parlar, sobretot, de visites a cellers. Un recorregut per la finca, una explicaci&oacute; del proc&eacute;s d&rsquo;elaboraci&oacute;, un tast final i, en molts casos, la possibilitat de comprar vi directament al productor.Aquest model continua sent central, per&ograve; ja no explica tota la realitat del sector.Context: El Wine Travel Observer 2025 mostra que l&rsquo;enoturisme catal&agrave; s&rsquo;ha ampliat i s&rsquo;ha fet m&eacute;s transversal. La relaci&oacute; entre vi, territori i visitant ja no es construeix nom&eacute;s dins del celler, sin&oacute; tamb&eacute; en restaurants, allotjaments, ag&egrave;ncies especialitzades, botigues de vins, agrobotigues, wine bars i espais culturals.L&rsquo;estudi identifica:	M&eacute;s de 1.600 projectes vinculats a l&rsquo;enoturisme.	1.382 negocis &uacute;nics.	259 respostes v&agrave;lides.	435 cellers visitables.	469 restaurants amb sensibilitat enotur&iacute;stica.	111 allotjaments vinculats a l&rsquo;enoturisme.	83 ag&egrave;ncies de viatge i empreses de serveis.	177 botigues de vins.	27 agrobotigues.	191 wine bars.	34 espais culturals del vi. Foto: Maria Rosa Ferr&eacute;Qu&egrave; sabem?El Wine Travel Observer 2025 &eacute;s la tercera fase d&rsquo;un projecte d&rsquo;an&agrave;lisi sectorial impulsat en col&middot;laboraci&oacute; amb l&rsquo;Escola d&rsquo;Enoturisme de Catalunya i el Consorci per a la Formaci&oacute; Cont&iacute;nua de Catalunya.La primera edici&oacute;, el 2023, es va centrar en els cellers visitables. El 2024, l&rsquo;estudi es va ampliar a restaurants, allotjaments, ag&egrave;ncies de viatge i empreses de serveis. El 2025, incorpora per primera vegada botigues de vins, agrobotigues, wine bars i espais culturals del vi.L&rsquo;objectiu de l&rsquo;informe no &eacute;s fer un r&agrave;nquing ni avaluar projectes concrets. El prop&ograve;sit &eacute;s entendre com s&rsquo;estructura l&rsquo;oferta enotur&iacute;stica a Catalunya i analitzar-la a partir de tres grans eixos:	Sostenibilitat.	Responsabilitat.	Innovaci&oacute;.En xifre:Catalunya compta amb 903 cellers o projectes elaboradors actius. D&rsquo;aquests, 435 s&oacute;n cellers visitables. Aix&ograve; vol dir que el 48% dels elaboradors catalans ofereixen activitats d&rsquo;enoturisme. La dada &eacute;s rellevant perqu&egrave; confirma que gaireb&eacute; un de cada dos projectes elaboradors ja incorpora alguna forma d&rsquo;obertura al p&uacute;blic.El celler continua sent el punt de partida natural de l&rsquo;enoturisme catal&agrave;, per&ograve; l&rsquo;informe amplia la mirada cap a altres espais on tamb&eacute; es construeix cultura del vi: restaurants que prescriuen vins locals, allotjaments que recomanen visites, botigues que expliquen producte i territori, wine bars que apropen el vi a p&uacute;blics urbans i espais culturals que posen en valor el patrimoni vitivin&iacute;cola.La fotografia general:L&rsquo;enoturisme catal&agrave; apareix com un ecosistema divers, format per agents amb funcions diferents dins d&rsquo;una mateixa cadena de valor.Els cellers concentren la part productiva i experiencial. Els restaurants connecten vi, gastronomia i prescripci&oacute;. Els allotjaments funcionen com a punts d&rsquo;acollida i recomanaci&oacute;. Les ag&egrave;ncies i empreses de serveis dissenyen i comercialitzen experi&egrave;ncies. Les botigues de vi, les agrobotigues i els wine bars actuen com a espais de venda, consum, descoberta i divulgaci&oacute;. Els espais culturals aporten patrimoni, hist&ograve;ria i relat.Aquesta mirada &eacute;s important perqu&egrave; situa l&rsquo;enoturisme m&eacute;s enll&agrave; de les rutes i dels territoris vitivin&iacute;coles tradicionals. Tamb&eacute; apareix en entorns urbans, en zones tur&iacute;stiques i en espais quotidians on el vi es converteix en porta d&rsquo;entrada al territori.Cellers visitables:Els cellers continuen sent la base m&eacute;s recognoscible de l&rsquo;enoturisme catal&agrave;. L&rsquo;estudi identifica 435 cellers visitables i analitza 100 respostes en profunditat.En aquest &agrave;mbit, la responsabilitat territorial &eacute;s una de les dimensions m&eacute;s consolidades. Els cellers catalans mostren una forta vinculaci&oacute; amb prove&iuml;dors locals, patrimoni, paisatge i activitat durant tot l&rsquo;any.Algunes dades rellevants:	El 96% treballa amb prove&iuml;dors locals.	El 88% promou el patrimoni cultural i paisatg&iacute;stic.	El 95% ofereix activitats durant tot l&rsquo;any.	El 82% dona feina a personal local amb condicions laborals dignes.	El 80% disposa de certificaci&oacute; ecol&ograve;gica.	El 60% ha millorat l&rsquo;efici&egrave;ncia energ&egrave;tica o disposa de plaques solars.	El 65% composta residus org&agrave;nics de la vinificaci&oacute;.	El 79% gestiona la coberta vegetal com a mesura d&rsquo;adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic.La pres&egrave;ncia digital b&agrave;sica est&agrave; molt estesa: el 98% dels cellers disposa de web i el 99% utilitza xarxes socials. Tot i aix&ograve;, l&rsquo;aplicaci&oacute; de noves tecnologies en la gesti&oacute; tur&iacute;stica &eacute;s m&eacute;s limitada: nom&eacute;s el 37% les aplica, i el 42% reconeix que no disposa de recursos o estrat&egrave;gia per innovar.Restaurants:L&rsquo;informe identifica 469 restaurants que poden considerar-se establiments d&rsquo;enoturisme, amb 47 respostes analitzades.Aquests restaurants no apareixen nom&eacute;s com a llocs on es consumeix vi. Tamb&eacute; actuen com a espais de prescripci&oacute; i com a punts de connexi&oacute; entre el client, els vins catalans i els productors del territori.La pres&egrave;ncia de vi de proximitat a les cartes &eacute;s un dels indicadors m&eacute;s clars:	El 53,2% treballa amb m&eacute;s del 75% de vins locals.	El 34% se situa entre el 50% i el 75% de vins locals.	El 48,9% inclou petits productors i vins singulars de proximitat.	El 27,7% selecciona activament vins ecol&ograve;gics, biodin&agrave;mics o de m&iacute;nima intervenci&oacute;.Tamb&eacute; hi ha aven&ccedil;os en gesti&oacute; ambiental: el 85,1% fa recollida selectiva i el 53,2% aplica mesures per reduir el malbaratament de vi.En canvi, la innovaci&oacute; digital avan&ccedil;ada encara &eacute;s limitada. Nom&eacute;s el 8,5% disposa d&rsquo;estrat&egrave;gies digitals avan&ccedil;ades vinculades al vi.Allotjaments:L&rsquo;estudi identifica 111 allotjaments amb criteri enotur&iacute;stic i analitza 24 respostes en profunditat. Aquests establiments no es limiten a oferir una habitaci&oacute;. Funcionen com a nodes d&rsquo;acollida, recomanaci&oacute; i connexi&oacute; amb el territori vitivin&iacute;cola.El seu paper s&rsquo;observa sobretot en tres &agrave;mbits: pres&egrave;ncia de vi local, prescripci&oacute; d&rsquo;experi&egrave;ncies i col&middot;laboraci&oacute; amb agents del territori.Algunes dades:	El 58,3% disposa d&rsquo;una selecci&oacute; local visible i activa de vins catalans.	El 20,8% ofereix una proposta estable amb relat i possibles maridatges.	El 50% ofereix rutes a peu o en bicicleta per descobrir cellers propers.	El 45,8% ofereix mapes, codis QR i recomanacions personalitzades.	El 41,7% proposa itineraris propis amb reserves incloses.	El 75% prioritza prove&iuml;dors i projectes del territori.La digitalitzaci&oacute; existeix, per&ograve; encara &eacute;s b&agrave;sica. El 62,5% disposa de web i codis QR, per&ograve; nom&eacute;s el 4,2% ofereix itineraris interactius i cap establiment enquestat incorpora recursos immersius.Ag&egrave;ncies i empreses de serveis:L&rsquo;informe identifica 83 negocis vinculats a l&rsquo;organitzaci&oacute;, comercialitzaci&oacute; i prestaci&oacute; de serveis d&rsquo;enoturisme. La mostra analitzada &eacute;s redu&iuml;da, amb 7 respostes, i per aix&ograve; l&rsquo;estudi recomana interpretar els resultats com a tend&egrave;ncies.Aquestes empreses compleixen una funci&oacute; estructural: dissenyen experi&egrave;ncies, connecten cellers, restaurants, allotjaments i visitants, i ajuden a transformar recursos dispersos en productes comercialitzables.L&rsquo;informe destaca la seva sensibilitat cap a la sostenibilitat i la responsabilitat, especialment en el disseny d&rsquo;itineraris, la selecci&oacute; de prove&iuml;dors, la gesti&oacute; de grups i la relaci&oacute; amb el territori.Botigues, agrobotigues i wine bars:L&rsquo;edici&oacute; 2025 incorpora tres tipologies que amplien la lectura tradicional de l&rsquo;enoturisme.Les botigues de vins apareixen com a espais de prescripci&oacute;, venda especialitzada i divulgaci&oacute;. L&rsquo;estudi identifica 177 botigues vinculades a l&rsquo;enoturisme i analitza 37 respostes.Les agrobotigues representen l&rsquo;enoturisme de proximitat rural. L&rsquo;informe n&rsquo;identifica 27 i analitza 6 respostes. La seva funci&oacute; es vincula al producte local, la venda directa i la connexi&oacute; amb el territori.Els wine bars apareixen com a espais h&iacute;brids de consum, descoberta i prescripci&oacute;. L&rsquo;estudi n&rsquo;identifica 191 i analitza 30 respostes. El seu paper &eacute;s especialment rellevant en entorns urbans o tur&iacute;stics, on poden apropar el vi catal&agrave; a p&uacute;blics que no sempre arriben al territori vitivin&iacute;cola d&rsquo;origen.Espais culturals del vi:L&rsquo;informe identifica 34 espais culturals del vi i analitza 9 respostes.Aquesta categoria inclou museus, centres d&rsquo;interpretaci&oacute; i altres espais vinculats a la cultura vitivin&iacute;cola. La seva funci&oacute; principal &eacute;s construir relat al voltant del vi: patrimoni, paisatge, hist&ograve;ria, identitat i cultura.Sostenibilitat:La sostenibilitat &eacute;s present en moltes pr&agrave;ctiques del sector, especialment en cellers, restaurants i allotjaments.	Als cellers, destaquen la certificaci&oacute; ecol&ograve;gica, l&rsquo;efici&egrave;ncia energ&egrave;tica, la gesti&oacute; de residus, l&rsquo;adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic i el treball amb recursos locals.	Als restaurants, la sostenibilitat apareix sobretot en la pres&egrave;ncia de vins de proximitat, la reducci&oacute; del malbaratament, la recollida selectiva i la compra directa o local.	Als allotjaments, s&rsquo;observa en la pres&egrave;ncia de vins catalans, la mobilitat sostenible, la integraci&oacute; paisatg&iacute;stica i la selecci&oacute; de prove&iuml;dors del territori.	L&rsquo;informe detecta, per&ograve;, un menor desenvolupament en sistemes formals d&rsquo;avaluaci&oacute;, indicadors i certificacions tur&iacute;stiques.Responsabilitat:La responsabilitat &eacute;s una de les dimensions m&eacute;s consolidades de l&rsquo;enoturisme catal&agrave;.	L&rsquo;informe la relaciona amb la comunitat local, el relat cultural, l&rsquo;accessibilitat, el consum conscient i la funci&oacute; educativa del vi.	Als cellers, aquesta dimensi&oacute; es reflecteix en el treball amb prove&iuml;dors locals, la promoci&oacute; del patrimoni cultural i paisatg&iacute;stic, la contractaci&oacute; de personal local i la desestacionalitzaci&oacute; de l&rsquo;oferta.	Als restaurants i allotjaments, apareix en la prescripci&oacute; del territori, el suport a petits productors, la col&middot;laboraci&oacute; amb agents locals i la capacitat d&rsquo;explicar el vi m&eacute;s enll&agrave; del servei o la venda.Innovaci&oacute;:La innovaci&oacute; &eacute;s la dimensi&oacute; amb menor desenvolupament.La pres&egrave;ncia digital b&agrave;sica est&agrave; molt estesa, per&ograve; l&rsquo;informe diferencia entre tenir pres&egrave;ncia en canals digitals i aplicar innovaci&oacute; real en la gesti&oacute;, la mesura o el disseny d&rsquo;experi&egrave;ncies.Els principals d&egrave;ficits apareixen en:	Tecnologies avan&ccedil;ades.	&Uacute;s de dades.	Sistemes de mesura.	Eines interactives.	Recursos immersius.	Col&middot;laboraci&oacute; amb centres de recerca.	Estrat&egrave;gies espec&iacute;fiques d&rsquo;innovaci&oacute;.Als cellers, nom&eacute;s el 37% aplica noves tecnologies en la gesti&oacute; tur&iacute;stica. Als restaurants, nom&eacute;s el 8,5% disposa d&rsquo;estrat&egrave;gies digitals avan&ccedil;ades vinculades al vi. Als allotjaments, nom&eacute;s el 4,2% ofereix itineraris interactius.Conclusions del informeEl Wine Travel Observer 2025 mostra un enoturisme catal&agrave; en fase d&rsquo;ampliaci&oacute;.L&rsquo;oferta ja no es concentra nom&eacute;s en els cellers. El sistema incorpora nous agents gastron&ograve;mics, comercials, culturals, tur&iacute;stics i urbans.Les principals conclusions de l&rsquo;informe s&oacute;n:	L&rsquo;enoturisme catal&agrave; disposa d&rsquo;una base &agrave;mplia i diversa.	La responsabilitat territorial &eacute;s una de les dimensions m&eacute;s consolidades.	La sostenibilitat avan&ccedil;a, tot i que amb diferents nivells de sistematitzaci&oacute;.	La innovaci&oacute; presenta un desenvolupament m&eacute;s incipient.	El sector mostra marge de millora en mesura, digitalitzaci&oacute; avan&ccedil;ada, certificacions, professionalitzaci&oacute; i gesti&oacute; basada en dades.	El vi funciona com a eix de connexi&oacute; entre territori, paisatge, cultura, comer&ccedil; local i visitant.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9483-lenoturisme-a-catalunya-ja-no-va-nomes-de-visitar-cellers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9483-lenoturisme-a-catalunya-ja-no-va-nomes-de-visitar-cellers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1782472504Paisatge_vinya.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

</channel></rss>