<?xml version="1.0"  encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0">
<channel>
 <title>Cupatges - RSS </title>
 <link>https://cupatges.elnacional.cat/rss/</link>
 <lastBuildDate>Thu, 02 Jul 2026 09:31:18 +0200</lastBuildDate>
 <language>ca-ES</language>
 <atom:link href='https://cupatges.elnacional.cat/rss/' rel='self' type='application/rss+xml'/>
 <description> Cupatges, Vins i gastronomia a la xarxa. </description>
   <item>
     <title>Comalada Art&Paraula torna aquest estiu entre vinyes</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 01 Jul 2026 13:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Celler Comalats celebrar&agrave; una nova edici&oacute; del Festival Comalada Art &amp; Paraula, una proposta de petit format que combina vi, cultura i paisatge en un bosquet d&rsquo;alzines envoltat de vinyes.Context: El festival arriba a la seva 14a edici&oacute; i se celebrar&agrave; el cap de setmana de l&rsquo;1 i 2 d&rsquo;agost a l&rsquo;Ametlla de Segarra.Qu&egrave; sabem? La presentaci&oacute; tindr&agrave; lloc el diumenge 5 de juliol a les 19 h al Celler Comalats. S&rsquo;hi descobrir&agrave; el cartell d&rsquo;enguany, dissenyat per Gerard Miquel, i s&rsquo;avan&ccedil;ar&agrave; la programaci&oacute; del festival.Al detall: L&rsquo;acte comptar&agrave; amb la m&uacute;sica de Guillamino, que presentar&agrave; la seva proposta Punxar i planxar, una sessi&oacute; festiva que combina m&uacute;sica i entrepans.Per qu&egrave; &eacute;s important? Comalada Art &amp; Paraula consolida el celler com un espai de cultura i trobada, amb una proposta arrelada al territori i pensada per viure el vi en un entorn natural.Per acabar: El cartell complet es donar&agrave; a con&egrave;ixer el 5 de juliol, per&ograve; el celler avan&ccedil;a que enguany hi haur&agrave; propostes vinculades a la m&uacute;sica brasilera, el soul i el jazz.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9500-comalada-artparaula-torna-aquest-estiu-entre-vinyes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9500-comalada-artparaula-torna-aquest-estiu-entre-vinyes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1782917236comalats.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Corpinnat incorpora el celler 23</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 01 Jul 2026 08:51:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Mas Vilella, amb el viticultor Albert Jan&eacute; al capdavant, s&rsquo;incorpora a Corpinnat i eleva fins a 23 el nombre de cellers que formen part de la marca col&middot;lectiva. Amb aquesta nova entrada, Corpinnat refor&ccedil;a el seu projecte al Pened&egrave;s i amplia la seva representativitat territorial amb la primera adhesi&oacute; d&rsquo;un celler del Baix Pened&egrave;s.Context: Corpinnat va n&eacute;ixer el 10 d&rsquo;abril de 2018 amb la voluntat de defensar un model d&rsquo;escumosos de llarga crian&ccedil;a arrelat al territori. Des d&rsquo;aleshores, la marca ha anat sumant cellers compromesos amb una manera d&rsquo;elaborar basada en el ra&iuml;m ecol&ograve;gic, la verema manual, la vinificaci&oacute; &iacute;ntegra a la propietat i les criances llargues. Foto: Jaume VilasecaQu&egrave; exigeix Corpinnat? Els cellers adherits han de treballar amb ra&iuml;m i proc&eacute;s 100% ecol&ograve;gic, fer la verema manualment, elaborar els vins &iacute;ntegrament a la propietat i apostar per criances llargues. Tamb&eacute; han de tenir vinyes pr&ograve;pies o contractes de llarga durada amb els viticultors, amb un preu m&iacute;nim garantit pel ra&iuml;m, i superar auditories externes anuals.Mas Vilella, nou membre: El celler est&agrave; situat a la Bisbal del Pened&egrave;s, a 300 metres d&rsquo;altitud i amb vistes al mar. La finca, presidida per una masia del segle XVI, t&eacute; 20 hect&agrave;rees, 11 de les quals s&oacute;n de vinya. El paisatge &eacute;s marcadament mediterrani, amb bancals estrets, marges de pedra seca, garrofers, margallons, oliveres i ametllers.Al detall: Les vinyes de Mas Vilella creixen en s&ograve;ls pedregosos i calcaris, que limiten de manera natural la producci&oacute;. Els rendiments se situen entre els 1.500 i els 5.000 quilos per hect&agrave;rea. Els seus escumosos s&rsquo;elaboren amb ra&iuml;m propi, ecol&ograve;gic i collit a m&agrave; en petites caixes, i destaquen per criances en &agrave;mfora, barrica i dip&ograve;sit.La hist&ograve;ria: El projecte de Mas Vilella el van iniciar el 1984 Benjam&iacute; Jan&eacute; i Maria &Uacute;beda, pares d&rsquo;Albert Jan&eacute;, que actualment est&agrave; al capdavant de la finca. Despr&eacute;s d&rsquo;impulsar projectes vitivin&iacute;coles a la DO Montsant i la DOQ Priorat, Jan&eacute; es va instal&middot;lar a Mas Vilella el 2015. La tradici&oacute; vitivin&iacute;cola familiar es remunta al 1914, quan el seu besavi va crear un celler al Vendrell.Qu&egrave; diuen?	El president de Corpinnat, Pere Llopart, ha destacat que cada nova incorporaci&oacute; suposa &ldquo;sumar hect&agrave;rees de vinya que es cuidaran i protegiran, dignificar la pagesia i garantir un Pened&egrave;s verd i viu&rdquo;.	El vicepresident de Corpinnat, Roc Gramona, ha subratllat que Mas Vilella &eacute;s el primer celler del Baix Pened&egrave;s que entra a la marca col&middot;lectiva. Segons Gramona, aquesta incorporaci&oacute; permet &ldquo;ampliar i refor&ccedil;ar la representativitat territorial de Corpinnat&rdquo; i abra&ccedil;ar &ldquo;la diversitat de paisatges del cor del Pened&egrave;s hist&ograve;ric&rdquo;.Per acabar: Amb Mas Vilella, Corpinnat suma 23 cellers i fa un pas m&eacute;s en la consolidaci&oacute; d&rsquo;un model que vincula qualitat, territori, pagesia i identitat dels escumosos del Pened&egrave;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9498-corpinnat-incorpora-el-celler-23</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9498-corpinnat-incorpora-el-celler-23</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1782889352corpinnat.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Codorníu llança un Spritz mediterrani llest per servir</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Sat, 27 Jun 2026 10:01:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Codorn&iacute;u entra en el segment dels aperitius llestos per servir amb Codorn&iacute;u Spritz, una beguda inspirada en el c&ograve;ctel Spritz i elaborada amb vi escum&oacute;s de la casa. La proposta busca un consum d&rsquo;estiu m&eacute;s fresc, informal i f&agrave;cil de servir, mantenint el vincle amb l&rsquo;univers mediterrani i l&rsquo;experi&egrave;ncia de Codorn&iacute;u en els escumosos.Context: El nou producte neix sota el claim &ldquo;Celebraci&oacute; Mediterr&agrave;nia&rdquo; i dona continu&iuml;tat a la plataforma &ldquo;Celebrem M&eacute;s&rdquo;. Est&agrave; pensat per a terrasses, aperitius, trobades improvisades i celebracions a l&rsquo;aire lliure.Per qu&egrave; &eacute;s important? El llan&ccedil;ament respon a la demanda de begudes m&eacute;s accessibles, de graduaci&oacute; moderada i pensades per compartir. Codorn&iacute;u trasllada aquesta tend&egrave;ncia al seu territori amb una proposta vinculada a l&rsquo;aperitiu i la cocteleria f&agrave;cil.Qu&egrave; sabem? Codorn&iacute;u Spritz &eacute;s una recepta original de l&rsquo;equip d&rsquo;enologia de Codorn&iacute;u, elaborada amb vi escum&oacute;s procedent de ra&iuml;ms propis. T&eacute; una graduaci&oacute; alcoh&ograve;lica del 8% i es presenta com una reinterpretaci&oacute; de l&rsquo;Spritz en format llest per servir.Al detall: Destaca pel seu color taronja intens i brillant. Al nas combina notes de taronja, herbes arom&agrave;tiques, caramel i esp&egrave;cies. En boca &eacute;s fresc i equilibrat, amb dol&ccedil;or integrada, un punt amarg i final refrescant.	Es recomana servir molt fred, en copa de vi, amb gel abundant i una rodanxa de taronja. Pot acompanyar olives, adobats, fruita seca, formatges, tapes, sushi, marisc, pastes fresques o amanides de temporada.Per acabar: Codorn&iacute;u Spritz est&agrave; disponible a 15bodegas.com amb un PVP de 6,95 euros.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9497-codorniu-llanca-un-spritz-mediterrani-llest-per-servir</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9497-codorniu-llanca-un-spritz-mediterrani-llest-per-servir</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1782729692B2_Codornu_Spritz2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Catalunya reinventa l'enoturisme: molt més que visitar cellers</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 26 Jun 2026 12:44:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Context:Wine Travel Observer (WTO) &eacute;s un projecte impulsat per l&#39;Escola d&#39;Enoturisme de Catalunya en col&middot;laboraci&oacute; amb el Consorci per a la Formaci&oacute; Cont&iacute;nua de Catalunya. Enguany s&#39;ha presentat la tercera fase de l&#39;estudi, que reflecteix al detall com s&#39;estructura l&#39;oferta enotur&iacute;stica a Catalunya a partir d&#39;una an&agrave;lisi exhaustiva basada en tres eixos claus i transversals: sostenibilitat, responsabilitat i innovaci&oacute;.La primera edici&oacute;, el 2023, es va centrar en els cellers visitables. El 2024, l&rsquo;estudi es va ampliar a restaurants, allotjaments, ag&egrave;ncies de viatges i empreses de serveis. El 2025 hi incorpora, per primera vegada, botigues de vins, agrobotigues, wine bars i espais culturals del vi.Qu&egrave; sabem?Segons dades de WTO 2025, l&rsquo;enoturisme catal&agrave; s&#39;ha ampliat i s&rsquo;ha fet m&eacute;s transversal. La relaci&oacute; entre vi, territori i visitant ja no es construeix nom&eacute;s dins del celler, sin&oacute; tamb&eacute; en restaurants, allotjaments, ag&egrave;ncies especialitzades, botigues de vins, agrobotigues, wine bars i espais culturals.L&rsquo;estudi identifica m&eacute;s de 1.600 projectes vinculats a l&rsquo;enoturisme.	1.382 negocis &uacute;nics.	259 respostes v&agrave;lides.	435 cellers visitables.	469 restaurants amb sensibilitat enotur&iacute;stica.	111 allotjaments vinculats a l&rsquo;enoturisme.	83 ag&egrave;ncies de viatge i empreses de serveis.	177 botigues de vins.	27 agrobotigues.	191 wine bars.	34 espais culturals del vi.	En xifres:Catalunya compta amb 903 cellers o projectes elaboradors actius. D&rsquo;aquests, 435 s&oacute;n cellers visitables. Aix&ograve; vol dir que el 48% dels elaboradors catalans ofereixen activitats d&rsquo;enoturisme. La dada &eacute;s rellevant perqu&egrave; confirma que gaireb&eacute; un de cada dos projectes elaboradors ja incorpora alguna forma d&rsquo;obertura al p&uacute;blic.Cellers visitables:Els cellers continuen sent la base m&eacute;s recognoscible de l&rsquo;enoturisme catal&agrave;. L&rsquo;estudi identifica 435 cellers visitables i analitza 100 respostes en profunditat.En aquest &agrave;mbit, la responsabilitat territorial &eacute;s una de les dimensions m&eacute;s consolidades. Els cellers catalans mostren una forta vinculaci&oacute; amb prove&iuml;dors locals, patrimoni, paisatge i activitat durant tot l&rsquo;any.Algunes dades rellevants:	El 96% treballa amb prove&iuml;dors locals.	El 88% promou el patrimoni cultural i paisatg&iacute;stic.	El 95% ofereix activitats durant tot l&rsquo;any.	El 82% dona feina a personal local amb condicions laborals dignes.	El 80% disposa de certificaci&oacute; ecol&ograve;gica.	El 60% ha millorat l&rsquo;efici&egrave;ncia energ&egrave;tica o disposa de plaques solars.	El 65% composta residus org&agrave;nics de la vinificaci&oacute;.	El 79% gestiona la coberta vegetal com a mesura d&rsquo;adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic.La pres&egrave;ncia digital b&agrave;sica est&agrave; molt estesa: el 98% dels cellers disposa de web i el 99% utilitza xarxes socials. Tot i aix&ograve;, l&rsquo;aplicaci&oacute; de noves tecnologies en la gesti&oacute; tur&iacute;stica &eacute;s m&eacute;s limitada: nom&eacute;s el 37% les aplica, i el 42% reconeix que no disposa de recursos o estrat&egrave;gia per innovar. Foto: Maria Rosa Ferr&eacute;Restaurants:L&rsquo;informe identifica 469 restaurants que poden considerar-se establiments d&rsquo;enoturisme, amb 47 respostes analitzades.Aquests restaurants no apareixen nom&eacute;s com a llocs on es consumeix vi. Tamb&eacute; actuen com a espais de prescripci&oacute; i com a punts de connexi&oacute; entre el client, els vins catalans i els productors del territori.La pres&egrave;ncia de vi de proximitat a les cartes &eacute;s un dels indicadors m&eacute;s clars:	El 53,2% treballa amb m&eacute;s del 75% de vins locals.	El 34% se situa entre el 50% i el 75% de vins locals.	El 48,9% inclou petits productors i vins singulars de proximitat.	El 27,7% selecciona activament vins ecol&ograve;gics, biodin&agrave;mics o de m&iacute;nima intervenci&oacute;.Tamb&eacute; hi ha aven&ccedil;os en gesti&oacute; ambiental: el 85,1% fa recollida selectiva i el 53,2% aplica mesures per reduir el malbaratament de vi.En canvi, la innovaci&oacute; digital avan&ccedil;ada encara &eacute;s limitada. Nom&eacute;s el 8,5% disposa d&rsquo;estrat&egrave;gies digitals avan&ccedil;ades vinculades al vi.Allotjaments:L&rsquo;estudi identifica 111 allotjaments amb criteri enotur&iacute;stic i analitza 24 respostes en profunditat. Aquests establiments no es limiten a oferir una habitaci&oacute;. Funcionen com a nodes d&rsquo;acollida, recomanaci&oacute; i connexi&oacute; amb el territori vitivin&iacute;cola.El seu paper s&rsquo;observa sobretot en tres &agrave;mbits: pres&egrave;ncia de vi local, prescripci&oacute; d&rsquo;experi&egrave;ncies i col&middot;laboraci&oacute; amb agents del territori.Algunes dades:	El 58,3% disposa d&rsquo;una selecci&oacute; local visible i activa de vins catalans.	El 20,8% ofereix una proposta estable amb relat i possibles maridatges.	El 50% ofereix rutes a peu o en bicicleta per descobrir cellers propers.	El 45,8% ofereix mapes, codis QR i recomanacions personalitzades.	El 41,7% proposa itineraris propis amb reserves incloses.	El 75% prioritza prove&iuml;dors i projectes del territori.La digitalitzaci&oacute; existeix, per&ograve; encara &eacute;s b&agrave;sica. El 62,5% disposa de web i codis QR, per&ograve; nom&eacute;s el 4,2% ofereix itineraris interactius i cap establiment enquestat incorpora recursos immersius. Foto: Maria Rosa Ferr&eacute;L&rsquo;informe amplia la mirada de l&rsquo;enoturisme incorporant ag&egrave;ncies, botigues, agrobotigues, wine bars i espais culturals del vi com a actors clau del sector.Les ag&egrave;ncies ajuden a estructurar i comercialitzar experi&egrave;ncies, mentre que botigues, agrobotigues i wine bars actuen com a espais de prescripci&oacute;, venda i connexi&oacute; amb el territori.Conclusions del informeEl Wine Travel Observer 2025 mostra un enoturisme catal&agrave; en fase d&rsquo;ampliaci&oacute;.L&rsquo;oferta ja no es concentra nom&eacute;s en els cellers. El sistema incorpora nous agents gastron&ograve;mics, comercials, culturals, tur&iacute;stics i urbans.Les principals conclusions de l&rsquo;informe s&oacute;n:	L&rsquo;enoturisme catal&agrave; disposa d&rsquo;una base &agrave;mplia i diversa.	La responsabilitat territorial &eacute;s una de les dimensions m&eacute;s consolidades.	La sostenibilitat avan&ccedil;a, tot i que amb diferents nivells de sistematitzaci&oacute;.	La innovaci&oacute; presenta un desenvolupament m&eacute;s incipient.	El sector mostra marge de millora en mesura, digitalitzaci&oacute; avan&ccedil;ada, certificacions, professionalitzaci&oacute; i gesti&oacute; basada en dades.	El vi funciona com a eix de connexi&oacute; entre territori, paisatge, cultura, comer&ccedil; local i visitant.Trobareu m&eacute;s informaci&oacute; del Wine Travel Observer aqu&iacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9496-catalunya-reinventa-lenoturisme-molt-mes-que-visitar-cellers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9496-catalunya-reinventa-lenoturisme-molt-mes-que-visitar-cellers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1782472762Paisatge_vinya.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Ruta del Vi del Penedès celebra 25 anys d'enoturisme al territori</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 23 Jun 2026 15:13:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Ruta del Vi del Pened&egrave;s ha celebrat el seu 25&egrave; aniversari amb un acte commemoratiu al celler Mas Rod&oacute;, a Mediona. La trobada va reunir empreses, entitats, col&middot;laboradors i representants institucionals vinculats a l&rsquo;enoturisme del territori.Context: L&rsquo;acte, de car&agrave;cter intern, va servir per recon&egrave;ixer la feina feta durant dues d&egrave;cades i mitja per consolidar el Pened&egrave;s com una destinaci&oacute; enotur&iacute;stica de refer&egrave;ncia. La Ruta ha estat clau per articular l&rsquo;oferta del territori i donar visibilitat als cellers, la gastronomia, el paisatge i la cultura del vi.Per qu&egrave; &eacute;s important? Els representants institucionals van destacar la import&agrave;ncia de continuar treballant de manera coordinada entre sector, administracions i agents locals. Tamb&eacute; es va remarcar l&rsquo;evoluci&oacute; del Pened&egrave;s com a destinaci&oacute; diversa i consolidada dins les Rutes del Vi de l&rsquo;Estat.Qui hi va participar? L&rsquo;acte va comptar amb les intervencions de	Pedro Campos, president del Consorci de Promoci&oacute; Tur&iacute;stica del Pened&egrave;s;	Xavier Lluch, president del Consell Comarcal de l&rsquo;Alt Pened&egrave;s;	Servent Casas, alcalde de Mediona.	Tamb&eacute; hi va participar l&rsquo;equip del Consorci, responsable de la gesti&oacute; de la Ruta.A la pr&agrave;ctica: La celebraci&oacute; va incloure &ldquo;El Fest&iacute;&rdquo;, una gran taula compartida creada per Caram Caram amb productes de proximitat, pensada com una experi&egrave;ncia gastron&ograve;mica col&middot;lectiva.Al detall: El fot&ograve;graf penedesenc Gilbert Bages, conegut pel perfil @drinkinmoderation, va dinamitzar la vetllada amb fotografies originals dels assistents. Els membres de la Ruta tamb&eacute; van rebre una imatge commemorativa creada pel mateix autor.Per acabar: Amb aquest aniversari, la Ruta del Vi del Pened&egrave;s refor&ccedil;a el seu comprom&iacute;s amb el territori i amb els agents que han fet possible el creixement de l&rsquo;enoturisme al Pened&egrave;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9494-la-ruta-del-vi-del-penedes-celebra-25-anys-denoturisme-al-territori</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9494-la-ruta-del-vi-del-penedes-celebra-25-anys-denoturisme-al-territori</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_178222072528_1_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Abadal celebra 30 veremes del seu Picapoll</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 22 Jun 2026 14:30:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Abadal ha celebrat les 30 veremes de l&rsquo;Abadal Picapoll, un dels vins m&eacute;s emblem&agrave;tics del celler i una refer&egrave;ncia clau en la projecci&oacute; de la varietat picapoll com a s&iacute;mbol vitivin&iacute;cola del Bages.Context: La celebraci&oacute; es va fer al celler, a Santa Maria d&rsquo;Horta d&rsquo;Aviny&oacute;, amb restauradors del territori, representants de la DO Pla de Bages, el Gremi d&rsquo;Hostaleria i Turisme del Bages i la Confraria de Vins del Bages.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&rsquo;anyada 2025 marca la trentena verema d&rsquo;un vi que ha contribu&iuml;t a recuperar, donar a con&egrave;ixer i consolidar la picapoll, una varietat hist&ograve;ricament vinculada al Pla de Bages.Qu&egrave; sabem? L&rsquo;Abadal Picapoll va n&eacute;ixer com un treball experimental i, amb els anys, es va consolidar com un vi elaborat exclusivament amb aquesta varietat. El celler ha aprofundit en la seva adaptaci&oacute; als s&ograve;ls i microclimes de la finca, mantenint-ne frescor, autenticitat i eleg&agrave;ncia.A la pr&agrave;ctica: El vi s&rsquo;elabora a partir de parcel&middot;les vinificades per separat. Les zones altes aporten volum, estructura i mineralitat, mentre que les de vall reforcen la frescor, l&rsquo;acidesa i l&rsquo;expressi&oacute; fruitosa.La novetat: L&rsquo;anyada 2025 incorpora un 10% de crian&ccedil;a en bota durant tres mesos, a m&eacute;s de la crian&ccedil;a amb les mares, per aportar m&eacute;s profunditat sense alterar el perfil del vi.Per acabar: Amb aquesta commemoraci&oacute;, Abadal celebra tres d&egrave;cades d&rsquo;un vi i referma el seu comprom&iacute;s amb una varietat que forma part de la identitat vitivin&iacute;cola del Bages.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9491-abadal-celebra-30-veremes-del-seu-picapoll</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9491-abadal-celebra-30-veremes-del-seu-picapoll</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1782499318Celebraci_30_veremes_Abadal_Picapoll_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Cooperativa de Gandesa: nova identitat, renovació de gamma i nou vi brisat</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 18 Jun 2026 19:33:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Cooperativa de Gandesa ha presentat una nova identitat de marca amb el lema &ldquo;Orgullosament inconformistes des de 1919&rdquo;, una idea que vol resumir m&eacute;s d&rsquo;un segle d&rsquo;hist&ograve;ria i de decisions valentes a la Terra Alta.Context: La cooperativa, fundada el 1919, ha presentat el seu nou posicionament davant dels mitjans, juntament amb les noves etiquetes de la gamma Gandesola i Messerols, un vi brisat de Garnatxa Blanca que recupera una manera tradicional d&rsquo;elaborar vi al territori. Segons la cooperativa, el canvi no consisteix a transformar el que &eacute;s, sin&oacute; a explicar-ho millor: passar d&rsquo;explicar qu&egrave; fa a explicar qui &eacute;s.Per qu&egrave; &eacute;s important? El nou relat parteix de quatre moments clau. La construcci&oacute; del celler modernista de C&egrave;sar Martinell el 1919, la creaci&oacute; del Vermut Terralta el 1936, l&rsquo;elaboraci&oacute; del primer crian&ccedil;a de la comarca als anys vuitanta i la inversi&oacute; de cinc milions d&rsquo;euros en una nova bodega l&rsquo;any 2002.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Sempre podr&iacute;em haver fet menys. Mai ho vam fer. Aix&ograve; t&eacute; un nom: inconformisme. No ens el vam inventar. El vam descobrir&rdquo;, afirma el president de la Cooperativa de Gandesa, Pere Bov&eacute;. En un moment de transformaci&oacute; del sector del vi, amb menys vendes i m&eacute;s compet&egrave;ncia, la cooperativa fa un nou pas endavant: reivindicar amb orgull que &eacute;s cooperativa, que &eacute;s de Gandesa i que no necessita inventar-se cap relat. &ldquo;Hi ha marques que han d&rsquo;inventar un relat. Nosaltres tenim cent anys de fets documentats. No cal inventar res. Cal explicar el que ja existeix&rdquo;, defensa la cooperativa.En profunditat: La nova imatge visual parteix de l&rsquo;arquitectura del celler modernista de C&egrave;sar Martinell. El logotip converteix la geometria de la catedral del vi en una G, la inicial de Gandesa, inspirada en els arcs de l&rsquo;edifici. El nou posicionament tamb&eacute; vol posar en valor la feina humana en un moment marcat per la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial i l&rsquo;automatitzaci&oacute;. &ldquo;En un m&oacute;n on tot s&rsquo;automatitza, el valor de les coses fetes per persones reals, amb criteri, amb temps i amb orgull, no baixa. Puja&rdquo;, afirma Bov&eacute;.Els vins: 	Gandesola:S&oacute;n la primera expressi&oacute; visible del canvi. El blanc, el negre i el rosat incorporen personatges inconformistes vinculats al poble, al car&agrave;cter i a una manera pr&ograve;pia de fer. La cooperativa tamb&eacute; ha presentat	Messerols : Un vi brisat de Garnatxa Blanca elaborat amb maceraci&oacute; i fermentaci&oacute; amb les pells durant dotze dies. &Eacute;s un vi sense filtrar, de 14,2% vol., que recupera la manera com tradicionalment es feien alguns vins blancs a la Terra Alta, abans que aquesta categoria s&rsquo;anomen&eacute;s orange wine.Per &uacute;ltim: La Cooperativa de Gandesa obre una nova etapa sense inventar-se una hist&ograve;ria nova. El que fa &eacute;s posar nom, imatge i relat a una manera de fer que, segons la mateixa entitat, fa m&eacute;s de cent anys que forma part del seu car&agrave;cter.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9490-cooperativa-de-gandesa-nova-identitat-renovacio-de-gamma-i-nou-vi-brisat</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9490-cooperativa-de-gandesa-nova-identitat-renovacio-de-gamma-i-nou-vi-brisat</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1781804833Gandesola_(2).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Freixenet presenta un escumós elaborat a Mallorca amb Prensal i Giró Ros </title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 18 Jun 2026 14:45:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Freixenet ha presentat mundialment el seu nou escum&oacute;s Freixenet Mallorca Limited Edition, una edici&oacute; limitada de 6.919 ampolles numerades elaborada a la DO Binissalem.Context: El llan&ccedil;ament suposa un moviment estrat&egrave;gic de Freixenet per refor&ccedil;ar el seu posicionament pr&egrave;mium internacional i obrir una nova via en el m&oacute;n dels escumosos d&rsquo;alta gamma vinculats al territori balear. El projecte neix de la col&middot;laboraci&oacute; entre Freixenet i la hist&ograve;rica Bodega Jos&eacute; L. Ferrer, establerta a Mallorca des de 1930.Per qu&egrave; &eacute;s important? Mallorca &eacute;s una illa reconeguda sobretot pels seus vins tranquils, per&ograve; Freixenet vol reivindicar-ne tamb&eacute; el potencial per elaborar escumosos de perfil gastron&ograve;mic i producci&oacute; limitada. La nova refer&egrave;ncia combina el coneixement centenari de Freixenet en l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;escumosos amb el car&agrave;cter de les varietats aut&ograve;ctones mallorquines.Qu&egrave; sabem? Freixenet Mallorca Limited Edition &eacute;s un escum&oacute;s DO Binissalem, amb una producci&oacute; limitada de 6.919 ampolles numerades i un preu recomanat de 29 euros. L&rsquo;anyada &eacute;s 2025 i s&rsquo;elabora amb Prensal o Moll i Gir&oacute; Ros, dues varietats aut&ograve;ctones mallorquines. &Eacute;s un escum&oacute;s Brut, amb 11% vol. i apte per a vegans. El llan&ccedil;ament s&rsquo;ha presentat a Mallorca amb una experi&egrave;ncia immersiva a les vinyes i a la finca de Son Moragues.Al detall: El Prensal o Moll aporta frescor, delicadesa i notes de fruita blanca, mentre que el Gir&oacute; Ros hi suma volum, complexitat i matisos c&iacute;trics i tropicals. Les vinyes estan marcades per la influ&egrave;ncia mar&iacute;tima. Destaca per lesnotes de poma verda, pera i flors mediterr&agrave;nies, amb un fons mineral. A la boca, destaca per la suavitat i l&rsquo;acidesa, amb un perfil pensat per a la gastronomia contempor&agrave;nia.Qu&egrave; diuen: &ldquo;Mallorca posseeix un magnetisme &uacute;nic i una cultura vin&iacute;cola excepcional que desperta una gran admiraci&oacute; en l&rsquo;&agrave;mbit internacional. Amb el llan&ccedil;ament de Freixenet Mallorca Limited Edition, el nostre prop&ograve;sit no &eacute;s nom&eacute;s presentar un escum&oacute;s d&rsquo;una qualitat excepcional i producci&oacute; molt limitada, sin&oacute; tamb&eacute; retre homenatge al territori, als seus viticultors i al seu vibrant estil de vida&rdquo;, afirma Martina Obreg&oacute;n, CMO Global de Henkell Freixenet. Segons Obreg&oacute;n, el projecte uneix &ldquo;la centen&agrave;ria mestria en el m&oacute;n de les bombolles&rdquo; de Freixenet amb la riquesa de les varietats aut&ograve;ctones Prensal i Gir&oacute; Ros.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9489-freixenet-presenta-un-escumos-elaborat-a-mallorca-amb-prensal-i-giro-ros-</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9489-freixenet-presenta-un-escumos-elaborat-a-mallorca-amb-prensal-i-giro-ros-</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1782122527Freixenet_Mallorca_Limited_Edition_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Mireia Torres rep el Premi Enòloga de Prestigi a La Nit de l'Enologia 2026</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 17 Jun 2026 20:48:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Mireia Torres Maczassek ha estat distingida amb el Premi En&ograve;loga de Prestigi a La Nit de l&rsquo;Enologia 2026. El guard&oacute;, impulsat per l&rsquo;Associaci&oacute; Catalana d&rsquo;En&ograve;legs i el Col&middot;legi d&rsquo;En&ograve;legs i En&ograve;logues de Catalunya, reconeix la seva traject&ograve;ria en el sector vitivin&iacute;cola i la seva contribuci&oacute; a la innovaci&oacute;, la recerca i la sostenibilitat.Context:La Nit de l&rsquo;Enologia reuneix professionals del sector vitivin&iacute;cola, representants institucionals i figures vinculades al m&oacute;n de l&rsquo;enologia. En aquesta edici&oacute;, Mireia Torres, directora d&rsquo;Innovaci&oacute; i Sostenibilitat de Fam&iacute;lia Torres i directora del celler Jean Leon, ha rebut un dels principals reconeixements de la nit.Per qu&egrave; &eacute;s important?El premi posa en valor una traject&ograve;ria vinculada a la recerca aplicada al vi, la recuperaci&oacute; de varietats ancestrals i l&rsquo;impuls de nous models de viticultura m&eacute;s sostenibles. Tamb&eacute; reconeix el paper de Mireia Torres en alguns dels projectes m&eacute;s rellevants de Fam&iacute;lia Torres en les darreres d&egrave;cades, des de la innovaci&oacute; enol&ograve;gica fins a la viticultura regenerativa.Qu&egrave; diuen?Mireia Torres va agrair el reconeixement i va reivindicar la professi&oacute; enol&ograve;gica. &ldquo;Entenc la nostra feina com una oportunitat de posar en valor l&rsquo;art mitjan&ccedil;ant l&rsquo;an&agrave;lisi organol&egrave;ptic i la ci&egrave;ncia, i d&rsquo;expressar en un vi l&rsquo;entorn que ens envolta&rdquo;, va afirmar. Tamb&eacute; va remarcar que el guard&oacute; &eacute;s &ldquo;sobretot, un reconeixement al treball en equip i a tots els professionals&rdquo; amb qui ha col&middot;laborat al llarg dels anys.Qui &eacute;s qui?Mireia Torres Maczassek &eacute;s la cinquena generaci&oacute; de Fam&iacute;lia Torres. Actualment dirigeix l&rsquo;&agrave;rea d&rsquo;Innovaci&oacute; i Sostenibilitat del grup familiar i tamb&eacute; el celler Jean Leon. Durant la seva intervenci&oacute;, va tenir paraules de reconeixement per al seu pare, Miguel A. Torres, president de Fam&iacute;lia Torres, que va assistir a l&rsquo;acte juntament amb Waltraud Maczassek i Miguel Torres M.En profunditat:La Nit de l&rsquo;Enologia 2026 tamb&eacute; va distingir Dami&agrave; Deas amb el Premi Professional S&egrave;nior. Judith Cortina i David Jov&eacute; van rebre el Premi al M&egrave;rit Period&iacute;stic pel seu treball divulgatiu. Jaume Sancho, de la Universitat Rovira i Virgili, va ser reconegut pel millor expedient acad&egrave;mic.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9488-mireia-torres-rep-el-premi-enologa-de-prestigi-a-la-nit-de-lenologia-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9488-mireia-torres-rep-el-premi-enologa-de-prestigi-a-la-nit-de-lenologia-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1781722497La_Nit_de_lEnologia2026_premiats_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Escumostra pren el relleu del Cavatast amb més del doble de cellers</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 16 Jun 2026 18:03:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Cavatast fa un pas al costat i dona pas a Escumostra. La hist&ograve;rica mostra de vins escumosos i gastronomia de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia estrenar&agrave; nom, imatge i etapa en la seva 30a edici&oacute;, que se celebrar&agrave; els dies 2, 3 i 4 d&rsquo;octubre de 2026.Context:Escumostra &eacute;s la nova marca escollida per renovar el Cavatast i adaptar-lo a la realitat actual dels vins escumosos del territori. La mostra neix amb una voluntat inclusiva: sumar elaboradors, sensibilitats i projectes de refer&egrave;ncia del m&oacute;n dels escumosos, amb Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia com a epicentre. El concepte central de la nova marca &eacute;s &ldquo;On l&rsquo;escum&oacute;s es troba&rdquo;, una idea que vol situar la fira com el gran punt de trobada dels vins escumosos del Pened&egrave;s.Per qu&egrave; &eacute;s important?	El canvi de nom arriba en una edici&oacute; simb&ograve;lica: els 30 anys de la mostra.	Per&ograve; no &eacute;s nom&eacute;s una renovaci&oacute; d&rsquo;imatge. Tamb&eacute; &eacute;s un canvi d&rsquo;estrat&egrave;gia per obrir la fira a una representaci&oacute; m&eacute;s &agrave;mplia del sector i consolidar-la com una de les grans cites enotur&iacute;stiques del Pened&egrave;s.	L&rsquo;objectiu &eacute;s que Escumostra sigui un espai compartit per elaboradors de Cava, Corpinnat, Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s i vins ancestrals.Qu&egrave; sabem?La primera edici&oacute; com a Escumostra arribar&agrave; amb m&eacute;s del doble de participants inscrits respecte al 2025.La mostra comptar&agrave; amb productes de 50 cellers elaboradors:	21 representants de la DO Cava.	13 elaboradors de Corpinnat.	11 elaboradors de Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s.	5 elaboradors d&rsquo;ancestrals.A m&eacute;s, s&rsquo;hi afegiran estands de gastronomia i dels pobles agermanats de Zegama i Ca&ntilde;ete La Real.En total, la xifra d&rsquo;empreses participants arribar&agrave; a 60.A la pr&agrave;ctica:Aquest creixement obligar&agrave; a repensar la distribuci&oacute; i l&rsquo;espai de la mostra, que tornar&agrave; a celebrar-se al parc Llu&iacute;s Companys i al Cam&iacute; dels Paperers de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia.Escumostra mantindr&agrave; l&rsquo;ess&egrave;ncia de la fira com a aparador dels escumosos, per&ograve; hi afegir&agrave; una mirada m&eacute;s global i transversal.El programa inclour&agrave; tastos guiats, propostes gastron&ograve;miques de proximitat, activitats amb professionals del sector, visites i degustacions a cellers, m&uacute;sica en directe i activitats per a tots els p&uacute;blics.Qu&egrave; diuen?	Durant la presentaci&oacute; de la nova marca, l&rsquo;alcalde de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia, Pere Vernet, i el regidor de Turisme, Pedro Campos, han agra&iuml;t la generositat dels cellers per fer possible una mostra que abraci les diferents sensibilitats del sector.	Tamb&eacute; han destacat que el canvi d&rsquo;estrat&egrave;gia ha de servir per marcar un cam&iacute; d&rsquo;entesa i per fer avan&ccedil;ar conjuntament el territori i el sector dels vins escumosos.	El publicitari Xavier Garcia, director creatiu de la nova marca juntament amb l&rsquo;ag&egrave;ncia Linkemann, ha explicat que Escumostra es construeix al voltant d&rsquo;una idea clara: convertir Sant Sadurn&iacute; en el lloc &ldquo;on l&rsquo;escum&oacute;s es troba&rdquo;.Dates i horarisEscumostra se celebrar&agrave; del 2 al 4 d&rsquo;octubre de 2026. Els horaris seran:	Divendres 2 d&rsquo;octubre, de 19 h a 23 h.	Dissabte 3 d&rsquo;octubre, de 12 h a 23 h.	Diumenge 4 d&rsquo;octubre, de 12 h a 17 h.Ubicaci&oacute;	La mostra tindr&agrave; lloc al parc Llu&iacute;s Companys de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia i a la via p&uacute;blica, amb el Cam&iacute; dels Paperers com un dels espais principals del recorregut.Tiquets	Els tiquets de degustaci&oacute; de cava i gastronomia tindran un preu de 10 euros i inclouran 6 tiquets.	La compra de la copa de tast costar&agrave; 5 euros.	El lloguer de la copa de tast costar&agrave; 3 euros.Els tiquets i la copa oficial es podran adquirir anticipadament a l&rsquo;Oficina de Turisme a partir del 23 de setembre. Tamb&eacute; es podran comprar als punts de venda de la Mostra a partir del 2 d&rsquo;octubre, a les 19 h.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9487-escumostra-pren-el-relleu-del-cavatast-amb-mes-del-doble-de-cellers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9487-escumostra-pren-el-relleu-del-cavatast-amb-mes-del-doble-de-cellers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1781626289escumostra_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Aquesta empresa vinícola, entre les 100 millors per treballar a Espanya segons Forbes</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 16 Jun 2026 14:54:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Freixenet ha estat reconeguda novament entre les 100 millors empreses per treballar a Espanya, segons el llistat de 2026 publicat per la revista Forbes. La companyia de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia entra per quart any en aquest r&agrave;nquing, que destaca les organitzacions m&eacute;s ben valorades per la seva gesti&oacute; del talent i la seva proposta de valor per als empleats.Context:Forbes elabora anualment aquesta llista amb empreses de m&eacute;s de 250 treballadors. En l&rsquo;edici&oacute; de 2026, el r&agrave;nquing s&rsquo;ha fet a partir d&rsquo;un proc&eacute;s d&rsquo;avaluaci&oacute; independent de Sigma Dos, que ha analitzat les opinions de professionals de m&eacute;s de 2.000 empreses. El reconeixement refor&ccedil;a l&rsquo;estrat&egrave;gia de Freixenet en l&rsquo;&agrave;mbit de Persones i Cultura, centrada en el desenvolupament del talent, el benestar dels equips i la transformaci&oacute; cultural de l&rsquo;organitzaci&oacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important?El guard&oacute; situa Freixenet entre les companyies espanyoles m&eacute;s valorades com a lloc de treball. Tamb&eacute; posa el focus en un &agrave;mbit cada vegada m&eacute;s rellevant per a les empreses del vi: la capacitat d&rsquo;atreure, retenir i desenvolupar talent en un sector que viu canvis profunds en consum, mercat i organitzaci&oacute; interna.El motiu:Segons la companyia, el reconeixement avala el proc&eacute;s de transformaci&oacute; cultural impulsat per l&rsquo;&agrave;rea de Persones i Cultura. Freixenet ha estructurat aquest proc&eacute;s al voltant de quatre pilars corporatius: empoderament, aprenentatge i curiositat, orientaci&oacute; al consumidor i celebraci&oacute; de la vida.Per aterrar aquests principis a l&rsquo;organitzaci&oacute;, l&rsquo;empresa ha creat un equip de Culture Champions, format per professionals de diferents departaments, nivells i perfils. Aquest equip ha impulsat workshops, ha recollit aportacions internes i ha mesurat l&rsquo;impacte de la cultura corporativa a trav&eacute;s de KPIs vinculats a la rellev&agrave;ncia i aplicaci&oacute; de cada pilar.A la pr&agrave;ctica:D&rsquo;aquest proc&eacute;s participatiu n&rsquo;han sorgit 22 iniciatives orientades a refor&ccedil;ar els quatre pilars culturals de Freixenet. Algunes ja s&rsquo;han implementat i d&rsquo;altres estan en proc&eacute;s. La companyia tamb&eacute; ha desplegat programes de salut i benestar per als seus equips, amb tallers de ioga, core, nutrici&oacute; i mindfulness, sessions de suport psicol&ograve;gic individualitzat i un servei de fisioter&agrave;pia in company amb finalitats preventives i correctives.Qu&egrave; diuen?Cristina Garcia Brunet, directora de Persones i Cultura de Freixenet, afirma que l&rsquo;objectiu &eacute;s &ldquo;impulsar una cultura que connecta les persones amb el negoci i el consumidor de manera sostenible, posant en valor el talent, la diversitat i l&rsquo;empoderament&rdquo;. Garcia Brunet tamb&eacute; ha estat inclosa novament a la llista Forbes dels 100 millors directors de Recursos Humans.Amb xifres:Freixenet forma part del r&agrave;nquing de Forbes per quart any. La companyia ha impulsat m&eacute;s de 21.800 hores de formaci&oacute; per al 100% de la plantilla.Tamb&eacute; ha incrementat un 20% la pres&egrave;ncia de dones en posicions directives en els darrers quatre anys. A m&eacute;s, ha definit 22 iniciatives internes per refor&ccedil;ar la seva cultura corporativa.En profunditat:La proposta de valor de Freixenet tamb&eacute; inclou iniciatives orientades al desenvolupament professional i a la integraci&oacute; dels equips. Entre elles hi ha el Graduate Program i la Welcome Week, pensats per oferir una immersi&oacute; cultural i una visi&oacute; global del negoci. La companyia tamb&eacute; destaca la seva aposta per la igualtat. Segons Freixenet, va ser la primera empresa del sector a aprovar un Pla d&rsquo;Igualtat, actualitzat el 2024. El 2025, a m&eacute;s, va aprovar un Pla LGTBI+ que la companyia considera pioner en l&rsquo;&agrave;mbit del vi.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9486-aquesta-empresa-vinicola-entre-les-100-millors-per-treballar-a-espanya-segons-forbes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9486-aquesta-empresa-vinicola-entre-les-100-millors-per-treballar-a-espanya-segons-forbes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202509/1200_1757052091pexels-bryllupsfotograf-forevigt-434995-1121331_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Aquesta Garnatxa Blanca elaborada per Makro, medalla d'or al concurs Grenaches du Monde</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 16 Jun 2026 14:47:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[ La Sastrer&iacute;a Garnatxa Blanca DO Terra Alta, elaborat per la Cooperativa Sant Josep de Bot per a Makro, ha obtingut la medalla d&rsquo;or al Concurs Internacional Grenaches du Monde 2026. &Eacute;s la tercera vegada en els darrers anys que aquest vi de marca pr&ograve;pia del distribu&iuml;dor majorista rep aquest reconeixement.Context:El vi &eacute;s una refer&egrave;ncia de la gamma pr&ograve;pia de Makro, companyia especialitzada en distribuci&oacute; majorista multicanal per a l&rsquo;hostaleria. La Sastrer&iacute;a Garnatxa Blanca DO Terra Alta es comercialitza des de 2019 i s&rsquo;elabora a la prov&iacute;ncia de Tarragona, concretament a la Cooperativa Sant Josep, ubicada a Bot. El guard&oacute; refor&ccedil;a la traject&ograve;ria d&rsquo;aquest vi, que ja havia estat distingit amb medalla d&rsquo;or a Grenaches du Monde en les edicions de 2023 i 2025.Per qu&egrave; &eacute;s important?El reconeixement situa de nou la garnatxa blanca de la Terra Alta en un aparador internacional. Tamb&eacute; posa en valor el paper del cooperativisme, la producci&oacute; local i les aliances entre distribu&iuml;dors i cellers elaboradors per crear vins pensats espec&iacute;ficament per a l&rsquo;hostaleria. En aquest cas, La Sastrer&iacute;a &eacute;s un vi de producci&oacute; limitada, amb unes 5.000 ampolles per collita, que es distribueix a tots els centres de Makro a Espanya. El80% de les vendes es concentren a Catalunya.El motiu:Segons Makro, aquest vi &eacute;s fruit d&rsquo;una col&middot;laboraci&oacute; de llarg recorregut amb productors locals i d&rsquo;una aposta per vins amb origen, qualitat i valor per a l&rsquo;hostaleria. Albert Planas, director de Compres de Makro, ha destacat que el premi reconeix &ldquo;l&rsquo;excel&middot;lent feina de la Cooperativa Sant Josep&rdquo; i demostra que l&rsquo;aposta de la companyia pel producte local i per les marques pr&ograve;pies de qualitat conven&ccedil; tant els hostalers com els jurats internacionals.A la pr&agrave;ctica:La Sastrer&iacute;a Garnatxa Blanca DO Terra Alta surt habitualment al mercat durant el mes de mar&ccedil;. Aquest calendari respon a les necessitats de la garnatxa blanca de la Terra Alta, que, segons la companyia, necessita un per&iacute;ode de rep&ograve;s d&rsquo;entre 4 i 5 mesos en ampolla per acabar d&rsquo;arrodonir els seus matisos i potenciar la complexitat arom&agrave;tica.En profunditat:La relaci&oacute; de Makro amb el territori tarragon&iacute; s&rsquo;emmarca en la col&middot;laboraci&oacute; que la companyia mant&eacute; des de 2013 amb Uni&oacute;, cooperativa de segon grau amb seu a Reus. La Cooperativa Sant Josep, encarregada de l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;aquest vi, forma part d&rsquo;Uni&oacute;. A m&eacute;s de La Sastrer&iacute;a Garnatxa Blanca, Makro tamb&eacute; distribueix als seus centres altres marques de la cooperativa tarragonina.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9485-aquesta-garnatxa-blanca-elaborada-per-makro-medalla-dor-al-concurs-grenaches-du-monde</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9485-aquesta-garnatxa-blanca-elaborada-per-makro-medalla-dor-al-concurs-grenaches-du-monde</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1781785707La_Sastreria_portada.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Juvé and Camps ret homenatge al seu fundador amb el nou Gran Tribut Joan Juvé</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 15 Jun 2026 14:51:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Juv&eacute; &amp; Camps rebateja un dels seus escumosos m&eacute;s emblem&agrave;tics. Gran Juv&eacute; &amp; Camps passa a dir-se Gran Tribut Joan Juv&eacute;, una nova identitat que vol retre homenatge a Joan Juv&eacute; Baqu&eacute;s, fundador del celler, i posar en valor la traject&ograve;ria pionera de la casa en els escumosos de llarga crian&ccedil;a.Context:El canvi de nom i d&rsquo;imatge arriba m&eacute;s de cinquanta anys despr&eacute;s del naixement d&rsquo;aquest escum&oacute;s, creat el 1972 com una de les grans expressions de Juv&eacute; &amp; Camps. Des d&rsquo;aleshores, Gran Juv&eacute; &amp; Camps ha estat una de les refer&egrave;ncies hist&ograve;riques del celler de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia, vinculada al m&egrave;tode tradicional, a les llargues criances i a una clara vocaci&oacute; gastron&ograve;mica.Per qu&egrave; &eacute;s important?La nova identitat no modifica l&rsquo;ess&egrave;ncia del vi, per&ograve; s&iacute; que refor&ccedil;a el seu relat. Gran Tribut Joan Juv&eacute; vol posar en primer pla tres idees centrals en la hist&ograve;ria del celler: el llegat familiar, l&rsquo;origen i el valor del temps.Qu&egrave; diuen?	Segons Meritxell Juv&eacute;, quarta generaci&oacute; de la fam&iacute;lia Juv&eacute; i actual consellera delegada del celler, &ldquo;Gran Tribut Joan Juv&eacute; respon al desig de recon&egrave;ixer una hist&ograve;ria familiar que forma part essencial de la nostra identitat i retre homenatge a la traject&ograve;ria pionera de Juv&eacute; &amp; Camps en els escumosos de llarga crian&ccedil;a&rdquo;.Qu&egrave; sabem?Gran Tribut Joan Juv&eacute; &eacute;s l&rsquo;evoluci&oacute; de Gran Juv&eacute; &amp; Camps, un escum&oacute;s nascut el 1972. S&rsquo;elabora pel m&egrave;tode tradicional i mant&eacute; una crian&ccedil;a de m&eacute;s de 80 mesos. El cupatge prov&eacute; d&rsquo;una selecci&oacute; de parcel&middot;les de xarel&middot;lo, macabeu, chardonnay mediterrani i parellada. Les vinyes s&oacute;n pr&ograve;pies i 100% ecol&ograve;giques. Els ra&iuml;ms procedeixen de finques emblem&agrave;tiques del celler com Espiells, Mediona (amb Can Massana) i La Cuscona.El motiu:El canvi busca explicar millor el pes simb&ograve;lic d&rsquo;aquest escum&oacute;s dins la hist&ograve;ria de Juv&eacute; &amp; Camps. El nou nom fa refer&egrave;ncia directa a Joan Juv&eacute; Baqu&eacute;s, fundador del celler i figura clau en la manera d&rsquo;entendre el vi de la fam&iacute;lia. Joan Juv&eacute; Santacana, president de Juv&eacute; &amp; Camps, afirma que el fet que aquest escum&oacute;s porti el nom del seu avi &eacute;s &ldquo;una manera de retre homenatge a l&rsquo;origen de la nostra hist&ograve;ria familiar i a la seva manera d&rsquo;entendre el vi&rdquo;.En profunditat:Gran Tribut Joan Juv&eacute; neix d&rsquo;una selecci&oacute; minuciosa de vinyes pr&ograve;pies situades en diferents finques del celler: Espiells aporta identitat i estructura. Mediona, amb Can Massana, hi suma frescor, tensi&oacute; i eleg&agrave;ncia i la Cuscona dona profunditat, equilibri i car&agrave;cter mediterrani. Aquesta combinaci&oacute; d&rsquo;or&iacute;gens permet construir un escum&oacute;s de gran precisi&oacute;, on la vinya marca el car&agrave;cter i la llarga crian&ccedil;a n&rsquo;afina l&rsquo;expressi&oacute;.Amb xifres:El nou Gran Tribut Joan Juv&eacute; ja ha estat reconegut aquest 2026 per la cr&iacute;tica especialitzada. Ha obtingut 95 punts a la Guia Pe&ntilde;&iacute;n, 93 punts de Tim Atkin i 93 punts de Wine Spectator.Per acabar:Amb Gran Tribut Joan Juv&eacute;, Juv&eacute; &amp; Camps obre una nova etapa per a una de les seves refer&egrave;ncies hist&ograve;riques. El celler mant&eacute; el vincle amb el vi que va n&eacute;ixer el 1972, per&ograve; el projecta cap al futur amb una nova identitat centrada en el llegat familiar, el territori i la confian&ccedil;a en les llargues criances.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9484-juve--camps-ret-homenatge-al-seu-fundador-amb-el-nou-gran-tribut-joan-juve</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9484-juve--camps-ret-homenatge-al-seu-fundador-amb-el-nou-gran-tribut-joan-juve</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_178159647826_Gran_Reserva_1264_2_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>L'enoturisme a Catalunya ja no va només de visitar cellers</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 11 Jun 2026 15:47:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Durant anys, parlar d&rsquo;enoturisme a Catalunya era parlar, sobretot, de visites a cellers. Un recorregut per la finca, una explicaci&oacute; del proc&eacute;s d&rsquo;elaboraci&oacute;, un tast final i, en molts casos, la possibilitat de comprar vi directament al productor.Aquest model continua sent central, per&ograve; ja no explica tota la realitat del sector.Context: El Wine Travel Observer 2025 mostra que l&rsquo;enoturisme catal&agrave; s&rsquo;ha ampliat i s&rsquo;ha fet m&eacute;s transversal. La relaci&oacute; entre vi, territori i visitant ja no es construeix nom&eacute;s dins del celler, sin&oacute; tamb&eacute; en restaurants, allotjaments, ag&egrave;ncies especialitzades, botigues de vins, agrobotigues, wine bars i espais culturals.L&rsquo;estudi identifica:	M&eacute;s de 1.600 projectes vinculats a l&rsquo;enoturisme.	1.382 negocis &uacute;nics.	259 respostes v&agrave;lides.	435 cellers visitables.	469 restaurants amb sensibilitat enotur&iacute;stica.	111 allotjaments vinculats a l&rsquo;enoturisme.	83 ag&egrave;ncies de viatge i empreses de serveis.	177 botigues de vins.	27 agrobotigues.	191 wine bars.	34 espais culturals del vi. Foto: Maria Rosa Ferr&eacute;Qu&egrave; sabem?El Wine Travel Observer 2025 &eacute;s la tercera fase d&rsquo;un projecte d&rsquo;an&agrave;lisi sectorial impulsat en col&middot;laboraci&oacute; amb l&rsquo;Escola d&rsquo;Enoturisme de Catalunya i el Consorci per a la Formaci&oacute; Cont&iacute;nua de Catalunya.La primera edici&oacute;, el 2023, es va centrar en els cellers visitables. El 2024, l&rsquo;estudi es va ampliar a restaurants, allotjaments, ag&egrave;ncies de viatge i empreses de serveis. El 2025, incorpora per primera vegada botigues de vins, agrobotigues, wine bars i espais culturals del vi.L&rsquo;objectiu de l&rsquo;informe no &eacute;s fer un r&agrave;nquing ni avaluar projectes concrets. El prop&ograve;sit &eacute;s entendre com s&rsquo;estructura l&rsquo;oferta enotur&iacute;stica a Catalunya i analitzar-la a partir de tres grans eixos:	Sostenibilitat.	Responsabilitat.	Innovaci&oacute;.En xifre:Catalunya compta amb 903 cellers o projectes elaboradors actius. D&rsquo;aquests, 435 s&oacute;n cellers visitables. Aix&ograve; vol dir que el 48% dels elaboradors catalans ofereixen activitats d&rsquo;enoturisme. La dada &eacute;s rellevant perqu&egrave; confirma que gaireb&eacute; un de cada dos projectes elaboradors ja incorpora alguna forma d&rsquo;obertura al p&uacute;blic.El celler continua sent el punt de partida natural de l&rsquo;enoturisme catal&agrave;, per&ograve; l&rsquo;informe amplia la mirada cap a altres espais on tamb&eacute; es construeix cultura del vi: restaurants que prescriuen vins locals, allotjaments que recomanen visites, botigues que expliquen producte i territori, wine bars que apropen el vi a p&uacute;blics urbans i espais culturals que posen en valor el patrimoni vitivin&iacute;cola.La fotografia general:L&rsquo;enoturisme catal&agrave; apareix com un ecosistema divers, format per agents amb funcions diferents dins d&rsquo;una mateixa cadena de valor.Els cellers concentren la part productiva i experiencial. Els restaurants connecten vi, gastronomia i prescripci&oacute;. Els allotjaments funcionen com a punts d&rsquo;acollida i recomanaci&oacute;. Les ag&egrave;ncies i empreses de serveis dissenyen i comercialitzen experi&egrave;ncies. Les botigues de vi, les agrobotigues i els wine bars actuen com a espais de venda, consum, descoberta i divulgaci&oacute;. Els espais culturals aporten patrimoni, hist&ograve;ria i relat.Aquesta mirada &eacute;s important perqu&egrave; situa l&rsquo;enoturisme m&eacute;s enll&agrave; de les rutes i dels territoris vitivin&iacute;coles tradicionals. Tamb&eacute; apareix en entorns urbans, en zones tur&iacute;stiques i en espais quotidians on el vi es converteix en porta d&rsquo;entrada al territori.Cellers visitables:Els cellers continuen sent la base m&eacute;s recognoscible de l&rsquo;enoturisme catal&agrave;. L&rsquo;estudi identifica 435 cellers visitables i analitza 100 respostes en profunditat.En aquest &agrave;mbit, la responsabilitat territorial &eacute;s una de les dimensions m&eacute;s consolidades. Els cellers catalans mostren una forta vinculaci&oacute; amb prove&iuml;dors locals, patrimoni, paisatge i activitat durant tot l&rsquo;any.Algunes dades rellevants:	El 96% treballa amb prove&iuml;dors locals.	El 88% promou el patrimoni cultural i paisatg&iacute;stic.	El 95% ofereix activitats durant tot l&rsquo;any.	El 82% dona feina a personal local amb condicions laborals dignes.	El 80% disposa de certificaci&oacute; ecol&ograve;gica.	El 60% ha millorat l&rsquo;efici&egrave;ncia energ&egrave;tica o disposa de plaques solars.	El 65% composta residus org&agrave;nics de la vinificaci&oacute;.	El 79% gestiona la coberta vegetal com a mesura d&rsquo;adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic.La pres&egrave;ncia digital b&agrave;sica est&agrave; molt estesa: el 98% dels cellers disposa de web i el 99% utilitza xarxes socials. Tot i aix&ograve;, l&rsquo;aplicaci&oacute; de noves tecnologies en la gesti&oacute; tur&iacute;stica &eacute;s m&eacute;s limitada: nom&eacute;s el 37% les aplica, i el 42% reconeix que no disposa de recursos o estrat&egrave;gia per innovar.Restaurants:L&rsquo;informe identifica 469 restaurants que poden considerar-se establiments d&rsquo;enoturisme, amb 47 respostes analitzades.Aquests restaurants no apareixen nom&eacute;s com a llocs on es consumeix vi. Tamb&eacute; actuen com a espais de prescripci&oacute; i com a punts de connexi&oacute; entre el client, els vins catalans i els productors del territori.La pres&egrave;ncia de vi de proximitat a les cartes &eacute;s un dels indicadors m&eacute;s clars:	El 53,2% treballa amb m&eacute;s del 75% de vins locals.	El 34% se situa entre el 50% i el 75% de vins locals.	El 48,9% inclou petits productors i vins singulars de proximitat.	El 27,7% selecciona activament vins ecol&ograve;gics, biodin&agrave;mics o de m&iacute;nima intervenci&oacute;.Tamb&eacute; hi ha aven&ccedil;os en gesti&oacute; ambiental: el 85,1% fa recollida selectiva i el 53,2% aplica mesures per reduir el malbaratament de vi.En canvi, la innovaci&oacute; digital avan&ccedil;ada encara &eacute;s limitada. Nom&eacute;s el 8,5% disposa d&rsquo;estrat&egrave;gies digitals avan&ccedil;ades vinculades al vi.Allotjaments:L&rsquo;estudi identifica 111 allotjaments amb criteri enotur&iacute;stic i analitza 24 respostes en profunditat. Aquests establiments no es limiten a oferir una habitaci&oacute;. Funcionen com a nodes d&rsquo;acollida, recomanaci&oacute; i connexi&oacute; amb el territori vitivin&iacute;cola.El seu paper s&rsquo;observa sobretot en tres &agrave;mbits: pres&egrave;ncia de vi local, prescripci&oacute; d&rsquo;experi&egrave;ncies i col&middot;laboraci&oacute; amb agents del territori.Algunes dades:	El 58,3% disposa d&rsquo;una selecci&oacute; local visible i activa de vins catalans.	El 20,8% ofereix una proposta estable amb relat i possibles maridatges.	El 50% ofereix rutes a peu o en bicicleta per descobrir cellers propers.	El 45,8% ofereix mapes, codis QR i recomanacions personalitzades.	El 41,7% proposa itineraris propis amb reserves incloses.	El 75% prioritza prove&iuml;dors i projectes del territori.La digitalitzaci&oacute; existeix, per&ograve; encara &eacute;s b&agrave;sica. El 62,5% disposa de web i codis QR, per&ograve; nom&eacute;s el 4,2% ofereix itineraris interactius i cap establiment enquestat incorpora recursos immersius.Ag&egrave;ncies i empreses de serveis:L&rsquo;informe identifica 83 negocis vinculats a l&rsquo;organitzaci&oacute;, comercialitzaci&oacute; i prestaci&oacute; de serveis d&rsquo;enoturisme. La mostra analitzada &eacute;s redu&iuml;da, amb 7 respostes, i per aix&ograve; l&rsquo;estudi recomana interpretar els resultats com a tend&egrave;ncies.Aquestes empreses compleixen una funci&oacute; estructural: dissenyen experi&egrave;ncies, connecten cellers, restaurants, allotjaments i visitants, i ajuden a transformar recursos dispersos en productes comercialitzables.L&rsquo;informe destaca la seva sensibilitat cap a la sostenibilitat i la responsabilitat, especialment en el disseny d&rsquo;itineraris, la selecci&oacute; de prove&iuml;dors, la gesti&oacute; de grups i la relaci&oacute; amb el territori.Botigues, agrobotigues i wine bars:L&rsquo;edici&oacute; 2025 incorpora tres tipologies que amplien la lectura tradicional de l&rsquo;enoturisme.Les botigues de vins apareixen com a espais de prescripci&oacute;, venda especialitzada i divulgaci&oacute;. L&rsquo;estudi identifica 177 botigues vinculades a l&rsquo;enoturisme i analitza 37 respostes.Les agrobotigues representen l&rsquo;enoturisme de proximitat rural. L&rsquo;informe n&rsquo;identifica 27 i analitza 6 respostes. La seva funci&oacute; es vincula al producte local, la venda directa i la connexi&oacute; amb el territori.Els wine bars apareixen com a espais h&iacute;brids de consum, descoberta i prescripci&oacute;. L&rsquo;estudi n&rsquo;identifica 191 i analitza 30 respostes. El seu paper &eacute;s especialment rellevant en entorns urbans o tur&iacute;stics, on poden apropar el vi catal&agrave; a p&uacute;blics que no sempre arriben al territori vitivin&iacute;cola d&rsquo;origen.Espais culturals del vi:L&rsquo;informe identifica 34 espais culturals del vi i analitza 9 respostes.Aquesta categoria inclou museus, centres d&rsquo;interpretaci&oacute; i altres espais vinculats a la cultura vitivin&iacute;cola. La seva funci&oacute; principal &eacute;s construir relat al voltant del vi: patrimoni, paisatge, hist&ograve;ria, identitat i cultura.Sostenibilitat:La sostenibilitat &eacute;s present en moltes pr&agrave;ctiques del sector, especialment en cellers, restaurants i allotjaments.	Als cellers, destaquen la certificaci&oacute; ecol&ograve;gica, l&rsquo;efici&egrave;ncia energ&egrave;tica, la gesti&oacute; de residus, l&rsquo;adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic i el treball amb recursos locals.	Als restaurants, la sostenibilitat apareix sobretot en la pres&egrave;ncia de vins de proximitat, la reducci&oacute; del malbaratament, la recollida selectiva i la compra directa o local.	Als allotjaments, s&rsquo;observa en la pres&egrave;ncia de vins catalans, la mobilitat sostenible, la integraci&oacute; paisatg&iacute;stica i la selecci&oacute; de prove&iuml;dors del territori.	L&rsquo;informe detecta, per&ograve;, un menor desenvolupament en sistemes formals d&rsquo;avaluaci&oacute;, indicadors i certificacions tur&iacute;stiques.Responsabilitat:La responsabilitat &eacute;s una de les dimensions m&eacute;s consolidades de l&rsquo;enoturisme catal&agrave;.	L&rsquo;informe la relaciona amb la comunitat local, el relat cultural, l&rsquo;accessibilitat, el consum conscient i la funci&oacute; educativa del vi.	Als cellers, aquesta dimensi&oacute; es reflecteix en el treball amb prove&iuml;dors locals, la promoci&oacute; del patrimoni cultural i paisatg&iacute;stic, la contractaci&oacute; de personal local i la desestacionalitzaci&oacute; de l&rsquo;oferta.	Als restaurants i allotjaments, apareix en la prescripci&oacute; del territori, el suport a petits productors, la col&middot;laboraci&oacute; amb agents locals i la capacitat d&rsquo;explicar el vi m&eacute;s enll&agrave; del servei o la venda.Innovaci&oacute;:La innovaci&oacute; &eacute;s la dimensi&oacute; amb menor desenvolupament.La pres&egrave;ncia digital b&agrave;sica est&agrave; molt estesa, per&ograve; l&rsquo;informe diferencia entre tenir pres&egrave;ncia en canals digitals i aplicar innovaci&oacute; real en la gesti&oacute;, la mesura o el disseny d&rsquo;experi&egrave;ncies.Els principals d&egrave;ficits apareixen en:	Tecnologies avan&ccedil;ades.	&Uacute;s de dades.	Sistemes de mesura.	Eines interactives.	Recursos immersius.	Col&middot;laboraci&oacute; amb centres de recerca.	Estrat&egrave;gies espec&iacute;fiques d&rsquo;innovaci&oacute;.Als cellers, nom&eacute;s el 37% aplica noves tecnologies en la gesti&oacute; tur&iacute;stica. Als restaurants, nom&eacute;s el 8,5% disposa d&rsquo;estrat&egrave;gies digitals avan&ccedil;ades vinculades al vi. Als allotjaments, nom&eacute;s el 4,2% ofereix itineraris interactius.Conclusions del informeEl Wine Travel Observer 2025 mostra un enoturisme catal&agrave; en fase d&rsquo;ampliaci&oacute;.L&rsquo;oferta ja no es concentra nom&eacute;s en els cellers. El sistema incorpora nous agents gastron&ograve;mics, comercials, culturals, tur&iacute;stics i urbans.Les principals conclusions de l&rsquo;informe s&oacute;n:	L&rsquo;enoturisme catal&agrave; disposa d&rsquo;una base &agrave;mplia i diversa.	La responsabilitat territorial &eacute;s una de les dimensions m&eacute;s consolidades.	La sostenibilitat avan&ccedil;a, tot i que amb diferents nivells de sistematitzaci&oacute;.	La innovaci&oacute; presenta un desenvolupament m&eacute;s incipient.	El sector mostra marge de millora en mesura, digitalitzaci&oacute; avan&ccedil;ada, certificacions, professionalitzaci&oacute; i gesti&oacute; basada en dades.	El vi funciona com a eix de connexi&oacute; entre territori, paisatge, cultura, comer&ccedil; local i visitant.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9483-lenoturisme-a-catalunya-ja-no-va-nomes-de-visitar-cellers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9483-lenoturisme-a-catalunya-ja-no-va-nomes-de-visitar-cellers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1782472504Paisatge_vinya.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Per primera vegada a la història, una dona presidirà la DO Cava</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 11 Jun 2026 14:42:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Ple del Consell Regulador de la DO Cava ha escollit Marta Vidal com a nova presidenta de la denominaci&oacute; per als pr&ograve;xims quatre anys. La votaci&oacute; s&rsquo;ha fet aquest dijous, 11 de juny de 2026, a la seu del Consell Regulador, a Vilafranca del Pened&egrave;s.Vidal ha estat elegida per majoria absoluta dels vocals del Ple, integrat de manera parit&agrave;ria per representants del sector productor i elaborador.Per qu&egrave; &eacute;s important?	Marta Vidal es converteix en la primera dona que assumeix la presid&egrave;ncia de la DO Cava.	La seva elecci&oacute; obre una nova etapa en un moment clau per a la denominaci&oacute;, marcada pel debat sobre el valor del producte, la situaci&oacute; de la vinya, el posicionament del Cava i la necessitat de refor&ccedil;ar la confian&ccedil;a entre els diferents agents del sector.Qu&egrave; sabem?Marta Vidal &eacute;s nascuda al Pened&egrave;s. &Eacute;s llicenciada en Administraci&oacute; i Direcci&oacute; d&rsquo;Empreses. Ha desenvolupat bona part de la seva traject&ograve;ria professional en el sector bancari, on ha ocupat diferents c&agrave;rrecs directius. Des de 2017 &eacute;s CEO de Vallformosa, celler de Vilob&iacute; del Pened&egrave;s amb m&eacute;s de 150 anys d&rsquo;hist&ograve;ria. Al capdavant de Vallformosa, ha liderat una etapa de transformaci&oacute; i professionalitzaci&oacute; del model empresarial del celler.Qu&egrave; diu?	Vidal ha agra&iuml;t la confian&ccedil;a del Ple i ha assegurat que assumeix la presid&egrave;ncia &ldquo;amb il&middot;lusi&oacute;, humilitat, respecte i un comprom&iacute;s absolut cap al futur del Cava&rdquo;.	La nova presidenta tamb&eacute; ha situat com a objectiu central del mandat construir una visi&oacute; compartida del sector per posicionar el Cava &ldquo;on realment es mereix&rdquo;.Les prioritats del mandat:Les tres grans l&iacute;nies estrat&egrave;giques del nou mandat seran:	Prestigiar la DO Cava.	Valorar la vinya.	Generar confian&ccedil;a en el sector.Marta Vidal i David Sendra, presidenta i vicepresident de la DO CavaQui &eacute;s qui?El mandat de Marta Vidal tindr&agrave; una durada de quatre anys. El Ple tamb&eacute; ha elegit David Sendra Angl&egrave;s com a vicepresident de la DO Cava. Sendra acompanyar&agrave; la nova presid&egrave;ncia durant aquesta nova etapa. El Ple del Consell Regulador de la DO Cava est&agrave; format per representants dels viticultors, dels elaboradors de vi base i dels cellers elaboradors. Entre els vocals hi ha representants de cooperatives, viticultors no adscrits a cooperatives i elaboradors vinculats a empreses i entitats com AECAVA, Freixenet, Garc&iacute;a Carri&oacute;n, Codorn&iacute;u, Pere Ventura, Sumarroca o Vinya Torreblanca, entre d&rsquo;altres.En profunditat:L&rsquo;elecci&oacute; de Marta Vidal arriba despr&eacute;s de la renovaci&oacute; del Ple del Consell Regulador i situa al capdavant de la denominaci&oacute; un perfil empresarial amb experi&egrave;ncia en gesti&oacute;, finances i transformaci&oacute; corporativa.La seva arribada a la presid&egrave;ncia es produeix en un context en qu&egrave; el Cava busca refor&ccedil;ar el seu posicionament, consolidar el valor de les llargues criances, avan&ccedil;ar en el reconeixement de la vinya i mantenir l&rsquo;equilibri entre productors i elaboradors.La nova presidenta haur&agrave; de liderar aquest full de ruta des d&rsquo;un organisme que agrupa una realitat &agrave;mplia i diversa, amb interessos diferents per&ograve; amb un objectiu com&uacute;: refor&ccedil;ar el prestigi i la projecci&oacute; de la DO Cava.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9482-per-primera-vegada-a-la-historia-una-dona-presidira-la-do-cava</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9482-per-primera-vegada-a-la-historia-una-dona-presidira-la-do-cava</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1781182156marta_vidal_docava.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Adrià Rabadà deixa la presidència de Castell d'Or</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 11 Jun 2026 11:57:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Adri&agrave; Rabad&agrave; ha anunciat la seva decisi&oacute; de deixar la presid&egrave;ncia de Castell d&rsquo;Or, c&agrave;rrec que ocupava des del juliol de 2017. La decisi&oacute; es va comunicar durant la reuni&oacute; del Consell d&rsquo;Administraci&oacute; del grup i obre ara el proc&eacute;s per escollir la persona que n&rsquo;assumir&agrave; el relleu.Context:Rabad&agrave; tanca una etapa de m&eacute;s de nou anys al capdavant de Castell d&rsquo;Or. Durant aquest per&iacute;ode, el grup ha viscut una profunda transformaci&oacute; estructural, ha modernitzat processos i ha refor&ccedil;at la seva posici&oacute; com un dels operadors rellevants del sector vitivin&iacute;cola catal&agrave;. El relleu es far&agrave; d&rsquo;acord amb els canals i procediments establerts als estatuts de la societat.Qu&egrave; diuen?Rabad&agrave; ha definit la decisi&oacute; com &ldquo;un canvi natural&rdquo; i ha assegurat que arriba amb el convenciment que es tanca una etapa important per al grup. Segons ha explicat, aquests anys han perm&egrave;s consolidar Castell d&rsquo;Or &ldquo;com un dels operadors de refer&egrave;ncia del sector vitivin&iacute;cola&rdquo;, amb un projecte que representa una part destacada del m&oacute;n dels viticultors i del cooperativisme. Tamb&eacute; ha remarcat que, despr&eacute;s de nou anys, &eacute;s &ldquo;un bon moment per donar pas a noves idees i lideratges&rdquo; que permetin afrontar nous reptes.Perqu&egrave; &eacute;s important?Una de les principals fites d&rsquo;aquest per&iacute;ode ha estat la creaci&oacute; de la nova seu corporativa de Castell d&rsquo;Or a Vila-rodona, a l&rsquo;Alt Camp. Les instal&middot;lacions tenen m&eacute;s de 9.500 m&sup2; i capacitat per a 10,5 milions d&rsquo;ampolles i m&eacute;s de 1.000 palets. El projecte tamb&eacute; inclou un magatzem log&iacute;stic de 1.840 m&sup2; equipat amb tecnologia avan&ccedil;ada per a la producci&oacute; i l&rsquo;embotellament.Amb xifres:	9 anys al capdavant del grup.	M&eacute;s de 9.500 m&sup2; de nova seu corporativa.	10,5 milions d&rsquo;ampolles de capacitat.	M&eacute;s de 1.000 palets.	1.840 m&sup2; de magatzem log&iacute;stic.	M&eacute;s d&rsquo;un 100% d&rsquo;increment de la plantilla durant aquesta etapa.El motiu:Segons Rabad&agrave;, la decisi&oacute; respon a la voluntat de donar pas a una nova etapa. El fins ara president considera que el grup ha completat una fase de consolidaci&oacute; i que ara &eacute;s el moment d&rsquo;obrir la porta a nous lideratges. Tamb&eacute; ha volgut agrair la confian&ccedil;a rebuda durant aquests anys i el treball compartit amb els equips, institucions i agents que han participat en el creixement del projecte.Per acabar:El Consell d&rsquo;Administraci&oacute; de Castell d&rsquo;Or iniciar&agrave; en els pr&ograve;xims dies el proc&eacute;s per designar la nova presid&egrave;ncia. El relleu marcar&agrave; l&rsquo;inici d&rsquo;una nova etapa per a un grup que, en els darrers anys, ha guanyat dimensi&oacute;, estructura i visibilitat dins del sector del vi i el cava.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9481-adria-rabada-deixa-la-presidencia-de-castell-dor</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9481-adria-rabada-deixa-la-presidencia-de-castell-dor</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1781172137bc5779c7-b1e3-45a6-b5b3-b3c9f3056399.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La nova Guia de Vins de Catalunya tasta 860 vins i es publicarà al novembre</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 11 Jun 2026 11:37:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Guia de Vins de Catalunya obre una nova etapa amb una edici&oacute; marcada per dues xifres: 860 vins tastats a cegues i 188 cellers participants. El tast professional s&rsquo;ha fet els dies 9 i 10 de juny a Vilamalla, amb un panell format per 67 sommeliers i professionals del vi.Context:La XIX edici&oacute; de La Guia de Vins de Catalunya incorpora una novetat rellevant: una doble puntuaci&oacute;. Per una banda, la puntuaci&oacute; professional, sorgida del tast a cegues fet per sommeliers i experts. Per l&rsquo;altra, una puntuaci&oacute; popular, que sortir&agrave; del tast d&rsquo;una selecci&oacute; de consumidors i aficionats al vi, els anomenats Wine Lovers.Qu&egrave; sabem?	El tast professional s&rsquo;ha fet els dies 9 i 10 de juny a la seu central de Wine Palace, a Vilamalla.	Hi han participat 67 sommeliers i professionals del vi.	S&rsquo;han analitzat 860 refer&egrave;ncies de 188 cellers d&rsquo;arreu del territori catal&agrave;.	La nova edici&oacute; de La Guia es presentar&agrave; previsiblement a mitjans de novembre.	El projecte est&agrave; liderat per Marc Subir&oacute;s, coordinador editorial, i Anna Vicens, responsable de tast.Tast professional de La Guia de Vins de Catalunya a la seu de Wine Palace, a Vilamalla.Per qu&egrave; &eacute;s important? La Guia vol refor&ccedil;ar el seu paper com a punt de trobada entre els cellers catalans i el consumidor final. La nova etapa mant&eacute; com a eixos la independ&egrave;ncia, la neutralitat i el rigor professional, per&ograve; afegeix una lectura m&eacute;s propera al mercat: la dels consumidors interessats en el vi catal&agrave;.El motiu: Marc Subir&oacute;s, coordinador editorial de La Guia, explica que l&rsquo;objectiu &eacute;s &ldquo;donar m&eacute;s visibilitat a La Guia de Vins de Catalunya per contribuir a la projecci&oacute; i el renom del vi catal&agrave;&rdquo;. Segons Subir&oacute;s, la primera edici&oacute; d&rsquo;aquesta nova etapa ha superat les expectatives inicials: &ldquo;Nosaltres estem m&eacute;s que satisfets per ser la primera edici&oacute; d&rsquo;aquesta nova etapa&rdquo;.Com funcionar&agrave; el tast popular? Els Wine Lovers seran consumidors finals i aficionats al vi que tastaran tamb&eacute; les refer&egrave;ncies a cegues. El sistema ser&agrave; similar al tast professional, per&ograve; adaptat a persones que no estan acostumades a llargues jornades de tast. Les sessions es faran a diferents centres Wine Palace repartits arreu de Catalunya, entre finals de juny i principis de juliol.Segons Marc Subir&oacute;s, &ldquo;s&rsquo;avaluaran tamb&eacute; a cegues tots els vins tastats aquests dos dies per s&egrave;ries ja definides anteriorment&rdquo; i la convocat&ograve;ria es far&agrave; amb clients habituals de les botigues.A la pr&agrave;ctica Un cop finalitzat el tast professional, La Guia activar&agrave; el tast dels Wine Lovers. Quan tamb&eacute; s&rsquo;hagi completat aquesta fase, comen&ccedil;ar&agrave; el proc&eacute;s de buidatge de resultats, ordenaci&oacute; de puntuacions i maquetaci&oacute; de la nova edici&oacute;. L&rsquo;equip de Wine Palace tindr&agrave; un paper clau en tot el proc&eacute;s, ja que s&rsquo;encarrega de servir els vins i d&rsquo;acompanyar les jornades de tast.Qu&egrave; diu Marc Subir&oacute;s? Sobre la participaci&oacute;, el coordinador editorial resumeix les xifres principals: &ldquo;En total han estat 188 cellers i 860 vins presentats d&rsquo;arreu del territori catal&agrave;&rdquo;. De cara al futur, Subir&oacute;s apunta que el repte &eacute;s fer cr&eacute;ixer el paper de La Guia com a eina de difusi&oacute;: &ldquo;Per l&rsquo;any vinent i pels propers el repte &eacute;s fer arribar m&eacute;s la veu i el potencial que t&eacute; La Guia per ajudar el vi catal&agrave; i els cellers com a plataforma de difusi&oacute; i altaveu per potenciar les vendes tant a la restauraci&oacute; com a les botigues especialitzades, grans superf&iacute;cies i punts de venda&rdquo;.Per acabar La XIX edici&oacute; de La Guia de Vins de Catalunya neix amb una voluntat clara: mantenir el rigor del tast professional i, alhora, acostar-se m&eacute;s al consumidor final. La doble puntuaci&oacute; pot convertir-se en una eina &uacute;til per llegir el vi catal&agrave; des de dues mirades complement&agrave;ries: la dels experts i la dels aficionats que compren, recomanen i consumeixen vi.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9480-la-nova-guia-de-vins-de-catalunya-tasta-860-vins-i-es-publicara-al-novembre</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9480-la-nova-guia-de-vins-de-catalunya-tasta-860-vins-i-es-publicara-al-novembre</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1781239477DSC_8609_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Miguel A. Torres recull en un llibre tota una vida dedicada a la vinya i al vi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 08 Jun 2026 14:32:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Miguel A. Torres publica les seves mem&ograve;ries, &quot;Una vida entre vi&ntilde;edos&quot;, un llibre editat per Planeta en qu&egrave; repassa la seva traject&ograve;ria vital, la hist&ograve;ria de Fam&iacute;lia Torres i la transformaci&oacute; del vi espanyol en les darreres d&egrave;cades.Context: El llibre &eacute;s una cr&ograve;nica personal, familiar i empresarial d&rsquo;una de les figures m&eacute;s influents del sector vitivin&iacute;cola. Torres hi recorre els seus primers records a Vilafranca del Pened&egrave;s, la seva formaci&oacute; a Barcelona i Dijon, la seva incorporaci&oacute; al celler familiar i el proc&eacute;s de modernitzaci&oacute; que va convertir Fam&iacute;lia Torres en una marca de projecci&oacute; internacional.Per qu&egrave; &eacute;s important?&quot;Una vida entre vi&ntilde;edos&quot; no nom&eacute;s explica la hist&ograve;ria d&rsquo;un celler. Tamb&eacute; funciona com a testimoni d&rsquo;una &egrave;poca en qu&egrave; el vi espanyol va passar de mirar sobretot cap al mercat interior a competir amb for&ccedil;a en l&rsquo;escena internacional.Qu&egrave; sabem? L&rsquo;obra repassa alguns dels grans eixos que han marcat la traject&ograve;ria de Miguel A. Torres: la innovaci&oacute; enol&ograve;gica, la recuperaci&oacute; de varietats aut&ograve;ctones, la internacionalitzaci&oacute; del vi espanyol i el comprom&iacute;s amb la sostenibilitat ambiental.El motiu: Torres presenta el llibre com una manera de compartir l&rsquo;amor per la vinya, la responsabilitat amb el futur del planeta i la convicci&oacute; que el vi, gaudit amb moderaci&oacute; i vinculat a la gastronomia, forma part d&rsquo;una manera d&rsquo;entendre la vida i les relacions humanes.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Vaig tenir la sort de n&eacute;ixer en una fam&iacute;lia dedicada al vi des de feia v&agrave;ries generacions. Amb aquestes mem&ograve;ries he volgut compartir no nom&eacute;s la hist&ograve;ria del nostre celler, sin&oacute; tamb&eacute; l&#39;amor per la vinya, la responsabilitat amb el futur del planeta i la convicci&oacute; que el vi, gaudit amb moderaci&oacute; i lligat a la gastronomia, enriqueix la vida i les relacions humanes&rdquo;, afirma Miguel A. Torres.En profunditat: El llibre tamb&eacute; t&eacute; una dimensi&oacute; &iacute;ntima. Torres dedica l&rsquo;obra a la seva esposa, Waltraud, de qui destaca el suport i la complicitat al llarg de la seva traject&ograve;ria personal i professional. El pr&ograve;leg &eacute;s de Pedro Ballesteros, Master of Wine, que subratlla que aquestes mem&ograve;ries s&oacute;n necess&agrave;riament incompletes, perqu&egrave; Miguel A. Torres encara t&eacute; &ldquo;nombroses decisions per prendre i noves idees per concebre&rdquo;.Per acabar: Una vida entre vi&ntilde;edos es presenta com una mirada retrospectiva, per&ograve; tamb&eacute; com una declaraci&oacute; de principis. El llibre connecta mem&ograve;ria personal, empresa familiar, cultura del vi i consci&egrave;ncia clim&agrave;tica en el relat d&rsquo;un dels noms clau del vi catal&agrave; i espanyol contemporani.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9477-miguel-a-torres-recull-en-un-llibre-tota-una-vida-dedicada-a-la-vinya-i-al-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9477-miguel-a-torres-recull-en-un-llibre-tota-una-vida-dedicada-a-la-vinya-i-al-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1780922338FAMILIA_TORRES_Miguel_A._Torres_en_biblioteca_Mas_La_Plana_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Catalunya portarà els seus vins més compromesos amb el territori i la sostenibilitat a la fira Temps de Vi</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 05 Jun 2026 09:10:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Catalunya aprofitar&agrave; una nova edici&oacute; de la fira Temps de Vi per donar a con&egrave;ixer dues de les iniciatives que millor reflecteixen la seva aposta pel territori i la sostenibilitat. A trav&eacute;s d&#39;un tast maridat, els assistents podran descobrir vins identificats amb els distintius Catalunya Vinyer&oacute; i Barcelona Sustainable Catalunya, dues eines que busquen aportar m&eacute;s transpar&egrave;ncia al consumidor i recon&egrave;ixer els cellers compromesos amb una viticultura responsable.Context:La DO Catalunya tornar&agrave; a ser present a la fira Temps de Vi, que aquest 2026 celebra el seu quinz&egrave; aniversari a Vilanova i la Geltr&uacute;. Ho far&agrave; amb un tast especial que tindr&agrave; lloc el 13 de juny a la Casa Olivella, dedicat a dos dels projectes que millor representen els valors actuals de la denominaci&oacute;: Catalunya Vinyer&oacute; i Barcelona Sustainable Catalunya.Qu&egrave; sabem?Els assistents podran descobrir una selecci&oacute; de vins elaborats sota el distintiu Catalunya Vinyer&oacute;, una iniciativa creada per la DO Catalunya per identificar aquells viticultors que controlen tot el proc&eacute;s, des de la vinya fins a la comercialitzaci&oacute; del vi. Aquesta distinci&oacute; garanteix que el ra&iuml;m prov&eacute; exclusivament de vinyes pr&ograve;pies i posa en valor un model productiu vinculat al territori, la proximitat i la preservaci&oacute; del paisatge vitivin&iacute;cola catal&agrave;.Per qu&egrave; &eacute;s important?La marca Catalunya Vinyer&oacute; neix amb l&#39;objectiu d&#39;aportar m&eacute;s transpar&egrave;ncia al consumidor i facilitar la identificaci&oacute; dels vins elaborats directament pels pagesos i elaboradors que treballen les seves pr&ograve;pies vinyes. Es tracta d&#39;un model que refor&ccedil;a l&#39;arrelament territorial i contribueix a mantenir viu el teixit vit&iacute;cola de moltes zones productores de Catalunya.Sostenibilitat:El tast tamb&eacute; inclour&agrave; vins distingits amb el segell Barcelona Sustainable Catalunya, una certificaci&oacute; impulsada per la DO Catalunya per donar visibilitat als cellers que calculen i verifiquen la seva petjada de carboni. Amb aquesta iniciativa, la denominaci&oacute; refor&ccedil;a el seu comprom&iacute;s amb la sostenibilitat ambiental i amb la reducci&oacute; de l&#39;impacte clim&agrave;tic del sector vitivin&iacute;cola.A la pr&agrave;ctica:L&#39;activitat se celebrar&agrave; el 13 de juny a les 18.00 hores a la Casa Olivella de Vilanova i la Geltr&uacute;. Les places s&oacute;n limitades i la reserva s&#39;ha de formalitzar a trav&eacute;s del web de Temps de Vi.Per &uacute;ltim:M&eacute;s enll&agrave; de l&#39;&agrave;mbit vitivin&iacute;cola, la DO Catalunya tamb&eacute; donar&agrave; suport a l&#39;Escenari Nord de la fira, refor&ccedil;ant la seva aposta per la connexi&oacute; entre vi, m&uacute;sica i cultura catalana. Una vinculaci&oacute; que s&#39;ha convertit en una de les l&iacute;nies estrat&egrave;giques de promoci&oacute; de la denominaci&oacute; durant els darrers anys.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9476-la-do-catalunya-portara-els-seus-vins-mes-compromesos-amb-el-territori-i-la-sostenibilitat-a-la-fira-temps-de-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9476-la-do-catalunya-portara-els-seus-vins-mes-compromesos-amb-el-territori-i-la-sostenibilitat-a-la-fira-temps-de-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1780643606DOCatalunya_Temps_de_vi_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Fira del Vi del Pirineu: Talarn tornarà a ser la capital dels vins de muntanya </title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 03 Jun 2026 21:04:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Talarn tornar&agrave; a convertir-se en la capital del vi de muntanya del 12 al 14 de juny amb la celebraci&oacute; de la 14a edici&oacute; de la Fira del Vi del Pirineu, una cita que reunir&agrave; cellers, elaboradors i visitants al voltant dels vins pirinencs, la gastronomia i el territori.Context:La Fira del Vi del Pirineu s&#39;ha consolidat com una de les principals cites enogastron&ograve;miques del Pirineu catal&agrave;. Durant tres dies, Talarn oferir&agrave; tastos, maridatges, m&uacute;sica, experi&egrave;ncies enotur&iacute;stiques i activitats divulgatives per posar en valor la viticultura de muntanya.Per qu&egrave; &eacute;s important?L&#39;esdeveniment reivindica el paper dels vins de muntanya i la seva vinculaci&oacute; amb el paisatge, la sostenibilitat i l&#39;arrelament al territori. Segons el director de l&#39;INCAVI, Joan Gen&eacute;, la fira representa &quot;l&#39;expressi&oacute; d&#39;un territori viu&quot; i refor&ccedil;a un model de desenvolupament basat en la innovaci&oacute; i les arrels.Qu&egrave; sabem?Entre les activitats destacades hi haur&agrave; el tast &quot;Bombolles d&#39;aqu&iacute; i d&#39;all&agrave;&quot;, condu&iuml;t pel sommelier Jordi Mart&iacute;nez, una experi&egrave;ncia per descobrir Talarn a trav&eacute;s dels seus cellers particulars i un tast dels vins guanyadors del Concurs de Vins de la DO Costers del Segre. Tamb&eacute; s&#39;ha programat un maridatge de formatges artesans del Pirineu amb vins del Celler Xic&#39;s de Cal Borrech.A la pr&agrave;ctica:Una de les propostes m&eacute;s singulars ser&agrave; la presentaci&oacute; i tast de la varietat ancestral Pirene, impulsada per Fam&iacute;lia Torres a la finca Sant Miquel. A m&eacute;s, la programaci&oacute; arrencar&agrave; amb una jornada t&egrave;cnica centrada en la vinya i el canvi clim&agrave;tic, un dels grans reptes de la viticultura de muntanya.En profunditat: La pla&ccedil;a Anna Maria Janer acollir&agrave; la mostra de vins i gastronomia del Pirineu i una nova edici&oacute; del Talarn Music Tasting, amb les actuacions d&#39;Eloi Fajardo DJ, Sara Roy i Lasta Sanco, fusionant vi, cultura i m&uacute;sica en directe.Per acabar:La 14a Fira del Vi del Pirineu referma la seva aposta per projectar la singularitat dels vins de muntanya i el potencial vitivin&iacute;cola del Pallars, convertint Talarn en un aparador privilegiat dels productes i paisatges del Pirineu catal&agrave;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9473-fira-del-vi-del-pirineu-talarn-tornara-a-ser-la-capital-dels-vins-de-muntanya-</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9473-fira-del-vi-del-pirineu-talarn-tornara-a-ser-la-capital-dels-vins-de-muntanya-</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_178051378820250607_213216_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El rosat ja no necessita excuses</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:19:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Alguns dels rosats m&eacute;s interessants del moment s&#39;allunyen bastant de la idea de vi lleuger i immediat que durant anys va dominar la categoria. En un moment en qu&egrave; el consum es despla&ccedil;a cap a vins m&eacute;s gastron&ograve;mics i elaborats amb m&eacute;s detall, molts productors han comen&ccedil;at a treballar-lo amb una ambici&oacute; diferent.Part d&#39;aquest canvi s&#39;explica des de la manera com avui es pensa i es construeix el rosat a la vinya i al celler. Veremes m&eacute;s primerenques per conservar tensi&oacute; i frescor, extraccions suaus per controlar el color i la textura, treball sobre lies, maceracions amb les pells o criances llargues han anat modelant rosats amb m&eacute;s recorregut i m&eacute;s capacitat d&#39;acompanyar la taula.El color tamb&eacute; forma part d&#39;aquest canvi. Durant anys, el model proven&ccedil;al de rosats molt p&agrave;l&middot;lids ha condicionat bona part de la percepci&oacute; internacional del rosat de qualitat. Per&ograve; al Mediterrani conviuen altres lectures possibles, amb vins que mantenen m&eacute;s textura, m&eacute;s car&agrave;cter varietal i una relaci&oacute; m&eacute;s directa amb el territori. Catalunya &eacute;s probablement un dels llocs on aquesta diversitat es veu amb m&eacute;s claredat. No hi ha un &uacute;nic estil de rosat catal&agrave;. Hi ha paisatges molt diferents, varietats que gaireb&eacute; nom&eacute;s existeixen aqu&iacute; i elaboradors que hi arriben des de l&ograve;giques poc semblants entre elles.Els quatre vins seg&uuml;ents comparteixen aquesta idea. M&eacute;s enll&agrave; de la DO o de la varietat, cadascun est&agrave; constru&iuml;t des d&#39;una decisi&oacute; d&#39;elaboraci&oacute; diferent, que va des del formig&oacute; i el treball sobre lies fins al sagnat amb crian&ccedil;a llarga, passant per la m&iacute;nima intervenci&oacute; o la maceraci&oacute; pel&middot;licular (contacte amb les pells).A la Terra Alta, la garnatxa peluda construeix alguns dels rosats m&eacute;s personals del sud de Catalunya. La seva pell fina limita de manera natural l&#39;extracci&oacute; de color i mant&eacute; una certa delicadesa fins i tot en climes secs i calorosos. La Tarentina, d&#39;Her&egrave;ncia Alt&eacute;s, treballa aquesta idea des d&#39;una elaboraci&oacute; molt continguda. El formig&oacute; mant&eacute; la tensi&oacute; i evita que la fruita perdi definici&oacute;, mentre que el treball sobre lies aporta m&eacute;s textura sense carregar el vi. El resultat t&eacute; una fruita continguda, una textura fina i aquest fons lleugerament calcari que apareix sobretot quan el vi agafa aire.A la Conca de Barber&agrave;, el trepat es mou en una direcci&oacute; diferent. L&#39;acidesa viva, el perfil especiat i la baixa c&agrave;rrega colorant el converteixen en una varietat especialment adequada per construir rosats amb identitat pr&ograve;pia sense necessitat de gaire intervenci&oacute;. Patxanga, de Succ&eacute;s Vin&iacute;cola, evita qualsevol construcci&oacute; excessiva. Sense crian&ccedil;a ni maquillatge arom&agrave;tic, el trepat apareix amb tota la seva part m&eacute;s especiada, fresca i lleugerament terrosa.Al Pened&egrave;s, la xarel&middot;lo vermell obre encara una altra via. Aquesta mutaci&oacute; de pell rosada de la xarel&middot;lo blanca va estar a punt de desapar&egrave;ixer abans que Can Descregut en recuper&eacute;s algunes vinyes velles. El seu Vermell &eacute;s dif&iacute;cil d&#39;encabir dins els codis habituals del rosat: color delicat, perfil herbaci, acidesa marcada i una salinitat que allunya el vi de qualsevol lectura purament fruitosa. La curta maceraci&oacute; amb les pells accentua el perfil herbaci i dona m&eacute;s profunditat al vi sense endurir-lo. El treball sobre lies refor&ccedil;a aquesta sensaci&oacute; de tensi&oacute; i verticalitat.Al Montsant, el rosat adquireix una dimensi&oacute; completament diferent. Dido La Soluci&oacute; Rosa, de Venus La Universal, parteix d&#39;una l&ograve;gica molt m&eacute;s estructural: garnatxa negra i carinyena com a base, varietats blanques per afinar matisos, fermentaci&oacute; en b&oacute;tes velles i una llarga crian&ccedil;a en foudres antics. Aqu&iacute; el rosat es construeix des de la profunditat i la textura. El sagnat concentra m&eacute;s estructura des del primer moment, i la crian&ccedil;a hi suma amplitud, esp&egrave;cies suaus i una evoluci&oacute; lenta. Un rosat que s&#39;acosta clarament a vins pensats per a la taula i el temps.Costa trobar avui un &uacute;nic llenguatge per explicar els rosats catalans. I probablement aquesta &eacute;s una de les seves virtuts. Entre els perfils m&eacute;s tensos, els m&eacute;s delicats o els que busquen m&eacute;s volum i capacitat d&#39;envelliment, el rosat catal&agrave; sembla cada vegada m&eacute;s conscient dels arguments que t&eacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9472-el-rosat-ja-no-necessita-excuses</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9472-el-rosat-ja-no-necessita-excuses</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1780477012Rosat_Maika_Clua_portada.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Ençà estrena etiqueta de Perico Pastor inspirada en Joan Maragall</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 02 Jun 2026 13:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;art i el vi tornen a trobar-se a l&rsquo;Empord&agrave;. El celler Empord&agrave;lia presentar&agrave; aquest dissabte 6 de juny la nova etiqueta del seu vi En&ccedil;&agrave;, creada per l&rsquo;artista Perico Pastor. La iniciativa coincideix amb un altre pas important per al projecte: l&rsquo;obtenci&oacute; de la certificaci&oacute; ecol&ograve;gica del vi, que refor&ccedil;a el seu vincle amb el territori i els valors que l&rsquo;han inspirat des del seu naixement.Context:En&ccedil;&agrave; va arribar al mercat l&rsquo;any 2020 com un homenatge al poema &ldquo;L&rsquo;Empord&agrave;&rdquo; de Joan Maragall. El nom del vi prov&eacute; dels darrers versos de l&rsquo;obra, on el poeta explica la llegenda de la sirena i el pastor, dos personatges que decideixen trobar-se al mig del pla empordan&egrave;s. Sis anys despr&eacute;s, aquesta hist&ograve;ria torna a inspirar una nova mirada art&iacute;stica de la m&agrave; de Perico Pastor.Qu&egrave; sabem?Perico Pastor ha creat una nova interpretaci&oacute; del pastor i la sirena, els protagonistes de la llegenda recollida per Joan Maragall. La nova etiqueta es mantindr&agrave; en secret fins a la seva presentaci&oacute; oficial, prevista per al dissabte 6 de juny al Celler Empord&agrave;lia de Vilaju&iuml;ga. L&rsquo;acte coincidir&agrave; amb la inauguraci&oacute; d&rsquo;una exposici&oacute; dedicada a les obres que l&rsquo;artista ha creat durant el proc&eacute;s de disseny de la nova imatge del vi.Perico Pastor pintant al seu tallerA la pr&agrave;ctica:La mostra permetr&agrave; descobrir la relaci&oacute; entre el proc&eacute;s creatiu i el producte final. L&rsquo;exposici&oacute; comptar&agrave; amb la pres&egrave;ncia de Perico Pastor i es completar&agrave; amb una actuaci&oacute; musical en directe de Liza Wuyts &amp; Bech.En profunditat:El vi En&ccedil;&agrave; est&agrave; elaborat amb dues de les varietats m&eacute;s representatives de l&rsquo;Empord&agrave;: garnatxa i carinyena. Aquesta uni&oacute; simbolitza la trobada entre la sirena, vinculada al mar, i el pastor, associat a la muntanya. La refer&egrave;ncia s&rsquo;ha convertit en una de les etiquetes m&eacute;s singulars del celler per la seva vinculaci&oacute; amb la literatura catalana i el paisatge empordan&egrave;s.Qui &eacute;s qui?Empord&agrave;lia &eacute;s la uni&oacute; de petits agricultors de Pau i Vilaju&iuml;ga que treballen per preservar les varietats aut&ograve;ctones i posar en valor els productes i la gastronomia de l&rsquo;Empord&agrave;. Els seus vins i l&rsquo;Oli de Pau busquen expressar el car&agrave;cter d&rsquo;un territori marcat per la tramuntana, el mar i la tradici&oacute; agr&iacute;cola.Per &uacute;ltim:Amb la incorporaci&oacute; de la mirada art&iacute;stica de Perico Pastor i l&rsquo;obtenci&oacute; de la certificaci&oacute; ecol&ograve;gica, En&ccedil;&agrave; refor&ccedil;a la seva vocaci&oacute; de ser molt m&eacute;s que un vi: una expressi&oacute; de la cultura, el paisatge i la identitat de l&rsquo;Empord&agrave;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9470-enca-estrena-etiqueta-de-perico-pastor-inspirada-en-joan-maragall</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9470-enca-estrena-etiqueta-de-perico-pastor-inspirada-en-joan-maragall</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1780406365Perico_Pastor_al_taller_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Família Torres obté la certificació B Corp i reforça la seva aposta per la viticultura regenerativa</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 02 Jun 2026 10:42:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Fam&iacute;lia Torres ha fet un nou pas en la seva estrat&egrave;gia de sostenibilitat en obtenir la certificaci&oacute; B Corp, un dels reconeixements internacionals m&eacute;s exigents en mat&egrave;ria d&#39;impacte social, ambiental i governan&ccedil;a empresarial. La certificaci&oacute; acredita els cellers que el grup t&eacute; a Espanya i Xile i consolida una traject&ograve;ria de d&egrave;cades vinculada a la sostenibilitat, la innovaci&oacute; i la lluita contra el canvi clim&agrave;tic.Context:La certificaci&oacute;, atorgada per B Lab, situa Fam&iacute;lia Torres dins d&#39;una comunitat global formada per m&eacute;s de 10.000 empreses que promouen una economia m&eacute;s inclusiva, equitativa i regenerativa. El grup vitivin&iacute;cola ha aconseguit una puntuaci&oacute; de 121,3 punts, molt superior als 80 punts m&iacute;nims necessaris per obtenir aquest reconeixement.Per qu&egrave; &eacute;s important?B Corp s&#39;ha convertit en un dels segells m&eacute;s valorats en l&#39;&agrave;mbit empresarial perqu&egrave; avalua aspectes que van m&eacute;s enll&agrave; dels resultats econ&ograve;mics. Analitza l&#39;impacte sobre els treballadors, la comunitat, el medi ambient, la cadena de valor i la governan&ccedil;a corporativa.Qu&egrave; sabem?B Lab destaca especialment el model de negoci regeneratiu desenvolupat pel celler, que busca no nom&eacute;s reduir impactes negatius sin&oacute; tamb&eacute; regenerar ecosistemes, protegir la biodiversitat i refor&ccedil;ar el teixit socioecon&ograve;mic dels territoris on opera. La certificaci&oacute; tamb&eacute; reconeix iniciatives impulsades durant les darreres d&egrave;cades, com el programa ambiental Torres &amp; Earth, les pol&iacute;tiques de gesti&oacute; eficient de l&#39;aigua, la conservaci&oacute; dels s&ograve;ls i el projecte de recuperaci&oacute; de varietats ancestrals iniciat als anys vuitanta.En profunditat:A m&eacute;s de la seva activitat vitivin&iacute;cola, Fam&iacute;lia Torres ha tingut un paper destacat en la creaci&oacute; de projectes internacionals vinculats a la sostenibilitat. Entre ells hi ha la International Wineries for Climate Action (IWCA) i l&#39;Associaci&oacute; de Viticultura Regenerativa (AVR), dues iniciatives que impulsen la transformaci&oacute; ambiental del sector.Qu&egrave; diuen?	La directora d&#39;Innovaci&oacute; i Sostenibilitat de Fam&iacute;lia Torres, Mireia Torres, assegura que la certificaci&oacute; ajuda a integrar la sostenibilitat social, ambiental i econ&ograve;mica en totes les decisions de l&#39;empresa i refor&ccedil;a la cultura de millora cont&iacute;nua.	Per la seva banda, Miquel Torres Maczassek destaca que ser B Corp no canvia l&#39;ADN de l&#39;empresa, per&ograve; s&iacute; que permet fer m&eacute;s visible davant dels consumidors una manera d&#39;entendre el negoci basada en el respecte pel territori i les persones.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9469-familia-torres-obte-la-certificacio-b-corp-i-reforca-la-seva-aposta-per-la-viticultura-regenerativa</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9469-familia-torres-obte-la-certificacio-b-corp-i-reforca-la-seva-aposta-per-la-viticultura-regenerativa</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1780389972FAMILIA_TORRES-EntregaCertificacinBCorp_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Catalunya acapara quatre dels cinc Dobles Or espanyols als Grenaches du Monde 2026</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 02 Jun 2026 07:30:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La garnatxa catalana ha tornat a demostrar el seu potencial internacional. Els resultats dels Grenaches du Monde 2026, el concurs de refer&egrave;ncia mundial dedicat exclusivament a aquesta varietat, han deixat una dada contundent: quatre dels cinc Dobles Or atorgats als vins espanyols han estat per a elaboracions catalanes.Context:El certamen, celebrat enguany a Argelers de la Marenda, al Rossell&oacute; franc&egrave;s, va reunir prop de 60 tastadors professionals de 20 pa&iuml;sos. Espanya va obtenir 158 medalles en total, convertint-se en el pa&iacute;s amb m&eacute;s vins premiats, mentre que Fran&ccedil;a va liderar la classificaci&oacute; de Dobles Or gr&agrave;cies sobretot als vins del Rossell&oacute; i de la Vall del Roine.Qu&egrave; sabem?Els cinc vins espanyols distingits amb el Doble Or han estat:	La Basseta 2021, de Bodegas Mas Alta (Priorat)	Flor de Morca 2024, de Bodegas Morca (Campo de Borja)	&Agrave;nima L&#39;Avi Arruf&iacute; 2023, de Vins Pi&ntilde;ol (Terra Alta)	Pla dels &Agrave;ngels 2025, de Scala Dei (Priorat)	Perinet 1194 2019, de Perinet (Priorat)Per qu&egrave; &eacute;s important?Tres dels cinc Dobles Or provenen del Priorat i un quart de la Terra Alta. Aix&ograve; significa que Catalunya concentra el 80% dels m&agrave;xims reconeixements espanyols en un dels concursos internacionals m&eacute;s prestigiosos dedicats a la garnatxa.Amb xifres al detallEspanya va sumar:	5 Dobles Or	110 medalles d&#39;Or	43 medalles de PlataEls resultats m&eacute;s destacats es van repartir entre Priorat, Terra Alta, Campo de Borja, Baix Arag&oacute; i Val&egrave;ncia.En profunditat:La pres&egrave;ncia catalana entre els grans vencedors evidencia la versatilitat de la garnatxa al territori. Des d&#39;un blanc de garnatxa blanca com l&#39;&Agrave;nima L&#39;Avi Arruf&iacute; fins a negres de llarga traject&ograve;ria com La Basseta o Perinet 1194, passant per un rosat com Pla dels &Agrave;ngels, els premis mostren la capacitat de la varietat per expressar-se en estils molt diferents mantenint un alt nivell qualitatiu.Totes les medalles d&#39;or catalanes:						Vi			DO			Celler									Mas de Sotorres			Terra Alta			Les Vinyes del Convent							Laquarta Blanc 2 Any Vinyes Velles			Terra Alta			Agr&iacute;cola Sant Josep							Roc Singulars Blanc de Negres			Terra Alta			Agr&iacute;cola Sant Josep							La Picossa Garnatxa Blanca			Terra Alta			Vins de Relat							Montemar Garnatxa Tinta			DO Catalunya			Bodegas 1898 Ramon Roqueta							Strike Up Mistela Negra			Terra Alta			La Vin&iacute;cola de Gandesa							Gran Predicat Blanc			Priorat			Cellers Grifoll Declara							Jamacuco			Montsant			Jose Carlos Rios							Els Costums Blanc			Terra Alta			Les Vinyes del Convent							La Senyoria			Terra Alta			Les Vinyes del Convent							La Senyoria Rosat			Terra Alta			Les Vinyes del Convent							El Visionari			Empord&agrave;			Celler Mass&iacute;s de l&#39;Albera							Casa Mariol Garnatxa Negra			Terra Alta			Cellers Mariol							Bancal de Bosc Garnatxa Blanca			Montsant			Vinyes Dom&egrave;nech							Empelts			Empord&agrave;			Vinyes Dom&egrave;nech							Els Costums			Terra Alta			La Vin&iacute;cola de Gandesa							Terra Crua			Terra Alta			Ivan Busquet Bes							L&#39;Avi Arruf&iacute;			Terra Alta			Vins Pi&ntilde;ol							Clos del Pinell Garnatxa Blanca			Terra Alta			Uni&oacute; Origen							Perinet SV Garnatxa Mas Vell			Priorat			Perinet							Maset Mattiana			Pened&egrave;s			Cellers Maset							Disset			Terra Alta			Celler Ramon Andreu							Onze			Terra Alta			Celler Ramon Andreu							Ametller Garnatxa Negra			Pened&egrave;s			Bodegues Ametller							Manyol Blanc Jove			Terra Alta			Viticultors Bateans							Nuestra Se&ntilde;ora del Portal			Terra Alta			Vins Pi&ntilde;ol							Somnis de Gerisena, Sol i Serena			Empord&agrave;			Agr&iacute;cola de Garriguella i Rab&oacute;s							Maria Pag&egrave;s L&#39;Avi			Empord&agrave;			Celler Maria Pag&egrave;s							Roc Singulars Blanc de 3 Anys			Terra Alta			Agr&iacute;cola Sant Josep							Font Calenta Negre			Terra Alta			Caterra							La Sastreria Garnatxa Blanca			Terra Alta			Uni&oacute; Origen							M&uacute;sic de Carrer Negre			Terra Alta			Bielsa Ruano							Casa Mariol Selecci&oacute;			Terra Alta			Cellers Mariol							La Minyona Negre			Terra Alta			Celler Cal Miny&oacute;							2052			Terra Alta			Ivan Busquet Bes							Prim&iacute;cia Fermentat en Bota d&#39;Ac&agrave;cia			Terra Alta			Celler Cooperatiu Sant Miquel de Batea							Vallmajor Negre			Terra Alta			Celler Cooperatiu Sant Miquel de Batea							Equinox Negre			Terra Alta			Celler Cooperatiu Sant Miquel de Batea							La Picossa Garnatxa Negra			Terra Alta			Roqueta Origen							Juli&agrave; &amp; Navin&egrave;s La Pluma			Pened&egrave;s			U M&eacute;s U Fan Tres							Anais			Pened&egrave;s			U M&eacute;s U Fan Tres							Clot d&#39;Enc&iacute;s Blanc			Terra Alta			Agr&iacute;cola Sant Josep							Nuestra Se&ntilde;ora del Portal Garnatxa Peluda			Terra Alta			Vins Pi&ntilde;ol							La Minyona Blanc			Terra Alta			Celler Cal Miny&oacute;							Solpost Garnatxa			Montsant			Cellers Sant Rafel							Il&middot;lusi&oacute; GN			Terra Alta			Xavier Clua							Flors de Viladellops Garnatxa			Pened&egrave;s			Viladellops Vin&iacute;cola							Camins de l&#39;Albera			Empord&agrave;			Oliveda							Purgatori			Costers del Segre			Familia Torres							Celler Brugarol Txatxatxa			Empord&agrave;			Brugarol La Granja							Coma Vella			Priorat			Mas d&#39;en Gil							Lafou El Sender			Terra Alta			Roqueta Origen							Maset Natura Reserva			Pened&egrave;s			Cellers Maset							Pinyeres			Montsant			Celler Masroig			Podeu veure tots els resultats aqu&iacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9467-catalunya-acapara-quatre-dels-cinc-dobles-or-espanyols-als-grenaches-du-monde-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9467-catalunya-acapara-quatre-dels-cinc-dobles-or-espanyols-als-grenaches-du-monde-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1780378620grenaches.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Laura Escanes s'alia amb Freixenet per llançar l'aperitiu Solare</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 02 Jun 2026 07:29:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La companyia catalana ha presentat Freixenet Solare, un nou aperitiu mediterrani dissenyat per preparar Spritz i connectar amb una generaci&oacute; de consumidors que busca experi&egrave;ncies m&eacute;s informals, socials i vinculades a l&#39;estil de vida. Per al seu llan&ccedil;ament ha comptat amb Laura Escanes, protagonista d&#39;una campanya constru&iuml;da al voltant de la m&uacute;sica, el misteri i les xarxes socials.Context: Freixenet amplia el seu univers de producte amb l&#39;arribada de Solare, una nova refer&egrave;ncia que suposa la seva entrada a la categoria dels aperitius. La companyia busca posicionar-se en un dels segments amb m&eacute;s creixement del mercat i refor&ccedil;ar el seu vincle amb el consum social associat al tardeig i a l&#39;estiu.Qu&egrave; sabem? Durant diversos dies, les xarxes socials es van omplir d&#39;especulacions sobre un possible debut musical de Laura Escanes. Imatges en estudis de gravaci&oacute;, missatges enigm&agrave;tics i un tatuatge amb la frase &ldquo;Taste the Sun&rdquo; van alimentar els rumors.Finalment, tot formava part de l&#39;estrat&egrave;gia dissenyada per presentar Freixenet Solare. La campanya culmina amb un videoclip en qu&egrave; Escanes interpreta una versi&oacute; contempor&agrave;nia de &ldquo;Volare&rdquo;, el cl&agrave;ssic de Domenico Modugno, dins d&#39;una proposta visual inspirada en la Mediterr&agrave;nia i en els moments compartits de l&#39;estiu.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&#39;operaci&oacute; marca la primera incursi&oacute; de Freixenet en el m&oacute;n dels aperitius. M&eacute;s enll&agrave; del llan&ccedil;ament d&#39;un nou producte, reflecteix com les grans companyies vitivin&iacute;coles estan buscant noves vies de creixement fora de les categories tradicionals i apostant per propostes capaces d&#39;atreure consumidors m&eacute;s joves.En profunditat: Freixenet Solare est&agrave; elaborat a partir de llimona i clementina d&#39;origen espanyol, combinades amb matisos bot&agrave;nics de roman&iacute; i farigola. La companyia l&#39;ha concebut espec&iacute;ficament per a l&#39;elaboraci&oacute; de Spritz, aportant una interpretaci&oacute; mediterr&agrave;nia pr&ograve;pia d&#39;un dels c&ograve;ctels m&eacute;s populars del moment. La recepta recomanada combina cava Freixenet, Solare i soda per obtenir un c&ograve;ctel fresc, c&iacute;tric i pensat per al consum compartit, especialment durant els mesos d&#39;estiu.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9466-laura-escanes-salia-amb-freixenet-per-llancar-laperitiu-solare</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9466-laura-escanes-salia-amb-freixenet-per-llancar-laperitiu-solare</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1780320318laura_escanes.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El concurs DO Tarragona conclou: aquests són els millors vins del 2026</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 29 May 2026 07:21:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Tarragona ha celebrat la 32a edici&oacute; del seu Concurs de Vins amb el reconeixement de 20 vins repartits en 10 categories.Context: La gala de lliurament de premis s&rsquo;ha fet al Teatret del Serrallo de Tarragona i s&rsquo;ha consolidat com una de les cites destacades del calendari vitivin&iacute;cola del territori.Qu&egrave; sabem? Els premis han distingit blancs, rosats, negres, vins de crian&ccedil;a, vins de licor i escumosos.Qu&egrave; diuen?La presidenta de la DO Tarragona, Maria Rosa Blanch, ha destacat que cada vi guardonat &eacute;s &ldquo;molt m&eacute;s que un reconeixement&rdquo; i que darrere de cada ampolla hi ha &ldquo;esfor&ccedil;, perseveran&ccedil;a i estima per aquesta terra&rdquo;. Per qu&egrave; &eacute;s important El concurs refor&ccedil;a la visibilitat dels cellers de la DO Tarragona i posa en valor una denominaci&oacute; amb una gran diversitat d&rsquo;estils, varietats i elaboracions.Tamb&eacute; arriba en un moment clau: just abans de l&rsquo;inici de la Fira del Vi de la DO Tarragona, que omplir&agrave; la pla&ccedil;a Corsini de vins, gastronomia i m&uacute;sica durant tot el cap de setmana. La fira La nova edici&oacute; de la Fira del Vi de la DO Tarragona se celebrar&agrave; del divendres 29 al diumenge 31 de maig a la pla&ccedil;a Corsini.Hi participaran onze cellers: Cava Vives Ambr&ograve;s, Celler Mas Bella, Celler Pallarades, Cellers Blanch, Cellers Uni&oacute;, De Muller, Mas Amfres, Mol&iacute; de Ru&eacute;, Padr&oacute; i Fam&iacute;lia, Vin&iacute;cola de Nulles i Vins i Olis Su&ntilde;er.Tots els vins guanyadorsVi Blanc 100% MacabeuPrimer Premi: Na&iuml;f 2024, Cava Vives Ambr&ograve;sSegon Premi: Ac&agrave;cia 2024, Vins Su&ntilde;erVi Blanc Arom&agrave;ticPrimer Premi: La Perdiu Coixa 2025, Celler PallaradesSegon Premi: Mims Blanc 2025, Celler Mol&iacute; de Ru&eacute;Vi Blanc SecPrimer Premi: Macabeu de Ginestar 2025, Vins Su&ntilde;erSegon Premi: Mas Amfres Blanc 2025, Mas AmfresVi Blanc de Crian&ccedil;aPrimer Premi: Chardonnay De Muller 2025, De MullerSegon Premi ex aequo: L&rsquo;Avi de la Pipa, Celler PallaradesSegon Premi ex aequo: Llims Blanc, Grup Fruiter de BenissanetVi RosatPrimer Premi: Mims Rosat 2025, Celler Mol&iacute; de Ru&eacute;Segon Premi: Cavall de Seda 2025, Celler Cooperatiu de Vila-RodonaVi NegrePrimer Premi: Crinel Negre 2025, Padr&oacute; i Fam&iacute;liaSegon Premi: Temptaci&oacute; 2025, Vin&iacute;cola de NullesVi Negre Crian&ccedil;aPrimer Premi: T&uuml;it 2021, Cava Vives Ambr&ograve;sSegon Premi: Syrah De Muller 2023, De MullerVi de Licor Dol&ccedil;Primer Premi: Mistela de Vila-Rodona, Celler Cooperatiu de Vila-RodonaSegon Premi: Sol i Serena, Celler Mol&iacute; de Ru&eacute;Vi de Licor SecPrimer Premi: Vi Ranci de Vila-Rodona, Celler Cooperatiu de Vila-RodonaVi Escum&oacute;sPrimer Premi: Reina Violant Reserva, De MullerSegon Premi: Astruc 2024, Vins Su&ntilde;er Per acabar: Amb el concurs i la fira, la DO Tarragona refor&ccedil;a el seu paper com a territori vin&iacute;cola viu, divers i amb una oferta que combina vins, gastronomia, cultura i identitat local.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9463-el-concurs-do-tarragona-conclou-aquests-son-els-millors-vins-del-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9463-el-concurs-do-tarragona-conclou-aquests-son-els-millors-vins-del-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1780033373AmbientDOTGN_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Mondial des Vins Extrêmes surt d'Itàlia per primer cop i escull Catalunya</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 28 May 2026 17:34:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Per primera vegada en la hist&ograve;ria dels premis Mondial des Vins Extr&ecirc;mes, la gala de lliurament sortir&agrave; d&rsquo;It&agrave;lia. Catalunya ha estat el territori escollit per acollir-la i l&rsquo;acte tindr&agrave; lloc el 21 de novembre al VINSEUM de Vilafranca del Pened&egrave;s.Context:L&rsquo;INCAVI i el CERVIM han presentat a Barcelona la 34a edici&oacute; del Mondial des Vins Extr&ecirc;mes, el principal concurs internacional dedicat als vins de viticultura heroica.Per qu&egrave; &eacute;s important:El moviment refor&ccedil;a el posicionament internacional de Catalunya com a territori vinculat a la viticultura de muntanya i de condicions extremes. Tamb&eacute; busca refor&ccedil;ar la connexi&oacute; entre regions vitivin&iacute;coles amb paisatges i dificultats de cultiu similars.Qu&egrave; sabem? El concurs reconeix vins elaborats en territoris singulars, com vinyes amb forts pendents, zones situades a m&eacute;s de 500 metres d&rsquo;altitud, cultius en terrasses o petites illes. S&oacute;n espais on la mecanitzaci&oacute; &eacute;s complicada i el treball manual continua sent clau.Qu&egrave; diuen?Nicola Abbrescia, president de CERVIM, assegura que la gala a Catalunya &ldquo;refor&ccedil;a una xarxa global de territoris amb condicions de producci&oacute; dif&iacute;cils per&ograve; extraordin&agrave;ries&rdquo;. Per la seva banda, Joan Gen&eacute;, director general de l&rsquo;INCAVI, destaca que el certamen &ldquo;posa en valor vins amb una especificitat molt clara&rdquo;.Amb xifres:La darrera edici&oacute; del concurs va reunir m&eacute;s de 1.000 vins procedents d&rsquo;una trentena de pa&iuml;sos.A la pr&agrave;ctica: Les inscripcions estaran obertes fins al 7 d&rsquo;agost i els tastos es faran els dies 25 i 26 d&rsquo;agost a la Vall d&rsquo;Aosta, a It&agrave;lia.Per acabar:Enguany s&rsquo;incorpora una nova categoria dedicada als vins amb maceraci&oacute;. A m&eacute;s, el CERVIM refor&ccedil;ar&agrave; la promoci&oacute; internacional dels vins premiats durant el Merano WineFestival.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9462-catalunya-acollira-la-gala-del-mondial-des-vins-extremes-fora-ditalia-per-primera-vegada</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9462-catalunya-acollira-la-gala-del-mondial-des-vins-extremes-fora-ditalia-per-primera-vegada</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1779982700image_(39).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Bombolles rosades per començar la calor amb criteri</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 28 May 2026 17:14:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Quan arriba la calor, tamb&eacute; arriba el moment de tenir una bona ampolla fresca a la nevera. Per&ograve; fresc no hauria de ser sin&ograve;nim de simple. Ni les bombolles haurien de quedar relegades nom&eacute;s als brindis r&agrave;pids o als aperitius sense pretensions.Perqu&egrave; hi ha escumosos rosats que van molt m&eacute;s enll&agrave;. Vins que parlen de paisatge, de viticultura i de temps. Vins amb identitat pr&ograve;pia. I si hi ha un projecte que avui simbolitza aquesta idea al Pened&egrave;s &eacute;s Corpinnat.Qu&egrave; &eacute;s Corpinnat?Corpinnat va n&eacute;ixer el 2018 amb una idea clara: elevar el nivell dels grans escumosos del Pened&egrave;s. Els requisits s&oacute;n exigents: verema manual, vinyes ecol&ograve;giques, ra&iuml;m 100% propi, vinificaci&oacute; a la propietat i llargues criances en ampolla. Qualitat vinculada al territori i control absolut des de la vinya fins a la copa.I dins d&rsquo;aquest univers, hi ha dos rosats especialment interessants per a l&rsquo;estiu.Llopart Ros&eacute; Brut ReservaLlopart &eacute;s una de les grans fam&iacute;lies hist&ograve;riques del Pened&egrave;s. A Subirats, entre pendents i vinyes situades a m&eacute;s de 350 metres d&rsquo;altitud, elaboren un rosat amb molta personalitat.El vi est&agrave; dominat per la Monastrell (60%), complementada amb Garnatxa i Pinot Noir. La crian&ccedil;a supera els 24 mesos en ampolla, cosa que aporta textura, profunditat i una bombolla molt m&eacute;s integrada.Qu&egrave; hi trobareu?	Fruita vermella fresca i fruita de pinyol	Bombolla viva per&ograve; elegant	Boca ampla, llaminera i amb volum	Un perfil gastron&ograve;mic molt m&eacute;s seri&oacute;s del que molta gent espera d&rsquo;un rosat&Eacute;s un escum&oacute;s perfecte tant per a un aperitiu llarg com per acompanyar plats amb m&eacute;s estructura.Torell&oacute; Ros&eacute; Brut Reserva 2023A Gelida, la fam&iacute;lia Torell&oacute; fa escumosos des de 1951, per&ograve; la finca Can Mart&iacute; &eacute;s seva des del segle XIV. El Torell&oacute; Ros&eacute; Brut Reserva 2023 &eacute;s probablement un dels rosats m&eacute;s refinats i originals que es poden trobar avui dins Corpinnat.El cupatge &eacute;s especialment interessant: 51% Garnatxa negra i 49% Macabeu. Una combinaci&oacute; poc habitual que busca unir tensi&oacute;, frescor i profunditat.La collita 2023 va estar marcada per la sequera extrema, amb una producci&oacute; molt inferior a l&rsquo;habitual, per&ograve; amb vins d&rsquo;una gran concentraci&oacute; i qualitat.Qu&egrave; hi trobareu?	Aromes de maduixa, cass&iacute;s i menta fresca	Reflexos lleugerament ataronjats	Bombolla fina i persistent	Equilibri entre frescor, tensi&oacute; i textura cremosaLa crian&ccedil;a m&iacute;nima de 24 mesos i el treball amb les mares aporten complexitat sense perdre frescor.Per acabarDos grans rosats escumosos d&rsquo;un mateix territori, amb estils diferents per&ograve; una idea compartida: demostrar que un vi fresc tamb&eacute; pot tenir profunditat, identitat i car&agrave;cter.Perqu&egrave; s&iacute;, quan arriba la calor ve de gust refrescar-se. Per&ograve; si &eacute;s amb una bona copa, encara millor.Vegeu el v&iacute;deo aqu&iacute;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9461-bombolles-rosades-per-comencar-la-calor-amb-criteri</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9461-bombolles-rosades-per-comencar-la-calor-amb-criteri</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1779982824rosats.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Les Mil i Una, el vi dolç de botrytis noble d'Albet i Noya </title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 25 May 2026 18:56:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[No tots els vins dol&ccedil;os neixen d&rsquo;una decisi&oacute; enol&ograve;gica. Alguns apareixen nom&eacute;s quan la natura decideix donar una oportunitat excepcional. &Eacute;s el cas de Les Mil i Una, la nova edici&oacute; limitada de Albet i Noya, elaborada a partir de ra&iuml;m afectat per la podridura noble a la finca de Can Mil&agrave; de la Roca. Poc m&eacute;s de 1.000 ampolles d&rsquo;un vi que combina mel, c&iacute;trics, frescor i una mirada pacient cap a la vinya.Context:No passa cada any. Ni a totes les vinyes. Per&ograve; quan la natura troba l&rsquo;equilibri perfecte, apareix la podridura noble, un fenomen excepcional darrere d&rsquo;alguns dels grans vins dol&ccedil;os del m&oacute;n. D&rsquo;aquesta singularitat neix Les Mil i Una, la nova aposta dol&ccedil;a de Albet i Noya.Qu&egrave; sabem?Poc m&eacute;s de 1.000 ampolles de 37,5 cl a partir d&rsquo;una selecci&oacute; manual de ra&iuml;m sobremadurat procedent de la finca de Can Mil&agrave; de la Roca, a les Muntanyes d&rsquo;Ordal. El vi neix d&rsquo;aquells grans afectats per la botrytis noble un cop acabada la verema.Les Mil i Una est&agrave; elaborat amb varietats blanques i negres i presenta aromes de pell de c&iacute;trics, mel, camamilla i fruits secs, amb un subtil punt especiat. En boca destaca per una entrada llaminera, volum i un final &agrave;cid molt refrescant que equilibra la dol&ccedil;or.Per qu&egrave; &eacute;s important?Els vins dol&ccedil;os elaborats a partir de podridura noble s&oacute;n poc habituals a Catalunya i depenen completament de condicions clim&agrave;tiques molt concretes. Per aix&ograve;, cada anyada es converteix pr&agrave;cticament en irrepetible.Qui &eacute;s qui?Albet i Noya &eacute;s un dels grans referents del vi ecol&ograve;gic a Catalunya. El celler treballa 80 hect&agrave;rees de vinya pr&ograve;pia a les Muntanyes d&rsquo;Ordal i des del 2025 est&agrave; certificat com a empresa B Corp. Tamb&eacute; lidera investigacions en varietats resistents i adaptades al canvi clim&agrave;tic dins el projecte VRIAC.A la pr&agrave;ctica:&Eacute;s un vi pensat tant per a formatges blaus, curats o foie com per acompanyar postres, fruits secs o llargues sobretaules. Les Mil i Una se serveix en ampolla de 37,5 cl dins una caixa de fusta a un preu aproximat de27,50 euros.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9459-les-mil-i-una-el-vi-dolc-de-botrytis-noble-dalbet-i-noya-</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9459-les-mil-i-una-el-vi-dolc-de-botrytis-noble-dalbet-i-noya-</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1779728402les_mil_i_una3_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Terra Alta reivindica la garnatxa blanca davant tres Masters of Wine</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 22 May 2026 11:17:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Terra Alta vol refor&ccedil;ar el posicionament de la garnatxa blanca com un dels grans vins blancs mediterranis. I ho ha fet convidant tres Masters of Wine internacionals a analitzar el territori, els s&ograve;ls i el potencial real de la varietat.Context:La iniciativa forma part del projecte GRACTI (Garnatxa Terra Alta: Ci&egrave;ncia, Territori i Identitat), impulsat per la DO Terra Alta i coordinat per INNOVI, amb participaci&oacute; de VITEC i l&rsquo;Associaci&oacute; de Turisme Rural de la Terra Alta. La jornada es va celebrar el 15 de maig i va reunir Sarah Jane Evans MW, Peter Richards MW i Qian Janice Wang MW, tres dels perfils m&eacute;s influents en prescripci&oacute; i comunicaci&oacute; internacional del vi. La sessi&oacute; va estar condu&iuml;da per Ferran Centelles.Per qu&egrave; &eacute;s important?La DO Terra Alta busca construir un relat m&eacute;s s&ograve;lid i diferencial al voltant de la garnatxa blanca. L&rsquo;objectiu &eacute;s superar la percepci&oacute; de vi jove i fresc i reivindicar-ne tamb&eacute; l&rsquo;estructura, la complexitat i la capacitat de guarda. La pres&egrave;ncia de tres Masters of Wine refor&ccedil;a la projecci&oacute; internacional de la varietat i del territori.Qu&egrave; sabem?La jornada va combinar tastos t&egrave;cnics, treball estrat&egrave;gic i immersi&oacute; territorial entre espais com la Catedral del Vi del Pinell de Brai i el Poble Vell de Corbera d&rsquo;Ebre. Els participants van analitzar els diferents tipus de s&ograve;l, especialment el panal; el perfil arom&agrave;tic i estructural de la garnatxa blanca i la capacitat d&rsquo;envelliment de la varietat a trav&eacute;s d&rsquo;un tast vertical. Tamb&eacute; es va fer una sessi&oacute; amb metodologia Manual Thinking per definir arguments de posicionament i valor per a la varietat.Qu&egrave; diuen?	&ldquo;Hem intentat aclarir quins s&oacute;n els aromes primaris d&rsquo;aquesta varietat tan vers&agrave;til, tan gastron&ograve;mica, que es pot elaborar de tantes maneres diferents&rdquo;, explica Jordi Rius, secretari del Consell Regulador de la DO Terra Alta.	&ldquo;Hem tastat vins de les tres zones definides a la Terra Alta i de dos tipus de s&ograve;l molt diferents, el panal i les lutites, per entendre com cada origen pot expressar perfils sensorials propis&rdquo;, assegura Ferran Centelles.En profunditat:El projecte GRACTI planteja la garnatxa blanca no nom&eacute;s com una varietat de qualitat, sin&oacute; com un actiu vinculat al coneixement, la gastronomia, el turisme sostenible i la identitat territorial. La dimensi&oacute; cient&iacute;fica la lidera VITEC, que treballa en estudis arom&agrave;tics, sensorials i perceptius per refor&ccedil;ar el posicionament de la varietat amb dades i an&agrave;lisi t&egrave;cnica.Per acabar:La jornada amb els Masters of Wine &eacute;s la primera de dues trobades previstes dins del projecte. La segona reunir&agrave; sommeliers internacionals el pr&ograve;xim 8 de juny.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9457-la-do-terra-alta-reivindica-la-garnatxa-blanca-davant-tres-masters-of-wine</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9457-la-do-terra-alta-reivindica-la-garnatxa-blanca-davant-tres-masters-of-wine</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1779441806GRACTI_15_maig_2026__Estudi_Tardet_1_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title></title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 20 May 2026 21:04:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Associaci&oacute; Cellers de Porrera ha posat en marxa una iniciativa solid&agrave;ria per impulsar la venda dels vins del celler &Agrave;lvarez Duran, propietat de la fam&iacute;lia de Salus &Agrave;lvarez Vidal, expresident del Consell Regulador de la DOQ Priorat i una de les figures clau en la consolidaci&oacute; internacional del Priorat.Context:Salus &Agrave;lvarez va morir el passat 15 d&rsquo;abril a Porrera despr&eacute;s d&rsquo;una traject&ograve;ria decisiva per al desenvolupament del Priorat modern. Durant d&egrave;cades va liderar el Consell Regulador de la DOQ Priorat i va impulsar projectes estrat&egrave;gics per refor&ccedil;ar el valor del territori, la viticultura i els petits cellers de la comarca.Qu&egrave; sabem?La iniciativa dels cellers de Porrera busca donar continu&iuml;tat al projecte vitivin&iacute;cola de la fam&iacute;lia amb la venda directa de dos dels vins m&eacute;s representatius del celler: Dual Negre i Dual Blanc.Al detall: Dual Negre est&agrave; elaborat amb Garnatxa i Carinyena negres, a m&eacute;s de Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah i Garnatxa blanca. Dual Blanc combina Garnatxa blanca, Viognier, Macabeu i Moscatell. Les ampolles es poden adquirir a trav&eacute;s del web de Associaci&oacute; Cellers de Porrera per un preu de 15 euros. Tamb&eacute; s&rsquo;ha habilitat una opci&oacute; de compra col&middot;laborativa de 450 euros que inclou quatre caixes de Dual Negre i una de Dual Blanc.Per qu&egrave; &eacute;s important?Salus &Agrave;lvarez va ser una de les figures que m&eacute;s va treballar per donar valor al territori, defensar la viticultura de muntanya i garantir la viabilitat econ&ograve;mica dels petits cellers. Tamb&eacute; va liderar el desenvolupament del sistema de classificaci&oacute; &ldquo;Els noms de la terra&rdquo;, una eina que vincula el valor dels vins amb el seu origen i el paisatge de la DOQ Priorat.En profunditat:El celler &Agrave;lvarez Duran Priorat va ser fundat el 2015 i disposa de dues finques amb set hect&agrave;rees de vinya i m&eacute;s de 35.000 ceps en producci&oacute;. Entre les varietats treballades hi ha Carinyena, Garnatxa, Syrah, Cabernet Sauvignon, Merlot, Picapoll Negre i Moscatell negre, aix&iacute; com Garnatxa blanca, Viognier i Macabeu.Qui es qui?La direcci&oacute; actual recau en Josep &Agrave;lvarez Duran, encarregat de la gesti&oacute; de les vinyes, algunes de les quals compten amb ceps centenaris plantats el 1896, nom&eacute;s tres anys despr&eacute;s de l&rsquo;arribada de la fil&middot;loxera al Priorat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9456-els-cellers-de-porrera-impulsen-una-venda-solidaria-per-donar-continuitat-al-llegat-de-salus-alvarez</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9456-els-cellers-de-porrera-impulsen-una-venda-solidaria-per-donar-continuitat-al-llegat-de-salus-alvarez</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1779304138VENDACELLERALVAREZDURAN_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Què hi ha darrere dels aromes de fonoll, brioix o vainilla d'una garnatxa blanca de la Terra Alta?</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 20 May 2026 13:43:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La garnatxa blanca de la Terra Alta t&eacute; un perfil arom&agrave;tic f&agrave;cilment recognoscible. C&iacute;trics, fruita blanca, herbes mediterr&agrave;nies i, sovint, aquest fons anisat que recorda el fonoll o altres plantes mediterr&agrave;nies. I, tot i aix&iacute;, pot donar vins molt diferents.Algunes garnatxes blanques es mouen en registres tensos i directes. D&rsquo;altres guanyen amplitud, textura o aromes m&eacute;s evolucionats que recorden el brioix, les esp&egrave;cies o la vainilla. La varietat &eacute;s la mateixa. El paisatge, majorit&agrave;riament, tamb&eacute;. Per&ograve; molts dels aromes que apareixen a la copa no expliquen nom&eacute;s una varietat, sin&oacute; tamb&eacute; una manera de treballar la vinya, de vinificar i d&rsquo;acompanyar l&rsquo;evoluci&oacute; del vi.En enologia, aquests aromes acostumen a agrupar-se en tres grans fam&iacute;lies. Els aromes primaris, vinculats sobretot a la varietat i a factors com el s&ograve;l, el clima o la viticultura; els secundaris, lligats a la fermentaci&oacute; i a determinades decisions d&rsquo;elaboraci&oacute;; i els terciaris, que es desenvolupen amb el temps i la crian&ccedil;a. La garnatxa blanca de la Terra Alta permet llegir aquestes tres capes amb for&ccedil;a claredat.L&rsquo;Abrunet blanc, de Celler Frisach, es mou clarament en el registre m&eacute;s directe i varietal, molt centrat en els aromes primaris del vi. El vi combina dos moments diferents de verema d&rsquo;una mateixa parcel&middot;la per equilibrar tensi&oacute; i maduresa. No es clarifica ni s&rsquo;estabilitza i mant&eacute; una expressi&oacute; especialment neta de la fruita. A la copa hi apareixen c&iacute;trics, pera, poma verda i aquest fons anisat tan caracter&iacute;stic. Tot resulta fresc, prec&iacute;s i molt vinculat al paisatge sec i mediterrani de la zona.A Celler Pi&ntilde;ol, L&rsquo;&Agrave;nima de l&rsquo;Avi Arruf&iacute; es mostra en un altre registre. El ra&iuml;m prov&eacute; de vinyes velles i passa set mesos en dip&ograve;sit ovoide de formig&oacute;. La textura canvia. El vi guanya amplitud i profunditat, apareixen records de pr&eacute;ssec i albercoc i una sensaci&oacute; m&eacute;s cremosa vinculada al treball amb lies. La varietat continua present, per&ograve; el perfil arom&agrave;tic comen&ccedil;a a despla&ccedil;ar-se cap als aromes secundaris, m&eacute;s vinculats als processos d&rsquo;elaboraci&oacute; que a la varietat en si.La crian&ccedil;a obre encara una altra lectura de la garnatxa blanca. El celler Edet&agrave;ria, amb l&rsquo;Edet&agrave;ria Selecci&oacute; Blanc, treballa el roure franc&egrave;s amb molta contenci&oacute;, buscant m&eacute;s integraci&oacute; que protagonisme. Hi apareixen notes especiades, fruita madura i un lleuger fons de vainilla provinent de compostos presents a la fusta, per&ograve; el vi mant&eacute; tensi&oacute; i recorregut. La sensaci&oacute; final t&eacute; m&eacute;s a veure amb la profunditat i la textura que amb una crian&ccedil;a evident, en un perfil on comencen a apar&egrave;ixer aromes terciaris vinculats al temps i a l&rsquo;evoluci&oacute; del vi.Tres vins, una mateixa varietat i un mateix territori. I, tot i aix&iacute;, perfils arom&agrave;tics molt diferents.Potser aqu&iacute; hi ha una de les coses m&eacute;s interessants de la garnatxa blanca a la Terra Alta. T&eacute; prou identitat per expressar amb claredat el paisatge d&rsquo;on surt, per&ograve; tamb&eacute; una enorme capacitat per despla&ccedil;ar-se segons les decisions que acompanyen el vi des de la verema fins a la crian&ccedil;a.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9455-que-hi-ha-darrere-dels-aromes-de-fonoll-brioix-o-vainilla-duna-garnatxa-blanca-de-la-terra-alta</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9455-que-hi-ha-darrere-dels-aromes-de-fonoll-brioix-o-vainilla-duna-garnatxa-blanca-de-la-terra-alta</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1779278059Garnatxa_fonoll_Maika_Clua_portada.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Més de 50 cellers a la V Fira Vins al Carrer de Caldes de Montbui</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 20 May 2026 12:05:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Vallesana Degustaci&oacute; celebrar&agrave; el pr&ograve;xim 23 de maig la cinquena edici&oacute; de la Fira Vins al Carrer, una cita enogastron&ograve;mica que convertir&agrave; el centre de Caldes de Montbui en un gran espai de tast de vins i productes locals.Context:La fira tindr&agrave; lloc entre les 18 h i les 22 h al carrer Pi i Margall, des de davant de la botiga de La Vallesana Degustaci&oacute; fins al carrer Aparici. L&rsquo;esdeveniment ja s&rsquo;ha consolidat com una de les cites vinculades al vi m&eacute;s destacades del Vall&egrave;s Oriental.Qu&egrave; sabem?La V Fira Vins al Carrer comptar&agrave; amb la participaci&oacute; de m&eacute;s de 50 cellers, que oferiran un total de 187 refer&egrave;ncies de vins locals, estatals i internacionals. A m&eacute;s, set establiments gastron&ograve;mics de Caldes de Montbui participaran a la proposta amb degustacions pensades per maridar amb els vins presents a la fira.Per qu&egrave; &eacute;s important?La iniciativa busca apropar la cultura del vi al p&uacute;blic general i refor&ccedil;ar el vincle entre gastronomia, comer&ccedil; local i territori. La proposta tamb&eacute; contribueix a dinamitzar el centre del municipi a trav&eacute;s d&rsquo;un format cada vegada m&eacute;s popular entre els esdeveniments enogastron&ograve;mics catalans.A la pr&agrave;ctica:Els assistents podran gaudir d&rsquo;espais de tast, ofertes especials de compra i activitats complement&agrave;ries com un fotomat&oacute; durant tota la jornada. L&rsquo;organitzaci&oacute; preveu una alta participaci&oacute; i ha anunciat que l&rsquo;aforament ser&agrave; limitat per garantir el bon funcionament de l&rsquo;esdeveniment. Les entrades ja es poden adquirir anticipadament tant a la botiga f&iacute;sica de La Vallesana Degustaci&oacute; com a trav&eacute;s del web oficial de l&rsquo;organitzaci&oacute;.Per acabar:Amb cinc edicions celebrades, Vins al Carrer continua consolidant-se com una de les grans trobades populars del vi al Vall&egrave;s, combinant tast, gastronomia i ambient de carrer en una mateixa proposta.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9453-mes-de-50-cellers-a-la-v-fira-vins-al-carrer-de-caldes-de-montbui</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9453-mes-de-50-cellers-a-la-v-fira-vins-al-carrer-de-caldes-de-montbui</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1779271700fotoIVFIRA1_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Celler Masroig busca la nova etiqueta del seu Vi Novell 2026</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 18 May 2026 22:01:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Celler Masroig ha obert la convocat&ograve;ria de la quarta edici&oacute; del concurs d&rsquo;etiquetes del seu Vi Novell, una iniciativa que vol continuar aportant noves mirades creatives a un dels vins m&eacute;s emblem&agrave;tics del celler.Context:Despr&eacute;s de l&rsquo;&egrave;xit de participaci&oacute; de les tres primeres edicions, el celler mant&eacute; l&rsquo;aposta per convertir l&rsquo;etiqueta del Vi Novell en un espai d&rsquo;expressi&oacute; art&iacute;stica vinculat a la cultura del vi i a la celebraci&oacute; de la nova collita.Qu&egrave; sabem?Les propostes es podran presentar des d&rsquo;aquest 14 de maig fins al 31 de juliol. Cada participant podr&agrave; enviar un m&agrave;xim de dues propostes. Des del celler demanen evitar tem&agrave;tiques ja utilitzades en edicions anteriors i recomanen consultar les bases completes del concurs a la seva p&agrave;gina web per garantir una participaci&oacute; correcta.Com funciona?El jurat estar&agrave; format per membres del celler i tamb&eacute; per professionals vinculats al disseny gr&agrave;fic i la comunicaci&oacute;. La decisi&oacute; final es donar&agrave; a con&egrave;ixer el 15 de setembre a trav&eacute;s dels canals oficials del celler. La proposta guanyadora es convertir&agrave; en la imatge de les ampolles del Vi Novell 2026 i rebr&agrave; un premi valorat en 3.000 euros.Per qu&egrave; &eacute;s important?El Vi Novell &eacute;s una de les tradicions vin&iacute;coles m&eacute;s arrelades de Catalunya i simbolitza l&rsquo;arribada del nou vi despr&eacute;s de la verema. A Celler Masroig fa m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada que treballen per recuperar i reivindicar aquesta cultura vinculada a l&rsquo;espinjolament de la bota, celebrat tradicionalment per Sant Mart&iacute;, l&rsquo;11 de novembre.Per acabar:M&eacute;s enll&agrave; del vi, el concurs s&rsquo;ha convertit en una manera d&rsquo;unir creativitat, disseny i tradici&oacute; popular al voltant d&rsquo;un producte que continua sent un dels grans s&iacute;mbols del vi catal&agrave;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9452-el-celler-masroig-busca-la-nova-etiqueta-del-seu-vi-novell-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9452-el-celler-masroig-busca-la-nova-etiqueta-del-seu-vi-novell-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1779169481CellerMasroig.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Un vi de la Terra Alta entra a l'elit dels blancs catalans segons Parker</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 18 May 2026 21:41:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[LaFou Celler torna a situar la Terra Alta al mapa dels grans vins catalans despr&eacute;s de les noves puntuacions publicades per Luis Guti&eacute;rrez a Wine Advocate, la revista vinculada a Robert Parker. El gran protagonista &eacute;s LaFou de Rams 2021, que ha aconseguit 94+ punts i es converteix en el vi m&eacute;s ben puntuat de la Terra Alta en aquesta edici&oacute;.Context:Luis Guti&eacute;rrez &eacute;s el tastador responsable dels vins espanyols a Wine Advocate, una de les publicacions de refer&egrave;ncia mundial dins el sector del vi. Les seves valoracions tenen un fort impacte internacional, especialment en mercats de prescripci&oacute; i col&middot;leccionisme.Qu&egrave; sabem?LaFou de Rams 2021 consolida el reconeixement que el vi ja havia obtingut amb l&rsquo;anyada 2020, puntuada amb 94 punts. Segons Guti&eacute;rrez, es tracta d&rsquo;un &ldquo;vi singular&rdquo;, elaborat amb garnatxa blanca procedent d&rsquo;una vinya documentada ja l&rsquo;any 1966, plantada sobre s&ograve;ls calcaris amb pres&egrave;ncia de dunes f&ograve;ssils.Qu&egrave; diu?El cr&iacute;tic en destaca especialment la complexitat, la precisi&oacute; arom&agrave;tica, la frescor i l&rsquo;equilibri. Tamb&eacute; subratlla l&rsquo;originalitat de l&rsquo;elaboraci&oacute;, que incorpora una part d&rsquo;una solera de vins blancs amb maceraci&oacute; amb pells iniciada el 2016.Per qu&egrave; &eacute;s important?Aquest reconeixement refor&ccedil;a el posicionament de la Terra Alta com un dels territoris m&eacute;s interessants per a la garnatxa blanca a Catalunya i al conjunt de l&rsquo;Estat.A la pr&agrave;ctica:La resta de vins destacats del celler tamb&eacute; obtenen puntuacions rellevants. LaFou de Batea 2021 ha estat valorat amb 93 punts, LaFou Els Amelers 2024 amb 92 punts i LaFou El Sender 2022 amb 91 punts.Qu&egrave; diuen?Sobre LaFou de Batea 2021, Guti&eacute;rrez parla d&rsquo;un vi &ldquo;seri&oacute;s, potent, fresc i equilibrat&rdquo; i assegura que podria ser &ldquo;una de les millors anyades&rdquo; elaborades fins ara. De LaFou Els Amelers 2024 en destaca el perfil &ldquo;fresc, elegant i equilibrat&rdquo;. I de LaFou El Sender 2022 ressalta el seu car&agrave;cter &ldquo;madur i mediterrani&rdquo;, amb notes de fruits del bosc, herbes i flors.Per acabar:Amb aquestes puntuacions, LaFou Celler confirma el bon moment dels vins de la Terra Alta i el potencial de la garnatxa blanca com una de les grans varietats de futur del vi catal&agrave;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9451-lafou-de-rams-2021-situa-la-terra-alta-entre-els-grans-blancs-catalans-amb-94-punts-parker</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9451-lafou-de-rams-2021-situa-la-terra-alta-entre-els-grans-blancs-catalans-amb-94-punts-parker</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1779134304Vinya_de_Rams_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Ferrer Bobet reivindica el temps amb una excepcional anyada 2021 al Priorat</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 18 May 2026 21:33:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Ferrer Bobet presenta l&rsquo;anyada 2021 dels seus vins m&eacute;s emblem&agrave;tics amb una idea clara: els grans vins necessiten temps. Despr&eacute;s d&rsquo;un cicle clim&agrave;tic especialment favorable al Priorat, el celler ha elaborat uns vins precisos, elegants i profunds que reivindiquen la Carinyena com una de les grans varietats del territori. La cr&iacute;tica internacional ja ho ha certificat amb puntuacions destacades per a Ferrer Bobet Vinyes Velles 2021 i, especialment, per al Ferrer Bobet Selecci&oacute; Especial Vinyes Velles 2021.Context:La nova anyada arriba despr&eacute;s d&rsquo;un cicle clim&agrave;tic especialment favorable al Priorat i mant&eacute; intacta la filosofia fundacional del celler: no avan&ccedil;ar cap vi fins que realment estigui preparat per expressar-se amb plenitud.Per qu&egrave; &eacute;s important?La 2021 confirma Ferrer Bobet com un dels projectes m&eacute;s s&ograve;lids i precisos del Priorat, amb vins que combinen tensi&oacute;, eleg&agrave;ncia i capacitat de guarda en un context clim&agrave;tic que va afavorir maduracions lentes i equilibrades.Qu&egrave; sabem?El 2021 va comen&ccedil;ar amb un episodi poc habitual al Priorat: la nevada de la borrasca Filomena. Aquesta reserva h&iacute;drica va resultar clau per afrontar una primavera seca amb un estat sanitari excel&middot;lent de la vinya. L&rsquo;estiu va ser moderat, amb temperatures m&eacute;s fresques i pluges puntuals que van permetre una maduraci&oacute; lenta i pausada del ra&iuml;m. El resultat va ser una verema llarga, precisa i escalonada durant gaireb&eacute; un mes i mig. A Ferrer Bobet, aquesta combinaci&oacute; clim&agrave;tica va afavorir especialment la Carinyena, varietat central del projecte i aut&egrave;ntic fil conductor dels vins del celler.A la pr&agrave;ctica:Els vins de l&rsquo;anyada 2021 destaquen per una acidesa viva i fresca, textures fines i sedoses, profunditat arom&agrave;tica, i un notable potencial d&rsquo;envelliment. El paisatge de Porrera hi t&eacute; molt a veure. L&rsquo;altitud, les fortes pendents i la llicorella aporten tensi&oacute; i energia a uns vins que busquen precisi&oacute; abans que exuber&agrave;ncia.En profunditat:Fundat el 2002 a Porrera, Ferrer Bobet s&rsquo;ha convertit en un dels grans noms de la DOQ Priorat gr&agrave;cies a la seva aposta per les vinyes velles, la Carinyena i una viticultura molt respectuosa amb el territori.Els vins destacats:Ferrer Bobet Vinyes Velles 2021	78% Carinyena i 22% Garnatxa negra	Crian&ccedil;a de 15 mesos en roure franc&egrave;s	Perfil marcat per la fruita negra, la frescor i les notes de xocolata negra	Tim Atkin: 94 punts	James Suckling: 95 punts	Vinous: 96 puntsFerrer Bobet Selecci&oacute; Especial Vinyes Velles 2021	100% Carinyena de vinyes centen&agrave;ries	Crian&ccedil;a de 18 mesos en roure franc&egrave;s	Vi m&eacute;s profund, especiat i amb gran capacitat d&rsquo;envelliment	James Suckling: 97 punts	Jeb Dunnuck: 98 punts	Miquel Hudin: 99+ punts	Vinous: 96 puntsEn profunditat:Miquel Hudin ha situat el Ferrer Bobet Selecci&oacute; Especial Vinyes Velles 2021 com el millor vi del seu TOP 100 del 2025, un reconeixement que refor&ccedil;a el posicionament internacional del celler.Per acabar:Ferrer Bobet tamb&eacute; ha aprofitat per reivindicar el valor del temps amb una aut&egrave;ntica joia enol&ograve;gica: el &ldquo;Vi de Palla - 20 Anys 2005&rdquo;, un vi dol&ccedil; natural elaborat amb Macabeu i Viognier que ha envellit durant dues d&egrave;cades en b&oacute;tes de roure franc&egrave;s sense reomplir-se. Nom&eacute;s se n&rsquo;han elaborat 600 ampolles d&rsquo;un vi que combina notes de fruita seca, brandi envellit i vainilla amb una frescor sorprenent.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9450-ferrer-bobet-reivindica-el-temps-amb-una-excepcional-anyada-2021-al-priorat</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9450-ferrer-bobet-reivindica-el-temps-amb-una-excepcional-anyada-2021-al-priorat</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1779170400BV_E_Negra_port.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Terra Alta porta els seus vins a vinoteques i espais patrimonials</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 15 May 2026 10:03:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Terra Alta desplega durant les pr&ograve;ximes setmanes una agenda d&rsquo;activitats pensada tant per al p&uacute;blic final com per als professionals del sector. Despr&eacute;s de l&rsquo;&egrave;xit del festival Primavera DO Terra Alta, que enguany ha reunit unes 3.000 persones, la denominaci&oacute; continua apostant per experi&egrave;ncies vinculades al paisatge, el patrimoni i el vi.Context: La programaci&oacute; combina tastos en espais emblem&agrave;tics de la comarca, degustacions en vinoteques i accions promocionals fora de Catalunya amb l&rsquo;objectiu de continuar posicionant els vins de la DO Terra Alta. Els protagonistes seran especialment els vins de garnatxa blanca, un dels grans emblemes de la denominaci&oacute;, amb propostes fresques, gastron&ograve;miques i pensades per als mesos m&eacute;s c&agrave;lids.Qu&egrave; sabem?Durant el maig i principis de juny, la DO organitza una nova edici&oacute; dels Tastos de paisatge, una proposta que permet descobrir els vins guanyadors del Concurs de Vins DO Terra Alta 2026 en escenaris singulars del territori. La DO Terra Alta tamb&eacute; impulsar&agrave; una campanya de degustacions i tastos en botigues especialitzades de Barcelona prov&iacute;ncia, en col&middot;laboraci&oacute; amb l&rsquo;Observatori del Vi i les Vinoteques de Catalunya.Tastos que tindran lloc en alguns dels espais m&eacute;s emblem&agrave;tics de la comarca:	La Catedral del Vi &mdash; 15 de maig	L&rsquo;antiga estaci&oacute; de Prat de Compte &mdash; 29 de maig	Ermita de Santa Madrona &mdash; 5 de junyDegustacions a vinoteques i botigues especialitzades:	Wine Palace Sarri&agrave; (Barcelona)	Taps (Barcelona)	Di-V&iacute; (Barcelona)	Viconvino (Barcelona)	Idyllica (Barcelona)	Verema i Collita (Barcelona)	Tecavins (Terrassa)	La Branca Store (Vilanova i la Geltr&uacute;)	DIVINUS (Olot)	La Vallesana Degustaci&oacute; (Caldes de Montbui)	Vinalium (diverses localitats)La iniciativa busca oferir una experi&egrave;ncia immersiva que uneixi vi, hist&ograve;ria, cultura i paisatge. Hi participaran set cellers: Altavins Viticultors, Celler Batea, Celler Lafou, Celler Pi&ntilde;ol, Celler Xavier Clua i Sant Josep Vins.Per qu&egrave; &eacute;s important? La DO Terra Alta continua apostant per models de promoci&oacute; basats en l&rsquo;experi&egrave;ncia i el contacte directe amb el consumidor, alhora que amplia la seva pres&egrave;ncia en mercats estrat&egrave;gics com Madrid. La DO Terra Alta tamb&eacute; refor&ccedil;ar&agrave; la seva promoci&oacute; professional amb pres&egrave;ncia al XIII Sal&oacute;n de los Vinos Generosos, Dulces y Fortificados, que se celebrar&agrave; a Madrid l&rsquo;1 de juny.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9449-la-do-terra-alta-porta-els-seus-vins-a-vinoteques-i-espais-patrimonials</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9449-la-do-terra-alta-porta-els-seus-vins-a-vinoteques-i-espais-patrimonials</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1778832559DoTerraAlta_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Temps de Vi celebra 15 anys omplint Vilanova de vi, gastronomia i cultura</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 15 May 2026 09:56:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Temps de Vi celebrar&agrave; aquest 2026 la seva quinzena edici&oacute; consolidada com una de les cites enotur&iacute;stiques i culturals m&eacute;s destacades del calendari catal&agrave;. La fira tornar&agrave; a ocupar la Rambla Principal de Vilanova i la Geltr&uacute; de l&rsquo;11 al 14 de juny amb vi, m&uacute;sica, gastronomia i activitats per a tots els p&uacute;blics.Context: L&rsquo;acte de presentaci&oacute; oficial tindr&agrave; lloc el 2 de juny als jardins de l&rsquo;Espai Far de Vilanova i la Geltr&uacute;, amb la participaci&oacute; de cellers, distribu&iuml;dors, patrocinadors i col&middot;laboradors. Els assistents podran tastar vins dels cellers participants maridats amb gastronomia de proximitat i m&uacute;sica en directe.Qu&egrave; sabem? Aquesta edici&oacute; comptar&agrave; amb m&eacute;s d&rsquo;una quarantena d&rsquo;estands de vi i gastronomia, una zona infantil i un programa d&rsquo;activitats m&eacute;s ampli que mai, amb tastos i maridatges repartits per diferents espais de la ciutat.Alguns dels cellers confirmats s&oacute;n:	Par&eacute;s Balt&agrave;,	Vallformosa,	Pinord,	Ramon Canals,	Maset,	Alsina Sard&agrave;,	Aymar,	Canals i Munn&eacute;,	Ferret i Granell	i el Celler de Viticultors de Vilanova.La proposta gastron&ograve;mica anir&agrave; a c&agrave;rrec de Patates Piqu&eacute;, La Fireta, Coca de Vic i El Surti.Per qu&egrave; &eacute;s important? Temps de Vi s&rsquo;ha convertit en una plataforma de promoci&oacute; del vi catal&agrave; i, alhora, en una eina per posar en valor el patrimoni, el comer&ccedil; i l&rsquo;hostaleria de Vilanova i la Geltr&uacute;.A la pr&agrave;ctica: Del 1 al 10 de juny tamb&eacute; s&rsquo;han programat activitats pr&egrave;vies. Destaquen la presentaci&oacute; del llibre Amor a primera vi&ntilde;a de Bea Peidr&oacute; i els tradicionals tastos en vaixell, que enguany s&rsquo;avancen al cap de setmana del 6 i 7 de juny.En profunditat: Temps de Vi impulsar&agrave; una campanya conjunta amb Viu Comer&ccedil;, el Gremi d&rsquo;Hostaleria i Turisme del Garraf i Visit Vilanova per incentivar el consum local amb sortejos i premis entre els clients dels establiments adherits.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9448-temps-de-vi-celebra-15-anys-omplint-vilanova-de-vi-gastronomia-i-cultura</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9448-temps-de-vi-celebra-15-anys-omplint-vilanova-de-vi-gastronomia-i-cultura</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1778832096image_(37).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Mas Blanch i Jové celebrarà 20 anys amb una gran festa a les Garrigues</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 12 May 2026 19:43:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Vi, m&uacute;sica, circ i art contemporani es donaran la m&agrave; aquest estiu a les Garrigues. El celler Mas Blanch i Jov&eacute; celebrar&agrave; els seus 20 anys amb &ldquo;A Quatre Vents&rdquo;, una gran festa multidisciplin&agrave;ria que convertir&agrave; la Vinya dels Artistes en un escenari cultural a l&rsquo;aire lliure amb actuacions, espectacles i experi&egrave;ncies enotur&iacute;stiques.Tindr&agrave; lloc el dissabte 27 de juny a la finca del celler, a La Pobla de C&eacute;rvoles. La proposta combinar&agrave; vi, paisatge, m&uacute;sica i arts esc&egrave;niques en diversos espais de la Vinya dels Artistes.Qu&egrave; sabem?Fundat el 2006, Mas Blanch i Jov&eacute; &eacute;s un celler familiar de muntanya situat a uns 700 metres d&rsquo;altitud dins la DO Costers del Segre. El projecte &eacute;s especialment conegut per la Vinya dels Artistes, un espai on escultures i instal&middot;lacions art&iacute;stiques conviuen amb les vinyes i les oliveres.A la pr&agrave;ctica:El programa oficial i les activitats de la celebraci&oacute; es presentaran el proper dijous 21 de maig al mateix celler, en un acte organitzat conjuntament amb l&rsquo;Associaci&oacute; Cultural Paupaterres. La jornada inclour&agrave; parlaments, un espectacle d&rsquo;acrob&agrave;cia i un vermut musical amb Tropical Mystic.Per qu&egrave; &eacute;s important? El celler s&rsquo;ha consolidat durant dues d&egrave;cades com un dels projectes m&eacute;s singulars de l&rsquo;enoturisme catal&agrave;, combinant elaboraci&oacute; ecol&ograve;gica, territori, sostenibilitat i art contemporani en una mateixa experi&egrave;ncia.En profunditat: El concert del cantautor mallorqu&iacute; Tomeu Penya ser&agrave; un dels actes centrals d&rsquo;&ldquo;A Quatre Vents&rdquo;, una celebraci&oacute; concebuda com un homenatge als vint anys de traject&ograve;ria del celler. L&rsquo;esdeveniment tamb&eacute; inclour&agrave; teatre, circ i diverses propostes art&iacute;stiques integrades en els espais m&eacute;s emblem&agrave;tics de la Vinya dels Artistes.Per acabar: &ldquo;A Quatre Vents&rdquo; vol reivindicar una manera d&rsquo;entendre el vi profundament vinculada al paisatge, la cultura i la creativitat. Amb aquesta celebraci&oacute;, Mas Blanch i Jov&eacute; commemora dues d&egrave;cades convertint el celler en un espai de trobada entre art, territori i enoturisme.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9445-mas-blanch-i-jove-celebrara-20-anys-amb-una-gran-festa-a-les-garrigues</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9445-mas-blanch-i-jove-celebrara-20-anys-amb-una-gran-festa-a-les-garrigues</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202012/1200_160680582820201127_112608.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El millor vi dolç de Catalunya segons Tim Atkin és de la DO Costers del Segre</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 12 May 2026 19:31:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Castell del Remei torna a situar-se entre els grans referents dels vins dol&ccedil;os catalans. El seu Verema Tardana 2024 ha estat reconegut com el Millor Vi Dol&ccedil; de Catalunya 2026 segons l&rsquo;informe anual del cr&iacute;tic brit&agrave;nic Tim Atkin, un dels noms m&eacute;s influents del panorama vitivin&iacute;cola internacional.Qu&egrave; sabem? El guard&oacute; es va lliurar durant la gala celebrada al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona el passat 4 de maig. El premi el va recollir Tom&agrave;s Cusin&eacute;, en&ograve;leg i president del celler.Per qu&egrave; &eacute;s important? Castell del Remei revalida aix&iacute;, per segon any consecutiu, un dels reconeixements m&eacute;s destacats de l&rsquo;informe de Tim Atkin, consolidant-se com un dels cellers catalans amb m&eacute;s projecci&oacute; dins la cr&iacute;tica especialitzada internacional.En profunditat:Vi dol&ccedil; natural de verema tardana elaborat amb un 100% de Petit Manseng. El ra&iuml;m es pansifica sobre canyissos per concentrar sucres, acidesa i aromes abans d&rsquo;una fermentaci&oacute; lenta i natural. Es cria en roure franc&egrave;s dins una solera iniciada el 2018. Nom&eacute;s se n&rsquo;han elaborat 729 ampolles de 37,5 cl.En copa mostra notes de mel, albercoc, pr&eacute;ssec madur, codony, fruita seca i tocs caramel&middot;litzats, amb una boca untuosa per&ograve; vibrant gr&agrave;cies a la seva elevada acidesa. Ideal amb foie gras, formatges blaus o postres de fruita.T&rsquo;agradar&agrave; si&hellip; t&rsquo;agraden els vins dol&ccedil;os intensos per&ograve; frescos, amb molta complexitat i un final llarg que no es fa pesat.Per acabar:El reconeixement de Tim Atkin refor&ccedil;a la projecci&oacute; internacional de Castell del Remei i torna a situar la DO Costers del Segre dins el radar dels grans vins catalans amb capacitat de competir en els principals mercats especialitzats.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9444-el-millor-vi-dolc-de-catalunya-segons-tim-atkin-es-de-la-do-costers-del-segre</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9444-el-millor-vi-dolc-de-catalunya-segons-tim-atkin-es-de-la-do-costers-del-segre</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1778666978verema-tardana-bota_port.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Revistes, vocabularis i llibres examinen el vi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 12 May 2026 11:41:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Els llibres de vi no ocupen mai els primers llocs del r&agrave;nquing de Sant Jordi, per&ograve; probablement tampoc s&rsquo;escriuen amb aquesta intenci&oacute;. El cas &eacute;s que perduren, s&oacute;n de llarg recorregut i poden generar inter&egrave;s durant tot l&rsquo;any, al marge de la febre comercial de la Diada. El vi segueix inspirant autors amb major o menor vinculaci&oacute; amb ell, i cada vegada m&eacute;s volums s&rsquo;hi refereixen des d&rsquo;angles diversos. Repassem les &uacute;ltimes novetats en qu&egrave; el vi hi &eacute;s present a trav&eacute;s de revistes, abecedaris i territoris que aspiren a ser m&eacute;s reconeguts i admirats.Bocabulario, de Pau Aren&oacute;sEl periodista Pau Aren&oacute;s no &eacute;s nou en el m&oacute;n editorial, per&ograve; ara publica a Planeta Gastro Bocabulario, una obra que presenta &ldquo;paraules per pensar, discutir i gaudir de la gastronomia&rdquo;. No nom&eacute;s &eacute;s un bon gastr&ograve;nom, sin&oacute; que la reflexiona i la contextualitza. Probablement aquest &uacute;ltim &eacute;s un dels llibres en qu&egrave; comparteix de manera m&eacute;s directa i franca el seu coneixement, comen&ccedil;ant per la paraula &ldquo;abuela&rdquo; i acabant amb &ldquo;yonki&rdquo;. Del vi en diu unes quantes coses i no va gens desencaminat. Descabdella tend&egrave;ncies, modes, drames i realitats sense p&egrave;ls a la llengua i sense importar-li gaire anar a contracorrent.En comen&ccedil;a parlant des de l&rsquo;inici amb la paraula &ldquo;addicci&oacute;&rdquo;: &ldquo;El alcohol como charco en el que toda la Sociedad pone los pies. El consumo responsable, bla-bla-bla... S&iacute;, de acuerdo. Bebo vino. Creo que no tengo un problema. O tal vez s&iacute;&rdquo;, i tot seguit resumeix l&rsquo;experi&egrave;ncia arxiconeguda del sommelier David Seijas, alcoh&ograve;lic.A la paraula &ldquo;amigo&rdquo;, confessa per qu&egrave; no vol beure&rsquo;s una ampolla de Principe di Corleone: vino da tavola di Sicilia, cabernet sauvignon, que li va regalar un amic, avui malauradament ja mort: &ldquo;En este vino vive mi amigo, y cuando lo beba solo quedar&aacute; una botella vac&iacute;a&rdquo;. De l&rsquo;emoci&oacute; profunda, a la ironia. A &ldquo;Maridaje&rdquo;, hi escriu: &ldquo;Dado que la supuesta filiaci&oacute;n vino-plato es imposible, o al menos, improbable, convengamos que el sumiller sirve lo que le da la gana, a sabiendas de que la alcachofa y el esp&aacute;rrago no se llevan bien con nadie, de manera que se recurre a la piedad de la cerveza&rdquo;. A &ldquo;Vermut&rdquo; homenatja Miquel &Agrave;ngel Vaquer, de Casa Mariol, que va morir v&iacute;ctima de la Covid: &ldquo;Le debo a &eacute;l las ganas del tintineo del negro con hielo&rdquo;. A &ldquo;Vino (a copas)&rdquo;, comen&ccedil;a fort: &ldquo;La opci&oacute;n de vinos a copas en los restaurantes es un purgante de conciencias. Se quejan los restauradores de que se consume poco vino y ellos gravan la botella con extras estratosf&eacute;ricos. &iquest;Por cu&aacute;nto hay que multiplicar para que el negocio sea honesto?&rdquo;. Referit al vi, un dels passatges m&eacute;s sucosos &eacute;s el que es refereix a &ldquo;Vino (natural)&rdquo;.Discrepa dels amics i confidents Josep Roca i Carlos Orta, de Villa M&aacute;s, que en s&oacute;n uns profunds defensors. N&rsquo;apr&egrave;n d&rsquo;ells i ho intenta, per&ograve; el comentari que li batega &eacute;s divergent: &ldquo;A veces, el resultado es glorioso; otras, decepcionante. Descorcho y el pu&ntilde;etazo de la reducci&oacute;n o de la vol&aacute;til, no s&eacute;, me pierdo, que sigue en la boca hasta arrancar los dientes. El sabor a sidra que unifica y desvirt&uacute;a lo esencial: que el vino tenga personalidad&rdquo;. De veritat que les seves paraules s&oacute;n una mina d&rsquo;or. I tamb&eacute; totes les altres entrades que parlen de gastronomia a trav&eacute;s de noms, experi&egrave;ncies gastron&ograve;miques i que mostren una vegada m&eacute;s la seva erudici&oacute;.Una terra de vinsPag&egrave;s Editors ha publicat Una terra de vins. La vinya i el vi a les Terres de Lleida, una obra coral que han coordinat els periodistes vin&iacute;coles Rafa Gimena i Eva Vicens. Amb el suport de la Diputaci&oacute; de Lleida, l&rsquo;obra reivindica des de les primeres p&agrave;gines el vi com a eina dinamitzadora de les economies rurals. El que ha estat president de la DO Costers del Segre en els &uacute;ltims anys, Tom&agrave;s Cusin&eacute;, assenyala: &ldquo;Els cellerers poden estar orgullosos de la gran carta de vins que entre tots ofereixen, la riquesa varietal, la diversitat d&rsquo;estils dels elaborats, la difer&egrave;ncia de terrers, l&rsquo;exquisidesa de les presentacions, l&rsquo;amplitud de l&rsquo;oferta i la seva qualitat en constant increment&rdquo;.El llibre comen&ccedil;a amb la hist&ograve;ria i l&rsquo;origen del vi a les comarques lleidatanes, un text escrit pel doctor en hist&ograve;ria Enric Vicedo-Rius, que recorre a l&rsquo;arqueologia per datar les primeres llavors carbonitzades el 1400 aC, al jaciment de Cova Punta Farisa, a Fraga. I acaba amb un text de la historiadora de l&rsquo;art i m&uacute;sica Jael Violant Romero Gonz&aacute;lez, que parla del vi i la vinya com a font d&rsquo;inspiraci&oacute; en l&rsquo;arquitectura lleidatana. Sense anar m&eacute;s lluny, els capitells de la Seu Vella, del segle XIII, mostren una escena de verema. &ldquo;Es poden distingir, esculpits, ra&iuml;ms, fulles de parra i recol&middot;lectors. La vinya i els cereals eren els conreus m&eacute;s importants durant l&rsquo;&egrave;poca medieval&rdquo;, s&rsquo;hi escriu. Entre un text i un altre, una radiografia liter&agrave;ria de les sis subzones de la regi&oacute; vitivin&iacute;cola, des de la Plana de Lleida fins al Pallars, apropant-se amb lupa al paisatge i a les persones que els habiten i cultiven. Tamb&eacute; aturant-se a l&rsquo;Alt Urgell, la Cerdanya i el Solson&egrave;s, on s&rsquo;hi van inserint &ldquo;petites noves vinyes d&rsquo;al&ccedil;ada&rdquo;.No hi falta el vincle amb la gastronomia de la m&agrave; del bi&ograve;leg i cuiner Gonzalo Ferreruela, que harmonitza receptes t&iacute;piques com el trinxat de la Cerdanya amb cansalada amb Blanc de Ser&egrave;, de L&rsquo;Olivera; la torrada de brioix amb mat&oacute; i anxova amb Ta&iuml;ka, l&rsquo;escum&oacute;s de sauvignon blanc i s&eacute;millon de Castell d&rsquo;Enc&uacute;s, o la girella del Pallars fregida amb Biu Negre, el pinot noir de Batlliu de Sort. El llibre inclou les sempre encertades consideracions de l&rsquo;enginyer agr&ograve;nom i en&ograve;leg Pau Moragas, que comen&ccedil;a reflexionant sobre el concepte de terrer i asseverant que &ldquo;la perviv&egrave;ncia d&rsquo;una agricultura de sec&agrave; de petita escala, adaptada i de matriu familiar &eacute;s un element de resili&egrave;ncia territorial, de conservaci&oacute; del mosaic agroforestal i ofereix a la societat tota una s&egrave;rie de valors que cal potenciar: patrimoni gastron&ograve;mic, alimentaci&oacute; saludable, desenvolupament local, resili&egrave;ncia contra el foc, adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic, impacte social&rdquo;. Un llibre imprescindible per entendre l&rsquo;esdevenir d&rsquo;un paisatge cultivat que vol posar-se encara m&eacute;s en valor.Calicata MagazineEl vi tamb&eacute; s&rsquo;insereix en el m&oacute;n editorial. Acaba de sortir al mercat el segon n&uacute;mero de Calicata Magazine, liderada per la periodista i sommelier Sheila V&eacute;lez, que es reivindica com &ldquo;una lectura lenta, que no es consumeix, que es queda&rdquo;. La publicaci&oacute; proposa &ldquo;mirar amb m&eacute;s calma, sentir amb m&eacute;s profunditat i reconnectar amb all&ograve; essencial&rdquo;. De fet, aquest segon n&uacute;mero gira al voltant del concepte &ldquo;Volver a lo vivo&rdquo;. Com ja va deixar clar el primer n&uacute;mero, l&rsquo;any passat, aquesta &eacute;s una publicaci&oacute; on s&rsquo;hi mescla el vi amb molt&iacute;ssimes disciplines, per&ograve; essencialment amb l&rsquo;art a trav&eacute;s de la fotografia, les il&middot;lustracions, les cianot&iacute;pies i el collage.Calicata Magazine descobreix conceptes com la biof&iacute;lia i la interdepend&egrave;ncia d&rsquo;ecosistemes i vides, i regala, en aquest segon n&uacute;mero, entrevistes amb viticultores i en&ograve;logues com l&rsquo;empordanesa Anna Espelt, a prop&ograve;sit del mosaic agroforestal que ha desenvolupat a Mas Mar&eacute;s, o la mallorquina Cati Ribot, referent en la recuperaci&oacute; de varietats aut&ograve;ctones. En un text escrit per Marta Nieto, tamb&eacute; s&rsquo;hi recullen reflexions personals i madures de Sara P&eacute;rez: &ldquo;Yo hablo mucho desde la emoci&oacute;n y la intuici&oacute;n y conecto con much&iacute;sima m&aacute;s gente. Pinchar el globo de la l&oacute;gica, desaprender y reconectar con la intuici&oacute;n es una gran revoluci&oacute;n. Entrenarse para eso y transmitir desde ese lugar es vital. Hay cosas que por la v&iacute;a del lenguaje cient&iacute;fico no las vamos a comprender&rdquo;. Una lectura necess&agrave;ria per a aquells qui considerin que el vi ens enlla&ccedil;a m&eacute;s encara amb la terra i amb la vida.Terrer Mgz.En el cam&iacute; de reivindicar els continguts vitivin&iacute;coles, per&ograve; lligada al festival Terrer, que t&eacute; lloc al Priorat entre els mesos d&rsquo;agost i desembre, Terrer Mgz. tamb&eacute; ha sortit al mercat amb un segon n&uacute;mero i un disseny renovat, apostant per la for&ccedil;a de la llicorella a la portada. &Eacute;s una revista independent que &ldquo;parla del paisatge que neix de la relaci&oacute; entre viticultura i territori, arquitectura i disseny i del pensament que se&rsquo;n deriva amb una &ograve;ptica contempor&agrave;nia&rdquo;, escriu el seu director, Blai Ros&eacute;s. Una vintena de firmes participen en aquest n&uacute;mero que mira el futur des dels reptes del present, conscient que el Priorat &ldquo;&eacute;s un ecosistema viu en un moment de fragilitat extrema&rdquo;. La revista &eacute;s un mosaic de fotografies i paraules que reuneixen veus i gestos vells i nous, conven&ccedil;udes totes que &ldquo;sense un entramat cultural i econ&ograve;mic fort, el patrimoni es perd&rdquo;, diu Ros&eacute;s.En destaquen peces com l&rsquo;article del periodista Toni Orensanz &ldquo;La collita de l&rsquo;emigrant&rdquo;, que lloa el paper de Josep Llu&iacute;s P&eacute;rez, de Mas Martinet, al Priorat, o el de la tamb&eacute; periodista Isabel Vila, de Cal Porrer&agrave;, &ldquo;La vinya vella de Porrera: el secret m&eacute;s ben guardat&rdquo;, que ressegueix la hist&ograve;ria d&rsquo;homes i dones que han conreat l&rsquo;amor a la terra malgrat tots els entrebancs dels temps. &ldquo;Onze maneres d&rsquo;estar&rdquo;, amb paraules i fotografies de Cl&agrave;udia Grosche, &eacute;s un altre dels articles que fa aturar-se per resseguir el rostre de dones que habiten la regi&oacute; de vins i la impulsen des d&rsquo;oficis i mirades paral&middot;leles. Una d&rsquo;elles, la pagesa de la Figuera J&uacute;lia Viejobueno, diu: &ldquo;Aqu&iacute; hi ha la terra i el paisatge, l&rsquo;ofici i la feina, l&rsquo;her&egrave;ncia, les persones i el futur possible que demana lluita i resist&egrave;ncia. I sense bellesa, cultura, comunitat, pobles vius i pagesia no hi ha vida&rdquo;. Potser &eacute;s la recepta per a tots els llocs on encara hi ha un bri de ruralitat enc&egrave;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9443-revistes-vocabularis-i-llibres-examinen-el-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9443-revistes-vocabularis-i-llibres-examinen-el-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1778580418llibres_port.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>57 vetllades i 56 xefs: Torna el Festival Gastronòmic de Corpinnat </title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 11 May 2026 20:52:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Corpinnat tornar&agrave; a convertir els seus cellers en escenaris gastron&ograve;mics aquest estiu. El Festival Gastron&ograve;mic de la marca col&middot;lectiva celebrar&agrave; la seva sisena edici&oacute; entre juny i juliol amb 57 vetllades creades per 56 xefs d&rsquo;arreu del pa&iacute;s, en una proposta que uneix cuina, vi i paisatge en espais singulars del Pened&egrave;s.Context: El Festival Gastron&ograve;mic de Corpinnat tornar&agrave; aquest estiu amb una nova edici&oacute; que reunir&agrave; gastronomia, vi i territori als espais dels 22 cellers de la marca col&middot;lectiva. La proposta se celebrar&agrave; entre l&rsquo;1 de juny i el 31 de juliol i oferir&agrave; 57 vetllades creades per 56 xefs d&rsquo;arreu del pa&iacute;s.Qu&egrave; sabem? La sisena edici&oacute; s&rsquo;ha presentat aquest al Mercat de Sant Antoni de Barcelona amb la participaci&oacute; del president i vicepresident de Corpinnat, Pere Llopart i Roc Gramona, acompanyats de diversos cellers i cuiners participants. El festival s&rsquo;avan&ccedil;a enguany a principis de juny despr&eacute;s de l&rsquo;&egrave;xit de p&uacute;blic de les &uacute;ltimes edicions.Amb xifres: En les cinc primeres edicions, el Festival Gastron&ograve;mic ha organitzat 230 sopars i ha reunit m&eacute;s de 7.600 assistents. La proposta s&rsquo;ha consolidat com una de les cites enogastron&ograve;miques de refer&egrave;ncia de l&rsquo;estiu al Pened&egrave;s.Per qu&egrave; &eacute;s important? Corpinnat reivindica el festival com una experi&egrave;ncia cultural que connecta gastronomia, producte i territori. La iniciativa va n&eacute;ixer el 2021, en plena pand&egrave;mia, amb l&rsquo;objectiu de donar suport al sector gastron&ograve;mic en un moment especialment delicat.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Podem dir que ja &eacute;s molt m&eacute;s que un festival, &eacute;s una experi&egrave;ncia cultural que connecta producte i territori&rdquo;, ha destacat el president de Corpinnat, Pere Llopart. Per la seva banda, Roc Gramona ha assegurat que &ldquo;5 anys despr&eacute;s, Corpinnat ja no s&rsquo;ent&eacute;n sense el Festival&rdquo;.En profunditat: La imatge gr&agrave;fica d&rsquo;aquesta edici&oacute; ha estat creada per Ramon Romero, Ra&uacute;l Fontoba i Luc&iacute;a Fern&aacute;ndez, estudiants de l&rsquo;Escola Arsenal de Vilafranca del Pened&egrave;s. La proposta visual gira entorn del &ldquo;gest de l&rsquo;ofici&rdquo; i vol homenatjar totes les persones que fan possible el festival, des dels elaboradors fins als equips de cuina i servei.Per &uacute;ltim: Les entrades per a les diferents vetllades del Festival Gastron&ograve;mic Corpinnat ja estan disponibles al web oficial del certamen. La proposta consolida la voluntat de Corpinnat de vincular el vi escum&oacute;s amb la gastronomia, el territori i les experi&egrave;ncies culturals de qualitat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9442-57-vetllades-i-56-xefs-torna-el-festival-gastronomic-de-corpinnat-</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9442-57-vetllades-i-56-xefs-torna-el-festival-gastronomic-de-corpinnat-</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1778525756unnamed_(43)_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Ruta del Vi DO Pla de Bages reactiva el Passaport Wine Bar </title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 11 May 2026 20:45:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[ Foto: DO Pla de BagesEl Bages torna a brindar amb l&rsquo;enoturisme de proximitat. La Ruta del Vi DO Pla de Bages ha reactivat aquest maig el seu Passaport Wine Bar, una proposta que convida a descobrir alguns dels wine bars m&eacute;s singulars de la comarca mentre es recorren vinyes, paisatges i copes de vi. La iniciativa premia els visitants que completin el recorregut amb una ampolla de vi de la DO Pla de Bages.Context: La Ruta del Vi DO Pla de Bages ha posat en marxa una nova edici&oacute; del Passaport Wine Bar, una proposta enotur&iacute;stica que anima els visitants a rec&oacute;rrer diversos wine bars de la comarca i descobrir els vins i paisatges del territori. La iniciativa es va crear durant la pand&egrave;mia amb l&rsquo;objectiu de fomentar el consum local i les activitats a l&rsquo;aire lliure.Qu&egrave; sabem? Durant els mesos de maig i juny, els participants podran visitar cinc cellers de la ruta que disposen de wine bar: Abadal, Espai Artium, Collbaix - el Mol&iacute;, Fargas-Fargas i Oller del Mas. Cada espai ofereix una experi&egrave;ncia pr&ograve;pia, amb propostes que van des de terrasses entre vinyes fins a activitats gastron&ograve;miques i tastos.Com funciona? El funcionament &eacute;s senzill: per cada consumici&oacute; m&iacute;nima de 10 euros en un dels wine bars, el visitant pot demanar un segell al passaport. Un cop completats els cinc segells, els participants rebran una ampolla de vi de la DO Pla de Bages com a obsequi. Per obtenir-la, nom&eacute;s caldr&agrave; enviar un correu electr&ograve;nic a la denominaci&oacute; d&rsquo;origen.Per qu&egrave; &eacute;s important? La promoci&oacute;, vigent fins al 30 de juny de 2026, refor&ccedil;a l&rsquo;estrat&egrave;gia de la Ruta del Vi DO Pla de Bages per potenciar l&rsquo;enoturisme de proximitat i donar visibilitat als cellers del territori. La proposta combina vi, paisatge, gastronomia i turisme sostenible en un moment clau per a l&rsquo;activitat enotur&iacute;stica de primavera.En profunditat: La Ruta del Vi DO Pla de Bages est&agrave; liderada per Bages Turisme del Consell Comarcal del Bages i el Consell Regulador de la DO Pla de Bages, amb el suport de la Diputaci&oacute; de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Uni&oacute; Europea.Per acabar:El projecte busca consolidar el Bages com una destinaci&oacute; enotur&iacute;stica de refer&egrave;ncia, posant en valor la tradici&oacute; vitivin&iacute;cola, el patrimoni i l&rsquo;oferta experiencial vinculada al vi.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9441-la-ruta-del-vi-do-pla-de-bages-reactiva-el-passaport-wine-bar-</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9441-la-ruta-del-vi-do-pla-de-bages-reactiva-el-passaport-wine-bar-</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202007/1200_1596028844passaport_Wine_Bar_DO_Pla_de_Bages.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El nou ple del Consell Regulador del Cava reunirà cooperatives, viticultors i grans elaboradors</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 08 May 2026 15:46:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El nou ple del Consell Regulador del Cava ja est&agrave; definit i reunir&agrave; representants de cooperatives, viticultors independents i grans elaboradors del sector. El pr&ograve;xim mes de juny s&rsquo;escollir&agrave; el nou president o presidenta de la D.O. CAVA, en substituci&oacute; de Javier Pag&eacute;s despr&eacute;s de dues legislatures.Context: El proc&eacute;s electoral de la D.O. CAVA ha culminat amb la designaci&oacute; dels dotze vocals que formaran part del nou &ograve;rgan de govern. Nou dels representants provenen de candidatures consensuades pel sector, mentre que tres s&rsquo;han escollit despr&eacute;s d&rsquo;un proc&eacute;s electoral amb candidatures de Viticultors del Cava i l&rsquo;Associaci&oacute; de Viticultors del Pened&egrave;s.Qu&egrave; sabem? El nou ple vol reflectir la pluralitat interna de la denominaci&oacute;, incorporant representants de viticultors, cooperatives i cellers de diferents dimensions. Segons la D.O. CAVA, el sistema busca garantir &ldquo;l&rsquo;equilibri i la paritat&rdquo; entre els interessos del sector productor i elaborador.Foto: DO CavaQui &eacute;s qui? Entre els representants dels viticultors de cooperatives hi haur&agrave; Enric Ferr&eacute; Ginovart i Miguel Lleixa Masana, vinculats a la Federaci&oacute; de Cooperatives Agr&agrave;ries de Catalunya. En representaci&oacute; dels viticultors no adscrits a cooperatives hi participaran David Sendra Angl&egrave;s, Dominio de la Vega SL i J. Fortuny F&agrave;bregas SL. Pel que fa als elaboradors de vi base, CEVIPE Grup Cooperatiu SCCL ocupar&agrave; la vocalia corresponent. Entre els representants dels cellers elaboradors hi haur&agrave; empreses com Freixenet, Codorn&iacute;u, Garc&iacute;a Carri&oacute;n, Pere Ventura i Fam&iacute;lia, Bodegues Sumarroca i Vi&ntilde;a Torreblanca.Per qu&egrave; &eacute;s important? El nou ple arriba en un moment estrat&egrave;gic per al cava, amb debats oberts sobre posicionament, segmentaci&oacute; i model de futur de la denominaci&oacute;. Tamb&eacute; ser&agrave; l&rsquo;&ograve;rgan encarregat d&rsquo;escollir el relleu de Javier Pag&eacute;s, una figura clau dels &uacute;ltims anys.Amb xifres:	La DO CAVA compta amb 38.000 hect&agrave;rees de vinya.	Integra 6.200 viticultors.	T&eacute; 349 cellers associats.	Exporta m&eacute;s del 70% de la seva producci&oacute;.	Els caves de la denominaci&oacute; arriben a m&eacute;s de 100 pa&iuml;sos.Per &uacute;ltim: La nova configuraci&oacute; del Consell Regulador consolida el pes dels grans grups elaboradors, per&ograve; tamb&eacute; mant&eacute; representaci&oacute; de cooperatives i viticultors independents en un moment clau per al futur de la DO CAVA.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9440-el-nou-ple-del-consell-regulador-del-cava-reunira-cooperatives-viticultors-i-grans-elaboradors</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9440-el-nou-ple-del-consell-regulador-del-cava-reunira-cooperatives-viticultors-i-grans-elaboradors</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201707/1200_1501072695winery-1179256_960_720.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Els vins brisats deixen de ser una raresa i tornen per quedar-se</title>
     <category>Vins Naturals</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 08 May 2026 11:53:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Les modes tamb&eacute; transformen el m&oacute;n del vi. Si fa unes d&egrave;cades predominaven els negres potents, amb molta fusta, estructura i alcohol, avui el mercat gira cap a vins m&eacute;s frescos i delicats. Paral&middot;lelament, els vins blancs guanyen pes, per&ograve; amb una exig&egrave;ncia nova: que tinguin profunditat, textura i complexitat.Per qu&egrave; &eacute;s important? En aquest escenari, els vins brisats &mdash;coneguts internacionalment com a orange wines&mdash; viuen un nou moment d&rsquo;expansi&oacute;. S&oacute;n vins blancs elaborats com si fossin negres: fermentats i macerats amb les pells per obtenir m&eacute;s color, aromes, tanins i estructura.Qu&egrave; s&oacute;n? En catal&agrave;, el terme correcte &eacute;s &ldquo;vi brisat&rdquo; o &ldquo;vi amb maceraci&oacute; de pells&rdquo;. No s&rsquo;ha de confondre amb el &ldquo;vi taronja&rdquo;, un vi aromatitzat tradicional elaborat amb pells de taronja. Els brisats obtenen els seus tons ambre o ataronjats gr&agrave;cies al contacte prolongat del most amb les parts s&ograve;lides del ra&iuml;m blanc.D&rsquo;on venim? Tot i semblar una tend&egrave;ncia moderna, aquesta t&egrave;cnica &eacute;s ancestral. Existeixen evid&egrave;ncies de vins elaborats aix&iacute; fa m&eacute;s de 6.000 anys a Ge&ograve;rgia i, a Catalunya, especialment a la Terra Alta, tamb&eacute; hi ha una llarga tradici&oacute; de vins brisats. Molts dels nostres avis bevien vins blancs fermentats amb les pells, sovint en porr&oacute;, molt abans que exist&iacute;s el concepte d&rsquo;orange wine.Qu&egrave; sabem? A difer&egrave;ncia dels blancs tradicionals, on el most se separa r&agrave;pidament de les pells, els brisats deixen fermentar el ra&iuml;m amb la pell, la polpa, les llavors i, en alguns casos, tamb&eacute; la rapa. Aquesta maceraci&oacute; pot durar des d&rsquo;unes hores fins a diverses setmanes i aporta m&eacute;s textura, tannicitat i complexitat arom&agrave;tica.Tot i aix&ograve;: Durant anys aquests vins van quedar associats a perfils m&eacute;s r&uacute;stics, austeros o oxidatius. Avui molts elaboradors catalans els reinterpretan amb vinificacions molt m&eacute;s precises, buscant tensi&oacute;, finor i equilibri sense perdre identitat.La Laura Serrano, a la nostra secci&oacute; &quot;De Vins amb la Laura&quot;, ens recomana aquests dos vins brisats:Brea 2023 - Eudald Massana Noya (Alt Pened&egrave;s)Brisat de xarel&middot;lo elaborat amb vinyes velles de la finca Serra Vas, plantades el 1963 i treballades amb viticultura ecol&ograve;gica, biodin&agrave;mica i vegana. El vi fermenta amb les seves pr&ograve;pies pells i no es filtra, fet que li dona un color ambre amb sediments naturals.Destaquen les notes c&iacute;triques de taronja i pell de mandarina, esp&egrave;cies i una marcada mineralitat pr&ograve;pia del xarel&middot;lo. En boca combina textura sedosa, frescor i una lleugera amargor final que li aporta profunditat gastron&ograve;mica.Cos&iacute; Eloi - Mas Gom&agrave; (Pened&egrave;s)Aquest orange wine de malvasia de Sitges aposta per una elaboraci&oacute; radicalment artesanal i de m&iacute;nima intervenci&oacute;. Procedeix d&rsquo;una &uacute;nica vinya ecol&ograve;gica sobre s&ograve;ls argilocalcaris i de baixos rendiments. La fermentaci&oacute; espont&agrave;nia es fa en petites &agrave;mfores elaborades amb argila de la mateixa finca, amb 31 dies de maceraci&oacute; amb les pells i part de la rapa.Sense sulfits afegits, sense filtrar i sense clarificar, el vi reposa sis mesos en &agrave;mfora i cinc mesos m&eacute;s en ampolla abans de sortir al mercat. El resultat &eacute;s un brisat profund, salvatge i delicat alhora, amb una clara mirada mediterr&agrave;nia.Veure el v&iacute;deo:]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/vins-naturals/9439-els-vins-brisats-deixen-de-ser-una-raresa-i-tornen-per-quedarse</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/vins-naturals/9439-els-vins-brisats-deixen-de-ser-una-raresa-i-tornen-per-quedarse</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1778235172laura-serrano-vins15.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La ViBa torna als orígens i desplega el potencial del Bages en la seva 9a edició</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 05 May 2026 16:36:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Fira ViBa celebrar&agrave; la seva 9a edici&oacute; del 4 al 7 de juny amb una proposta que combina territori, cultura i vi. Manresa ser&agrave; l&rsquo;epicentre, per&ograve; el programa s&rsquo;est&eacute;n per tota la comarca amb una trentena d&rsquo;activitats vinculades a la DO Pla de Bages.Context:La fira recupera el Parc de la Seu, espai emblem&agrave;tic dels seus inicis, i refor&ccedil;a el vincle amb el territori. L&rsquo;objectiu: posar en valor el patrimoni vitivin&iacute;cola del Bages i consolidar la ViBa com una cita de refer&egrave;ncia en clau local i enotur&iacute;stica.Per qu&egrave; &eacute;s important?La ViBa no &eacute;s nom&eacute;s una mostra de vins. &Eacute;s una eina de dinamitzaci&oacute; territorial que connecta elaboradors, restauradors i visitants, i projecta el Bages com a destinaci&oacute; de vi de proximitat.A la pr&agrave;ctica:El tret de sortida ser&agrave; el Sopar Fira ViBa, amb vuit platets de temporada maridats amb vins de la DO Pla de Bages, en una proposta liderada per Slow Food Catalunya Central. L&rsquo;endem&agrave;, la Nit de Picapolls tornar&agrave; al Parc de la Seu amb tastos centrats en la varietat aut&ograve;ctona i m&uacute;sica en directe de RubberSoul.	4 dies de fira	30 activitats arreu del Bages	21 cellers participants	3 formats d&rsquo;entrada (Nit de Picapolls, pack individual i pack duo)Qu&egrave; sabem?El Pati del Casino acollir&agrave; la Mostra de Vins amb els 21 cellers de la denominaci&oacute;. Tastos, gastronomia de VOCI Gastrovinoteca, m&uacute;sica i activitats familiars configuraran una experi&egrave;ncia transversal. Diumenge, el format evoluciona cap a una barra compartida amb els mateixos viticultors servint els seus vins, en un ambient m&eacute;s proper.Paisatge amb bosc i vinyes al Bages Foto: DO Pla de BagesLa programaci&oacute; inclou visites a cellers, rutes pel patrimoni (tines, cups i espais hist&ograve;rics), tastos especials i propostes singulars com el maridatge entre vi i joieria contempor&agrave;nia amb Set de Joia. Tamb&eacute; se celebrar&agrave; la Mitja ViBa, una cursa entre vinyes amb tastos inclosos.El motiu:El Bages reivindica el seu llegat vitivin&iacute;cola: un territori amb hist&ograve;ria, varietats pr&ograve;pies com el picapoll i un patrimoni de pedra seca &uacute;nic. La ViBa actua com a aparador d&rsquo;aquesta identitat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9438-la-viba-torna-als-origens-i-desplega-el-potencial-del-bages-en-la-seva-9a-edicio</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9438-la-viba-torna-als-origens-i-desplega-el-potencial-del-bages-en-la-seva-9a-edicio</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1777992013image_(30).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El millor viticultor de l'any segons Tim Atkin MW aposta per les varietats resistents</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 05 May 2026 16:31:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Josep Maria Albet ha estat reconegut com a millor viticultor de l&rsquo;any al Catalunya 2026 Special Report, elaborat per Tim Atkin amb la col&middot;laboraci&oacute; del cr&iacute;tic Fintan Kerr. El guard&oacute; consolida una traject&ograve;ria clau per entendre l&rsquo;evoluci&oacute; de la viticultura al Pened&egrave;s.Context:El reconeixement s&rsquo;ha fet p&uacute;blic durant la presentaci&oacute; de la guia a Barcelona, en una edici&oacute; que analitza m&eacute;s de 1.100 vins de totes les denominacions d&rsquo;origen catalanes. L&rsquo;informe s&rsquo;ha convertit en una de les principals eines de prescripci&oacute; internacional per al sector.Per qu&egrave; &eacute;s important?El premi posa en valor el paper pioner d&rsquo;Albet en la implantaci&oacute; de la viticultura ecol&ograve;gica al Pened&egrave;s. Des de fa 47 anys, el projecte d&rsquo;Albet i Noya ha estat clau per marcar el cam&iacute; cap a models m&eacute;s sostenibles i regeneratius.Qu&egrave; diuen?Segons Kerr, &ldquo;sense ell, el cam&iacute; del Pened&egrave;s cap a una viticultura ecol&ograve;gica i regenerativa no hauria estat el mateix&rdquo;. Tamb&eacute; destaca la seva capacitat per interpretar el territori: la gesti&oacute; de l&rsquo;altitud i del s&ograve;l es tradueix en vins d&rsquo;equilibri i precisi&oacute;, especialment en els negres, definits com &ldquo;un oasi enmig del desert&rdquo;.A la pr&agrave;ctica:Aquesta mirada es reflecteix en vins amb identitat clara i estil refinat. En aquesta edici&oacute;, dos xarel&middot;los del celler &mdash;El Fanio i el brisat El Bosc Negre&mdash; han assolit 95 punts, mentre que els negres La Milana i Reserva Mart&iacute; han arribat als 94 punts.El motiu:El reconeixement no nom&eacute;s mira enrere. Tamb&eacute; posa el focus en el futur, amb el lideratge d&rsquo;Albet i Noya en el desenvolupament de varietats resistents a malalties f&uacute;ngiques dins el projecte VRIAC, una l&iacute;nia estrat&egrave;gica per reduir l&rsquo;impacte ambiental i adaptar la vinya al canvi clim&agrave;tic.En xifres:	47 anys de traject&ograve;ria de Josep Maria Albet centrats en la viticultura ecol&ograve;gica	M&eacute;s de 1.100 vins tastats a la guia	95 punts per als xarel&middot;los El Fanio i El Bosc Negre	94 punts per a La Milana i Reserva Mart&iacute;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9437-el-millor-viticultor-de-lany-segons-tim-atkin-mw-aposta-per-les-varietats-resistents</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9437-el-millor-viticultor-de-lany-segons-tim-atkin-mw-aposta-per-les-varietats-resistents</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1777991627Josep_Maria_Albet1_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Els 8 millors vins catalans segons l'informe de Tim Atkin Master of Wine</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 05 May 2026 16:17:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Catalunya torna a situar-se al mapa mundial del vi amb la presentaci&oacute; del Catalunya 2026 Special Report, elaborat per l&rsquo;equip del Master of Wine Tim Atkin. L&rsquo;informe, impulsat per l&rsquo;Associaci&oacute; Vin&iacute;cola Catalana (AVC), es consolida com una eina estrat&egrave;gica per a l&rsquo;exportaci&oacute; i la projecci&oacute; internacional dels vins catalans.Context: La presentaci&oacute; s&rsquo;ha celebrat al Recinte Modernista de Sant Pau, amb el suport de l&rsquo;INCAVI i la Generalitat. &Eacute;s el tercer any consecutiu de col&middot;laboraci&oacute; entre l&rsquo;AVC i l&rsquo;equip de Tim Atkin, fet que consolida el report com a refer&egrave;ncia internacional.Qu&egrave; sabem? L&rsquo;informe ha estat elaborat per Fintan Kerr, responsable de tastar m&eacute;s de 1.000 vins de m&eacute;s de 200 cellers catalans. El resultat &eacute;s un retrat ampli del sector, amb &egrave;mfasi en la diversitat varietal, la innovaci&oacute; i la capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute; a les noves tend&egrave;ncies globals.Per qu&egrave; &eacute;s important? Aquest tipus d&rsquo;informes actuen com a prescriptors en mercats internacionals. No nom&eacute;s validen la qualitat, sin&oacute; que tamb&eacute; orienten importadors, distribu&iuml;dors i professionals, refor&ccedil;ant la competitivitat del vi catal&agrave; en un context global exigent.Llista de premiats:	Millor Vi Blanc: Nun Vinya dels Taus 2024 - Enric Soler	Millor Vi Negre: Les Manyes 2023 - Terroir Al L&iacute;mit	Millor Vi Brisat (Orange): Trementinaire 2022 - Her&egrave;ncia Alt&eacute;s	Millor Vi Rosat: Coreografia Clarete 2024 - Coreografia Wines	Millor Vi Dol&ccedil;: Castell del Remei Verema Tardana 2024 - Castell del Remei	Millor Vi Gener&oacute;s: Sereno NV - La Vinyeta	Millor Vi Negre (Qualitat-Preu): Abadal Mand&oacute; 2023 d&rsquo;Abadal	Millor Vi Blanc (Qualitat-Preu): Licos 2023 de Clos Pachem	Millor Cooperativa: Sant Josep Wines	Millor En&ograve;leg: Dominik Huber (Terroir al L&iacute;mit)	Millors En&ograve;legs Joves: Francesc i Joan Frisach (Celler Frisach)	Millor Viticultor: Josep Maria Albet (Albet i Noya)	Llegenda del sector: Carlos Esteve (Can R&agrave;fols dels Caus)En xifres:	M&eacute;s de 1.000 vins tastats	M&eacute;s de 200 cellers analitzats	66 milions d&rsquo;ampolles representades per l&rsquo;AVC	37% de la producci&oacute; destinada a exportaci&oacute;A la pr&agrave;ctica: La jornada s&rsquo;ha tancat amb un tast de vins seleccionats per Kerr, amb refer&egrave;ncies de cellers com Mas Alta, Clos Pachem, Terroir al L&iacute;mit, Vinyes d&rsquo;Olivardots, Par&eacute;s Balt&agrave; o Vall Llach, entre d&rsquo;altres. Una mostra que sintetitza el nivell qualitatiu actual del pa&iacute;s.Per &uacute;ltim: El Catalunya 2026 Special Report refor&ccedil;a una idea clara: el vi catal&agrave; ja no busca reconeixement, sin&oacute; consolidar-lo. Amb una base productiva s&ograve;lida i una aposta clara per la qualitat, el sector continua guanyant pes en l&rsquo;escena internacional.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9436-els-7-millors-vins-catalans-segons-linforme-de-tim-atkin-master-of-wine</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9436-els-7-millors-vins-catalans-segons-linforme-de-tim-atkin-master-of-wine</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1777991263Foto_grup_premiats_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Dos reconeixements internacionals consoliden l'aposta verda d'un històric dels escumosos</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 04 May 2026 21:25:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Freixenet refor&ccedil;a el seu posicionament en sostenibilitat amb la renovaci&oacute; de la certificaci&oacute; Sustainable Wineries for Climate Protection (SWfCP) i una millora destacada en el r&agrave;nquing internacional d&rsquo;EcoVadis.Context:La sostenibilitat s&rsquo;ha convertit en un dels grans eixos estrat&egrave;gics del sector vitivin&iacute;cola, tant per exig&egrave;ncies reguladores com per la pressi&oacute; del mercat i del consumidor.Per qu&egrave; &eacute;s important?Aquestes certificacions actuen com a est&agrave;ndard de refer&egrave;ncia per mesurar l&rsquo;impacte ambiental, social i de governan&ccedil;a (ESG) de les empreses del vi.Qu&egrave; sabem?Freixenet ha renovat la certificaci&oacute; SWfCP, impulsada per la Federaci&oacute; Espanyola del Vi, considerada el principal segell de sostenibilitat del sector a Espanya. Tots els cellers del grup al Pened&egrave;s ja disposen d&rsquo;aquesta certificaci&oacute;: Freixenet i Segura Viudas l&rsquo;han renovat aquest 2026, mentre que UCSA l&rsquo;ha obtingut per primera vegada.Amb xifres:La companyia ha assolit 75 punts en l&rsquo;avaluaci&oacute; d&rsquo;EcoVadis, situant-se en el percentil 92 a escala global. Aix&ograve; la posiciona dins del Top 8% de les empreses analitzades i li atorga la medalla de plata.Com funciona?EcoVadis avalua &agrave;mbits clau com el medi ambient, les pr&agrave;ctiques laborals i els drets humans, l&rsquo;&egrave;tica empresarial i les compres sostenibles. En aquest cas, els auditors destaquen la solidesa de les pol&iacute;tiques ambientals de Freixenet i la seva adhesi&oacute; a iniciatives internacionals com el Pacte Mundial de les Nacions Unides.A la pr&agrave;ctica:La renovaci&oacute; de SWfCP i la millora en EcoVadis indiquen que la sostenibilitat no &eacute;s puntual, sin&oacute; integrada en tota la cadena de valor del grup.Per &uacute;ltim:Amb aquests resultats, Freixenet consolida una estrat&egrave;gia orientada a la millora cont&iacute;nua en sostenibilitat, refor&ccedil;ant el seu posicionament global en un context cada cop m&eacute;s exigent.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9435-dos-reconeixements-internacionals-consoliden-laposta-verda-dun-historic-dels-escumosos</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9435-dos-reconeixements-internacionals-consoliden-laposta-verda-dun-historic-dels-escumosos</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1778225091novedades-anuales-freixenet.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Com la criança construeix el vi, més enllà de la fusta</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 04 May 2026 12:41:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Cada cop hi ha m&eacute;s vins amb estructura i profunditat on la fusta deixa de marcar el perfil. Menys concentraci&oacute;, m&eacute;s fruita neta, m&eacute;s precisi&oacute;. No &eacute;s tant una moda com un canvi progressiu del gust que ha obligat a repensar com i amb qu&egrave; es crien els vins.I quan el que es busca a la copa canvia, el que hi ha al celler tamb&eacute; es mou. Durant d&egrave;cades, criar un vi volia dir posar-lo en barrica i esperar. Roure i dotze, divuit, vint-i-quatre mesos. El material i el temps feien gran part del cam&iacute;.Per&ograve; la crian&ccedil;a no &eacute;s nom&eacute;s durada. La tria del recipient (material, forma, volum) condiciona com entra l&#39;oxigen, com evoluciona la textura, quins compostos es transformen. No tots els recipients aporten aromes, per&ograve; tots condicionen el vi en major o menor mesura.La barrica continua sent una eina potent. La fusta &eacute;s permeable, permet una entrada d&#39;oxigen lenta i progressiva que arrodoneix tanins i estabilitza color. Pot cedir compostos que aporten registres especiats, bals&agrave;mics o torrats.Per&ograve; el grau d&#39;influ&egrave;ncia varia enormement: no &eacute;s el mateix un roure nou amb torrat intens que una barrica de tercer &uacute;s. Ni una barrica de 225 litres que un foudre de 2.000. Com m&eacute;s gran el format, menys superf&iacute;cie de contacte, menys impacte directe. Per aix&ograve; avui es treballa cada cop m&eacute;s amb formats grans, torrats suaus i barriques utilitzades pr&egrave;viament. L&#39;objectiu &eacute;s ajustar-ne la pres&egrave;ncia perqu&egrave; acompanyi sense dominar. Foto: Sergi Cort&eacute;sL&#39;acer inoxidable no cedeix compostos al vi ni permet entrada d&#39;oxigen. Aix&ograve; el converteix en el material m&eacute;s neutre des del punt de vista arom&agrave;tic, tot i aix&iacute; influeix: el control de temperatura que ofereix i l&#39;entorn reductiu que genera tamb&eacute; condicionen el perfil del vi. Quan el que es busca &eacute;s preservar fruita, acidesa i tensi&oacute; sense interfer&egrave;ncies, l&#39;inox &eacute;s probablement l&#39;eina m&eacute;s directa.Entre la neutralitat de l&#39;acer i la cessi&oacute; activa de la fusta, hi ha un grup de materials que treballen d&#39;una manera diferent: formig&oacute;, granit, cer&agrave;mica. Cap d&#39;ells aporta compostos arom&agrave;tics al vi, per&ograve; tots s&oacute;n porosos en major o menor grau, cosa que permet una microoxigenaci&oacute; lenta i natural. El formig&oacute;, a m&eacute;s, t&eacute; una in&egrave;rcia t&egrave;rmica alta que estabilitza temperatures durant tot el proc&eacute;s. En formats ovoides el moviment intern de les lies fines genera un efecte de batonnage natural que aporta volum i amplitud sense necessitat de fusta. S&oacute;n vins amb cos per&ograve; sense pes afegit.Les &agrave;mfores de terrissa i els dip&ograve;sits cer&agrave;mics existeixen des de fa segles. Avui, per&ograve;, es llegeixen des d&#39;una altra l&ograve;gica: menys intervenci&oacute;, m&eacute;s transpar&egrave;ncia. Vins m&eacute;s centrats en la fruita, amb una frescor que la fusta dif&iacute;cilment mant&eacute;.Fins i tot el vidre, en formats com les garrafes o les damajoanes, apareix en alguns cellers com un entorn absolutament inert. Sense oxigen, sense cessi&oacute;, sense cap interacci&oacute;. Evoluci&oacute; pura del vi amb ell mateix.El canvi de fons &eacute;s un altre: avui cada recipient &eacute;s una decisi&oacute; sobre quin vi es vol fer. I aix&ograve;, al final, &eacute;s el que arriba a la copa.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9433-com-la-crianca-construeix-el-vi-mes-enlla-de-la-fusta</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9433-com-la-crianca-construeix-el-vi-mes-enlla-de-la-fusta</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1777898918Ou_formigo_fusta_Maika_Clua_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

</channel></rss>