<?xml version="1.0"  encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0">
<channel>
 <title>Cupatges - RSS </title>
 <link>https://cupatges.elnacional.cat/rss/</link>
 <lastBuildDate>Wed, 30 Sep 2026 13:40:43 +0200</lastBuildDate>
 <language>ca-ES</language>
 <atom:link href='https://cupatges.elnacional.cat/rss/' rel='self' type='application/rss+xml'/>
 <description> Cupatges, Vins i gastronomia a la xarxa. </description>
   <item>
     <title>Trump prohibeix les importacions d'alcohol canadenc</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 29 Sep 2026 14:40:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Durant d&egrave;cades, travessar la frontera entre el Canad&agrave; i els Estats Units per comprar una ampolla de whisky era d&#39;all&ograve; m&eacute;s quotidi&agrave;. Des d&#39;aquest dimarts, 29 de setembre, ja no ho &eacute;s. L&#39;Administraci&oacute; Trump ha prohibit la importaci&oacute; de begudes alcoh&ograve;liques canadenques, un comer&ccedil; que l&#39;any passat va moure uns 800 milions de d&ograve;lars, segons informa la CNN.Mai abans Washington no havia fet servir un veto a les importacions contra un pa&iacute;s aliat. Fins ara, les guerres comercials es lliuraven a cop d&#39;aranzel, encarint el producte sense arribar a tancar-li la porta.Una llei de la Gran Depressi&oacute;Per fer aquest pas, Trump ha desempolsat la Secci&oacute; 338 de la Llei Aranzel&agrave;ria Smoot-Hawley, aprovada el 1930. &Eacute;s una de les lleis comercials m&eacute;s famoses i m&eacute;s criticades de la hist&ograve;ria dels Estats Units, perqu&egrave; els economistes l&#39;assenyalen com un dels factors que van agreujar la Gran Depressi&oacute;.La norma permet al president imposar aranzels de fins al 50%, o directament prohibir importacions, quan considera que un altre pa&iacute;s discrimina el comer&ccedil; nord-americ&agrave;. No necessita l&#39;aval del Congr&eacute;s. Cap president no l&#39;havia utilitzada d&#39;aquesta manera, de manera que els tribunals encara no han aclarit qu&egrave; ha de demostrar la Casa Blanca per aplicar-la.Una repres&agrave;lia sobre una altra repres&agrave;liaEl veto &eacute;s l&#39;&uacute;ltim cap&iacute;tol d&#39;una escalada que va comen&ccedil;ar fa un any i mig. El mar&ccedil; de 2025, davant les amenaces aranzel&agrave;ries de Washington, diverses prov&iacute;ncies canadenques van retirar els vins i licors nord-americans dels prestatges de les botigues.Les exportacions de begudes espirituoses dels Estats Units al Canad&agrave; van caure un 70%, segons el Distilled Spirits Council (DISCUS), la patronal del sector.Ara Washington respon a aquesta resposta. Inu Manak, investigadora del Peterson Institute for International Economics, ho resumeix en termes col&middot;loquials: van ser els Estats Units els qui van comen&ccedil;ar, i el Canad&agrave; nom&eacute;s va contestar.El veto no es limita a l&#39;alcohol. Tamb&eacute; afecta productes lactis, com el xerigot, i les motocicletes, fins a sumar prop de 1.000 milions de d&ograve;lars en importacions.El parany dels quatre litresCom sol passar, la prohibici&oacute; t&eacute; una escletxa. El whisky i els licors en queden exempts, tamb&eacute; d&#39;aranzels, si viatgen en envasos de m&eacute;s de quatre litres. A la pr&agrave;ctica, aix&ograve; vol dir enviar el producte a granel i embotellar-lo als Estats Units, cosa que exigeix disposar dels recipients adequats, reenvasar i assumir costos addicionals que probablement acabaran en el preu que paga el consumidor.Qui en surt m&eacute;s ben parat &eacute;s Crown Royal, el whisky canadenc m&eacute;s conegut als Estats Units, perqu&egrave; ja treballava aix&iacute;: hi envia grans quantitats a granel i hi embotella tot el que ven al mercat nord-americ&agrave;.Tampoc no s&#39;espera que els nord-americans notin el veto immediatament. Els distribu&iuml;dors han tingut temps d&#39;omplir els magatzems abans de l&#39;entrada en vigor.El Canad&agrave; s&#39;hi juga molt m&eacute;sPer al Canad&agrave;, el cop &eacute;s especialment greu. Al voltant del 93% de les begudes espirituoses que va exportar el 2025 van tenir com a destinaci&oacute; els Estats Units. Chris Swonger, president de DISCUS, preveu conseq&uuml;&egrave;ncies devastadores per a les destil&middot;leries canadenques, tot i que tamb&eacute; lamenta que la ind&uacute;stria nord-americana hagi quedat atrapada en el conflicte i defensa competir per qualitat, no amb aranzels.Trump, per la seva banda, es mostra conven&ccedil;ut que el Canad&agrave; cedir&agrave; d&#39;aqu&iacute; a tres o quatre setmanes i s&#39;oferir&agrave; a eliminar tots els seus aranzels. El primer ministre canadenc, Mark Carney, de moment, no ha dit res.El precedent no &eacute;s menor per als productors europeus, que saben prou b&eacute; qu&egrave; &eacute;s quedar enmig d&#39;una disputa comercial. El 2019, en plena guerra pels ajuts a Airbus, Washington va imposar un aranzel del 25% a bona part dels vins tranquils espanyols, francesos i alemanys.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9585-trump-prohibeix-les-importacions-dalcohol-canadenc</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9585-trump-prohibeix-les-importacions-dalcohol-canadenc</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201606/1200_1465209874fotonoticia_20160606111149_800.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Celler Masroig tria l'etiqueta del Vi Novell 2026 entre 700 propostes</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 28 Sep 2026 15:38:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Celler Masroig ja t&eacute; etiqueta per al Vi Novell 2026. La proposta guanyadora s&rsquo;ha imposat entre 700 dissenys, el doble de participaci&oacute; que en edicions anteriors, en la quarta convocat&ograve;ria del concurs.Context: El certamen vol unir cultura, disseny i vi, donar visibilitat a nous talents i refor&ccedil;ar la identitat del Vi Novell com a producte vinculat al final de la verema i a l&rsquo;arribada de la nova collita.Qui &eacute;s qui?L&rsquo;autor &eacute;s Iv&aacute;n Carnero Amado, director d&rsquo;art i professor a Fuenlabrada. La seva proposta t&eacute; una est&egrave;tica urbana i transgressora i, segons explica, s&rsquo;inspira en la cartelleria hist&ograve;rica revolucion&agrave;ria i en Salvador Dal&iacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&rsquo;etiqueta es convertir&agrave; en la imatge de totes les ampolles del Vi Novell 2026 del Celler Masroig i ser&agrave; un dels elements centrals de la comunicaci&oacute; del celler durant els pr&ograve;xims mesos.El jurat: La selecci&oacute; ha anat a c&agrave;rrec de professionals del Celler Masroig i experts en disseny gr&agrave;fic i comunicaci&oacute;.A la pr&agrave;ctica:El celler inicia la producci&oacute; de la nova etiqueta, que es presentar&agrave; oficialment el 5 de novembre, a les 18.30 h, al restaurant 700 Milles de Barcelona. L&rsquo;acte permetr&agrave; con&egrave;ixer l&rsquo;autor de l&rsquo;obra i tastar les primeres ampolles de la nova anyada.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9584-el-celler-masroig-tria-letiqueta-del-vi-novell-2026-entre-700-propostes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9584-el-celler-masroig-tria-letiqueta-del-vi-novell-2026-entre-700-propostes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1790603083Imatge_Nota_Premsa_Concurs_vi_novell_2026.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>20 cellers de cava obren portes el 12 d'octubre</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 28 Sep 2026 15:32:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Un total de 20 cellers elaboradors de cava obriran les seves portes al p&uacute;blic el pr&ograve;xim 12 d&rsquo;octubre, coincidint amb la festivitat del Pilar. La jornada permetr&agrave; visitar cellers i vinyes, descobrir com s&rsquo;elabora el cava i participar en tastos, degustacions i altres activitats.Context: La Jornada de Portes Obertes est&agrave; coorganitzada per la Confraria del Cava i AECAVA i agrupa propostes de diferents formats i preus, des de visites gratu&iuml;tes fins a experi&egrave;ncies que inclouen dinars, tastos o activitats especials.Per qu&egrave; &eacute;s important? La jornada concentra en un sol dia una &agrave;mplia oferta d&rsquo;enoturisme al voltant del cava i permet entrar en contacte directe amb elaboradors, vinyes i diferents maneres d&rsquo;entendre aquest escum&oacute;s.Qu&egrave; sabem? Diversos cellers destinaran la recaptaci&oacute; a projectes socials i entitats ben&egrave;fiques, entre les quals C&agrave;ritas, Mans Unides, Creu Roja, Boskan Ter&agrave;pies Integratives, Associaci&oacute; Ampert i la Fundaci&oacute; IDIBELL.A la pr&agrave;ctica: Les activitats requereixen reserva pr&egrave;via i cada celler estableix els seus horaris, preus i condicions. La informaci&oacute; actualitzada es pot consultar als webs d&rsquo;AECAVA i de la Confraria del Cava.Els 20 cellers participants:	Art Laiet&agrave; &mdash; 28 &euro; a 40 &euro;	Blancher &mdash; 7 &euro;, solidaris per C&agrave;ritas	Canals &amp; Domingo &mdash; 30 &euro;, amb dinar	Canals &amp; Munn&eacute; &mdash; 5 &euro;, solidaris per C&agrave;ritas	Cava Guilera &mdash; visita gratu&iuml;ta	Cava Rovellats &mdash; 10 &euro;	Caves Bolet &mdash; 22 &euro;	Celler Eudald Massana &mdash; 21 &euro; a 105 &euro;	Celler Parat&oacute; &mdash; 25 &euro;, solidaris per C&agrave;ritas	Celler Vell Cava &mdash; 5 &euro;, solidaris per Mans Unides	Cellers Carol Vall&egrave;s &mdash; 2 &euro;	Codorn&iacute;u &mdash; 25 &euro; a 86 &euro;	El Mas Ferrer &mdash; 10 &euro;	Finca Batllori &mdash; 12 &euro;, solidaris per Creu Roja	Gir&oacute; Ribot &mdash; 10 &euro;, solidaris per Boskan Ter&agrave;pies Integratives	Oliver Viticultors &mdash; 10 &euro;, solidaris per Associaci&oacute; Ampert	Pag&egrave;s Entrena &mdash; 10 &euro;, destinats a la Fundaci&oacute; IDIBELL per a la recerca contra el c&agrave;ncer de p&agrave;ncrees	Torrens Moliner &mdash; 10 &euro;, amb una ampolla de cava de regal	Vin&iacute;cola de Nulles &mdash; 10 &euro;	Vins el Cep &mdash; visita gratu&iuml;ta]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9583-20-cellers-de-cava-obren-portes-el-12-doctubre</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9583-20-cellers-de-cava-obren-portes-el-12-doctubre</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1790602657Portes_obertes_2026_baixa_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Com decideix un celler que ha arribat el moment de la verema</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 25 Sep 2026 08:14:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Abans que entri el primer ra&iuml;m al celler, fa setmanes que els equips segueixen la vinya per decidir quan collir. Mostrejos, tast de baies i observaci&oacute; de cada parcel&middot;la permeten ajustar un moment que pot variar segons la varietat, la zona i, sobretot, el vi que es vol elaborar.Al Pened&egrave;s, aquest any Par&eacute;s Balt&agrave; va comen&ccedil;ar a collir el 3 d&rsquo;agost, la data m&eacute;s primerenca que recorden. Marta Casas, en&ograve;loga del celler, ens ajuda a entendre qu&egrave; hi ha darrere d&rsquo;aquesta decisi&oacute; i com ha canviat la verema al llarg dels anys.Avui no nom&eacute;s es comen&ccedil;a abans. Tamb&eacute; s&rsquo;ha escur&ccedil;at el temps entre les primeres parcel&middot;les que es cullen i les &uacute;ltimes.Qu&egrave; determina el moment de collir?Decidir quan collir implica valorar diferents dimensions de la maduresa del ra&iuml;m. D&rsquo;una banda, l&rsquo;evoluci&oacute; dels sucres i l&rsquo;acidesa; de l&rsquo;altra, la maduresa fen&ograve;lica de pells i llavors i el desenvolupament arom&agrave;tic. Aquests processos no sempre avancen al mateix ritme, i trobar el punt d&rsquo;equilibri exigeix combinar les dades amb el tast del ra&iuml;m a la vinya.Amb temperatures elevades, aquest equilibri pot canviar r&agrave;pidament. Esperar uns dies pot aportar la maduresa que es busca, per&ograve; tamb&eacute; comportar una p&egrave;rdua d&rsquo;acidesa. Aquest agost, a Par&eacute;s Balt&agrave;, alguns macabeus que a principis de mes encara necessitaven madurar van evolucionar molt de pressa en q&uuml;esti&oacute; de dies. Situacions aix&iacute; obliguen a intensificar els controls i ajustar el moment de collita.Ra&iuml;m acabat de collir a primera hora del mat&iacute;. Foto: Par&eacute;s Balt&agrave;A aquesta lectura de la vinya s&rsquo;hi afegeix una altra q&uuml;esti&oacute;: quin vi es vol elaborar?El xarel&middot;lo ho mostra amb claredat. Si es destina a un escum&oacute;s, interessa preservar especialment frescor i acidesa i es pot collir amb una maduresa m&eacute;s continguda. Si ha de donar un vi tranquil amb m&eacute;s estructura, pot interessar esperar una mica m&eacute;s. No hi ha un &uacute;nic punt &ograve;ptim de collita ni tan sols per a una mateixa varietat.I encara hi interv&eacute; un factor menys visible: la capacitat del celler. Quan diverses parcel&middot;les arriben al punt adequat gaireb&eacute; alhora, no n&rsquo;hi ha prou de saber qu&egrave; conv&eacute; collir. Cal poder rebre el ra&iuml;m i treballar-lo. Equips, premses, dip&ograve;sits i entrades tamb&eacute; condicionen la decisi&oacute;.Treball manual del barret durant la vinificaci&oacute;. Foto: Par&eacute;s Balt&agrave;Casas ho defineix com una decisi&oacute; &laquo;multifactorial&raquo;: fer coincidir l&rsquo;estat del ra&iuml;m, el vi que es vol elaborar i la capacitat del celler per treballar-lo.Una verema cada cop m&eacute;s curtaLes difer&egrave;ncies de maduraci&oacute; entre varietats, zones i altituds que abans podien deixar pauses durant la verema tendeixen a concentrar-se. Quan una parcel&middot;la encara est&agrave; entrant al celler i la seg&uuml;ent ja arriba al punt de collita, tota l&rsquo;organitzaci&oacute; s&rsquo;ha d&rsquo;accelerar.La perspectiva de 24 veremes al celler permet veure b&eacute; el canvi. Quan Casas va comen&ccedil;ar a Par&eacute;s Balt&agrave;, iniciar la collita a finals d&rsquo;agost ja es considerava aviat i la verema podia arribar fins a l&rsquo;octubre. Ara la campanya es concentra en moltes menys setmanes.Ella mateixa ho resumeix aix&iacute;: &laquo;Els ra&iuml;ms s&oacute;n els mateixos. Les vinyes s&oacute;n les mateixes. Per&ograve; tot ho has de collir molt m&eacute;s r&agrave;pid.&raquo;Decidir quan veremar continua exigint mesurar, tastar i interpretar el ra&iuml;m. El que s&rsquo;ha fet m&eacute;s estret &eacute;s el marge per decidir quan collir-lo.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9582-com-decideix-un-celler-que-ha-arribat-el-moment-de-la-verema</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9582-com-decideix-un-celler-que-ha-arribat-el-moment-de-la-verema</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1790317377Foto_portada._Collita_manual_al_Peneds._Foto_cedida_per_Pars_Balt.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Raventós Codorníu bat rècords amb 46 milions d'EBITDA i 14 milions de benefici net</title>
     <category>Vins i Cellers</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 22 Sep 2026 18:51:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u ha tancat l&rsquo;exercici juliol 2025-juny 2026 amb els millors resultats de la seva hist&ograve;ria recent. El grup ha assolit 46 milions d&rsquo;euros d&rsquo;EBITDA, un 5% m&eacute;s que l&rsquo;any anterior, i preveu un benefici net r&egrave;cord de 14 milions d&rsquo;euros, un 17% m&eacute;s. Les vendes tamb&eacute; marquen m&agrave;xims, amb 234 milions d&rsquo;euros bruts i 197 milions nets. Context: La companyia encadena sis exercicis de creixement rendible en un entorn marcat per la volatilitat i uns costos encara elevats. Des de 2019-2020, l&rsquo;EBITDA ha crescut un 130%, mentre que el marge EBITDA sobre vendes se situa ja en un m&agrave;xim hist&ograve;ric del 23%. Per qu&egrave; &eacute;s important?: El salt no arriba tant per un fort augment del volum com per una millora del valor i de la rendibilitat. L&rsquo;estrat&egrave;gia de premiumitzaci&oacute; continua guanyant pes: el valor mitj&agrave; per ampolla creix un 2% anual i acumula un 10% en cinc anys, mentre que Codorn&iacute;u Ars Collecta avan&ccedil;a un 25% en restauraci&oacute;. En profunditat: Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u comercialitza m&eacute;s de 55 milions d&rsquo;ampolles anuals en 63 pa&iuml;sos. El 57% de les vendes provenen del mercat espanyol, el 41% de l&rsquo;internacional i el 2% del canal digital. El cava representa el 59% del portafolis, el vi el 39% i les begudes no i low alcohol el 2%. A Espanya, el grup mant&eacute; una quota del 29,5% del mercat de cava en valor i volum, segons Nielsen 2026. A escala internacional, destaca especialment el Brasil, amb un creixement del 207%, mentre que B&egrave;lgica, Holanda, Su&egrave;cia, M&egrave;xic i Llatinoam&egrave;rica tamb&eacute; evolucionen positivament. La companyia situa la seva quota mundial de cava en el 15,77%, segons IWSR. Qu&egrave; diuen: &ldquo;Aquests resultats demostren la fortalesa del nostre model de creixement basat en la premiumitzaci&oacute;, la disciplina financera i la sostenibilitat&rdquo;, assenyala Sergio Fuster, CEO de Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u. Segons Fuster, el grup ha aconseguit &ldquo;incrementar les vendes en nivells r&egrave;cord i augmentar novament la rendibilitat fins a un nou m&agrave;xim operatiu&rdquo;.Amb dades:	234 M&euro; de vendes brutes.	197 M&euro; de facturaci&oacute; neta, un 1% m&eacute;s.	46 M&euro; d&rsquo;EBITDA, un 5% m&eacute;s i nou r&egrave;cord hist&ograve;ric.	23% de marge EBITDA sobre vendes, davant del 22% anterior.	14 M&euro; de benefici net previst, un 17% m&eacute;s.	L&rsquo;EBITDA ha crescut un 130% en sis anys.	M&eacute;s de 55 milions d&rsquo;ampolles comercialitzades a l&rsquo;any.	Pres&egrave;ncia en m&eacute;s de 63 pa&iuml;sos.	29,5% de quota del mercat espanyol de cava en valor i volum.	15,77% de quota mundial del cava.	M&eacute;s de 139.000 visitants en enoturisme, r&egrave;cord hist&ograve;ric.	Objectiu per al pr&ograve;xim exercici: 48-50 M&euro; de benefici operatiu.Tamb&eacute; enoturisme i sostenibilitat: L&rsquo;enoturisme creix un 4% i supera els 139.000 visitants, la xifra m&eacute;s alta de la hist&ograve;ria del grup. Alhora, Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u mant&eacute; la certificaci&oacute; B Corp, opera amb un 100% d&rsquo;energia renovable i ja autoprodueix un 16% de l&rsquo;energia que consumeix. A partir d&rsquo;ara: La companyia preveu mantenir el creixement i situa el proper objectiu operatiu entre els 48 i 50 milions d&rsquo;euros.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/vins-cellers/9579-raventos-codorniu-bat-records-amb-46-milions-debitda-i-14-milions-de-benefici-net</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/vins-cellers/9579-raventos-codorniu-bat-records-amb-46-milions-debitda-i-14-milions-de-benefici-net</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1790096455sergio_fuster.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Benvinguts a Pagès obre les portes dels cellers catalans el 3 i 4 d'octubre</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 22 Sep 2026 12:00:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Benvinguts a Pag&egrave;s La Festa tornar&agrave; els dies 3 i 4 d&rsquo;octubre amb una nova oportunitat per descobrir el vi des del seu origen. Entre les m&eacute;s de 85 explotacions i elaboradors inscrits hi ha cellers de diferents zones vitivin&iacute;coles catalanes, des del Pened&egrave;s i la Conca de Barber&agrave; fins al Priorat, la Terra Alta, Costers del Segre o l&rsquo;Empord&agrave;.Context: L&rsquo;esdeveniment arriba a l&rsquo;11a edici&oacute; amb m&eacute;s de 250 agents participants, entre explotacions, elaboradors, restaurants, allotjaments rurals i activitats complement&agrave;ries. Les visites permeten con&egrave;ixer els projectes directament de la m&agrave; dels productors, tastar-ne els productes i comprar-los a origen.Qu&egrave; sabem?La programaci&oacute; disponible al web inclou una oferta &agrave;mplia. Al Pened&egrave;s, per exemple, hi participen Llopart, que proposa diferents formats de visita a la finca, Caves Bolet, amb vins i caves ecol&ograve;gics elaborats &iacute;ntegrament amb collita pr&ograve;pia, i Cellers de Can Suriol, que controla tot el proc&eacute;s des de la vinya fins a l&rsquo;elaboraci&oacute; dels seus vins i caves ecol&ograve;gics.Finca LLopart, al Pened&egrave;sA la Conca de Barber&agrave;, Mas Foraster mostrar&agrave; un projecte familiar de viticultura ecol&ograve;gica molt vinculat al trepat. A les Garrigues, Mas Blanch i Jov&eacute; combina les vinyes ecol&ograve;giques de la DO Costers del Segre amb La Vinya dels Artistes, on conviuen ceps, escultures i obres d&rsquo;art.Priorat i Terra Alta: La Cooperativa Falset Mar&ccedil;&agrave; ofereix visites guiades i teatralitzades al celler, mentre que a la Terra Alta es poden trobar projectes com Celler La Botera, a Batea, amb tastos, visites al celler i experi&egrave;ncies entre vinyes, o Les Vinyes del Convent, a Horta de Sant Joan, amb unes 100 hect&agrave;rees de vinya pr&ograve;pia.Tamb&eacute; a Ponent: Castell del Remei&eacute;s un altre dels cellers presents al programa i permet apropar-se a un dels projectes hist&ograve;rics de la vitivinicultura catalana i a les seves instal&middot;lacions de vinificaci&oacute; i crian&ccedil;a.Per qu&egrave; &eacute;s important? Benvinguts a Pag&egrave;s converteix durant un cap de setmana el celler i la vinya en una porta d&rsquo;entrada al m&oacute;n rural, refor&ccedil;ant el contacte directe entre consumidor, viticultor i elaborador.A la pr&agrave;ctica: Les visites a les explotacions requereixen reserva pr&egrave;via i tenen un preu simb&ograve;lic de 2,50 euros per als majors de 15 anys; per als infants i joves s&oacute;n gratu&iuml;tes. El web de Benvinguts a Pag&egrave;s permet filtrar les propostes per territori, producte i tipus d&rsquo;experi&egrave;ncia.Alguns dels cellers participants:	Alt Pened&egrave;s: Llopart; Bodegues Sumarroca; Jan&eacute; Santacana; Caves Bolet; Covides Vinyes-Cellers; Celler Eudald Massana Noya; Cellers de Can Suriol; Celler Cusc&oacute; Berga. 	Terra Alta: Celler La Botera; Celler Xavier Clua; Mas Beturi&agrave;; Altavins; Sant Josep Vins; Les Vinyes del Convent; Celler Cal Miny&oacute;; Vins de Mesies. 	Alt Camp: Vinya Janine; Celler Cooperatiu de Vila-rodona; Celler Dasca Vives; Cellers Blanch; Cava Vives Ambros. 	Conca de Barber&agrave;: Carlania Celler; Vins i Caves Portell; Celler Mas Foraster; Niu Celler. 	Priorat: Celler Cooperatiu El Molar; Cooperativa Falset Mar&ccedil;&agrave;; Celler Pasanau; Celler Gritelles.	Noguera: Mas d&rsquo;en Roy; Celler Rubi&oacute; de S&ograve;ls; Celler Castell del Remei. Mas d&rsquo;en Roy.	Maresme: Alta Alella; Celler Quim Batlle. 	Garrigues: Mas Blanch i Jov&eacute;. 	Alt Empord&agrave;: Celler Mart&iacute;n Faix&oacute;. 	Pla de l&rsquo;Estany: Celler Baronia de Vilademuls. 	Baix Llobregat: Celler Can Morral del Mol&iacute;. 	Tarragon&egrave;s: Cava Revert&eacute;. 	Solson&egrave;s: Celler del Santuari del Miracle. 	Barcelon&egrave;s: L&rsquo;Olivera.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9578-benvinguts-a-pages-obre-les-portes-dels-cellers-catalans-el-3-i-4-doctubre</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9578-benvinguts-a-pages-obre-les-portes-dels-cellers-catalans-el-3-i-4-doctubre</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201811/1200_1541498532181026_MasBlanch04.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Tatjana Peceric: "Hem de fer que un cop vinguin a veure el Priorat, no l'oblidin mai"</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 22 Sep 2026 09:55:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[&ldquo;Em vaig enamorar de la part social i cultural del vi, de les taules, de les persones que et rebien amablement a casa, que et cuinaven i t&rsquo;oferien vins&rdquo;. L&rsquo;en&ograve;loga Tatjana Peceric, fundadora de Coreografia Wines i en&ograve;loga en cap a Terroir al Limit i Terroir Sense Fronteres, va n&eacute;ixer a S&egrave;rbia, per&ograve; el m&oacute;n del vi el va descobrir d&rsquo;adolescent a Fran&ccedil;a. Era ballarina, practicava balls folkl&ograve;rics i als catorze anys hi va anar de viatge.Despr&eacute;s de les actuacions, els convidaven a compartir &agrave;pats i all&ograve; la va enamorar. Els avis havien estat agricultors a S&egrave;rbia, per&ograve; ella mai havia pensat dedicar-se a fer vins, fins que un dia, despr&eacute;s de l&rsquo;experi&egrave;ncia gastron&ograve;mica i cultural a la meca del Vell M&oacute;n, va decidir-se a estudiar Viticultura. La natura li ha agradat des de sempre &ldquo;per la bellesa, per l&rsquo;evoluci&oacute; i el canvi constant i per tots els aprenentatges que regala&rdquo;, matisa.Despr&eacute;s de Viticultura, va estudiar Enologia a Montpellier i a Alemanya. Abans d&rsquo;arribar al Priorat l&rsquo;any 2014, va fer veremes a Bordeus, Nova Zelanda i Canad&agrave;. &ldquo;Quan vaig arribar per primer cop al Priorat vaig sentir que estava perduda en el temps. Em vaig enamorar a primera vista. &Eacute;s un paisatge extrem, que et fa estimar-lo per sempre o marxar per sempre. Vaig tenir la sensaci&oacute; que el temps s&rsquo;havia aturat als pobles. Sentia que la natura era m&eacute;s salvatge aqu&iacute; que en qualsevol altre lloc. Recordo que vaig pensar que era un paisatge in&egrave;dit, extraordinari; un lloc fora del m&oacute;n&rdquo;.El cas &eacute;s que tot aix&ograve; encara li ressona i no n&rsquo;ha pogut marxar mai. Ara fa vins honestos i de qualitat extraordin&agrave;ria a Terroir al L&iacute;mit, al costat de Dominik Huber, que va comen&ccedil;ar el projecte fa 25 anys. Viticultura biodin&agrave;mica i criances en ciment. Plegats, han assolit amb Les Manyes les m&eacute;s altes puntuacions de la cr&iacute;tica internacional, per&ograve; ella ha tingut la necessitat sempre d&rsquo;expressar-se amb iniciatives enol&ograve;giques noves i pr&ograve;pies. L&rsquo;ampolla que m&eacute;s parla de la seva mirada enol&ograve;gica &eacute;s Coreografia Clarete, un vi elegant, profund, mineral i floral, que ha rebut en dues edicions consecutives la distinci&oacute; de millor vi rosat catal&agrave; a l&rsquo;informe anual del cr&iacute;tic de vins Tim Atkin.Com recordes l&rsquo;arribada al Priorat?La veritat &eacute;s que quan vaig marxar de S&egrave;rbia els meus ulls es van obrir molt al m&oacute;n. Tenia ganes de descobrir. El Priorat em va generar un impacte molt positiu des del primer dia per&ograve; t&rsquo;he de confessar que jo desconeixia l&rsquo;exist&egrave;ncia de Catalunya, del catal&agrave;... Vaig arribar-hi d&rsquo;stagier, al Priorat, per fer una verema amb Terroir al Limit. Despr&eacute;s vaig estar un any i mig a Su&iuml;ssa treballant, i casualment em vaig trobar en Dominik i em va oferir treballar amb ell. La proposta em va agradar perqu&egrave; el Priorat no l&rsquo;havia oblidat i vaig acceptar. Sabia que era un canvi de vida important.Perqu&egrave; fer vi &eacute;s viure i habitar un paisatge, &eacute;s molt m&eacute;s que un ofici, &eacute;s una filosofia de vida.El vi et fa cr&eacute;ixer professionalment i personalment. Et posa a prova perqu&egrave; cada dia hi ha reptes i viure un lloc isolat encara ho fa tot m&eacute;s extrem. Saps que pel fet de viure en un lloc petit, pots caure mentalment, per&ograve; al mateix temps penso que l&rsquo;aprenentatge m&rsquo;ha fet m&eacute;s forta. Vaig posar molt el focus en all&ograve; que estava creant i si faig la vista enrere crec que no va ser complicat. M&rsquo;agrada molt la meva feina, &eacute;s una manera de viure. Vaig aprendre molt estant amb mi mateixa i valorant tamb&eacute; la soledat, el silenci, el temps lliure al costat de la natura...Quan arribes a Terroir, el Priorat ja est&agrave; conformat i el projecte de Dominik ja &eacute;s referent&hellip;S&iacute;, per&ograve; des d&rsquo;aleshores a avui l&rsquo;evoluci&oacute; ha estat molt important. Hem seguit millorant molt i hi ha hagut molts canvis, n&rsquo;hem fet cada any i gr&agrave;cies a tot l&rsquo;equip. Crec que aleshores no estava tot fet encara. Sempre els dic als qui arriben, que avui tot &eacute;s m&eacute;s f&agrave;cil. Hem treballat molt en tots aquests anys, per&ograve; no ens queixem d&rsquo;haver-ho fet. Per a ser excel&middot;lents hem de ser molt exigents, comen&ccedil;ant per nosaltres mateixos. I tamb&eacute; pacients.Crec que el perfeccionisme &eacute;s quelcom que compartiu els dos...En l&rsquo;elaboraci&oacute; de vi s&rsquo;han de treballar molt correctament tots els detalls. No diria que som perfeccionistes perqu&egrave; mai res &eacute;s perfecte del tot, per&ograve; s&iacute; que posem sempre el focus a tots els detalls, cada petit gest compta per fer un gran vi. Hi ha molts processos que son invisibles i que s&rsquo;han de fer extraordin&agrave;riament b&eacute;. Cada pas &eacute;s exigent. I nosaltres no hem parat de pensar, canviar i implementar coses que mai hagu&eacute;ssim pensat que serien necess&agrave;ries... El m&oacute;n del vi es lent per&ograve; est&agrave; ple de canvis i mai pots anar dues passes enrere ni aturar-te. &Eacute;s estar sempre en gu&agrave;rdia.En quin moment necessites tra&ccedil;ar un cam&iacute; propi?Abans de venir al Priorat ja tenia idees de fer vi, d&rsquo;expressar-me per compte propi. En Dominik em va fitxar amb la condici&oacute; que ho podria fer despr&eacute;s de dos anys d&rsquo;estar a Terroir al Limit. El primer projecte que vaig iniciar va ser amb Rub&eacute;n Torres que cuida vinyes de forma magistral a Cornudella de Montsant. L&rsquo;al&ccedil;ada ens dona molta frescor. Em vaig enamorar de la seva manera de treballar i entendre la vinya i vam comen&ccedil;ar Terroir Sense Fronteres el 2018 i despr&eacute;s, l&rsquo;any 2021, en un dinar al restaurant La Cooperativa de Porrera davant d&rsquo;una ampolla de Roc d&rsquo;Aubaga - un vi rosat creat per Dominik Huber - em va venir l&rsquo;impuls de crear un Clarete per a Coreografia Wines. Aquell vi va ser l&rsquo;impuls, la refer&egrave;ncia a seguir....I com tot el que et proposes, ho vas fer realitat.Ara estic plantant ceps en una vinya que vaig comprar l&rsquo;any 2022 per a les futures anyades de Coreografia Clarete. Per a mi el rosat ha de tenir molta qualitat, personalitat i moltes capes. I el meu vi &eacute;s molt seri&oacute;s. Aquesta nova vinya, situada a la Morera de Montsant, &eacute;s complexa de treballar perqu&egrave; t&eacute; molt de s&iacute;lex, per&ograve; a poc a poc estem creant un mosaic molt bonic on hi ha molt m&eacute;s que garnatxa negra i blanca, tamb&eacute; garnatxa peluda, xarel&middot;lo i pedro xim&eacute;nez. I l&rsquo;expressi&oacute; del Coreografia Clarete ser&agrave;, en el futur, aquesta coplantaci&oacute;. De moment, l&rsquo;elaborem amb les vinyes de Cornudella i n&rsquo;estem molt contents. Fer vi t&rsquo;obliga a ser flexible i a actuar amb all&ograve; que tens a cada moment.Quan Tim Atkin et dona el premi, qu&egrave; sents?Un orgull molt gran. Em fa il&middot;lusi&oacute; perqu&egrave; aix&ograve; que jo sento es reconeix p&uacute;blicament i veig que no &eacute;s nom&eacute;s una passi&oacute; meva sin&oacute; d&rsquo;altra gent que n&rsquo;ent&eacute;n molt sobre el vi. Em dona forces per continuar en aquesta direcci&oacute; i amb aquest estil que &eacute;s for&ccedil;a in&egrave;dit al Priorat. Penso, ho parlem sovint amb en Dominik, que som modestos i sabem que aquests reconeixements no et pertanyen, que venen i van. Per&ograve; son bons quan arriben perqu&egrave; t&rsquo;animen a seguir amb el que fas.Qu&egrave; te&rsquo;n deia en Dominik quan l&rsquo;estaves creant?Quan el tast&agrave;vem al celler, sempre em va dir que era molt bo. Hi havia aquest vincle de fons amb el Roc d&rsquo;Aubaga que ell havia creat... Per&ograve; en realitat son molt diferents. S&eacute; que ell &eacute;s molt cr&iacute;tic i no dir&agrave; mai que &eacute;s bo si no ho &eacute;s realment.El m&oacute;n del vi travessa una crisi mundial. Ets de les que miren el got mig ple, malgrat tot?Dir-te que en Dominik est&agrave; m&eacute;s a sobre de la part comercial, per tant, ell veu i observa una fotografia m&eacute;s &agrave;mplia de com est&agrave; tot. Jo estic m&eacute;s a la vinya i al celler, elaborant i creant, el que tamb&eacute; alimenta la visi&oacute; o el discurs positiu. Crec que quan hi ha vins bons, vins amb valor, sentit i passi&oacute;, sempre hi haur&agrave; qui pugui i vulgui comprar-los. Al m&oacute;n hi ha molta gent amb diner, el repte &eacute;s com atraure&rsquo;ls i fer-los descobrir el que tenim al Priorat.Nosaltres som d&rsquo;actuar, no ens quedem mai amb la idea de pensar com ho podr&iacute;em fer, per aix&ograve; estudiem propostes perqu&egrave; el Priorat sigui encara m&eacute;s reconegut al m&oacute;n i els seus vins m&eacute;s f&agrave;cils de vendre. El nostre gran potencial est&agrave; en atraure al futur comprador, que s&rsquo;enamori del paisatge quan posi els peus al Priorat. Aix&iacute; &eacute;s com ens assegurem que no vulguin mai deixar-nos de beure. Hem de fer que un cop vinguin a veure-ho, no l&rsquo;oblidin mai.Falta cohesi&oacute; al territori per projectar aquesta idea?Penso que tots mirem molt i massa endins. Ens cal compartir m&eacute;s. Potser l&rsquo;orografia i la geografia de la comarca, tampoc ajuden. El fet que no tots els pobles tinguin punt de trobada, tampoc ho afavoreix...Acabem en positiu. En quin moment obres una ampolla de Coreografia Clarete?&Eacute;s perfecta per menjar a la terrassa mentre est&agrave;s posant les gambes i els escamarlans frescos a la planxa. Fer-ho mentre sents cantar els ocells i veus al davant teu la gent que estimes. No cal res m&eacute;s. ]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9577-tatjana-peceric-hem-de-fer-que-un-cop-vinguin-a-veure-el-priorat-no-loblidin-mai</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9577-tatjana-peceric-hem-de-fer-que-un-cop-vinguin-a-veure-el-priorat-no-loblidin-mai</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1790064633tatjana_1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Formar per transformar</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 17 Sep 2026 10:40:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Un 42% dels catalans ha realitzat alguna experi&egrave;ncia enotur&iacute;stica, i la xifra s&rsquo;incrementa quan es tracta de consumidors habituals de vi. Les dades de l&rsquo;&uacute;ltim Bar&ograve;metre catal&agrave; de consum del vi remarquen que el turisme del vi ha deixat de ser una simple visita al celler per a convertir-se en un motor econ&ograve;mic m&eacute;s, un complement cada cop m&eacute;s necessari per a la producci&oacute; i comercialitzaci&oacute; del producte. L&#39;Escola d&#39;Enoturisme de Catalunya impulsa formacions per a preparar els professionals que, ara m&eacute;s que mai, poden acompanyar el present i futur del sector vitivin&iacute;cola del pa&iacute;s.Trepitjar ra&iuml;m durant la verema, fer una ruta en bicicleta entre ceps o assaborir una copa de vi mentre el sol es pon sobre les vinyes s&oacute;n tres de les experi&egrave;ncies tur&iacute;stiques preferides entre els usuaris a Catalunya. Ho detalla l&#39;&uacute;ltim Bar&ograve;metre catal&agrave; de consum del vi -impulsat per Cupatges i amb el suport d&rsquo;INCAVI- quan diu que un 42% de la poblaci&oacute; ha fet alguna activitat d&#39;enoturisme al llarg de la seva vida. Cert, tamb&eacute;, que la xifra s&rsquo;ha mantingut estable en els &uacute;ltims anys, per&ograve; l&rsquo;an&agrave;lisi convida a l&rsquo;optimisme: un 72% de les persones enquestades mostren inter&egrave;s a viure alguna activitat de turisme i vi.Una classe de l&rsquo;Escola d&rsquo;Enoturisme de Catalunya durant una sessi&oacute; formativa. Foto: Escola d&#39;Enoturisme de CatalunyaCada cop m&eacute;s, i lluny de ser una moda passatgera, els experts insisteixen a entendre l&#39;enoturisme com l&#39;&uacute;ltima baula d&#39;una cadena de valor que va de la vinya (sector primari) a l&#39;elaboraci&oacute; del vi (secundari) i culmina en l&#39;experi&egrave;ncia tur&iacute;stica (terciari).Que aquesta cadena funcioni pot ser, avui dia, l&rsquo;oxigen que necessita un sector afectat per m&uacute;ltiples contextos adversos que se sumen a la caiguda en picat del consum de vi. L&rsquo;enoturisme, doncs, pot convertir-se en el prescriptor d&rsquo;un territori que viu del vi, per&ograve; tamb&eacute; de la gastronomia, del paisatge, del patrimoni i de la cultura popular. I no entrarem en el valor que aquest segment aporta al territori, amb noves oportunitats per a retenir el talent local.Qu&egrave; vol, el visitant?El mateix estudi apunta que l&#39;activitat m&eacute;s demandada, amb difer&egrave;ncia, &eacute;s la visita a cellers amb tast o maridatge: ho ha fet un 81% dels que han fet enoturisme, i fins a un 87% si ens fixem nom&eacute;s amb els majors de 30 anys. Els joves, en canvi, participen menys del tast cl&agrave;ssic (52%) per&ograve; s&rsquo;interessen m&eacute;s per les rutes del vi (32%). La pr&agrave;ctica tamb&eacute; est&agrave; lligada al consum: un 67% de consumidors habituals ja ha fet enoturisme, davant el 34% dels espor&agrave;dics.Mirant activitats de futur, el podi es repetiria, per&ograve; amb matisos: tornarien a visitar cellers amb tast, aprendrien sobre com s&#39;elabora el vi i farien rutes entre vinyes amb explicacions sobre natura i paisatge. Els visitants, i aix&ograve; &eacute;s remarcable, estan cada cop m&eacute;s interessats a entendre qu&egrave; tenen entre les mans i viure m&eacute;s el territori.Repte: formar els professionals del futurAquest creixement i consolidaci&oacute; del model enotur&iacute;stic demana un pla estrat&egrave;gic de pa&iacute;s amb fonaments. I, aterrat en la realitat actual, cada petita acci&oacute;, activitat, experi&egrave;ncia, de cada celler, de cada ruta, o de cada agent actiu en turisme del vi, demana professionals formats.L&#39;Escola d&#39;Enoturisme de Catalunya, amb seu a Vilafranca del Pened&egrave;s, fa m&eacute;s de deu anys que impulsa projectes formatius, atents a qu&egrave; passa al sector i sempre dirigits a professionalitzar aquest sector de futur. Imparteixen cursos dirigits als professionals de futur de l&rsquo;enoturisme, persones que s&rsquo;empapin de territori i paisatge, i que siguin capa&ccedil;os de connectar amb el consumidor des d&rsquo;una mirada que va m&eacute;s enll&agrave; del vi com a producte. L&#39;Escola, entre altres formacions, imparteix l&#39;&uacute;nic Cicle Formatiu de Grau Superior de Guia, Informaci&oacute; i Assist&egrave;ncies Tur&iacute;stiques de Catalunya amb vessant enotur&iacute;stica, amb m&ograve;duls d&#39;especialitzaci&oacute; en sommelieria i coneixement del vi i paisatge.L&rsquo;Escola d&rsquo;Enoturisme de Catalunya forma els professionals que han d&rsquo;acompanyar el futur del sector. Foto: Escola d&#39;Enoturisme de CatalunyaHi ha la formaci&oacute; en Sommelier Professional, un curs de dos anys de durada que suma fins a 400 hores lectives; i una aposta cada cop m&eacute;s significativa pels cursos de formaci&oacute; continuada: aquesta tardor, sense anar m&eacute;s lluny, hi haur&agrave; fins a sis cursos 100% subvencionats pel Consorci per a la Formaci&oacute; Cont&iacute;nua de Catalunya, que arriben des de Vilafranca a diversos punts de Catalunya: comunicaci&oacute; digital enotur&iacute;stica, vins d&#39;It&agrave;lia, sommelieria i maridatge, comercialitzaci&oacute; tur&iacute;stica, angl&egrave;s aplicat al tast i coneixement dels vins catalans per a la restauraci&oacute;.Enguany, a m&eacute;s a m&eacute;s, s&rsquo;hi suma una novetat destacada: Empr&egrave;n Enoturisme, un programa de 124 hores per acompanyar emprenedors i startups a convertir idees vinculades al vi, el turisme o la tecnologia en projectes de negoci viables, impulsat amb INNOVI i finan&ccedil;at pel Departament d&#39;Empresa i Treball i el Fons Social Europeu Plus.L&rsquo;objectiu, segons el centre, no &eacute;s nom&eacute;s ensenyar a servir una copa de vi, sin&oacute; a explicar un territori sencer a trav&eacute;s seu.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9576-formar-per-transformar</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9576-formar-per-transformar</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1789635619Escola_Enoturisme_2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Torelló Tradicional Brut Nature celebra 50 anys</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 16 Sep 2026 13:23:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Torell&oacute; celebra aquest 2026 el 50&egrave; aniversari del seu Tradicional Brut Nature, un escum&oacute;s nascut el 1976 a la finca Can Mart&iacute;, al cor del Pened&egrave;s. Mig segle despr&eacute;s, continua elaborant-se amb macabeu, xarel&middot;lo i parellada i es mant&eacute; com una de les refer&egrave;ncies que millor representen la identitat del celler.Context: Quan Francesc Torell&oacute; va comen&ccedil;ar a elaborar aquest Brut Nature, el celler ja produ&iuml;a escumosos Brut i Semi Sec. Amb els anys, la categoria tamb&eacute; ha canviat de nom: de vi escum&oacute;s i cava a l&rsquo;actual Corpinnat.Qu&egrave; sabem?El nom Tradicional fa refer&egrave;ncia tant a la continu&iuml;tat de la finca com a l&rsquo;&uacute;s de les varietats blanques tradicionals del Pened&egrave;s. Can Mart&iacute; &eacute;s cultivada per la mateixa fam&iacute;lia des de fa 630 anys i 22 generacions.Com s&rsquo;elabora: El ra&iuml;m es cull a m&agrave; i es transporta r&agrave;pidament al celler per al seu premsatge. El vi s&rsquo;elabora sense addici&oacute; de sucres i aposta per un estil radicalment sec, amb llarga crian&ccedil;a, bombolla cremosa i un perfil marcat pels torrats i els fruits secs.Per qu&egrave; &eacute;s important? Torell&oacute; Tradicional ha esdevingut la icona de la casa i un dels vins que millor sintetitzen l&rsquo;evoluci&oacute; dels escumosos del Pened&egrave;s durant les &uacute;ltimes cinc d&egrave;cades.La finca Can Mart&iacute; va iniciar la conversi&oacute; a viticultura ecol&ograve;gica el 2013 i va obtenir la certificaci&oacute; del CCPAE el 2016. Avui, Torell&oacute; Tradicional Brut Nature &eacute;s present a m&eacute;s de 25 pa&iuml;sos de quatre continents.Per acabar: El 50&egrave; aniversari refor&ccedil;a el paper de Torell&oacute; Tradicional com a refer&egrave;ncia hist&ograve;rica del celler i com una lectura continuada del Pened&egrave;s a trav&eacute;s de les seves varietats tradicionals.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9575-torello-tradicional-brut-nature-celebra-50-anys</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9575-torello-tradicional-brut-nature-celebra-50-anys</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1789558011torello_50_aniversari_bodego_01_mid_res_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Nou vi 100% Carinyena del celler Autòcton</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 16 Sep 2026 10:59:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Aut&ograve;cton amplia la seva gamma amb l&rsquo;Aut&ograve;cton Negre Carinyena 2024, un nou monovarietal de la DO Montsant elaborat exclusivament amb carinyena. La nova refer&egrave;ncia se suma a l&rsquo;Aut&ograve;cton Blanc, 100% xarel&middot;lo, i al Gran Aut&ograve;cton Negre, 100% sumoll.Context: El Projecte Aut&ograve;cton treballa amb vinyes pr&ograve;pies al Baix Pened&egrave;s, la DO Montsant i la DOQ Priorat, amb la voluntat de recuperar i posar en valor varietats aut&ograve;ctones vinculades al territori.Qu&egrave; sabem?El nou vi procedeix de vinyes de m&eacute;s de 45 anys, situades dins les 42 hect&agrave;rees que el projecte t&eacute; en propietat a la DO Montsant. Els ceps creixen entre els 250 i els 400 metres d&rsquo;altitud, sobre s&ograve;ls pobres, calcaris i argilosos.Com s&rsquo;elabora: L&rsquo;Aut&ograve;cton Negre Carinyena fa una crian&ccedil;a de 12 mesos en barriques de roure franc&egrave;s de 300 litres, d&rsquo;entre un i quatre anys d&rsquo;edat, amb l&rsquo;objectiu de preservar el car&agrave;cter de la varietat i la seva expressi&oacute; del paisatge.Per qu&egrave; &eacute;s important? La incorporaci&oacute; de la carinyena amplia una col&middot;lecci&oacute; de monovarietals que ja treballa amb xarel&middot;lo i sumoll, i refor&ccedil;a el relat d&rsquo;Aut&ograve;cton al voltant de les varietats pr&ograve;pies i dels diferents territoris vitivin&iacute;coles catalans.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9574-nou-vi-100-carinyena-del-celler-autocton</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9574-nou-vi-100-carinyena-del-celler-autocton</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1789643418autocton.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>INNOVI obre una segona seu a Falset per reforçar la innovació vitivinícola al sud de Catalunya</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 15 Sep 2026 12:03:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[INNOVI obre una nova seu a Falset de la m&agrave; d&rsquo;IRTA-VITEC. L&rsquo;acord permetr&agrave; al cl&uacute;ster vitivin&iacute;cola catal&agrave; refor&ccedil;ar la seva pres&egrave;ncia al sud de Catalunya i impulsar nous projectes d&rsquo;innovaci&oacute;, transfer&egrave;ncia de coneixement i col&middot;laboraci&oacute; amb el sector.Context: Falset ocupa una posici&oacute; central en una zona que concentra la DOQ Priorat, la DO Montsant, la DO Terra Alta i part de la DO Tarragona, amb centenars de cellers i m&eacute;s de 2.400 viticultors.Per qu&egrave; &eacute;s important? La nova seu permetr&agrave; a INNOVI tenir una pres&egrave;ncia f&iacute;sica m&eacute;s estable al territori i con&egrave;ixer de primera m&agrave; les necessitats de cellers, viticultors, empreses i altres agents de la cadena de valor.El motiu: L&rsquo;objectiu &eacute;s convertir Falset en un node de proximitat per generar projectes, facilitar la transfer&egrave;ncia de coneixement i coordinar-se millor amb les entitats que ja treballen per la innovaci&oacute; i la competitivitat del sector.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Volem estar m&eacute;s a prop dels cellers, dels viticultors i de les entitats del territori per escoltar-los, detectar oportunitats i transformar les seves necessitats en projectes concrets&rdquo;, explica Eloi Montcada, cl&uacute;ster manager d&rsquo;INNOVI.Amb dades: INNOVI ja desenvolupa 13 projectes a la zona, hi organitza activitats de transfer&egrave;ncia de coneixement i compta amb diverses empreses s&ograve;cies.Per acabar: La nova seu assumir&agrave; tasques d&rsquo;interlocuci&oacute; amb empreses i institucions, visites a cellers, participaci&oacute; en actes del territori i identificaci&oacute; de nous projectes col&middot;laboratius.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9573-innovi-obre-una-segona-seu-a-falset-per-reforcar-la-innovacio-vitivinicola-al-sud-de-catalunya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9573-innovi-obre-una-segona-seu-a-falset-per-reforcar-la-innovacio-vitivinicola-al-sud-de-catalunya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202603/1200_1772385847image_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Naveran: nova etapa per reforçar-se com a projecte de finca del Penedès</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 15 Sep 2026 11:54:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Naveran obre una nova etapa despr&eacute;s de l&rsquo;arribada de la fam&iacute;lia Roqueta, propiet&agrave;ria d&rsquo;Abadal i LaFou. El projecte vol preservar el llegat d&rsquo;un celler amb m&eacute;s d&rsquo;un segle d&rsquo;hist&ograve;ria i, alhora, refor&ccedil;ar el seu posicionament com un dels grans projectes de finca del Pened&egrave;s.Context: La finca de Naveran t&eacute; 40 hect&agrave;rees a Torrelavit, cultivades &iacute;ntegrament sota criteris de viticultura ecol&ograve;gica. La vinya pr&ograve;pia, la interpretaci&oacute; de cada parcel&middot;la i l&rsquo;origen continuen sent els eixos centrals del projecte.Per qu&egrave; &eacute;s important?La nova etapa no parteix de zero, sin&oacute; que busca actualitzar Naveran sense trencar amb la seva identitat. La renovaci&oacute; afecta tant la gamma de vins i caves com la imatge del celler.El motiu: La fam&iacute;lia Roqueta vol consolidar Naveran com un projecte de finca de refer&egrave;ncia al Pened&egrave;s i refor&ccedil;ar el valor dels escumosos d&rsquo;origen, posant m&eacute;s accent en el paisatge, les parcel&middot;les i les llargues criances.Al detall: La nova col&middot;lecci&oacute; s&rsquo;estructura al voltant de la gamma Perles, centrada en paratges i parcel&middot;les concretes, i la l&iacute;nia Vintage, que interpreta el mosaic de vinyes de la finca. El portafolis es completa amb Manuela, un blanc de chardonnay d&rsquo;una &uacute;nica parcel&middot;la.Perles Roses &eacute;s una de les refer&egrave;ncies que millor simbolitzen aquesta evoluci&oacute;. Elaborat exclusivament amb pinot noir de la parcel&middot;la La Carena i amb m&eacute;s de 30 mesos de crian&ccedil;a, &eacute;s un cava rosat de parcel&middot;la amb un PVP de 23 euros.Qu&egrave; diuen? &ldquo;La nostra voluntat &eacute;s preservar aquest llegat i continuar desenvolupant-lo des del respecte per la seva hist&ograve;ria, la seva sensibilitat modernista i el seu comprom&iacute;s amb la viticultura ecol&ograve;gica&rdquo;, explica Ramon Roqueta.A partir d&rsquo;ara: La nova identitat visual, inspirada en el modernisme catal&agrave; de finals del segle XIX, ser&agrave; una de les expressions m&eacute;s visibles d&rsquo;aquesta nova etapa de Naveran.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9572-naveran-nova-etapa-per-reforcarse-com-a-projecte-de-finca-del-penedes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9572-naveran-nova-etapa-per-reforcarse-com-a-projecte-de-finca-del-penedes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1789466269unnamed_(45)_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Les exportacions de vi català cauen un 7,6% en valor el primer semestre de 2026</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 14 Sep 2026 14:20:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Les exportacions del sector vitivin&iacute;cola catal&agrave; han disminu&iuml;t un 7,6% en valor durant el primer semestre de 2026, segons les dades difoses per Prodeca. La caiguda coincideix amb un context comercial m&eacute;s exigent i una transformaci&oacute; dels h&agrave;bits de consum que condiciona el negoci internacional del vi.Context: El conjunt de les exportacions agroaliment&agrave;ries catalanes recula un 7,4% en valor i un 0,6% en volum. Prodeca situa aquesta evoluci&oacute; en una fase de normalitzaci&oacute; dels mercats despr&eacute;s dels m&agrave;xims dels darrers anys, amb moderaci&oacute; dels preus, tensions comercials i incertesa geopol&iacute;tica. Malgrat la correcci&oacute;, les vendes continuen per sobre dels nivells previs a 2022.El focus en el vi: A les dificultats del comer&ccedil; internacional s&rsquo;hi afegeix una demanda mundial m&eacute;s feble. Segons la previsi&oacute; d&rsquo;Euromonitor recollida per Prodeca, el consum mundial de vi es reduir&agrave; un 1,3% durant el 2026. El sector afronta, aix&iacute;, una pressi&oacute; que va m&eacute;s enll&agrave; de les oscil&middot;lacions conjunturals dels preus.Per qu&egrave; &eacute;s important? Prodeca assenyala que la demanda es concentra progressivament en segments premium i de m&eacute;s valor afegit. En aquest escenari, diferenciar el producte i diversificar els mercats esdevenen factors clau per sostenir les vendes internacionals dels cellers.Amb dades: L&rsquo;evoluci&oacute; &eacute;s desigual entre sectors. El porc&iacute; cau un 22% en valor, condicionat per les restriccions derivades de la pesta porcina africana, i l&rsquo;oli d&rsquo;oliva recula un 13,3%, principalment per la normalitzaci&oacute; dels preus. En canvi, el peix i marisc creix un 8,7% i la fruita i horta avan&ccedil;a un 0,5%.Els mercats: La Uni&oacute; Europea concentra el 65,5% de les exportacions agroaliment&agrave;ries catalanes. Alhora, guanyen pes destinacions com Corea del Sud, Vietnam, Singapur, Canad&agrave;, Ar&agrave;bia Saudita i el Per&uacute;. S&oacute;n dades del conjunt agroalimentari: la informaci&oacute; no concreta quins mercats creixen per al vi.Qu&egrave; diuen? D&egrave;lia Perpi&ntilde;&agrave;, directora de Prodeca, destaca que les empreses reforcen la pres&egrave;ncia internacional &laquo;a trav&eacute;s de la diversificaci&oacute;, la innovaci&oacute; i el valor afegit&raquo;.A la pr&agrave;ctica: Per als cellers, el repte &eacute;s adaptar l&rsquo;oferta a una demanda canviant i trobar mercats on el producte pugui defensar el seu valor. El balan&ccedil; semestral apunta a la necessitat de revisar destinacions, canals i posicionament, amb dades espec&iacute;fiques del vi que permetin orientar les decisions.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9571-les-exportacions-de-vi-catala-cauen-un-76-en-valor-el-primer-semestre-de-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9571-les-exportacions-de-vi-catala-cauen-un-76-en-valor-el-primer-semestre-de-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201710/1200_1508489000_Cooperativa_Serral-Celler_Portell-024.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>DO Catalunya: descobrir el vi sense complicacions</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 14 Sep 2026 11:16:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[No cal dominar el vocabulari d&rsquo;un tast per gaudir del vi. La DO Catalunya proposa una porta d&rsquo;entrada oberta i diversa, amb vins que expressen diferents paisatges i maneres d&rsquo;entendre la vinya.Context: La zona de producci&oacute; s&rsquo;ha ampliat amb 60 nous municipis, des de les Terres de l&rsquo;Ebre fins al Pirineu. La denominaci&oacute; concentra aproximadament la meitat del vi catal&agrave; emparat per una DO i reuneix climes, altituds i territoris molt diferents.Per qu&egrave; &eacute;s important? Aquesta diversitat permet als cellers treballar amb un ampli ventall de varietats i estils. Macabeu i garnatxa conviuen amb chardonnay i merlot, en blancs frescos, rosats i negres que van de la lleugeresa a una estructura m&eacute;s marcada.Qui hi ha darrere? El distintiu Catalunya Vinyer&oacute; identifica viticultors que cultiven les seves vinyes, elaboren exclusivament amb el seu ra&iuml;m i comercialitzen el vi. Reconeix qui controla tot el proc&eacute;s, de la vinya a l&rsquo;ampolla, i ajuda el consumidor a con&egrave;ixer l&rsquo;origen del producte.Sostenibilitat amb compromisos: Barcelona Sustainable Catalunya distingeix els cellers que acrediten mesures ambientals concretes, com reduir la petjada de carboni o generar energia renovable. Estableix objectius progressius fins al 2030 i situa la neutralitat clim&agrave;tica com a horitz&oacute; per al 2050.A la pr&agrave;ctica: Descobrir aquests vins no exigeix encertar totes les aromes ni memoritzar termes t&egrave;cnics. Tastar, preguntar i formar-se una opini&oacute; pr&ograve;pia &eacute;s un bon punt de partida.La DO Catalunya combina el rigor d&rsquo;una denominaci&oacute; d&rsquo;origen amb una manera accessible d&rsquo;entendre el vi. Per comen&ccedil;ar, nom&eacute;s cal curiositat. Foto: Carlos Baglietto]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9570-do-catalunya-descobrir-el-vi-sense-complicacions</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9570-do-catalunya-descobrir-el-vi-sense-complicacions</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784561238do_catalunya.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Terra Alta reclama un preu just del raïm per garantir el futur de la vinya</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 14 Sep 2026 10:53:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Terra Alta ha reiterat el seu suport a la pagesia despr&eacute;s de la concentraci&oacute; celebrada a Gandesa per reclamar preus justos per al ra&iuml;m. El Consell Regulador adverteix que els preus que es plantegen aquesta verema se situen per sota dels costos de producci&oacute; i poden comprometre la viabilitat de moltes explotacions.Context: La Denominaci&oacute; considera que l&rsquo;esfor&ccedil; dels viticultors per complir els requisits de qualitat, tra&ccedil;abilitat i bones pr&agrave;ctiques ha de tenir una correspond&egrave;ncia en el preu que perceben.Per qu&egrave; &eacute;s important? La DO recorda que el ra&iuml;m destinat a vins emparats no &eacute;s una mat&egrave;ria primera indiferenciada, sin&oacute; que forma part d&rsquo;un sistema de qualitat lligat a un origen, unes normes de producci&oacute; i uns controls espec&iacute;fics.Qu&egrave; diuen: &ldquo;Defensar el vi de la DO Terra Alta vol dir defensar, en primer lloc, la pagesia que el fa possible. Sense viticultors i viticultores que puguin viure dignament de la seva feina, no hi ha futur per a la vinya, per als cellers ni per a la mateixa denominaci&oacute; d&rsquo;origen&rdquo;, assenyala Rosa Caball&eacute;, presidenta de la DO Terra Alta.A partir d&rsquo;ara: El Consell Regulador demana que administracions i agents de la cadena vitivin&iacute;cola treballin de manera coordinada per aplicar mesures urgents i solucions estructurals.En profunditat: La DO defensa que un preu just &eacute;s clau no nom&eacute;s per a la continu&iuml;tat de les explotacions, sin&oacute; tamb&eacute; per preservar la qualitat dels vins, el paisatge vit&iacute;cola i el futur econ&ograve;mic i social de la comarca.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9569-la-do-terra-alta-reclama-un-preu-just-del-raim-per-garantir-el-futur-de-la-vinya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9569-la-do-terra-alta-reclama-un-preu-just-del-raim-per-garantir-el-futur-de-la-vinya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1778832559DoTerraAlta_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>De les varietats internacionals al trobat: quaranta anys d'innovació a Costers del Segre</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 10 Sep 2026 10:43:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Quan Costers del Segre es va constituir, el 28 de maig de 1986, el cabernet sauvignon, el merlot i el chardonnay formaven part del salt modernitzador de la viticultura lleidatana. Quaranta anys despr&eacute;s, el trobat (una varietat de ra&iuml;m negre que havia quedat redu&iuml;da a vinyes d&#39;autoconsum) acaba d&#39;entrar al plec de condicions de la DO.L&#39;origen institucional es remunta al 1983, quan Jaume Siurana, aleshores director de l&#39;INCAVI, i Manuel Ravent&oacute;s Art&eacute;s, director general de Codorn&iacute;u i del celler Raimat, van considerar que la viticultura lleidatana necessitava l&#39;empara d&#39;un consell regulador. La denominaci&oacute; es va constituir el 28 de maig de 1986 i va ser ratificada dos anys despr&eacute;s. Segons la hist&ograve;ria oficial de la DO, aquest territori va ser el primer de Catalunya on es van introduir varietats internacionals al costat dels ra&iuml;ms tradicionals i on es van adoptar t&egrave;cniques californianes de vinificaci&oacute;, dins el proc&eacute;s de modernitzaci&oacute; que vivia el vi catal&agrave; a finals del segle XX.El mapa tamb&eacute; va evolucionar. La incorporaci&oacute; del Pallars Juss&agrave; i el Segri&agrave;, el 1998, en va ampliar l&#39;&agrave;mbit, i el 2005 va quedar fixada l&#39;organitzaci&oacute; actual en set subzones: Pallars, Artesa de Segre, Raimat, Segri&agrave;, Urgell, Garrigues i Valls del Riucorb. Actualment, la DO s&rsquo;est&eacute;n per 71 municipis i suma 3.766 hect&agrave;rees de vinya en producci&oacute;, 311 viticultors i 34 cellers.Un territori, set paisatgesCosters del Segre reuneix set subzones repartides entre la conca del Segre i el Pirineu lleidat&agrave;, amb condicions de s&ograve;l, altitud i clima molt diferents. Al Segri&agrave; i a Raimat, la vinya ocupa la plana lleidatana: poca pluja, moltes hores de sol i una continentalitat que accentua els contrastos entre estacions. A l&#39;Urgell, el paisatge s&#39;obre cap a un interior m&eacute;s suau, de transici&oacute; cap al relleu.Cap a les Garrigues i les Valls del Riucorb, els s&ograve;ls calcaris i pedregosos i una pluviometria que sovint no arriba als 400 mm anuals dibuixen un paisatge mediterrani interior, exigent, on la disponibilitat d&#39;aigua condiciona bona part de les decisions de vinya. M&eacute;s al nord, Artesa de Segre i el Pallars ja noten la proximitat del Prepirineu i del Pirineu: els cicles de maduraci&oacute; s&#39;allarguen, l&#39;altitud &mdash;fins als 1.100 metres&mdash; ajuda a conservar l&#39;acidesa, per&ograve; exposa la vinya a gla&ccedil;ades tardanes i obliga a triar amb precisi&oacute; cada empla&ccedil;ament.Les set subzones permeten llegir aquesta diversitat dins una mateixa denominaci&oacute;. La mateixa varietat pot donar resultats molt diferents segons si creix a la plana o a les zones de m&eacute;s altitud, i cada projecte decideix com interpretar aquestes condicions.Una hist&ograve;ria escrita amb varietatsLa composici&oacute; varietal actual conserva part de l&#39;empremta d&#39;aquella modernitzaci&oacute;. Segons l&#39;Atles publicat per l&#39;INCAVI amb dades del Registre Vitivin&iacute;cola de Catalunya de 2025, el chardonnay representa el 22,6% de la vinya plantada dins l&#39;&agrave;mbit estudiat, per davant del macabeu (12,8%) i la parellada (10,5%). Entre les negres hi conviuen cabernet sauvignon, ull de llebre, garnatxa negra, pinot noir i syrah.En paral&middot;lel, la recuperaci&oacute; de ra&iuml;ms hist&ograve;rics ha obert una l&iacute;nia de treball nova. El trobat, amb nom&eacute;s 5,9 hect&agrave;rees dins el territori estudiat per l&#39;INCAVI, encara t&eacute; un pes redu&iuml;t, per&ograve; una desena de cellers ja n&#39;han fet diverses veremes experimentals. La conviv&egrave;ncia entre varietats consolidades i varietats recuperades amplia avui les maneres d&rsquo;interpretar el territori.Mesurar la sostenibilitat abans que fos tend&egrave;nciaLa innovaci&oacute; no s&#39;ha limitat a les varietats. El 2013, Costers del Segre ja recollia les primeres dades del seu Programa de Sostenibilitat, presentat per la mateixa denominaci&oacute; com a pioner a l&#39;Estat espanyol: un sistema voluntari de q&uuml;estionaris t&egrave;cnics amb qu&egrave; viticultors i cellers podien identificar punts forts i febles i comparar-se amb la mitjana de la DO, en dimensions que anaven del maneig del s&ograve;l a la gesti&oacute; ambiental, social i econ&ograve;mica del celler. Els resultats p&uacute;blics de 2016-2017 el confirmen com una eina de diagnosi i millora cont&iacute;nua, en un moment en qu&egrave; el terme encara no ocupava el centre del discurs vitivin&iacute;cola.De l&#39;autoconsum al plec de condicionsEl 2021, la DO va impulsar un projecte pilot per recuperar varietats tradicionals en cultiu ecol&ograve;gic. En el cas del trobat, es volia estudiar-ne el comportament agron&ograve;mic i explorar vins monovarietals vinculats a cada subzona. Des d&#39;aleshores, una desena de cellers hi han treballat, i el plec consolidat l&#39;abril de 2026 ja l&#39;inclou entre les varietats autoritzades, juntament amb el gonfaus i el pirene. Els primers vins monovarietals de trobat arribaran al mercat la primavera de 2027. En el balan&ccedil; dels set anys de presid&egrave;ncia de Tom&agrave;s Cusin&eacute; (2018-2025), la mateixa DO en destaca precisament l&#39;aven&ccedil;, al costat de la revisi&oacute; del plec i el refor&ccedil; de la identitat territorial.El plec tamb&eacute; ha canviat en altres aspectes: desapareixen els l&iacute;mits de terbolesa, se suprimeixen valors m&iacute;nims de color en blancs i rosats, i el grau alcoh&ograve;lic m&iacute;nim dels vins tranquils queda fixat en 9% vol, modificacions que eviten que decisions com no filtrar o no clarificar un vi comportin la desqualificaci&oacute; autom&agrave;tica per un par&agrave;metre visual, sense renunciar als controls d&#39;origen i tra&ccedil;abilitat. El text permet, a m&eacute;s, incorporar volunt&agrave;riament a l&#39;etiqueta el nom d&#39;una de les set unitats geogr&agrave;fiques menors, de manera que les subzones passen a tenir tamb&eacute; una funci&oacute; comunicativa i no nom&eacute;s administrativa.M&eacute;s pes en valor que en volumEl mercat aporta una altra lectura de la denominaci&oacute;. El 2025, Costers del Segre representava el 3,4% del volum de les vendes de vins amb DO a Catalunya en alimentaci&oacute; i hostaleria, per&ograve; arribava al 4,8% del valor. En la campanya 2023/24 va comercialitzar 38.497 hectolitres, amb una quarta part del volum destinada a mercats exteriors i un creixement de l&#39;exportaci&oacute; del 18,5% respecte de la campanya anterior. El pes econ&ograve;mic de la DO supera, doncs, el seu pes quantitatiu.Als anys vuitanta, innovar a Costers del Segre volia dir obrir-se a varietats i t&egrave;cniques que arribaven de fora. El 2026 vol dir tamb&eacute; recuperar all&ograve; que el territori havia deixat de banda i revisar les normes que el defineixen.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9568-de-les-varietats-internacionals-al-trobat-quaranta-anys-dinnovacio-a-costers-del-segre</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9568-de-les-varietats-internacionals-al-trobat-quaranta-anys-dinnovacio-a-costers-del-segre</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1789030130Costers_Segre_drinkinmoderation__01.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vinyes Domènech converteix el Dia Internacional de la Garnatxa en una setmana de celebració</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 09 Sep 2026 13:18:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Vinyes Dom&egrave;nech amplia aquest any la celebraci&oacute; del Dia Internacional de la Garnatxa i la converteix en una setmana d&rsquo;activitats arreu de Catalunya. Del 14 al 20 de setembre, prop de 200 restaurants i vinoteques de m&eacute;s de 60 municipis participaran en una campanya que combina vi, territori, biodiversitat i divulgaci&oacute;.Context: El Dia Internacional de la Garnatxa se celebra el 18 de setembre, per&ograve; el celler de la Serra de Llaberia ha decidit estendre la iniciativa durant tota la setmana sota el lema &ldquo;Cada copa t&eacute; una hist&ograve;ria per descobrir&rdquo;.L&rsquo;objectiu &eacute;s acostar al consumidor tot all&ograve; que hi ha darrere d&rsquo;una copa de Garnatxa i refor&ccedil;ar el vincle entre el celler, els establiments i les persones que consumeixen el vi.Cinc hist&ograve;ries darrere de la copaEls establiments adherits serviran vins de Garnatxa vinculats a cinc relats que expliquen l&rsquo;origen i la filosofia del projecte.	El Silenci parla de la calma i l&rsquo;escolta com a punt de partida.	El Paisatge posa el focus en la Reserva Natural de la Serra de Llaberia i en el territori d&rsquo;origen de la varietat.	La Vida Invisible aborda la biodiversitat, els s&ograve;ls i la viticultura regenerativa.	Les Persones reivindica el paper dels restaurants, les vinoteques, l&rsquo;equip del celler i els consumidors.	El Temps posa en valor les vinyes velles, la paci&egrave;ncia, les fermentacions i el llegat.&ldquo;Durant anys, els restaurants i vinoteques han col&middot;laborat a difondre molt m&eacute;s que els nostres vins. Han transm&egrave;s una cultura, un paisatge i una manera d&rsquo;entendre la Garnatxa&rdquo;, explica Joan Ignasi Dom&egrave;nech, propietari de Vinyes Dom&egrave;nech.El Silenci, El Paisatge, La Vida Invisible, Les Persones i El Temps s&oacute;n els cinc relats que expliquen l&rsquo;origen i la filosofia del projecte. Foto: Vinyes Dom&egrave;nechParticipar tindr&agrave; premiEls consumidors que demanin una copa de Garnatxa en algun dels establiments participants podran escanejar un codi QR, descobrir els cinc relats i participar en la iniciativa &ldquo;Deixa la teva empremta&rdquo;.Entre els participants se sortejar&agrave; una visita a Vinyes Dom&egrave;nech per viure les &ldquo;Resson&agrave;ncies d&rsquo;origen&rdquo;, una experi&egrave;ncia que inclou un passeig en silenci pels espais del celler i un tast guiat per Joan Ignasi Dom&egrave;nech.Els restaurants i vinoteques participants tamb&eacute; optaran a una caixa de Teixar, un dels vins emblem&agrave;tics del celler, i a una classe magistral sobre els cinc conceptes que articulen la campanya.M&eacute;s de 10.000 copes en una d&egrave;cada: La iniciativa al voltant del Dia Internacional de la Garnatxa acumula m&eacute;s de deu anys de traject&ograve;ria.Durant aquest per&iacute;ode hi han participat una mitjana de 150 establiments anuals i s&rsquo;han servit m&eacute;s de 10.000 copes de Garnatxa.Aquest 2026, Vinyes Dom&egrave;nech preveu superar els 200 establiments participants, distribu&iuml;ts des de l&rsquo;Empord&agrave; fins a les Terres de l&rsquo;Ebre i del litoral fins al Pirineu.Vells ceps de garnatxes velles a la DO Montsant. Foto: Vinyes Dom&egrave;nechPer qu&egrave; &eacute;s important? La campanya vol reivindicar la Garnatxa no nom&eacute;s com una varietat de ra&iuml;m, sin&oacute; com una manera d&rsquo;explicar territori, biodiversitat, paisatge i persones. Vinyes Dom&egrave;nech aprofita aix&iacute; una celebraci&oacute; internacional per portar el relat del vi fora del celler i acostar-lo directament als consumidors a trav&eacute;s de restaurants i vinoteques.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9566-vinyes-domenech-converteix-el-dia-internacional-de-la-garnatxa-en-una-setmana-de-celebracio</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9566-vinyes-domenech-converteix-el-dia-internacional-de-la-garnatxa-en-una-setmana-de-celebracio</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1788954159IMG4_VINYES_DOMENECH_ENTRADA_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Dos vins de mínima intervenció per explicar el territori</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 07 Sep 2026 19:52:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Dues propostes de la Terra Alta i el Pened&egrave;s que aposten per les varietats locals, les vinyes singulars i una elaboraci&oacute; amb la m&iacute;nima intervenci&oacute; possible.Vinerel&middot;les Brisat Garnatxa BlancaVinerel&middot;les &eacute;s el projecte m&eacute;s personal de Joan Arruf&iacute;, propietari d&rsquo;Altavins Viticultors, a la Terra Alta. Una col&middot;lecci&oacute; de vins monovarietals de vinyes velles concebuda per mostrar varietat, terrer, clima i altitud.Al detall: aquest brisat de garnatxa blanca neix a la Finca Les Clotes, una vinya plantada el 1994 a 408 metres d&rsquo;altitud. Fermenta 15 dies amb les pells i posteriorment treballa les lies en botes de roure franc&egrave;s. La producci&oacute; &eacute;s de nom&eacute;s 1.245 ampolles.A la copa: &eacute;s un vi intens i complex, amb fruita blanca madura, mel, notes vegetals i records d&rsquo;hidrocarburs. En boca mostra tensi&oacute;, estructura i un final llarg i viu.Una curiositat: les etiquetes reprodueixen les anotacions manuscrites de la llibreta de camp de Joan Arruf&iacute; i incorporen fins i tot un llapis perqu&egrave; el consumidor pugui afegir-hi les seves notes. El projecte va guanyar el Premi Vinari a la Millor Etiqueta 2024.P&eacute;t-Nat 2025 de Malvasia de SitgesL&rsquo;Encl&ograve;s de Peralba &eacute;s el projecte de Roc i Leo Gramona, nascut el 2017 amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;elaborar vins de parcel&middot;la i m&iacute;nima intervenci&oacute; al Pened&egrave;s.Aquest P&eacute;t-Nat procedeix de Cal Manuel, a Sant Cugat Sesgarrigues, una parcel&middot;la de nom&eacute;s 0,72 hect&agrave;rees plantada amb malvasia de Sitges i cultivada en biodin&agrave;mica pel viticultor Josep Massana.Com s&rsquo;elabora: premsada directa, fermentaci&oacute; espont&agrave;nia amb peu de cup propi i embotellament abans que acabi la fermentaci&oacute;. El mateix proc&eacute;s genera les bombolles i, despr&eacute;s del degollament, no s&rsquo;hi afegeix res.El resultat: menys de 10.000 ampolles d&rsquo;un escum&oacute;s de nom&eacute;s 11% d&rsquo;alcohol, fresc, mineral i amb una acidesa marcada. Una proposta especialment adequada com a aperitiu o amb plats lleugers.En com&uacute;: dos vins molt diferents que comparteixen una mateixa idea: posar la vinya, la varietat i el territori al centre i intervenir el m&iacute;nim possible al celler.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9564-dos-vins-de-minima-intervencio-per-explicar-el-territori</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9564-dos-vins-de-minima-intervencio-per-explicar-el-territori</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1788805292dos_vins.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Penedès 100% ecològica convenç el sector i guanya pes entre els consumidors</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 03 Sep 2026 20:03:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Pened&egrave;s ha fet un pas que va molt m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;incorporar un distintiu a les etiquetes. Des de la verema 2025, el 100% del ra&iuml;m utilitzat per elaborar vins sota l&rsquo;empara de la DO Pened&egrave;s procedeix de vinyes ecol&ograve;giques certificades. D&rsquo;aquesta manera, s&rsquo;ha convertit en la primera denominaci&oacute; d&rsquo;origen vin&iacute;cola del m&oacute;n que assoleix aquesta fita.El canvi culmina anys de treball de viticultors i cellers i consolida una manera d&rsquo;entendre la viticultura basada en el respecte pel s&ograve;l, la biodiversitat i el paisatge. Per&ograve; tamb&eacute; representa una oportunitat per explicar el Pened&egrave;s amb un missatge f&agrave;cilment identificable: qualsevol vi emparat per la denominaci&oacute; parteix de ra&iuml;m cultivat ecol&ograve;gicament.&ldquo;Que el Pened&egrave;s s&rsquo;hagi convertit en 100% ecol&ograve;gic ha estat una gran satisfacci&oacute; i una confirmaci&oacute; que el cam&iacute; que vam agafar fa 45 anys era el cam&iacute; que calia seguir&rdquo;, explica Mart&iacute; Albet, d&rsquo;Albet i Noya, un celler pioner en la viticultura ecol&ograve;gica al territori.Una decisi&oacute; que transforma el paisatgeParlar de viticultura ecol&ograve;gica significa parlar d&rsquo;un sistema de cultiu que prescindeix dels herbicides i dels productes fitosanitaris de s&iacute;ntesi qu&iacute;mica i prioritza procediments preventius, subst&agrave;ncies autoritzades d&rsquo;origen natural i pr&agrave;ctiques dirigides a conservar la fertilitat del s&ograve;l.Quan aquest model no s&rsquo;aplica nom&eacute;s en una finca, sin&oacute; al conjunt de les vinyes vinculades a una denominaci&oacute; d&rsquo;origen, el seu impacte es multiplica.&ldquo;Que una regi&oacute; sencera es bolqui a l&rsquo;ecol&ograve;gic implica un efecte de &lsquo;pulm&oacute; verd&rsquo; enorme. &Eacute;s una garantia d&rsquo;un entorn m&eacute;s net, tant per a les persones com per als mam&iacute;fers, les aus i els insectes. &Eacute;s biodiversitat en estat pur&rdquo;. Foto: DO Pened&egrave;sLa transcend&egrave;ncia de la decisi&oacute; supera, per tant, l&rsquo;&agrave;mbit estrictament vin&iacute;cola. El paisatge del Pened&egrave;s tamb&eacute; &eacute;s un espai de vida, de treball, d&rsquo;enoturisme i de lleure. L&rsquo;eliminaci&oacute; de determinats productes de s&iacute;ntesi contribueix a crear un entorn m&eacute;s respectu&oacute;s per als qui treballen les vinyes, per&ograve; tamb&eacute; per a les persones que hi viuen o que visiten el territori.Aix&iacute; ho destaca Joan Huguet, president de la DO Pened&egrave;s, que considera que el projecte beneficia tant els consumidors de vi com els qui no en consumeixen.&ldquo;Volem comunicar que &eacute;s un b&eacute; per a tothom, tant per als que disfruten del vi al paladar com pels que el disfruten amb el paisatge. &Eacute;s cuidar millor el planeta. Si tota una denominaci&oacute; d&rsquo;origen &eacute;s ecol&ograve;gica, la persona que passeja o va en bicicleta pel Pened&egrave;s ho fa en un entorn m&eacute;s respectat, sense productes de s&iacute;ntesi qu&iacute;mica. Tamb&eacute; &eacute;s un b&eacute; per la societat&rdquo;, assenyala Huguet.Una garantia f&agrave;cil d&rsquo;identificarUn dels grans reptes dels productes ecol&ograve;gics continua sent explicar amb claredat qu&egrave; significa la certificaci&oacute;. Molts consumidors relacionen l&rsquo;ecol&ograve;gic amb una filosofia general de sostenibilitat, per&ograve; desconeixen les condicions concretes que ha de complir una vinya per obtenir aquesta acreditaci&oacute;.A les botigues especialitzades, aquesta tasca pedag&ograve;gica forma part del dia a dia.&ldquo;Molts consumidors no saben exactament qu&egrave; vol dir que un vi sigui ecol&ograve;gic. Ho intentem explicar, per&ograve; a vegades costa d&rsquo;entendre&rdquo;, reconeix Xavier Roig, de Cal Feru, establiment especialitzat en vins -del Pened&egrave;s- situat a Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia.&ldquo;La nostra especialitat s&oacute;n els vins del Pened&egrave;s i, quan ens demanen que fem una selecci&oacute; de vins ecol&ograve;gics i els diem que tots ho s&oacute;n, es queden una mica parats&rdquo;, explica Roig. &ldquo;A partir d&rsquo;aqu&iacute;, els expliquem les difer&egrave;ncies de varietats, elaboraci&oacute; i estils, i aix&iacute; poden anar decidint la seva compra&rdquo;.L&rsquo;ecol&ograve;gic deixa aix&iacute; de ser l&rsquo;element que separa uns vins dels altres i es converteix en el punt de partida. La tria pot concentrar-se despr&eacute;s en q&uuml;estions com l&rsquo;origen concret de la vinya, les varietats, el perfil arom&agrave;tic, el tipus d&rsquo;elaboraci&oacute; o l&rsquo;estil de cada celler. Foto: DO Pened&egrave;sUn argument per a la distribuci&oacute; i l&rsquo;exportaci&oacute;La fita tamb&eacute; proporciona a cellers, botigues, restaurants i distribu&iuml;dors un relat compartit. En un mercat amb una oferta cada vegada m&eacute;s &agrave;mplia, poder associar una denominaci&oacute; d&rsquo;origen sencera amb un comprom&iacute;s verificable ajuda a construir una identitat diferenciada.&ldquo;Crec que la DO Pened&egrave;s ha estat valenta fent una aposta tan clara per l&rsquo;ecol&ograve;gic, i aix&ograve; ha ajudat molt a fer arribar el missatge al mercat i tamb&eacute; al consumidor&rdquo;, afirma Anna Casabona, presidenta de l&rsquo;Associaci&oacute; Catalana de Sommeliers.Segons Casabona, la decisi&oacute; facilita la feina de prescripci&oacute; perqu&egrave; ofereix una proposta comprensible i coherent.&ldquo;En distribuci&oacute;, aquesta aposta ha perm&egrave;s disposar d&rsquo;una proposta m&eacute;s clara i diferenciada, i ha donat eines i discurs per posar en valor la DO. En exportaci&oacute; tamb&eacute; &eacute;s un element cada vegada m&eacute;s apreciat, especialment en mercats sensibles a la sostenibilitat i a l&rsquo;origen&rdquo;, afegeix.Miquel Torres, president de Fam&iacute;lia Torres, tamb&eacute; posa l&rsquo;accent en el valor internacional d&rsquo;aquesta aposta: &ldquo;Els vins de la DO Pened&egrave;s tenen una hist&ograve;ria i una qualitat s&ograve;lida i consistent, expressen un paisatge i ara tamb&eacute; un comprom&iacute;s amb l&#39;entorn i la natura. Aquesta fita &eacute;s un argument clarament diferencial dels nostres vins als mercats internacionals&rdquo;.Des de la distribuci&oacute; especialitzada, per&ograve;, la percepci&oacute; pot variar segons el tipus de client. David Mas, de la Vinateria Inzolia, a Vilafranca del Pened&egrave;s, considera que el valor ecol&ograve;gic t&eacute; avui m&eacute;s recorregut entre el consumidor final que no pas en determinats canals professionals.&ldquo;Jo crec que &eacute;s positiu, sobretot per al client final. El restaurador ja es mira altres coses, sobretot el preu i les promocions, i &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil que ho valori&rdquo;, explica.Joan Huguet tamb&eacute; constata una bona resposta comercial, sobretot als mercats del nord d&rsquo;Europa, on la sensibilitat envers la producci&oacute; ecol&ograve;gica est&agrave; m&eacute;s consolidada.&ldquo;El projecte s&rsquo;est&agrave; acceptant molt b&eacute;, tant entre els distribu&iuml;dors com, sobretot, en l&rsquo;exportaci&oacute; als pa&iuml;sos del nord, on la sensibilitzaci&oacute; envers l&rsquo;ecol&ograve;gic &eacute;s m&eacute;s gran&rdquo;, explica el president de la denominaci&oacute;.Beneficis i riscos per a la viticulturaLa conversi&oacute; ecol&ograve;gica exigeix coneixement, seguiment de la vinya i capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute;. En campanyes amb una pluviometria elevada, la pressi&oacute; de malalties f&uacute;ngiques com el m&iacute;ldiu pot dificultar el control de la vinya, especialment perqu&egrave; el nombre de tractaments disponibles &eacute;s m&eacute;s limitat que en l&rsquo;agricultura convencional.Mart&iacute; Albet considera, per&ograve;, que els beneficis compensen &agrave;mpliament aquests riscos.&ldquo;A banda de poder treballar en unes condicions m&eacute;s netes i saludables, el ra&iuml;m ecol&ograve;gic tamb&eacute; t&eacute; m&eacute;s sortida i es paga a un millor preu&rdquo;, explica. &ldquo;&Eacute;s cert que en anys de molta pluja, com va passar el 2020, &eacute;s gaireb&eacute; impossible salvar el 100% de la collita, per&ograve; els riscos actuals s&oacute;n relativament baixos en comparaci&oacute; amb els beneficis que pot obtenir el viticultor&rdquo;.L&rsquo;experi&egrave;ncia acumulada pels productors, la millora de les eines de predicci&oacute; meteorol&ograve;gica i l&rsquo;evoluci&oacute; de les t&egrave;cniques de prevenci&oacute; han contribu&iuml;t a fer viable el model. La transformaci&oacute; no s&rsquo;ha produ&iuml;t d&rsquo;un dia per l&rsquo;altre, sin&oacute; a partir d&rsquo;un proc&eacute;s progressiu que ha perm&egrave;s que viticultors i elaboradors s&rsquo;hi adaptessin. Foto: DO Pened&egrave;sUn posicionament que cal explicarConvertir-se en la primera denominaci&oacute; d&rsquo;origen vin&iacute;cola del m&oacute;n amb tota la seva verema ecol&ograve;gica certificada &eacute;s una fita que diferencia el Pened&egrave;s. El repte, a partir d&rsquo;ara, &eacute;s aconseguir que aquesta realitat sigui coneguda i valorada dins i fora del territori.&ldquo;A nivell de comunicaci&oacute;, aix&ograve; &eacute;s potent&iacute;ssim. El Pened&egrave;s &eacute;s la primera DO del m&oacute;n que fa aquest pas i aix&ograve; no ens ho traur&agrave; ning&uacute;&rdquo;, subratlla Mart&iacute; Albet. &ldquo;Hem d&rsquo;aconseguir que tant el consumidor final com els distribu&iuml;dors associ&iuml;n clarament el Pened&egrave;s amb l&rsquo;ecol&ograve;gic: si tries un vi del Pened&egrave;s, saps que &eacute;s ecol&ograve;gic&rdquo;.Per a Anna Casabona, aquesta &eacute;s tamb&eacute; la clau de la fita: &ldquo;El m&eacute;s important &eacute;s que el consumidor entengui que l&rsquo;ecol&ograve;gic no &eacute;s nom&eacute;s un segell, sin&oacute; una manera de cuidar la vinya i d&rsquo;expressar millor el territori&rdquo;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9563-la-do-penedes-100-ecologica-convenc-el-sector-i-guanya-pes-entre-els-consumidors</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9563-la-do-penedes-100-ecologica-convenc-el-sector-i-guanya-pes-entre-els-consumidors</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1788934286do_penedes1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Cavatast es transforma en Escumostra i dobla la participació de cellers en la seva 30a edició</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 03 Sep 2026 11:46:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Cavatast evoluciona aquest 2026 i es converteix en Escumostra, coincidint amb la seva 30a edici&oacute;. La cita se celebrar&agrave; els dies 2, 3 i 4 d&rsquo;octubre a Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia, al Parc Llu&iacute;s Companys i al Cam&iacute; dels Paperers, sota el lema &ldquo;Escumostra. On l&rsquo;escum&oacute;s es troba.&rdquo;Context: Despr&eacute;s de 29 edicions, l&rsquo;esdeveniment inicia una nova etapa per representar de manera m&eacute;s &agrave;mplia les diferents denominacions, marques col&middot;lectives i tipologies d&rsquo;escumosos del territori.Per qu&egrave; &eacute;s important? Escumostra 2026 comptar&agrave; amb productes de 54 cellers elaboradors, m&eacute;s del doble que el 2025: 25 de la DO Cava, 13 de Corpinnat, 11 de Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s i 5 elaboradors d&rsquo;escumosos ancestrals. En total hi haur&agrave; 66 expositors, sumant-hi gastronomia i altres participants.Qu&egrave; sabem? El nom Escumostra combina els conceptes d&rsquo;escum&oacute;s, mostra i mos, aquest &uacute;ltim com a refer&egrave;ncia a la gastronomia. La nova identitat ha estat desenvolupada pel director creatiu Xavier Garcia i l&rsquo;ag&egrave;ncia Linkemann.En profunditat: Durant els tres dies hi haur&agrave; degustacions d&rsquo;escumosos i gastronomia, tastos guiats, maridatges, activitats amb elaboradors, visites a cellers, propostes d&rsquo;enoturisme i m&uacute;sica en directe.A la pr&agrave;ctica: Divendres 2 d&rsquo;octubre, de 19 a 23 h; dissabte 3, de 12 a 23 h, i diumenge 4, de 12 a 17 h.Sis tiquets de degustaci&oacute; costaran 10 euros. La copa de tast tindr&agrave; un preu de 5 euros i el lloguer, de 3 euros. La venda anticipada comen&ccedil;ar&agrave; el 23 de setembre a l&rsquo;Oficina de Turisme.Amb dades:	30a edici&oacute;.	54 cellers elaboradors.	66 expositors.	25 elaboradors de la DO Cava.	13 de Corpinnat.	11 de Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s.	5 d&rsquo;escumosos ancestrals.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9562-el-cavatast-es-transforma-en-escumostra-i-dobla-la-participacio-de-cellers-en-la-seva-30a-edicio</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9562-el-cavatast-es-transforma-en-escumostra-i-dobla-la-participacio-de-cellers-en-la-seva-30a-edicio</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201910/1200_1570569739Cavatast_04.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Smoke taint: com el fum pot condicionar el vi</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 03 Sep 2026 08:14:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Els incendis forestals d&#39;aquest estiu en diferents regions vitivin&iacute;coles del sud d&#39;Europa han tornat a posar el focus sobre un fenomen que fa anys que s&#39;estudia en pa&iuml;sos com Austr&agrave;lia o els Estats Units: l&#39;smoke taint. A Europa, en canvi, ha comen&ccedil;at a rebre m&eacute;s atenci&oacute; en els darrers anys.La proximitat d&#39;un incendi, per si sola, no explica que aparegui smoke taint. Hi influeixen la intensitat i la durada de l&#39;exposici&oacute; al fum, el moment de maduraci&oacute; del ra&iuml;m, les condicions meteorol&ograve;giques posteriors i fins i tot el tipus de vegetaci&oacute; que ha cremat.Qu&egrave; &eacute;s l&#39;smoke taint?El terme engloba les alteracions arom&agrave;tiques i gustatives que poden apar&egrave;ixer quan el ra&iuml;m absorbeix compostos fen&ograve;lics vol&agrave;tils presents en el fum d&#39;un incendi forestal. Aquests compostos poden quedar retinguts al ra&iuml;m i arribar despr&eacute;s al vi, on es poden manifestar amb notes de fum o cendra i una sensaci&oacute; de sequedat persistent que en modifica el perfil sensorial.No totes les aromes de fum s&oacute;n un problemaEls aromes fumats tamb&eacute; formen part del perfil de molts vins criats en b&oacute;ta. Quan estan equilibrades, s&#39;integren en el conjunt i formen part de l&#39;estil del vi.La situaci&oacute; canvia quan aquestes sensacions tenen l&#39;origen en el fum d&#39;un incendi. Si dominen el conjunt, persisteixen en boca o alteren l&#39;expressi&oacute; del vi, deixen de ser un tret estil&iacute;stic i es converteixen en una alteraci&oacute; sensorial que en compromet l&#39;equilibri.El problema pot apar&egrave;ixer mesos despr&eacute;sAquesta &eacute;s una de les particularitats de l&#39;smoke taint. Part dels compostos absorbits pel ra&iuml;m es poden unir a mol&egrave;cules de sucre i quedar pr&agrave;cticament sense olor durant les primeres fases d&#39;elaboraci&oacute;. Aquests precursors es poden alliberar m&eacute;s endavant, durant la fermentaci&oacute;, la crian&ccedil;a o fins i tot a la boca durant el consum. Per aix&ograve;, l&#39;an&agrave;lisi qu&iacute;mica es pot complementar amb microvinificacions (petites elaboracions de prova) i tastos que permeten valorar com es pot expressar realment aquella partida.Gestionar el risc abans que corregir-loQuan hi ha una possible exposici&oacute; al fum, el primer pas &eacute;s determinar-ne l&#39;abast. La gesti&oacute; pot comen&ccedil;ar amb la separaci&oacute; de partides i continuar amb decisions com limitar el contacte amb les pells, separar les diferents fraccions obtingudes durant el premsat o ajustar l&#39;estrat&egrave;gia d&#39;elaboraci&oacute; segons el risc detectat.Aqu&iacute; apareix un dels dilemes m&eacute;s delicats. No hi ha una soluci&oacute; universal i qualsevol intervenci&oacute; pot modificar les caracter&iacute;stiques sensorials del vi. Reduir l&#39;impacte del fum pot significar tamb&eacute; alterar-ne l&#39;expressi&oacute;, la tipicitat o la identitat. En determinades situacions, intervenir per corregir-lo pot acabar allunyant el resultat del vi que el celler vol elaborar.Una nova variable per a la veremaL&#39;inter&egrave;s per l&#39;smoke taint reflecteix un canvi m&eacute;s ampli en la gesti&oacute; de la verema. L&#39;estat sanitari de la vinya i la maduraci&oacute; del ra&iuml;m continuen sent determinants, per&ograve; un episodi de fum pot incorporar una variable m&eacute;s a les decisions de camp i de celler.Identificar els compostos &eacute;s nom&eacute;s una part del problema. La decisi&oacute; realment complexa arriba despr&eacute;s: determinar si aquella exposici&oacute; compromet el vi que el celler vol elaborar i fins a quin punt val la pena intervenir.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9561-smoke-taint-com-el-fum-pot-condicionar-el-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9561-smoke-taint-com-el-fum-pot-condicionar-el-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1788416291Smoke_taint_Maika_Clua_portada_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Els vins més cars tenen més bon gust? La ciència diu que no, tret que siguis sommelier</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 02 Sep 2026 18:49:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Un equip liderat pel cr&iacute;tic Robin Goldstein, juntament amb els economistes Johan Almenberg, Anna Dreber, John W. Emerson, Alexis Herschkowitsch i Jacob Katz, va posar a prova la creen&ccedil;a m&eacute;s estesa del m&oacute;n del vi: que pagar m&eacute;s garanteix gaudir m&eacute;s. Ho van fer a &quot;Do More Expensive Wines Taste Better? Evidence from a Large Sample of Blind Tastings&quot;, amb m&eacute;s de 6.000 tastos a cegues.Tot i que l&#39;estudi ja t&eacute; uns anys, continua sent la valoraci&oacute; m&eacute;s rigorosa que s&#39;ha fet sobre aquest tema. En aquest article aclarirem tres coses:	si el preu prediu realment el gaudi quan el tastador no el coneix	si els experts perceben el vi de manera diferent de la resta	qu&egrave; implica tot aix&ograve; per a qui compra una ampolla guiant-se pel preuPer qu&egrave; &eacute;s important:El preu &eacute;s el senyal de qualitat m&eacute;s evident que tenim al davant al prestatge. Per&ograve; si aquest senyal no prediu el plaer real que sentirem en beure la copa, bona part del m&agrave;rqueting del vi &mdash;i de l&#39;ansietat del consumidor davant del lineal&mdash; se sost&eacute; sobre una base m&eacute;s fr&agrave;gil del que sembla.El context:La teoria cl&agrave;ssica diu que el preu actua com a &quot;driver&quot; de qualitat en els vins. La pregunta que faltava respondre: qu&egrave; passa quan el tastador no sap el preu?L&#39;estudi mostra el seg&uuml;ent:La mostra:	6.175 valoracions individuals	523 vins diferents (negres, blancs, rosats i escumosos)	506 tastadors voluntaris, de 21 a 88 anys	17 tastos a cegues organitzats als EUA	Rang de preus: entre 1,65 i 150 d&ograve;lars per ampolla (preu mitj&agrave; de venda al p&uacute;blic, segons wine-searcher.com)	Escala de valoraci&oacute;: &quot;Dolent&quot;, &quot;Acceptable&quot;, &quot;Bo&quot;, &quot;Excel&middot;lent&quot;	Un 12% dels participants tenia formaci&oacute; enol&ograve;gica (curs de sommelier o altres)En profunditat:En analitzar la relaci&oacute; entre preu i valoraci&oacute; amb dos models estad&iacute;stics diferents, el coeficient del preu va resultar negatiu i estad&iacute;sticament significatiu. &Eacute;s a dir, com m&eacute;s car, lleugerament pitjor valorat, entre els tastadors sense formaci&oacute;.L&#39;excepci&oacute; dels experts:En introduir una variable per distingir els tastadors amb formaci&oacute;, el patr&oacute; s&#39;inverteix per a aquest grup: el seu coeficient de preu &eacute;s positiu (o, com a m&iacute;nim, no negatiu). Traslladat a una escala de 100 punts (tipus Wine Spectator), un vi deu vegades m&eacute;s car que un altre, de mitjana:Segons el model, tots dos grups &mdash;experts i no experts&mdash; coincideixen en la seva valoraci&oacute; quan el preu se situa al voltant dels 25,70 d&ograve;lars. Per sota d&#39;aquest preu, els experts puntuen m&eacute;s baix que la resta; per sobre, m&eacute;s alt.Els autors van repetir l&#39;an&agrave;lisi excloent el 10% dels vins m&eacute;s barats i el 10% dels m&eacute;s cars (quedant-se amb un rang de 6 a 15 d&ograve;lars) i l&#39;efecte es va mantenir &mdash; de fet, es va fer m&eacute;s fort i m&eacute;s significatiu.Els autors suggereixen que el preu no &eacute;s necess&agrave;riament una bona guia per al consumidor no expert, que busca simplement gaudir de la copa.Conclusi&oacute;:La pr&ograve;xima vegada que dubtis entre dues ampolles al prestatge, el preu no &eacute;s la br&uacute;ixola que creus que &eacute;s, tret que ja s&agrave;pigues molt de vins.Si beus per plaer i no per ofici, confia m&eacute;s en el teu paladar que en l&#39;etiqueta del preu. I si vols entrenar aquest paladar, comen&ccedil;ar per tastos a cegues amb amics &mdash;igual que van fer els 506 voluntaris d&#39;aquest estudi&mdash; &eacute;s un bon primer pas.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9560-els-vins-mes-cars-tenen-mes-bon-gust-la-ciencia-diu-que-no-tret-que-siguis-sommelier</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9560-els-vins-mes-cars-tenen-mes-bon-gust-la-ciencia-diu-que-no-tret-que-siguis-sommelier</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202205/1200_1653544465wine-2789265_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Guia de Vins de Catalunya fa el salt a les Drassanes amb una gran mostra del vi català</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 01 Sep 2026 10:05:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Les Drassanes Reials de Barcelona acolliran el pr&ograve;xim 10 de novembre La Mostra de presentaci&oacute; de La Guia de Vins de Catalunya 2027, una cita que reunir&agrave; cellers, professionals i aficionats per descobrir i tastar els vins participants en la nova edici&oacute; de la publicaci&oacute;.El canvi d&#39;ubicaci&oacute; suposa un salt endavant per a una trobada que, despr&eacute;s de gaireb&eacute; dues d&egrave;cades, vol guanyar dimensi&oacute; i convertir-se en una gran mostra del vi catal&agrave; al centre de Barcelona.Context: ser&agrave; la XIX edici&oacute; de La Guia de Vins de Catalunya, una publicaci&oacute; basada en el tast a cegues de vins elaborats al pa&iacute;s i que cada any reconeix les refer&egrave;ncies m&eacute;s ben valorades.La jornada servir&agrave; per presentar oficialment La Guia 2027, donar a con&egrave;ixer les puntuacions i lliurar els guardons als vins i cellers m&eacute;s destacats.Una gran mostra per tastar els vins de La GuiaLa Mostra reunir&agrave; bona part dels cellers presents en la nova edici&oacute;, que podran donar a tastar els seus vins als assistents, incloses produccions especials i edicions limitades.La convocat&ograve;ria est&agrave; pensada tant per al sector professional &mdash;distribu&iuml;dors, restauradors, sommeliers i prescriptors&mdash; com per als aficionats que vulguin descobrir algunes de les refer&egrave;ncies m&eacute;s ben valorades del panorama catal&agrave;.Per qu&egrave; &eacute;s important? El trasllat a les Drassanes Reials refor&ccedil;a la voluntat de La Guia de convertir la presentaci&oacute; anual en un gran punt de trobada del sector i donar m&eacute;s visibilitat al vi catal&agrave; davant d&#39;un p&uacute;blic ampli.L&#39;elecci&oacute; de l&#39;espai tamb&eacute; t&eacute; una c&agrave;rrega simb&ograve;lica. Les Drassanes, vinculades hist&ograve;ricament a l&#39;obertura de Barcelona cap al Mediterrani, seran l&#39;escenari per reivindicar el vi catal&agrave; com a part del patrimoni cultural i econ&ograve;mic del pa&iacute;s.Dues puntuacions per a cada viLa principal novetat de l&#39;edici&oacute; 2027 ser&agrave; la incorporaci&oacute; d&#39;una doble puntuaci&oacute;.D&#39;una banda, es mantindr&agrave; la valoraci&oacute; sorgida del tast a cegues d&#39;un jurat professional. De l&#39;altra, La Guia incorporar&agrave; una segona nota obtinguda a partir del tast, tamb&eacute; a cegues, d&#39;una selecci&oacute; de wine lovers.Aix&ograve; permetr&agrave; comparar la mirada dels professionals amb la percepci&oacute; d&#39;un p&uacute;blic consumidor especialment interessat en el vi.Durant La Mostra es lliuraran els guardons als vins i cellers que hagin aconseguit les millors puntuacions professionals i populars de l&#39;edici&oacute;.Una nova etapa per a La GuiaAmb el nou escenari i el nou format, La Guia de Vins de Catalunya vol iniciar una etapa de major projecci&oacute; despr&eacute;s de gaireb&eacute; vint anys de traject&ograve;ria.La cita del 10 de novembre a les Drassanes Reials de Barcelona concentrar&agrave; en una sola jornada els principals resultats de La Guia 2027, els vins participants i una representaci&oacute; &agrave;mplia del sector vitivin&iacute;cola catal&agrave;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9557-la-guia-de-vins-de-catalunya-fa-el-salt-a-les-drassanes-amb-una-gran-mostra-del-vi-catala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9557-la-guia-de-vins-de-catalunya-fa-el-salt-a-les-drassanes-amb-una-gran-mostra-del-vi-catala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_17847997561200_1781239477DSC_8609_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Cal Bardera, vins de masia amb ànima sostenible i esperit comunitari</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 31 Aug 2026 15:45:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Cal Bardera no &eacute;s un celler pensat des d&rsquo;un despatx. &Eacute;s, sobretot, una masia, unes vinyes i una manera d&rsquo;entendre la vida al Pened&egrave;s. El projecte est&agrave; situat a Sant Pere de Riudebitlles i la fam&iacute;lia en situa els or&iacute;gens l&rsquo;any 1850, quan el besavi Josep Ravent&oacute;s va fundar la casa. El projecte familiar treballa amb agricultura regenerativa, m&iacute;nima intervenci&oacute; i una manera de fer molt vinculada al territori.A Cupatges hem visitat la finca per entendre millor Cal Bardera. Un projecte que va molt m&eacute;s enll&agrave; del vi, en qu&egrave; les vinyes es treballen amb agricultura regenerativa, coberta vegetal total i una filosofia que busca conservar l&rsquo;entorn m&eacute;s que dominar-lo. Pins, roures, oliveres, hortes i plantes arom&agrave;tiques formen part d&rsquo;un paisatge que acaba apareixent, d&rsquo;una manera o altra, dins dels vins.David Mart&iacute; explicant el projecte des d&#39;una barraca de vinya de la finca. Foto: CupatgesAl capdavant hi ha David Mart&iacute; i Vanesa Mir&oacute;. Un petit projecte familiar basat en l&rsquo;agricultura regenerativa en qu&egrave;, a m&eacute;s de vi, tamb&eacute; elaboren oli i altres productes de la finca.Hi ha, per&ograve;, un element que explica especialment b&eacute; qu&egrave; &eacute;s Cal Bardera: el tornallom. &quot;Cada dimecres, els responsables de sis masies del Pened&egrave;s ens trobem per treballar conjuntament les finques, recuperant una f&oacute;rmula tradicional d&rsquo;ajuda entre pagesos. Avui toca una vinya, la setmana seg&uuml;ent una altra&quot;, comenta en David.Una manera de compartir esfor&ccedil;, eines i coneixement que el projecte reivindica tamb&eacute; com una via cap a l&rsquo;autosufici&egrave;ncia rural.Aquest esperit comunitari tamb&eacute; es trasllada a la imatge dels vins. Les etiquetes han estat vinculades a artistes de l&rsquo;entorn que Cal Bardera ha anat presentant en diferents actes al mateix Sant Pere de Riudebitlles o a l&#39;Espai Boqueria, a Barcelona.La gamma est&agrave; formada per un vermut i cinc vins: un rosat, dos blancs, dos negres. Tots comparteixen una elaboraci&oacute; poc intervencionista, l&rsquo;&uacute;s de les lies, els trasbalsos per decantaci&oacute; en lloc de filtracions o clarificacions i l&#39;embotellat manual.A Tornallom!, una garnatxa rosada que explica tot el projectePotser &eacute;s el vi que millor resumeix la filosofia de Cal Bardera. A Tornallom! 2025 &eacute;s un rosat de garnatxa negra procedent precisament d&rsquo;una vinya comunit&agrave;ria treballada amb aquest sistema d&rsquo;ajuda entre masies.La garnatxa fermenta amb les pells durant aproximadament 40 hores. Despr&eacute;s se separen i el most continua fermentant. Acabada la fermentaci&oacute; alcoh&ograve;lica, passa l&rsquo;hivern en dip&ograve;sit d&rsquo;acer inoxidable amb les lies fines fins a principis de mar&ccedil;. No es filtra ni es clarifica i s&rsquo;embotella manualment.&Eacute;s un rosat de 13 graus, visualment viu, amb color cirera intens per&ograve; transparent. Arom&agrave;ticament va clarament cap a la fruita vermella, especialment maduixa i cirera. En boca mant&eacute; una bona tensi&oacute; entre frescor, alcohol i un punt llaminer, sense convertir-se en un rosat pesant.&Eacute;s tamb&eacute; un bon exemple de fins on vol arribar Cal Bardera amb les maceracions: no nom&eacute;s incorporar color, tamb&eacute; aromes i textura.La Bassa, entre roures: un blanc perfumat i delicatLa Bassa, entre roures 2025 combina moscat, xarel&middot;lo i parellada procedents de tres feixes diferents. La principal, plantada de xarel&middot;lo, &eacute;s al costat de la bassa on l&rsquo;&agrave;via de la fam&iacute;lia rentava la roba, envoltada de roures, oliveres i un magraner. El nom, per tant, no &eacute;s decoratiu: descriu un espai concret de la finca.La fermentaci&oacute; es fa a temperatura controlada i al novembre s&rsquo;uneixen els vins de les diferents parcel&middot;les en un sol dip&ograve;sit, on continuen amb les lies. Com la resta de la gamma, no es filtra ni es clarifica.&Eacute;s probablement el blanc m&eacute;s immediat de la gamma. T&eacute; 12,5 graus, color p&agrave;l&middot;lid amb tonalitats verdoses i un perfil especialment perfumat, floral i fresc. El moscat aporta expressi&oacute; arom&agrave;tica, mentre que el xarel&middot;lo i la parellada ajuden a sostenir-lo. En boca hi ha fruita, per&ograve; el vi es mant&eacute; sec, equilibrat i amb un petit tacte mel&oacute;s que li dona amplitud.&Eacute;s un vi m&eacute;s de subtilesa que de pot&egrave;ncia. El tipus de blanc que funciona b&eacute; quan es busca aroma per&ograve; sense caure necess&agrave;riament en una sensaci&oacute; excessivament dol&ccedil;a o exuberant.Cam&iacute; de les Hortes, la malvasia m&eacute;s verticalLa personalitat canvia amb Cam&iacute; de les Hortes 2025, un monovarietal de malvasia procedent d&rsquo;una vinya situada entre hortes, camps i oliveres.Aqu&iacute; Cal Bardera treballa nom&eacute;s amb el most flor. Fermenta a temperatura controlada i es mant&eacute; en inoxidable amb les seves lies. Tampoc no hi ha filtraci&oacute; ni clarificaci&oacute; i l&rsquo;embotellat torna a fer-se manualment.&Eacute;s un blanc de 12 graus molt m&eacute;s tens. Apareixen aromes de pr&eacute;ssec i albercoc, per&ograve; tamb&eacute; herba tallada, c&iacute;trics i records mediterranis de fonoll i roman&iacute;. En boca destaca especialment l&rsquo;acidesa natural de la malvasia, que allarga el vi i deixa un final persistent i lleugerament sal&iacute;.Dels dos blancs, aquest &eacute;s probablement el que mostra un perfil m&eacute;s gastron&ograve;mic: menys dominat per l&rsquo;aroma immediata i amb m&eacute;s pes de l&rsquo;acidesa, els bot&agrave;nics i aquesta lleugera sensaci&oacute; salina final.El vi de l&rsquo;avi Rosendo, una garnatxa negra que busca frescorAmb El vi de l&rsquo;avi Rosendo 2025, Cal Bardera entra als negres, per&ograve; no abandona la idea de frescor. &Eacute;s una garnatxa negra procedent tamb&eacute; d&rsquo;una vinya comunit&agrave;ria treballada a tornallom.La clau est&agrave; en la maceraci&oacute;. La fermentaci&oacute; comen&ccedil;a amb les pells, per&ograve; aquestes es retiren abans d&rsquo;acabar el proc&eacute;s. No es busca extreure-ho tot, sin&oacute; conservar m&eacute;s fruita, aroma i lleugeresa. &quot;La intenci&oacute; era precisament fugir del negre m&eacute;s estructurat i obtenir una garnatxa m&eacute;s arom&agrave;tica, m&eacute;s fresca i m&eacute;s din&agrave;mica&quot;, comenta el David. Despr&eacute;s passa l&rsquo;hivern en inoxidable amb lies fines fins al mar&ccedil;.Aromes de fruita vermella combinades amb les notes m&eacute;s herb&agrave;cies: fonoll, farigola i roman&iacute;... Una boca fresca, afruitada i juganera.&Eacute;s un negre mediterrani per&ograve; sense pes excessiu, constru&iuml;t m&eacute;s des de la fruita i les herbes arom&agrave;tiques que des de la crian&ccedil;a o l&rsquo;extracci&oacute;.El Magraner de l&rsquo;Era, el Cabernet Franc m&eacute;s singularEl Magraner de l&rsquo;Era 2025 &eacute;s segurament una de les refer&egrave;ncies que m&eacute;s es desmarca de la tradici&oacute; varietal m&eacute;s habitual del Pened&egrave;s. Est&agrave; elaborat amb Cabernet Franc, procedent d&rsquo;una feixa amb un pendent marcat.La filosofia d&rsquo;elaboraci&oacute; &eacute;s similar a la de la garnatxa: premsat manual suau, fermentaci&oacute; amb les pells i retirada abans del final per prioritzar frescor i expressi&oacute; arom&agrave;tica. Despr&eacute;s, inoxidable amb lies fines durant l&rsquo;hivern.Es tracta d&#39;un cabernet arom&agrave;tic i menys habitual. &Eacute;s justament aquesta expressivitat una de les caracter&iacute;stiques m&eacute;s clares del vi. &quot;Aix&ograve; &eacute;s el Cabernet Franc, que no &eacute;s un Cabernet Sauvignon, &eacute;s m&eacute;s arom&agrave;tic, no &eacute;s tan com&uacute;&quot;, comenta.Aromes intenses de fruits vermells, esp&egrave;cies i notes bals&agrave;miques. En boca &eacute;s suau, fresc i directe, amb un petit toc sal&iacute;. Tamb&eacute; es queda en els 13 graus.No &eacute;s, per tant, un Cabernet constru&iuml;t sobre fusta, maduresa o concentraci&oacute;. Cal Bardera l&rsquo;interpreta amb el mateix llenguatge de la resta del projecte: fruita, aromes, poca extracci&oacute; i facilitat de beure.El vermut rosat, el bosc de Cal Bardera dins l&rsquo;ampollaLa gamma es tanca amb un producte que ja ha donat visibilitat al projecte m&eacute;s enll&agrave; del seu entorn immediat: el Vermut Rosat Cal Bardera, Vinari de Plata 2026 entre els vermuts innovadors.La base &eacute;s garnatxa negra i bona part del car&agrave;cter prov&eacute; directament de la finca. S&rsquo;hi maceren en verd roman&iacute;, s&agrave;lvia, farigola, mariallu&iuml;sa, menta, an&iacute;s estrellat i donzell, a m&eacute;s de suc i pell de llimones de la mateixa propietat i una mica de canyella.El donzell aporta l&rsquo;amargor caracter&iacute;stica, per&ograve; el resultat s&rsquo;allunya del vermut marcadament dol&ccedil;. T&eacute; un perfil fresc, mentolat i un amarg molt agradable.T&eacute; 15 graus, color rob&iacute; amb tonalitats teula i una combinaci&oacute; evident entre fruita i bot&agrave;nics. En boca &eacute;s intens, mediterrani, amb un equilibri entre amargor i una dol&ccedil;or moderada.El producte que millor tanca el cercle: les plantes que creixen al voltant de la masia acaben literalment dins l&rsquo;ampolla.Cal Bardera construeix aix&iacute; un projecte que costa separar del lloc on neix. No nom&eacute;s perqu&egrave; les vinyes siguin a Sant Pere de Riudebitlles, sin&oacute; perqu&egrave; els noms dels vins parlen de basses, hortes, avis i magraners; perqu&egrave; les etiquetes connecten amb artistes del territori; perqu&egrave; una part del ra&iuml;m es treballa comunit&agrave;riament; i perqu&egrave; fins i tot els bot&agrave;nics del vermut surten de l&rsquo;entorn de la masia.M&eacute;s que buscar vins uniformes, a Cal Bardera aposten justament pel contrari: que cada ampolla sigui una expressi&oacute; del lloc, de la finca i de la manera de treballar que els defineix.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9555-cal-bardera-vins-de-masia-amb-anima-sostenible-i-esperit-comunitari</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9555-cal-bardera-vins-de-masia-amb-anima-sostenible-i-esperit-comunitari</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202608/1200_1788186342bardera_1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Aquests són els millors vins de la DO Conca de Barberà</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Tánico</dc:creator>
     <pubDate>Sun, 30 Aug 2026 10:50:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: La 55a Festa de la Verema de la DO Conca de Barber&agrave; ha acollit el lliurament dels Premis Sigillum 2026, amb m&eacute;s de 70 vins tastats per una vintena de professionals.Per qu&egrave; &eacute;s important? Enguany s&rsquo;ha estrenat un nou reconeixement al millor vi de trepat, una aposta per refor&ccedil;ar el pes de la varietat m&eacute;s emblem&agrave;tica de la Conca de Barber&agrave;. El guanyador ha estat el Deliri Trepat 2025, del Celler Mas de la Creu.Els 18 vins guanyadors dels Premis Sigillum. Foto: Jordina Moix - &Agrave;nima Nua StudioEls vins guanyadorsBlancs joves1r: &Uacute;nic Garnatxa Blanca 2025 - Clos Montblanc2n: Xipella 2025 - Clos Montblanc3r: Gallin&eacute; 2024 - Gerida ViticultorsBlancs amb crian&ccedil;a1r: Genu&iuml;na 2024 - Rend&eacute; Masd&eacute;u2n: Poal 2024 - Gerida Viticultors3r: En Pilotis Garnatxa Blanca 2025 - Sanstrav&eacute;Rosats1r: Arr&iacute;tmic Rosat 2025 - G&agrave;bor Celler2n: Cara Nord Trepat 2025 - Cara Nord CellerPortell Trepat 2025 - Vin&iacute;cola de SarralNegres joves1r: Inquiet 2025 - Rend&eacute; Masd&eacute;u2n: Arr&iacute;tmic Negre 2023 - G&agrave;bor Celler3r: Negre de Folls Garnatxa Negra 2024 - Vins de PedraNegres amb crian&ccedil;a1r: &Agrave;nima Nua Cor Viu 2024 - Cellers Domenys2n: Vega Aixal&agrave; Garnatxa Negra 2015 - Vega Aixal&agrave;3r: Pouet 2022 - G&agrave;bor CellerNegres de trepat1r: Deliri Trepat 2025 - Celler Mas de la Creu2n: Cara Nord Trepat 2024 - Cara Nord Celler3r: Tardaner Trepat 2023 - Gerida ViticultorsPer acabar: els premis s&rsquo;emmarquen en la 55a Festa de la Verema, que se celebra del 28 al 30 d&rsquo;agost a l&rsquo;Espluga de Francol&iacute; amb tastos, maridatges, activitats familiars, patrimoni, cultura i m&uacute;sica.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9554-aquests-son-els-millors-vins-de-la-do-conca-de-barbera</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9554-aquests-son-els-millors-vins-de-la-do-conca-de-barbera</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202608/1200_1788081158guardonats_sigillum_2026_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Festa de la Verema omple el Penedès d'experiències entre vinyes durant tot el setembre</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 29 Aug 2026 12:45:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Pened&egrave;s entra en un dels moments m&eacute;s intensos de l&rsquo;any. Amb la verema en marxa, els cellers de la Ruta del Vi del Pened&egrave;s obren les portes per acostar al p&uacute;blic tot all&ograve; que passa entre vinyes i cellers durant aquestes setmanes, amb activitats repartides entre finals d&rsquo;agost i el mes de setembre.La Festa de la Verema del Pened&egrave;s ofereix aquest 2026 prop d&rsquo;una trentena d&rsquo;experi&egrave;ncies que combinen vi, gastronomia, paisatge i cultura vitivin&iacute;cola. Una edici&oacute; especialment significativa, ja que coincideix amb el 25&egrave; aniversari de la Ruta del Vi del Pened&egrave;s.Per qu&egrave; &eacute;s important?La verema deixa de ser nom&eacute;s una feina de celler per convertir-se en una experi&egrave;ncia oberta al p&uacute;blic.La programaci&oacute; permet con&egrave;ixer de primera m&agrave; un dels moments essencials del calendari vitivin&iacute;cola: collir ra&iuml;m, tastar most directament de les tines, trepitjar ra&iuml;m, esmorzar o dinar entre vinyes i descobrir com treballen els cellers en plena campanya.Les activitats estan pensades per a fam&iacute;lies, parelles, grups d&rsquo;amics i aficionats al vi, amb propostes gastron&ograve;miques, culturals i l&uacute;diques repartides per diferents punts del Pened&egrave;s.Al detall: totes les activitats29 d&rsquo;agostAT Roca &mdash; Tast de mostos i esmorzar de veremaUna proposta per descobrir els primers mostos de la temporada acompanyats d&rsquo;un esmorzar de verema. Tamb&eacute; se celebra el 5 de setembre.Segura Viudas &mdash; Esmorzar de Verema entre VinyesEsmorzar envoltat de vinyes en plena temporada de verema. Tamb&eacute; disponible el 30 d&rsquo;agost.5 de setembreCeller Eudald Massana &mdash; Tast de ra&iuml;m i esmorzar de verema entre vinyesUna experi&egrave;ncia per tastar diferents ra&iuml;ms i completar la jornada amb un esmorzar entre vinyes.Covides &mdash; Verema amb taller &laquo;Fes la teva etiqueta&raquo; i brunch km 0Activitat de verema combinada amb un taller creatiu i un brunch elaborat amb productes de proximitat.Cava Rovellats &mdash; La verema a Rovellats: una experi&egrave;ncia &uacute;nicaProposta especial per descobrir com es viu la verema al celler. Tamb&eacute; se celebra el 6 de setembre.Bodegues Sumarroca &mdash; Tast de mostos directes de tines i maridatge de quatre vins i quatre formatgesUna aproximaci&oacute; directa a la nova collita amb tast de mostos i un posterior maridatge de vins i formatges.Pag&egrave;s Entrena &mdash; Cava a la FrescaUna proposta per gaudir del cava a l&rsquo;aire lliure durant les nits de verema.Durant els caps de setmana de setembreMas Comtal &mdash; Verema Viva, viu una tradici&oacute; al cor del Pened&egrave;sActivitat disponible els dissabtes i diumenges de setembre per acostar-se a la tradici&oacute; de la verema.Setembre i octubreFinca Ca n&rsquo;Estella &mdash; Verema al celler: esmorzar, visita i trepitjada de ra&iuml;msEsmorzar, visita al celler i una de les activitats m&eacute;s tradicionals de la verema: trepitjar el ra&iuml;m. Disponible els dissabtes i diumenges de setembre i octubre.Finca Ca n&rsquo;Estella &mdash; Verema al celler: dinar de pag&egrave;s, visita i trepitjada de ra&iuml;mUna segona opci&oacute; que substitueix l&rsquo;esmorzar per un dinar de pag&egrave;s. Tamb&eacute; disponible els dissabtes i diumenges de setembre i octubre.6 i 13 de setembreCan Lle&oacute; de Vilanoveta &mdash; Trepi&rsquo;tastUna activitat que combina trepitjada de ra&iuml;m i tast per viure la verema de manera participativa.12 de setembreFam&iacute;lia Torres &mdash; Festa de la veremaUna jornada completa amb collita de ra&iuml;m, tast de most, dinar entre vinyes i m&uacute;sica en directe.Cellers Carol Vall&egrave;s &mdash; Festa de la verema amb sopar i m&uacute;sica en directeLa verema es trasllada al vespre amb gastronomia i m&uacute;sica.Caves Gir&oacute; Ribot &mdash; Sopar Maridatge 4 raconsUna proposta gastron&ograve;mica per descobrir diferents combinacions de vins i plats.18 de setembreCusc&oacute; Berga i Tinta i Vi &mdash; 25 anys de colors de verema a la Ruta del Vi del Pened&egrave;sUna activitat vinculada directament a la celebraci&oacute; dels 25 anys de la Ruta del Vi del Pened&egrave;s.Vins El Cep &mdash; Tardav&iacute; de verema &amp; ViBracionsUna proposta de tarda que combina ambient de verema, vins i m&uacute;sica.19 de setembreCovides &mdash; Vinyes, Brunch i Tast de TerritoriExperi&egrave;ncia entre vinyes amb brunch i tast per descobrir els vins vinculats al paisatge.Finca Ca n&rsquo;Estella &mdash; Sopar maridatge de verema entre vinyes amb barbacoaSopar a l&rsquo;aire lliure entre vinyes amb barbacoa i vins del celler.Bolet Vins i Caves &mdash; Maridatge de tres caves ecol&ograve;gics de guarda superior amb xocolataTres caves ecol&ograve;gics combinats amb diferents xocolates.Caves Gir&oacute; Ribot &mdash; P&iacute;cnic de Verema &amp; tast de mostP&iacute;cnic al celler amb tast del most de la nova collita.Juv&eacute; &amp; Camps &mdash; Juv&eacute; &amp; Camps amb els 5 sentitsUna experi&egrave;ncia pensada per descobrir el celler i els seus vins a trav&eacute;s dels sentits.Cava Guilera &mdash; Tast de 20 ra&iuml;ms i aperitiu al cava bar entre vinyesUna singular degustaci&oacute; de 20 tipus de ra&iuml;m, seguida d&rsquo;un aperitiu entre vinyes.Batllori &mdash; Brunch entre vinyes i f&ograve;ssilsUna proposta que combina gastronomia, paisatge i el patrimoni geol&ograve;gic de la zona.20 de setembreGir&oacute; del Gorner &mdash; Viticultors per un dia: Verema en Fam&iacute;lia al Celler!Una activitat especialment orientada a les fam&iacute;lies per experimentar el treball de la verema.Celler Kripta &mdash; Brunch de veremaBrunch al celler coincidint amb un dels moments m&eacute;s intensos de la campanya.26 de setembreCeller Parat&oacute; &mdash; Maridatge de country catal&agrave; i vins Parat&oacute;Una proposta que uneix els vins del celler amb m&uacute;sica country catalana.Artcava &mdash; Festa de la Verema amb Vintatx: sopar i m&uacute;sica en directeSopar i m&uacute;sica en directe per acomiadar la programaci&oacute; de setembre.Una escapada a midaLa diversitat de propostes permet construir pr&agrave;cticament una jornada sencera al voltant de la verema. Es pot comen&ccedil;ar esmorzant entre vinyes, continuar visitant un celler i tastant most acabat de fer i acabar amb un p&iacute;cnic, un sopar maridatge o m&uacute;sica en directe.I &eacute;s precisament aquesta combinaci&oacute; de vi, paisatge, gastronomia i experi&egrave;ncies la que la Ruta del Vi del Pened&egrave;s reivindica des de fa 25 anys.En profunditatLa Festa de la Verema &eacute;s tamb&eacute; una manera d&rsquo;apropar el p&uacute;blic a una realitat que habitualment queda portes endins. Durant unes setmanes, els visitants poden veure els cellers en plena activitat, entendre el recorregut del ra&iuml;m des de la vinya i descobrir per qu&egrave; la verema continua sent el moment que condiciona bona part del futur de cada nova anyada.Aquest setembre, el Pened&egrave;s converteix aquest moment en una festa oberta a tothom.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9559-la-festa-de-la-verema-omple-el-penedes-dexperiencies-entre-vinyes-durant-tot-el-setembre</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9559-la-festa-de-la-verema-omple-el-penedes-dexperiencies-entre-vinyes-durant-tot-el-setembre</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784195064990_1773899000ruta_penedes2_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Nova identitat corporativa: Grup Freixenet canvia de nom</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 26 Aug 2026 08:57:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Grup Freixenet, la unitat de negoci corporativa responsable del mercat espanyol, passa a denominar-se Freixenet Iberia. El canvi de nom busca refor&ccedil;ar el vincle de la companyia amb els seus or&iacute;gens al Pened&egrave;s i reflectir millor el seu paper dins del mercat ib&egrave;ric.Context: el canvi afecta exclusivament l&rsquo;entitat corporativa. Freixenet es mant&eacute; sense canvis com a marca global de consum, tant pel que fa a la seva identitat com al seu posicionament.La nova denominaci&oacute; vol posar en valor l&rsquo;arrelament hist&ograve;ric de la companyia al Pened&egrave;s, alhora que refor&ccedil;a la seva pres&egrave;ncia i coordinaci&oacute; empresarial a tota la pen&iacute;nsula Ib&egrave;rica.Per qu&egrave; &eacute;s important? Freixenet Iberia forma part de Henkell Freixenet, que la companyia defineix com la principal empresa mundial de vins escumosos. La nova estructura mant&eacute;, per tant, el component local i ib&egrave;ric, per&ograve; dins d&rsquo;una organitzaci&oacute; amb projecci&oacute; internacional.Nova identitat corporativaEl canvi de nom arriba acompanyat del desplegament a Espanya del nou disseny corporatiu global de Henkell Freixenet, que s&rsquo;est&agrave; implementant progressivament en els diferents mercats del grup.La nova imatge vol representar l&rsquo;evoluci&oacute; de la companyia a partir de tres conceptes: llegat, passi&oacute; i experi&egrave;ncia, alhora que busca reflectir la realitat actual del grup com una empresa global amb arrelament local.Al detall: un dels elements centrals de la nova identitat continua sent la X, s&iacute;mbol caracter&iacute;stic de Henkell Freixenet des del 2018. Ara apareix envoltada de l&iacute;nies fluides que, segons la companyia, poden evocar elements com el sol mediterrani, els turons de les vinyes o el mateix ADN dels vins escumosos.&ldquo;Making life sparkle&rdquo;La renovaci&oacute; incorpora tamb&eacute; un nou lema global: &ldquo;Making life sparkle&rdquo;. Amb aquest concepte, el grup vol expressar la seva voluntat de crear moments especials per als consumidors a trav&eacute;s de les seves marques i d&rsquo;una cartera que inclou tant productes amb alcohol com sense alcohol.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9553-nova-identitat-corporativa-grup-freixenet-canvia-de-nom</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9553-nova-identitat-corporativa-grup-freixenet-canvia-de-nom</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202608/1200_17877279651200_1627452739freixenet_1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Dos blancs ecològics per gaudir del Penedès amb frescor</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 25 Aug 2026 07:49:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El celler Ramon Canals, a Castellv&iacute; de Rosanes, presenta dues maneres diferents d&rsquo;entendre els vins blancs del Pened&egrave;s: Marta Violet i Onna Xarel&middot;lo Ecol&ograve;gic. Dues elaboracions ecol&ograve;giques i veganes que comparteixen frescor i un perfil marcadament arom&agrave;tic, per&ograve; amb personalitats diferenciades.Context: La fam&iacute;lia Canals est&agrave; vinculada al m&oacute;n del vi des de l&rsquo;any 1903. El 1975, Miquel Canals i el seu fill Ramon Canals Llaverol van comen&ccedil;ar a elaborar els primers caves i vins embotellats, i actualment el projecte est&agrave; liderat per la tercera generaci&oacute;, els germans Ramon i Marta Canals.Per qu&egrave; &eacute;s important? El celler combina la producci&oacute; de vins i caves amb una important tasca de divulgaci&oacute; de la cultura vitivin&iacute;cola. A les seves instal&middot;lacions hi ha un dels museus privats del vi m&eacute;s importants d&rsquo;Europa, amb m&eacute;s de 5.000 peces catalogades que permeten rec&oacute;rrer la hist&ograve;ria de la vinya, el vi i el cava des del 4000 aC fins al segle XX.Marta Violet: Moscat, Xarel&middot;lo i MacabeuMarta Violet &eacute;s una de les propostes m&eacute;s f&agrave;cilment recognoscibles del celler gr&agrave;cies a la seva caracter&iacute;stica ampolla violeta. El vi porta el nom de Marta Canals i est&agrave; elaborat amb un cupatge de Moscat, Xarel&middot;lo i Macabeu procedents d&rsquo;agricultura ecol&ograve;gica.Les varietats es veremen en el seu moment &ograve;ptim i es vinifiquen per separat a temperatura controlada. El Moscat hi aporta bona part del component arom&agrave;tic, mentre que les varietats tradicionals del Pened&egrave;s contribueixen a la frescor i l&rsquo;estructura.A la copa: &eacute;s un blanc fresc, afruitat i floral, amb aromes de fruita blanca i flors. En boca es mostra equilibrat i sabor&oacute;s, amb un final llarg i agradable. Recomanem servir-lo entre 6 i 8 &ordm;C i acompanyar-lo d&rsquo;aperitius, arrossos, peixos, ostres i marisc.Onna Xarel&middot;lo Ecol&ograve;gic: protagonisme per al Xarel&middot;loOnna Xarel&middot;lo Ecol&ograve;gic posa el focus en una de les varietats m&eacute;s representatives del Pened&egrave;s. S&rsquo;elabora a partir de vinyes velles ecol&ograve;giques del Pened&egrave;s central, amb el Xarel&middot;lo com a varietat principal i un 10% de Gew&uuml;rztraminer.Durant l&rsquo;elaboraci&oacute;, el most macera en fred amb les pells del ra&iuml;m per extreure m&eacute;s expressi&oacute; de la varietat, mentre que el Gew&uuml;rztraminer aporta m&eacute;s intensitat arom&agrave;tica.A la copa: presenta aromes de fruita blanca, notes tropicals i records florals. En boca &eacute;s estructurat, equilibrat i fresc, amb un final sec. Serviu-loentre 6 i 8 &ordm;C i maridar-lo amb aperitius, arrossos, peix i marisc.En profunditat: Marta Violet i Onna Xarel&middot;lo Ecol&ograve;gic exemplifiquen dues vies diferents dins del cat&agrave;leg de Ramon Canals: una proposta basada en un cupatge arom&agrave;tic i accessible, i una altra que dona m&eacute;s protagonisme al Xarel&middot;lo i a la identitat varietal del Pened&egrave;s. Totes dues comparteixen, per&ograve;, una mateixa aposta per l&rsquo;agricultura ecol&ograve;gica i per vins pensats per consumir de manera f&agrave;cil i desenfadada.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9552-dos-blancs-ecologics-per-gaudir-del-penedes-amb-frescor</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9552-dos-blancs-ecologics-per-gaudir-del-penedes-amb-frescor</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202608/1200_1787637940DISPLAY-VIOLET-TARDOR_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Penedès suma un Nou Clàssic Penedès elaborat amb la varietat ancestral Forcada</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 20 Aug 2026 12:53:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Pened&egrave;s incorporar&agrave; una nova refer&egrave;ncia de Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s elaborada amb Forcada, una varietat ancestral recuperada i especialment ben adaptada a la sequera. Jean Leon ha iniciat aquests dies la collita del ra&iuml;m que servir&agrave; per elaborar el Jean Leon Forcada Brut Nature, un escum&oacute;s que el celler presentar&agrave; oficialment durant les pr&ograve;ximes setmanes.Context: La Forcada &eacute;s una de les varietats recuperades gr&agrave;cies al projecte de recerca iniciat per Miguel A. Torres a principis dels anys 80 per localitzar ceps supervivents a la fil&middot;loxera. Es tracta d&rsquo;una varietat blanca tardana, amb bona acidesa i capacitat per mantenir uns nivells adequats de producci&oacute; i graduaci&oacute; fins i tot en condicions de sequera.Per qu&egrave; &eacute;s important? La incorporaci&oacute; de la Forcada a un Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s refor&ccedil;a dues de les l&iacute;nies estrat&egrave;giques de la DO Pened&egrave;s: potenciar els escumosos de qualitat vinculats al territori i recuperar varietats hist&ograve;riques que poden oferir una millor resposta davant del canvi clim&agrave;tic.L&rsquo;anyada 2026 ha estat marcada per les temperatures elevades, que han avan&ccedil;at la verema de la Forcada aproximadament dues setmanes respecte del calendari habitual. Tot i aix&ograve;, segons Jean Leon, el ra&iuml;m presenta una maduraci&oacute; &ograve;ptima, bona acidesa i una producci&oacute; satisfact&ograve;ria.&ldquo;La bona qualitat de l&rsquo;anyada 2026 de la Forcada, malgrat haver patit setmanes d&rsquo;intensa calor, demostra que &eacute;s una excel&middot;lent varietat per a l&rsquo;elaboraci&oacute; de Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s en un context de canvi clim&agrave;tic&rdquo;, explica Mireia Torres, en&ograve;loga de Jean Leon.T&rsquo;agradar&agrave; si: t&rsquo;interessen les varietats ancestrals i recuperades, els escumosos del Pened&egrave;s i els projectes que busquen adaptar la viticultura al canvi clim&agrave;tic. El Jean Leon Forcada Brut Nature permetr&agrave;, a m&eacute;s, descobrir com s&rsquo;expressa aquesta varietat en una elaboraci&oacute; escumosa.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9551-nou-classic-penedes-de-la-do-penedes-un-escumos-elaborat-amb-la-varietat-ancestral-forcada</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9551-nou-classic-penedes-de-la-do-penedes-un-escumos-elaborat-amb-la-varietat-ancestral-forcada</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202608/1200_1787223514forcada2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Un escumós del Penedès elaborat amb xarel·lo assoleix els 100 punts a la Guía Peñín 2027</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 18 Aug 2026 08:27:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Llegat Familiar 2012, de Llopart, ha obtingut els 100 punts a la Gu&iacute;a Pe&ntilde;&iacute;n 2027, convertint-se en un dels nom&eacute;s vuit vins de tot l&#39;univers tastat per la guia &mdash;prop de 9.400 refer&egrave;ncies&mdash; que assoleixen aquesta puntuaci&oacute;. D&#39;aquests vuit, nom&eacute;s dos s&oacute;n escumosos.Context: Presentat per primera vegada el 2021, Llopart Llegat Familiar ha seguit una traject&ograve;ria ascendent a la Gu&iacute;a Pe&ntilde;&iacute;n: 95 punts amb l&#39;anyada 2010, 98 punts amb la 2011 i ara 100 punts amb la 2012. Aquesta progressi&oacute; se suma al reconeixement continuat del vi a la Guia de Vins de Catalunya, on durant tres edicions consecutives s&#39;ha situat entre els vins millor valorats del pa&iacute;s, amb distincions com a Millor Escum&oacute;s Tradicional, Millor Escum&oacute;s de Xarel&middot;lo i Millor Vi de la Guia.Per qu&egrave; &eacute;s important: Que un Corpinnat elaborat amb una sola varietat aut&ograve;ctona &mdash;i procedent d&#39;una &uacute;nica vinya&mdash; arribi al sostre m&agrave;xim d&#39;una de les guies de refer&egrave;ncia de l&#39;Estat confirma el potencial del xarel&middot;lo per a criances llargues i posiciona el Pened&egrave;s entre les zones capaces de produir escumosos de m&agrave;xim nivell internacional.Al detall: A les seves notes de tast, l&#39;equip de la Gu&iacute;a Pe&ntilde;&iacute;n defineix Llegat Familiar com &quot;una revelaci&oacute;&quot; que &quot;va aconseguir sobresortir per m&egrave;rits propis&quot;. En destaquen &quot;la capacitat d&#39;acompanyar la seva llarga crian&ccedil;a amb frescor i notes herb&agrave;cies, tot plegat amb una gran finor de bombolla i una subtil eleg&agrave;ncia global&quot;, i conclouen que es tracta d&#39;un vi &quot;amb una sorprenent harmonia i complexitat&quot;.En profunditat: Llegat Familiar va n&eacute;ixer el 2021 com un homenatge de la cinquena generaci&oacute; de la fam&iacute;lia Llopart a Pere i Jacinta Llopart, pares dels actuals elaboradors del celler. &Eacute;s el Corpinnat de m&eacute;s llarga crian&ccedil;a de Llopart i prov&eacute; exclusivament de la Vinya del Paulino, una vinya de xarel&middot;lo plantada l&#39;any 1935. S&#39;elabora &uacute;nicament en anyades excepcionals, amb una crian&ccedil;a m&iacute;nima de 156 mesos amb les seves mares, i un rep&ograve;s post-desgorg d&#39;un m&iacute;nim de 6 mesos abans de sortir al mercat.Es tracta d&#39;un vi d&#39;edici&oacute; molt limitada. De la verema 2012 se&#39;n van elaborar &uacute;nicament 1.107 ampolles, de les quals 837 es comercialitzaran a partir del proper mes de novembre. La resta passaran a formar part de l&#39;Enoteca Familiar, l&#39;espai on Llopart conserva la mem&ograve;ria l&iacute;quida del celler i on aquestes ampolles continuaran evolucionant durant anys abans de tornar, algun dia, a veure la llum.Qu&egrave; diuen? &quot;Aquest reconeixement t&eacute; un significat molt especial per a nosaltres. Llegat Familiar va n&eacute;ixer com un homenatge als nostres pares, el Pere i la Jacinta. Amb aquest vi els vam voler agrair tota una vida dedicada a la terra i a l&#39;ofici. Que sigui precisament Llegat Familiar que hagi assolit els 100 punts a la Gu&iacute;a Pe&ntilde;&iacute;n &eacute;s una immensa satisfacci&oacute; per a tots nosaltres&quot;, assegura la fam&iacute;lia Llopart.Per acabar:M&eacute;s enll&agrave; d&#39;aquest reconeixement, les puntuacions de l&#39;edici&oacute; 2027 reflecteixen tamb&eacute; la solidesa del conjunt de la col&middot;lecci&oacute; de Llopart. Original 1887 Enoteca 2011 ha obtingut 97 punts; Ex&middot;Vite 2017 i Ex&middot;Vite 2016, 95 punts; Leopardi Magnum 2016, 94 punts; i Leopardi 2019 i Panoramic 2021, 93 punts.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9550-un-escumos-del-penedes-elaborat-amb-xarello-assoleix-els-100-punts-a-la-guia-penin-2027</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9550-un-escumos-del-penedes-elaborat-amb-xarello-assoleix-els-100-punts-a-la-guia-penin-2027</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202111/1200_1637771935escumosos_pixabay.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Catalunya creix: 60 nous municipis podran elaborar vins emparats per la denominació</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 17 Aug 2026 11:35:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Catalunya amplia la seva zona de producci&oacute; amb 60 nous termes municipals, una modificaci&oacute; que refor&ccedil;a la seva representativitat territorial i adapta els l&iacute;mits de la denominaci&oacute; a l&rsquo;evoluci&oacute; de la viticultura catalana. D&rsquo;aquests nous municipis, 44 s&rsquo;incorporen sense coexistir amb cap altra DO i 16 ho fan compartint territori amb altres denominacions d&rsquo;origen catalanes.Context: L&rsquo;ampliaci&oacute; forma part de l&rsquo;actualitzaci&oacute; del Plec de Condicions de la DO Catalunya i reconeix l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;activitat vitivin&iacute;cola en zones que fins ara quedaven fora del seu &agrave;mbit geogr&agrave;fic. Els viticultors i elaboradors d&rsquo;aquests municipis podran optar a produir vins emparats per la DO sempre que compleixin la resta de requisits establerts.Per qu&egrave; &eacute;s important? La nova delimitaci&oacute; amplia les possibilitats d&rsquo;acollir-se a la DO Catalunya i refor&ccedil;a el seu car&agrave;cter transversal. Els nous municipis s&rsquo;estenen des de les Terres de l&rsquo;Ebre fins al Pirineu, passant per Ponent, Girona, la Catalunya Central, el Camp de Tarragona i l&rsquo;&agrave;rea metropolitana de Barcelona.Els 44 nous municipis sense coexist&egrave;ncia amb una altra DO	Albat&agrave;rrec	Alfara de Carles	Amposta	Arbol&iacute;	Blanes	Camarasa	Cerdanyola del Vall&egrave;s	Esplugues de Llobregat	El Far d&rsquo;Empord&agrave;	Figar&oacute;-Montmany	Fogars de la Selva	Ll&iacute;via	Molins de Rei	Montcada i Reixac	Montoliu de Lleida	Montseny	Od&egrave;n	Olesa de Montserrat	Oliola	Palafolls	Palau-solit&agrave; i Plegamans	El Papiol	Pa&uuml;ls	Pineda de Mar	Les Planes d&rsquo;Hostoles	Sant Cugat del Vall&egrave;s	Sant Feliu de Llobregat	Sant Juli&agrave; de Vilatorta	Sant Just Desvern	Sant Pere Pescador	Santa Coloma de Farners	Santa Eul&agrave;lia de Ron&ccedil;ana	Santa Maria de Besora	Saus, Camallera i Llampaies	Savall&agrave; del Comtat	La Seu d&rsquo;Urgell	Sudanell	Sunell	Sunyer	Terrassa	Els Torms	Ullastrell	Ulldecona	La VajolEls 16 nous municipis que coexistiran amb una altra DO	DO Costers del Segre: Alt &Agrave;neu, Esterri d&rsquo;&Agrave;neu, Rialp, La Sentiu de Si&oacute;, Soriguera i Vilanova de Mei&agrave;.	DO Pla de Bages: Castellbell i el Vilar, L&rsquo;Estany, Marganell, Moi&agrave;, Monistrol de Montserrat, Sant Feliu Sasserra i Sant Vicen&ccedil; de Castellet.	DO Alella: Llinars del Vall&egrave;s i Santa Coloma de Gramenet.	DO Tarragona: Salou.17 municipis passen a formar-ne part &iacute;ntegramentLa modificaci&oacute; tamb&eacute; afecta 17 municipis que ja estaven parcialment inclosos dins la zona de producci&oacute; de la DO Catalunya, ja que fins ara nom&eacute;s hi figuraven determinats agregats o parcel&middot;les cadastrals. A partir d&rsquo;ara s&rsquo;hi incorporen en la seva totalitat:	Agramunt	Alcarr&agrave;s	Almacelles	Barcelona	Les Borges Blanques	Caldes de Montbui	Castell de Mur	Cubells	Gavet de la Conca	Isona i Conca Dell&agrave;	Juneda	Lleida	La Morera de Montsant	Sabadell	Torrebesses	Tremp	VilagrassaEn profunditat: L&rsquo;ampliaci&oacute; busca adaptar la denominaci&oacute; a una realitat vitivin&iacute;cola cada vegada m&eacute;s diversa i permetre que projectes ubicats fora de les zones tradicionalment associades a la producci&oacute; de vi puguin trobar cobertura sota la DO Catalunya.La modificaci&oacute; tamb&eacute; refor&ccedil;a la particularitat d&rsquo;una denominaci&oacute; amb vocaci&oacute; de conjunt de pa&iacute;s. La DO Catalunya representa m&eacute;s del 50% del vi catal&agrave; embotellat amb Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen i integra elaboradors distribu&iuml;ts per bona part del territori.Amb els nous municipis, la denominaci&oacute; amplia encara m&eacute;s la diversitat de paisatges, climes, altituds i zones de producci&oacute; que poden quedar representats sota el seu segell, des d&rsquo;&agrave;rees mediterr&agrave;nies i metropolitanes fins a territoris de muntanya i del Pirineu.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9549-la-do-catalunya-creix-60-nous-municipis-podran-produir-vins-emparats-per-la-denominacio</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9549-la-do-catalunya-creix-60-nous-municipis-podran-produir-vins-emparats-per-la-denominacio</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784561238do_catalunya.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Barcelona Sustainable Catalunya, el nou segell que posa xifres a la sostenibilitat del vi</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 17 Aug 2026 11:02:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Catalunya ha posat en marxa Barcelona Sustainable Catalunya, una nova distinci&oacute; destinada als cellers que puguin demostrar amb dades el seu comprom&iacute;s ambiental. El segell fixa requisits concrets en reducci&oacute; de la petjada de carboni i autoproducci&oacute; d&rsquo;energia renovable, amb objectius progressius fins al 2030 i l&rsquo;horitz&oacute; de les zero emissions netes l&rsquo;any 2050.Context: La iniciativa neix en un moment en qu&egrave; el canvi clim&agrave;tic ja est&agrave; condicionant directament el sector vitivin&iacute;cola, amb temperatures m&eacute;s elevades, sequeres recurrents i una major irregularitat de les pluges. Barcelona Sustainable Catalunya vol contribuir a preservar el territori vitivin&iacute;cola catal&agrave;, impulsar un model de desenvolupament sostenible i oferir m&eacute;s garanties als consumidors.Per qu&egrave; &eacute;s important? La distinci&oacute; busca convertir la sostenibilitat en un comprom&iacute;s mesurable i verificable, m&eacute;s enll&agrave; de les declaracions d&rsquo;intencions. Els cellers han d&rsquo;acreditar les seves emissions, sotmetre-les a criteris homologats i assumir objectius concrets de reducci&oacute; a llarg termini.Qui s&rsquo;hi pot adherir? Els cellers que disposin d&rsquo;una certificaci&oacute; del c&agrave;lcul de la petjada de carboni d&rsquo;acord amb la norma ISO 14064-1 i que acreditin una reducci&oacute; m&iacute;nima del 20% respecte a l&rsquo;any base 2008. Tamb&eacute; han de tenir una autoproducci&oacute; d&rsquo;energia renovable igual o superior al 20%.A m&eacute;s, els cellers adherits assumeixen dos compromisos per al 2030: reduir progressivament les emissions anuals de CO₂ fins a arribar, com a m&iacute;nim, a una disminuci&oacute; del 50% respecte al 2008, i aconseguir que almenys el 35% de l&rsquo;energia sigui renovable i autoprodu&iuml;da.En profunditat: L&rsquo;objectiu final &eacute;s que els cellers de la DO Catalunya puguin assolir la neutralitat clim&agrave;tica l&rsquo;any 2050, &eacute;s a dir, les zero emissions netes de CO₂. Actualment, dos cellers ja disposen de la distinci&oacute; i tres m&eacute;s han iniciat el proc&eacute;s mitjan&ccedil;ant la calculadora de petjada de carboni, una eina que permet identificar els principals focus d&rsquo;emissions i definir mesures per reduir-los.El nom Barcelona Sustainable Catalunya refor&ccedil;a tamb&eacute; la voluntat de projecci&oacute; internacional de la iniciativa. La DO incorpora Barcelona com una marca reconeguda globalment i vinculada al comprom&iacute;s amb la sostenibilitat, alhora que reivindica la ciutat com a capital d&rsquo;un pa&iacute;s vitivin&iacute;cola en qu&egrave; aproximadament el 50% de la producci&oacute; catalana de vi tranquil est&agrave; emparada per la DO Catalunya.Per al consumidor, el distintiu permet identificar vins procedents de cellers que han calculat i verificat les seves emissions i que han assumit una traject&ograve;ria concreta de millora ambiental. La sostenibilitat passa aix&iacute; de ser un concepte gen&egrave;ric a convertir-se en un comprom&iacute;s amb objectius, terminis i indicadors.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9548-barcelona-sustainable-catalunya-el-nou-segell-que-posa-xifres-a-la-sostenibilitat-del-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9548-barcelona-sustainable-catalunya-el-nou-segell-que-posa-xifres-a-la-sostenibilitat-del-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202608/1200_1786957646DO-Catalunya-Foto-6-web_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Els viticultors planten cara als primers preus del raïm per a la verema 2026</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 13 Aug 2026 12:06:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Associaci&oacute; de Viticultors del Pened&egrave;s, Uni&oacute; de Pagesos, ASAJA, JARC, Asociaci&oacute;n de Viticultores de Requena, CLYGAL i Revolta Pagesa han fet front com&uacute; davant els primers preus de compra de ra&iuml;m que circulen de cara a aquesta verema. Les entitats consideren que les propostes s&oacute;n &ldquo;inadmissibles&rdquo; i alerten que, en alguns casos, se situarien pr&agrave;cticament a la meitat dels costos de producci&oacute; de refer&egrave;ncia.Context:Segons el comunicat conjunt, els primers preus que s&#39;estan comentant al sector serien d&#39;uns 0,30 &euro;/kg en el cas de Jaume Serra, del Grup Garc&iacute;a Carri&oacute;n; 0,25 &euro;/kg a Celler Can Pag&egrave;s, i 0,30 &euro;/kg a Vins Font. En canvi, el document situa el cost de producci&oacute; de refer&egrave;ncia de l&#39;INCAVI entre 0,53 i 0,56 &euro;/kg.Les organitzacions remarquen que es tracta, de moment, de preus que circulen pel sector i reclamen als compradors que rectifiquin abans de fer p&uacute;bliques les condicions definitives de compra de la verema.Per qu&egrave; &eacute;s important: El conflicte va m&eacute;s enll&agrave; del preu puntual del ra&iuml;m. Les organitzacions agr&agrave;ries sostenen que no es pot exigir als viticultors m&eacute;s qualitat, sostenibilitat, inversions o adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic si, al mateix temps, la remuneraci&oacute; no permet cobrir els costos de producci&oacute;.&ldquo;No hi haur&agrave; sostenibilitat ambiental sense sostenibilitat econ&ograve;mica&rdquo;, defensen, i adverteixen que aquesta verema podria marcar un punt d&#39;inflexi&oacute; per al futur del sector productor. Foto: DO Pened&egrave;sEn profunditat:Una de les principals preocupacions dels productors s&oacute;n les f&oacute;rmules comercials que poden acabar reduint el preu mitj&agrave; real percebut pel viticultor. El comunicat assegura que, en alguns casos, aproximadament un 70% del ra&iuml;m es podria pagar al preu anunciat, mentre que el 30% restant podria arribar a situar-se en nom&eacute;s 0,12 &euro;/kg.Les organitzacions anunciants asseguren que, quan disposin dels preus oficials, faran p&uacute;blics aquells que se situ&iuml;n especialment per sota dels costos de refer&egrave;ncia de l&#39;INCAVI, aix&iacute; com les f&oacute;rmules que facin baixar el preu mitj&agrave; del conjunt del ra&iuml;m adquirit. Tamb&eacute; preveuen actuar de la mateixa manera amb els preus del vi base Cava que considerin significativament inferiors als costos de producci&oacute; recollits en els estudis de refer&egrave;ncia.El comunicat recorda, a m&eacute;s, que la Llei de la Cadena Aliment&agrave;ria estableix que el preu percebut pel productor primari ha de ser superior al seu cost efectiu de producci&oacute;. Les organitzacions reclamen, per tant, responsabilitat a cellers, elaboradors i compradors i avisen que mantindran una posici&oacute; conjunta davant d&#39;ofertes que considerin insuficients.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9547-els-viticultors-planten-cara-als-primers-preus-del-raim-per-a-la-verema-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9547-els-viticultors-planten-cara-als-primers-preus-del-raim-per-a-la-verema-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202102/1200_1613629951grapes-3550733_1920.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Radiografia del preu del vi català: del Priorat a Canàries, així es paga cada ampolla</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sun, 09 Aug 2026 09:59:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El vi catal&agrave; es ven a preus molt diferents segons a qui li venguis i quina etiqueta porti. El preu mitj&agrave; per ampolla del sector va caure un -8,2% el 2025, fins als 4,10 &euro;, per&ograve; aquesta xifra amaga una dispersi&oacute; enorme entre mercats, destins i denominacions d&#39;origen.Context: les dades provenen del dashboard p&uacute;blic QdC Comercialitzaci&oacute; del Vi de l&#39;INCAVI (Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi, Departament d&#39;Agricultura de la Generalitat de Catalunya), amb dades de l&#39;any 2025.Per qu&egrave; &eacute;s important: el valor total comercialitzat va caure un -17,4% (290,4 M&euro;) i el volum un -10,1% (70,7 milions d&#39;ampolles). Per&ograve; la caiguda del preu mitj&agrave; no &eacute;s uniforme: varia molt segons els pa&iuml;sos compradors i les denominacions d&#39;origen dels vins.Per tipus de mercat: els Tercers Pa&iuml;sos (fora de la UE) paguen millor que el mercat dom&egrave;stic, i el mercat estatal &mdash;fora de Catalunya per&ograve; dins d&#39;Espanya&mdash; &eacute;s paradoxalment el pitjor pagat dels quatre, per sota fins i tot del propi mercat catal&agrave;.	Preu mitj&agrave; per tipus de mercat (dades 2025)						Tercers Pa&iuml;sos									4.53&euro;													UE (sense Espanya)									4.15&euro;													Catal&agrave;									4.10&euro;													Estatal									3.83&euro;										Tercers Pa&iuml;sos: 4,53 &euro;/ampolla	UE (sense Espanya): 4,15 &euro;/ampolla	Catal&agrave; (dom&egrave;stic): 4,10 &euro;/ampolla	Estatal (resta d&#39;Espanya): 3,83 &euro;/ampolla &mdash; el m&eacute;s baix dels quatreAl detall, per Denominaci&oacute; d&#39;Origen: el Priorat es ven a 9,85 &euro;/ampolla de mitjana, un 44% m&eacute;s que el Pened&egrave;s (6,85 &euro;) i gaireb&eacute; quatre vegades m&eacute;s que la DO Catalunya gen&egrave;rica (2,74 &euro;), l&#39;etiqueta de m&eacute;s volum per&ograve; menys valor unitari.	Preu mitj&agrave; per Denominaci&oacute; d&#39;Origen (2025)						Priorat									9.85&euro;													Pened&egrave;s									6.85&euro;													Conca de Barber&agrave;									5.04&euro;													Empord&agrave;									5.01&euro;													Montsant									4.38&euro;													Costers del Segre									4.34&euro;													Alella									4.01&euro;													Tarragona									3.53&euro;													Terra Alta									3.12&euro;													Catalunya (DO gen&egrave;rica)									2.74&euro;									Per tipologia, el vi de ra&iuml;m sobremadurat es paga a 22,45 &euro;/ampolla (el volum &eacute;s gaireb&eacute; testimonial), davant dels 3,81 &euro;-4,07 &euro; del blanc i el rosat, que concentren la major part del volum.Els destins d&#39;exportaci&oacute;: Catalunya &eacute;s, de lluny, el seu propi mercat m&eacute;s important, amb 141,1 M&euro; (49% del valor total) i 34,4 milions d&#39;ampolles. Fora del mercat dom&egrave;stic, els principals destins per valor s&oacute;n Can&agrave;ries/Ceuta/Melilla (16,0 M&euro;), la Comunitat de Madrid (11,3 M&euro;) i Su&egrave;cia (9,5 M&euro;).Su&egrave;cia paga m&eacute;s per ampolla que qualsevol altre dels grans destins &mdash;fins i tot m&eacute;s que la mitjana de Tercers Pa&iuml;sos&mdash;, mentre que Can&agrave;ries, Ceuta i Melilla, tot i ser el segon dest&iacute; per valor, &eacute;s el que pitjor preu mitj&agrave; obt&eacute; dels quatre principals.	Preu mitj&agrave; per dest&iacute; principal (2025)						Su&egrave;cia									5.33&euro;													Com. de Madrid									4.32&euro;													Catalunya									4.10&euro;													Can&agrave;ries/Ceuta/Melilla									3.33&euro;										Su&egrave;cia: 5,33 &euro;/ampolla (9,5 M&euro;, 1,8 milions d&#39;ampolles)	Comunitat de Madrid: 4,32 &euro;/ampolla (11,3 M&euro;, 2,6 milions d&#39;ampolles)	Catalunya (dom&egrave;stic): 4,10 &euro;/ampolla	Can&agrave;ries, Ceuta i Melilla: 3,33 &euro;/ampolla (16,0 M&euro;, 4,8 milions d&#39;ampolles &mdash; el dest&iacute; extern de m&eacute;s volum)Can&agrave;ries compra m&eacute;s volum i genera m&eacute;s valor absolut que Su&egrave;cia, per&ograve; a un preu mitj&agrave; un 38% inferior: &eacute;s un mercat gran per&ograve; de gamma m&eacute;s baixa, mentre Su&egrave;cia &eacute;s petit per&ograve; clarament premium.La xifra: 3,6 vegades. Aquesta &eacute;s la dist&agrave;ncia entre el preu mitj&agrave; del Priorat (9,85 &euro;) i el de la DO Catalunya (2,74 &euro;). La caiguda del -8,2% en el preu mitj&agrave; agregat del 2025 no &eacute;s un fenomen uniforme: dep&egrave;n del pa&iacute;s comprador, i sobretot, de quina firma porti l&#39;etiqueta.Font: INCAVI, dashboard QdC Comercialitzaci&oacute; del Vi, dades 2025.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9546-radiografia-del-preu-del-vi-catala-del-priorat-a-canaries-aixi-es-paga-cada-ampolla</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9546-radiografia-del-preu-del-vi-catala-del-priorat-a-canaries-aixi-es-paga-cada-ampolla</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202209/1200_1663321755wine-4909058_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>VRIAC: neixen els primers vins de varietats autòctones resistents</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 08 Aug 2026 08:49:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El projecte VRIAC ha presentat els primers vins experimentals elaborats amb varietats resistents amb perfils propers a varietats aut&ograve;ctones com el xarel&middot;lo, el macabeu, la garnatxa o l&rsquo;ull de llebre. Ho ha fet en el marc de la III Jornada Professional VRIAC, celebrada a Albet i Noya, a Sant Pau d&rsquo;Ordal, davant de prop d&rsquo;un centenar de professionals del sector vitivin&iacute;cola.Context: VRIAC s&oacute;n les sigles de Varietats Resistents i Aut&ograve;ctones Adaptades al Canvi Clim&agrave;tic. El projecte est&agrave; impulsat pels cellers Albet i Noya, Alta Alella i Celler Pi&ntilde;ol, conjuntament amb l&rsquo;obtentor su&iacute;s Valentin Blattner, un dels referents internacionals en la recerca de varietats de vinya resistents.Per qu&egrave; &eacute;s important: Despr&eacute;s de gaireb&eacute; quinze anys de recerca, assaig i observaci&oacute;, el projecte entra en una nova etapa en qu&egrave; ja no nom&eacute;s es pot valorar el comportament de les plantes a la vinya, sin&oacute; tamb&eacute; el potencial enol&ograve;gic dels vins que se n&rsquo;obtenen.Al detall: Els assistents a la jornada a Albet i Noya van visitar la vinya experimental del projecte, on hi ha m&eacute;s de 7.000 varietats plantades. La parcel&middot;la acumula, segons els responsables del projecte, dotze anys sense cap tractament amb productes fungicides.La visita va permetre observar l&rsquo;estat sanitari de les plantes, el seu comportament agron&ograve;mic i la seva resposta davant d&rsquo;un escenari marcat pel canvi clim&agrave;tic, la sequera i la necessitat de reduir els tractaments fitosanitaris.Els vins: Un dels moments destacats de la jornada va ser el tast dels primers vins experimentals elaborats amb varietats resistents que busquen mantenir perfils propers als de varietats pr&ograve;pies del territori, com el xarel&middot;lo, el macabeu, la garnatxa o l&rsquo;ull de llebre.El tast va permetre analitzar no nom&eacute;s la resist&egrave;ncia agron&ograve;mica de les noves varietats, sin&oacute; tamb&eacute; el seu potencial organol&egrave;ptic, enol&ograve;gic i gastron&ograve;mic.D&rsquo;on ve el projecte? Aquesta &eacute;s la tercera jornada que els impulsors del VRIAC organitzen amb professionals del sector. La primera es va celebrar el 2017 i va servir per presentar p&uacute;blicament la iniciativa.El 2020, despr&eacute;s d&rsquo;un dels episodis de m&iacute;ldiu m&eacute;s importants dels darrers anys, es va celebrar una segona trobada a la vinya. En aquella ocasi&oacute; es va poder comprovar la resist&egrave;ncia d&rsquo;aquestes plantes davant les malalties f&uacute;ngiques.La tercera jornada ha servit per mostrar l&rsquo;evoluci&oacute; assolida, l&rsquo;estat actual de la recerca i les possibilitats que aquestes varietats poden tenir en la viticultura del futur.Els impulsors del projecte en un moment de la jornadaEntre els participants hi havia professionals procedents del Pa&iacute;s Basc, Navarra, Fran&ccedil;a i It&agrave;lia, interessats a con&egrave;ixer el model i les possibilitats d&rsquo;adaptar-lo a altres territoris i varietats.A partir d&rsquo;ara qu&egrave;: Algunes de les varietats presentades ja estan inscrites al registre de la Uni&oacute; Europea i els responsables del projecte preveuen que puguin arribar al mercat a partir de 2029.L&rsquo;objectiu &eacute;s avan&ccedil;ar cap a una viticultura amb menys depend&egrave;ncia dels tractaments fitosanitaris, m&eacute;s resilient davant del canvi clim&agrave;tic i capa&ccedil; de preservar alhora la identitat varietal dels diferents territoris.En profunditat: El projecte VRIAC busca obtenir varietats resistents especialment a malalties f&uacute;ngiques com el m&iacute;ldiu i l&rsquo;o&iuml;di, adaptades al clima mediterrani i amb caracter&iacute;stiques vinculades a les varietats tradicionals del territori. La recerca pret&eacute;n reduir significativament els tractaments a la vinya sense renunciar a la identitat dels vins i donar resposta als principals reptes ambientals que afronta actualment el sector vitivin&iacute;cola.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9545-vriac-neixen-els-primers-vins-de-varietats-autoctones-resistents</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9545-vriac-neixen-els-primers-vins-de-varietats-autoctones-resistents</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202608/1200_1786172194vriac26_12_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Clos Figueras estrena la Vi-Night d'Estiu als jardins del celler</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 05 Aug 2026 08:40:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Clos Figueras amplia aquest estiu una de les seves cites m&eacute;s emblem&agrave;tiques. El celler de Gratallops celebrar&agrave; el dissabte 22 d&rsquo;agost la primera Vi-Night d&rsquo;Estiu, una edici&oacute; especial que trasllada fora del calendari de la Fira del Vi de Falset una festa consolidada durant m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada.Context: La Vi-Night va n&eacute;ixer de manera gaireb&eacute; espont&agrave;nia despr&eacute;s d&rsquo;una edici&oacute; del tradicional Tast amb Dones. Un grup d&rsquo;amics i professionals del sector va decidir allargar la jornada compartint unes copes als jardins del celler.La trobada va anar creixent fins a convertir-se en una de les activitats m&eacute;s esperades de les nits de la Fira del Vi de Falset, reunint elaboradors, visitants i amants del vi en un ambient informal i envoltat de vinyes.Per qu&egrave; &eacute;s important? Amb aquesta primera edici&oacute; estival, Clos Figueras vol donar continu&iuml;tat a l&rsquo;esperit de la Vi-Night i consolidar una nova cita enotur&iacute;stica al Priorat m&eacute;s enll&agrave; dels dies de la fira.La iniciativa tamb&eacute; busca posar en valor el territori durant els mesos d&rsquo;estiu i oferir una manera m&eacute;s distesa de descobrir els vins, la gastronomia i el paisatge de la comarca.Com funcionar&agrave;? La vetllada comen&ccedil;ar&agrave; a les 20.30 h als jardins de Clos Figueras i combinar&agrave; vins del Priorat servits a copes, m&uacute;sica amb DJ i diferents propostes gastron&ograve;miques elaborades per l&rsquo;equip de cuina del celler.L&rsquo;entrada ser&agrave; lliure i les consumicions funcionaran amb un sistema de tiquets. Els assistents podran escollir entre hamburgueses, llonganissa a la brasa del Priorat, pizzes, tapes variades i postres casolanes.La filosofia: La Vi-Night mantindr&agrave; el seu format obert, sense men&uacute;s tancats, protocols ni horaris r&iacute;gids. Cada visitant podr&agrave; configurar la nit al seu ritme, ja sigui sopant, tastant diferents vins o simplement gaudint de la m&uacute;sica i de l&rsquo;ambient.En profunditat: M&eacute;s que un tast o una proposta gastron&ograve;mica, Clos Figueras vol que la Vi-Night d&rsquo;Estiu es converteixi en un punt de trobada entre la gent del territori, els visitants i totes aquelles persones que entenen el vi com una experi&egrave;ncia compartida.Amb aquesta nova edici&oacute;, el celler aspira a convertir el final de l&rsquo;estiu en una nova cita de refer&egrave;ncia per als amants del vi, la gastronomia i el Priorat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9543-clos-figueras-estrena-la-vinight-destiu-als-jardins-del-celler</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9543-clos-figueras-estrena-la-vinight-destiu-als-jardins-del-celler</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202608/1200_1785912622closfigueras_port.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Ranquing: El preu de maridar els plats amb vi a les estrelles Michelin a Catalunya</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 04 Aug 2026 16:31:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Tots els restaurants catalans amb dues o tres estrelles Michelin analitzats ofereixen un men&uacute; degustaci&oacute;. &Eacute;s la f&oacute;rmula amb qu&egrave; presenten la seva proposta gastron&ograve;mica completa i la que permet incorporar-hi diferents opcions de maridatge, des de seleccions est&agrave;ndard fins a recorreguts premium o alternatives sense alcohol.Context:Entre els 14 restaurants amb dues o tres estrelles Michelin de Catalunya, el maridatge pot costar des de 65&euro; fins a 480&euro; per persona &mdash; i a Lasarte, sumant men&uacute; i maridatge premium, la factura arriba als 825&euro;. Foto: PixabayEn profunditat: Catalunya suma 61 restaurants amb estrella Michelin el 2026 (5 amb tres estrelles i 9 amb dues). Hem revisat les webs i plataformes de reserva oficials de tots catorze per saber exactament qu&egrave; costa el maridatge dels men&uacute;s degustaci&oacute;.Els 5 amb tres estrelles						Restaurant			Men&uacute;			Maridatge(s)									ABaC (Barcelona)			315&euro;			Origen 180&euro; &middot; Moviment 260&euro; &middot; Harmonia Ess&egrave;ncia (sense alcohol) 100&euro;							Disfrutar (Barcelona)			325&euro;			180&euro;							Lasarte (Barcelona)			345&euro;			Harmonia cl&agrave;ssica 215&euro; &middot; Harmonia premium 480&euro;							Cocina Hermanos Torres (Barcelona)			320&euro; (Men&uacute; Revoluci&oacute;n)			195&euro;							El Celler de Can Roca (Girona)			315&euro; (Men&uacute; Festival)			155&euro;			Els 9 amb dues estrelles						Restaurant			Men&uacute;			Maridatge(s)									Enigma (Barcelona)			260&euro;			Est&agrave;ndard 160&euro; &middot; Eureka! 350&euro; &middot; Sense alcohol 90&euro;							Enoteca Paco P&eacute;rez (Hotel Arts, Barcelona)			230&euro;			135&euro;							Mont Bar (Barcelona)			190&euro; &middot; 240&euro;			120&euro;-145&euro; &middot; Sense alcohol 95&euro;							Cinc Sentits (Barcelona)			185&euro;-219&euro;			-							Aleia (Hotel Casa Fuster, Barcelona)			Des de 210&euro;			120&euro;&middot; Sense alcohol 90&euro;							Miramar (Llan&ccedil;&agrave;)			250&euro;			190&euro; &middot; &Uacute;nic 240&euro;							Bo.TiC (Cor&ccedil;&agrave;)			90&euro; - 190&euro; - 250&euro;			380&euro; (men&uacute; + maridatge)							Les Cols (Olot)			180&euro;			65&euro;							La Boscana (Bellv&iacute;s)			130&euro; - 180&euro;			-			Lasarte &eacute;s el m&eacute;s car dels catorze en maridatge premium (480&euro;), m&eacute;s de set vegades el que costa Les Cols (65&euro;). Sumant men&uacute; i maridatge alt, Lasarte arriba als 825&euro; per persona, la xifra m&eacute;s alta de tota la llista.A Les Cols (Olot), el maridatge (65&euro;) representa nom&eacute;s un ter&ccedil; del preu del men&uacute; (180&euro;), el m&eacute;s &laquo;assequible&raquo; en proporci&oacute; de tots catorze. A l&#39;altre extrem, a Bo.TiC (Cor&ccedil;&agrave;), passar del men&uacute; sol (190&euro;) al men&uacute; amb maridatge (380&euro;) dobla la factura.Els maridatges premium &mdash; Harmonia premium de Lasarte (480&euro;), Enigma Eureka! (350&euro;) i Moviment d&#39;ABaC (260&euro;) &mdash; ja s&#39;acosten o superen el preu del mateix men&uacute; degustaci&oacute;, un s&iacute;mptoma de com les grans cartes de vi s&#39;han convertit en un producte en si mateixes i no nom&eacute;s en un complement.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9542-ranquing-que-costa-maridar-els-plats-amb-vi-a-les-estrelles-michelin-a-catalunya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9542-ranquing-que-costa-maridar-els-plats-amb-vi-a-les-estrelles-michelin-a-catalunya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202106/1200_1624946963vins_al_restaurant.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Penedès prepara un nou model propi per als vins escumosos</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 01 Aug 2026 13:29:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Pened&egrave;s ha presentat al conseller d&rsquo;Agricultura, &Ograve;scar Ordeig, el nou projecte per als seus vins escumosos de qualitat. La proposta vol dotar-los d&rsquo;un marc propi, refor&ccedil;ar-ne la identitat territorial i recon&egrave;ixer millor la feina dels viticultors i cellers.Context: El projecte forma part de la reforma del reglament de la DO Pened&egrave;s. Una comissi&oacute; formada per representants del sector treballa en un nou model de governan&ccedil;a i en l&rsquo;ordenaci&oacute; dels escumosos emparats per la denominaci&oacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important? La reforma donar&agrave; m&eacute;s autonomia als elaboradors d&rsquo;escumosos i permetr&agrave; diferenciar els vins segons criteris m&eacute;s vinculats a l&rsquo;origen i a la viticultura. L&rsquo;objectiu &eacute;s construir una proposta pr&ograve;pia i reconeixible dins del mercat dels escumosos de qualitat.El motiu: La DO considera que cal posar m&eacute;s en valor la singularitat dels diferents territoris del Pened&egrave;s i el treball que hi ha darrere de cada ampolla. El projecte tamb&eacute; vol ser coherent amb el posicionament de la denominaci&oacute; com a primera DO del m&oacute;n amb tota la producci&oacute; certificada en ecol&ograve;gic.Com funcionar&agrave;? El Consell Regulador s&rsquo;estructurar&agrave; en dues cambres amb capacitat de decisi&oacute; independent: una per als vins tranquils i una altra per als vins escumosos. En tots els &ograve;rgans es mantindr&agrave; la paritat entre viticultors i cellers.Al detall: Els escumosos s&rsquo;ordenaran en tres nivells potencials segons par&agrave;metres territorials i d&rsquo;origen, aix&iacute; com segons el conreu i el treball de la vinya. La DO encara no ha detallat els requisits concrets ni els noms definitius de cada categoria.Qui es qui? El conseller &Ograve;scar Ordeig va traslladar al sector la voluntat del Departament d&rsquo;Agricultura de refor&ccedil;ar el suport als vins catalans amb denominaci&oacute; d&rsquo;origen i incrementar-ne la promoci&oacute; a Catalunya i als mercats internacionals.En profunditat: Durant la trobada tamb&eacute; es van destacar les oportunitats de creixement dels vins escumosos als mercats exteriors i el paper de l&rsquo;enoturisme com a eina per dinamitzar l&rsquo;economia local i donar projecci&oacute; al territori.Per acabar: La DO Pened&egrave;s continuar&agrave; treballant en la redacci&oacute; del nou reglament. La reforma ha de definir el funcionament de les dues cambres i concretar els criteris que determinaran els tres nivells d&rsquo;escumosos.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9541-la-do-penedes-prepara-un-nou-model-propi-per-als-vins-escumosos</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9541-la-do-penedes-prepara-un-nou-model-propi-per-als-vins-escumosos</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202608/1200_1785583928image_(64).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vallformosa manté el preu del raïm a les 400 famílies de viticultors amb les que treballa</title>
     <category>Actualitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 30 Jul 2026 11:18:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Vallformosa mantindr&agrave; aquesta verema els mateixos preus de compra del ra&iuml;m que la campanya passada. La decisi&oacute; busca donar estabilitat a les m&eacute;s de 400 fam&iacute;lies viticultores amb qu&egrave; treballa el celler de Vilob&iacute; del Pened&egrave;s, en un moment especialment complex per al sector.Context: La campanya arriba marcada per unes bones previsions de collita, uns estocs elevats de vi base i un desequilibri entre l&rsquo;oferta i la demanda. Aquest escenari obliga molts elaboradors a revisar les seves necessitats de compra i a gestionar amb m&eacute;s prud&egrave;ncia els volums disponibles.Per qu&egrave; &eacute;s important? Vallformosa opta per mantenir les tarifes en un context de pressi&oacute; sobre els preus del ra&iuml;m. La companyia defensa aix&iacute; una relaci&oacute; estable i de llarg termini amb els viticultors, que considera una pe&ccedil;a essencial del seu model productiu i del manteniment de la cadena de valor local.Qu&egrave; sabem? El celler continuar&agrave; elaborant el 100% del vi que necessita i comprant el 100% del ra&iuml;m als seus viticultors habituals. Vallformosa no disposa de vinyes pr&ograve;pies i basa el seu aprovisionament en la col&middot;laboraci&oacute; amb aquestes fam&iacute;lies productores del territori. Malgrat mantenir els preus, la companyia ajustar&agrave; el volum de compra respecte de la campanya passada. L&rsquo;any anterior va adquirir m&eacute;s ra&iuml;m del que necessitava, mentre que aquesta verema vol adaptar les entrades a la demanda real i preservar la viabilitat del projecte a llarg termini.L&rsquo;excepci&oacute;: El preu del ra&iuml;m negre es revisar&agrave; per la forta caiguda del consum i per l&rsquo;evoluci&oacute; actual del mercat. Ser&agrave; l&rsquo;&uacute;nica categoria que no mantindr&agrave; autom&agrave;ticament les condicions de la campanya anterior.A la pr&agrave;ctica: Vallformosa tamb&eacute; s&rsquo;acollir&agrave; a la Provisi&oacute; de Garantia de Reserva Qualitativa del Consell Regulador de la DO Cava per al ra&iuml;m de Guarda. Aquesta eina permet gestionar possibles excedents sense perdre&rsquo;n completament el valor, ja que reserva part de la producci&oacute; per a un possible &uacute;s futur. La mesura busca aportar flexibilitat en una campanya amb m&eacute;s disponibilitat de ra&iuml;m i reduir el risc que l&rsquo;exc&eacute;s d&rsquo;oferta provoqui una depreciaci&oacute; m&eacute;s gran del producte.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Mantenir els preus &eacute;s una mostra clara del nostre comprom&iacute;s amb el territori i amb una cadena de valor sostenible&rdquo;, afirma Marta Vidal Oll&eacute;, CEO de Vallformosa.Vidal defensa que el futur del sector passa per treballar al costat dels viticultors, recon&egrave;ixer la seva dedicaci&oacute; i avan&ccedil;ar cap a un model m&eacute;s resilient, just i sostenible.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9540-vallformosa-mante-el-preu-del-raim-a-les-400-families-de-viticultors-amb-les-que-treballa</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/actualitat/9540-vallformosa-mante-el-preu-del-raim-a-les-400-families-de-viticultors-amb-les-que-treballa</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785403436Vallformosa_Viticultor_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Torelló Finca Can Martí incorpora la garnatxa negra al seu cupatge</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 30 Jul 2026 11:13:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Torell&oacute; presenta una nova interpretaci&oacute; de Finca Can Mart&iacute; amb la incorporaci&oacute; de la garnatxa negra al cupatge. L&rsquo;escum&oacute;s, elaborat amb macabeu i garnatxa negra vinificada en blanc, reivindica les varietats mediterr&agrave;nies cultivades a la finca familiar de Gelida.Context: Finca Can Mart&iacute; ret homenatge a la finca on la fam&iacute;lia Torell&oacute; cultiva vinya des de fa 630 anys. La seva etiqueta reprodueix algunes de les esp&egrave;cies animals i vegetals que formen part d&rsquo;aquest entorn de l&rsquo;Alt Pened&egrave;s.Per qu&egrave; &eacute;s important? La incorporaci&oacute; de la garnatxa negra aporta estructura, sedositat i notes de fruita vermella a un escum&oacute;s tradicionalment vinculat al car&agrave;cter fresc, floral i longeu del macabeu.Qu&egrave; sabem? Les dues varietats procedeixen de vinyes ecol&ograve;giques plantades en s&ograve;ls argilocalcaris i veremades manualment. La garnatxa negra es vinifica en blanc per preservar-ne la delicadesa i aportar volum sense color. L&rsquo;anyada 2019 va estar marcada per la sequera i dues onades de calor, tot i que les pluges de finals de juliol i agost van afavorir una bona acidesa dels vins base. L&#39;escum&oacute;spassa un m&iacute;nim de sis anys en rima i en contacte amb els llevats. &Eacute;s un brut amb 3,5 grams de sucre per litre procedents del licor d&rsquo;expedici&oacute;.En profunditat: Presenta un color groc llimona amb tonalitats ambre. El macabeu aporta notes c&iacute;triques i de poma verda, mentre que la garnatxa suma fruita de pinyol i matisos florals. Amb l&rsquo;evoluci&oacute; apareixen aromes torrades pr&ograve;pies de la llarga crian&ccedil;a. En boca &eacute;s fresc i viu, amb una bombolla fina i integrada. La garnatxa negra li dona m&eacute;s volum i textura, mentre que el final mostra una mineralitat calc&agrave;ria, llarga i lleugerament salina.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9539-torello-finca-can-marti-incorpora-la-garnatxa-negra-al-seu-cupatge</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9539-torello-finca-can-marti-incorpora-la-garnatxa-negra-al-seu-cupatge</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785403037Finca_Can_Marti_Brut.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Verema DO Cava 2026, una visió per l'esperança</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Kiko Figueras</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 29 Jul 2026 17:34:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[En aquest article, Kiko Figueras, presidentde l&rsquo;Agrupaci&oacute; Agricultors Pla de Manlleu,defensa m&eacute;s suport per a les vinyes velles, contractes estables i un repartiment m&eacute;s equilibrat dels riscos entre cellers i viticultors. Reprodu&iuml;m el text complet.AntecedentsEl sector del vi i els escumosos representa aproximadament un 1,5% del PIB catal&agrave;, el 70% del qual &eacute;s gr&agrave;cies al CAVA. La superf&iacute;cie catalana de la DO CAVA &eacute;s del 90%, b&agrave;sicament al Pened&egrave;s, i s&rsquo;estima que del conreu de la vinya en viuen uns 5.700 viticultors.&Eacute;s, per tant, un sector prou important de l&rsquo;economia de Catalunya, i la seva cadena representa m&eacute;s del 25% de la facturaci&oacute; empresarial de la comarca.Nom&eacute;s a l&rsquo;Alt Pened&egrave;s, la superf&iacute;cie de vinyes &eacute;s d&rsquo;unes 25.000 hect&agrave;rees.Les magnituds s&oacute;n prou grans com per prendre mesures en el sector que garanteixin la seva sostenibilitat i la del seu territori, cercant l&rsquo;equilibri i la bona entesa entre els cellers elaboradors i compradors de ra&iuml;m, i els seus productors, els viticultors.Des del CR de la DO CAVA s&rsquo;han pres en els &uacute;ltims anys decisions que aplaudim, com la de la segmentaci&oacute; geogr&agrave;fica i qualitativa, que &eacute;s evident que n&rsquo;han donat bons resultats, com ara expliquem, per&ograve;, des de la vinya, no veiem que aquest esfor&ccedil; del sector hagi beneficiat d&rsquo;igual manera a uns i altres.I aqu&iacute; tenim un exemple prou clar, a partir de dades de la pr&ograve;pia DO CAVA.Conseq&uuml;&egrave;ncies de la segmentaci&oacute; qualitativaL&rsquo;aparici&oacute; del CAVA de Guarda Superior i el CAVA Premium ha fet que, tot i disminuir el nombre d&rsquo;ampolles venudes, la facturaci&oacute; de la DO CAVA hagi augmentat, la qual cosa demostra la import&agrave;ncia de produir ampolles en aquest segment de qualitat.Per fer aquests productes, es necessiten vinyes velles (m&eacute;s de 35 anys) i, per tant, amb produccions baixes (6-8.000 kg/Ha), ecol&ograve;giques i, en molts casos, de verema manual, raons per les quals el seu cost de producci&oacute; &eacute;s m&eacute;s elevat.Els preus als quals es venen aquests elaborats de qualitat, aproximadament, s&oacute;n:	Preus a peu de celler de CAVA GS i Premium: 8-10 &euro;/ampollaMentre que els de segment inferior:	Preus a peu de celler de CAVA Gamma B&agrave;sica: 3-4 &euro;/ampollaLa difer&egrave;ncia de preus, doncs, d&rsquo;un CAVA gamma basic, i un CAVA GS i Premium s&oacute;n 2-3 vegades m&eacute;s cars, &eacute;s a dir, un 200-300%Mentre que la difer&egrave;ncia de preus de ra&iuml;m destinat a Gamma B&agrave;sica o a CAVA GS i Premium &eacute;s d&rsquo;un 15-20%.Per tant, cal incentivar la producci&oacute; de segments de GS i Premium i, en conseq&uuml;&egrave;ncia, conservar, mantenir i mimar les vinyes que ho fan possible i, per tant, es demana, amb tota la l&ograve;gica del m&oacute;n, que una petita part dels guanys dels segments qualitatius m&eacute;s elevats vagi a parar al preu del ra&iuml;m que els fa possibles,&hellip;&hellip;demanem, com a punt de partida, nom&eacute;s un irrisori 0,022% del preu de venda a peu de celler!Lli&ccedil;ons que s&rsquo;han d&rsquo;aprendre despr&eacute;s de dos anys de sequeraArran de la sequera, les empreses elaboradores van comprar els ra&iuml;ms sumant, al preu de tarifa, generoses primes per compensar la baixa producci&oacute; d&rsquo;aquells anys, cosa que el sector primari agraeix.I aquesta ajuda va ser, tamb&eacute;, un impuls i un incentiu perqu&egrave; les dues parts de la cadena s&rsquo;adonessin d&rsquo;estar en el mateix vaixell i anessin apostant per fer cada cop m&eacute;s qualitat, en ampolles i en ra&iuml;m, i anar engrandint aquest segment de CAVA GS i Premium.Per tant, un cop superada aquella sequera, per&ograve; amb moltes possibilitats de tornar a entrar en un altre episodi extremadament calent i sec, l&rsquo;aposta ha de seguir essent clara i contundent, i amb esperit guanyador per a tot el sector.I entre les mesures que es prenen per evitar les grans mancances de ra&iuml;m, una d&rsquo;elles &eacute;s la creaci&oacute; de la Provisi&oacute; de Garantia Qualitativa (PRQ), que &eacute;s el codi intern que utilitza el Consell Regulador per identificar els vins base que formen aquesta reserva estrat&egrave;gica.La PRQ no &eacute;s una obligaci&oacute; del viticultor, sin&oacute; una eina de gesti&oacute; del mercat per a la DO i els cellers que comporta uns riscos que, d&rsquo;entrada, s&rsquo;han carregat al 100% als viticultors, i aix&ograve; no &eacute;s just. Com s&rsquo;exposa m&eacute;s endavant, aquest risc s&rsquo;ha de quantificar i repartir al 50% entre celler i viticultor.Demandes des del sector vit&iacute;cola per garantir la sostenibilitat de tota la cadena	Creaci&oacute; d&rsquo;una prima complement&agrave;ria pels ra&iuml;ms de GS per motivar el viticultor a mantenir aquestes vinyes velles que donen lloc al CAVA GS i que, sense elles, no hi hauria recuperaci&oacute; del sector. A m&eacute;s, mantenir vinyes velles ajuda a reduir els excedents de ra&iuml;m. Aquesta prima no ha de ser inferior als 0,2 &euro;/quilo, que representa, nom&eacute;s, el 0,022% del preu de venda a peu de celler d&rsquo;aquests elaborats.	Incentivar, o mantenir el comprom&iacute;s, de fer contractes plurianuals i per vinyes concretes, tra&ccedil;abilitat vinya-ampolla, obligant totes dues parts a la compra-venda del 100% del ra&iuml;m produ&iuml;t en les parcel&middot;les qualificades com CAVA GS, sempre que la producci&oacute; no superi el l&iacute;mit establert per la DO.	Els cellers que s&rsquo;acullin a la PRQ, han de compartir els riscos al 50% amb els viticultors, no carregar-los el 100% del risc. Per tant, el preu de venda del ra&iuml;m destinat a PRQ ser&agrave; el del 50% del preu de tarifa i, en cas de ser qualificat per la DO CAVA i utilitzat pel celler en els propers 36 mesos, es pagar&agrave; la resta del 50%.Kiko Figueras,president de l&rsquo;Agrupaci&oacute; Agricultors Pla de Manlleu.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9538-verema-do-cava-2026-una-visio-per-lesperanca</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9538-verema-do-cava-2026-una-visio-per-lesperanca</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785340349viticultors_pla_de_manlleu__port.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Mas Blanch i Jové: vi, música i astronomia entre vinyes a l'agost</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 28 Jul 2026 10:57:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Mas Blanch i Jov&eacute; proposa aquest agost dues experi&egrave;ncies que combinaran vi, m&uacute;sica, art, natura i astronomia. Les activitats formen part de la programaci&oacute; del vint&egrave; aniversari del celler i reforcen la Vinya dels Artistes com un espai cultural obert al territori.Context: El diumenge 9 d&rsquo;agost, el celler acollir&agrave; el concert Guitarra en-cant-ada, de Duo Arcanum, format per la soprano Khaterina Herrera i la guitarrista Legna Tabares. El repertori inclour&agrave; obres d&rsquo;Isaac Alb&eacute;niz, Enric Granados, Francesc T&agrave;rrega i Miquel Llobet. La vetllada comen&ccedil;ar&agrave; a les 19.30 h amb un tast de vins ecol&ograve;gics i la cloenda de l&rsquo;exposici&oacute; Descobrint la flora de les Garrigues, de Pere Rosinach i Belblanc. El concert comen&ccedil;ar&agrave; a les 20 h i forma part del Garrigues Guitarfest - Memorial Emili Pujol 2026.Per qu&egrave; &eacute;s important? La proposta amplia el concepte tradicional d&rsquo;enoturisme i vincula el vi amb la m&uacute;sica, l&rsquo;art, la ci&egrave;ncia i el paisatge de les Garrigues.Qu&egrave; sabem? El dimecres 12 d&rsquo;agost, Mas Blanch i Jov&eacute; organitzar&agrave; una observaci&oacute; de l&rsquo;eclipsi total de Sol des d&rsquo;un punt situat entre vinyes, a gaireb&eacute; 700 metres d&rsquo;altitud i amb una perspectiva oberta cap a l&rsquo;oest. La trobada ser&agrave; a les 18.30 h al celler, des d&rsquo;on comen&ccedil;ar&agrave; una caminada d&rsquo;uns vint minuts fins al punt d&rsquo;observaci&oacute;. L&rsquo;eclipsi comen&ccedil;ar&agrave; poc despr&eacute;s de les 19.35 h i arribar&agrave; al punt m&agrave;xim al voltant de les 20.29 h.A la pr&agrave;ctica: L&rsquo;organitzaci&oacute; proporcionar&agrave; ulleres homologades per observar l&rsquo;eclipsi amb seguretat. L&rsquo;activitat tamb&eacute; inclour&agrave; un tast de vins ecol&ograve;gics del celler. Les dues propostes tenen un preu de 8 euros en venda anticipada i de 10 euros a taquilla. L&rsquo;aforament &eacute;s limitat i les entrades es poden adquirir al web de Mas Blanch i Jov&eacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9536-mas-blanch-i-jove-vi-musica-i-astronomia-entre-vinyes-a-lagost</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9536-mas-blanch-i-jove-vi-musica-i-astronomia-entre-vinyes-a-lagost</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785229976Duo_Arcanum_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Mercat de Vins i Caves de l'Alt Camp torna a Valls amb vuit cellers</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 27 Jul 2026 18:45:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Mercat de Vins i Caves de l&rsquo;Alt Camp celebrar&agrave; la seva tercera edici&oacute; els dies 4 i 5 d&rsquo;agost, de 18 a 22 h, al Pati de Sant Roc de Valls. Organitzat per la Cambra de Valls, reunir&agrave; vuit cellers en una proposta que combina degustaci&oacute; i compra directa.Com funciona? L&rsquo;entrada &eacute;s gratu&iuml;ta i els visitants poden tastar els vins i caves dels diferents estands. En acabar, adquireixen una caixa de tres ampolles amb les refer&egrave;ncies que hagin escollit.Per qu&egrave; &eacute;s important? La iniciativa vol apropar els productors als consumidors i fomentar la venda directa i el consum de vins de proximitat.Qu&egrave; sabem? Hi participaran Vinyes del Tiet Pere, Mas Vicens, Cellers Domenys, Cal Pucolla, Visendra, Revert&eacute;, Rend&eacute; Masdeu i Caves Portell.Al detall: Aquesta edici&oacute; obre per primera vegada el mercat a cellers de comarques ve&iuml;nes, amb la incorporaci&oacute; de Rend&eacute; Masdeu i Caves Portell. Aroma de Vi oferir&agrave; una visita guiada gratu&iuml;ta pels estands els dos dies a les 18.30 h, sense inscripci&oacute; pr&egrave;via. El mercat tindr&agrave; lloc el 4 i 5 d&rsquo;agost de 2026, de 18 a 22 h, al Pati de Sant Roc de Valls.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9535-el-mercat-de-vins-i-caves-de-lalt-camp-torna-a-valls-amb-vuit-cellers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9535-el-mercat-de-vins-i-caves-de-lalt-camp-torna-a-valls-amb-vuit-cellers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785224948Firagost_2025_5agost-465_(2).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Badar a través del vi: Cinc lectures imprescindibles</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 27 Jul 2026 06:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;estiu convida a badar i a observar. Entre silenci i rep&ograve;s, el cos demana aliment i les editorials els el donen a trav&eacute;s del vi. Planeta Gastro, Espasa i Vibop presenten novetats per comprendre una beguda hist&ograve;rica i cultural, mediterr&agrave;nia, que mira d&rsquo;explicar-se per seguir generant desitjabilitat i trencar totes les barreres que ha creat la intel&middot;lectualitat. El cos, el menjar, la natura, els terrers i l&rsquo;honestedat es revelen com els millors aliats.&ldquo;Qu&egrave; espero quan bec un vi en qu&egrave; he vist i sentit la natura i la persona de la qual neix? Una vibraci&oacute;, una energia, una sensaci&oacute;, una bellesa i una emoci&oacute;&rdquo;. Escriu afirmacions que son sent&egrave;ncies i que conviden sempre a la reflexi&oacute;, a comprendre el vi des del seu vincle inseparable de la natura.No &eacute;s el primer llibre del fil&ograve;leg cl&agrave;ssic Joan G&oacute;mez Pallar&egrave;s per&ograve; s&iacute; que &eacute;s el seu primer a la col&middot;lecci&oacute; Envinats, de Vibop, i el primer despr&eacute;s d&rsquo;un silenci llarg en l&rsquo;escriptura de vins, per la seva responsabilitat com a Director General de Recerca al Govern de la Generalitat. &ldquo;La vida bona&rdquo; &eacute;s un assaig, &eacute;s la seva veritat revelada, per aix&ograve; el subt&iacute;tol hi diu &ldquo;Una teologia de la vinya i el vi&rdquo;. &Eacute;s una s&iacute;ntesi perfecta, una mirada necess&agrave;ria sobre el vi, inesperable de la vida, amarat de naturalesa. Destil&middot;la veritat i bellesa, amor profund per la vida petita, pels ceps i per les persones que els cuiden honestament i els fan l&iacute;quids, sense artificis ni maquillatges. &ldquo;La natura no perdona distraccions ni oblits&rdquo;, hi diu.&ldquo;Trobo que cada vegada m&eacute;s en el m&oacute;n del vi, son virtut la discreci&oacute; i la paraula petita per&ograve; ben dita i quan toca&rdquo;. La seva ho &eacute;s, precisa i a vegades punyent.. A &ldquo;La bona vida&rdquo; hi resumeix m&eacute;s de vint anys caminant vinyes, dialogant amb vinyaters i comprenent els cicles de la natura. Observar, badar, comprendre, implicar-s&rsquo;hi fins al punt d&rsquo;haver creat vins al Priorat, Mallorca i la Rioja. Amb els anys va aglutinant una constel&middot;laci&oacute; de refer&egrave;ncies on s&rsquo;hi troba l&rsquo;energia i l&rsquo;equilibri del treball en biodin&agrave;mica. El seu &eacute;s un llibre ple de paraules s&agrave;vies amb &ldquo;autoritats&rdquo; que ha llegit i gaudit i apr&egrave;s i amb les quals hi combrega. Deliciosament erudit, generosament escrit. Un imprescindible a qualsevol prestatgeria que suma l&rsquo;eleg&agrave;ncia dels dibuixos de la mallorquina Maggie Adrover.Cinc llibres per descobrir i pensar el vi des de mirades molt diferents.Acaba de rebre la Creu de Sant Jordi &ldquo;per la seva traject&ograve;ria en el sector vitivin&iacute;cola i la seva contribuci&oacute; decisiva a la projecci&oacute; internacional dels vins catalans&rdquo;. Miquel A. Torres, quarta generaci&oacute; de Familia Torres, inclou aquest &uacute;ltim cap&iacute;tol de la seva vida a les mem&ograve;ries que li publica Planeta, &ldquo;Una vida entre vi&ntilde;edos&rdquo;. Hi bateguen, com tamb&eacute; li ha reconegut el govern, el seu treball per &ldquo;la qualitat, la innovaci&oacute;, la sostenibilitat, la introducci&oacute; de t&egrave;cniques enol&ograve;giques avan&ccedil;ades i la recuperaci&oacute; de varietats ancestrals de ra&iuml;m&rdquo;. Miquel Torres ha estat un precursor en el m&oacute;n del vi, pioner en combatre des de la vinya all&ograve; que ara preocupa i molt, que &eacute;s l&rsquo;emerg&egrave;ncia clim&agrave;tica; el documental Una veritat inc&ograve;moda d&rsquo;Al Gore li va obrir els ulls el 2006. El llibre repassa els cap&iacute;tols m&eacute;s emocionants del projecte enol&ograve;gic familiar i la seva particular contribuci&oacute; per&ograve; esdev&eacute; tamb&eacute; una mirada sobre la transformaci&oacute; del sector a nivell nacional i internacional en els &uacute;ltims anys.Promet un segon volum en el qual parlar&agrave; m&eacute;s dels fills; quelcom que s&rsquo;esperava ja en aquestes mem&ograve;ries. Els cap&iacute;tols m&eacute;s reservats de la fam&iacute;lia no apareixen en aquesta vida entre vinyes on se sincera sobre malalties - un c&agrave;ncer de mama que va patir el 2010 - i tamb&eacute; sobre gesti&oacute; del temps - &ldquo;al mirar atr&aacute;s pienso que, en lugar de jugar a tenis el fin de semana, pod&iacute;a haber pasado m&aacute;s tiempo con la familia&rdquo;. Format a les universitats de Barcelona (UB) i Dijon, diu que amb les mem&ograve;ries &ldquo;he volgut compartir no nom&eacute;s la hist&ograve;ria del nostre celler, sin&oacute; tamb&eacute; l&rsquo;amor per la vinya, a responsabilitat amb el futur del planeta i la convicci&oacute; que el vi, gaudit amb moderaci&oacute; i lligat a la gastronomia, enriqueix la vida i les relacions humanes&rdquo;. De fet, fins fa pocs anys pactava amb el seu doctor la quantitat di&agrave;ria de vi a beure, mentre encara feia servir per tot all&ograve; que podia, la bicicleta. Mens sana in corpore sano. El pr&ograve;leg li escriu Pedro Ballesteros, primer Master of Wine espanyol, advertint que les mem&ograve;ries son &ldquo;necess&agrave;riament incomplertes (...). La seva ment prodigiosa encara li depara moltes decisions per prendre i noves idees per concebre&rdquo;.Per a ment privilegiada, la seva. Despr&eacute;s del seu aclamat &ldquo;Comprender el vino&rdquo;, ara arriba a les llibreries &ldquo;Los lugares del vino&rdquo;. Ballesteros torna a publicar amb Planeta Gastro per proposar una mirada renovada sobre el concepte sovint monol&iacute;tic i mal usat de terroir. Afirma, desplegant raons i evid&egrave;ncies, que el terroir el fan les persones i no els s&ograve;ls, i son els diferents terrers els que defineixen realment els vins: &ldquo;Esa idea incorpora una serie de valores humanos, entre los que se incluyen la ambici&oacute;n por conocer, el deseo de mejorar lo que nos rodea, la conciencia de asegurar la resiliencia vital del lugar, por medio de una complejidad biol&oacute;gica m&aacute;xima&rdquo;.Dibuixa, est&agrave; clar, un nou paradigma que exposa amb claredat. &Eacute;s una de les veus m&eacute;s respectades i admirades, amb una capacitat comunicativa i reflexiva enormes. En aquest segon llibre, s&rsquo;hi reconeix el seu amor profund pel vi. Hi va arribar perqu&egrave; el fascinaven els microorganismes, s&rsquo;hi va quedar perqu&egrave; li va agradar molt el vi - tot i no dedicar-s&rsquo;hi professionalment- i ara ha passat a pensar-lo en profunditat, un fet que li proporciona &ldquo;m&agrave;xima felicitat&rdquo;, revela. Fins al punt que escriu: &ldquo;El vino se ha convertido, para m&iacute;, en una bella excusa para lo que realmente me importa, vivir intensamente. El vino me sirve para observar, pensar y discutir, para re&iacute;r y charlar, para relacionarme, para sentir y compartir placer, para conocer nuevos lugares y persones, y tambi&eacute;n para conocer mejor viejos lugares y amigos. Para recordar, y para saber que un d&iacute;a ser&eacute; olvidado. Para empezar y terminar&rdquo;. Ballesteros &eacute;s un intel&middot;lectual amb moltes teories compartides en aquest assaig profund i honest, per&ograve; sobretot emocionant. A les primeres p&agrave;gines, hi ha un elogi al paper sovint menystingut de la dona. Diu que el vi &ldquo;fue inventado, estoy seguro, por mujeres, que dome&ntilde;aron un proceso espont&aacute;neo - la fermentaci&oacute;n - para asegurarse alimento durante los meses duros del invierno&rdquo;. Despr&eacute;s, els homes se&rsquo;l farien seu.&Agrave;cid, morda&ccedil; i contundent es mostra el franc&egrave;s Fran&ccedil;ois Caribassa a &ldquo;Qu&eacute; es beber&rdquo;, el llibre que li ha tradu&iuml;t al castell&agrave; Planeta Gastro. Procedent del m&oacute;n de la literatura i del teatre, es formar&agrave; en enologia i viticultura i posteriorment obrir&agrave; un bistrot amb amics. Actualment treballa en diferents projectes literaris, un dels quals el porta a fer una cr&iacute;tica impecable al m&oacute;n del tast de vins. Escriu sense acritud: &ldquo;Las degustaciones me aburren. Serias o l&uacute;dicas, revelan un aspecto mon&oacute;tono que se debe tanto al ritual en s&iacute; mismo como a la percepci&oacute;n rutinaria que termina por dar al vino. Se mezcla un m&eacute;todo escolar al punto de engendrar la torpeza y un aprendizaje est&eacute;ril que se aproxima a un esp&iacute;ritu de competici&oacute;n mezquino&rdquo;. Caribassa, i potser no li falta ra&oacute;, parla &ldquo;de la relaci&oacute; antiga entre el cos i el m&oacute;n, els menjars compartits a taula, mentre que ara regna la restricci&oacute;. Castiga tamb&eacute; els vicis de la professionalitzaci&oacute; del tast que han desvirtuat el vi i el seu gaudi, centrant-se en l&rsquo;escenificaci&oacute; i la repetici&oacute; de f&oacute;rmules, la competitivitat entre tastadors i entre vins i marques, privilegiant els defectes del producte en detriment de les qualitats del vi i el plaer de beure-se&rsquo;l&rdquo;, comparteix l&rsquo;editorial.En aquest sentit, l&rsquo;autor lamenta que en molts casos, el centre del tast sigui el tastador enlloc del vi. I tamb&eacute; com l&rsquo;economia ha passat per davant de la filosofia i s&rsquo;ha viscut un proc&eacute;s d&rsquo;estandarditzaci&oacute; del bebedor. &Eacute;s un llibre intens, seductor en els seus arguments. Fran&ccedil;ois Caribassa escriu amb intenci&oacute; clara de provocar: &ldquo;Contrariamente al degustador que no es m&aacute;s que un punto abstracto en la objetividad perfecta del mundo, el bebedor est&aacute; en el centro del universo precopernicano que se despliega a partir de cada una de sus experiencias. Para &eacute;l, el vino festivo, el vino de la alegr&iacute;a, no puede coincidir con el de los en&oacute;logos&rdquo;. Est&agrave; clar que hi ha diferents maneres de beure i, l&ograve;gicament, de mirar.Espasa tamb&eacute; acaba de publicar Comer con los ojos de Jorge Guiti&aacute;n, historiador de l&rsquo;art i periodista. Des de fa m&eacute;s de vint anys es dedica a escriure sobre gastronomia i turisme gastron&ograve;mic en diferents publicacions generalistes i especialitzades. Fruit de la seva primera vida i dels amplis coneixements en el m&oacute;n de l&rsquo;art, des de &ldquo;gravats de l&rsquo;Edat de Bronze, amb esgl&eacute;sies rom&agrave;niques o arquitectura contempor&agrave;nia&rdquo;, li serveixen ara per analitzar &ldquo;un total de 32 obres d&rsquo;arts lligant-les a cuiners, receptes, productes, tecnologies culin&agrave;ries, begudes, viatges i olles&rdquo;, comparteix al seu compte d&rsquo;Instagram.Del segle XII a principis del segle XX, de Persia a Galicia, de M&egrave;xic a Jap&oacute; o de Nova Anglaterra a Su&egrave;cia. En relaci&oacute; vi, hi ha diferents manifestacions analitzades amb cura. Una de les m&eacute;s conegudes &eacute;s Baco de Caravaggio. Guiti&aacute;n reflexiona: &ldquo;Y esa copa, aparentemente accesoria, es el elemento central de la narraci&oacute;n, un brindis por una nueva &eacute;poca, quiz&aacute;s m&aacute;s incierta, seguramente menos brillante, a la que Roma se asoma en esos a&ntilde;os y a la que el artista da la bienvenida desde esa mirada burlona y desencantada que lo acompa&ntilde;ar&iacute;a, ya, toda su vida&rdquo;. O una de les m&eacute;s desconegudes: Miniatura de Muhammad Ali. &ldquo;La copera, en segundo plano, espera para mitigar el dolor del rechazo o de la partida del amado con m&aacute;s vino, si fuera necesario, o para seguir alimentando la relaci&oacute;n, haci&eacute;ndola eterna. El vino, por lo tanto, es amor duradero y es tambi&eacute;n consuelo&rdquo;. A trav&eacute;s de l&rsquo;art, coneixedor &ldquo;de la iconografia religiosa lligada al pa, el vi i la vinya i la multiplicaci&oacute; de pans i peixos&rdquo;, fa una an&agrave;lisi minuciosa de cada detall gastron&ograve;mic que ha impregnat el seu repertori d&rsquo;art. ]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9533-badar-a-traves-del-vi-cinc-lectures-imprescindibles</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9533-badar-a-traves-del-vi-cinc-lectures-imprescindibles</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785157282Ruth_llibres_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Terra Alta tanca la seva campanya a botigues especialitzades amb més de 200 degustacions</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 25 Jul 2026 18:46:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Terra Alta ha tancat la primera edici&oacute; de la seva campanya a botigues especialitzades amb m&eacute;s de 200 degustacions de vins de la denominaci&oacute;, una acci&oacute; pensada per apropar el producte al consumidor de manera directa i personalitzada.Context: La campanya s&rsquo;ha desenvolupat entre el 29 de maig i el 18 de juliol en establiments especialitzats de Barcelona, Vic, Olot, Sant Cugat del Vall&egrave;s, Terrassa, Vilanova i la Geltr&uacute; i Salou-Vila-seca.Qu&egrave; sabem? Els tastos s&rsquo;han programat principalment els divendres a la tarda i els dissabtes al mat&iacute;. Entre els vins oferts hi havia diverses refer&egrave;ncies premiades en el Concurs de Vins DO Terra Alta 2026, combinades amb altres vins de la denominaci&oacute; que les botigues ja tenien en els seus estocs.Al detall: Hi han participat establiments com Viconvino, Taps Sagrada Fam&iacute;lia, Divinus, Wine Palace, Tecavins, La Branca, Vinoto Bodega, &Aacute;lava de la Cruz i Idyllica, entre d&rsquo;altres.Per qu&egrave; &eacute;s important? Segons la DO Terra Alta, la iniciativa ha contribu&iuml;t a incrementar les vendes, per&ograve; sobretot a refor&ccedil;ar la prescripci&oacute; dels vins de la denominaci&oacute; i a generar una experi&egrave;ncia m&eacute;s directa entre botigues, productors i consumidors. L&rsquo;acci&oacute; s&rsquo;ha desenvolupat amb la col&middot;laboraci&oacute; de l&#39;Observatori del vi de Catalunya, creat per recollir dades de les botigues especialitzades de Catalunya.Per acabar: La campanya encara tindr&agrave; una &uacute;ltima cita el 10 de setembre a les 19.00 h a Vinalium de Cornell&agrave; de Llobregat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9532-la-do-terra-alta-tanca-la-seva-campanya-a-botigues-especialitzades-amb-mes-de-200-degustacions</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9532-la-do-terra-alta-tanca-la-seva-campanya-a-botigues-especialitzades-amb-mes-de-200-degustacions</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202112/1200_1640779448doterraalta.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>L'INCAVI publica el primer Atles de Varietats de Vinya de Catalunya</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 25 Jul 2026 18:40:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi (INCAVI) ha publicat l&rsquo;Atles de Varietats de Vinya de Catalunya, una nova eina que permet visualitzar la distribuci&oacute; de les principals varietats cultivades al pa&iacute;s i ofereix una radiografia detallada del patrimoni vit&iacute;cola catal&agrave;.Context: L&rsquo;Atles s&rsquo;ha elaborat a partir de les dades del Registre Vitivin&iacute;cola de Catalunya (RVC) i del Sistema d&rsquo;Informaci&oacute; Geogr&agrave;fica de Parcel&middot;les Agr&iacute;coles (SIGPAC). En total, analitza 54.828 hect&agrave;rees de vinya, 76.142 parcel&middot;les vit&iacute;coles i m&eacute;s de 90 varietats.Qu&egrave; sabem? La publicaci&oacute; recull informaci&oacute; de les vinyes situades dins dels territoris de les onze denominacions d&rsquo;origen catalanes, independentment de si estan inscrites administrativament o del dest&iacute; final del ra&iuml;m. Tamb&eacute; incorpora un annex amb les 258 hect&agrave;rees de vinya situades fora de territoris DO.Al detall: Per a cada territori, l&rsquo;Atles permet consultar la distribuci&oacute; de les varietats blanques i negres majorit&agrave;ries, les varietats tradicionals minorit&agrave;ries, l&rsquo;edat de les plantacions i la seva ubicaci&oacute; segons l&rsquo;altitud. Entre les varietats m&eacute;s representatives hi apareixen el macabeu, xarel&middot;lo, parellada, garnatxa i carinyena, per&ograve; tamb&eacute; varietats minorit&agrave;ries o recuperades els darrers anys, com la malvasia de Sitges, el morenillo o el xarel&middot;lo vermell.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&rsquo;INCAVI vol que l&rsquo;Atles es converteixi en una eina de refer&egrave;ncia per a cellers, denominacions d&rsquo;origen, investigadors, universitats i administracions. Les dades poden servir per impulsar estudis sobre viticultura, sostenibilitat, gen&egrave;tica vegetal i, especialment, sobre l&rsquo;adaptaci&oacute; de la vinya als nous escenaris clim&agrave;tics. Les varietats tradicionals i minorit&agrave;ries poden tenir un paper especialment rellevant en aquest &agrave;mbit, ja que constitueixen una reserva de biodiversitat i poden oferir noves vies de resili&egrave;ncia, diferenciaci&oacute; i adaptaci&oacute;.Qu&egrave; diuen? El cap del servei d&rsquo;Enologia i Viticultura, Xo&aacute;n Elorduy, assegura que la informaci&oacute; permet &ldquo;visualitzar i comprendre millor la riquesa varietal del nostre pa&iacute;s&rdquo; i ser&agrave; clau per afrontar reptes relacionats amb la sostenibilitat, l&rsquo;adaptaci&oacute; clim&agrave;tica i la valoritzaci&oacute; del patrimoni vit&iacute;cola.Per acabar: L&rsquo;Atles de Varietats de Vinya de Catalunya es pot consultar i descarregar gratu&iuml;tament en format digital a trav&eacute;s del web de l&rsquo;INCAVI.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9531-lincavi-publica-el-primer-atles-de-varietats-de-vinya-de-catalunya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9531-lincavi-publica-el-primer-atles-de-varietats-de-vinya-de-catalunya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202111/1200_1637861179vinya_Alella_canmatons.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Tafaner, el nou vi rosat de Costers del Segre</title>
     <category>Tendències del Vi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 23 Jul 2026 14:08:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Vinos del Paseante, la col&middot;lecci&oacute; de vins singulars de Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u, ha incorporat El Tafaner 2025, un rosat de la DO Costers del Segre elaborat amb garnatxa negra. &Eacute;s la segona refer&egrave;ncia de la gamma procedent d&rsquo;aquesta denominaci&oacute; d&rsquo;origen.Context: El nou vi arriba despr&eacute;s d&rsquo;una collita 2025 que la companyia qualifica de gran qualitat, amb vins equilibrats i una intensitat arom&agrave;tica elevada. Vinos del Paseante tamb&eacute; ha presentat La Charla 2025 en format m&agrave;gnum. Es tracta d&rsquo;un blanc jove de Rueda elaborat principalment amb verdejo i amb un petit percentatge de sauvignon blanc.Qu&egrave; sabem?El Tafaner presenta un color rosa p&agrave;l&middot;lid amb tons de pr&eacute;ssec. En nas destaquen les aromes de pera i poma, amb notes de maduixa &agrave;cida, flors i herbes mediterr&agrave;nies. En boca combina fruita blanca i vermella, una acidesa marcada i un final llarg. La marca recomana servir-lo a 10 &deg;C i consumir-lo preferentment durant l&rsquo;any posterior al seu llan&ccedil;ament.El Tafaner:Surt al mercat amb un preu recomanat de 12,95 euros i est&agrave; pensat per acompanyar verdures, carns blanques, arrossos, peixos i formatges suaus. Tamb&eacute; es proposa per a plats informals com pizzes, fregits, lasanyes o pat&eacute;s. El vi ofereix aromes tropicals, especialment de mango, i notes c&iacute;triques. En boca &eacute;s fresc i untu&oacute;s, amb una acidesa integrada i un final anisat, llarg i persistent.Charla 2025: Est&agrave; pensat per a taules informals i plats com amanides, verdures, peixos, marisc, fumats, carns blanques, pasta o arrossos. El seu preu recomanat &eacute;s de 26 euros.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9529-el-tafaner-el-nou-rosat-de-costers-del-segre-que-vol-conquistar-lestiu</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/tendencies-vi/9529-el-tafaner-el-nou-rosat-de-costers-del-segre-que-vol-conquistar-lestiu</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784808764image_(61).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Guia de Vins de Catalunya incorpora el tast dels 'wine lovers'</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 23 Jul 2026 11:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Guia de Vins de Catalunya celebra aquesta setmana els tastos dels &lsquo;wine lovers&rsquo;, una de les principals novetats de la seva pr&ograve;xima edici&oacute;. En total, 170 amants del vi puntuaran 860 vins i escumosos de 188 cellers catalans per elaborar una nova classificaci&oacute; popular.El context: Els participants han tastat les mateixes refer&egrave;ncies que el panell professional va valorar els dies 9 i 10 de juny a la seu de Wine Palace de Vilamalla, a l&rsquo;Alt Empord&agrave;. En aquest cas, per&ograve;, cada persona avalua un nombre m&eacute;s redu&iuml;t de vins.Com funciona: Els tastos es fan a cegues, amb les ampolles tapades. Els participants valoren quatre aspectes relacionats amb les aromes, el gust i la impressi&oacute; global del producte, abans d&rsquo;emetre dues puntuacions generals que serveixen per calcular la nota final.On s&rsquo;han fet: Les sessions s&rsquo;han repartit entre diferents botigues Wine Palace de Catalunya. Els dies 20 i 21 de juliol hi han participat 136 tastadors distribu&iuml;ts en 26 taules a Matar&oacute;, Terrassa, Barcelona, Girona, Salou, Blanes, Ll&iacute;via, Granollers, Sant Pere de Ribes, Sant Cugat del Vall&egrave;s, Vic, Premi&agrave; de Mar, Santa Susanna i Castelldefels.Els tastos es completaran fins al divendres 25 de juliol a la seu central de Wine Palace a Vilamalla, amb participants vinculats a les botigues de l&rsquo;Empord&agrave;.La novetat: La pr&ograve;xima edici&oacute; de La Guia de Vins de Catalunya publicar&agrave; per primera vegada una doble puntuaci&oacute;: la del jurat professional i la dels &lsquo;wine lovers&rsquo;. L&rsquo;objectiu &eacute;s comparar la mirada dels experts amb la percepci&oacute; dels consumidors aficionats.Per qu&egrave; &eacute;s important? La iniciativa permetr&agrave; veure fins a quin punt coincideixen les prefer&egrave;ncies dels professionals i les del p&uacute;blic general, i oferir&agrave; als cellers una nova lectura sobre la recepci&oacute; dels seus vins.La Guia de Vins de Catalunya prepara aix&iacute; la seva XIX edici&oacute;, liderada per Marc Subir&oacute;s, coordinador editorial, i Anna Vicens, responsable de tast. La nova direcci&oacute; vol refor&ccedil;ar el paper de la publicaci&oacute; com a punt de trobada entre els cellers catalans i el consumidor final, preservant-ne la independ&egrave;ncia, la neutralitat i el rigor professional.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9528-la-guia-de-vins-de-catalunya-incorpora-el-tast-dels-wine-lovers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9528-la-guia-de-vins-de-catalunya-incorpora-el-tast-dels-wine-lovers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_17847997561200_1781239477DSC_8609_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vilarnau s'alia amb les ostres per oferir el millor maridatge a la Santa</title>
     <category>Turisme i Vi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 22 Jul 2026 21:22:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Santa incorpora aquest estiu un nou rac&oacute; dedicat als sabors atl&agrave;ntics. Isabelle Hu&icirc;tres S&eacute;lection &amp; Vilarnau Brut Nature proposa una selecci&oacute; d&rsquo;ostres franceses i irlandeses maridades amb un dels escumosos de la casa Vilarnau, en una experi&egrave;ncia pensada especialment per a l&rsquo;hora de l&rsquo;aperitiu i la posta de sol.Context: La Santa celebra aquest 2026 el seu des&egrave; aniversari a Santa Cristina d&rsquo;Aro. El market estar&agrave; obert del 3 de juliol al 30 d&rsquo;agost i tornar&agrave; a reunir gastronomia, m&uacute;sica en directe, artesania, activitats familiars i espectacles en diferents espais.Qu&egrave; sabem? El nou espai Isabelle Hu&icirc;tres S&eacute;lection &amp; Vilarnau Brut Nature servir&agrave; ostres franceses i irlandeses acompanyades de Vilarnau Brut Nature. La proposta busca unir la frescor i la salinitat de les ostres amb el perfil sec de l&rsquo;escum&oacute;s, en un format informal per gaudir al capvespre.La selecci&oacute; gastron&ograve;mica es completa amb langost&iacute; premium cuit XXL, una altra proposta centrada en el producte mar&iacute;, la frescor i l&rsquo;eleg&agrave;ncia.Per qu&egrave; &eacute;s important? El rac&oacute; refor&ccedil;a la pres&egrave;ncia del vi i els escumosos dins l&rsquo;oferta gastron&ograve;mica de La Santa. En una edici&oacute; amb 34 propostes culin&agrave;ries obertes cada dia, Vilarnau es converteix en el protagonista d&rsquo;una experi&egrave;ncia de maridatge concreta, f&agrave;cil d&rsquo;entendre i vinculada a un dels grans rituals de l&rsquo;estiu: fer l&rsquo;aperitiu sense presses.Al detall: La Santa obre cada dia de 18.00 a 1.00 hores a Santa Cristina d&rsquo;Aro. L&rsquo;entrada costa 6 euros de diumenge a divendres i 10 euros els dissabtes; els menors de 12 anys hi accedeixen gratu&iuml;tament.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9527-la-santa-estrena-un-raco-dostres-maridades-amb-vilarnau-brut-nature</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/turisme-vi/9527-la-santa-estrena-un-raco-dostres-maridades-amb-vilarnau-brut-nature</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784748593lasanta.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Gramona comença la verema més primerenca de la història del Penedès</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 22 Jul 2026 10:19:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Gramona ha comen&ccedil;at la verema aquest 22 de juliol, una data excepcionalment primerenca per al Pened&egrave;s. Els treballs han arrencat a les tres de la matinada a la vinya del Bedorc, amb la collita de chardonnay destinada a l&rsquo;elaboraci&oacute; de vins base per a escumosos. Es tracta de l&rsquo;inici de verema m&eacute;s avan&ccedil;at de la hist&ograve;ria del celler i, segons Gramona, tamb&eacute; del conjunt del Pened&egrave;s.Context: Fins ara, el r&egrave;cord de precocitat corresponia al 2023, quan la collita va comen&ccedil;ar el 26 de juliol. Enguany, Gramona ha avan&ccedil;at aquesta data quatre dies, molt lluny de les veremes de mitjan agost que encara recorden alguns dels treballadors del celler.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&rsquo;avan&ccedil;ament de la maduraci&oacute; evidencia l&rsquo;impacte de la calor sostinguda i del canvi clim&agrave;tic sobre el calendari vit&iacute;cola. Les altes temperatures i la manca de pluges dels dos &uacute;ltims mesos han accelerat el cicle del ra&iuml;m i han redu&iuml;t la mida dels grans.Qu&egrave; sabem? Gramona considera que la collita es presenta sana i amb un bon potencial qualitatiu gr&agrave;cies a les pluges de primavera, al treball de poda en verd i a la viticultura biodin&agrave;mica. Tot i aix&ograve;, retardar la verema podria provocar deshidrataci&oacute;, sobremaduraci&oacute; i p&egrave;rdua d&rsquo;acidesa, uns factors especialment sensibles en el ra&iuml;m destinat als vins base.Al detall: La collita es fa de matinada per evitar les hores de m&eacute;s calor i garantir que el ra&iuml;m arribi al celler a una temperatura d&rsquo;entre 15 i 20 graus. Aquest sistema ajuda a preservar les caracter&iacute;stiques arom&agrave;tiques de la fruita i redueix les necessitats de refrigeraci&oacute; al celler.La previsi&oacute;: Gramona espera una verema r&agrave;pida i intensa si es mantenen les temperatures elevades i l&rsquo;abs&egrave;ncia de pluges durant els pr&ograve;xims dies.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9525-gramona-comenca-la-verema-mes-primerenca-de-la-historia-del-penedes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9525-gramona-comenca-la-verema-mes-primerenca-de-la-historia-del-penedes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784709177gramona_verema2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

</channel></rss>