<?xml version="1.0"  encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0">
<channel>
 <title>Cupatges - RSS LÃ­ders del canvi</title>
 <link>https://cupatges.elnacional.cat/rss/1307/liders-canvi</link>
 <lastBuildDate>Mon, 20 Apr 2026 16:14:38 +0200</lastBuildDate>
 <language>ca-ES</language>
 <atom:link href='https://cupatges.elnacional.cat/rss/1307/liders-canvi' rel='self' type='application/rss+xml'/>
 <description> Cupatges, Vins i gastronomia a la xarxa. </description>
   <item>
     <title>Sis sommeliers catalans aspiren a ser el Millor Sommelier d'Espanya 2026</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 13 Apr 2026 11:34:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Catalunya torna a tenir un pes destacat en el panorama estatal del sommelieria.Sos professionals catalans competiran els dies 15 i 16 d&rsquo;abril per aconseguir el t&iacute;tol de Millor Sommelier d&rsquo;Espanya 2026, en el marc del Sal&oacute; de Gourmets a Madrid.Context:El concurs, organitzat dins del 31&egrave; Campionat d&rsquo;Espanya de Sommeliers Terra de Sabor, reunir&agrave; un total de 47 participants entre els millors classificats dels cert&agrave;mens auton&ograve;mics i el Top 10 estatal del 2025. La competici&oacute; se celebra a Ifema i combina proves t&egrave;cniques amb activitats formatives.Per qu&egrave; &eacute;s important?&Eacute;s una de les plataformes m&eacute;s rellevants per visibilitzar talent i traject&ograve;ria dins el sector. A m&eacute;s, refor&ccedil;a el paper del sommelier com a figura clau en la prescripci&oacute; i la cultura del vi a Espanya.Qui &eacute;s qui?La representaci&oacute; catalana estar&agrave; formada per:	Paula Cuenda (Millor Sommelier de Catalunya 2026),	Anna Casabona (2a Millor Sommelier de Catalunya 2026 i Top 10 Espanya 2025),	Chus Brion (3a Millor Sommelier de Catalunya 2026)	Joan Anton Colet (Top 10 Espanya)	Cyril Vermeulen (Top 10 Espanya 2025)	Toni Albiol (Top 10 Espanya 2025)Com funciona?La semifinal, el dimecres 15 d&rsquo;abril, inclou tastos a cegues, identificaci&oacute; de productes i una prova te&ograve;rica elaborada per la Uni&oacute; Espanyola de Sommeliers. Tamb&eacute; s&rsquo;hi afegeixen proves sorpresa i continguts audiovisuals. La jornada es completa amb dues masterclasses: una sobre els Premis Zarcillo de Castella i Lle&oacute; i una altra centrada en vins del celler Avelino Vegas.A la pr&agrave;ctica:Els participants hauran de demostrar coneixement t&egrave;cnic, capacitat sensorial i habilitats comunicatives en un format exigent i molt competitiu. La gran final se celebrar&agrave; el dijous 16 d&rsquo;abril amb els tres millors classificats. Abans, es donar&agrave; a con&egrave;ixer el Top 10 del concurs, que assegura pla&ccedil;a per a la seg&uuml;ent edici&oacute;.En profunditat:En l&rsquo;edici&oacute; del 2025, la guanyadora va ser Marta Cotizas, vinculada a El Celler de Can Roca, consolidant el pes catal&agrave; en aquest tipus de competicions. M&eacute;s enll&agrave; del t&iacute;tol, el campionat &eacute;s un aparador de talent i una eina de projecci&oacute; per a una professi&oacute; cada cop m&eacute;s estrat&egrave;gica dins el m&oacute;n del vi i la gastronomia.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9402-sis-sommeliers-catalans-aspiren-a-ser-el-millor-sommelier-despanya-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9402-sis-sommeliers-catalans-aspiren-a-ser-el-millor-sommelier-despanya-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202604/1200_1776073207260410_FotoNPPrevia_fotodel25_B_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Relleu a la direcció del Celler Kripta</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 07 Apr 2026 19:43:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Celler Kripta inicia una nova etapa. La fam&iacute;lia ha nomenat Lali Torell&oacute; com a nova directora general i consellera delegada, en un moviment que consolida el relleu generacional i refor&ccedil;a l&rsquo;estructura de gesti&oacute; del celler.Context:El canvi arriba despr&eacute;s que Gemma Torell&oacute; hagi decidit deixar la direcci&oacute; executiva en complir 65 anys. La decisi&oacute; s&rsquo;havia anticipat i la fam&iacute;lia ha optat per una continu&iuml;tat interna, apostant per una figura amb experi&egrave;ncia pr&egrave;via dins l&rsquo;empresa.Qui &eacute;s qui?Lali Torell&oacute; &eacute;s llicenciada en Ci&egrave;ncies Econ&ograve;miques, amb formaci&oacute; als Estats Units i una traject&ograve;ria vinculada a la gesti&oacute; financera internacional i la direcci&oacute; empresarial. Ja havia estat directiva de la companyia. La nova estructura queda definida aix&iacute;:	Agust&iacute; Torell&oacute; Mata, president honorari	Alex Torell&oacute;, direcci&oacute; de viticultura i enologia	Gemma Torell&oacute;, RRPP i comunicaci&oacute;	Lali Torell&oacute;, direcci&oacute; general i consellera delegadaPer qu&egrave; &eacute;s important?El moviment refor&ccedil;a un model de govern familiar professionalitzat, amb separaci&oacute; clara de funcions i continu&iuml;tat en les &agrave;rees clau: vinya, elaboraci&oacute;, marca i gesti&oacute;.Qu&egrave; sabem?La reincorporaci&oacute; de Lali Torell&oacute; apunta a una voluntat de consolidar el projecte a llarg termini, mantenint l&rsquo;ADN familiar per&ograve; amb un enfoc m&eacute;s estructurat en la gesti&oacute;.Per &uacute;ltim:Celler Kripta afronta aquesta nova etapa amb una direcci&oacute; coral, on cada membre de la fam&iacute;lia assumeix un rol espec&iacute;fic dins d&rsquo;un model cada cop m&eacute;s orientat a empresa.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9395-relleu-a-la-direccio-del-celler-kripta</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9395-relleu-a-la-direccio-del-celler-kripta</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202604/1200_1775584025image002_(3)_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Pere Campos, reelegit president-degà de l'Associació Catalana d'Enòlegs</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 23 Feb 2026 16:22:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Pedro Campos ha estat reelegit president-deg&agrave; de l&rsquo;Associaci&oacute; Catalana d&rsquo;En&ograve;legs i del Col&middot;legi d&rsquo;En&ograve;legs i En&ograve;logues de Catalunya en el marc de la 42a Assemblea General, celebrada al VINSEUM de Vilafranca del Pened&egrave;s. El resultat consolida una l&iacute;nia de treball centrada en la defensa de la professi&oacute;, el coneixement t&egrave;cnic i el paper del vi com a expressi&oacute; de cultura, paisatge i identitat.Context:La 42a Assemblea General de l&rsquo;Associaci&oacute; Catalana d&rsquo;En&ograve;legs i del Col&middot;legi d&rsquo;En&ograve;legs i En&ograve;logues de Catalunya s&rsquo;ha celebrat aquest dissabte al VINSEUM, a Vilafranca del Pened&egrave;s. La cita ha servit per renovar c&agrave;rrecs i marcar les l&iacute;nies estrat&egrave;giques del col&middot;lectiu professional.Qu&egrave; sabem?	Pedro Campos ha estat reelegit president-deg&agrave; de l&rsquo;Associaci&oacute; i del Col&middot;legi.	La reelecci&oacute; certifica la confian&ccedil;a del col&middot;lectiu en el seu projecte.	L&rsquo;objectiu central &eacute;s refor&ccedil;ar la professi&oacute; i defensar els valors t&egrave;cnics, culturals i socials de l&rsquo;enologia catalana.Qu&egrave; diu?Durant l&rsquo;assemblea, Campos ha subratllat que el vi &ldquo;no &eacute;s nom&eacute;s un producte; &eacute;s cultura, paisatge i identitat&rdquo;, i ha defensat la necessitat d&rsquo;un col&middot;legi professional fort, arrelat al territori i comprom&egrave;s amb el sector.Tamb&eacute; ha remarcat que assumeix el nou mandat &ldquo;amb humilitat i determinaci&oacute;&rdquo; en un moment de grans reptes per al sector vitivin&iacute;cola.En profunditat:En aquesta nova etapa, la presid&egrave;ncia aposta per la continu&iuml;tat de pol&iacute;tiques orientades a:	Refor&ccedil;ar el reconeixement t&egrave;cnic i institucional dels en&ograve;legs i en&ograve;logues.	Potenciar la formaci&oacute;, la innovaci&oacute; i l&rsquo;intercanvi de coneixement.	Promoure la sostenibilitat i la competitivitat del vi catal&agrave; als mercats.	Consolidar la figura professional com a referent dins l&rsquo;&agrave;mbit vitivin&iacute;cola.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9350-pere-campos-reelegit-presidentdega-de-lassociacio-catalana-denolegs</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9350-pere-campos-reelegit-presidentdega-de-lassociacio-catalana-denolegs</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202602/1200_1771860528Imatge_Assemblea_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Aquesta és la "Millor Sommelier de Catalunya 2026"</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 10 Feb 2026 09:28:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Paula Cuenda Lucena ha estat proclamada Millor Sommelier de Catalunya 2026 en el concurs organitzat per l&rsquo;Associaci&oacute; Catalana de Sommeliers (ACS), celebrat al F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona. Una edici&oacute; especialment rellevant per la pres&egrave;ncia de tres dones a la final.Context: El certamen ha reunit 12 sommeliers professionals, amb proves te&ograve;riques i pr&agrave;ctiques repartides en dues fases (mat&iacute; i tarda), i una final oberta al p&uacute;blic amb servei, tast, maridatge i prova sorpresa.Qu&egrave; sabem?La guanyadora del concurs &eacute;s Paula Cuenda Lucena, cap de sommeliers del restaurant Villa Mas. Les altres dues finalistes han estat Anna Casabona Par&iacute;s, sommelier de Juv&eacute; &amp; Camps, que ha obtingut la segona posici&oacute;, i Chus Brion, professora del Barcelona Culinary HUB, que ha quedat tercera. L&rsquo;edici&oacute; 2026 ha destacat especialment per la visibilitzaci&oacute; del talent femen&iacute; i pel nivell t&egrave;cnic elevat de totes les proves.Qui &eacute;s qui?Paula Cuenda Lucena s&rsquo;ha format al CETT - Universitat de Barcelona i disposa del t&iacute;tol WSET 3. Actualment exerceix com a Head Sommelier del restaurant Villa Mas. Al llarg de la seva traject&ograve;ria professional ha treballat en establiments de refer&egrave;ncia com el Normal (Celler de Can Roca), l&rsquo;Espai Mas Marroch i el Vraba Restaurant. &Eacute;s especialista en vins i en gesti&oacute; de cuina, i ha completat la seva formaci&oacute; amb estades a restaurants com Les Cols, Fonda Xec i el mateix Celler de Can Roca.Les tres finalistes, Paula Cuenda, Chus Brion i Anna Casabona Foto: ACSAl detall:La competici&oacute; s&rsquo;ha estructurat en una semifinal i una final. A la semifinal, els participants han afrontat un examen escrit de seixanta preguntes, un tast comentat per escrit de quatre begudes &mdash;dos vins i dos productes a identificar&mdash; i una prova de barista centrada en el servei del caf&egrave;. La final pr&agrave;ctica ha incl&ograve;s una prova sorpresa, que enguany ha estat l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;un c&ograve;ctel pisco sour, aix&iacute; com exercicis de servei, presa de comanda, maridatge, decantaci&oacute;, correcci&oacute; d&rsquo;una carta err&ograve;nia i tast. Al llarg de les proves s&rsquo;han plantejat q&uuml;estions d&rsquo;enologia, geografia vitivin&iacute;cola, viticultura i denominacions d&rsquo;origen com la DO Cava, la DO M&agrave;laga o la DO Costers del Segre.Jurat i Comit&egrave; T&egrave;cnic:El Comit&egrave; T&egrave;cnic del concurs ha estat format per Carles Aymerich, Josep Pelegr&iacute;n i Ferran Vila. A la final s&rsquo;hi han sumat com a membres del jurat Anna Vicens, Laura Tejero, Marianna Su&aacute;rez, Alicia Juher i Rafa Bellido.Nit dels Sommeliers 2026La jornada culmina amb la Nit dels Sommeliers 2026 al restaurant Esperit Roca, amb un sopar maridat a c&agrave;rrec de Josep Roca.Premis ACS 2026	Millor Iniciativa Solid&agrave;ria: Coopera-agrari.	Traject&ograve;ria professional: Toni Gerez.	Millor Oferta Enotur&iacute;stica: Sangen&iacute;s i Vaqu&eacute;.	Millor Sala de Restaurant: Cinc Sentits.	Millor Comunicador: Ramon Franc&agrave;s.	Soci d&rsquo;Honor: Marc Gasol.Homenatge:L&rsquo;ACS ha previst un emotiu record a Vict&ograve;ria Ib&aacute;&ntilde;ez &ldquo;Vicky&rdquo;, sommelier i vicepresidenta de l&rsquo;associaci&oacute;, traspassada aquest estiu, en reconeixement a la seva traject&ograve;ria i comprom&iacute;s amb la professi&oacute;.Per acabar:El Concurs Millor Sommelier de Catalunya 2026 consolida el seu paper com a term&ograve;metre del talent i l&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia de la sommeleria catalana, amb una edici&oacute; que marca un punt d&rsquo;inflexi&oacute; en visibilitat, rigor i representativitat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9331-aquesta-es-la-millor-sommelier-de-catalunya-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9331-aquesta-es-la-millor-sommelier-de-catalunya-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202602/1200_1770713083260209_ACS_MillorSommelier_PaulaCuenda_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Els Premis Isabel Mijares reconeixen onze dones referents del sector del vi a Barcelona Wine Week</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 03 Feb 2026 10:59:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El talent femen&iacute; ha tornat a situar-se al centre del relat a la Barcelona Wine Week. Els Premis Isabel Mijares han distingit onze dones que, des de perfils i disciplines diverses, contribueixen a fer avan&ccedil;ar el sector del vi amb lideratge, coneixement, innovaci&oacute; i capacitat d&rsquo;inspiraci&oacute;.Context:La Barcelona Wine Week ha acollit aquest dilluns la segona edici&oacute; dels Premis Isabel Mijares, uns guardons impulsats per Mujeres del Vino amb la voluntat d&rsquo;honorar la traject&ograve;ria de l&rsquo;en&ograve;loga Isabel Mijares i, alhora, visibilitzar el paper decisiu de les dones en la transformaci&oacute; del sector vitivin&iacute;cola.Qu&egrave; sabem?L&rsquo;acte s&rsquo;ha celebrat a l&rsquo;Auditori de Premsa del sal&oacute; i ha posat en valor l&rsquo;aportaci&oacute; femenina en fins a onze &agrave;mbits professionals, que abracen des de la viticultura i l&rsquo;enologia fins a la direcci&oacute; de cellers, la recerca, la comunicaci&oacute;, l&rsquo;enoturisme o la gastronomia. Els premis volen recon&egrave;ixer traject&ograve;ries consolidades i projectes emergents que ajuden a construir un sector m&eacute;s divers, inclusiu i representatiu.Les guardonades:	Dona Sommelier: Carmen Garrobo (Escuela Espa&ntilde;ola de Cata, Madrid)	Dona Nova Generaci&oacute; / Nou Projecte: Amor L&oacute;pez (Bodegas Erupci&oacute;n, DO Lanzarote)	Dona Comercial del Vi / Brand Ambassador: Isabel V&aacute;zquez (Perelada)	Dona Viticultora: Marta Casas (Par&eacute;s Balt&agrave;, DO Pened&egrave;s)	Dona Xef &middot; Wine Lover: Carme Ruscalleda	Dona Comunicaci&oacute; / Divulgaci&oacute;: Amaia Soto (The Way We Wine Now)	Dona Directora de Celler: Mar&iacute;a del Yerro (Alonso del Yerro, DO Ribera del Duero)	Dona En&ograve;loga: Maite Calvo (Bodegas Bilba&iacute;nas, DOCa Rioja)	Dona Enoturisme: Carmen Bengoechea (Vivanco)	Dona Eno-Investigaci&oacute;: Adriana Ochoa (Bodegas Ochoa, DO Navarra)	Dona de l&rsquo;Any - Innovadora i Inspiradora: Jancis RobinsonL&rsquo;acte ha estat condu&iuml;t per la comunicadora i sommelier Meritxell Falgueras i per l&rsquo;en&ograve;loga Anne Cannan, fundadores de Mujeres del Vino, refor&ccedil;ant el car&agrave;cter coral i transversal de la iniciativa.Per qu&egrave; &eacute;s important?Aquests guardons consoliden un espai de reconeixement necessari en un sector on el lideratge femen&iacute; ha estat hist&ograve;ricament poc visible. Posar nom i cognoms a aquestes traject&ograve;ries ajuda a generar referents, normalitzar la diversitat i projectar nous models professionals.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9316-els-premis-isabel-mijares-reconeixen-onze-dones-referents-del-sector-del-vi-a-barcelona-wine-week</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9316-els-premis-isabel-mijares-reconeixen-onze-dones-referents-del-sector-del-vi-a-barcelona-wine-week</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202602/1200_1770113034image002_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Els vins d'autora, protagonistes a la Barcelona Wine Week 2026</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 03 Feb 2026 10:53:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Els vins d&rsquo;autora han marcat l&rsquo;inici de Barcelona Wine Week 2026 amb una sessi&oacute; que reivindica la dona com a creadora i garant d&rsquo;identitat en el sector del vi. Vuit en&ograve;logues de refer&egrave;ncia han compartit vins personals, in&egrave;dits i de producci&oacute; limitada, convertint l&rsquo;obertura del sal&oacute; en una declaraci&oacute; clara sobre talent, autoria i llegat.Context:La sisena edici&oacute; de la Barcelona Wine Week ha aixecat el tel&oacute; amb una declaraci&oacute; d&rsquo;intencions clara: posar el focus en el factor hum&agrave; com a llegat a preservar. En aquest marc, la segona edici&oacute; del tast guiat Vins d&rsquo;Autora ha situat la mirada en la figura de l&rsquo;en&ograve;loga com a autora, creadora i transmissora d&rsquo;identitat dins el sector del vi.Qu&egrave; sabem?La sessi&oacute; inaugural, condu&iuml;da per la presentadora i sommelier Meritxell Falgueras, ha reunit vuit en&ograve;logues de DO clau de l&rsquo;Estat en un tast organitzat per Mujeres del Vino i Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u.	L&rsquo;objectiu: visibilitzar el paper de la dona en el vi i recon&egrave;ixer-la com a autora de vins amb signatura pr&ograve;pia, capa&ccedil;os d&rsquo;explicar territori, traject&ograve;ria i mirada personal.A la pr&agrave;ctica:Prop de 70 assistents han tastat vins singulars, molts d&rsquo;ells in&egrave;dits, d&rsquo;edici&oacute; molt limitada o fruit d&rsquo;experiments enol&ograve;gics. Les propostes han recorregut territoris com Pened&egrave;s, Priorat, Empord&agrave;, Lleida, Rioja, Navarra, Ribera del Duero i Tenerife, amb vins que destacaven per anyades antigues, varietats ancestrals o vinificacions poc habituals.Al detall:Cada en&ograve;loga ha presentat una creaci&oacute; secreta i personal, concebuda com a exercici d&rsquo;autoria. Des d&rsquo;un cava monovarietal de parellada amb nom&eacute;s cent ampolles, fins a blancs de guarda, rosats de producci&oacute; m&iacute;nima o vins de vinyes velles elaborats amb m&iacute;nima intervenci&oacute;. Propostes que comparteixen una mateixa idea: el vi com a expressi&oacute; &iacute;ntima del coneixement, l&rsquo;experi&egrave;ncia i el vincle amb el territori.Per qu&egrave; &eacute;s important?M&eacute;s enll&agrave; del tast, Vins d&rsquo;Autora consolida un relat necessari en el sector: el reconeixement de la dona no nom&eacute;s com a t&egrave;cnica o gestora, sin&oacute; com a creadora amb veu pr&ograve;pia. En un moment de canvi i revisi&oacute; del model vitivin&iacute;cola, aquest tipus d&rsquo;iniciatives ajuden a construir un llegat m&eacute;s inclusiu, divers i fidel a la realitat del vi actual.En profunditat:L&rsquo;obertura de BWW 2026 amb aquesta sessi&oacute; no &eacute;s casual. Situa el talent femen&iacute; al centre del discurs i connecta plenament amb el lema d&rsquo;aquesta edici&oacute;. Els vins d&rsquo;autora no nom&eacute;s parlen de varietats o de s&ograve;ls, sin&oacute; de decisions, sensibilitat i responsabilitat generacional.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9315-els-vins-dautora-protagonitzen-lobertura-de-barcelona-wine-week-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9315-els-vins-dautora-protagonitzen-lobertura-de-barcelona-wine-week-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202602/1200_1770112632unnamed_(14)_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Eva Plazas Torné assumeix la direcció i l'enologia de Vilarnau, rellevant Damià Deàs</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 27 Jan 2026 21:00:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El relleu es produeix despr&eacute;s d&rsquo;un per&iacute;ode de treball conjunt entre Eva Plazas i Dami&agrave; De&agrave;s, figura clau en la hist&ograve;ria recent de Vilarnau. La nova etapa s&rsquo;inicia el 2026 amb l&rsquo;objectiu de consolidar un estil ja reconegut, sense renunciar a la innovaci&oacute; ni a l&rsquo;arrelament al Pened&egrave;s.Qui &eacute;s?Nascuda a Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia, Eva Plazas Torn&eacute; est&agrave; vinculada a Vilarnau des de 1996. &Eacute;s enginyera t&egrave;cnica agr&iacute;cola, m&agrave;ster en Viticultura i Enologia per la UPC, amb formaci&oacute; en m&agrave;rqueting i comunicaci&oacute; del vi (UIC) i certificaci&oacute; WSET Level 2. Ha desenvolupat tota la seva traject&ograve;ria dins del celler, passant pel laboratori, el control de qualitat i diferents responsabilitats t&egrave;cniques i enol&ograve;giques.Qu&egrave; diu?Eva Plazas afirma que la seva passi&oacute; pel vi i el cava va comen&ccedil;ar fa m&eacute;s de trenta anys, durant les primeres pr&agrave;ctiques al sector, i que cada etapa ha refor&ccedil;at el seu vincle amb la viticultura i la terra. Subratlla tamb&eacute; la confian&ccedil;a de Gonz&aacute;lez Byass en l&rsquo;equip i el coneixement del territori com a clau per crear caves amb identitat pr&ograve;pia i una expressi&oacute; honesta de l&rsquo;origen.Qu&egrave; sabem?	Forma part activa de l&rsquo;ecosistema del cava: &eacute;s vocal i mestra de cerim&ograve;nies de la Confraria del Cava, membre dels comit&egrave;s de tast del Consell Regulador del Cava i de la DO Pened&egrave;s, i presidenta de CAVAWOMEN, el col&middot;lectiu que impulsa la visibilitat de les dones del sector. El seu perfil destaca per la proximitat amb els viticultors, la defensa de la qualitat i la capacitat de transmetre l&rsquo;ess&egrave;ncia del cava.	L&#39;Eva recull el testimoni de Dami&agrave; De&agrave;s i Gual, que deixa la direcci&oacute; despr&eacute;s de quaranta anys vinculats a Vilarnau i m&eacute;s de vint com a gerent. El seu llegat inclou fites com la introducci&oacute; pionera del Pinot Noir al Pened&egrave;s i l&rsquo;aposta per les zones altes del Pened&egrave;s Superior.Per qu&egrave; &eacute;s important?El nomenament refor&ccedil;a la continu&iuml;tat del projecte Vilarnau en un moment clau per al cava ecol&ograve;gic. Consolida un lideratge femen&iacute; amb traject&ograve;ria interna, coneixement t&egrave;cnic i visi&oacute; de futur, alineat amb els valors de sostenibilitat, qualitat i identitat territorial.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9304-eva-plazas-torne-assumeix-la-direccio-i-lenologia-de-vilarnau-rellevant-damia-deas</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9304-eva-plazas-torne-assumeix-la-direccio-i-lenologia-de-vilarnau-rellevant-damia-deas</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202006/1200_1591174090vilarnau.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Ricard Rofes, Scala Dei: «amb el canvi climàtic, haurem d'anar a més alçada i orientacions nord»</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 21 Jan 2026 12:03:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Scala Dei no &eacute;s nom&eacute;s un nom: &eacute;s un punt d&rsquo;inici. Aqu&iacute;, a tocar de la Cartoixa d&rsquo;Escaladei, es pot explicar el Priorat com a territori vitivin&iacute;cola des del segle XII, quan els monjos van portar coneixement agron&ograve;mic i d&rsquo;elaboraci&oacute; i van convertir el vi en motor econ&ograve;mic i de poder.Ricard Rofes (en&ograve;leg del celler) ho resumeix amb una idea doble: d&rsquo;una banda, la hist&ograve;ria. D&rsquo;altra banda, la geologia i l&rsquo;altitud. Scala Dei &eacute;s al l&iacute;mit exacte entre la llicorella (pissarra, el s&ograve;l ic&ograve;nic del Priorat, que dona densitat i profunditat) i els s&ograve;ls argilocalcaris (on la garnatxa pot guanyar finor, acidesa i tensi&oacute;).El celler treballa, aproximadament, amb un 50% de vinyes sobre llicorella i un 50% sobre argila i calcari, a cotes que van dels 400 als 800 metres. Aquesta difer&egrave;ncia d&rsquo;al&ccedil;ada pot suposar entre 4 i 5 setmanes de desfasament en el cicle vegetatiu: quan a baix comen&ccedil;a el verol, a dalt encara falten setmanes.(Sergi Cort&eacute;s): Es pot dir que els primers vins del Priorat es van fer aqu&iacute;?(Ricard Rofes): Si parlem d&rsquo;hist&ograve;ria llarga, s&iacute;: des del segle XII, amb els monjos de la Cartoixa. Si parlem de la primera ampolla embotellada i etiquetada en origen, jo ho situo en el Cartoixa 1974. Ho dic perqu&egrave; abans hi havia ampolles que deien &ldquo;Priorat&rdquo;, per&ograve; sovint eren vins comprats a granel, embotellats fora i etiquetats com a Priorat.Quan dius &ldquo;Priorat&rdquo;, de qu&egrave; parlem exactament?&ldquo;Priorat&rdquo; vol dir les terres del Priorat. A partir del segle XII, els monjos aporten coneixement de com cuidar la vinya i elaborar vi, i el vi esdev&eacute; tamb&eacute; una manera de comercialitzar i generar recursos.Anem a les vinyes. Qu&egrave; t&eacute; d&rsquo;especial la vostra zona dins del Priorat?El Priorat, al centre, &eacute;s sobretot llicorella: pissarra que dona tipicitat, densitat i profunditat. Per&ograve; Scala Dei &eacute;s a la banda nord, m&eacute;s alta, i just al l&iacute;mit on s&rsquo;acaba la llicorella i comencen els s&ograve;ls argilocalcaris, que s&oacute;n molt t&iacute;pics a Catalunya. Aix&ograve; ens dona dues cares: la profunditat de la pissarra i la finor dels s&ograve;ls d&rsquo;argila i calcari quan puges cap al Montsant.Per tant, teniu vinya tant en llicorella com en argila i calcari.S&iacute;: 50% llicorella i 50% argilocalcari. La llicorella ens dona tipicitat de Priorat i una maduraci&oacute; molt marcada. L&rsquo;argila i el calcari, a m&eacute;s al&ccedil;ada, ens aporten finor, eleg&agrave;ncia, acidesa m&eacute;s alta i pH m&eacute;s baix. &Eacute;s un estil que, comparat amb zones m&eacute;s centrals del Priorat, sovint resulta una mica m&eacute;s fresc.Per aix&ograve; dedu&iuml;m que la Cartoixa de Scala Dei &eacute;s on &eacute;s per alguna cosa...Els monjos sabien qu&egrave; feien. La Cartoixa est&agrave; sobre terreny calcari, perqu&egrave; el calcari &eacute;s m&eacute;s impermeable i facilita trobar fonts d&rsquo;aigua. La llicorella drena molt, i &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil tenir aigua abundant.Estem parlant d&#39;unes altituds de...Les vinyes m&eacute;s baixes, venint de Poboleda o la Vilella Alta cap a Escaladei, estan a partir d&rsquo;uns 400 metres. La m&eacute;s alta, a Masdeu, &eacute;s cap als 800 metres. I 400 metres de difer&egrave;ncia, amb el s&ograve;l, es tradueixen en 4 o 5 setmanes de difer&egrave;ncia en el cicle: verol i verema poden anar gaireb&eacute; un mes desfasats.Els monjos a ho ten&iacute;en clar oi?S&iacute;. Hi ha un escrit del 1624, que ve a dir: quan s&rsquo;hagin de plantar vinyes al terme de casa, cal tenir en compte que no totes les varietats s&oacute;n bones per ser terra freda (al&ccedil;ada). I conclou que aqu&iacute; conv&eacute; plantar garnatxa i &ldquo;matar&oacute;&rdquo; (probablement monastrell), i que varietats productives com la malvasia de Falset aqu&iacute; no es donen b&eacute;. Hist&ograve;ricament, a Escaladei, hi havia sobretot garnatxa.Avui el mercat premia m&eacute;s frescor que extracci&oacute;. Aix&ograve; us juga a favor?Avui, s&iacute;: m&eacute;s acidesa, menys concentraci&oacute; extrema, colors menys opacs&hellip; El mercat ho accepta millor. Per&ograve; als 90 i inicis 2000 la moda era molta fusta, molt color i molta extracci&oacute;, i aix&ograve; ens jugava en contra. En tot cas, nosaltres no fem vi per perseguir modes: fem vi perqu&egrave; expliqui el lloc d&rsquo;on ve el ra&iuml;m. La moda &eacute;s un p&egrave;ndol: si tu et mantens al teu lloc, et passar&agrave; dos cops per davant. Si vas perseguint-la, no l&rsquo;atrapes mai.Treballes dins d&rsquo;un gran grup, Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u. Tens llibertat real o et condiciona la part comercial del celler?En el cas de Codorn&iacute;u, &eacute;s un avantatge estar dins un gran grup: tenim llibertat total per prendre decisions. I a m&eacute;s aprens m&eacute;s r&agrave;pid perqu&egrave; compartim experi&egrave;ncies entre cellers: trobades, problemes de camp, decisions t&egrave;cniques&hellip; De vegades no t&rsquo;aplica, per&ograve; d&rsquo;altres trobes una idea que et resol un tema concret. I una cosa important: dins el grup, a cada celler l&rsquo;en&ograve;leg &eacute;s de la zona. Aix&ograve; &eacute;s molt important.Per&ograve; hi ha un l&iacute;mit: si no es vengu&eacute;s, passaria factura.Evidentment hi ha un marge dins el qual t&rsquo;has de moure. No pots fer &ldquo;frikades&rdquo; que trenquin el sentit del projecte. Per exemple: no puc convertir tota la producci&oacute; a &ldquo;vins naturals&rdquo; perqu&egrave; no encaixa amb un celler cl&agrave;ssic i amb segles d&rsquo;hist&ograve;ria com Scala Dei.Parlant de &ldquo;vi natural&rdquo;: quin &eacute;s el teu punt de vista sobre els vins anomenats &quot;de m&iacute;nima intervenci&oacute;&quot;?La &ldquo;m&iacute;nima intervenci&oacute;&rdquo; no existeix. A la verema i elaborant prens cent decisions cada dia: quan veremes, temperatura, rapa, crian&ccedil;a&hellip; Sobre &ldquo;natural&rdquo;: o tots els vins s&oacute;n naturals o cap. Jo vull que el vi sigui bo. I despr&eacute;s ja discutirem definicions.I el tema dels sulfits?El sulfur&oacute;s &eacute;s una eina antiga (els romans ja l&rsquo;usaven). Massa &eacute;s dolent, per&ograve; massa poc tamb&eacute; pot ser dolent per qualitat i estabilitat. I hi ha un punt clau a Scala Dei: els nostres pH m&eacute;s baixos permeten embotellar amb sulfurosos totals baixos perqu&egrave; el sulfur&oacute;s &ldquo;actiu&rdquo; treballa millor. Estem embotellant vins de crian&ccedil;a per sota de 80 de sulfur&oacute;s total. I, personalment, prefereixo un mal de cap per sulfur&oacute;s que un mal de cap per histamina: si no controles bacteris l&agrave;ctics, poden generar histamina i aix&ograve; &eacute;s pitjor.Dimensionem el celler: quantes ampolles feu i com &eacute;s el portfoli?En un any &ldquo;normal&rdquo; (sense sequera extrema), entrem entre 250.000 i 300.000 quilos de ra&iuml;m. Aix&ograve; es tradueix en unes 160.000 a 200.000 ampolles anuals (aproximadament). El vi amb m&eacute;s volum &eacute;s Lo Prior, que al PVP est&agrave; entre 25 i 30 euros segons on el compris. Per sota hi ha Tribut, un vi d&rsquo;anyada (no m&rsquo;agrada dir-ne &ldquo;jove&rdquo;) que aguanta perfectament 4, 5 o 6 anys. El buc ins&iacute;gnia &eacute;s Cartoixa, amb l&rsquo;origen simb&ograve;lic del 1974. I despr&eacute;s hi ha les garnatxes de vinya hist&ograve;rica (una sola vinya): menys ampolles, m&eacute;s prestigi, m&eacute;s puntuacions. Per&ograve; avui vendre negres cars i amb graduacions altes &eacute;s m&eacute;s complicat: el mercat ha canviat.El canvi clim&agrave;tic: qu&egrave; heu fet i qu&egrave; podeu fer?El canvi clim&agrave;tic &eacute;s aqu&iacute; i &eacute;s gaireb&eacute; impossible &ldquo;lluitar-hi&rdquo; com si el pogu&eacute;ssim revertir. Podem actuar perqu&egrave; vagi m&eacute;s lent. A nivell vit&iacute;cola, es veu clar: vinyes que abans es collien a inicis d&rsquo;octubre a 13,5&ordm; amb pell madura, ara per aconseguir el mateix has d&rsquo;avan&ccedil;ar 2 o 3 setmanes i sovint est&agrave;s a 14 o 14,5&ordm;.L&rsquo;al&ccedil;ada torna a ser el vostre &ldquo;escut&rdquo;?Exacte. Les vinyes altes comencen la maduraci&oacute; m&eacute;s tard i s&rsquo;escapen de les calors fortes de ple estiu. I hi ha un altre punt interessant: hist&ograve;ricament aqu&iacute; no madurava carinyena perqu&egrave; &eacute;s de cicle llarg. Ara, a zones baixes, ens plantegem plantar-ne perqu&egrave; el cicle ja dona temps a madurar-la. Aix&ograve; t&rsquo;indica el canvi.Quines pr&agrave;ctiques heu ajustat?R: Podar m&eacute;s curt per reduir c&agrave;rrega, no treure &ldquo;cavalls&rdquo; (rebrots) per tenir m&eacute;s ombra, i gestionar cobertes vegetals segons l&rsquo;any. Fa 20-25 anys, aix&ograve; era impensable: es buscava que el sol &ldquo;toqu&eacute;s&rdquo; el ra&iuml;m. Ara, sovint busques el contrari.Com veus el futur del Priorat: m&eacute;s vins blancs? M&eacute;s reg? M&eacute;s al&ccedil;ada?Si continua el canvi clim&agrave;tic, haurem d&rsquo;anar a m&eacute;s al&ccedil;ada i orientacions nord. Ser&agrave; dif&iacute;cil mantenir exposicions sud en zones baixes. I s&iacute;: caldr&agrave; gestionar el reg si hi ha aigua. Amb llicorella, l&rsquo;aigua &eacute;s especialment complicada. Sobre els vins blancs: el Priorat t&eacute; orografia i orientacions per fer blancs bons en llocs concrets, per&ograve; no crec que pugui arribar a produ&iuml;r un 40% o un 50% de blancs. Hi ha llocs ideals, per&ograve; no &ldquo;tants&rdquo;. Els blancs han de ser frescos i bevibles, no densos i pesats.Vosaltres feu un vi blancS&iacute;, per&ograve; &eacute;s molt petit i nom&eacute;s el venem a la botiga del celler. Es diu Massiva: est&agrave; a dalt, sobre s&ograve;l d&rsquo;argila, orientaci&oacute; est (sense el sol fort de tarda). Garnatxa blanca i una mica de macabeu, i dona una garnatxa blanca fresca.El Perfil de Ricard RofesUn hobby: Caminar per la muntanya, fer rutes. I darrerament m&rsquo;ha enganxat recuperar fustes antigues: portes, escales&hellip; treballar-les.Un lloc per viure? La Torre de Fontaubella.Un lloc per anar de vacances? El sud-est de Fran&ccedil;a, a l&rsquo;altre costat dels Pirineus.Un plat preferit? La carn d&rsquo;olla de l&#39;Escudella. I si fos estiu: patata i bajoca.Un ingredient que detestis? Les cols de Brussel&middot;les. I el br&ograve;quil.Un vi negre: Francesco Rinaldi (Barolo).Un rosat: Muga Rosado.Un blanc: M&rsquo;interessen molt els vins de pasto, de Jerez. O una manzanilla.Un escum&oacute;s: Un escum&oacute;s australi&agrave; fet amb syrah, de SeppeltUna DO o zona &ldquo;a seguir&rdquo;: Ultimament he tastat coses molt bones d&#39;Arribes del Duero.Amb qui faries una sobretaula llarga? &Ograve;scar Camps, d&#39;Open ArmsAcaba la frase: &quot;als vins catalans els falta&quot;: Que ens els creguem m&eacute;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9296-ricard-rofes-scala-dei-amb-el-canvi-climatic-haurem-danar-a-mes-alcada-i-orientacions-nord</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9296-ricard-rofes-scala-dei-amb-el-canvi-climatic-haurem-danar-a-mes-alcada-i-orientacions-nord</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202601/1200_1769014480Ricard_Rofes_(4).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Dotze sommeliers competiran per ser el Millor Sommelier de Catalunya 2026</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 16 Jan 2026 17:30:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona ser&agrave; l&rsquo;escenari, el dilluns 9 de febrer, del Concurs Millor Sommelier de Catalunya 2026, una de les cites m&eacute;s rellevants del calendari professional del vi al pa&iacute;s, organitzada per l&rsquo;Associaci&oacute; Catalana de Sommeliers (ACS).Context:El concurs reunir&agrave; dotze sommeliers professionals &mdash;homes i dones&mdash; procedents de les quatre demarcacions catalanes. L&rsquo;objectiu &eacute;s posar en valor la professi&oacute;, el coneixement del vi i dels productes gastron&ograve;mics, aix&iacute; com refor&ccedil;ar els vincles entre professionals del sector.Qu&egrave; sabem?	El concurs se celebrar&agrave; el dilluns 9 de febrer en el marc del F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona	Hi participen 12 sommeliers de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona	La competici&oacute; es dividir&agrave; en fase matinal (eliminat&ograve;ria) i final a la tarda	El guanyador o guanyadora es donar&agrave; a con&egrave;ixer durant el sopar de la Nit del SommelierCom funciona el concurs:Al mat&iacute;, tots els participants afrontaran una semifinal amb dues proves:	Un examen escrit	Un tast comentat de tres begudes, incloent-hi dos vins i un tercer producte a identificar (un dels vins s&rsquo;haur&agrave; de comentar en llengua estrangera)D&rsquo;aquesta fase en sortiran els tres finalistes, que competiran a la tarda davant del p&uacute;blic amb proves pr&agrave;ctiques com:	Prova sorpresa	Servei i decantaci&oacute;	Tast i identificaci&oacute; de productes	Correcci&oacute; d&rsquo;una carta err&ograve;nia	Presa de comanda i proposta de maridatge	Valoraci&oacute; d&rsquo;estil i professionalitatEl jurat estar&agrave; format per sommeliers professionals i antics guanyadors del concurs.Qui s&oacute;n els participantsBarcelonaAlbert Se&ntilde;or Casamitjana, Chus Brion, Erika Budria Becker, Ernesto Vega Viteri, Evgeniya Shibaeva, Christian Betoret P&eacute;rez de Nav&agrave;s i Enric Santisteban (Vilafranca del Pened&egrave;s)TarragonaAnna Casabona Par&iacute;s (Valls) i Toni Trullols (Falset)LleidaJoan Seuma Perat (Rossell&oacute;) i Jordi Mart&iacute;nez Llordella (Guissona)GironaPaula Cuenda Lucena (Sant Feliu de Gu&iacute;xols)Els perfils inclouen caps de sala, head sommeliers, docents, responsables d&rsquo;enoturisme, professionals de botiga especialitzada i sommeliers vinculats a restaurants amb estrella Michelin, grans cellers i projectes de refer&egrave;ncia.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9289-dotze-sommeliers-competiran-per-ser-el-millor-sommelier-de-catalunya-2026</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9289-dotze-sommeliers-competiran-per-ser-el-millor-sommelier-de-catalunya-2026</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202601/1200_1768581349sommeliers_acs.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Dos nous cellers se sumen a Corpinnat, que ja agrupa 21 projectes</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 13 Jan 2026 06:00:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[La marca col&middot;lectiva Corpinnat suma dos nous membres. Celler Mir i Torn&eacute; &amp; Bel s&rsquo;incorporen a un projecte que refor&ccedil;a el seu comprom&iacute;s amb la qualitat, la sostenibilitat i el territori, i que des d&rsquo;avui agrupa 21 cellers del Pened&egrave;s.Context: Nascuda el 10 d&rsquo;abril de 2018, Corpinnat ha anat creixent amb una proposta oberta per&ograve; altament regulada. El segell treballa amb un reglament molt exigent: ra&iuml;m 100% ecol&ograve;gic, verema manual, vinificaci&oacute; &iacute;ntegra a la propietat, criances llargues, varietats hist&ograve;riques, vinyes pr&ograve;pies o contractes de llarga durada amb preu m&iacute;nim garantit per al viticultor i auditories anuals externes.Qu&egrave; sabem?	Amb aquestes incorporacions, Corpinnat arriba als 21 cellers adherits.	El projecte consolida un model integrador que posa l&rsquo;accent en la pagesia, el paisatge i la identitat dels escumosos del Pened&egrave;s.	El creixement es fa sense rebaixar els criteris de qualitat ni de sostenibilitat.El celler Mir i Torn&eacute; &amp; Bel s&#39;incorporen a CorpinnatQui &eacute;s qui?Celler Mir: projecte hist&ograve;ric de Subirats amb arrels documentades des de 1776. Despr&eacute;s del relleu generacional iniciat el 2020, el celler treballa amb viticultura ecol&ograve;gica certificada, vinificaci&oacute; per parcel&middot;les i criances llargues sobre lies, combinant llegat i mirada contempor&agrave;nia.Torn&eacute; &amp; Bel: celler familiar d&rsquo;Espiells amb sis generacions de tradici&oacute;. Elaboren escumosos Brut Nature amb xarel&middot;lo, macabeu i parellada, verema manual i processos artesanals, amb una aposta clara per l&rsquo;expressi&oacute; del terrer.Perqu&egrave; &eacute;s important?L&rsquo;entrada de dos projectes amb identitats molt definides refor&ccedil;a la credibilitat i la massa cr&iacute;tica de Corpinnat. El segell es consolida com una alternativa s&ograve;lida i coherent en el mapa dels escumosos catalans, capa&ccedil; de defensar valor, origen i un model vitivin&iacute;cola sostenible en un context de forta compet&egrave;ncia.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9283-dos-nous-cellers-se-sumen-a-corpinnat-que-ja-agrupa-21-projectes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9283-dos-nous-cellers-se-sumen-a-corpinnat-que-ja-agrupa-21-projectes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202601/1200_1768251055corpinnat.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Meritxell Juvé: "Les llargues criances no són una moda, són la nostra manera d'entendre els escumosos"</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 16 Dec 2025 13:55:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Fa m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada que Meritxell Juv&eacute; est&agrave; plenament implicada en el projecte familiar de Juv&eacute; &amp; Camps, una de les cases hist&ograve;riques del Pened&egrave;s i referent indiscutible en escumosos de llarga crian&ccedil;a.Filla &uacute;nica i formada en direcci&oacute; d&rsquo;empreses, ha viscut el celler des de dins des de petita i ha passat per totes les &agrave;rees abans d&rsquo;assumir responsabilitats executives. En aquesta entrevista, parla sense presses del relleu generacional, del sentit de les llargues criances, del valor del territori i de com imagina el futur dels grans escumosos catalans.Context:En un moment en qu&egrave; el consum de vi baixa per&ograve; els escumosos resisteixen millor que altres categories, Juv&eacute; &amp; Camps continua fidel a una aposta clara: criances llargues, vinya pr&ograve;pia i un discurs vinculat a l&rsquo;origen i a la qualitat.Lluny de les tend&egrave;ncies conjunturals, el celler treballa amb horitzons llargs, tant al mercat com a la vinya, amb projectes que miren el canvi clim&agrave;tic, la sostenibilitat i la internacionalitzaci&oacute;. Parlem amb Meritxell Juv&eacute; sobre qu&egrave; vol dir liderar una empresa centen&agrave;ria avui, com es construeix un relat s&ograve;lid al voltant dels escumosos de llarga crian&ccedil;a i quin paper ha de jugar el Pened&egrave;s en el mapa mundial dels grans escumosos.Quan decideixes implicar-te plenament en el projecte familiar de Juv&eacute; &amp; Camps?D&rsquo;alguna manera sempre he volgut ser aqu&iacute;. A casa he vist els pares treballar tota la vida: Nadals, estius, caps de setmana amb clients. He viscut Juv&eacute; &amp; Camps des de la vinya fins al client final. No hi ha un dia concret en qu&egrave; prengui la decisi&oacute;; &eacute;s una cosa que m&rsquo;ha anat enamorant amb el temps. Quan el meu pare em planteja que cal decidir si entro a fons al projecte, no m&rsquo;ho vaig haver de pensar gaire. Sempre ho havia volgut.Quin &eacute;s el teu recorregut formatiu i professional?Soc llicenciada en Direcci&oacute; i Administraci&oacute; d&rsquo;Empreses, amb m&agrave;ster a ESADE. Tamb&eacute; he fet el curs de viticultura, enologia i m&agrave;rqueting del vi a l&rsquo;escola Merc&egrave; Rossell. Abans d&rsquo;entrar al celler vaig treballar uns anys en el sector immobiliari. Des que soc a Juv&eacute; &amp; Camps he passat per totes les &agrave;rees: exportaci&oacute; al Canad&agrave; i als Estats Units, m&agrave;rqueting, enologia&hellip; sempre com a adjunta a direcci&oacute; i tutelada pels responsables de cada departament.Quins s&oacute;n els principals reptes de liderar una empresa centen&agrave;ria com a nova generaci&oacute;?El primer &eacute;s el relleu generacional, tant pel que fa a l&rsquo;edat com a la manera d&rsquo;entendre el m&oacute;n. El segon &eacute;s la internacionalitzaci&oacute;, que sempre ha estat molt important per a mi. I el tercer &eacute;s tornar a posar en valor el nostre territori i la nostra hist&ograve;ria, perqu&egrave; sovint la gent pensa que ens coneix molt, per&ograve; no tant com es creu. A tot aix&ograve; s&rsquo;hi suma la digitalitzaci&oacute;, tot i que no &eacute;s la meva &agrave;rea de confort: aqu&iacute; el que faig &eacute;s envoltar-me de gent molt bona.Juv&eacute; &amp; Camps &eacute;s sin&ograve;nim de llargues criances. Per qu&egrave; no aposteu per escumosos d&rsquo;entrada de gamma m&eacute;s curts?Perqu&egrave; &eacute;s el que ens agrada i el que sabem fer. Des de finals dels anys setanta, l&rsquo;aposta sempre ha estat per les llargues criances. Creiem que el temps sobre lies &eacute;s clau per entendre un gran escum&oacute;s. Un escum&oacute;s jove &eacute;s una cosa; un escum&oacute;s amb 30, 40 o 50 mesos de crian&ccedil;a en ampolla &eacute;s una altra de molt diferent. &Eacute;s la nostra manera d&rsquo;entendre els grans escumosos del Pened&egrave;s.Aquesta filosofia culmina en projectes com el V36. Qu&egrave; representa aquest escum&oacute;s?&Eacute;s una manera de posar en valor el potencial real de les llargues criances. Guardem vins durant molts anys per entendre com evolucionen. Quan veiem que un escum&oacute;s pensat per a 36 o 40 mesos aguanta 10, 12 o 15 anys mantenint frescor i identitat, creiem que cal explicar-ho. El V36 &eacute;s tamb&eacute; un homenatge a la hist&ograve;ria de la casa i a les nostres vinyes, i demostra fins on poden arribar els escumosos de llarga crian&ccedil;a del Pened&egrave;s.Com treballeu la sostenibilitat i l&rsquo;adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic?Ho treballem des de molts fronts. Tenim un departament d&rsquo;I+D molt actiu, plantacions en zones d&rsquo;altitud per seguir l&rsquo;evoluci&oacute; de l&rsquo;acidesa, estudis de s&ograve;ls molt detallats, control de vinya amb drons i an&agrave;lisi de nutrients a totes les nostres parcel&middot;les. L&rsquo;objectiu &eacute;s entendre millor el s&ograve;l i la planta per adaptar-nos a les noves condicions clim&agrave;tiques sense perdre identitat.Com veus el moment actual dels escumosos?El consum pot baixar, per&ograve; els escumosos gastron&ograve;mics de qualitat tenen recorregut. La gent pot beure menys, per&ograve; vol beure millor. Vol productes amb origen, amb varietats locals, amb hist&ograve;ria i amb temps. En aquest sentit, els escumosos de llarga crian&ccedil;a tenen molt potencial, tant al mercat nacional com a l&rsquo;internacional.Us plantegeu productes desalcoholitzats o nous formats?Com qualsevol casa, fem proves. Tenim l&rsquo;obligaci&oacute; d&rsquo;explorar, per&ograve; avui no tenim cap producte que compleixi els nostres est&agrave;ndards de qualitat com per sortir al mercat amb el nom de Juv&eacute; &amp; Camps.L&rsquo;enoturisme ha guanyat pes en els darrers anys. Quin paper juga al celler?Per nosaltres &eacute;s molt especial. Portem cent anys entrant a casa de la gent, i ja tocava obrir les portes de casa nostra. El feedback &eacute;s extraordinari: la gent gaudeix, comparteix records, explica moments importants de la seva vida vinculats als nostres escumosos. Rebem molt m&eacute;s del que donem, i aix&ograve; &eacute;s una font d&rsquo;energia enorme per a tot l&rsquo;equip.El Reserva de la Fam&iacute;lia &eacute;s un cl&agrave;ssic que s&rsquo;ha constru&iuml;t gaireb&eacute; sense m&agrave;rqueting. Quin &eacute;s el secret?La qualitat. Cap producte es mant&eacute; durant d&egrave;cades com a referent si el que hi ha dins l&rsquo;ampolla no &eacute;s incontestable. El consumidor &eacute;s molt intel&middot;ligent i, quan les coses es fan b&eacute;, ho reconeix. El Reserva de la Fam&iacute;lia transmet els valors de Juv&eacute; &amp; Camps, i el primer de tots &eacute;s la qualitat.Com t&rsquo;agradaria veure Juv&eacute; &amp; Camps d&rsquo;aqu&iacute; a deu o vint anys?M&rsquo;agradaria que el m&oacute;n tingu&eacute;s clar que aqu&iacute; es poden fer grand&iacute;ssims escumosos de llarga crian&ccedil;a, i que Juv&eacute; &amp; Camps hagi contribu&iuml;t a construir aquest discurs, tant a nivell nacional com internacional. Que els nostres escumosos es coneguin pel nom, per les varietats i pel territori. Ja comencem a veure-ho en alguns mercats, i aix&ograve; ens fa molt feli&ccedil;os.La propera parada &eacute;s Corpinnat?Nosaltres volem ser all&agrave; on puguem contribuir millor a explicar que en aquest pa&iacute;s es fan grans escumosos. On creiem que podem aportar m&eacute;s valor al relat de qualitat del territori, hi serem.EL PERFILUn hobby: Viatjar.Un llibre: Nexus, de Yuval Noah Harari (o qualsevol d&rsquo;Agatha Christie).Una can&ccedil;&oacute; (banda sonora personal): Qualsevol de Phil Collins.Una ciutat: Sydney, per vincles personals i records.Una pel&middot;l&iacute;cula: El paciente ingl&eacute;s o Gladiator.Una zona vin&iacute;cola: De casa,Pened&egrave;s; fora de casa, Barolo (Piemont).Un vi escum&oacute;s: Premier Collection (abans Premier Cristal).Un vi blanc: Garnatxes blanques de la Terra Alta.Un vi negre: &Agrave;nima Negra, de Mallorca.Un vi rosat: Reserva de la Fam&iacute;lia Rosat.Un restaurant: Via Veneto.Un plat preferit: Cuina tradicional catalana.Un ingredient que detestis: Les ostres, perqu&egrave; tinc al&middot;l&egrave;rgiaUna persona amb qui faries una copa llarga: Jane Goodall.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9266-meritxell-juve-les-llargues-criances-no-son-una-moda-son-la-nostra-manera-dentendre-els-escumosos</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9266-meritxell-juve-les-llargues-criances-no-son-una-moda-son-la-nostra-manera-dentendre-els-escumosos</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202512/1200_17663020421200_1700751722J&amp;C_0008.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>'Tast Vertical': referent radiofònic del vi amb 59.000 oients</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 10 Dec 2025 20:49:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[&lsquo;Tast Vertical&rsquo;, l&rsquo;espai de Catalunya R&agrave;dio dedicat al m&oacute;n del vi i condu&iuml;t per Empar Moliner, registra 59.000 oients en l&rsquo;&uacute;ltima onada de l&rsquo;EGM. &Eacute;s un increment del 39% i situa el programa com un dels que m&eacute;s creix en termes relatius dins l&rsquo;emissora.Context:La nova onada de l&rsquo;Estudi General de Mitjans confirma l&rsquo;arrelament del programa entre els oients que busquen contingut especialitzat, cultural i vinculat al m&oacute;n del vi. En una franja tradicionalment complicada, &lsquo;Tast Vertical&rsquo; aconsegueix liderar i captivar una comunitat en creixement.Per qu&egrave; &eacute;s important	Un programa de vi liderant la franja hor&agrave;ria &eacute;s un fet poc habitual en r&agrave;dio generalista.	El creixement del 39% consolida l&rsquo;inter&egrave;s creixent per la cultura del vi en l&rsquo;audi&egrave;ncia.	Catalunya R&agrave;dio refor&ccedil;a aix&iacute; la seva aposta per continguts especialitzats amb mirada cultural.	&Eacute;s un impuls per al sector del vi catal&agrave;, que guanya visibilitat i pres&egrave;ncia medi&agrave;tica.Qu&egrave; diuen? Empar Moliner: &ldquo;Soc molt feli&ccedil; de tenir tants oients treballant al servei de la viticultura, &eacute;s a dir, de la cultura&rdquo;.A la pr&agrave;ctica:El programa prepara noves ampliacions de contingut de la m&agrave; del productor Albert Castellv&iacute; i els col&middot;laboradors &Agrave;lex Tor&iacute;o i Sole Ga. Insua. L&rsquo;objectiu: oferir hist&ograve;ries m&eacute;s profundes i noves mirades sobre el vi, els seus protagonistes i el territori.Sobre &lsquo;Tast Vertical&rsquo;:&Eacute;s un programa fet per amants del vi per a amants del vi. Durant 50 minuts, Empar Moliner explora Denominacions d&rsquo;Origen, en&ograve;legs, paisatge, sommeliers, tastos i maridatges. S&rsquo;emet els dissabtes de 00 a 1 de la nit i tots els cap&iacute;tols estan disponibles al web de Catalunya R&agrave;dio.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9260-tast-vertical-referent-radiofonic-del-vi-amb-59000-oients</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9260-tast-vertical-referent-radiofonic-del-vi-amb-59000-oients</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202512/1200_1765396636Tast_Vertical_2025_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>45 anys de Vins El Cep: un projecte compartit que fa relleu generacional</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 08 Dec 2025 10:47:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Vins El Cep celebra 45 anys d&rsquo;hist&ograve;ria. Un celler nascut de la suma de quatre fam&iacute;lies viticultores que, el 1980, van decidir unir esfor&ccedil;os per donar valor al ra&iuml;m propi i elaborar vins que expliquessin el terrer d&rsquo;Espiells.Context:El projecte es va forjar en un moment en qu&egrave; la viticultura del Pened&egrave;s buscava nous horitzons. La uni&oacute; dels Carreras, Esteve, Masana i Parera va permetre impulsar un model compartit que combinava experi&egrave;ncia agr&iacute;cola i voluntat de tenir identitat pr&ograve;pia en un sector en transformaci&oacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important?	Ha mantingut un model familiar col&middot;laboratiu durant m&eacute;s de quatre d&egrave;cades.	Va apostar aviat per una viticultura respectuosa i per explorar la biodin&agrave;mica.	El relleu generacional garanteix continu&iuml;tat i estabilitat en el projecte.	Lligam constant amb el territori d&rsquo;Espiells i les seves vinyes hist&ograve;riques.El motiu:L&rsquo;aniversari arriba en un moment de transici&oacute; natural: la segona generaci&oacute; assumeix el lideratge i consolida un model que combina tradici&oacute;, cooperaci&oacute; i una mirada a llarg termini sobre la gesti&oacute; del paisatge vit&iacute;cola.A la pr&agrave;ctica:Les vinyes d&rsquo;Espiells &mdash;amb diversitat de s&ograve;ls i microclimes&mdash; s&oacute;n l&rsquo;eix sobre el qual ha treballat sempre el celler. Des d&rsquo;aqu&iacute; s&rsquo;ha constru&iuml;t una manera d&rsquo;elaborar que posa el focus en l&rsquo;origen i en la coher&egrave;ncia amb la pr&ograve;pia hist&ograve;ria.Qu&egrave; sabem?Pilar Carreras, Teresa Casamitjana, Maite Esteve i Pere Parera encap&ccedil;alen avui el celler. El seu repte: mantenir el car&agrave;cter del projecte fundacional mentre incorporen noves l&iacute;nies de treball, com la recuperaci&oacute; de varietats i una gesti&oacute; m&eacute;s sostenible del conjunt de les vinyes.En profunditat:La hist&ograve;ria de Vins El Cep &eacute;s tamb&eacute; la d&rsquo;una manera particular d&rsquo;entendre el treball al camp i la presa de decisions: consens, corresponsabilitat i visi&oacute; de llarg recorregut. En un sector on moltes iniciatives col&middot;lectives no han resistit el pas del temps, aquest 45&egrave; aniversari t&eacute; un valor especial.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9254-45-anys-de-vins-el-cep-un-projecte-compartit-que-fa-relleu-generacional</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9254-45-anys-de-vins-el-cep-un-projecte-compartit-que-fa-relleu-generacional</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202512/1200_1765187982Vins_el_Cep_PORT.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>PCATS Comunicació s'incorpora a The Food and Wine Republic, la xarxa internacional líder en comunicació gastronòmica i de vi</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 01 Dec 2025 13:27:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[PCATS Comunicaci&oacute; ha estat seleccionada per sumar-se a The Food &amp; Wine Republic, la xarxa internacional de refer&egrave;ncia que agrupa ag&egrave;ncies especialitzades en comunicaci&oacute; gastron&ograve;mica, alimentaci&oacute; i vi. La incorporaci&oacute; arriba l&rsquo;any en qu&egrave; l&rsquo;ag&egrave;ncia celebra dues d&egrave;cades de traject&ograve;ria.Context:The Food &amp; Wine Republic integra ag&egrave;ncies d&rsquo;Europa, Am&egrave;rica del Nord, &Agrave;frica i Oceania amb un objectiu com&uacute;: unir visi&oacute; local i estrat&egrave;gia global. L&rsquo;entrada de PCATS coincideix amb la incorporaci&oacute; de tres noves ag&egrave;ncies internacionals: Winelab Agency (Dinamarca), Fivestar PR (Sud-&agrave;frica) i Grapevine (Austr&agrave;lia).Per qu&egrave; &eacute;s important	PCATS accedeix a una comunitat global que comparteix coneixement i projectes transnacionals.	La xarxa destaca pel seu alt nivell d&rsquo;exig&egrave;ncia creativa, estrat&egrave;gica i sectorial.	L&rsquo;adhesi&oacute; refor&ccedil;a la pres&egrave;ncia internacional de marques i productes que treballen amb PCATS.El motiu:Segons Sole G. Insua, directora de PCATS, formar part de la xarxa &ldquo;&eacute;s un reconeixement a la nostra traject&ograve;ria que ens enorgulleix i que refor&ccedil;a la nostra aposta per innovar i connectar marques amb les persones a trav&eacute;s de la cultura gastron&ograve;mica&rdquo;.A la pr&agrave;ctica: La integraci&oacute; a The Food &amp; Wine Republic permetr&agrave;:	Accedir a nous mercats i oportunitats de projecci&oacute; global per a clients i projectes.	Desenvolupar campanyes internacionals conjuntes amb ag&egrave;ncies especialistes d&rsquo;altres pa&iuml;sos.	Refor&ccedil;ar la posici&oacute; de PCATS com a referent en comunicaci&oacute; agroaliment&agrave;ria i gastron&ograve;mica.En profunditat: qui &eacute;s PCATS?Fundada el 2005, PCATS Comunicaci&oacute; va n&eacute;ixer per donar suport estrat&egrave;gic a empreses agroaliment&agrave;ries que no encaixaven en les l&ograve;giques del gran consum. Avui disposa d&rsquo;un equip multidisciplinari que treballa amb productores i elaboradores, denominacions d&rsquo;origen, empreses de serveis i distribu&iuml;dores, botigues especialitzades...L&rsquo;ag&egrave;ncia ha ampliat el seu abast a &agrave;mbits com el turisme, els serveis i la promoci&oacute; territorial, mantenint una proposta 360&deg; basada en la proximitat, la creativitat i l&rsquo;adaptaci&oacute; a cada projecte.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9247-pcats-comunicacio-sincorpora-a-the-food--wine-republic-la-xarxa-internacional-lider-en-comunicacio-gastronomica-i-de-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9247-pcats-comunicacio-sincorpora-a-the-food--wine-republic-la-xarxa-internacional-lider-en-comunicacio-gastronomica-i-de-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202512/1200_1764592970Fotografia_pcats_comunicaci_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Èxit absolut del primer concurs de vins on tasten els consumidors</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 10 Nov 2025 18:24:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[[nointextDivendres passat es va celebrar a l&rsquo;Hotel InterContinental de Barcelona el primer Barcelona Wine Test Urban 2025, el nou concurs dissenyat per con&egrave;ixer quins vins agraden realment al consumidor.Context:El resultat va superar totes les expectatives: 150 assistents van participar en un tast multitudinari a cegues, on es van avaluar m&eacute;s de 200 vins de diferents denominacions, estils i rangs de preu.En profunditat: La convocat&ograve;ria va atraure especialment un p&uacute;blic jove i divers, amb una assist&egrave;ncia composta per un 55% d&rsquo;homes i un 45% de dones, amants del vi i p&uacute;blic aficionat amb ganes de descobrir noves refer&egrave;ncies. La demanda va ser tan alta que l&#39;organitzaci&oacute; va haver de desestimar la participaci&oacute; de desenes de persones, fet que confirma l&rsquo;inter&egrave;s creixent per les experi&egrave;ncies de tast participatives i pel valor del criteri popular en el m&oacute;n del vi.Com funciona? Durant la sessi&oacute;, cada participant va rebre quinze copes de vi distribu&iuml;des en rondes. En servir cada vi, el tastador va escanejar el codi QR de l&rsquo;ampolla accedint aix&iacute; des del seu tel&egrave;fon m&ograve;bil a una fitxa de tast simplificada per puntuar aroma, sabor, equilibri i agradabilitat. D&#39;aquesta manera es va obtenir una valoraci&oacute; independent, ordenada i 100% a cegues, sense con&egrave;ixer marca, origen ni preu del vi.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Hi havia una mica d&rsquo;incertesa sobre el comportament dels tastadors no professionals havent de valorar quinze vins cadascun. I ha estat un 10&rdquo;, va explicar Juan Mu&ntilde;oz, professor de sommeliers i membre de l&rsquo;equip del Barcelona Wine Test Urban 2025. &ldquo;El p&uacute;blic ha demostrat que sap degustar, comparar i argumentar. La resposta ha estat mod&egrave;lica.&rdquo;Per la seva banda, Roger Grifoll, de l&rsquo;equip del BWT, va destacar el repte tecnol&ograve;gic d&rsquo;una prova d&rsquo;aquest format: &ldquo;En aquesta primera edici&oacute; hem aturat la participaci&oacute; en 200 vins perqu&egrave; vol&iacute;em que la tecnologia i la log&iacute;stica funcionessin a la perfecci&oacute;. Totes les valoracions es fan en temps real, des del m&ograve;bil, i desenes de votacions simult&agrave;nies suposen una gran exig&egrave;ncia t&egrave;cnica. Hem preferit assegurar una experi&egrave;ncia impecable abans d&rsquo;ampliar m&eacute;s. Tot ha funcionat perfectament.&rdquo;Per qu&egrave; &eacute;s important? A trav&eacute;s d&rsquo;entrevistes pr&egrave;vies realitzades a cada tastador, l&rsquo;equip constata que molts assistents joves perceben el vi com quelcom lluny&agrave; o inaccessible, per&ograve; l&rsquo;experi&egrave;ncia del tast &mdash;din&agrave;mic i participatiu&mdash; els ha perm&egrave;s apropar-s&rsquo;hi sense complexos, un fet especialment rellevant per a un sector que busca connectar amb les noves generacions.Despr&eacute;s del tast es va celebrar un showroom obert en qu&egrave; tots els participants van poder con&egrave;ixer, conversar i degustar directament amb representants d&rsquo;alguns dels cellers que havien presentat vins al concurs. Aquest espai va funcionar com a punt de trobada entre elaboradors i p&uacute;blic final, afavorint un di&agrave;leg directe sobre estils, varietats, territoris i tend&egrave;ncies.L&rsquo;organitzaci&oacute; donar&agrave; a con&egrave;ixer pr&ograve;ximament els resultats globals de la cata popular i el r&agrave;nquing final dels vins m&eacute;s ben valorats pels assistents. Tamb&eacute; s&rsquo;hi compartiran les conclusions de les enquestes i els guardonats durant la Barcelona Wine Week, el pr&ograve;xim mes de febrer.L&rsquo;&egrave;xit d&rsquo;aquesta primera convocat&ograve;ria confirma el potencial d&rsquo;un model h&iacute;brid, on l&#39;opini&oacute; del consumidor t&eacute; un paper central i on degustar, aprendre i compartir es converteix en una experi&egrave;ncia col&middot;lectiva.Per acabar: A m&eacute;s, el projecte continua amb el Barcelona Wine Test Professional 2026, que se celebrar&agrave; el 27 de gener a Barcelona i reunir&agrave; compradors, sommeliers, periodistes i comunicadors de refer&egrave;ncia, amb rigoroses cates a cegues i un sistema de puntuaci&oacute; sobre 100 punts que atorgar&agrave; medalles i acreditacions de qualitat als cellers participants.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9228-exit-absolut-del-primer-concurs-de-vins-on-tasten-els-consumidors</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9228-exit-absolut-del-primer-concurs-de-vins-on-tasten-els-consumidors</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202511/1200_1762795880Winetest_BCN_1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Ramon Francàs: Premi al millor periodista i prescriptor del vi 2025 de l'Estat </title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 05 Nov 2025 19:30:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Ramon Franc&agrave;s ha estat distingit com a millor periodista i prescriptor del vi a Espanya en la desena edici&oacute; dels International Wine Challenge Industry Awards 2025, celebrats a Madrid, a la Real Casa de Correos.Context: El veter&agrave; cronista, amb m&eacute;s de tres d&egrave;cades de traject&ograve;ria, s&rsquo;ha imposat en la seva categoria davant de finalistes com Julio Flor, amb el seu blog Rioja Alavesa, i la plataforma de divulgaci&oacute; del vi Lacrima Terrae.Ramon Franc&agrave;s conduint un tast de Caves. Foto: Consell Regulador de la DO Cava.Qu&egrave; sabem? Franc&agrave;s &eacute;s llicenciat en Ci&egrave;ncies de la Informaci&oacute; per la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona i redactor deLa Vanguardia des de fa d&egrave;cades. Periodista i sommelier, va ser director del Diari de Vilanova,&eacute;s autor del llibre Qu&egrave; no hem de deixar de tastar a Vilanova i la Geltr&uacute;i coautor deCatalunya, terra de vi: les denominacions d&rsquo;origen. &Eacute;s acad&egrave;mic de m&egrave;rit de Tastavins Pened&egrave;s i cavaller confrare de m&egrave;rit de la Confraria del Cavai col&middot;labora regularment amb la revista Planeta Vino i amb la fira Barcelona Wine Week conduint tastos professionals.Qu&egrave; diu? En un v&iacute;deo gravat &mdash;el seu guard&oacute; l&rsquo;ha recollit el sommelier Ferran Centelles&mdash;, afirma que t&eacute; la gran sort de ser &ldquo;un periodista que estima el seu ofici amb tota l&rsquo;&agrave;nima&rdquo;. Al v&iacute;deo, Franc&agrave;s tamb&eacute; adverteix que &ldquo;el periodisme del vi a l&rsquo;Estat podria estar vivint els seus &uacute;ltims anys&rdquo;, i ha volgut deixar molt clar que &ldquo;el periodisme del vi no &eacute;s exactament el mateix que la comunicaci&oacute; del vi&rdquo;. Segons el periodista, &ldquo;la situaci&oacute; &eacute;s molt prec&agrave;ria per a molts periodistes, a qui els costa molt arribar a final de mes&rdquo;.Per acabar: El premi consolida Franc&agrave;s com una de les veus m&eacute;s influents de la comunicaci&oacute; vin&iacute;cola a l&rsquo;Estat, en un moment en qu&egrave; ell mateix alerta sobre el futur del periodisme especialitzat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9223-ramon-francas-premi-al-millor-periodista-i-prescriptor-del-vi-2025-de-lestat-</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9223-ramon-francas-premi-al-millor-periodista-i-prescriptor-del-vi-2025-de-lestat-</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202511/1200_1762370694Ramon_Francs_2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Barcelona Wine Test Urban 2025: l'únic concurs on el jurat és el consumidor</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 16 Oct 2025 07:33:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Barcelona acollir&agrave; el 7 de novembre una cita in&egrave;dita en el m&oacute;n del vi: el Barcelona Wine Test Urban 2025, un concurs on els qui decideixen no s&oacute;n els experts, sin&oacute; els consumidors. Un format pensat per escoltar qu&egrave; agrada realment a qui beu vi, i no nom&eacute;s a qui el jutja.Context:El certamen neix amb una clara vocaci&oacute; internacional i amb el suport de Barcelona Wine Week (BWW), on es presentaran els resultats i es tastaran els vins guanyadors dins de BWW Likes the City. Les vinoteques hi juguen un paper clau: aportaran tastadors, dinamitzaran votacions i actuaran com a prescriptores naturals del projecte.Per qu&egrave; &eacute;s important?Barcelona Wine Test Urban 2025 &eacute;s molt m&eacute;s que un concurs. Vol reconnectar el vi amb la gent jove i amb el consumidor real, allunyant-lo de formalismes i tecnicismes. A m&eacute;s, genera informaci&oacute; estad&iacute;stica de valor per als cellers, mostrant tend&egrave;ncies de gust i patrons de consum basats en dades reals.Qu&egrave; sabem?	El tast ser&agrave; a cegues i sense puntuacions t&egrave;cniques: el p&uacute;blic valorar&agrave; aspectes com el plaer, l&rsquo;equilibri o el record del vi.	Les dades resultants es convertiran en informes exclusius per a les bodegues participants.	El Showroom del mateix 7 de novembre permetr&agrave; contacte directe entre cellers i consumidors, coincidint amb els dies previs a la campanya de Nadal.	Els vins premiats tindran difusi&oacute; continuada, amb projecci&oacute; internacional &mdash;especialment al mercat asi&agrave;tic&mdash; i pres&egrave;ncia en botigues col&middot;laboradores.	Els resultats es presentaran a la Barcelona Wine WeekEl motiu:El projecte vol trencar la din&agrave;mica cl&agrave;ssica dels concursos i convertir-se en un espai de connexi&oacute;, celebraci&oacute; i di&agrave;leg.Com resumeixen els organitzadors: &ldquo;Volem que el vi deixi de parlar nom&eacute;s de si mateix i comenci a parlar amb la gent.&rdquo;Com funciona?Les inscripcions s&oacute;n obertes fins al 24 d&rsquo;octubre i es poden fer a trav&eacute;s d&#39;aquest formulari, al web de la barcelonawinetest.com.El preu de la participaci&oacute; s&oacute;n 98 &euro;, i hi ha descomptes per volum. A part, els cellers que utilitzin el codi &ldquo;codigo5&rdquo; obtindran un descompte especial del 5% presentin les ampolles que presentin.En profunditat:Barcelona Wine Test Urban 2025 no nom&eacute;s vol descobrir quins vins agraden m&eacute;s, sin&oacute; entendre per qu&egrave;. Amb un format participatiu, flexible i obert, el certamen aspira a ser un laboratori de tend&egrave;ncies i un pont de col&middot;laboraci&oacute; entre cellers, vinoteques i consumidors.Ets un celler i vols inscriure vins? aqu&iacute; tens l&#39;enlla&ccedil; per fer-hoT&#39;agrada el vi per&ograve; no ets professional i vols venir a fer de jurat? Omple aquest formulari i et cridarem a participar. A part, entraras en un sorteig d&#39;un lot de vins valorats en 200 &euro;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9202-barcelona-wine-test-urban-2025-lunic-concurs-on-el-jurat-es-el-consumidor</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9202-barcelona-wine-test-urban-2025-lunic-concurs-on-el-jurat-es-el-consumidor</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202510/1200_1760593778barcelonawinetest_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Celler del Pescador estrena nova seu a l'Empordà i impulsa la seva expansió internacional</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 14 Oct 2025 13:52:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Celler del Pescador, creador del m&iacute;tic Blanc Pescador i referent del vi d&rsquo;agulla des de 1967, ha inaugurat una nova seu al cor de l&rsquo;Empord&agrave;. El projecte, amb una inversi&oacute; de 13 milions d&rsquo;euros i una superf&iacute;cie de m&eacute;s de 6.400 m&sup2;, forma part de l&rsquo;estrat&egrave;gia de creixement del Grup Perelada &amp; Chivite, que, segons informa La Vanguardia, sumar&agrave; m&eacute;s inversions en nous projectes al Pened&egrave;s i a La Rioja.Context:Celler del Pescador &eacute;s una de les marques m&eacute;s reconegudes del grup Perelada &amp; Chivite, que agrupa cellers a l&rsquo;Empord&agrave;, el Pened&egrave;s, Navarra i La Rioja. Amb una facturaci&oacute; superior als 60 milions d&rsquo;euros anuals, el grup ha fet de la innovaci&oacute; i la sostenibilitat els seus eixos estrat&egrave;gics. El nou celler del Far d&rsquo;Empord&agrave; s&rsquo;integra en aquesta l&iacute;nia i actua com a centre productiu clau per als vins d&rsquo;agulla i noves refer&egrave;ncies amb segell mediterrani.Marques de Celler del Pescador	Blanc Pescador: el vi d&rsquo;agulla original, s&iacute;mbol mediterrani des de 1967.	Ros&eacute; Pescador	Blanc Pescador Verdejo	Crest&iacute;ssimo Moscato	Cresta Rosa	Cala Pescador	Mielmar: nou semidol&ccedil; que amplia la gamma amb un estil m&eacute;s suau i accessible.	Sangria del Pescador: aposta mediterr&agrave;nia per a un consum m&eacute;s festiu i desenfadat.Per qu&egrave; &eacute;s important?Aquesta inversi&oacute; de 13 milions d&rsquo;euros no nom&eacute;s modernitza les instal&middot;lacions, sin&oacute; que simbolitza l&rsquo;aposta de Perelada per elevar la qualitat i l&rsquo;efici&egrave;ncia de les seves marques populars, com Blanc Pescador, i adaptar-les a un mercat que demana vins m&eacute;s lleugers, sostenibles i internacionals. El projecte consolida l&rsquo;Empord&agrave; com un pol de refer&egrave;ncia tecnol&ograve;gica dins del vi catal&agrave; i obre la porta a una nova etapa de creixement exportador.Qu&egrave; diuen?Toni Madern, responsable d&rsquo;enologia de Celler del Pescador, comenta que&ldquo;optem per una instal&middot;laci&oacute; dissenyada per a impulsar el creixement de la marca Celler del Pescador, tant en l&rsquo;&agrave;mbit nacional com en mercats d&rsquo;exportaci&oacute;, elevant el nivell i l&rsquo;estil dels nostres vins. Amb el nou celler, disposem de totes les eines necess&agrave;ries per a elaborar vins de qualitat i estil propi, amb la innovaci&oacute; i efici&egrave;ncia com a pilars clau.&rdquo;I segueix &ldquo;el nou Celler del Pescador no nom&eacute;s busca optimitzar la producci&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; impulsar la innovaci&oacute; en el desenvolupament de nous productes, potenciant la l&iacute;nia de vins escumosos. Continuarem amb l&rsquo;objectiu de crear vins frescos, afruitats i equilibrats, que responguin a les tend&egrave;ncies emergents del mercat, especialment pel que fa a la conservaci&oacute; de les aromes prim&agrave;ries i la baixa graduaci&oacute; alcoh&ograve;lica.&rdquo;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9199-celler-del-pescador-estrena-nova-seu-a-lemporda-i-impulsa-la-seva-expansio-internacional</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9199-celler-del-pescador-estrena-nova-seu-a-lemporda-i-impulsa-la-seva-expansio-internacional</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202510/1200_1760443278CELLER_PESCADOR.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Carme Ruscalleda, padrina del Vi Novell 2025</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 09 Oct 2025 07:17:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Carme Ruscalleda ser&agrave; la padrina del Vi Novell 2025, un reconeixement que vol posar en valor aquest producte &ldquo;tan relacionat amb la cultura vin&iacute;cola del pa&iacute;s&rdquo;. Les celebracions tindran lloc el 22 de novembre a Reus i el 29 de novembre a Barcelona.Context:El Vi Novell &eacute;s el primer vi de l&rsquo;anyada: s&rsquo;elabora r&agrave;pidament, s&rsquo;embotella sense rep&ograve;s i es consumeix entre novembre i finals d&rsquo;hivern. Fresc, viu i ple de joventut, &eacute;s una tradici&oacute; que reviu cada 11 de novembre, dia de Sant Mart&iacute;, gr&agrave;cies a un col&middot;lectiu de cellers que des del 2017 treballen per mantenir-ne l&rsquo;ess&egrave;ncia.Qu&egrave; sabem?Enguany, set cellers catalans elaboraran Vi Novell:Carles Andreu, Vin&iacute;cola de Sarral i Vins Petxina (DO Conca de Barber&agrave;),Celler Cooperatiu d&rsquo;Espolla (DO Empord&agrave;),Celler Masroig (DO Montsant),Maset (DO Pened&egrave;s),i Sant Josep Vins (DO Terra Alta).El 29 de novembre, el Palau Robert acollir&agrave; la 9a Festa del Vi Novell, amb vins de tot Catalunya i tamb&eacute; de Mallorca. A m&eacute;s, l&rsquo;INCAVI estrenar&agrave; un documental sobre el Vi Novell dins el festival MOST. Reus, per la seva banda, repetir&agrave; celebraci&oacute; el 22 de novembre, de la m&agrave; de la Cambra de Comer&ccedil; de Reus.Per qu&egrave; &eacute;s important?El Vi Novell simbolitza el vincle entre el vi, la terra i la cultura popular. Ruscalleda, amb set estrelles Michelin i una traject&ograve;ria marcada per la defensa dels productes de proximitat, &eacute;s una padrina que encarna aquest esperit.Qu&egrave; diu Carme Ruscalleda?&ldquo;Em fa una il&middot;lusi&oacute; especial poder apadrinar el Vi Novell 2025. De petita recordo quan s&rsquo;encetava la bota del vi de l&rsquo;any i es penjava la branca de pi tendre, un senyal inequ&iacute;voc de festa i cultura vin&iacute;cola.&rdquo;&ldquo;Deixem-nos seduir pel m&agrave;gic moment del Vi Novell, per la particularitat de poder brindar amb un producte tan relacionat amb la nostra cultura.&rdquo;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9195-carme-ruscalleda-padrina-del-vi-novell-2025</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9195-carme-ruscalleda-padrina-del-vi-novell-2025</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202510/1200_1759987378Carme_Ruscalleda_port.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Torelló celebra 75 anys de la seva primera verema dedicada al vi escumós</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 07 Oct 2025 17:21:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El celler Torell&oacute; ha celebrat aquesta setmana una fita hist&ograve;rica: el 75&egrave; aniversari de la seva primera verema dedicada exclusivament a l&rsquo;elaboraci&oacute; de vi escum&oacute;s. L&rsquo;acte, celebrat dilluns a la finca Can Mart&iacute;, va reunir una &agrave;mplia representaci&oacute; del sector vitivin&iacute;cola estatal.Context:Amb 630 anys d&rsquo;hist&ograve;ria vin&iacute;cola familiar, Torell&oacute; &eacute;s un dels referents del Pened&egrave;s en l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;escumosos de qualitat sota la marca Corpinnat. La celebraci&oacute; va voler retre homenatge a aquesta llarga traject&ograve;ria, marcada pel respecte al territori i per l&rsquo;aposta per la viticultura ecol&ograve;gica.Qu&egrave; sabem?L&rsquo;esdeveniment va comptar amb la pres&egrave;ncia de 27 cellers procedents de diferents zones vitivin&iacute;coles de l&rsquo;Estat, aix&iacute; com distribu&iuml;dors, clients i amics de la casa. Els assistents van poder gaudir d&rsquo;un tast excepcional amb m&eacute;s de 150 magnums de diverses DO i territoris com Rioja, Ribera del Duero, R&iacute;as Baixas, Jerez, Mallorca, Castilla, Pened&egrave;s, Catalunya, Corpinnat, Terra Alta o Priorat.Perqu&egrave; &eacute;s important?La trobada no nom&eacute;s va commemorar el passat i la tradici&oacute; de Torell&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; el seu present d&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia. El mateix dia, el celler va rebre el premi al Millor Vi Escum&oacute;s de la Guia de Vins de Catalunya 2026 pel Torell&oacute; 225 Brut Nature Enoteca 2014, reconeixement que consolida la seva posici&oacute; entre els grans elaboradors d&rsquo;escumosos del pa&iacute;s.Per acabar:Amb aquesta doble celebraci&oacute; -hist&ograve;rica i contempor&agrave;nia-, Torell&oacute; reafirma el seu comprom&iacute;s amb la qualitat, la identitat del Pened&egrave;s i la innovaci&oacute; constant en el m&oacute;n dels escumosos de llarga crian&ccedil;a.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9193-torello-celebra-75-anys-de-la-seva-primera-verema-dedicada-al-vi-escumos</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9193-torello-celebra-75-anys-de-la-seva-primera-verema-dedicada-al-vi-escumos</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202510/1200_1759850832TORELLO-75ANYS.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Ros Caso, nou director general de Covides</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 24 Sep 2025 12:06:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Covides, la cooperativa vitivin&iacute;cola m&eacute;s gran de Catalunya, inicia una nova etapa amb el relleu en la seva direcci&oacute; general. Despr&eacute;s de 20 anys al capdavant, Ricard Gil es jubila i cedeix el testimoni a Ros Caso, fins ara director general de la marca de conserves i aperitius Espinaler.Context:El 2005, el Consell Rector de Covides va decidir professionalitzar la seva gesti&oacute; incorporant un directiu extern al sector. Va ser aleshores quan Ricard Gil, procedent de Sara Lee (Caf&egrave;s Marcilla), es va incorporar amb l&rsquo;objectiu de modernitzar, ampliar instal&middot;lacions i internacionalitzar la cooperativa.Ricard Gil, esquerra, es jubila i cedeix el testimoni a Ros CasoQu&egrave; sabem?Gil ha estat clau en la transformaci&oacute; de Covides, impulsant l&rsquo;embotellat, la qualitat dels vins i caves i l&rsquo;exportaci&oacute;. Ara deixa el c&agrave;rrec amb una cooperativa consolidada com un dels principals elaboradors de la DO Pened&egrave;s i la DO Cava. Ros Caso, de 53 anys, aportar&agrave; la seva experi&egrave;ncia de 8 anys a Espinaler i 13 anys al Grup Vichy Catalan. Durant uns mesos, tots dos compartiran despatx per assegurar una transici&oacute; ordenada.Qu&egrave; diuen?	Rafel Ramon, president de Covides, agraeix en nom de tots els socis de Covides, la gran feina feta per Gil durant aquests 20 anys i es mostra conven&ccedil;ut que amb el fitxatge de Ros Caso, Covides continuar&agrave; les l&iacute;nies estrat&egrave;giques marcades.Per acabar:El relleu a la direcci&oacute; reafirma l&rsquo;aposta de Covides per un model de gesti&oacute; professional i externa al sector, una f&oacute;rmula que li ha perm&egrave;s cr&eacute;ixer, guanyar reconeixement i consolidar-se en l&rsquo;escena vitivin&iacute;cola catalana i internacional.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9178-ros-caso-nou-director-general-de-covides</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9178-ros-caso-nou-director-general-de-covides</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202303/1200_1677739793DJI_0570.00_00_01_07.Imagen_fija001.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Alba Balcells agafa el relleu a la direcció de la Fundació Institut Català del Suro</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 23 Sep 2025 12:01:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Fundaci&oacute; Institut Catal&agrave; del Suro (ICSURO) inicia un nou cicle amb canvi a la direcci&oacute;. A finals de setembre, Albert Hereu deixa el c&agrave;rrec despr&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada llarga al capdavant de la instituci&oacute;. Alba Balcells, ex-directora de l&rsquo;INCAVI, ser&agrave; qui assumir&agrave; la responsabilitat de donar continu&iuml;tat i, alhora, imprimir noves perspectives al projecte.Context:Durant l&rsquo;etapa d&rsquo;Hereu, l&rsquo;ICSURO ha afrontat moments clau: la transformaci&oacute; de consorci p&uacute;blic-privat a fundaci&oacute;, la gesti&oacute; de la covid i l&rsquo;impuls del pla estrat&egrave;gic del sector surer a Catalunya amb horitz&oacute; 2030.Qu&egrave; sabem:El Patronat ha aprovat el relleu per unanimitat i destaca la tasca feta per Hereu en la defensa i projecci&oacute; del suro catal&agrave;. Al mateix temps, posa en valor la traject&ograve;ria de Balcells, polit&ograve;loga i especialista en vitivinicultura amb certificats WSET, que aterra amb experi&egrave;ncia i vincles internacionals en el m&oacute;n del vi.Qu&egrave; diuen?	Joan J. Puig, president de l&rsquo;ICSURO: &ldquo;Aquest relleu representa una transici&oacute; natural i tranquil&middot;la amb professionals d&rsquo;alt&iacute;ssima v&agrave;lua, que permetr&agrave; aprofundir en les relacions amb el sector vitivin&iacute;cola nacional i internacional&rdquo;.	Alba Balcells, nova directora: &ldquo;&Eacute;s un honor sumar-me a l&rsquo;ICSURO en un moment clau. Vull donar continu&iuml;tat a la bona feina feta i impulsar un full de ruta que faci cr&eacute;ixer la gesti&oacute; sostenible de les nostres suredes i projecti el suro catal&agrave; internacionalment com a referent de sostenibilitat, innovaci&oacute; i identitat de pa&iacute;s&rdquo;.Per acabar:El relleu a la direcci&oacute; de l&rsquo;ICSURO simbolitza una transici&oacute; serena i amb voluntat de futur. El suro catal&agrave;, aliat natural del vi, continuar&agrave; sent protagonista en la recerca, la sostenibilitat i la projecci&oacute; internacional amb Alba Balcells al capdavant.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9177-alba-balcells-agafa-el-relleu-a-la-direccio-de-la-fundacio-institut-catala-del-suro</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9177-alba-balcells-agafa-el-relleu-a-la-direccio-de-la-fundacio-institut-catala-del-suro</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202509/1200_1758621958Foto_ICSuro_relleu_01.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Quatre cellers per visitar el Penedès més sostenible i autèntic</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 12 Sep 2025 08:39:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Celler Parat&oacute;Iniciem la ruta a Parat&oacute;, al cor del Pened&egrave;s, un celler que ofereix visites molt particulars en grups redu&iuml;ts i sempre guiades pels membres de la fam&iacute;lia El&iacute;as. L&rsquo;experi&egrave;ncia comen&ccedil;a a la vinya, amb l&rsquo;explicaci&oacute; del cicle anual i del treball al camp, i continua al celler amb tot el proc&eacute;s d&rsquo;elaboraci&oacute; de vins i caves.El recorregut acaba amb un tast comentat de quatre refer&egrave;ncies, acompanyades de productes locals com pa, oli i embotits. Entre els vins destaca el xarel&middot;lo com a emblema de la zona, els vins negres amb hist&ograve;ria &mdash;com la carinyena o el Parat&oacute; de llarga crian&ccedil;a&mdash; i els caves brut o brut nature. Una visita &iacute;ntima i familiar per descobrir el Pened&egrave;s des de dins.Celler Ramon CanalsEl Museu del Vi i del Cava Ramon Canals, a Castellv&iacute; de Rosanes, &eacute;s un dels millors museus privats dedicats a la hist&ograve;ria del vi a Europa. En una superf&iacute;cie de 900 m&sup2;, i amb una propera ampliaci&oacute; de 600 m&sup2; m&eacute;s, s&rsquo;hi exposen m&eacute;s de 5.000 peces relacionades amb el m&oacute;n del vi, datades des del 4000 aC fins al segle XX. Una recopilaci&oacute; que el celler ha reunit durant m&eacute;s de 40 anys. Hi podeu veure des d&rsquo;un sarc&ograve;fag egipci fins a &agrave;mfores, cr&agrave;teres i copes gregues i romanes, una &agrave;mplia col&middot;lecci&oacute; de premses, una espectacular col&middot;lecci&oacute; de microscopis, porrons i ampolles de vidre catal&agrave;, llibres de viticultura i enologia, copes de cristall de Murano de mitjan segle XIX i molts altres estris que il&middot;lustren la llarga tradici&oacute; vitivin&iacute;cola de la Mediterr&agrave;nia.Un dels vins m&eacute;s coneguts del celler &eacute;s el vi blanc Marta Violet Ecol&ograve;gic, de la DO Pened&egrave;s, elaborat amb muscat, xarel&middot;lo i macabeu, i amb l&rsquo;&uacute;nica ampolla de color lila registrada pel celler.Celler AVGVSTVSAvgvstvs Forvm, a El Vendrell, ofereix visites entre vinyes a tocar de la Mediterr&agrave;nia i tastos dels seus vins i dels vinagres Forvm, coneguts arreu i utilitzats fins i tot en restaurants amb estrelles Michelin de tot el m&oacute;n. El celler treballa amb varietats aut&ograve;ctones com el xarel&middot;lo i la garnatxa, combinades amb varietats internacionals que aporten complexitat i frescor. L&rsquo;espai gastron&ograve;mic Degvsta &eacute;s una experi&egrave;ncia en si mateix: un restaurant que fusiona inspiraci&oacute; romana amb cuina contempor&agrave;nia, creant plats pensats per maridar amb els seus vins i vinagres.Les activitats s&oacute;n molt variades: des de visites guiades per la vinya i el celler fins a tastos comentats, men&uacute;s gastron&ograve;mics i experi&egrave;ncies familiars o per a grups. Tot en un entorn que combina hist&ograve;ria, mar i vinya per oferir una visi&oacute; completa del Pened&egrave;s m&eacute;s mediterrani.Celler LoxarelAcabem la ruta a Loxarel, un celler que es distingeix per la producci&oacute; de vins i escumosos naturals, ecol&ograve;gics i biodin&agrave;mics, que es troben als millors restaurants d&rsquo;arreu d&rsquo;Europa i del m&oacute;n. Les caves s&oacute;n un testimoni de la hist&ograve;ria viva del pa&iacute;s, situades a l&rsquo;antic refugi antiaeri que els republicans van construir sota l&rsquo;aer&ograve;drom de Vilob&iacute; del Pened&egrave;s durant la Guerra Civil, i que la fam&iacute;lia va salvar de l&rsquo;enderroc. Loxarel obre al p&uacute;blic les portes del celler, la cava i el refugi, i fa part&iacute;cips els visitants de la filosofia particular amb qu&egrave; elabora vins de qualitat amb un segell diferenciat.Al celler de la Masia de Can Mayol hi reposen i s&rsquo;hi poden tastar vins d&rsquo;&agrave;mfora, naturals amb car&agrave;cter, escumosos amb personalitat i vins de varietats aut&ograve;ctones que, com el xarel&middot;lo, van estar al llindar de l&rsquo;extinci&oacute;, i que gr&agrave;cies al comprom&iacute;s i la perseveran&ccedil;a de cellers com Loxarel ara tornen a brillar.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9170-quatre-cellers-per-visitar-el-penedes-mes-sostenible-i-autentic</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9170-quatre-cellers-per-visitar-el-penedes-mes-sostenible-i-autentic</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202509/1200_1758011504bona.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Sergi de Lamo dirigirà la PTV a partir de l'1 d'octubre</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 01 Sep 2025 07:40:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El fins ara director del Centre Tecnol&ograve;gic del Vi, VITEC, Sergi de Lamo, comen&ccedil;ar&agrave; aquesta tardor una nova etapa professional. A partir de l&rsquo;1 d&rsquo;octubre assumir&agrave; la direcci&oacute; general de la Plataforma Tecnol&oacute;gica del Vino, PTV, amb seu a Madrid i abast estatal en mat&egrave;ria de R+D+i. Pren el relleu de Mario de la Fuente, qui mant&eacute; els c&agrave;rrecs a l&rsquo;Organitzaci&oacute; Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) i s&rsquo;incorpora com a professor a la Universitat Polit&egrave;cnica de Madrid.De Lamo, que ja formava part de la Junta directiva des de fa anys, assumeix les noves funcions amb l&rsquo;objectiu de &ldquo;donar un tomb potent&rdquo; a l&rsquo;entitat. &ldquo;La PTV &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica plataforma tecnol&ograve;gica del sector vitivin&iacute;cola europeu i desperta inter&egrave;s entre importants pa&iuml;sos productors com Fran&ccedil;a i It&agrave;lia. &ldquo;Se li ha de donar el valor que mereix&rdquo;, valora. D&rsquo;aqu&iacute; que en el seu projecte doni cabuda a multiplicar el nombre de socis, alhora que impulsar accions que puguin ser d&rsquo;inter&egrave;s general per al sector.Objectiu: &ldquo;Fer de la PTV una eina &uacute;til per al conjunt del sector i el territori&rdquo;&ldquo;El repte &eacute;s seguir treballant amb projectes de recerca i alhora mobilitzar accions d&rsquo;impacte directe en innovaci&oacute; i transfer&egrave;ncia de coneixement al conjunt del sector vitivin&iacute;cola&rdquo;, descriu. &ldquo;Som un sector majorit&agrave;riament de petita empresa, amb poca capacitat individual per falta de recursos, per&ograve; necessitats comunes en recerca i innovaci&oacute;&rdquo;. D&rsquo;aqu&iacute;, que el seu plantejament passi per endegar projectes que puguin ser &ldquo;una eina &uacute;til per al conjunt del sector&rdquo;, pensant en grans, mitjans i petits projectes. De Lamo tamb&eacute; vol potenciar la innovaci&oacute; incloent la formaci&oacute; especialitzada, &ldquo;seguint exemples positius&rdquo; com els d&rsquo;INNOVI, a qui considera &ldquo;una entitat de refer&egrave;ncia&rdquo;, afavorir la cooperaci&oacute; entre les comunitats aut&ograve;nomes, i ser l&rsquo;interlocutor clau davant organismes finan&ccedil;adors estatals i europeus: &ldquo;Cal aconseguir projectes a mitj&agrave; i llarg termini que ens permetin abordar de veritat els principals reptes sectorials amb resultats d&rsquo;impacte real.Canvis integrals a VITECEl passat 20 de mar&ccedil; es rubricava el canvi de rumb del Centre Tecnol&ograve;gic del Vi, el VITEC, amb la seua integraci&oacute; al llarg de 2025 a l&rsquo;Institut de Recerca i Tecnologia Agroaliment&agrave;ries (IRTA) de la Generalitat de Catalunya. Amb el canvi, tamb&eacute; es determinaven noves funcions per al fins ara director general, Sergi de Lamo, que seguia a l&rsquo;entitat exercint funcions de direcci&oacute; t&egrave;cnica i comercial. Segons informaci&oacute; governamental, el nou Vitec vol &ldquo;mantenir l&rsquo;activitat, la marca IRTA-VITEC i la seu a Falset&rdquo;. Aix&iacute; mateix, apunten, &ldquo;es refor&ccedil;ar&agrave; la seva capacitat investigadora, d&rsquo;innovaci&oacute; i de transfer&egrave;ncia de coneixements al sector&rdquo;.&ldquo;Tot i haver passat 18 anys i haver participat del projecte des dels inicis, marxo de VITEC amb la sensaci&oacute; d&rsquo;haver deixat la feina a mitges. S&oacute;c molt autocr&iacute;tic&rdquo;, admet de Lamo. T&eacute; clar que &ldquo;si hagu&eacute;ssim tingut m&eacute;s encert, m&eacute;s suport i m&eacute;s recursos econ&ograve;mics per a desenvolupar els nostres objectius fundacionals, haur&iacute;em pogut aportar m&eacute;s valor afegit al sector, que &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic motiu de l&rsquo;exist&egrave;ncia de VITEC&rdquo;. Aix&iacute; i tot, la valoraci&oacute; general &eacute;s positiva: &ldquo;Hem estat viables econ&ograve;micament tot haver estat l&rsquo;&uacute;nic centre de R+D+i sense finan&ccedil;ament estructural de les administracions, ens hem posicionat amb un destacat lideratge en recerca aplicada p&uacute;blico-privada a nivell catal&agrave; i espanyol&rdquo;.Deixa VITEC amb mig miler de clients, havent fet m&eacute;s d&rsquo;un miler de microvinificacions la darrera verema i havent posat en marxa la Finca Experimental de Viticultura Sostenible Mas Roger, &ldquo;un actiu que esdevindr&agrave; imprescindible pel futur del sector&rdquo;. &ldquo;El sector i el territori necessiten m&eacute;s del que li hem pogut aportar fins ara i espero poder poder contribuir-hi ara des de la PTV desitjant que la incorporaci&oacute; de VITEC a l&rsquo;IRTA permeti multiplicar l&rsquo;impacte de la feina que s&rsquo;ha fet i es fa a VITEC&rdquo;, conclou.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9161-sergi-de-lamo-dirigira-la-ptv-a-partir-de-l1-doctubre</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9161-sergi-de-lamo-dirigira-la-ptv-a-partir-de-l1-doctubre</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202509/1200_1756705953sergidelamo1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Pere Llopart: "El repte és fer més fort Corpinnat i explicar per què treballem amb paràmetres tan exigents"</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 31 Jul 2025 18:26:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Pere Llopart va assumir el passat maig la presid&egrave;ncia de Corpinnat amb l&rsquo;objectiu de consolidar el projecte i refor&ccedil;ar el seu posicionament com a referent en escumosos d&rsquo;alta qualitat. Amb una aposta clara per la comunicaci&oacute; i la incorporaci&oacute; de nous cellers que compleixin uns est&agrave;ndards exigents, vol donar encara m&eacute;s valor al territori i a la marca col&middot;lectiva.Qu&egrave; ha representat per a tu assumir la presid&egrave;ncia dins de la marca col&middot;lectiva Corpinnat?Suposa tot un repte. Tot un repte de seguir el cam&iacute; iniciat, d&#39;obrir el cam&iacute; est&agrave; molt b&eacute;, molt ben, molt ben iniciat i fer m&eacute;s forta encara la marca col&middot;lectiva per donar valor a una manera d&#39;elaborar.Quin &eacute;s el teu principal objectiu com i quines fites et poses?En principi el cam&iacute; est&agrave; molt ben tra&ccedil;at. L&#39;objectiu &eacute;s seguir avan&ccedil;ant i sobretot, comunicant. Donar a con&egrave;ixer la marca, els perqu&egrave;s de la marca. Explicar molt perqu&egrave; elaborem amb uns par&agrave;metres qualitatius tan elevats. Aix&ograve;, b&agrave;sicament donar a con&egrave;ixer la marca i intentar ser m&eacute;s, fer el grup m&eacute;s gran.M&rsquo;has comentat dues coses interessants: la comunicaci&oacute; i la possible incorporaci&oacute; de nous cellers...Volem fer canvis i ser m&eacute;s actius: a les xarxes socials, a la premsa, amb tastos i presentacions. Tamb&eacute; volem donar m&eacute;s repercussi&oacute; al Festival Gastron&ograve;mic, a la Nit de la Verema i als tastos de vins base previs a la Barcelona Wine Week. Tenim una l&iacute;nia comunicativa ja bastant definida, per&ograve; sempre incorporant millores.Com treballeu actualment la comunicaci&oacute; i com la voleu continuar treballant?Estem elaborant un nou pla de comunicaci&oacute; que mant&eacute; l&rsquo;ess&egrave;ncia del que s&rsquo;havia fet amb el malaurat Josep Maria Flores, per&ograve; amb adaptacions. Ara, la Marta Puparelli ens est&agrave; ajudant en l&#39;&agrave;mbit de la comunicaci&oacute;. Crec que ens pot aportar molt i li hem donat tota la confian&ccedil;a.Acabeu de sumar el celler n&uacute;mero setze, Kripta. &Eacute;s una prioritat sumar cellers a Corpinnat?El creixement ha de ser natural. Incorporarem nous cellers a mesura que compleixin les exig&egrave;ncies de qualitat, que s&oacute;n molt altes. El nostre reglament &eacute;s, de fet, el m&eacute;s exigent del m&oacute;n en escumosos. Assolir aquests requisits no &eacute;s f&agrave;cil. Probablement el creixement vindr&agrave; m&eacute;s per noves incorporacions que per augmentar refer&egrave;ncies dins dels cellers actuals.La setzena incorporaci&oacute; &eacute;s la prova de la consolidaci&oacute; de Corpinnat i l&#39;exemple clar de la nostra voluntat integradora, que acull i acompanya tant cellers de traject&ograve;ria consolidada en el sector, com &eacute;s el cas de Kripta, i a la vegada incentiva projectes m&eacute;s nous. Som molts ja els cellers que creiem que aquest &eacute;s el cam&iacute; a seguir: valor per al territori i una aposta clara i contundent per la qualitat.Busqueu activament cellers o espereu que siguin ells qui s&rsquo;interessin?Sempre hem tingut consultes des del minut zero, per&ograve; no anem a buscar-los. El reglament &eacute;s complex i molts cellers pregunten detalls abans de prendre una decisi&oacute;. S&iacute; que a vegades se&rsquo;ns ha demanat relaxar algun requisit, per&ograve; aqu&iacute; som molt clars: la nostra for&ccedil;a &eacute;s mantenir les normes originals.Alguns comparen Corpinnat amb la figura d&rsquo;Elaborador Integral de la DO Cava. Quina difer&egrave;ncia hi ha?Ens hi hem acostat, i fins i tot pensem que l&rsquo;Elaborador Integral va n&eacute;ixer en part per l&rsquo;efecte Corpinnat. Per&ograve; la difer&egrave;ncia principal &eacute;s que nosaltres exigim la vinificaci&oacute; al 100% per ra&oacute; social: no podem comprar ni un litre de vi elaborat fora. Nom&eacute;s ra&iuml;m, que ha de ser premsat i vinificat al celler. Aix&ograve; garanteix l&rsquo;origen i ens diferencia clarament.Convertir-se en denominaci&oacute; d&#39;origen &eacute;s un objectiu a mitj&agrave; termini?No. Ho hem debatut, per&ograve; no &eacute;s un objectiu. Tenim avantatges en autoregulaci&oacute; que una DO no pot tenir. Per exemple, podem fixar un preu m&iacute;nim de compra del ra&iuml;m per a tots els cellers de la marca.Quin &eacute;s aquest preu m&iacute;nim?El 2025 &eacute;s de 0,93 &euro;/kg, tot i que la majoria de cellers ja estan per sobre d&rsquo;1 &euro;/kg. Ho fem per garantir la sostenibilitat econ&ograve;mica dels viticultors.El Festival Gastron&ograve;mic ja &eacute;s una cita consolidada. Com va n&eacute;ixer i com evoluciona?Aquest any fem la cinquena edici&oacute;. Va n&eacute;ixer en plena pand&egrave;mia, quan molts restaurants no tenien espais a l&rsquo;aire lliure i els cellers pod&iacute;em oferir-los. La combinaci&oacute; de bons vins i gastronomia en un entorn obert va funcionar molt b&eacute;. Avui mant&eacute; un nombre estable de restaurants participants, per&ograve; cada any creix en qualitat gastron&ograve;mica.La sequera &eacute;s un tema cr&iacute;tic per al Pened&egrave;s. Com ho encareu?Des del principi hem perm&egrave;s el reg de suport qualitatiu. Nom&eacute;s 3 o 4 dels 15 cellers actuals el tenen instal&middot;lat. Els &uacute;ltims quatre anys han estat dur&iacute;ssims, sobretot per a les vinyes velles, amb reserves d&rsquo;aigua subterr&agrave;nia esgotades. Les solucions passen per reutilitzar aigua de depuradores, construir basses, aprofitar millor la pluja i aplicar t&egrave;cniques agr&iacute;coles per fer la vinya m&eacute;s resistent. Tot i aix&ograve;, el Pened&egrave;s seguir&agrave; sent un cultiu de sec&agrave; amb reg puntual quan sigui imprescindible.Quin missatge final donaries al sector?Animem els cellers a seguir el nostre model productiu, que assegura l&rsquo;origen del ra&iuml;m i dona valor al territori. Quan pots garantir l&rsquo;origen, el pots valoritzar. El nostre objectiu &eacute;s donar el m&agrave;xim valor al Pened&egrave;s i als nostres escumosos.El perfil de Pere LlopartDefineix-te amb una sola paraula... Doncs b&eacute;, s&oacute;c for&ccedil;a meticul&oacute;s, autoexigent.Pel&middot;l&iacute;cula o s&egrave;rie?No soc gaire de s&egrave;ries de la tele. La miro poc.Digue&#39;m un restaurant imprescindible. Ahir mateix vam estar al Casanova, el Casanova de la Bleda i la veritat &eacute;s que vam quedar meravellats.El teu plat preferit? S&oacute;c molt de fideu&agrave;, tamb&eacute; d&#39;arrossos.Un ingredient o un plat que detestis... No m&#39;agrada el bacall&agrave;.Un vi negre? Una garnatxa negra.Un vi blanc? Una garnatxa blanca, els del Priorat, els de la Catalunya Nord... Una garnatxa gris de Banyuls.Un escum&oacute;s? Hi ha molts Corpinnat bon&iacute;ssims, tamb&eacute; caves molt bons. ]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9129-pere-llopart-el-repte-es-fer-mes-fort-corpinnat-i-explicar-per-que-treballem-amb-parametres-tan-exigents</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9129-pere-llopart-el-repte-es-fer-mes-fort-corpinnat-i-explicar-per-que-treballem-amb-parametres-tan-exigents</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202508/1200_1754291870Pere_Llopart_Llopart_(per_Corpinnat)_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Isabelle Brunet: "Un sommelier ha de triar molt bé els amics per compartir els plaers d'una taula"</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 21 Jul 2025 09:16:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[&Eacute;s de vacances amb els pares a Vausseroux, el seu poble natal, a Fran&ccedil;a, on de molt petita va entrar en contacte amb la natura i la gastronomia. &ldquo;Van comprar el bar del poble i el van convertir en un restaurant. La mare cuinava i a mi m&rsquo;agradava molt atendre els clients. Recordo que ten&iacute;em tres horts, gallines i porcs. Als 12 anys ja vaig tenir clar que volia ser cambrera; vaig ajudar els pares fins els 18&rdquo;.Isabelle Brunet &eacute;s una sommelier autodidacta que no ha temut mai els sacrificis que exigeix l&rsquo;hostaleria. Li agrada el t&ecirc;te &agrave; t&ecirc;te amb el client. L&rsquo;alimenta. Aterra a Barcelona l&rsquo;any 2000 i ja no se&rsquo;n mour&agrave; mai m&eacute;s. Pot presumir d&rsquo;haver treballat als llocs m&eacute;s emblem&agrave;tics del pa&iacute;s on la cuina i el vi han estat sempre a l&rsquo;avan&ccedil;ada, com elBulli a Cala Montjoi i Lavinia i M&oacute;n V&iacute;nic a Barcelona. Al carrer Diputaci&oacute;, al negoci de l&rsquo;empresari Sergi Ferrer-Salat, &eacute;s on va consagrar-se com a sommelier manejant equips i una carta de vins espl&egrave;ndiad amb registres d&rsquo;arreu del m&oacute;n. Foto: Joan Tudo&ldquo;Vaig comen&ccedil;ar a treballar al restaurant d&rsquo;un amic dels pares, a &Icirc;le d&rsquo;Oler&oacute;n, a la Rochelle. I seguidament a Londres perqu&egrave; els anglosaxons no funcionen amb curr&iacute;culum; vaig rellevar el meu germ&agrave; sommelier al Ritz London Club quan va decidir anar-se&rsquo;n a fer m&oacute;n. Aleshores hi havia molta gastronomia francesa i italiana al Regne Unit. Recordo servir vins de Latour, Petrus i d&rsquo;Yquem a diari. Per&ograve; tamb&eacute; vaig estudiar i viatjar molt. I participava en un club de vins molt actiu&rdquo;, apunta. &Eacute;s una sommelier discreta, forjada en sales admirades, amb disciplina i sensibilitat, que aspira a tornar al servei mentre apr&egrave;n i gaudeix de les oportunitats que li ha brindat el Mass&iacute;s del Garraf on des de fa tres anys hi fa vins.Va a poc a poc perqu&egrave; va lluny i conviu amb el ritme que li imposa el cos; la lentitud de l&rsquo;experi&egrave;ncia. &Eacute;s a prop de complir els seixanta. Per les seves mans han passat molts vins, per&ograve; el de Chinon, al Loire, s&oacute;n els que prefereix el seu paladar. &Eacute;s, efectivament, el vi del costat de casa.Quan entres en contacte amb el vi?Comen&ccedil;o a educar el paladar als 25 anys. A Londres hi havia tastos professionals cada dia, de vins italians, espanyols, de Champagne, Armagnac... No me&rsquo;n perdia cap. La meva formaci&oacute; &eacute;s la vida, mai m&rsquo;he amagat que soc una sommelier sense diploma.L&rsquo;aventura a Catalunya comen&ccedil;a amb el grup Tragaluz, per&ograve; aviat arribar&agrave; l&rsquo;estada a elBulli.Hi vaig ser dos estius i l&rsquo;experi&egrave;ncia m&rsquo;ha marcat definitivament. All&agrave; vaig aprendre les harmonies de la cuina i el vi i vaig descobrir a fons l&rsquo;univers del Xer&egrave;s gr&agrave;cies a Juli Soler que n&rsquo;era un enamorat. El vi era un ball d&rsquo;ampolles, un fluir, un dansar a les taules... Recordo el protagonisme del Champagne i del Xer&egrave;s a cada servei. Foto: Abel Valdenebro Despr&eacute;s vas treballar a Lavinia, una botiga de vins molt avan&ccedil;ada als seus temps.Era una altra mirada al m&oacute;n. No nom&eacute;s em dedicava a recomanar vins sin&oacute; tamb&eacute; i especialment a recomanar ampolles especials, d&rsquo;Austr&agrave;lia, Nova Zelanda, Xile&hellip; Jo ja havia tastat el Nou M&oacute;n a Londres, per&ograve; a Lavinia hi vaig aprofundir molt m&eacute;s.I com arribes a M&oacute;n V&iacute;nic?Sergi Ferrer-Salat era client de Lavinia. Un dia em va convidar a dinar i em va parlar del seu somni. M&oacute;n V&iacute;nic ja existia a casa seva, era plena de llibres i vins. &Eacute;s un visionari, un filantrop, va ser el meu tutor i el meu mentor i va aconseguir obrir un bar de vins per a tothom quan hagu&eacute;s pogut crear un club. A casa seva hi desfilaven els grans en&ograve;legs i sommeliers: Agust&iacute; Peris, Ra&uuml;l Bobet, Joan Carles Ib&aacute;&ntilde;ez... i tast&agrave;vem vins i n&rsquo;apren&iacute;em plegats. Ho vam fer durant tres anys i despr&eacute;s ja va venir l&rsquo;aventura del bar i del restaurant al carrer Diputaci&oacute;.Qu&egrave; hi vas aprendre?M&oacute;n V&iacute;nic va ser la culminaci&oacute; i la consolidaci&oacute; de la meva traject&ograve;ria professional. Tinc molta capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute; i vaig saber seguir les directrius de Ferrer-Salat. M&rsquo;agrada seguir les estrelles. Vam formar a molts sommeliers que despr&eacute;s van marxar a altres restaurants com l&rsquo;Alkimia i d&rsquo;aix&ograve; n&rsquo;estic molt contenta. I sempre he dit que l&rsquo;&egrave;xit era fruit d&rsquo;un treball d&rsquo;equip.Com reps la not&iacute;cia del seu tancament?Va ser complicat, era temps de Covid. El projecte va evolucionar amb la botiga de vins i formatges que hi ha actualment. Vaig entendre que estava b&eacute; que el continu&eacute;s una dona jove, per&ograve; vaig haver de fer el dol. Cal acceptar i cr&eacute;ixer i evolucionar, per&ograve; havia perdut el meu beb&egrave; i emocionalment em va costar desprendre-me&rsquo;n. Per&ograve; el que recordo sobretot &eacute;s que va ser una aventura molt professional. Import&agrave;vem vins de 15 pa&iuml;sos diferents i ens arribava un p&uacute;blic interessant en el m&oacute;n del vi que podia tastar des d&rsquo;un vi de Nova Zelanda a un de Portugal, passant per Gr&egrave;cia. Ten&iacute;em l&rsquo;oportunitat d&rsquo;obrir la ment i fer viatjar des del cor de Barcelona.El vi catal&agrave; sempre va tenir un lloc destacat.Per suposat, els grans vins de Catalunya estaven sempre entre les recomanacions perqu&egrave; el p&uacute;blic estranger volia descobrir els vins catalans. Escumosos, xarel&middot;los, Priorats... &Eacute;rem ambaixadors de Catalunya perqu&egrave; M&oacute;n V&iacute;nic estava situat a Barcelona i jugava un rol molt important en la descoberta de la cultura del vi. Avui encara em costa trobar vins catalans a les cartes de molts restaurants. Sempre que m&rsquo;entrevisten sento que ho he de dir.Per qu&egrave; creus que passa?A Fran&ccedil;a i a It&agrave;lia es valora molt m&eacute;s el vi propi. Aqu&iacute;, falta orgull. Potser perqu&egrave; l&rsquo;ombra del Rioja ha estat molt gran i perqu&egrave; el consumidor tradicional ha considerat que els vins de fora envellien millor. Aix&ograve; ha de canviar i crec que a poc a poc est&agrave; passant i l&rsquo;enoturisme hi est&agrave; ajudant.A banda de ser consultora, t&rsquo;has llan&ccedil;at a fer vi al Mass&iacute;s del Garraf.No ho tenia pensat quan estava a M&oacute;n V&iacute;nic per&ograve; durant la pand&egrave;mia vaig visitar Viladellops i vaig enamorar-me del nucli de cases rurals on est&agrave; inserit el celler. En Marcelo Desvalls em va donar l&rsquo;oportunitat de valorar els ra&iuml;ms d&rsquo;aqu&iacute; en un terroir calcari ple de f&ograve;ssils, que &eacute;s &uacute;nic. &Eacute;s una oportunitat i un win win per a tots dos. A Austr&agrave;lia ja vaig tenir l&rsquo;oportunitat de cuidar vinyes i me n&rsquo;he adonat una altra vegada que la natura cura. Fa tres anys que cuido les del Garraf i faig el meu vi amb l&rsquo;ajuda de l&rsquo;en&ograve;leg Carlos Nieto.I com t&rsquo;agrada que et diguin?M&rsquo;agrada el concepte de &ldquo;vi&ntilde;ador&rdquo; que fa servir el cr&iacute;tic de vins Luis Guti&eacute;rrez, per&ograve; en femen&iacute;. &Eacute;s a dir, &ldquo;vi&ntilde;adora&rdquo;. En catal&agrave; no trobo l&rsquo;equivalent i m&rsquo;hi sento c&ograve;moda perqu&egrave; inclou la paraula adorar i defineix la relaci&oacute; que tinc amb el cep i la natura.Dos vins i tres anyades al mercat.S&iacute;, un blanc de xarel&middot;lo i malvasia de Sitges i un negre de garnatxa negra, de nom Calcite. S&oacute;n salins, busco que hi hagi l&rsquo;efecte del s&ograve;l i de la varietat. I no descarto ampliar el repertori.Amb tants vins que has tastat, com has concebut el teu?B&eacute;, s&eacute; el que m&rsquo;agrada per&ograve; el que he volgut &eacute;s fer vins honestos, francs, sincers, que mostrin l&rsquo;origen. No faig servir fusta per fer la crian&ccedil;a sin&oacute; que treballo amb damajoanes. De moment tenim tirades molt curtes: 1.500 per al blanc i 500 per al negre.Com ven una sommelier els seus vins?Parlo de la meva sensibilitat perqu&egrave; sempre he considerat que &eacute;s contagiosa. La meva i la de qualsevol persona que en tingui. Com a sommelier he tingut molt en compte aquest element, i l&rsquo;he cuidat tant com el criteri personal de triar vins, o les copes o la temperatura de servei. M&rsquo;agrada mostrar-me com soc, una persona humil. Els dono a tastar i escolto, m&rsquo;agrada veure com s&rsquo;expressa la gent que els prova. Qu&egrave; sent i quin vocabulari escull. Tots tenim percepcions diferents.Qu&egrave; vols dir amb aix&ograve;?Penso que molts sommeliers joves haurien de tenir experi&egrave;ncies laborals a diferents pa&iuml;sos i fer-ho regularment o com a m&iacute;nim tastar vins dels cinc continents. Sempre va b&eacute; veure cultures diferents, enriqueix molt, com tamb&eacute; tastar vins amb gent diferent, de proced&egrave;ncies diverses. Aix&ograve; permet situar-te davant d&rsquo;un vi amb m&eacute;s respecte i sensibilitat i tamb&eacute; tastar m&eacute;s a gust.Fent vi has ent&egrave;s m&eacute;s coses dels elaboradors?Per suposat, els he ent&egrave;s m&eacute;s i els defenso molt m&eacute;s encara. Valores el treball que hi ha darrere d&rsquo;una ampolla i veus tamb&eacute; el valor de la persona, que vulgui dedicar-te temps i t&rsquo;ofereixi la possibilitat de tastar amb tu. Aix&ograve; &eacute;s molt valu&oacute;s.Qu&egrave; has apr&egrave;s amb Viladellops?Tamb&eacute; hi faig visites especials des de fa tres anys i miro d&rsquo;aportar el meu coneixement al projecte, per&ograve; tamb&eacute; n&rsquo;aprenc de la seva relaci&oacute; estreta amb el Mass&iacute;s del Garraf. M&rsquo;agrada aquesta oportunitat d&rsquo;aprofundir en tota la riquesa enol&ograve;gica de Catalunya. Tamb&eacute; he comen&ccedil;at a col&middot;laborar amb Her&egrave;ncia Alt&eacute;s per dissenyar La Xalamera, el bar de vins que s&rsquo;ha obert a l&rsquo;estiu i he quedat fascinada per la Terra Alta. Crec molt en les possibilitats de l&rsquo;enoturisme i en la idea de crear amics del vi i de descobrir els valors culturals d&rsquo;un paisatge.Qu&egrave; en penses del vi desalcoholitzat?Que no &eacute;s vi i que hauria de canviar el nom.Assessorar, fer vi, desenvolupar projectes enotur&iacute;stics. Tens temps per a m&eacute;s coses?S&iacute;, tamb&eacute; estic estudiant per ser formadora. Aviat tindr&eacute; el certificat professional, he de fer les pr&agrave;ctiques a l&rsquo;Escola d&rsquo;Enoturisme a Vilafranca. Vull impartir classes de vins a Barcelona i Vilafranca i transmetre la cultura del vi per a futurs sommeliers. Aquest &eacute;s el meu objectiu m&eacute;s immediat.Quines s&oacute;n les habilitats que creus que ha de tenir un bon sommelier?Diria que, per sobre de tot, una inquietud personal molt gran. Ganes de provar-ho tot i amb molta disciplina. I fer-ho de jove perqu&egrave; sin&oacute; ja tens el gust molt personalitzat. Un sommelier ha de tastar tot tipus de vins per&ograve; tamb&eacute; destil&middot;lats, aig&uuml;es, purs... Ha d&rsquo;obrir el seu paladar, educar-lo, assaborir i tenir un entorn propici. Has de triar molt b&eacute; els teus amics per compartir els plaers de la taula.Aix&ograve; no s&rsquo;acostuma a dir gaire...Jo ho he dit sempre als meus companys de feina, que han de buscar-se un amic o una amiga per tastar i fer-ho cada dia o cada setmana, com un ritual i fer-ho a cegues. Buscar el fil conductor del vi i crear harmonies amb els plats i compartit amistat amb persones que tinguin la mateixa sensibilitat per cr&eacute;ixer junts. Jo ho he fet amb el meu germ&agrave; i els seus amics, he buscat entorns familiars i competents.On et veus d&rsquo;aqu&iacute; a deu anys?Vull consolidar tot el que ara he comen&ccedil;at per&ograve; tamb&eacute; aspiro a obrir un lloc i servir vins, ja sigui al Garraf o a Jerez. M&rsquo;agradaria viure uns mesos al sud i la resta a Catalunya. Vull tenir aquest espai on succeeixin coses al voltant del vi i seguir compartint amb el p&uacute;blic final. Apropar el vi i que ning&uacute; no pensi que &eacute;s un assumpte noble, sin&oacute; que tothom t&eacute; coses a dir i a aportar. Els sommeliers hem de donar m&eacute;s oportunitats.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9119-isabelle-brunet-sommelier-autodidacta-2</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9119-isabelle-brunet-sommelier-autodidacta-2</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202507/1200_1753166793isabelle_1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Canvi de rumb a Costers del Segre: Isidre Ribalta relleva Tomàs Cusiné com a president de la DO</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 18 Jul 2025 07:53:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Isidre Ribalta, gerent del celler Carviresa de T&agrave;rrega, &eacute;s el nou president de la DO Costers del Segre. Assumeix el c&agrave;rrec despr&eacute;s del relleu anunciat de Tom&agrave;s Cusin&eacute;, que tanca un mandat marcat per la promoci&oacute;, la innovaci&oacute; i l&rsquo;enfortiment de la identitat territorial.Cusin&eacute; seguir&agrave; vinculat al Consell Regulador com a membre de la Junta Rectora.Qu&egrave; sabem?Tom&agrave;s Cusin&eacute; finalitza una etapa de sis anys com a president de la DO Costers del Segre, des del seu relleu a Xavier Farr&eacute; el 2019. Durant aquest temps, la DO ha incrementat les accions de promoci&oacute; i ha escalat fins a convertir-se en la segona denominaci&oacute; catalana amb m&eacute;s valor per ampolla, segons els estudis de mercat.La varietat TrobatTamb&eacute; s&rsquo;hi ha impulsat la recuperaci&oacute; d&rsquo;una varietat de ra&iuml;m negre aut&ograve;cton, el Trobat, ja en fase de vinificacions experimentals en una desena de cellers. A m&eacute;s, s&rsquo;ha aprovat un nou plec de condicions i s&rsquo;ha refor&ccedil;at la identitat territorial i el vincle emocional amb el territori.En profunditat:Isidre Ribalta, nascut a T&agrave;rrega l&rsquo;any 1979, &eacute;s Enginyer T&egrave;cnic Agr&iacute;cola per la Universitat de Lleida i gestor d&rsquo;explotacions agr&agrave;ries familiars des del 2002, centrades en cereals i farratges.L&rsquo;any 2015 va assumir la direcci&oacute; de Carviresa, empresa familiar, amb una aposta clara per la modernitzaci&oacute; del celler i la seva expansi&oacute; comercial. Durant aquest per&iacute;ode ha desenvolupat nous productes, ha renovat l&rsquo;estrat&egrave;gia de m&agrave;rqueting i ha obert dues botigues f&iacute;siques a T&agrave;rrega i Barcelona.Qu&egrave; diu Ribalta?El nou president posa el focus en dos objectius:	Fer cr&eacute;ixer la notorietat de la DO &ldquo;primer a casa, per&ograve; amb especial for&ccedil;a a la resta del pa&iacute;s i el m&oacute;n&rdquo;	&ldquo;Treballar per mantenir la cohesi&oacute; entre els membres de la denominaci&oacute; en aquests dies complicats&rdquo;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9117-isidre-ribalta-relleva-tomas-cusine-com-president-de-la-do</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9117-isidre-ribalta-relleva-tomas-cusine-com-president-de-la-do</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202507/1200_1752818546image0.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Nou Premi Xavier Gramona per impulsar la cultura amb nom propi</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 19 Jun 2025 10:20:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Fundaci&oacute; Catalunya Cultura crea el Premi Xavier Gramona per recon&egrave;ixer la const&agrave;ncia i el comprom&iacute;s dels projectes emergentsUn homenatge amb visi&oacute; de futurLa Fundaci&oacute; Catalunya Cultura impulsa el nou Premi Xavier Gramona, destinat a recon&egrave;ixer el projecte m&eacute;s comprom&egrave;s del Programa IMPULSA CULTURA. El guard&oacute; neix per honorar la figura de Xavier Gramona, vicepresident i patr&oacute; fundador de la Fundaci&oacute;, que va morir el 2023.	Es lliurar&agrave; el 8 de juliol durant el Demo Day a l&rsquo;Antiga F&agrave;brica Estrella Damm	Est&agrave; dotat amb 3.000 euros	El guanyador ser&agrave; seleccionat per un comit&egrave; d&rsquo;experts independentsContext:El premi vol destacar un projecte cultural que hagi sabut aprofitar amb valentia, esfor&ccedil; i generositat les oportunitats de la primera fase del Programa IMPULSA CULTURA. Tamb&eacute; es valorar&agrave;:	Participaci&oacute; activa i capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute;	Qualitat documental i solidesa del relat presentat	Evoluci&oacute; i impacte del projecteAquest nou guard&oacute; s&rsquo;afegeix als premis que ja concedeix la Fundaci&oacute;: el Premi IMPULSA CULTURA i els Premis a la Cultura.Xavier Gramona, un impulsor conven&ccedil;utEl nom del premi no &eacute;s casual. Gramona va ser un dels fundadors m&eacute;s actius de la Fundaci&oacute; i un ferm creient en el paper transformador de la cultura. Segons la Fundaci&oacute;, &ldquo;va ser sempre un exemple clar de dedicaci&oacute;, esfor&ccedil; i comprom&iacute;s&rdquo;.Foto: Anton Galkin (@nehaltura)Una de les seves frases m&eacute;s recordades: &ldquo;Recolzar la cultura &eacute;s garantir el futur de la nostra economia i de la nostra societat.&rdquo;Una aposta que ve de llunyLa Fundaci&oacute; Catalunya Cultura es va constituir el 2014 per iniciativa d&rsquo;un grup d&rsquo;empresaris catalans amb el suport del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. L&rsquo;objectiu: connectar el m&oacute;n cultural i el teixit empresarial per fer cr&eacute;ixer la cultura al pa&iacute;s. L&rsquo;any 2023, coincidint amb la mort de Gramona, es va aprovar la reforma de la Llei de Mecenatge espanyola, una causa que ell havia defensat intensament.El Segell IMPULSA CULTURALa Fundaci&oacute; tamb&eacute; impulsa aquest distintiu, que certifica les empreses que donen suport a la cultura. Est&agrave; avalat per la Universitat de Girona i promou una economia d&rsquo;impacte i de llarg recorregut, amb valors m&eacute;s enll&agrave; del benefici econ&ograve;mic.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9089-nou-premi-xavier-gramona-per-impulsar-la-cultura</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9089-nou-premi-xavier-gramona-per-impulsar-la-cultura</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201806/1200_15286998192.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>DO Catalunya: 25 anys d'arrelament, confiança i futur</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 06 Jun 2025 12:41:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Aquest 2025, la Denominaci&oacute; d&#39;Origen (DO) Catalunya celebra 25 anys d&rsquo;hist&ograve;ria amb la mirada posada en el futur i els peus fermament arrelats a la terra. Nascuda amb la voluntat de ser una eina estrat&egrave;gica per al conjunt del sector vitivin&iacute;cola catal&agrave;, la DO Catalunya ha sabut consolidar-se com una de les figures m&eacute;s representatives del vi del pa&iacute;s. Amb una estructura flexible i oberta, ha perm&egrave;s a cellers i viticultors desenvolupar el seu projecte amb llibertat creativa per&ograve; amb comprom&iacute;s amb el territori i el paraigua d&rsquo;un segell europeu reconegut de qualitat.La DO Catalunya abasta un ampli territori que inclou tots els territoris de tradici&oacute; vitivin&iacute;cola, que en s&oacute;n m&eacute;s de 400 municipis de totes les demarcacions catalanes, des de l&rsquo;interior fins a zones properes a la costa, i agrupa actualment prop de 200 cellers inscrits. Aquesta extensa cobertura geogr&agrave;fica es tradueix en una gran riquesa de s&ograve;ls, microclimes i varietats, que dona lloc a vins diversos, expressius i singulars. &Eacute;s una DO necess&agrave;ria per unir i donar for&ccedil;a a la suma de molts esfor&ccedil;os individuals, aportant estructura, visibilitat i confian&ccedil;a a la cadena de valor del vi catal&agrave;.Un dels grans &egrave;xits de la DO Catalunya ha estat guanyar-se la confian&ccedil;a sostinguda dels consumidors, tant a nivell intern com internacional. La seva capacitat per oferir vins honestos, amb personalitat i amb una excel&middot;lent relaci&oacute; qualitat/preu, l&rsquo;ha posicionada com una de les denominacions amb m&eacute;s pres&egrave;ncia als punts de venda. Els vins amb DO Catalunya han sabut adaptar-se a les noves formes de consum, tot mantenint la seva ess&egrave;ncia i garantint la tra&ccedil;abilitat, la qualitat i l&rsquo;origen.En aquest cam&iacute; de creixement i diferenciaci&oacute;, la DO ha apostat per noves eines de valor que reforcen la seva identitat i comprom&iacute;s amb el territori i la sostenibilitat. Els distintius &ldquo;Catalunya Vinyer&oacute;&rdquo; i &ldquo;Barcelona Sustainable Catalunya&rdquo; s&oacute;n dues iniciatives pioneres en aquest sentit. El primer, reconeix la feina dels elaboradors que cultiven vinya pr&ograve;pia dins el territori catal&agrave;, valorant la proximitat i l&rsquo;arrelament com a elements clau de qualitat. El segon, posa l&rsquo;accent en el comprom&iacute;s amb el medi ambient i vincula el vi amb el relat global de Barcelona com a una capital d&rsquo;un territori de vi creativa, sostenible i cosmopolita, posicionant-lo com un producte alineat amb els valors del segle XXI.Aquest esperit innovador i resilient ha estat decisiu per mantenir el lideratge de la DO Catalunya en un context complex. Malgrat els efectes acumulats de la sequera en els darrers exercicis i els canvis profunds en el consum de vi, la DO ha sabut resistir i adaptar-se, mantenint m&eacute;s del 50% del vi tranquil catal&agrave; embotellat amb Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen. Aquesta xifra parla no nom&eacute;s de volum, sin&oacute; de la confian&ccedil;a dipositada pels elaboradors i del paper estrat&egrave;gic que representa per a l&rsquo;economia i la cultura vitivin&iacute;cola del pa&iacute;s.Per&ograve; el veritable motor d&rsquo;aquests 25 anys ha estat la capacitat d&rsquo;evolucionar.El reglament de la DO Catalunya ja incorpora, de manera pionera, la possibilitat d&rsquo;elaborar vins de baixa graduaci&oacute; alcoh&ograve;lica, anticipant-se aix&iacute; a tend&egrave;ncies globals de salut, sostenibilitat i nous estils de vida. A m&eacute;s, s&rsquo;estan treballant noves modificacions per fer front als efectes del canvi clim&agrave;tic, a l&rsquo;escassetat h&iacute;drica i a l&rsquo;evoluci&oacute; del consumidor. Amb una visi&oacute; oberta i din&agrave;mica, la DO es prepara per seguir sent una eina &uacute;til, innovadora i inclusiva per als propers 25 anys.El futur de la DO Catalunya es construeix sobre la base s&ograve;lida d&rsquo;un quart de segle d&rsquo;experi&egrave;ncia, per&ograve; amb l&rsquo;ambici&oacute; clara de seguir sent referent. En un m&oacute;n que canvia r&agrave;pidament, el seu comprom&iacute;s &eacute;s no nom&eacute;s preservar l&rsquo;ess&egrave;ncia del vi catal&agrave;, sin&oacute; fer-la cr&eacute;ixer, connectant-la amb el que vindr&agrave;. Adaptar-se, escoltar, innovar i sumar: aquesta &eacute;s, i ser&agrave;, la seva ra&oacute; de ser.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9074-do-catalunya-25-anys-darrelament-confianca-i-futur</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9074-do-catalunya-25-anys-darrelament-confianca-i-futur</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202506/1200_1749206835DO_Catalunya_estudio_foto_5_detalle.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Bielsa Ruano, el celler que vol portar la Terra Alta fins a la seva màxima expressió</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 06 Jun 2025 07:38:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El vi catal&agrave; t&eacute; entre els cellers petits alguns dels seus millors valedors. N&#39;&eacute;s una mostra el celler Bielsa Ruano, un projecte familiar que va comen&ccedil;ar a caminar el 2017 i que est&agrave; decidit a portar els vins de la Terra Alta fins a la seva m&agrave;xima expressi&oacute;. Amb aquesta voluntat, ha tret al mercat la gamma Solista, formada per sis vins dotats de personalitat que s&#39;elaboren amb varietats tradicionals. El celler ha presentat aquest dijous els sis vins per primer cop de manera conjunta en un tast en el Mercat de la Boqueria de Barcelona.La presentaci&oacute; l&#39;han encap&ccedil;alat l&#39;en&ograve;leg, Joaquim Bielsa, i Estefania Ruano, que &eacute;s la copropiet&agrave;ria del celler amb Bielsa. El seu projecte va partir d&#39;unes vinyes de garnatxa que la fam&iacute;lia de Bielsa t&eacute; a Batea -unes 10 hect&agrave;rees- i van optar per deixar de dur el ra&iuml;m a la cooperativa per fer-lo valdre. Bielsa Ruano es va estrenar vinificant en el celler Xavier Clua i a partir de l&#39;anyada 2022 disposa del seu propi, ubicat a Vilalba dels Arcs. &quot;&Eacute;s el nostre somni, l&#39;hem aconseguit, i us volem presentar l&#39;excel&middot;l&egrave;ncia que hem pogut fer&quot;, ha celebrat Ruano.Estefania Ruano i Joaquim Bielsa, impulsors del celler Bielsa Ruano. Foto: Bielsa RuanoBielsa Ruano elabora unes 25.000 ampolles anuals entre 11 refer&egrave;ncies sota l&#39;empara de la DO Terra Alta, bona part de les quals es venen a Catalunya. Els primers vins del celler van ser els de Lo Noi del Saxo, despr&eacute;s van venir M&uacute;sic de Carrer i, finalment, els Solista, que representen el paral&middot;lelisme d&#39;un m&uacute;sic que assoleix el seu somni -Bielsa &eacute;s saxofonista- i en el vi tenint celler propi. La gamma Solista la formen una garnatxa blanca, un blanc de negre de morenillo, un brisat de garnatxa blanca, una garnatxa negra, un morenillo i una carinyena.Joaquim Bielsa, sobre l&#39;&uacute;s de la bota: &quot;Crec en l&#39;eternitzaci&oacute; dels vins&quot;Segons Bielsa, els Solista &quot;busquen l&#39;excel&middot;l&egrave;ncia i real&ccedil;ar la Terra Alta&quot;, amb la voluntat &quot;d&#39;elevar a la m&agrave;xima expressi&oacute;&quot; les seves varietats. Provenen de vinyes &uacute;niques amb ceps de 35 anys o m&eacute;s -el morenillo i carinyena d&#39;altres pagesos- i en tots els casos els vins han fet crian&ccedil;a en bota de roure franc&egrave;s entre sis i dotze mesos, fet que l&#39;en&ograve;leg ha justificat: &quot;Crec en l&#39;eternitzaci&oacute; dels vins i les DO es fan grans quan 10 anys despr&eacute;s tastant els seus vins estan vius, i quins s&oacute;n els que estan vius? Normalment, els que passen per bota&quot;.La gamma Solista est&agrave; destinada sobretot a l&#39;alta restauraci&oacute; i la botiga especialitzada, per&ograve; la voluntat de Bielsa &eacute;s que &quot;els vins els ha de tastar tothom&quot;. De la garnatxa blanca i la negra, la primera anyada va ser la 2020, mentre que dels altres quatre vins, va ser la 2022 -&eacute;s la que ha pres part en el tast dels sis vins a la Boqueria barcelonina, on tamb&eacute; ha acudit el secretari de la DO Terra Alta, Jordi Rius-, si b&eacute; en alguns casos caldr&agrave; esperar a la 2023 perqu&egrave; la 2022 ja est&agrave; esgotada perqu&egrave; s&oacute;n vins de producci&oacute; escassa. A continuaci&oacute;, els sis vins al detall:Presentaci&oacute; del celler Bielsa Ruano al mercat de la Boqueria de Barcelona. Foto: Bielsa RuanoSolista garnatxa blanca: un vi recentment multipremiatAquest maig s&#39;ha imposat en la categoria de Gran Vi Blanc &quot;Terra Alta&quot; del Concurs de Vins de la DO Terra Alta i tamb&eacute; ha guanyat una Doble Medalla d&#39;Or en el concurs internacional Grenaches du Monde. &Eacute;s un vi amb notes de pera madura en nas i bona estructura en boca.Solista morenillo blanc de negre: gastron&ograve;mic i &uacute;nic al m&oacute;nUn vi singular &quot;fet per amor&quot;, segons Ruano, perqu&egrave; at&eacute;n la seva predilecci&oacute; pels blancs de negres i &eacute;s &quot;&uacute;nic al m&oacute;n&quot; perqu&egrave; no hi ha cap altre blanc de negre de morenillo. En nas destaca per les notes tropicals i en boca t&eacute; m&eacute;s &agrave;nima de negre. &Eacute;s ideal per a maridatges.Solista garnatxa blanca brisat: tamb&eacute; dona joc a taulaUn altre vi que pot resultar idoni a l&#39;hora de fer maridatges. Vol ser &quot;un homenatge als brisats de la Terra Alta&quot;, segons Bielsa, i destaca pel seu to ataronjat pujat, un punt de mel, flor d&#39;ametller i incl&uacute;s de pansa, aix&iacute; com les notes a fruits secs.L&#39;en&ograve;leg Joaquim Bielsa durant la verema. Foto: Bielsa RuanoSolista garnatxa negra: conf&oacute;s amb un pinot a B&egrave;lgica&quot;A B&egrave;lgica em van arribar a dir que era pinot noir&quot;, diu Bielsa que li van transmetre en el principal mercat d&#39;exportaci&oacute; del celler i &eacute;s reveladora del car&agrave;cter d&#39;aquest vi. S&#39;hi fa present la fruita vermella i alhora el pas per bota, la qual, per&ograve;, t&eacute; un torrat molt suau, recalca l&#39;en&ograve;leg.Solista morenillo: vinya de 70 anys d&#39;una varietat resilientUn vi amable i amb textura en boca, nascut d&#39;una vinya d&#39;uns 70 anys d&#39;una varietat que ha resistit malgrat que no ha estat autoritzada per la DO Terra Alta fins al 2020. Ara hi ha registrades una cinquantena d&#39;hect&agrave;rees de morenillo, segons Rius, per al qual &eacute;s &quot;la punta de llan&ccedil;a&quot; dels negres d&#39;aquest territori. &quot;La Terra Alta ha fet una aposta per la garnatxa blanca, per&ograve; tamb&eacute; tenim el morenillo, que &eacute;s una bona arma per arribar als mercats i que et reconeguin com quelcom &uacute;nic&quot;, afegeix Bielsa.Solista carinyena negra: el vi que tanca la gammaMalgrat que la carinyena s&#39;havia arrancat sovint a la Terra Alta, t&eacute; tradici&oacute; en aquest territori i &quot;pot donar coses molt xules&quot;, reivindica Bielsa, que defensa elaborar carinyenes amb m&eacute;s perfil de garnatxa o meloses. Aquesta t&eacute; fruita vermella, un toc especiat i bona estructura.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9073-bielsa-ruano-presenta-la-gamma-solista</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9073-bielsa-ruano-presenta-la-gamma-solista</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202506/1200_1749188673Joaquim_Bielsa_i_Estefania_Ruano_amb_els_vins_de_la_gamma_Solista_Jordi_Bes_Lozano.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vinya Celler Masia anomena Empar Moliner com a Masovera 2025</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 22 May 2025 07:34:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Empar Moliner ser&agrave; nomenada Masovera 2025 el 26 de maig, de 18 a 20 h, al Palau Robert de Barcelona, en un acte organitzat per Vinya Celler Masia.Context:Vinya Celler Masia &eacute;s una agrupaci&oacute; de petits cellers que uneix vi, territori i cultura amb una mirada cooperativa i transformadora.La seva proposta aposta per una viticultura sostenible, arrelada i artesanal, amb vinificaci&oacute; al lloc d&rsquo;origen i respecte pel patrimoni cultural.Per qu&egrave; &eacute;s important?	El t&iacute;tol de Masovera reconeix persones que estimen la terra i posen en valor la cultura del vi amb una veu cr&iacute;tica, independent i compromesa.	Empar Moliner, escriptora i periodista, encarna aquest esperit amb intel&middot;lig&egrave;ncia, humor i lucidesa, donant valor al vi com a part de la vida i la identitat del pa&iacute;s.26 de maig al Palau Robert: L&rsquo;acte comen&ccedil;ar&agrave; amb la cerim&ograve;nia d&rsquo;homenatge i continuar&agrave; amb un tast excepcional de vinificacions &uacute;niques i edicions limitades de diversos cellers del col&middot;lectiu. Ser&agrave; una mostra irrepetible de la vinya com a espai de recerca, mem&ograve;ria i sentit, on cada ampolla explica una hist&ograve;ria.Vinya Celler Masia:Vinya Celler Masia &eacute;s una agrupaci&oacute; de petits cellers amb esperit cooperatiu i vocaci&oacute;transformadora. Units per una mateixa manera d&rsquo;entendre el vi &mdash;respectuosa, arrelada icompromesa&mdash;, promouen una viticultura sostenible i artesanal, centrada en la vinificaci&oacute; almateix lloc d&rsquo;origen del ra&iuml;m, en la cura de l&rsquo;entorn i en la defensa d&rsquo;un patrimoni cultural viu.Per acabar:El reconeixement a Empar Moliner no nom&eacute;s celebra la seva traject&ograve;ria, sin&oacute; que consolida el missatge de Vinya Celler Masia: el vi &eacute;s cultura, comprom&iacute;s i territori. I tamb&eacute; una manera d&rsquo;explicar qui son.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9061-vinya-celler-masia-anomena-empar-moliner-com-a-masovera-2025</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9061-vinya-celler-masia-anomena-empar-moliner-com-a-masovera-2025</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202505/1200_1747892468EMPAR_MOLINER-2768-FOTO.JESS_CSCAR.JPG..jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Els millors vins de la DO Terra Alta 2025 ja tenen nom</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 15 May 2025 22:18:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Terra Alta ha inaugurat la 3a edici&oacute; de la Primavera amb la gala dels Premis als Millors Vins 2025, celebrada aquest dijous i presentada per Emma Aixal&agrave;.Context:Els Premis del Concurs de Vins amb DO Terra Alta reconeixen els millors vins del territori. S&oacute;n una refer&egrave;ncia de qualitat i identitat per a la regi&oacute;.Per qu&egrave; &eacute;s important?Reforcen el valor de les garnatxes blanques i negres com a s&iacute;mbol de la DO, i donen visibilitat als cellers locals que destaquen per innovaci&oacute; i singularitat.Els guanyadors:	Millor Vi Blanc de Collita: Manyol Blanc 2024 - Viticultors Bateans	Millor Vi &ldquo;Terra Alta Garnatxa Blanca&rdquo;: La Cisqueta 2024 - Agr&iacute;cola Corbera d&rsquo;Ebre	Millor Vi Blanc Brisat: LaFou de Rams 2020 - LaFou Celler	Millor Vi Rosat: Prohom Conceptia Rosat 2024 - Celler Coma d&rsquo;en Bonet	Millor Vi Negre de Collita: Mas d&rsquo;en Pol 2024 - Celler Xavier Clua	Millor Vi Negre amb Pas per Fusta: Almod&iacute; Roure 2023 - Altavins	Millor Vi Negre Crian&ccedil;a: 4G 2022 - Celler Vilanova	Millor Vi Escum&oacute;s: La Senyoria Rosat 2020 - Les Vinyes del Convent	Millor Vi de Licor: Ex aequo Poble Vell Blanc 2021 i Poble Vell Negre 2017 - Agr&iacute;cola Corbera d&rsquo;Ebre	Gran Vi Blanc &ldquo;Terra Alta&rdquo;: Solista Garnatxa Blanca 2022 - Bielsa Ruano	Gran Vi Negre &ldquo;Terra Alta&rdquo;: LaFou de Batea 2021 - LaFou Celler	Gran Vi Garnatxa Blanca: Rialla 2023 - Celler RiallaPer acabar:La Primavera DO Terra Alta continua amb tastos, gastronomia i concerts durant tot el cap de setmana a Gandesa i Batea, amb pres&egrave;ncia de 16 cellers i artistes com Alex Ubago, Bebe i Quico el C&eacute;lio.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9057-els-millors-vins-de-la-do-terra-alta-2025-ja-tenen-nom</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9057-els-millors-vins-de-la-do-terra-alta-2025-ja-tenen-nom</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202505/1200_1747340493dota-guanyadors.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Pilar Salillas, La Gravera: "Tan important és fer vins bons com saber comunicar-los"</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 12 May 2025 07:07:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Fer del vi una experi&egrave;ncia m&eacute;s propera, divertida i accessible &eacute;s un repte que moltes persones comparteixen, per&ograve; que poques aconsegueixen fer realitat amb tanta naturalitat com la Pilar Salillas. Ella &eacute;s la protagonista d&rsquo;aquesta setmana.Context:Pilar Salillas &eacute;s enginyera, en&ograve;loga i sommelier amb gaireb&eacute; 20 anys d&rsquo;experi&egrave;ncia. Actualment dirigeix el celler Lagravera, situat a Alfarr&agrave;s (Lleida), en un entorn singular: la Serra Llarga, la cadena de guix m&eacute;s llarga d&rsquo;Europa.Aquest entorn de clima continental i s&ograve;ls &uacute;nics permet elaborar vins salins, gastron&ograve;mics i plens de car&agrave;cter.La Pilar t&eacute; aquella mena de llum que fa f&agrave;cil l&rsquo;admiraci&oacute;: treballadora incansable, transparent, entusiasta i amb una mirada plena de futur. Estima el seu projecte, parla del territori amb orgull i del vi com si fos una extensi&oacute; de la seva manera de ser: franca, vital i honesta. Tot aix&ograve; -i molt m&eacute;s- es nota tant en els vins que elabora com en la manera com els explica.Aquest mes, la triem com a dona del vi no nom&eacute;s per la seva traject&ograve;ria professional -que &eacute;s s&ograve;lida i admirable-, sin&oacute; per la seva capacitat de sumar, de fer xarxa i d&rsquo;impulsar iniciatives que connecten el m&oacute;n del vi amb les persones.Ver esta publicaci&oacute;n en InstagramUna publicaci&oacute;n compartida de La Gourmeteria (@lagourmeteria) La Gravera FestUna d&rsquo;aquestes iniciatives &eacute;s el Lagravera Fest, que celebra aquest dissabte 17 de maig, una festa que sintetitza el seu esperit: vi, m&uacute;sica, gastronomia i territori.Comprar entrades aqu&iacute;Qu&egrave; sabem?La Pilar &eacute;s una dona amb una energia contagiosa, compromesa amb el seu projecte i amb una capacitat de treball admirable. T&eacute; una manera oberta i propera de ser, que facilita la connexi&oacute; amb la gent.Qu&egrave; diu? &ldquo;Volia un vi que em represent&eacute;s del tot. El C&iacute;clic Negre &eacute;s el meu vi fetitxe. Est&agrave; fet a la meva mida, per gaudir-lo, per compartir-lo. &Eacute;s un vi fruital, madur, per&ograve; ple de frescor i intenci&oacute;.&rdquo;El seu vi refer&egrave;ncia &eacute;s el C&iacute;clic Negre, 100% garnatxa negra, elaborat amb un esperit hedonista i fruit d&rsquo;un estil madur per&ograve; fresc. El ra&iuml;m prov&eacute; de Vinya N&uacute;ria, la parcel&middot;la m&eacute;s preuada de Lagravera. A m&eacute;s, Pilar combina la seva tasca com a en&ograve;loga amb una gran vocaci&oacute; comunicadora: participa activament en fires i organitza iniciatives com el Lagravera Fest, una manera excel&middot;lent d&rsquo;acostar el vi al p&uacute;blic general.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9052-pilar-salillas-la-gravera-tan-important-es-fer-vins-bons-com-saber-comunicarlos</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9052-pilar-salillas-la-gravera-tan-important-es-fer-vins-bons-com-saber-comunicarlos</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202505/1200_1747028627gravera.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Tres petits grans projectes: l'ànima del vi català en estat pur</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 08 May 2025 10:37:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Avui a la secci&oacute; De Vins amb la Laura us presentem tres projectes petits, valents i amb &agrave;nima que donen nova vida al vi catal&agrave;. Tots 100% compromesos amb la terra i la tradici&oacute;.BellplaNat&agrave;lia BoadaBellpla &eacute;s la hist&ograve;ria de la Nat&agrave;lia Boada i en C&egrave;sar C&agrave;novas, que van decidir salvar unes vinyes familiars a punt de desapar&egrave;ixer al cor del Pened&egrave;s. Treballen amb macabeu i xarel&middot;lo, varietats hist&ograve;riques que mantenen viva la mem&ograve;ria de la terra. Sense celler propi, elaboren els seus vins a La Xarmada, una plataforma col&middot;laborativa per petits productors. La seva primera anyada (2023) ja marca territori: un macabeu fresc i un xarel&middot;lo amb crian&ccedil;a en bota de castanyer, dos vins que parlen d&#39;arrelament i de resili&egrave;ncia de la viticultura de futur.Joan Bada Vins de Vinyes &Uacute;niquesSeguim amb Los Torns, de Joan Ram&oacute;n Bada, un veter&agrave; de la Terra Alta amb m&eacute;s de 30 veremes a l&rsquo;esquena. El seu projecte personal,&quot;Joan Bada Vins de Vinyes &Uacute;niques&quot;, reivindica les varietats tradicionals i la pura ess&egrave;ncia del terrer. Los Torns &eacute;s unagarnatxa fresca i elegant, un aut&egrave;ntic vi de terrer, de vinya &uacute;nica i de producci&oacute; molt limitada. Joan Bada ja &eacute;s conegut per la seva participaci&oacute; en el projecte de Celler Vins de Tros, els vins del qual han obtingut grans reconeixements, situant-los entre els millors vins de Catalunya.Sota aquest nou projecte, Joan Bada elabora vins aut&egrave;ntics de petites parcel&middot;les a la Terra Alta, a uns 500 metres d&rsquo;altitud a Vilalba dels Arcs, al nord de la comarca. Vins amb una m&iacute;nima intervenci&oacute;, seguint la seva filosofia d&rsquo;apostar per les varietats aut&ograve;ctones de cultiu ecol&ograve;gic i respectu&oacute;s amb l&rsquo;entorn.Joan BadaLos Torns destaca per la seva crian&ccedil;a biol&ograve;gica &quot;sota velo flor&quot; i en damajoanes, caracter&iacute;stiques que fan d&rsquo;aquest vi una raresa irresistible. A m&eacute;s, Bada s&rsquo;atreveix amb un vermut artesanal que combina tradici&oacute; i innovaci&oacute;, posant en valor el macabeu i la garnatxa blanca de la zona.Clos de les MalesesCarles MurayTanquem al&#39;extrem nord de Catalunya, ambClos de les Maleses. Un projecte radical al Cap de Creus, pilotat per Rom&agrave; Garcia i Carles Muray. Entre vinyes centen&agrave;ries, algunes amb ceps prefil&middot;lox&egrave;rics, han creat un vi que reflecteix la complexitat natural del lloc. La vinya mateixa defineix el cupatge: garnatxa roja, macabeu, garnatxa blanca, carinyena negra i moscat d&rsquo;Alexandria es barregen en una sola fermentaci&oacute; espont&agrave;nia. Amb una crian&ccedil;a curta per mantenir la frescor, el resultat &eacute;s un vi amb &agrave;nima mediterr&agrave;nia, ple d&rsquo;energia salina i autenticitat.Ver esta publicaci&oacute;n en InstagramUna publicaci&oacute;n compartida de La Gourmeteria (@lagourmeteria)]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9047-tres-petits-grans-projectes-lanima-del-vi-catala-en-estat-pur</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9047-tres-petits-grans-projectes-lanima-del-vi-catala-en-estat-pur</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202505/1200_1746694251WhatsApp_Image_2025-04-10_at_17.18.37.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Nous president i vicepresident a  Corpinnat</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 07 May 2025 07:41:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;AVEC ha renovat la seva Junta Directiva. Pere Llopart i Roc Gramona assumeixen la presid&egrave;ncia i vicepresid&egrave;ncia, amb el repte de refor&ccedil;ar el projecte Corpinnat.ContextLa transici&oacute; es produeix despr&eacute;s de quatre anys de lideratge de Ton Mata i Xavier Nadal. La nova direcci&oacute; ha estat escollida per unanimitat el 5 de maig a l&rsquo;assemblea de socis. Corpinnat consolida aix&iacute; la seva estructura amb continu&iuml;tat i comprom&iacute;s.Qu&egrave; sabem?	Nou president: Pere Llopart (Llopart).	Nou vicepresident: Roc Gramona (Gramona).	Junta renovada amb noms clau com Xavier Bernet, Xavier Nadal, Marcel Sabat&eacute;, Ferran Junoy i Toni de la Rosa.	Ton Mata seguir&agrave; vinculat com a representant del projecte Bufadors.	Jaume Mata es jubila despr&eacute;s d&rsquo;anys clau per al creixement de Corpinnat.Qu&egrave; diuen?Llopart: &ldquo;Seguim sumant en el cam&iacute; tra&ccedil;at, conven&ccedil;uts dels nostres compromisos incondicionals: territori, ecologia, qualitat, varietats hist&ograve;riques, verema manual i vinificaci&oacute; a la propietat.&rdquo;Per acabar: El primer acte p&uacute;blic de la nova Junta tindr&agrave; lloc el 12 de maig, amb la presentaci&oacute; de la cinquena edici&oacute; del festival gastron&ograve;mic Corpinnat. L&rsquo;AVEC expressa el seu reconeixement a la Junta sortint i dona la benvinguda a la nova direcci&oacute;, que afronta el repte de continuar enfortint la marca de refer&egrave;ncia en escumosos de qualitat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9046-nous-president-i-vicepresident-a-corpinnat</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9046-nous-president-i-vicepresident-a-corpinnat</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202505/1200_1746597033ChatGPT_Image_6_may_2025,_22_09_58.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>De Vins amb la Laura: "Autora", el vi solidari que lluita contra el càncer de mama</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 19 Apr 2025 10:47:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Despr&eacute;s de recomanar-nos maridatges ambmones de pasqua, avui la Laura ens parla d&#39;un projecte solidari molt interessant, el Vi Autora.&quot;Autora&quot; &eacute;s un vi &uacute;nic creat per Cava Bertha amb un objectiu clar: lluitar contra el c&agrave;ncer de mama. M&eacute;s enll&agrave; del seu valor enol&ograve;gic, &eacute;s un projecte emocional i solidari impulsat per Gemma Flaqu&eacute; i el seu marit, l&rsquo;en&ograve;leg Pep Torres.Gemma Flaqu&eacute;, la impulsora del projecte solidari &quot;Autora&quot;Context:Cada ampolla d&#39;&quot;Autora&quot; vol visibilitzar la realitat del c&agrave;ncer de mama i contribuir activament a la seva investigaci&oacute;. El projecte uneix viticultura, disseny i activisme en una iniciativa que ha aconseguit mobilitzar comunitats senceres i recaptar fons significatius per a la recerca m&egrave;dica.El Vi Autora	Elaborat amb xarel&middot;lo vermell, una varietat minorit&agrave;ria que nom&eacute;s compta amb unes 100 hect&agrave;rees a tot el m&oacute;n, totes a Catalunya.	Les anyades 2021 i 2023 provenen de dues hect&agrave;rees situades al Pened&egrave;s, Tarragona i Alella.	El vi fermenta en dip&ograve;sits d&#39;acer inoxidable i passa quatre mesos amb les seves lies fines, fet que li aporta volum i complexitat.	Perfil arom&agrave;tic: aromes de fruita blanca i c&iacute;trica (nectarina i aranja), amb notes subtils d&rsquo;herbes arom&agrave;tiques. T&eacute; una textura untuosa i una acidesa ben integrada.Ver esta publicaci&oacute;n en InstagramUna publicaci&oacute;n compartida de La Gourmeteria (@lagourmeteria)El nom i el disseny:&quot;Autora&quot; fa refer&egrave;ncia a la capacitat de les dones de ser protagonistes de la seva pr&ograve;pia vida, especialment en situacions tan dures com el c&agrave;ncer de mama. L&rsquo;etiqueta ha estat creada per l&rsquo;artista Laura Sibill Card&uacute;s i mostra la cara d&rsquo;una dona serena, forta i decidida, amb un cabell dibuixat en l&iacute;nies fines que evoquen delicadesa i resist&egrave;ncia.L&#39;impacte social	M&eacute;s de 10.000 euros recaptats fins ara per a la investigaci&oacute; sobre el c&agrave;ncer de mama.	Les accions solid&agrave;ries vinculades al projecte inclouen sopars tem&agrave;tics, tastos de vi, maridatges i xerrades organitzades per dones que han viscut o viuen la malaltia.	El projecte no nom&eacute;s genera fons sin&oacute; que crea una xarxa de suport emocional i comunitari.Per acabar:&quot;Autora&quot; no &eacute;s nom&eacute;s un vi; &eacute;s un s&iacute;mbol de lluita, esperan&ccedil;a i col&middot;lectivitat. A trav&eacute;s d&rsquo;una varietat poc coneguda com el xarel&middot;lo vermell, aquest projecte articula una narrativa de superaci&oacute; i solidaritat. Brindar amb &quot;Autora&quot; &eacute;s brindar per totes les dones que lluiten cada dia, i tamb&eacute; per una societat m&eacute;s emp&agrave;tica i compromesa.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9031-de-vins-amb-la-laura-autora-el-vi-solidari-que-lluita-contra-el-cancer-de-mama</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9031-de-vins-amb-la-laura-autora-el-vi-solidari-que-lluita-contra-el-cancer-de-mama</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202504/1200_1745053324Autora-Verema-42.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Rosa Caballé, del celler Batea, és la nova presidenta de la DO Terra Alta</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 18 Apr 2025 08:00:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Rosa Caball&eacute;, viticultora de Batea i nova presidenta del Consell Regulador de la DO Terra AltaContext: Rosa Caball&eacute; assumeix la presid&egrave;ncia de la DO Terra Alta amb 11 vots a favor i una abstenci&oacute;, despr&eacute;s de la dimissi&oacute; de Pere Bov&eacute;, que ha liderat el Consell Regulador durant els &uacute;ltims dos anys. La votaci&oacute; s&rsquo;ha fet a la seu de Gandesa. Caball&eacute;, viticultora i s&ograve;cia del Celler Batea des de 2008, forma part de la junta des de 2023.Qui &eacute;s?Filla i neta de pagesos de Batea, ha crescut dins el m&oacute;n cooperatiu i ha defensat els interessos del territori des de la seva incorporaci&oacute; al Consell Regulador.Qu&egrave; diu?&ldquo;&ldquo;&Eacute;s moment de passar p&agrave;gina i mirar cap endavant. La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Terra Alta ha d&rsquo;estar per sobre de mirades personalistes. Som una de les denominacions d&rsquo;origen amb m&eacute;s projecci&oacute; de casa nostra i treballarem per continuar creixent sense perdre el que ha de ser el nostre focus: el treball diari pels nostres cellers, viticultors i viticultores&rdquo;..&rdquo;En profunditat:Caball&eacute; obre etapa amb un projecte centrat en la transpar&egrave;ncia, la renovaci&oacute; interna i la defensa col&middot;lectiva. Deixa clar que la DO Terra Alta ha d&rsquo;estar per sobre de personalismes i aspira a consolidar la seva projecci&oacute; en l&rsquo;&agrave;mbit catal&agrave;.Per acabar:Amb arrels profundes al territori i una traject&ograve;ria cooperativa s&ograve;lida, Rosa Caball&eacute; aposta per continuar creixent, per&ograve; amb una mirada renovadora.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9030-rosa-caballe-del-celler-batea-nova-presidenta-de-la-do-terra-alta</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9030-rosa-caballe-del-celler-batea-nova-presidenta-de-la-do-terra-alta</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202504/1200_1744956390dota_rosa-03.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Josep Maria Albet i Noya, nou president dels elaboradors d'escumosos Clàssic Penedès</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 16 Apr 2025 09:05:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Els cellers de Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s han escollit Josep Maria Albet i Noya com a nou president del col&middot;lectiu. La decisi&oacute; es va prendre l&rsquo;11 d&rsquo;abril en assemblea.Context:Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s &eacute;s el segell d&rsquo;escumosos 100% ecol&ograve;gics del Pened&egrave;s. El projecte guanya pes en el sector amb m&eacute;s cellers adherits i reconeixement creixent.Qu&egrave; diu?Albet i Noya destaca el comprom&iacute;s amb la qualitat, el territori i la sostenibilitat: &ldquo;&Eacute;s un honor assumir aquest repte i treballar per consolidar Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s&rdquo;.En profunditatLa nova presid&egrave;ncia aposta per:- Enfortir la col&middot;laboraci&oacute; entre elaboradors- Donar visibilitat nacional i internacional a la marca- Refor&ccedil;ar els valors: crian&ccedil;a m&iacute;nima de 15 mesos, elaboraci&oacute; ecol&ograve;gica i arrelament al territoriPer acabar:El lideratge d&rsquo;Albet i Noya arriba en un moment estrat&egrave;gic per posicionar Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s com a referent en escumosos ecol&ograve;gics de qualitat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9028-josep-maria-albet-i-noya-nou-president-de-classic-penedes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9028-josep-maria-albet-i-noya-nou-president-de-classic-penedes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201910/1200_1572327096Cpia_de_josep_mari_albet_i_noya.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>De Vins amb la Laura: Dos vins per maridar la mona com mai no ho has fet</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 14 Apr 2025 08:49:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Despr&eacute;s d&#39;explicar-nos qui &eacute;s la millor en&ograve;loga jove de Catalunya la setmana passada, la Laura avui ens parla de mones de pasqua i de com maridar-les amb encert.Context: La mona de Pasqua &eacute;s molt m&eacute;s que un dol&ccedil; tradicional catal&agrave;: &eacute;s un s&iacute;mbol de celebraci&oacute;, d&rsquo;alegria infantil i de retrobament familiar. Tant si &eacute;s de brioix com si &eacute;s de xocolata, aquest past&iacute;s emblem&agrave;tic marca el final de la Quaresma i es converteix en protagonista absoluta del dilluns de Pasqua. Avui la Laura ens proposa dos vins per combinar-la amb encert. Ver esta publicaci&oacute;n en InstagramUna publicaci&oacute;n compartida de La Gourmeteria (@lagourmeteria)Tripolar de RIM	Origen: Celler RIM, a Rab&oacute;s d&rsquo;Empord&agrave;. Projecte personal de Jordi Esteve.	Ra&iuml;m: 100% moscatell d&rsquo;Alexandria, vinya vella.Elaboraci&oacute;: El vi destaca pel seu triple proc&eacute;s de vinificaci&oacute;: Una part del ra&iuml;m s&rsquo;asseca en forma de panses, una altra es transforma en most bullit iuna tercera es verema tardanament.Crian&ccedil;a:	Barregen les tres bases durant la fermentaci&oacute;	Crian&ccedil;a d&rsquo;un any en inoxidable, amb un petit percentatge criat en bota vella de vi ranciDestaca per lesnotes de taronja confitada, herbes seques, mel i un toc de fum. T&eacute; una eentrada dol&ccedil;a, per&ograve; amb nervi i frescor. Final llarg, lleugerament amargT&#39;agradar&agrave; si:Busques un vi per la mona amb prou intensitat i acidesa per equilibrar el greix del brioix i la dol&ccedil;or de la xocolata. I perqu&egrave; no embafa.Duran Origin Gran Reserva BrutUn cava elaborat per Ramon Canals, al Pened&egrave;s. Un escum&oacute;s que reivindica la categoria dels grans caves gastron&ograve;mics.	Origen: Castellv&iacute; de Rosanes (DO Cava), de la fam&iacute;lia Canals	Ra&iuml;m: Xarel&middot;lo, macabeu, parellada i un toc de chardonnay	Crian&ccedil;a: 48 mesos en rima (Gran Reserva)	Dosatge: Brut (amb un toc suau de sucre que equilibra)Destaca per les aromes defruita blanca madura, brioixeria fina, llevat i fruits secs. I per la seva bombolla fina i integrada, textura cremosa i bon volum.T&#39;agradar&agrave; si:Vols optar per un vi que et neteja el paladar, dona contrast, i aporta una eleg&agrave;ncia que fa cr&eacute;ixer el dol&ccedil;. Especialment encertat si tamb&eacute; el voleu per fer l&#39;aperitiu o acompanyar tot l&#39;&agrave;pat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9026-dos-vins-per-maridar-la-mona-com-mai-no-ho-has-fet</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9026-dos-vins-per-maridar-la-mona-com-mai-no-ho-has-fet</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202504/1200_1744614778vins-laura-serrano-20_1_630x630.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>PCATS Comunicació celebra 20 anys d'història al servei del sector agroalimentari</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 08 Apr 2025 19:29:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Equip de PCATS Comunicaci&oacute; va gaudir amb tots els convidats de la festa de commemoraci&oacute; dels seus 20 anys de vidaPCATS Comunicaci&oacute; celebra 20 anys de traject&ograve;ria aquest abril. L&rsquo;ag&egrave;ncia s&rsquo;ha consolidat com a referent en comunicaci&oacute; per al sector agroalimentari catal&agrave;.Qu&egrave; sabem?Fundada amb la voluntat d&rsquo;apropar productes i missatges al consumidor, PCATS ha crescut de manera sostinguda en cartera de clients i equip. Actualment compta amb m&eacute;s de 10 professionals i ofereix serveis 360&ordm; en m&agrave;rqueting digital, producci&oacute;, packaging, branding i estrat&egrave;gies a punt de venda.Per qu&egrave; &eacute;s important?PCATS representa un cas d&rsquo;&egrave;xit de creixement i especialitzaci&oacute; en un sector estrat&egrave;gic per al territori. Ha contribu&iuml;t a la professionalitzaci&oacute; de la comunicaci&oacute; agroaliment&agrave;ria i obre ara la porta a una major pres&egrave;ncia internacional de marques locals.En profunditat:PCATS treballa amb denominacions d&rsquo;origen, empreses agroaliment&agrave;ries, fundacions, entitats divulgatives i botigues especialitzades. En els &uacute;ltims anys ha ampliat l&rsquo;activitat a sectors com el turisme, els serveis i la comunicaci&oacute; electoral. T&eacute; en marxa una nova web i s&rsquo;incorpora a la xarxa europea d&rsquo;ag&egrave;ncies especialitzades en alimentaci&oacute;, vi i hostaleria.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9019-pcats-comunicacio-celebra-20-anys-dhistoria</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9019-pcats-comunicacio-celebra-20-anys-dhistoria</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202504/1200_1744133577pcats2025.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>De Vins amb la Laura: La millor enòloga jove catalana segons la crítica anglesa</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sun, 06 Apr 2025 07:39:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Despr&eacute;s de sorprendre&#39;ns amb dos vins rosats la setmana passada, encetem amb la Laura Serrano una secci&oacute; dedicada a les dones del vi. De Vins amb la Laura cada mes us proposar&agrave; una dona rellevant d&#39;aquest apassionant m&oacute;n del vi.Context: Avui, la Laura ens presenta la Carlota Pena, de Vinyes d&#39;Olivardots,que recentment ha estatescollida com la millor en&ograve;loga jove de Catalunya pel prestigi&oacute;s cr&iacute;tic brit&agrave;nic Tim Atkin.Ver esta publicaci&oacute;n en InstagramUna publicaci&oacute;n compartida de La Gourmeteria (@lagourmeteria)El curr&iacute;culum de Carlota Pena	Nascuda a Alella el 1993	Graduada en Enologia per la URV	Formada en agricultura biodin&agrave;mica a Napa Valley	En&ograve;loga i copropiet&agrave;ria de Vinyes d&rsquo;Olivardots (Alt Empord&agrave;), juntament amb la seva mare, Carme CasacubertaQu&egrave; sabem?Carlota Pena aposta per una enologia de m&iacute;nima intervenci&oacute;, amb respecte absolut pel terrer i les varietats aut&ograve;ctones. Treballa especialment amb carinyena blanca i negra, amb la qual elabora vins com l&rsquo;Eth&egrave;ric Blanc de Noirs. Tim Atkin destaca la seva sensibilitat i capacitat per situar-se com una figura clau dins l&rsquo;escena vin&iacute;cola catalana amb projecci&oacute; internacional.Viticultura biodin&agrave;mica:La viticultura biodin&agrave;mica &eacute;s una pr&agrave;ctica agr&iacute;cola que integra principis ecol&ograve;gics i espirituals. Es basa en el respecte pels cicles naturals (solars i lunars) i l&rsquo;equilibri entre s&ograve;l, planta i entorn. Utilitza preparats naturals en lloc de qu&iacute;mics i ent&eacute;n la vinya com un organisme viu. A Napa Valley, Carlota Pena va aprofundir en aquesta filosofia, que ara aplica als seus vins per potenciar l&rsquo;expressi&oacute; del paisatge i la vitalitat del ra&iuml;m.Eth&egrave;ric Blanc de NoirsEth&egrave;ric prov&eacute; de la Finca els Quadrons, una vinya vella en vas de 90 anys, una parcel&middot;la situada a Capmany en terreny granitic i sorrenc, formada en terrasses amb orientaci&oacute; al Nord, envoltada de pins donant-li una forma d&rsquo;amfiteatre.Eth&egrave;ric Blanc de Noirs &eacute;s un blanc de Carinyena negre brisat amb pells de Carinyena blanca. Realitza una crian&ccedil;a sobre lies durant 8 mesos en ou de gres i posteriorment reposa 2 anys en ampolla.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9018-de-vins-amb-la-laura-la-millor-enologa-jove-catalana</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9018-de-vins-amb-la-laura-la-millor-enologa-jove-catalana</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202504/1200_1743919492carlota_pena2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Laura Roca, La Baula: "El vi a copes expandeix l'opció de descobrir vins catalans" </title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 03 Apr 2025 12:30:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Resum, per Cupatges (a sota, article complert de Ruth Troyano):Laura Roca, correctora ling&uuml;&iacute;stica i apassionada del vi, impulsa La Baula, un projecte cultural que vol fer visible la manca de vins catalans a les cartes dels restaurants.Qu&egrave; sabem? El projecte ja suma 20 edicions en col&middot;laboraci&oacute; amb sommeliers i professionals diversos. La iniciativa posa el focus en vins de varietats tradicionals, sovint fora del radar comercial.	La rendibilitat i la manca de sensibilitat en l&rsquo;hostaleria dificulten la pres&egrave;ncia del vi catal&agrave;.	Forma, acompanya i assessora els restaurants participants per incorporar noves refer&egrave;ncies.Per qu&egrave; &eacute;s important?	Denuncia una anomalia: el vi catal&agrave; &eacute;s esc&agrave;s a les cartes, fins i tot en restaurants de cuina de proximitat.	Crea cultura del vi: difon la riquesa de les varietats aut&ograve;ctones i d&oacute;na veu a petits cellers.	&Eacute;s replicable: La carta ef&iacute;mera pot ser la llavor d&rsquo;altres iniciatives similars arreu del territori.	Activa el sector: forma professionals i estimula el debat sobre el paper cultural del restaurant.----------------Per Ruth TroyanoEstudia Traducci&oacute; i Interpretaci&oacute; a la Universitat Pompeu Fabra i un Postgrau de Correcci&oacute; i Qualitat Ling&uuml;&iacute;stica a l&rsquo;Aut&ograve;noma, despr&eacute;s. Segurament para molta atenci&oacute; al llenguatge que es fa servir al m&oacute;n del vi per&ograve; la seva d&egrave;ria &eacute;s que es beguin ampolles i copes de bon vi catal&agrave; als restaurants. Treballa de correctora al diari El Punt/Avui des de fa 15 anys.No aprofita l&rsquo;avinentesa per abocar-hi la seva expertesa en una mat&egrave;ria que domina i que la comen&ccedil;a a seduir el 2010. &ldquo;Era seguidora de La Guia de Vins de Catalunya i aix&iacute; sorgeix la meva passi&oacute; pel vi. &Eacute;s una publicaci&oacute; que m&rsquo;ha inspirat molt. M&rsquo;agradava la gastronomia i no veia enlloc els vins que els seus editors hi recomanaven. Havies de fer un esfor&ccedil; gran per trobar-los&rdquo;.Fruit d&rsquo;aquesta frustraci&oacute;, Laura Roca crea La Baula per incentivar-ne la pres&egrave;ncia als restaurants, creant cartes ef&iacute;meres ad hoc. S&rsquo;acompanya de sommeliers i professionals influents per presentar-les i seduir l&rsquo;hostaleria per incrementar el seu repertori. El projecte ja suma vint edicions i quan passa balan&ccedil; reconeix que cal un comprom&iacute;s m&eacute;s gran encara dels restaurants per incorporar les joies enol&ograve;giques que els descobreixen. La rendibilitat continua passant per davant de la sensibilitat. Ella &eacute;s obstinada i persistir&agrave; fins a no sap quan: &ldquo;Vull continuar allargant-ho tant com pugui. Em diverteix i dona visibilitat al problema&rdquo;. La carta ef&iacute;mera pot ser la matriu d&rsquo;altres projectes, adverteix. Mentre ho madura, corregeix articles -pocs de vins- i estudia el curs de sommelier al CETT. &Eacute;s una dona entusiasta i de somriure etern.Llu&iacute;s Tolosa i Laura Roca al Tast al Mercader de l&#39;Eixample presentant Carta Ef&iacute;mera. Foto: Kepa GainzaAix&iacute; que La Guia &eacute;s el teu despertar en el m&oacute;n del vi?He tingut connexions i desconnexions amb el vi des de fa temps per&ograve; &eacute;s cert que ells - S&iacute;lvia Naranjo i Jordi Alcover- em desperten l&rsquo;inter&egrave;s. Vaig assistir a un curs que impartien i va ser realment inspirador. Vam tastar molts vins i crec en la coher&egrave;ncia del seu criteri encara que a vegades el portin a l&rsquo;extrem; fa anys que piquen pedra defensant les varietats tradicionals. Tinc molt clar que el valor d&rsquo;un vi &eacute;s la identitat i la connexi&oacute; amb el territori.Quan et llences amb La Baula?Fa dos anys, el 2023, amb l&rsquo;obertura de Bodega Borr&agrave;s. El swing em va connectar amb la parella d&rsquo;un dels propietaris i els vam ajudar a definir la carta l&iacute;quida, tamb&eacute; amb la S&iacute;lvia i el Jordi. Em feia il&middot;lusi&oacute; donar-li forma i crear-ne el concepte. La base era la identitat, la connexi&oacute; amb el territori, i per tant estava basada amb vins de ra&iuml;ms tradicionals. All&agrave; vam fer quatre o cinc edicions de La carta ef&iacute;mera. Per&ograve; un bon amic em va fer veure que no es podia quedar all&agrave; i que calia itiner&agrave;ncia, com tamb&eacute; crear la marca i el web. I aix&ograve; &eacute;s el que vaig fer.I acabes de fer-ne 20?S&iacute;, amb Romina Ribera, arque&ograve;loga i sommelier, hem arribat a la vintena. L&rsquo;&uacute;ltima presentaci&oacute; de La carta ef&iacute;mera va ser a Can Saia i durant un mes hi seran els cinc vins que va seleccionar (amb garnatxa roja, carinyena blanca, Malvasia de Sitges, monestrell, garnatxa peluda...) amb la possibilitat o no qu&egrave; el restaurant els assumeixi definitivament a la seva carta. La majoria dels participants han estat sommeliers com Ferran Centelles, Laura Serrano... per&ograve; tamb&eacute; persones vinculades al vi des d&rsquo;altres professions, com Llu&iacute;s Tolosa que &eacute;s soci&ograve;leg i expert en enoturisme. A l&rsquo;abril hem convidat la periodista i escriptora Empar Moliner a Casa Leopoldo. La periodicitat &eacute;s mensual.Ara mateix &eacute;s un hobby, una afici&oacute;, per&ograve; podria esdevenir una feina?Crec que La carta ef&iacute;mera &eacute;s una eina de pa&iacute;s. &Eacute;s una idea a petita escala que fa visible aquesta anomalia de no trobar bons vins catalans als restaurants i mira de revertir-la. Especialment en l&rsquo;&agrave;mbit dels vins a copes perqu&egrave; el panorama &eacute;s m&eacute;s negre encara. El problema &eacute;s que, de moment, no tinc recursos ni suports per promoure-ho a m&eacute;s gran escala.Carta Ef&iacute;mera 20, disponible a Can Saia fins al 30 d&#39;abril. Foto: Irene RubezPer qu&egrave; creus que no hi ha una aposta efectiva dels restaurants pel vi catal&agrave;?S&oacute;n moltes les raons i la resposta seria digna d&rsquo;estudi. En certa manera, el projecte de La Baula tamb&eacute; serveix per estudiar-ho. Hi ha diferents perfils de restaurants. Alguns no necessiten aquesta acci&oacute; perqu&egrave; les cartes ja paren atenci&oacute; al vi catal&agrave;. En d&rsquo;altres, hi ha zero sensibilitat i tampoc hi tindr&iacute;em encaix. Nosaltres fixem la mirada en una franja grisa que hi ha entre mig d&rsquo;uns i altres; triem restaurants amb cuina interessant que defensen l&rsquo;slow food i pensem que podem ajudar-los a fer que la carta de vins estigui a l&rsquo;altura. Les raons per les quals no hi ha vi catal&agrave; s&oacute;n diverses. En alguns casos, per desconeixement. En molts d&rsquo;altres, perqu&egrave; la rendibilitat passa per sobre de la sensibilitat. Un restaurant &eacute;s quelcom m&eacute;s que una empresa, ha de ser un artefacte cultural. No s&rsquo;ha de buscar la rendibilitat m&agrave;xima, per&ograve; passa. Tamb&eacute; &eacute;s conseq&uuml;&egrave;ncia de l&rsquo;atomitzaci&oacute; de les distribu&iuml;dores i de la dificultat d&rsquo;acc&eacute;s a tots els vins catalans. Soc conscient que el dia a dia d&rsquo;un restaurant &eacute;s molt fren&egrave;tic i fan el que poden; les cartes les acaben fent els comercials.Quin nivell de comprom&iacute;s tenen els restaurants amb els vins de La carta ef&iacute;mera?Alguns ens han arribat a dir &ldquo; estic sorpr&egrave;s com de b&eacute; que ha funcionat&rdquo;, malgrat que al principi es mostren reticents perqu&egrave; els estrangers no sabran pronunciar varietats com el trepat o el picapoll. I finalment se n&rsquo;acaben venent caixes! La selecci&oacute; de cinc vins est&agrave; pensada a mida, perqu&egrave; encaixi amb la cuina i la filosofia del restaurant. Per&ograve; tamb&eacute; &eacute;s cert que s&oacute;n vins m&eacute;s aviat desconeguts i no hi veuen un guany, un marge ample. Que funcioni tamb&eacute; dep&egrave;n del personal de sala i la seva motivaci&oacute; per prescriure vins. Per aix&ograve;, des de La Baula els fem formaci&oacute; i &eacute;s imprescindible que coneguin qu&egrave; amaga cada ampolla.La carta ef&iacute;mera sempre la presenta un convidat en un acte amb p&uacute;blic final. Quina &eacute;s la seva resposta?Se sorprenen en descobrir varietats i sortir de la monotonia de les cartes. Els mostrem ra&iuml;ms tradicionals i vins de cellers petits que tot sovint no han tastat mai. Es crea una atmosfera molt especial.La selecci&oacute; de cinc vins &eacute;s compartida amb el convidat?A vegades s&iacute; que ho fem de forma col&middot;laborativa, per&ograve; dep&egrave;n de l&rsquo;energia o del temps disponible o de la confian&ccedil;a. Ens agrada donar veu a projectes petits, moviments nous com Vida Pened&egrave;s o solidaris com el Coop-era. I ens fa molt&iacute;ssima il&middot;lusi&oacute; posar vins a copes. Al Greta del Mercantic amb @ladamadecopas, hi s&oacute;n els cinc de La carta ef&iacute;mera a copes i aix&ograve; &eacute;s un gran &egrave;xit; &eacute;s una manera d&rsquo;arribar a la gent, s&rsquo;expandeix l&rsquo;opci&oacute; de descobrir vins catalans de ra&iuml;ms aut&ograve;ctons. Potser no et beuries una ampolla sencera d&rsquo;un vi brisat perqu&egrave; &eacute;s un estil que desconeixes, per&ograve; si el tastes, pots repetir. Tamb&eacute; ens agrada cuidar les copes. Han de ser bones per entendre els matisos del vi.Tast a Can Saia presentant la Carta Ef&iacute;mera amb la convidada Romina Ribera.Foto: Irene RubezSi haguessis de fer tu una tria, quina seria?Sempre hi ha una part d&rsquo;influ&egrave;ncia personal, perqu&egrave; decideixo la tem&agrave;tica de La carta ef&iacute;mera, per&ograve; la tria de vins varia en funci&oacute; de molts aspectes, tamb&eacute; de la disponibilitat de les refer&egrave;ncies. M&rsquo;agrada incloure varietats recuperades, perdudes i oblidades, com el sumoll blanc, com tamb&eacute; els cellers petits com Vinya Lluny, d&rsquo;Aurora Caraf&iacute;, per exemple.Aparcar les correccions i dedicar-te al vi, en exclusiva, est&agrave; a prop o encara lluny?Em ressona molt, i tant, la possibilitat de dedicar-m&rsquo;hi, per&ograve; ho veig lluny al mateix temps. Caldria fer-ho sostenible i ara mateix no ho &eacute;s perqu&egrave; no tinc suports econ&ograve;mics, per&ograve; s&iacute; que tinc ganes de poder fer formaci&oacute; a professionals de sala, perqu&egrave; fa molta falta, tenim un d&egrave;ficit molt gran quant a coneixement de vins catalans al sector de la restauraci&oacute; i l&rsquo;hostaleria. M&rsquo;agradaria molt dedicar-m&rsquo;hi, per&ograve; ja veurem cap a on anir&agrave; tot plegat. De moment, m&rsquo;estic formant al CETT per tenir una visi&oacute; m&eacute;s &agrave;mplia i veure qu&egrave; puc aportar de nou.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9012-laura-roca-la-baula</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9012-laura-roca-la-baula</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202504/1200_1743677042(1)_TAST_GENER_AL_MERCADER_DE_LEIXAMPLE_PRESENTANT_CARTA_EFIMERA_18_AMB_LLUIS_TOLOSA_[Max].jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Marc Pinto, millor sommelier de Portugal: "Admiro els caves del Penedès, produïts amb precisió, llargues criances i una identitat mineral marcada"</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 01 Apr 2025 07:14:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El seu nom &eacute;s Marc Pinto i &eacute;s un apassionat dels vins portuguesos. Aix&ograve; queda molt clar quan apareix somrient en la taula del restaurant Fifty Seconds (1 estrella Michelin, Lisboa) empenyent un carret on s&#39;exhibeixen un double-magnum, un matusal&eacute;n i una ampolla similar a un jeroboam. &ldquo;&Eacute;s una ampolla feta a mida per a nosaltres pel celler&rdquo;, detalla orgull&oacute;s.Estem en el m&agrave;gic restaurant del xef Rui Silvestre, -al capdavant del projecte des de fa un any despr&eacute;s de la sortida de Mart&iacute;n Berasategui i Filipe Carvalho-, situat a 120 metres sobre el s&ograve;l lusit&agrave;. Aquest jove head sommelier acaba de ser coronat com a Millor Sommelier de Portugal, segons la prestigiosa Guia Michelin. I &eacute;s que un gran restaurant ha de tenir un espl&egrave;ndid celler i un professional encarregat de mimar-lo, perqu&egrave; l&#39;experi&egrave;ncia gastron&ograve;mica s&#39;elevi en conjunci&oacute; amb un maridatge perfecte.Marc Pinto, el Millor Sommelier de Portugal segons la Guia MichelinFifty Seconds &eacute;s un restaurant amb &agrave;nima, on cada detall ha estat pensat per a acollir. &ldquo;&Eacute;s un lloc privilegiat per a treballar. Estem a 120 metres, per&ograve; el que m&eacute;s m&#39;impressiona &eacute;s com aconseguim crear un espai on el temps es desaccelera -somriu-. Aqu&iacute;, la gastronomia i el vi no competeixen m&eacute;s aviat ballen. El repte &eacute;s constant, per&ograve; tamb&eacute; profundament inspirador. Tenir la llibertat de dissenyar la carta, experimentar i arriscar &eacute;s un privilegi rar&rdquo;. I &eacute;s que des de la famosa torre de Vasco da Gama (on ens trobem) el firmament de petites llums que descansen sobre l&#39;horitz&oacute; lisboeta &eacute;s espectacular. Si teniu la sort de visitar-ho i encara hi ha llum la pan&ograve;ptica &eacute;s fins i tot m&eacute;s immersiva.Hem arribat fins a l&#39;onzena planta de l&#39;imponent edifici en un sospir (nom&eacute;s 50 segons cronometrats de rellotge i, d&#39;aqu&iacute;, el nom del restaurant), muntats en un ascensor de vidre des de la base de l&#39;hotel Myriad by Sana, al Parc dones Na&ccedil;&otilde;es. El restaurant &eacute;s un habitacle en forma d&#39;U envidrada que revesteix la paret. Seguint la forma ovalada del sal&oacute;, el celler, tamb&eacute; cristal&middot;l&iacute;, acull les 8.000 ampolles amb les quals Marc treballa amb molta cura: &ldquo;Tenim 850 refer&egrave;ncies -puntualitza-, no &eacute;s una carta per a impressionar per quantitat, sin&oacute; per tenir opcions per a tots els gustos. Cada vi t&eacute; el seu lloc, la seva ra&oacute; d&#39;estar. Prioritzo la diversitat d&#39;estils i la profunditat en unes certes regions clau. El m&eacute;s bell &eacute;s veure a un client descobrir una cosa nova, un productor desconegut, una regi&oacute; inesperada, un vi fora del radar...Foto: Lourdes L&oacute;pezEn el m&oacute;n perfecte, ha de sortir del restaurant parlant d&#39;aquest vi, com si l&#39;hagu&eacute;s trobat ell mateix. Per a aix&ograve; estem&rdquo;. Pinto &eacute;s un apassionat del seu ofici per aix&ograve; va sentir una &ldquo;gran emoci&oacute;&rdquo; en rebre el premi de la Guia Michelin, un moment que ell descriu com &ldquo;una ona de gratitud pel meu equip, els productors que m&#39;inspiren cada dia, i els clients que s&#39;asseuen a la taula i confien en nosaltres per a oferir-los alguna cosa m&eacute;s que una copa de vi: una mem&ograve;ria inesborrable&rdquo;.El vidre &eacute;s un element important del restaurant. Arriba fins a la cuina, aix&iacute; que tot el servei t&eacute; l&#39;oportunitat de treballar mirant la mar i amb una llum incre&iuml;ble. Per&ograve; tornem a la taula i als vins.Rui Silvestre, el xef m&eacute;s jove a aconseguir una estrella Michelin a PortugalA m&eacute;s d&rsquo;un virtu&oacute;s dels vins, el Fifty Seconds t&eacute; la sort de comptar amb un equipo de gran sensibilitat i forta traject&ograve;ria. Sota el nom de &ldquo;Fauna i Flora&rdquo;, el men&uacute; -de 14, 12 o 11 plats a 235, 215 o 195 euros, respectivament- ha de ser triat a l&#39;inici de l&#39;&agrave;gape. I, encara que tots els ingredients formen part de la minuta i es recolzen en els peixos i mariscos de l&#39;Algarve i esp&egrave;cies d&#39;ultramar, la sorpresa &eacute;s maj&uacute;scula un plat darrere l&#39;altre.La traject&ograve;ria de Silvestre i el seu bagatge familiar internacional -la seva &agrave;via era &iacute;ndia - s&#39;assimila a l&#39;esperit aventurer i al passat comercial com&uacute; dels portuguesos. Un plat que ho exemplifica b&eacute; &eacute;s el curri de llagostins amb arr&ograve;s inflat, all negre i caviar de llimona -acompanyat del propi cap i un bao (pa al vapor) per a absorbir la salsa-. &Eacute;s un dels molts plats que el xef presenta en la taula: &ldquo;La meva &agrave;via solia preparar-ho amb pollastre o bacall&agrave;, el producte que tingu&eacute;s a m&agrave;. Com en tota la meva cuina, les esp&egrave;cies s&oacute;n molt importants (es proveeix en el mercat de Benfica). S&oacute;n fruit tamb&eacute; d&#39;aquesta globalitzaci&oacute; del rebost que els portuguesos comencem amb els intercanvis comercials&rdquo;, detalla.&ldquo;A Lasarte vaig aprendre que el sommelier &eacute;s el fil invisible que uneix la cuina al cor de qui est&agrave; assegut&rdquo;El perfil del client en Fifty Seconds &eacute;s cada vegada m&eacute;s curi&oacute;s, informat i, sobretot, obert a deixar-se sorprendre. Per aix&ograve;, el seu celler descriu l&#39;escena portuguesa i la seva diversitat de climes i paisatges: &ldquo;En poques hores de viatge passem de vins frescos i vibrants a negres densos, estructurats i profunds&rdquo;, detalla Pinto-. I cada vi proposat en el men&uacute; est&agrave; pensat per a acompanyar m&eacute;s d&#39;un plat. La cuina de Silvestre, amb la seva riquesa s&aacute;pida, joc de textures, temperatures i t&egrave;cniques, demana pas a vins amb identitat i estructurats. Un exemple, el Malvarinto de Janas, un cupatge de Malvesia i Arinto de Sintra, que se serveix per a acompanyar la tonyina que es divideix en tres preparacions diferents i el carrabiner. En aquest cas, &ldquo;l&#39;acidesa ferma travessa la untuositat i real&ccedil;a les notes c&iacute;triques, aportant claredat i frescor&rdquo;.Una altra perspectiva de l&#39;harmonia per a aquests plats podria ser el &ldquo;Pietradolce &ldquo;Archineri&rdquo; Bianco DOC de l&#39;Etna, &ldquo;on la frescor volc&agrave;nica i la tensi&oacute; mineral es troben amb el umami de la tonyina i del carrabiner, creant un contrast a trav&eacute;s dels c&iacute;trics i la vivor. En aquests maridatges no servim 14 vins per a 14 plats, m&eacute;s aviat fem una selecci&oacute; de vins per a guiar el men&uacute; per 7 moments diferents de vins&rdquo;. Un altre joc d&#39;harmonies excel&middot;lent seria el xai amb carxofes acompanyat d&#39;un negre del Douro Superior. &ldquo;Els seus tanins polits i la fruita negra madura esmorteeixen la seva intensitat i greix. O un arr&ograve;s de navalles, sal&iacute; i delicat, que demana un blanc del Vinho Verd, amb acidesa tallant i notes c&iacute;triques que eleven el plat&rdquo;, detalla Pinto.Restaurant Fifty Seconds, a 120 metres d&#39;altitud. Foto: Fifty SecondsEls jutges de la prestigiosa guia francesa segur van valorar, a m&eacute;s de la t&egrave;cnica impecable d&#39;aquest jove sommelier, una manera de viure la sommelieria on el respecte, l&#39;escolta activa i la capacitat de sorprendre amb subtilesa s&oacute;n ofici. I &eacute;s que Marc es va formar sobre el terreny en temples culinaris com Shis, a Porto, i en els catalans Enoteca i Lasarte, en el temps en qu&egrave; va aconseguir la seva tercera estrella Michelin (2016): &ldquo;Va ser un moment veritablement transformador -recorda, i afegeix-. Al costat de Juan Carles Ib&aacute;&ntilde;ez i Ant&oacute;nio Coelho vaig aprendre que el sommelier no &eacute;s el protagonista, &eacute;s el fil invisible que uneix la cuina al cor de qui est&agrave; assegut&rdquo;.Els vins portuguesos del Douro, per exemple, amb una for&ccedil;a tel&middot;l&uacute;rica, estan modelats per vessants escarpats i s&ograve;ls de pissarra.L&#39;admiraci&oacute; pels vins del nostre pa&iacute;s li acompanya tamb&eacute; en carta amb diverses refer&egrave;ncies: &ldquo;Admiro els caves del Pened&egrave;s, especialment, aquells produ&iuml;ts amb precisi&oacute;, llargues criances i una identitat mineral marcada. S&oacute;n vins que saben respectar el silenci entre plats i que creixen en companyia de la cuina -sost&eacute;- &ldquo;. Tamb&eacute; sent feblesa pels Priorat, els Riojas cl&agrave;ssics, els vins de Jerez de la Frontera i els vins de la ve&iuml;na Gal&iacute;cia. &ldquo;Els Godellos de Valdeorras combinen estructura i frescor, densitat i mineralitat. Tenen una capacitat d&#39;envelliment sorprenent i una identitat molt definida&rdquo;, puntualitza.Portugal, un mosaic de terroirs per descobrirMalgrat la proximitat i a comptar amb un porfolio de 250 varietats aut&ograve;ctones documentades, continua havent-hi un gran desconeixement general sobre la riquesa de vins portuguesos m&eacute;s enll&agrave; dels generosos. &ldquo;I &eacute;s aqu&iacute; on resideix la nostra for&ccedil;a -reivindica-. La Baga, per exemple, durant anys va ser incompresa, fins i tot dins de Portugal, per ser exigent, amb tanins ferms i alta acidesa que requeria temps. Tamb&eacute; &eacute;s el cas del Ramisco de Colares, un terroir atl&agrave;ntic, amb vinyes plantades en s&ograve;ls de sorra, al costat de la mar, on les plantes sobreviuen en m&egrave;tode pre-filox&egrave;ric; o, en blancs, el Vital a Lisboa, o la S&iacute;ria en la Beira Interior, que han mostrat un potencial incre&iuml;ble per a produir vins amb frescor, estructura i mineralidad, ideals per a la gastronomia&rdquo;.Foto: Lourdes L&oacute;pezAquesta variabilitat de vinyes -unida a una relaci&oacute; &ograve;ptima quant a qualitat-preu- &eacute;s una de les grans fortaleses de Portugal en un moment en el qual els seus vins estan despuntant. &ldquo;Els vins portuguesos del Douro, per exemple, amb una for&ccedil;a tel&middot;l&uacute;rica, estan modelats per vessants escarpats i s&ograve;ls de pissarra. En el cas de la Regi&oacute; de Vinho Verda, tenim un dels majors tresors atl&agrave;ntics d&#39;Europa. Parlo especialment de subregions com Mon&ccedil;&atilde;o i Melga&ccedil;o, o la Vall del Lima, on varietats com el Alvarinho o el Loureiro revelen una acidesa natural impressionant, aromes c&iacute;triques i florals, i una capacitat gastron&ograve;mica extraordin&agrave;ria. S&oacute;n vins amb nervi, que netegen el paladar i sempre conviden a un nou xarrup. I, en el sud, la regi&oacute; m&eacute;s assolellada, Alentejo ens ofereix una altra expressi&oacute;, una generositat arom&agrave;tica, una textura m&eacute;s envolupant, marcada per la calor i l&#39;amplitud dels dies. El futur passa per saber comunicar aquesta identitat amb claredat, valorant al petit productor, sense perdre l&#39;arrel i sense diluir-nos&rdquo;.El final del joc d&#39;olors, sabors i textures d&#39;un men&uacute; de 14 passis (opci&oacute; llarga) degustat prop del cel lusit&agrave; ve la rematada final amb una cullerada d&rsquo;aletria portuguesa (unes postres tradicionals del nord del pa&iacute;s elaborades amb pasta fina, her&egrave;ncia ar&agrave;biga dels segles VIII i IX) acomodada en una cullera de fusta i acompanyada d&#39;un Oporto, un Moscatell o un vi de Madeira dels que Marc exhibeix en el seu preuat carret, que per a aix&ograve; estem a Portugal. &ldquo;El Vi d&rsquo;Oporto &eacute;s, sens dubte, un dels pilars de la nostra identitat vin&iacute;cola. Exigeix temps, contemplaci&oacute; i, per aix&ograve;, per a mi, t&eacute; un lloc molt especial en l&#39;experi&egrave;ncia que oferim en Fifty Seconds. &Eacute;s un vi de mem&ograve;ria, per&ograve; tamb&eacute; de present i de futur. I el futur del vi portugu&egrave;s no sols dep&egrave;n del que ja &eacute;s conegut, sin&oacute; de la cura pel detall, del respecte per la terra i de la capacitat de comunicar-lo tot amb autenticitat&rdquo;. I en aix&ograve; estan.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9011-marc-pinto-millor-sommelier-de-portugal</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/9011-marc-pinto-millor-sommelier-de-portugal</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202504/1200_1743485546Lou_Marc_Pinto_Fifty_Seconds_Lisboa_Millor_Sommelier_de_Portugal_Guia_Michelin_3.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El preu mitjà de Corpinnat s'enfila fins als 21 euros amb una facturació rècord</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 11 Mar 2025 13:18:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Corpinnat celebra set anys amb una consolidaci&oacute; clara al mercat dels escumosos del Pened&egrave;s. La marca col&middot;lectiva mant&eacute; el creixement tant en facturaci&oacute; com en el preu mitj&agrave; per ampolla, que se situa rondant els 21 euros, malgrat els desafiaments clim&agrave;tics i de mercat.Situaci&oacute; actual: La marca col&middot;lectiva, comparada amb les 11 denominacions d&#39;origen de Catalunya, se situaria quarta en volum de negoci i vuitena en volum d&#39;ampolles.	El preu mitj&agrave; per ampolla ha augmentat un 4,7% respecte al 2023.	La producci&oacute; ha baixat un 23% respecte al 2023, amb una verema de 4,5 milions de quilos.	La facturaci&oacute; ha crescut un 1,7%, assolint els 26,87 milions d&rsquo;euros.	Durant el 2024 s&rsquo;han comercialitzat 2,22 milions d&rsquo;ampolles, amb una lleugera caiguda del 2,63% en volum.	El preu m&iacute;nim del ra&iuml;m s&rsquo;ha establert en 0,88&euro;/Kg, un 47% m&eacute;s que el 2018, mentre que el preu mitj&agrave; pagat per Corpinnat s&rsquo;ha situat en 1,09&euro;/Kg.Qu&egrave; sabem?El 40% del ra&iuml;m utilitzat prov&eacute; de vinya pr&ograve;pia i el 60% restant de viticultors independents. L&rsquo;exportaci&oacute; representa el 17,02% de la producci&oacute;, arribant a 66 pa&iuml;sos, amb mercats destacats com Alemanya, Estats Units, Fran&ccedil;a i Jap&oacute;. El preu mitj&agrave; orientatiu per ampolla ha sigut de 21,10En xifres	26,87 milions d&rsquo;euros en facturaci&oacute; total	2,22 milions d&rsquo;ampolles venudes	11,6 milions d&rsquo;ampolles en crian&ccedil;a	4,5 milions de quilos de ra&iuml;m collit el 2024	1,15&euro;/Kg preu mitj&agrave; del ra&iuml;m CorpinnatA partir d&#39;ara: Ton Mata, president de Corpinnat, es queixade que &quot;sempre se&#39;ns han negat els ajuts que s&iacute; han rebut totes les denominacions d&#39;origen catalanes i tamb&eacute; la DO Cava&quot;, per&ograve; tot i aix&iacute; assegura que&quot;si no passa res extrany, abans de setmana santa passarem de tretze empreses a quinze. Un nombre creixent de cellers s&#39;interessen dia a dia per ingressar a Corpinnat&quot;.Per acabar: Corpinnat va n&eacute;ixer fa set anys amb sis cellers.Tot i la sequera i les dificultats del mercat, l&rsquo;inter&egrave;s per formar part de la marca segueix en augment, assegurant un bon futur per als escumosos del Pened&egrave;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8990-el-preu-mitja-de-corpinnat-senfila-fins-als-21-euros-amb-una-facturacio-record</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8990-el-preu-mitja-de-corpinnat-senfila-fins-als-21-euros-amb-una-facturacio-record</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202503/1200_1741696538corpinnat.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Cinc enòlogues de Raventós Codorníu recomanen vins infal·libles pel 8M</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 07 Mar 2025 17:02:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Cinc en&ograve;logues de prestigi del grup Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u comparteixen els vins que elaboren per celebrar el 8M. Una selecci&oacute; marcada per blancs elegants i assequibles.Context:Les expertes destaquen vins que capturen l&#39;ess&egrave;ncia del seu territori i estil d&#39;elaboraci&oacute;. La majoria, blancs de menys de 20 &euro;, idonis per brindar pel talent femen&iacute;.Qu&egrave; sabem?		La Vicalanda Blanco (Rioja, 19 &euro;) - Mayte Calvo de la Banda (Bodegas Bilba&iacute;nas) el defineix com un vi elegant i persistent, amb aromes florals, albercoc i notes especiades. Sostenible i amb un perfil fresc i mineral.				Codorn&iacute;u Ars Collecta Blanc de Noirs (Cava, 18,95 &euro;) - Laura Tragant (Codorn&iacute;u) recomana aquest cava d&#39;eleg&agrave;ncia extraordin&agrave;ria, bombolla fina i cremositat. Blend de pinot noir, trepat i xarel&middot;lo.				Abadia de Poblet Blanc (Conca de Barber&agrave;, 19,95 &euro;) - Judit Sabat&eacute; (Abadia de Poblet) elogia aquest vi de ceps centenaris, amb cos i notes de fruita madura, fidel a la tradici&oacute; mon&agrave;stica.				S&eacute;ptima Obra Malbec (Mendoza, 15,95 &euro;) - Paula Borgo (Bodega S&eacute;ptima) destaca aquest Malbec de gran complexitat arom&agrave;tica, amb predomini de fruits vermells frescos i textura sedosa.				Can Matons Vinya de Can Xec (Alella, 46 &euro;) - Marta Bericat (Can Matons) aposta per aquest blanc de pansa blanca, ecol&ograve;gic i de producci&oacute; limitada, amb volum, estructura i aroma floral i especiada.	Per acabar:Cinc vins amb car&agrave;cter i elaborats per en&ograve;logues referents. Una selecci&oacute; per gaudir del 8M amb qualitat i comprom&iacute;s amb la tradici&oacute; vin&iacute;cola.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8987-cinc-enologues-de-raventos-codorniu-recomanen-vins-infallibles-pel-8m</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8987-cinc-enologues-de-raventos-codorniu-recomanen-vins-infallibles-pel-8m</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202503/1200_1741364749enologues_codorniu.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Nova botiga de vins a l'Eixample: Idyllica obre al carrer Bruc</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 03 Mar 2025 09:53:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: Idylllica ha obert una nova botiga al carrer Bruc, 172, entre C&ograve;rsega i Rossell&oacute;, a prop de la Casa de les Punxes. L&rsquo;espai t&eacute; entre 130 i 140 m&sup2;, amb una &agrave;mplia zona de venda i un espai dedicat a tastos i activitats. La inauguraci&oacute; es va fer el novembre de 2024, coincidint amb la campanya nadalenca.Qu&egrave; sabem?Aquesta nova obertura segueix l&rsquo;estil de la botiga de Rambla del Prat, amb el mateix disseny i concepte. Inicialment, comptar&agrave; amb unes 1.000 refer&egrave;ncies, per&ograve; l&rsquo;objectiu &eacute;s ampliar fins a 2.500, mantenint un 70-80% dels vins de la primera botiga i adaptant un 20% segons la demanda del nou p&uacute;blic.La zona atrau una clientela amb forta pres&egrave;ncia de residents internacionals, que valoren l&rsquo;oferta de vins locals.Qu&egrave; diu Albert Alsina?El gerent d&rsquo;Idyllica explica que &quot;l&rsquo;expansi&oacute; respon a la bona experi&egrave;ncia amb la botiga de Rambla del Prat i a la voluntat de cr&eacute;ixer a l&rsquo;Eixample. Hem trobat una ubicaci&oacute; estrat&egrave;gica que ens permet mantenir una oferta de qualitat i consolidar-nos com un referent en el m&oacute;n del vi a Barcelona.&quot; Subratlla tamb&eacute; la import&agrave;ncia del p&uacute;blic estranger resident, que aprecia la relaci&oacute; qualitat-preu dels vins locals.Per acabar:No hi ha plans immediats per obrir m&eacute;s botigues, ja que la prioritat &eacute;s consolidar aquesta nova ubicaci&oacute;. La distribuci&oacute; Horeca representa el 75% del negoci de l&#39;empresa i es gestiona des del magatzem de Cartagena-Ni&ccedil;a, amb un equip de tres comercials. A partir de l&rsquo;abril, es volen iniciar tastos i activitats diverses.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8980-nova-botiga-de-vins-a-leixample-idyllica</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8980-nova-botiga-de-vins-a-leixample-idyllica</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202503/1200_1740992684PHOTO-2025-01-16-14-06-36.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>"Sense grups inversors darrere, amb els nostres estalvis hem estat capaces d'obrir un bar de vins diferent"</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 25 Feb 2025 20:12:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Resum, per Cupatges (a sota, article complert de Ruth Troyano):Sin Mala Uva Wine Bar celebra el seu primer aniversari a Barcelona. Les sommeliers Sandy Lozano i Noelia Bello han creat un espai acollidor amb el vi &eacute;s el protagonista, allunyat del luxe i la pretensi&oacute;, per&ograve; amb m&agrave;xima exig&egrave;ncia en el servei.Qu&egrave; sabem?Inspirat en Dryck Vinbar (Su&egrave;cia),conta amb 200 refer&egrave;ncies, sense dependre de grans distribu&iuml;dors. Gran oferta a copes, varietat de zones i estils.Per qu&egrave; &eacute;s important? UnNou referent a Barcelona amb empoderament femen&iacute;. Un espai innovador en un barri on mancaven bars amb vins de qualitat.Per celebrar-ho:El 5 d&rsquo;abril, festa d&rsquo;aniversari amb una selecci&oacute; especial de m&agrave;gnums, vins excepcionals i tapes.----------------Per Ruth TroyanoA Dryck Vinbar, a Su&egrave;cia, va aprendre l&rsquo;abec&eacute; del servei del vi, aquell que avui no nom&eacute;s li ressona sin&oacute; que posa en pr&agrave;ctica a Sin Mala Uva Wine Bar, a Barcelona. &ldquo;Era un bar de vins petit on es posava l&rsquo;accent en el servei i en la qualitat del vi i de la cuina sense ser excessivament car, lux&oacute;s ni pretensi&oacute;s&rdquo;, diu la sommelier Sandra Lozano.Fa un any, amb la tamb&eacute; sommelier Noelia Bello, van decidir obrir en un barri erm de vins, el de la Sagrada Fam&iacute;lia, un espai personal i carism&agrave;tic, que acull al client i li mostra la riquesa enol&ograve;gica del m&oacute;n. &ldquo;Perqu&egrave; un local funcioni hi ha d&rsquo;haver exig&egrave;ncia en el servei, aix&ograve; &eacute;s primordial&rdquo;, insisteix Lozano. Sandy Lozano, copropiet&agrave;ria del local.Foto: Jordi Gatell / CordegatEst&agrave; acostumada a treballar amb homes i creu que el viatge amb la seva s&ograve;cia est&agrave; ple &ldquo;d&rsquo;igualtat, subtilesa, eleg&agrave;ncia i coher&egrave;ncia&rdquo;. Preparen una festa pel 5 d&rsquo;abril per celebrar el primer aniversari. Un any dur, de moments dif&iacute;cils als inicis, per&ograve; de moltes satisfaccions darrerament, com la de recollir el premi Juli Soler al Talent i Futur del Vi, lliurat en el marc de Madrid Fusi&oacute;n.&ldquo;Estem molt agra&iuml;des, el rebem amb humilitat. Som conscients que hi ha tants bons llocs per beure vi i que ens hagin premiat a nosaltres, ens fa immensament felices. Sobretot perqu&egrave; som dues dones, sense padrins ni un grup inversor al darrere, que amb els nostres estalvis hem estat capaces d&rsquo;obrir un bar de vins diferent&rdquo;.Al Sin Mala Uva s&rsquo;hi respira vi i bon rotllo, de fet, el nom ja ho deixa intuir. No parla nom&eacute;s del ra&iuml;m sin&oacute; de les intencions que totes dues han posat en aquest projecte compartit que comen&ccedil;a a sonar molt b&eacute;.Les copropiet&agrave;ries del Wine Bar. Foto: Jordi Gatell / CordegatCom neix la idea d&rsquo;obrir el Sin Mala Uva?Amb la No&egrave;lia hav&iacute;em treballat juntes a La Vinya del Senyor. El somni de les dues era tenir un projecte propi per&ograve; mai vam pensar que el far&iacute;em juntes. Els camins professionals ens van separar, per&ograve; un dia ens trobem per posar-nos al dia i va sorgir la idea que ella ja havia estat madurant. Jo vaig ser la seva segona opci&oacute;. Ens vam entendre perqu&egrave; a totes dues ens agraden les coses ben fetes i treballem amb passi&oacute;. M&rsquo;ho va demanar, m&rsquo;ho vaig pensar, perqu&egrave; realment en aquell moment volia distanciar-me de l&rsquo;hostaleria. &Eacute;s una feina molt exigent, per&ograve; al mateix temps tenia ganes d&rsquo;emprendre un projecte personal.I?No va ser f&agrave;cil. Obrir un negoci en aquest pa&iacute;s &eacute;s incre&iuml;blement esgotador. Despr&eacute;s de dir-nos que s&iacute; l&rsquo;una a l&rsquo;altra, vam tenir sis mesos de decepcions i frustracions administratives fins al punt de voler-ho deixar. Per&ograve; afortunadament va apar&egrave;ixer el local actual. Tenia totes les condicions estructurals que vol&iacute;em: un magatzem, una cuina, una terrassa, aix&ograve; era molt important, i una barra a l&rsquo;entrada.Qu&egrave; fa diferent el Sin Mala Uva?El Dryck Vinbar &eacute;s la meva refer&egrave;ncia. Va ser la meva escola, hi vaig treballar fa anys, per&ograve; no tinc una altra visi&oacute; que no sigui aquesta. L&rsquo;est&agrave;ndard del servei es cuidava tant&iacute;ssim a Su&egrave;cia i &eacute;s el que hem volgut fer a Barcelona. Tenim un local acollidor, senzill per&ograve; amb molt d&rsquo;encant. Ens agrada quan els clients ens diuen que s&rsquo;hi senten b&eacute;, no &eacute;s un lloc fred ni imposa dist&agrave;ncia. S&rsquo;hi respira amabilitat i la nostra energia.I tenir una s&ograve;cia, com &eacute;s?El 99% dels companys en el m&oacute;n del vi han estat homes. La Noelia em va donar l&rsquo;oportunitat de participar en la seva idea. Les dues sabem que la relaci&oacute; no ha estat f&agrave;cil. Tenim car&agrave;cters forts i som persones diferents. Dues &agrave;ries treballant juntes -riu. Hem hagut de decidir moltes coses, hem tingut moltes despeses, a vegades l&rsquo;esgotament porta tensi&oacute;, per&ograve; hem sabut seure, parlar i cedir.Foto: Jordi Gatell / CordegatI aix&ograve; com es tradueix a la pr&agrave;ctica?El Sin Mala Uva &eacute;s un bar de vins sense adjectius. Hi ha vins tradicionals per&ograve; tamb&eacute; noves tend&egrave;ncies, zones emergents, elaboracions enol&ograve;giques diferents. Vins de m&iacute;nima intervenci&oacute; i tamb&eacute; naturals. La qualitat &eacute;s primordial. Volem mostrar varietats, productors i regions. Els vins ens agraden equilibrats, per&ograve; a vegades tamb&eacute; volem que es marqui el car&agrave;cter de qui el fa, perqu&egrave; dona personalitat. Tenim preus raonables i juguem amb una gastronomia senzilla per&ograve; basada en el bon producte. La Noelia ha fet un treball excel&middot;lent per trobar bons prove&iuml;dors. Hem buscat sabors que siguin coherents amb la qualitat dels vins que no s&oacute;n ni molt potents, ni molt elaborats, ni molt fluixos ni extremadament lleugers...Insistiu en el fet que sou un bar de vins, no un restaurantAnirem millorant l&rsquo;oferta gastron&ograve;mica tot que ja &eacute;s molt bona. Per&ograve; hem hagut de reeducar molt al client. No som un restaurant. Hi ha plats que acompanyen la selecci&oacute; de vins. Hem de reivindicar-nos com el que som. El protagonisme el t&eacute; la carta l&iacute;quida. Constantment traslladem aquest missatge i els clients, a poc a poc, ho van entenent.De quantes refer&egrave;ncies estem parlant?Vam tenir clar que no vol&iacute;em casar-nos amb dos &uacute;nics distribu&iuml;dors, perqu&egrave; sin&oacute; la carta seria seva. Treballem amb molts, aix&iacute; &eacute;s molt m&eacute;s ecl&egrave;ctica. A m&eacute;s a m&eacute;s, nosaltres dues tenim passi&oacute; i curiositat pel vi i volem tastar molt i donar a tastar coses originals i diferents. En realitat, som dues boges. No ens ho hem fet f&agrave;cil. I hem estructurat la carta d&rsquo;acord als estocs i l&rsquo;espai. Tenim vins a copes, molts, que es canvien cada mes. Vins blancs, negres, d&rsquo;aqu&iacute; i de fora, rosats, brisats, escumosos i fortificats. Amb i sense sulfits. I els canviem per temporada perqu&egrave; la temperatura tamb&eacute; condiciona les ganes de prendre un estil o un altre.Les propiet&agrave;ries del local.Foto: Jordi Gatell / CordegatLa idea &eacute;s ser capaces de mostrar tota l&rsquo;efervesc&egrave;ncia enol&ograve;gica per&ograve; amb una carta molt personal?Tenim gaireb&eacute; 200 refer&egrave;ncies. &Eacute;s una carta din&agrave;mica. Hi mostrem vins de tot el m&oacute;n. Ara ens estan agradant molt els blancs de Catalunya i Gal&iacute;cia i els servim. Els ordenem de nord a sud i d&rsquo;est a oest. Identifiquem varietats i ens agrada que els vins que hi ha a la carta estiguin a punt per ser beguts. Tamb&eacute; hi ha vins tradicionals de Rioja i Ribera del Duero per&ograve; amb menys extracci&oacute;, m&eacute;s frescos, sense tanta barrica, amb m&eacute;s fruita i m&eacute;s acidesa. Mirem de no oferir vins alcoh&ograve;lics, busquem l&rsquo;harmonia i especialment l&rsquo;eleg&agrave;ncia. Trobar-la en el vi &eacute;s primordial. Darrerament tamb&eacute; estem descobrint els negres d&rsquo;It&agrave;lia, introdu&iuml;m Sud-&Agrave;frica i Argentina. Tenim vins que no s&oacute;n f&agrave;cils de veure en un bar de vins. Sembla que les grans ampolles nom&eacute;s es puguin beure en grans restaurants per&ograve; nosaltres les defensem tamb&eacute; en un local com el nostre. Pots sortir a beure&rsquo;t una ampolla i menjar un bon pernil, i no cal m&eacute;s.Un any i tres premis. Ho vau somiar?Hem estat finalistes als Wine Challenge Awards d&rsquo;Espanya com a millor bar de vins alternatiu i a la primera Star Wine List a millor carta de vins curta i millor carta de vins de nova obertura. I, entremig, ens han donat el premi Juli Soler en. Ens reafirma en el cam&iacute; que fem. Ens agrada que sigui valorat el viatge. Som conscients que estem comen&ccedil;ant per&ograve; ser un referent en algunes categories ens fa felices i sabem que el premi ve per l&rsquo;oferta de vins que tenim. Ens fa la sensaci&oacute; que estem aprenent, que l&rsquo;experi&egrave;ncia i els reptes i els obstacles els anem saltant, i ens acostem a aquest cercle de llocs imprescindibles del vi que tots tenim en el nostre imaginari.Deies a l&rsquo;inici que el bon servei ho &eacute;s tot. El sommelier qu&egrave; ha de tenir, especialment?Molta psicologia i ganes d&rsquo;oferir un bon servei. Les dues coses han d&rsquo;anar de la m&agrave;. Abans que alg&uacute; et demani un vi, has d&rsquo;intuir qu&egrave; vol beure, qu&egrave; necessita per tenir una bona experi&egrave;ncia. A Su&egrave;cia vaig aprendre que has de pensar sempre que qui est&agrave; al davant teu, en sap m&eacute;s que tu. Cal honestedat en un servei. Humilitat. El client sovint no sap demanar o a vegades no sap com expressar el que vol. Tu has de ser obert i accessible. Deixar tastar els vins si &eacute;s possible. Establir un di&agrave;leg curt i amigable.Esteu preparant l&rsquo;aniversari. Qu&egrave; hi passar&agrave; al Sin Mala Uva?Volem celebrar que fa un any que estem obertes amb els clients m&eacute;s habituals i els prove&iuml;dors que ens han acompanyat en el viatge. &Eacute;s una fita molt important. Sempre m&rsquo;ha agradat el format m&agrave;gnum, penso que sempre l&rsquo;haur&iacute;em de prioritzar, perqu&egrave; el vi evoluciona millor i fa m&eacute;s festa i pots compatir l&rsquo;ampolla amb m&eacute;s persones. Farem una selecci&oacute; d&rsquo;entre 15 i 20 m&agrave;gnums i les obriren. Donarem a tastar vins bons i algunes tapes. Ser&agrave; una celebraci&oacute; senzilla totalment enfocada al vi.Felices de l&rsquo;acollida en un barri ple de turistes?Sabem que som una zona de pas, al carrer Proven&ccedil;a a prop de la Sagrada Fam&iacute;lia, per&ograve; tamb&eacute; hi ha molta oficina i fam&iacute;lies residint-hi. El nostre client &eacute;s especialment local, un 70%, per&ograve; el turista selectiu, tamb&eacute; hi arriba. I ens agrada que busquin la qualitat del vi i un espai amable entre tant de soroll. Era un risc obrir aqu&iacute;, per&ograve; l&rsquo;hem superat.Com el nom del bar...Va ser una proposta de la meva s&ograve;cia; ella ja el tenia pensat el nom. A mi em va costar al principi, per&ograve; vaig reflexionar el concepte aquest de qu&egrave; no hi hagi mal rotllo i m&rsquo;agrada. Tamb&eacute; s&rsquo;ha imposat al projecte. Mirar sempre d&rsquo;evitar els problemes i d&rsquo;arreglar-los quan hi s&oacute;n. I fer sempre bona cara davant del client. Ens representa b&eacute; a les dues.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8974-sin-mala-uva-wine-bar</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8974-sin-mala-uva-wine-bar</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202502/1200_17405596331bona.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Joan Gené, director general de l'INCAVI: «Prioritzem desenvolupar la llei i la promoció i la recerca»</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 20 Feb 2025 10:33:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Des del passat octubre,Joan Gen&eacute; Albesa &eacute;s el nou director general de l&#39;Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi (INCAVI).Nascut a Vilabella, l&rsquo;any 1959, &eacute;s enginyer t&egrave;cnic agr&iacute;cola per l&rsquo;Escola Universit&agrave;ria d&rsquo;Enginyeria T&egrave;cnica Agr&iacute;cola de Barcelona, enginyer agr&ograve;nom per l&rsquo;Escola T&egrave;cnica Superior d&rsquo;Enginyeria Agr&agrave;ria de Lleida (ETSEA), i t&eacute; el Programa de Direcci&oacute; General de l&rsquo;Escola de Negocis de la Universitat de Mondrag&oacute;n (MONE).Conversem amb ell per saber quins s&oacute;n els reptes i les prioritats m&eacute;s importants del seu mandat.Sergi Cort&eacute;s: Un dels reptes de l&#39;INCAVI &eacute;s el context de sequera que tenim a Catalunya... &Eacute;s viable el reg de suport a tot arreu?Joan Gen&eacute;: &Eacute;s necessari estudiar cas per cas. La conjuntura i les necessitats de cada territori han de ser estudiades de forma personalitzada.En el cas del Priorat, que ve d&rsquo;una escassetat h&iacute;drica agreujada per la sequera persistent dels &uacute;ltims 3 anys i que els 4 embassaments de la zona estan per sota del 2% cosa que comporta un risc permanent d&rsquo;incendis a la zona, com ja va passar amb els incendis recents de Cabac&eacute;s i Porrera, s&rsquo;han comptabilitzat 1.100 potencials beneficiaris i m&eacute;s de 5.300 hect&agrave;rees pel que fa als ajuts.Considerem que cal accelerar la connexi&oacute; de la Comunitat de Regants de Garrigues Sud i Riu Montsant i ampliar la zona de regadiu de la Comunitat de Regants del Baix Priorat. Tamb&eacute; es destinaran 19,5 milions d&#39;euros per a nou cooperatives del Priorat per afavorir la sostenibilitat, la transformaci&oacute; digital i el relleu generacional.En altres territoris hi ha altres treballs ja iniciats. A l&rsquo;&agrave;rea de la DO Pened&egrave;s, s&rsquo;ha creat la comunitat de regants i s&rsquo;han fet estudis de necessitats i fonts d&rsquo;aigua alternatives, etc... I a Tarragona, s&rsquo;han dut a terme millores del reg de la Comunitat de Regants de Valls.I, d&rsquo;altra banda, remarcar que a nivell de tot Catalunya, la primera resposta que va donar el govern en relaci&oacute; al problema persistent de la sequera va ser un pla d&rsquo;ajuts per no dependre de la pluja. S&rsquo;han m&eacute;s que doblat les inversions previstes fins a 2040 i es garanteix un augment del 30% al 70% d&rsquo;autonomia h&iacute;drica l&rsquo;any 2027.Davant la situaci&oacute;, a m&eacute;s, el Govern va aprovar un pla de mesures urgents que inclo&iuml;a compensacions a les explotacions agr&agrave;ries amb superf&iacute;cies de sec&agrave; de vinya a tot Catalunya, i les explotacions amb superf&iacute;cies de regadiu de vinya en l&rsquo;&agrave;mbit dels pantans de Riudecanyes, Siurana, Guiamets, Margalef, la Palma d&#39;Ebre i Ulldecona, aix&iacute; com de vinya amb reg de suport en l&rsquo;&agrave;mbit de la Comunitat de Regants de la Zona Oriental de la Terra Alta.En el cas de la vinya, l&rsquo;acord amb el sector es xifrava en un ajut de 450 &euro;/hect&agrave;rea.Una altra amena&ccedil;a &eacute;s la disminuci&oacute; global del consum...S&iacute;, per aix&ograve; destinem bona part del pressupost a divulgar el vi catal&agrave;, mirant d&rsquo;arribar als p&uacute;blics que sabem que s&rsquo;interessen. Estem molt atents als canvis que es donen en el consum i apostem per tenir dades de consum pr&ograve;pies (qualitatives i quantitatives) per acompanyar el sector en el seu dinamisme.I una Europa que criminalitza l&#39;alcohol sense fer distincions entre els vins o els destil&middot;lats... I a sobre, Trump, que tampoc ajuda... Qu&egrave; n&#39;opines?Durant el primer mandat de Trump els aranzels ja van ser una barrera important. Hem de ser prudents tot i que tot apunta que l&rsquo;exportaci&oacute; del vi catal&agrave; als Estats Units durant aquest segon mandat de Trump es complicar&agrave;. Cal afrontar la realitat que ens est&agrave; venint i buscar noves eines amb coneixement, recerca, comunicaci&oacute;...La campanya de l&#39;INCAVI &quot;El vi &eacute;s cultura&quot; est&agrave; en marxa, l&#39;hem sentit a molts canals de comunicaci&oacute;. Quina valoraci&oacute; en fas?El sector ha demanat hist&ograve;ricament m&eacute;s campanyes de difusi&oacute; del vi catal&agrave; i tots convenim que s&oacute;n molt necess&agrave;ries per arribar a consumidors i consumidores que no ens tenen (o en tenen poc) entre les seves opcions de compra. Ara b&eacute;, &eacute;s una categoria d&rsquo;una gran compet&egrave;ncia i s&oacute;n necessaris molt recursos aix&iacute; que crec que &eacute;s m&eacute;s aviat una cursa de fons: estrat&egrave;gies de pluja fina per seduir al consumidor de vi i conv&egrave;ncer-lo per triar un catal&agrave;. I no per milit&agrave;ncia, perqu&egrave; estem conven&ccedil;uts que s&oacute;n dels millors del m&oacute;n.Quines prioritats et marques en aquest mandat?Desenvolupament de la llei i seguir amb la promoci&oacute; i amb la recerca aplicada.Qu&egrave; hem de fer perqu&egrave; la majoria de vins que consumim a Catalunya siguin catalans?Creu-re-s&rsquo;ho. Ens falta molt per&ograve; tamb&eacute; hem guanyat molt els &uacute;ltims anys.La majoria de la venda &eacute;s als supermercats i a les grans superf&iacute;cies, per&ograve; a la botiga especialitzada es on hi tenim la prescripci&oacute;, la moderaci&oacute; i la proximitat... &Eacute;s a l&#39;agenda de l&#39;INCAVI la botiga especialitzada en vins, que sempre ha estat bastant abandonada per l&#39;administraci&oacute;?Estem interessats en tota la cadena de valor i, per tant, en les botigues especialitzades tamb&eacute;. Durant el 2025 desplegarem algunes accions centrades en aquest segment. S&oacute;n prescriptors importants i &eacute;s important sumar-los perqu&egrave; el vi catal&agrave; ocupi l&rsquo;espai que mereix.No creus que hem d&#39;incidir i ser m&eacute;s proactius a posar el consumidor al centre de la comunicaci&oacute;, exhortant-lo de que sense vinya no hi ha vida rural ni pobles?Precisament la campanya &lsquo;Catalunya, on el vi &eacute;s cultura&rsquo; &eacute;s aix&ograve;, posar en valor els atributs del vi, del territori, del paisatge, de la gent que el mant&eacute; viu, com diu l&rsquo;espot: &ldquo;la gent que hi deixa la pell...&rdquo;Els cellers es queixen de la gran burocr&agrave;cia que pateixen, i alguns surten dels consells reguladors i proliferen els vins sense DO. Es planteja fer quelcom al respecte?Una DO &eacute;s una garantia d&rsquo;origen i qualitat pel consumidor. Estar dins d&rsquo;una DO &eacute;s un segell de qualitat i el consumidor ho valora, les xifres de vendes aix&iacute; ho indiquen, perqu&egrave; es venen m&eacute;s vins emparats en una DO i estan m&eacute;s valorats. Pel que dius de la burocr&agrave;cia estem d&rsquo;acord, i treballem per la simplificaci&oacute; administrativa.Les noves tend&egrave;ncies apunten cap a vins desalcoholitzats i amb graduacions m&eacute;s baixes... Per&ograve; la tend&egrave;ncia clim&agrave;tica al nostre pa&iacute;s no ajuda...Dep&egrave;n de la t&egrave;cnica que es faci servir per la desalcoholitzaci&oacute;, si primer fas el vi i despr&eacute;s treus l&rsquo;alcohol. Un altre cosa &eacute;s fer vins a partir de most, aix&ograve; &eacute;s un altre tema. Hi ha molt de cam&iacute; a rec&oacute;rrer per poder fer uns productes m&eacute;s avan&ccedil;ats en aquests termes i des de l&rsquo;INCAVI tamb&eacute; estem treballant per oferir coneixement al sector i que s&rsquo;avanci en aquesta l&iacute;nia.Aquesta tipologia de vins est&agrave; creixent, no volem donar l&rsquo;esquena, s&iacute; assegurar que s&rsquo;elaborin de vinyes catalanes. Poden ser complement als vins que actualment s&rsquo;elaboren i porta d&rsquo;entrada per nous consumidors. Potser s&rsquo;ha de comen&ccedil;ar a mirar com una oportunitat i no com un inconvenient.El perfil	Un hobby: Caminar	Un llibre: No tinc un llibre, per&ograve; ara mateix no paro de llegir sobre vi. Em llegeixo totes les novel&middot;les del Manuel Vicent a l&rsquo;estiu.	Una pel&middot;l&iacute;cula: Pulp Fiction	Una s&egrave;rie: House of cards	El teu plat preferit: Steak tartar	Un ingredient que detestis: El coriandre	Un restaurant: El vinyet de Vilarrodona	Una varietat de ra&iuml;m: El xarel&middot;lo vermell	On compres els vins? Botigues especialitzades de Reus o Vendrell	Una Denominaci&oacute; d&#39;Origen: La DOQ Priorat	Acaba la frase: Als vins catalans els falta... Vendre&rsquo;ls m&eacute;s cars.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8973-joan-gene-director-general-de-lincavi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8973-joan-gene-director-general-de-lincavi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202502/1200_1740047529MIQU0143et.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Contrabando Wine, un "caviste" a Barcelona</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 28 Jan 2025 09:16:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Resum, per Cupatges (a sota, article complert de Ruth Troyano):Xavi Rutia &eacute;s el creador de Contrabando Wine, una botiga de vins a Barcelona. Amb 15 anys d&#39;experi&egrave;ncia al sector, ha participat en projectes com Cuv&eacute;e 3000 amb Joan Val&egrave;ncia. Inspirat pel model franc&egrave;s del caviste, ha volgut portar aquest concepte a la ciutat.Qu&egrave; sabem?	Botiga: Situada al carrer Madrazo, ofereix unes 800 refer&egrave;ncies visibles i d&rsquo;altres d&rsquo;anyades velles no exposades.	Estil de vi: Gran pres&egrave;ncia de vi catal&agrave;, per&ograve; tamb&eacute; franc&egrave;s i itali&agrave;, sempre seleccionats amb criteri personal.	Activitats: Tastos regulars, pedagogia vin&iacute;cola i assessorament a professionals de la restauraci&oacute;.	Consum conscient: Promou una tria emocional del vi, allunyant-se de modes o etiquetes comercials.Qu&egrave; diu?	Cultura del vi: &ldquo;El consumidor ha de ser exigent i saber qu&egrave; vol.&rdquo; Reclama m&eacute;s consci&egrave;ncia i menys por en la tria del vi, oferint un espai per explorar sense pressions.	Vi natural: El defineix com a artesania i m&iacute;nima intervenci&oacute;, destacant l&rsquo;escala humana del projecte. &ldquo;Vins sense maquillatge, sense trucs.&rdquo;	Sommelier: &quot;&Eacute;s com un DJ: ha de tenir sensibilitat, criteri i capacitat per emocionar i generar confian&ccedil;a.&rdquo;Balan&ccedil;: Contrabando Wine &eacute;s una aposta positiva, encara en creixement org&agrave;nic, que connecta productors i clients, fomentant una cultura del vi aut&egrave;ntica i propera.----------Per Ruth TroyanoVe de fam&iacute;lia de pescadors, vinculada a la mar, de Vilanova i la Geltr&uacute;, i d&rsquo;ells hereta tamb&eacute; el gust per la bona taula. Recorda que de petit anava amb els pares a dinar a restaurants bons i que ja es donava import&agrave;ncia a la tria del vi per beure a casa; &ldquo;el cava el compr&agrave;vem a Recaredo&rdquo;, revela. Fa 15 anys que Xavi Rutia t&eacute; un vincle estret amb el m&oacute;n del vi. El descobreix assistint a les fires de Cuv&eacute;e 3000, la distribu&iuml;dora de vins naturals on acabar&agrave; treballant despr&eacute;s. &Eacute;s m&eacute;s, on ha crescut professionalment i on ha descobert que l&rsquo;ofici no nom&eacute;s t&rsquo;ha d&rsquo;agradar sin&oacute; tamb&eacute; t&rsquo;ha d&rsquo;apassionar.&ldquo;Joan Val&egrave;ncia ha estat un gran mestre. Entro al projecte en un moment bonic, on tot era emergent a Catalunya. An&agrave;vem a veure a Laureano Serres i a Joan Ramon Escoda Sanahuja a la Terra Alta i a la Conca de Barber&agrave; i &eacute;rem dels pocs que viatj&agrave;vem a Fran&ccedil;a per descobrir vins naturals. Encara hi havia aquell punt anal&ograve;gic i el boca a boca, no com ara que hi ha les xarxes socials i tothom ho sap tot&rdquo;, resumeix.Fa uns mesos va decidir fer un viratge per aprofundir en la part human&iacute;stica i emocional del vi; no &eacute;s un sommelier abonat als tecnicismes ni a la intel&middot;lectualitat, per&ograve; sempre al criteri. Al setembre obre la botiga Contrabando Wine, al carrer Madrazo de Barcelona. Hi emula la figura del caviste franc&egrave;s que l&rsquo;ha sedu&iuml;t tantes vegades a l&rsquo;altra banda de la frontera. T&eacute; totes les dots de comercial que calen i l&rsquo;experi&egrave;ncia d&rsquo;anys en una distribu&iuml;dora de prestigi. Ara entrena l&rsquo;art de servir, sense les presses d&rsquo;un servei.Vol aprofundir en la relaci&oacute; amb el client final que tamb&eacute; va explorar al restaurant Monocrom; avui ja no hi est&agrave; vinculat. &Eacute;s exigent. A Contrabando Wine hi ha unes 800 ampolles a les prestatgeries, per&ograve; en t&eacute; m&eacute;s, d&rsquo;anyades velles, que no estan a la vista. Respira despr&eacute;s dels fastos de Nadal. Endre&ccedil;a paperassa i tr&agrave;mits i es prepara per als primers viatges de l&rsquo;any, a la recerca de nous vins, al Loira i a Montpeller primer, i a It&agrave;lia, despr&eacute;s.Qu&egrave; et van ensenyar els primers viatges a Fran&ccedil;a?Fran&ccedil;a atrapa i enamora. Al&middot;lucines. Vaig veure que fer vi anava m&eacute;s enll&agrave; del vi. Em fascinava el moviment hum&agrave;, d&rsquo;amor i fam&iacute;lia entre productors i amb els compradors. Crec que es ho ha ensenyat tot, Fran&ccedil;a. Ara vaig molt a It&agrave;lia i reconec que &eacute;s molt interessant tamb&eacute;, per&ograve; no hi ha color. A Fran&ccedil;a s&rsquo;ho creuen, estan organitzats i ho viuen amb orgull. Veus que li donen el valor i que el consumidor de Par&iacute;s &eacute;s una persona culta que no es deixa portar per modes. &Eacute;s una persona que prova i decideix el que li agrada... I aqu&iacute; no ho tenim aix&ograve;, per molts motius. Hi ha menys cultura, som menys lliures, portem menys anys fent vi...I qu&egrave; caldria fer?Els catalans de seguida parlem. Primer cal fer-ho b&eacute;, crear valor a les regions vitivin&iacute;coles, creure-s&rsquo;ho, consumir-ho... Ens falta m&eacute;s consum. I despr&eacute;s ja parlarem.Apel&middot;lar al consum ara que &eacute;s moda no beure alcohol...No s&rsquo;ha de beure si s&rsquo;agafa el volant. Per&ograve; des del punt de vista sanitari ho trobo rid&iacute;cul. Tamb&eacute; hi ha estudis cient&iacute;fics que parlen de beure vi moderadament com a factor positiu per la salut. El vi &eacute;s un aliment que s&rsquo;ha consumit a totes les civilitzacions que ens han precedit, des de sempre... Cal creure i confiar d&rsquo;on venim, &eacute;s part de la nostra cultura, m&eacute;s de 8000 anys de producci&oacute; de vi i especialment a l&rsquo;arc Mediterrani, on l&rsquo;hem combinat amb menjar equilibrat i n&rsquo;hem fet un consum social.Xavi Rutia, de Contrabando WinePer qu&egrave; Contrabando?Perqu&egrave; hi ha un moment en qu&egrave; tinc inquietuds personals i em veig amb ganes de fer altres coses, m&eacute;s enll&agrave; de la distribuci&oacute; i de la restauraci&oacute; que tenen els seus respectius l&iacute;mits. A Fran&ccedil;a hi ha la figura del caviste i em feia il&middot;lusi&oacute; desenvolupar-la a Barcelona. La idea &eacute;s una botiga on hi ha vins interessants i diferents, fora del circu&iuml;t comercial. Em sembla important i necessari acostar el productor al consumidor, aqu&iacute; a Catalunya encara estan molt lluny, ning&uacute; no sap qui &eacute;s qui i &eacute;s un m&oacute;n fascinant. Per aix&ograve; he obert un espai din&agrave;mic on fem tastos i fem pedagogia.&Eacute;s en un carrer discret, poc transitat...&Eacute;s el magatzem que ja tenia, on guard&agrave;vem els vins de Monocrom. Hi he fet reformes i l&rsquo;he obert al p&uacute;blic final com a botiga perqu&egrave; puguin venir a comprar, a fer una degustaci&oacute;. Hi fem tastos regulars de vi i tamb&eacute; fem assessorament per a professionals de la restauraci&oacute;, per exemple, amb la carta de vins.Quin estil de vi hi trobarem a Contrabando?Hi ha un nucli de vi catal&agrave; important, amb molts productors que m&rsquo;estimo i que tinc al voltant, per&ograve; tamb&eacute; hi ha molt vi franc&egrave;s i itali&agrave;. Tot s&oacute;n ampolles que jo em beuria amb una escala de preus i localitzacions molt &agrave;mplia, des de La Nou de Gai&agrave; a la Borgonya.Qu&egrave; vols que hi passi?&Eacute;s un projecte nou, soc conscient que &eacute;s una zona de pas, per&ograve; volia veure si hi ha inter&egrave;s pel que jo vull, m&eacute;s enll&agrave; de les modes i de les tend&egrave;ncies que hi ha instal&middot;lades al sector. &Eacute;s intentar fer entendre al consumidor que ha de ser exigent, ha de saber qu&egrave; vol i qu&egrave; hi va a fer a un lloc. I, a partir d&rsquo;aqu&iacute;, triar una ampolla de vi per aquella situaci&oacute; concreta. No m&rsquo;agrada que es tri&iuml; el vi per l&rsquo;etiqueta o per si est&agrave; de moda beure vins brisats, per exemple... Sin&oacute; saber qu&egrave; et demana el moment. No est&agrave;s obligat a beure un Overnoy si no sents que &eacute;s el moment per fer-ho, potser amb una gamay de Beaujolais, un dels vins de Joan Rubi&oacute; o de Sara P&eacute;rez, ja est&agrave; b&eacute;.Per tant, reclames consci&egrave;ncia al consumidor?&Eacute;s que la tria del vi ha de ser emocional, s&rsquo;ha de vibrar amb la refer&egrave;ncia que es demana. Jo &eacute;s el que vull que em passi quan vaig a una botiga de vins o a un restaurant. Tinc vocaci&oacute; comercial des de molt jove i quan f&egrave;iem formaci&oacute; a Cuv&eacute;e 3000 m&rsquo;adonava que la gent venia amb por al restaurant i aix&ograve; ha estat culpa de les sales i dels restauradors. Cal tenir m&agrave; dreta, saber qu&egrave; es vol gastar el client i que el client s&agrave;piga que si no li agrada el que ha demanat, es pot canviar. Ha de ser un acte menys complicat i dif&iacute;cil. Al restaurant hi ha poc temps de discussi&oacute; perqu&egrave; l&rsquo;&agrave;pat est&agrave; en marxa. En una botiga hi ha m&eacute;s marge, m&eacute;s di&agrave;leg, dones a provar o deixes al client habitual que s&rsquo;ho emporti. I aix&iacute; vas creant curiositat en ell.Has vist l&rsquo;ofici pels quatre costats. Qu&egrave; ha de tenir un bon sommelier?Sempre faig s&iacute;mils amb la m&uacute;sica i funciona. Et pot agradar Miles Davis per&ograve; hi ha dies que no el vols escoltar. Amb el vi passa el mateix&hellip; Podr&iacute;em dir que un sommelier &eacute;s com un Dj. La nostra missi&oacute; &eacute;s fer gaudir al client, divulgar i emocionar, compartir coneixement perqu&egrave; s&rsquo;entengui m&eacute;s el vi i es pugui gaudir m&eacute;s. El sommelier ha de tenir criteri personal, ha de fer b&eacute; la seva feina, fer beure b&eacute; i ha de tenir valors. I tot aix&ograve; crec que passa per la sensibilitat. Saber sempre qui tens al davant. Diria que tamb&eacute; &eacute;s important la seducci&oacute;, generar confian&ccedil;a perqu&egrave; la tria de l&rsquo;ampolla sigui m&eacute;s convincent.Encara no fa mig any que vas obrir, per&ograve; quin balan&ccedil; fas de Contrabando?En faig una valoraci&oacute; positiva. &Eacute;s cert que hi ha menys gent de la que pensava per&ograve; cada vagada hi ha clients m&eacute;s interessats. Ho veig als tastos, per les ganes de provar, quan repeteixen a la botiga&hellip; Anirem veient i si hi ha d&rsquo;haver creixements o canvis, seran org&agrave;nics que &eacute;s com sempre he mirat de fer-ho.Com veus el vi natural a Catalunya?Tenim un panorama molt viu i molta gent fent vins amb valor. Cada cop es mouen m&eacute;s, viatgen m&eacute;s, tenen m&eacute;s inputs, cultura i criteri, tamb&eacute; m&eacute;s background per explicar-ho. Tasten molt i aix&ograve; &eacute;s imprescindible. El cam&iacute; i la direcci&oacute; s&oacute;n bones, falta anar-lo seguint. Hi ha cellers arrelats, forts i cada vegada amb vins m&eacute;s interessants.&Eacute;s un concepte complex de definir, ja hi ha m&eacute;s consens ara?Crec que si parlem d&rsquo;artesania est&agrave; b&eacute; i de m&iacute;nima intervenci&oacute; tamb&eacute;, perqu&egrave; les dues coses el defineixen, al vi natural. M&rsquo;agrada molt parlar de vins sense maquillatge, sense trucs, perqu&egrave; aqu&iacute; la ind&uacute;stria no hi pot intervenir de cap manera. I qui el serveix, ha de tenir sempre coneixement i voluntat d&rsquo;aprendre, ha de seguir any rere any els productors i fomentar l&rsquo;escala humana dels projectes al seu repertori. Crec que encara hi ha pocs sommeliers amb aquest perfil.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8955-contrabando-wine-vins-naturals</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8955-contrabando-wine-vins-naturals</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202501/1200_1738053171contrabando_2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Premi Isabel Mijares: reconeixement al lideratge femení en el món del vi</title>
     <category>Líders del canvi</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 14 Jan 2025 09:23:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El Premi Isabel Mijares de Dones del Vi busca recon&egrave;ixer el talent, lideratge i contribuci&oacute; de les dones en la ind&uacute;stria del vi. Inspirat en la traject&ograve;ria de la pionera Isabel Mijares, aquest guard&oacute; impulsa la igualtat de g&egrave;nere i la col&middot;laboraci&oacute; entre professionals del sector enol&ograve;gic.Qu&egrave; sabem?	Entrega del premi: El 3 de febrer de 2025, a la Barcelona Wine Week, a les 18:00 h al Speakers&rsquo; Corner de la Fira de Barcelona.	Nominacions destacades: Es reconeixeran figures de l&rsquo;enologia, la viticultura, la comunicaci&oacute; i la sommelieria.	Objectiu: Homenatjar dones inspiradores i fomentar la visibilitzaci&oacute; i igualtat de g&egrave;nere en el sector vitivin&iacute;cola.	Tast especial: El 5 de febrer, el Palau de Pedralbes acollir&agrave; una degustaci&oacute; de m&eacute;s de 300 vins elaborats per 45 professionals del vi.Per qu&egrave; &eacute;s important?Aquest premi i els esdeveniments associats:	Visibilitzen el paper fonamental de les dones en la ind&uacute;stria vin&iacute;cola.	Fomenten la igualtat i la col&middot;laboraci&oacute; entre professionals.	Reconeixen el talent i l&rsquo;aportaci&oacute; de dones excepcionals al sector.Tast de vins al Palau de PedralbesEl Palau de Pedralbes ser&agrave; l&rsquo;escenari d&rsquo;un tast de vins elaborats per dones, en el marc de la Barcelona Wine Week. Aquest esdeveniment, organitzat pel col&middot;lectiu Mujeres del Vino, posa en valor la contribuci&oacute; de les professionals del sector enol&ograve;gic.	Data i hora: 5 de febrer de 2025, de 19:00 a 22:00 h.	Ubicaci&oacute;: Palau de Pedralbes, Barcelona.	Participants: 45 bodegueres, representant m&eacute;s de 20 denominacions d&rsquo;origen.	Vins oferts: Una selecci&oacute; de m&eacute;s de 300 vins.	Entrades: Preu anticipat de 20 &euro;, inclou una copa per la degustaci&oacute;.	Objectiu: Valorar l&rsquo;aportaci&oacute; de les dones en l&rsquo;elaboraci&oacute; de projectes enol&ograve;gics amb valor afegit.Comprar entrades aqu&iacute;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8942-premi-isabel-mijares-reconeixement-al-lideratge-femeni-en-el-mon-del-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/liders-canvi/8942-premi-isabel-mijares-reconeixement-al-lideratge-femeni-en-el-mon-del-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202501/1200_1736843872unnamed_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

</channel></rss>