<?xml version="1.0"  encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0">
<channel>
 <title>Cupatges - RSS Saber-ne mÃ©s</title>
 <link>https://cupatges.elnacional.cat/rss/1310/saber-ne</link>
 <lastBuildDate>Wed, 21 Oct 2026 01:10:42 +0200</lastBuildDate>
 <language>ca-ES</language>
 <atom:link href='https://cupatges.elnacional.cat/rss/1310/saber-ne' rel='self' type='application/rss+xml'/>
 <description> Cupatges, Vins i gastronomia a la xarxa. </description>
   <item>
     <title>La verema 2026 creix un 3,6% i tanca amb 352,7 milions de kg</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 15 Oct 2026 07:41:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La collita catalana creix un 3,6% respecte al 2025, per&ograve; queda per sota de les expectatives inicials per la sequera i la calor de primavera i estiu.Context: Ha estat una campanya especialment preco&ccedil;. Una primavera i un estiu secs i c&agrave;lids van accelerar la maduraci&oacute; i van avan&ccedil;ar el calendari de collita a bona part de les zones vitivin&iacute;coles.	Les pluges abundants de tardor i hivern havien fet preveure una producci&oacute; m&eacute;s alta.	La manca de pluja i els episodis de calor durant el desenvolupament i la maduraci&oacute; del ra&iuml;m han limitat part d&rsquo;aquest potencial.Per qu&egrave; &eacute;s important: La producci&oacute; supera clarament els anys m&eacute;s durs de la sequera, per&ograve; encara no arriba als volums previs al d&egrave;ficit h&iacute;dric. La recuperaci&oacute; &eacute;s progressiva i continua depenent de l&rsquo;aigua disponible i del clima de cada campanya.En xifres:	352,7 M kg de ra&iuml;m entrats als cellers a 13 d&rsquo;octubre, enfront dels 340,4 M kg del 2025 (+3,6%).	272,7 M kg de varietats blanques (prop de tres quartes parts del total) i 80,1 M kg de varietats negres.	246,5 M kg el 2024, el m&iacute;nim de la s&egrave;rie, i 435,4 M kg el 2018, abans de la sequera.	Garnatxa blanca: +30%	Garnatxa negra: +15%	Xarel&middot;lo: +5%	Macabeu: +3%En profunditat:	Sanitat: El ra&iuml;m ha arribat en molt bon estat. No hi ha hagut incid&egrave;ncies importants de m&iacute;ldiu ni d&rsquo;o&iuml;di. El mosquit verd ha afectat algunes zones, per&ograve; majorit&agrave;riament quan el ra&iuml;m ja s&rsquo;havia collit.	Maduraci&oacute; desigual: Les difer&egrave;ncies entre territoris, varietats i disponibilitat d&rsquo;aigua han obligat viticultors i elaboradors a seguir de prop cada parcel&middot;la per decidir el moment de collita.	Varietats: El xarel&middot;lo i el macabeu milloren respecte al 2025, i la parellada es mant&eacute; en registres similars. La garnatxa blanca i el trepat creixen de manera significativa.	Adaptaci&oacute;: L&rsquo;INCAVI continua treballant amb el sector per estudiar com respon la vinya al canvi clim&agrave;tic i refor&ccedil;ar-ne la capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute;.	Evoluci&oacute; de la producci&oacute; de ra&iuml;m a Catalunya 2018-2026						Any			Varietats blanques (milions de kg)			Varietats negres (milions de kg)			Total (milions de kg)									2018			330,7			104,6			435,4							2019			327,1			101,9			429,6							2020			236,8			74,0			311,2							2021			316,9			103,9			421,3							2022			270,3			86,8			357,5							2023			207,0			70,5			277,6							2024			190,1			56,3			246,5							2025			265,9			74,5			340,4							2026			272,7			80,1			352,7									Font: INCAVI			]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9603-la-verema-2026-tanca-amb-3527-milions-de-kg-i-creix-un-36</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9603-la-verema-2026-tanca-amb-3527-milions-de-kg-i-creix-un-36</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1792043491verema.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Els jardins del Castell de Peralada inspiren la nova novel·la de Martí Gironell</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 09 Oct 2026 15:39:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Mart&iacute; Gironell ha presentat a Peralada la seva nova novel&middot;la, Malave&iuml;na, una obra de ficci&oacute; inspirada en la llegenda d&rsquo;una antiga remeiera de l&rsquo;Empord&agrave; i en la creaci&oacute; dels jardins del Castell de Peralada.Context: La novel&middot;la neix d&rsquo;una pregunta que va acompanyar l&rsquo;autor durant anys: com es van concebre i construir els jardins del Castell de Peralada? A partir d&rsquo;aqu&iacute;, Gironell va aprofundir en la hist&ograve;ria del lloc i en la llegenda de la Malave&iuml;na, vinculada a Garriguella.Per qu&egrave; &eacute;s important? Els jardins no s&oacute;n nom&eacute;s l&rsquo;escenari de la novel&middot;la, sin&oacute; un dels seus eixos narratius. L&rsquo;obra barreja realitat i imaginaci&oacute; per parlar de natura, mem&ograve;ria, secrets familiars, coneixement ancestral i cultura del vi.El vincle amb el vi: El nom Malave&iuml;na tamb&eacute; identifica una finca de Perelada i un dels seus vins negres m&eacute;s emblem&agrave;tics, Finca Malave&iuml;na.Al detall: Segons la llegenda popular, el top&ograve;nim estaria relacionat amb una v&iacute;dua que, durant la Guerra del Franc&egrave;s, es va enamorar d&rsquo;un soldat franc&egrave;s i va ser considerada una &ldquo;mala ve&iuml;na&rdquo; pels habitants de la zona.Qu&egrave; diuen? Gironell explica que els lectors podran descobrir la hist&ograve;ria dels jardins del Castell de Peralada i la voluntat pedag&ograve;gica i filantr&ograve;pica dels antics comtes que van impulsar aquell espai.A partir d&rsquo;ara: Mart&iacute; Gironell tornar&agrave; a presentar Malave&iuml;na el 17 d&rsquo;octubre, dins la jornada Aires de Verema, al celler Perelada, on compartir&agrave; el proc&eacute;s de recerca i creaci&oacute; de la novel&middot;la.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9599-els-jardins-del-castell-de-peralada-inspiren-la-nova-novella-de-marti-gironell</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9599-els-jardins-del-castell-de-peralada-inspiren-la-nova-novella-de-marti-gironell</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202610/1200_1791553335image_(75).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>S'imposa la consciència, la lentitud i el valor de l'artesania a les novetats editorials i a les noves experiències enoturístiques</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 05 Oct 2026 20:19:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Al vi natural se&rsquo;l defineix, aix&iacute; ho fa l&rsquo;editorial Cinco Tintas, com &ldquo;un dels moviments m&eacute;s apassionants de la viticultura contempor&agrave;nia&rdquo;. Se n&rsquo;ha parlat abastament en els &uacute;ltims anys tot i que les xifres de consum representen poc m&eacute;s de l&rsquo;u per cent de la producci&oacute; mundial; la majoria son projectes d&rsquo;escala humana amb un n&uacute;mero limitat d&rsquo;ampolles. Sigui com sigui, desperta curiositat i inter&egrave;s, comen&ccedil;ant pel p&uacute;blic jove que hi troba espai perqu&egrave; ha eliminat moltes barreres, la primera, la del llenguatge.CT acaba de traduir a l&rsquo;espanyol el llibre publicat per la periodista especialitzada i ara tamb&eacute; viticultora Rachel Signer, editora i fundadora de Pipette Magazine. Aprofundeix en la filosofia compartida pel moviment que, al seu parer, &ldquo;se centra en un enfoc no comercial i lliure de qu&iacute;mics, aix&iacute; com un esperit independent i anticorporatiu&rdquo;. I afegeix: &ldquo;&Eacute;s un retorn a les arrels pageses de la viticultura, amb un aire una mica gamberro i est&egrave;tica postmoderna&rdquo;.Certament, aquest &eacute;s un reclam per a molts consumidors que han vist la llum despr&eacute;s d&rsquo;habitar un m&oacute;n distant, elitista i de grisos. De fet, l&rsquo;autora diu que la primera copa de vi natural va ser &ldquo;com aquella escena del Mag d&rsquo;Oz en qu&egrave;, de sobte, la pel&middot;l&iacute;cula passa a color&rdquo;. Fa m&eacute;s de deu anys que est&agrave; vinculada amb el moviment, l&rsquo;analitza, el dissecciona, el reflexiona i el comunica. Des de fa sis anys tamb&eacute; fa vi natural a Austr&agrave;lia. Ha fet el salt a fer vi perqu&egrave; l&rsquo;aprenentatge la travessi de forma definitiva.El cas &eacute;s que el seu llibre &ldquo;El vino natural. Qu&eacute; es y c&oacute;mo disfrutarlo&rdquo; &eacute;s una guia escrita i visual atractiva, amb fotografies i il&middot;lustracions, per endinsar-se en un univers que encara s&rsquo;est&agrave; gestant, que busca fer-se lloc, mantenir l&rsquo;inter&egrave;s latent i tamb&eacute;, per qu&egrave; no dir-ho, guanyar p&uacute;blic al convencional.&ldquo;El vi natural no ha arribat per ser definit, sin&oacute; perqu&egrave; els productors puguin expressar la seva forma de cultivar i la seva creativitat el millor que s&agrave;piguen, a la vegada que respecten un clima cada vegada m&eacute;s canviant i desafiant, i sempre amb el desig d&rsquo;oferir al mercat vins estables dignes de ser beguts&rdquo;, ressalta Signer. A la seva obra, hi apareixen etiquetes catalanes &agrave;mpliament com el Brutal de Partida Creus (Bonastre) que s&rsquo;elabora amb varietats aut&ograve;contes: vinyater, subirat parent, sumoll blanc i xarel&middot;lo vermell.Continua sense aturador el cicle Envinats de Vibop Edicions, al capdavant del qual hi ha la periodista vin&iacute;cola, Montse Serra. &ldquo;Beure sense set. El vi en la literatura contempor&agrave;nia&rdquo; del mallorqu&iacute; Sebasti&agrave; Perell&oacute; &eacute;s el n&uacute;mero 33 de la col&middot;lecci&oacute;.&ldquo;He fet un itinerari sense afany de ser cap mena de c&agrave;non, sense &agrave;nsia d&rsquo;exhaustivitat&rdquo;, confessa l&rsquo;autor, expert en Filosofia i Lletres. &ldquo;He tra&ccedil;at una via a partir de les reconfiguracions dels sentits de l&rsquo;esperit del vi al llarg del temps per tal de fer visibles les seves identitats flu&iuml;des. Diuen que no hi ha el vi, sin&oacute; els vins. Continu&iuml;tats i ruptures que es tatuen en la tradici&oacute; liter&agrave;ria, que, d&rsquo;altra banda, interpel&middot;la i interroga els lligams entre vi i societat. Tamb&eacute; he perseguit la tra&ccedil;a de com el vi &eacute;s present en la construcci&oacute; de les identitats col&middot;lectives&rdquo;.Les paraules revelen que som davant d&rsquo;un erudit compartint a mansalva idees i reflexions de Colette a Pla, de Heminway a Duras, de Val&eacute;ry i Apollinare a Pessoa, i molt m&eacute;s lluny i m&eacute;s enll&agrave;. Diu als inicis del llibre: &ldquo;El vi pot significar una mena de plaer per a tothom, que tendeix a l&rsquo;equilibri social de l&rsquo;harmonia rousseauniana, una versi&oacute; edulcorada de la conc&ograve;rdia entre plebeus i nobles, per&ograve; pensada des de l&rsquo;ordre, el treball i la conformitat. O des del privilegi pot suggerir el luxe, l&rsquo;hedonisme i la llic&egrave;ncia pecaminosa del rococ&oacute;&rdquo;.Entrevistat a trav&eacute;s del correu electr&ograve;nic, Sebasti&agrave; Perell&oacute; se sincera: &ldquo;He deixat que pass&agrave;s en mi i ha estat una simbiosi entre vi i literatura des de fa mols anys, tot i que vinya i celler ja eren una pres&egrave;ncia important en la vida familiar sobretot en la del meu pare&rdquo;. Aprofundeix en la idea de beure sense set, &eacute;s a dir, de llegir el vi, i &ldquo;especular com destrava la llengua, les lletres i la poesia&rdquo; i tanmateix &ldquo;comprovar que el vi i la literatura s&rsquo;esmolen, fan un aliatge que transfigura el m&oacute;n i la bolla, com si l&rsquo;un fos lubricant, catalitzador de l&rsquo;altre&rdquo;.Nascut a Costitx, ha vist com el paisatge insular s&rsquo;ha transfigurat amb la vinya i l&rsquo;olivera &ldquo;sobretot despr&eacute;s del desastre que quasi ha fet desapar&egrave;ixer els ametlers&rdquo;, matisa. &ldquo;El vi ha estat una manera de fer redol i en el vi tamb&eacute; s&rsquo;hi ha projectat aquelles imatges que han fet de l&rsquo;illa un geos&iacute;mbol on es produeix una fricci&oacute; entre la seva exig&uuml;itat, la seva fragilitat i l&rsquo;afany de fer-ne un espai amorf, quan ja som qualsevol lloc totalment desfigurat&rdquo;, diu clar i contundent.I amb orgull final, manifesta: &ldquo;Com si fos un emblema de la resist&egrave;ncia davant aquest espai d&rsquo;homogene&iuml;tzaci&oacute; que ens asfixia i que ens vol convertir en qualsevol banda. La tasca engrescadora que s&rsquo;ha fet amb les varietats aut&ograve;ctones per ventura va per aquestes camades. La ultralocalitat insular &eacute;s el que ens incorpora a l&rsquo;universal. I els cellers tamb&eacute; fan cam&iacute; en aquest sentit&rdquo;.El m&oacute;n editorial no nom&eacute;s abra&ccedil;a el vi, tamb&eacute; el formatge que viu un moment d&rsquo;auge malgrat que alguns formatgers artesans malden per sobreviure i altres tenen dificultats per trobar relleu. La periodista Gemma Urgell i l&rsquo;especialista en empreses agroaliment&agrave;ries Jordi Bertran han traspassat al paper tot el seu coneixement al voltant del m&oacute;n formatger, ells que en venen, n&rsquo;afinen i en distribueixen a Xerigots des de fa 15 anys, amb epicentre a Vilafranca del Pened&egrave;s.La Rosa dels Vents (Penguin Llibres) els publica &ldquo;Formatges. Consells, secrets i receptes irresistibles&rdquo;, un volum de tapa dura que &eacute;s &ldquo;una continuaci&oacute; natural del cam&iacute; (dels &uacute;ltims anys) de compartir coneixement, experi&egrave;ncies i passi&oacute; per un producte que &eacute;s irresistible i capa&ccedil; d&rsquo;emocionar&rdquo;. Com el vi.&ldquo;Passi&oacute; i impuls&rdquo; &eacute;s el que els defineix a ambd&oacute;s i ho manifesten d&rsquo;inici al llibre per despr&eacute;s desplegar tota la seva saviesa, recordant una afirmaci&oacute; que, fa anys, els va quedar gravada de la il&middot;lustradora Pilar&iacute;n Bay&eacute;s: &ldquo;El formatge &eacute;s una menja civilitzada&rdquo;. &ldquo;El formatge no existeix sense la intervenci&oacute; humana: &eacute;s el resultat d&rsquo;un gest antic i essencial, el de transformar la llet en alguna cosa capa&ccedil; de perdurar&rdquo;, remarquen.I adverteixen: &ldquo;Apostar pel formatge artes&agrave;, sovint, &eacute;s apostar per la diferenciaci&oacute;, pel vincle amb el territori i per un model que posa al centre la mat&egrave;ria primera i les persones que la fan possible. En una cadena aliment&agrave;ria cada cop m&eacute;s tensionada, el paper dels productors esdev&eacute; clau, per&ograve; tamb&eacute; vulnerable&rdquo;. El formatge, com el vi, assegurant paisatges i filosofies de vida.De fet, el llibre comparteix, a m&eacute;s de l&rsquo;ideari de la parella fruit d&rsquo;haver bussejat a fons el sector, moltes receptes sucoses - amanida de feta amb carbass&oacute; i maduixa, alberg&iacute;nia escalivada amb stracciatella de burrata, fricand&oacute; de vedella amb moixernons, alberg&iacute;nia fumada i formatge Carrat del restaurant Cal Blay Or&iacute;gens... - i s&rsquo;atura inevitablement en les harmonies amb el vi.Defensen els maridatges que fan complementaris els dos aliments i s&rsquo;atreveixen a fer propostes noves: &ldquo;Sovint funcionen millor els vins blancs, els escumosos o els vins amb una bona acidesa, perqu&egrave; netegen el paladar i creen harmonies m&eacute;s fresques i equilibrades&rdquo;. El llibre destil&middot;la coneixement i &eacute;s ple d&rsquo;utilitat. Un bon consell, per exemple, &eacute;s com saber quants formatges han de compondre una taula variada? La resposta &eacute;s entre quatre i deu, per&ograve; les raons son a les seves p&agrave;gines.A prop&ograve;sit de l&rsquo;&uacute;ltima novel&middot;la - la cinquena- publicada per Llu&iacute;s Llach, &ldquo;El llibre daurat&rdquo;, el Celler Vall Llach (Porrera) del qual n&rsquo;&eacute;s fundador, proposa una nova activitat enotur&iacute;stica amb la idea de trobar-se, tastar vins, compartir reflexions i sentir-se &ldquo;a recer del m&oacute;n&rdquo;.Ver esta publicaci&oacute;n en InstagramUna publicaci&oacute;n compartida de     (@vallllach)De fet, &eacute;s aix&iacute; com s&rsquo;anomena la proposta que es dur&agrave; a terme al Mas del Porrer&agrave; el dissabte 24 d&rsquo;octubre coincidint amb el Tasta Porrera i que comptar&agrave;, l&ograve;gicament, amb la participaci&oacute; del cantautor. Entrades exhaurides per aquesta iniciativa que elogia la lentitud, el refugi que son llibres i vins i l&rsquo;alegria que desencadena el gest antic de compartir taula i conversa.Una proposta de petit format, ideada per la directora de Vall Llach, Isa Serra, que s&rsquo;anir&agrave; desplegant al llarg de l&rsquo;any, amb periodicitat bimensual. &ldquo;No sempre tindr&agrave; el llibre com a esquer, per&ograve; segur que tornar&agrave; a apar&egrave;ixer la literatura amb continguts nous&rdquo;, comparteix.&ldquo;El fil conductor anir&agrave; canviant, ara &eacute;s una lectura que incideix en la persecuci&oacute; de les dones al llarg de la hist&ograve;ria, per&ograve; m&eacute;s endavant en pot ser una altra sobre creativitat i creaci&oacute;, o convidarem un artista, o reflexionarem sobre una pintura, o posarem al centre qualsevol altra manifestaci&oacute; cultural amb sentit que doni peu a conversar, a reflexionar, a divertir-nos i a connectar-nos&rdquo;, afegeix.Li agradaria que les trobades fossin itinerants i fins i tot alguna tingu&eacute;s lloc fora del Priorat, per convocar nous p&uacute;blics i fer-nos a tots conscients que &ldquo;a recer del m&oacute;n&rdquo; pot succeir a qualsevol lloc del m&oacute;n amb valors i principis, per&ograve; sempre amb la paraula i la copa de vi, molt a prop.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9595-novetats-editorials-i-noves-experiencies-enoturistiques</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9595-novetats-editorials-i-noves-experiencies-enoturistiques</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202207/1200_1659031264glasses-1052010_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Catalunya tanca la campanya d'estiu amb presència a 74 supermercats</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 30 Sep 2026 20:01:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Catalunya ha tancat la seva campanya d&rsquo;estiu despr&eacute;s de tres mesos de promoci&oacute; en 74 supermercats de Catalunya. Entre juliol i setembre, els consumidors han pogut rebre diferents obsequis per la compra de vins amb certificaci&oacute; DO Catalunya.Context: Sota el lema &ldquo;Vins fets aqu&iacute;, pensats per a tothom&rdquo;, la campanya buscava apropar el vi catal&agrave; al gran p&uacute;blic i incentivar-ne el consum en el canal d&rsquo;alimentaci&oacute;. La compra de dues ampolles donava acc&eacute;s a un tap al buit; amb tres ampolles, una motxilla isot&egrave;rmica; i a partir de quatre, una gla&ccedil;onera port&agrave;til.Qu&egrave; sabem? La promoci&oacute; s&rsquo;ha desenvolupat en establiments de Caprabo/Eroski, Sorli, Condis, Carrefour i Plusfresc, repartits per una trentena de poblacions de les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona.Per qu&egrave; &eacute;s important? La DO Catalunya ha utilitzat el gran consum com a via per guanyar visibilitat, refor&ccedil;ar el vincle amb el consumidor i posar en valor els vins elaborats al territori.En profunditat: Tot i que la promoci&oacute; de regals ja ha finalitzat, continua actiu el sorteig d&rsquo;experi&egrave;ncies d&rsquo;enoturisme per a dues persones. Els participants hi poden accedir mitjan&ccedil;ant codis QR situats en algunes ampolles.A la pr&agrave;ctica: Les propostes inclouen visites a cellers, tastos guiats i activitats culturals vinculades al territori.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9587-la-do-catalunya-tanca-la-campanya-destiu-amb-presencia-a-74-supermercats</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9587-la-do-catalunya-tanca-la-campanya-destiu-amb-presencia-a-74-supermercats</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1790791547DO_Foto_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Com decideix un celler que ha arribat el moment de la verema</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 25 Sep 2026 08:14:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Abans que entri el primer ra&iuml;m al celler, fa setmanes que els equips segueixen la vinya per decidir quan collir. Mostrejos, tast de baies i observaci&oacute; de cada parcel&middot;la permeten ajustar un moment que pot variar segons la varietat, la zona i, sobretot, el vi que es vol elaborar.Al Pened&egrave;s, aquest any Par&eacute;s Balt&agrave; va comen&ccedil;ar a collir el 3 d&rsquo;agost, la data m&eacute;s primerenca que recorden. Marta Casas, en&ograve;loga del celler, ens ajuda a entendre qu&egrave; hi ha darrere d&rsquo;aquesta decisi&oacute; i com ha canviat la verema al llarg dels anys.Avui no nom&eacute;s es comen&ccedil;a abans. Tamb&eacute; s&rsquo;ha escur&ccedil;at el temps entre les primeres parcel&middot;les que es cullen i les &uacute;ltimes.Qu&egrave; determina el moment de collir?Decidir quan collir implica valorar diferents dimensions de la maduresa del ra&iuml;m. D&rsquo;una banda, l&rsquo;evoluci&oacute; dels sucres i l&rsquo;acidesa; de l&rsquo;altra, la maduresa fen&ograve;lica de pells i llavors i el desenvolupament arom&agrave;tic. Aquests processos no sempre avancen al mateix ritme, i trobar el punt d&rsquo;equilibri exigeix combinar les dades amb el tast del ra&iuml;m a la vinya.Amb temperatures elevades, aquest equilibri pot canviar r&agrave;pidament. Esperar uns dies pot aportar la maduresa que es busca, per&ograve; tamb&eacute; comportar una p&egrave;rdua d&rsquo;acidesa. Aquest agost, a Par&eacute;s Balt&agrave;, alguns macabeus que a principis de mes encara necessitaven madurar van evolucionar molt de pressa en q&uuml;esti&oacute; de dies. Situacions aix&iacute; obliguen a intensificar els controls i ajustar el moment de collita.Ra&iuml;m acabat de collir a primera hora del mat&iacute;. Foto: Par&eacute;s Balt&agrave;A aquesta lectura de la vinya s&rsquo;hi afegeix una altra q&uuml;esti&oacute;: quin vi es vol elaborar?El xarel&middot;lo ho mostra amb claredat. Si es destina a un escum&oacute;s, interessa preservar especialment frescor i acidesa i es pot collir amb una maduresa m&eacute;s continguda. Si ha de donar un vi tranquil amb m&eacute;s estructura, pot interessar esperar una mica m&eacute;s. No hi ha un &uacute;nic punt &ograve;ptim de collita ni tan sols per a una mateixa varietat.I encara hi interv&eacute; un factor menys visible: la capacitat del celler. Quan diverses parcel&middot;les arriben al punt adequat gaireb&eacute; alhora, no n&rsquo;hi ha prou de saber qu&egrave; conv&eacute; collir. Cal poder rebre el ra&iuml;m i treballar-lo. Equips, premses, dip&ograve;sits i entrades tamb&eacute; condicionen la decisi&oacute;.Treball manual del barret durant la vinificaci&oacute;. Foto: Par&eacute;s Balt&agrave;Casas ho defineix com una decisi&oacute; &laquo;multifactorial&raquo;: fer coincidir l&rsquo;estat del ra&iuml;m, el vi que es vol elaborar i la capacitat del celler per treballar-lo.Una verema cada cop m&eacute;s curtaLes difer&egrave;ncies de maduraci&oacute; entre varietats, zones i altituds que abans podien deixar pauses durant la verema tendeixen a concentrar-se. Quan una parcel&middot;la encara est&agrave; entrant al celler i la seg&uuml;ent ja arriba al punt de collita, tota l&rsquo;organitzaci&oacute; s&rsquo;ha d&rsquo;accelerar.La perspectiva de 24 veremes al celler permet veure b&eacute; el canvi. Quan Casas va comen&ccedil;ar a Par&eacute;s Balt&agrave;, iniciar la collita a finals d&rsquo;agost ja es considerava aviat i la verema podia arribar fins a l&rsquo;octubre. Ara la campanya es concentra en moltes menys setmanes.Ella mateixa ho resumeix aix&iacute;: &laquo;Els ra&iuml;ms s&oacute;n els mateixos. Les vinyes s&oacute;n les mateixes. Per&ograve; tot ho has de collir molt m&eacute;s r&agrave;pid.&raquo;Decidir quan veremar continua exigint mesurar, tastar i interpretar el ra&iuml;m. El que s&rsquo;ha fet m&eacute;s estret &eacute;s el marge per decidir quan collir-lo.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9582-com-decideix-un-celler-que-ha-arribat-el-moment-de-la-verema</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9582-com-decideix-un-celler-que-ha-arribat-el-moment-de-la-verema</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1790317377Foto_portada._Collita_manual_al_Peneds._Foto_cedida_per_Pars_Balt.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>INNOVI obre una segona seu a Falset per reforçar la innovació vitivinícola al sud de Catalunya</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 15 Sep 2026 12:03:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[INNOVI obre una nova seu a Falset de la m&agrave; d&rsquo;IRTA-VITEC. L&rsquo;acord permetr&agrave; al cl&uacute;ster vitivin&iacute;cola catal&agrave; refor&ccedil;ar la seva pres&egrave;ncia al sud de Catalunya i impulsar nous projectes d&rsquo;innovaci&oacute;, transfer&egrave;ncia de coneixement i col&middot;laboraci&oacute; amb el sector.Context: Falset ocupa una posici&oacute; central en una zona que concentra la DOQ Priorat, la DO Montsant, la DO Terra Alta i part de la DO Tarragona, amb centenars de cellers i m&eacute;s de 2.400 viticultors.Per qu&egrave; &eacute;s important? La nova seu permetr&agrave; a INNOVI tenir una pres&egrave;ncia f&iacute;sica m&eacute;s estable al territori i con&egrave;ixer de primera m&agrave; les necessitats de cellers, viticultors, empreses i altres agents de la cadena de valor.El motiu: L&rsquo;objectiu &eacute;s convertir Falset en un node de proximitat per generar projectes, facilitar la transfer&egrave;ncia de coneixement i coordinar-se millor amb les entitats que ja treballen per la innovaci&oacute; i la competitivitat del sector.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Volem estar m&eacute;s a prop dels cellers, dels viticultors i de les entitats del territori per escoltar-los, detectar oportunitats i transformar les seves necessitats en projectes concrets&rdquo;, explica Eloi Montcada, cl&uacute;ster manager d&rsquo;INNOVI.Amb dades: INNOVI ja desenvolupa 13 projectes a la zona, hi organitza activitats de transfer&egrave;ncia de coneixement i compta amb diverses empreses s&ograve;cies.Per acabar: La nova seu assumir&agrave; tasques d&rsquo;interlocuci&oacute; amb empreses i institucions, visites a cellers, participaci&oacute; en actes del territori i identificaci&oacute; de nous projectes col&middot;laboratius.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9573-innovi-obre-una-segona-seu-a-falset-per-reforcar-la-innovacio-vitivinicola-al-sud-de-catalunya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9573-innovi-obre-una-segona-seu-a-falset-per-reforcar-la-innovacio-vitivinicola-al-sud-de-catalunya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202603/1200_1772385847image_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Terra Alta reclama un preu just del raïm per garantir el futur de la vinya</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 14 Sep 2026 10:53:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Terra Alta ha reiterat el seu suport a la pagesia despr&eacute;s de la concentraci&oacute; celebrada a Gandesa per reclamar preus justos per al ra&iuml;m. El Consell Regulador adverteix que els preus que es plantegen aquesta verema se situen per sota dels costos de producci&oacute; i poden comprometre la viabilitat de moltes explotacions.Context: La Denominaci&oacute; considera que l&rsquo;esfor&ccedil; dels viticultors per complir els requisits de qualitat, tra&ccedil;abilitat i bones pr&agrave;ctiques ha de tenir una correspond&egrave;ncia en el preu que perceben.Per qu&egrave; &eacute;s important? La DO recorda que el ra&iuml;m destinat a vins emparats no &eacute;s una mat&egrave;ria primera indiferenciada, sin&oacute; que forma part d&rsquo;un sistema de qualitat lligat a un origen, unes normes de producci&oacute; i uns controls espec&iacute;fics.Qu&egrave; diuen: &ldquo;Defensar el vi de la DO Terra Alta vol dir defensar, en primer lloc, la pagesia que el fa possible. Sense viticultors i viticultores que puguin viure dignament de la seva feina, no hi ha futur per a la vinya, per als cellers ni per a la mateixa denominaci&oacute; d&rsquo;origen&rdquo;, assenyala Rosa Caball&eacute;, presidenta de la DO Terra Alta.A partir d&rsquo;ara: El Consell Regulador demana que administracions i agents de la cadena vitivin&iacute;cola treballin de manera coordinada per aplicar mesures urgents i solucions estructurals.En profunditat: La DO defensa que un preu just &eacute;s clau no nom&eacute;s per a la continu&iuml;tat de les explotacions, sin&oacute; tamb&eacute; per preservar la qualitat dels vins, el paisatge vit&iacute;cola i el futur econ&ograve;mic i social de la comarca.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9569-la-do-terra-alta-reclama-un-preu-just-del-raim-per-garantir-el-futur-de-la-vinya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9569-la-do-terra-alta-reclama-un-preu-just-del-raim-per-garantir-el-futur-de-la-vinya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1778832559DoTerraAlta_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>De les varietats internacionals al trobat: quaranta anys d'innovació a Costers del Segre</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 10 Sep 2026 10:43:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Quan Costers del Segre es va constituir, el 28 de maig de 1986, el cabernet sauvignon, el merlot i el chardonnay formaven part del salt modernitzador de la viticultura lleidatana. Quaranta anys despr&eacute;s, el trobat (una varietat de ra&iuml;m negre que havia quedat redu&iuml;da a vinyes d&#39;autoconsum) acaba d&#39;entrar al plec de condicions de la DO.L&#39;origen institucional es remunta al 1983, quan Jaume Siurana, aleshores director de l&#39;INCAVI, i Manuel Ravent&oacute;s Art&eacute;s, director general de Codorn&iacute;u i del celler Raimat, van considerar que la viticultura lleidatana necessitava l&#39;empara d&#39;un consell regulador. La denominaci&oacute; es va constituir el 28 de maig de 1986 i va ser ratificada dos anys despr&eacute;s. Segons la hist&ograve;ria oficial de la DO, aquest territori va ser el primer de Catalunya on es van introduir varietats internacionals al costat dels ra&iuml;ms tradicionals i on es van adoptar t&egrave;cniques californianes de vinificaci&oacute;, dins el proc&eacute;s de modernitzaci&oacute; que vivia el vi catal&agrave; a finals del segle XX.El mapa tamb&eacute; va evolucionar. La incorporaci&oacute; del Pallars Juss&agrave; i el Segri&agrave;, el 1998, en va ampliar l&#39;&agrave;mbit, i el 2005 va quedar fixada l&#39;organitzaci&oacute; actual en set subzones: Pallars, Artesa de Segre, Raimat, Segri&agrave;, Urgell, Garrigues i Valls del Riucorb. Actualment, la DO s&rsquo;est&eacute;n per 71 municipis i suma 3.766 hect&agrave;rees de vinya en producci&oacute;, 311 viticultors i 34 cellers.Un territori, set paisatgesCosters del Segre reuneix set subzones repartides entre la conca del Segre i el Pirineu lleidat&agrave;, amb condicions de s&ograve;l, altitud i clima molt diferents. Al Segri&agrave; i a Raimat, la vinya ocupa la plana lleidatana: poca pluja, moltes hores de sol i una continentalitat que accentua els contrastos entre estacions. A l&#39;Urgell, el paisatge s&#39;obre cap a un interior m&eacute;s suau, de transici&oacute; cap al relleu.Cap a les Garrigues i les Valls del Riucorb, els s&ograve;ls calcaris i pedregosos i una pluviometria que sovint no arriba als 400 mm anuals dibuixen un paisatge mediterrani interior, exigent, on la disponibilitat d&#39;aigua condiciona bona part de les decisions de vinya. M&eacute;s al nord, Artesa de Segre i el Pallars ja noten la proximitat del Prepirineu i del Pirineu: els cicles de maduraci&oacute; s&#39;allarguen, l&#39;altitud &mdash;fins als 1.100 metres&mdash; ajuda a conservar l&#39;acidesa, per&ograve; exposa la vinya a gla&ccedil;ades tardanes i obliga a triar amb precisi&oacute; cada empla&ccedil;ament.Les set subzones permeten llegir aquesta diversitat dins una mateixa denominaci&oacute;. La mateixa varietat pot donar resultats molt diferents segons si creix a la plana o a les zones de m&eacute;s altitud, i cada projecte decideix com interpretar aquestes condicions.Una hist&ograve;ria escrita amb varietatsLa composici&oacute; varietal actual conserva part de l&#39;empremta d&#39;aquella modernitzaci&oacute;. Segons l&#39;Atles publicat per l&#39;INCAVI amb dades del Registre Vitivin&iacute;cola de Catalunya de 2025, el chardonnay representa el 22,6% de la vinya plantada dins l&#39;&agrave;mbit estudiat, per davant del macabeu (12,8%) i la parellada (10,5%). Entre les negres hi conviuen cabernet sauvignon, ull de llebre, garnatxa negra, pinot noir i syrah.En paral&middot;lel, la recuperaci&oacute; de ra&iuml;ms hist&ograve;rics ha obert una l&iacute;nia de treball nova. El trobat, amb nom&eacute;s 5,9 hect&agrave;rees dins el territori estudiat per l&#39;INCAVI, encara t&eacute; un pes redu&iuml;t, per&ograve; una desena de cellers ja n&#39;han fet diverses veremes experimentals. La conviv&egrave;ncia entre varietats consolidades i varietats recuperades amplia avui les maneres d&rsquo;interpretar el territori.Mesurar la sostenibilitat abans que fos tend&egrave;nciaLa innovaci&oacute; no s&#39;ha limitat a les varietats. El 2013, Costers del Segre ja recollia les primeres dades del seu Programa de Sostenibilitat, presentat per la mateixa denominaci&oacute; com a pioner a l&#39;Estat espanyol: un sistema voluntari de q&uuml;estionaris t&egrave;cnics amb qu&egrave; viticultors i cellers podien identificar punts forts i febles i comparar-se amb la mitjana de la DO, en dimensions que anaven del maneig del s&ograve;l a la gesti&oacute; ambiental, social i econ&ograve;mica del celler. Els resultats p&uacute;blics de 2016-2017 el confirmen com una eina de diagnosi i millora cont&iacute;nua, en un moment en qu&egrave; el terme encara no ocupava el centre del discurs vitivin&iacute;cola.De l&#39;autoconsum al plec de condicionsEl 2021, la DO va impulsar un projecte pilot per recuperar varietats tradicionals en cultiu ecol&ograve;gic. En el cas del trobat, es volia estudiar-ne el comportament agron&ograve;mic i explorar vins monovarietals vinculats a cada subzona. Des d&#39;aleshores, una desena de cellers hi han treballat, i el plec consolidat l&#39;abril de 2026 ja l&#39;inclou entre les varietats autoritzades, juntament amb el gonfaus i el pirene. Els primers vins monovarietals de trobat arribaran al mercat la primavera de 2027. En el balan&ccedil; dels set anys de presid&egrave;ncia de Tom&agrave;s Cusin&eacute; (2018-2025), la mateixa DO en destaca precisament l&#39;aven&ccedil;, al costat de la revisi&oacute; del plec i el refor&ccedil; de la identitat territorial.El plec tamb&eacute; ha canviat en altres aspectes: desapareixen els l&iacute;mits de terbolesa, se suprimeixen valors m&iacute;nims de color en blancs i rosats, i el grau alcoh&ograve;lic m&iacute;nim dels vins tranquils queda fixat en 9% vol, modificacions que eviten que decisions com no filtrar o no clarificar un vi comportin la desqualificaci&oacute; autom&agrave;tica per un par&agrave;metre visual, sense renunciar als controls d&#39;origen i tra&ccedil;abilitat. El text permet, a m&eacute;s, incorporar volunt&agrave;riament a l&#39;etiqueta el nom d&#39;una de les set unitats geogr&agrave;fiques menors, de manera que les subzones passen a tenir tamb&eacute; una funci&oacute; comunicativa i no nom&eacute;s administrativa.M&eacute;s pes en valor que en volumEl mercat aporta una altra lectura de la denominaci&oacute;. El 2025, Costers del Segre representava el 3,4% del volum de les vendes de vins amb DO a Catalunya en alimentaci&oacute; i hostaleria, per&ograve; arribava al 4,8% del valor. En la campanya 2023/24 va comercialitzar 38.497 hectolitres, amb una quarta part del volum destinada a mercats exteriors i un creixement de l&#39;exportaci&oacute; del 18,5% respecte de la campanya anterior. El pes econ&ograve;mic de la DO supera, doncs, el seu pes quantitatiu.Als anys vuitanta, innovar a Costers del Segre volia dir obrir-se a varietats i t&egrave;cniques que arribaven de fora. El 2026 vol dir tamb&eacute; recuperar all&ograve; que el territori havia deixat de banda i revisar les normes que el defineixen.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9568-de-les-varietats-internacionals-al-trobat-quaranta-anys-dinnovacio-a-costers-del-segre</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9568-de-les-varietats-internacionals-al-trobat-quaranta-anys-dinnovacio-a-costers-del-segre</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202609/1200_1789030130Costers_Segre_drinkinmoderation__01.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Els vins més cars tenen més bon gust? La ciència diu que no, tret que siguis sommelier</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 02 Sep 2026 18:49:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Un equip liderat pel cr&iacute;tic Robin Goldstein, juntament amb els economistes Johan Almenberg, Anna Dreber, John W. Emerson, Alexis Herschkowitsch i Jacob Katz, va posar a prova la creen&ccedil;a m&eacute;s estesa del m&oacute;n del vi: que pagar m&eacute;s garanteix gaudir m&eacute;s. Ho van fer a &quot;Do More Expensive Wines Taste Better? Evidence from a Large Sample of Blind Tastings&quot;, amb m&eacute;s de 6.000 tastos a cegues.Tot i que l&#39;estudi ja t&eacute; uns anys, continua sent la valoraci&oacute; m&eacute;s rigorosa que s&#39;ha fet sobre aquest tema. En aquest article aclarirem tres coses:	si el preu prediu realment el gaudi quan el tastador no el coneix	si els experts perceben el vi de manera diferent de la resta	qu&egrave; implica tot aix&ograve; per a qui compra una ampolla guiant-se pel preuPer qu&egrave; &eacute;s important:El preu &eacute;s el senyal de qualitat m&eacute;s evident que tenim al davant al prestatge. Per&ograve; si aquest senyal no prediu el plaer real que sentirem en beure la copa, bona part del m&agrave;rqueting del vi &mdash;i de l&#39;ansietat del consumidor davant del lineal&mdash; se sost&eacute; sobre una base m&eacute;s fr&agrave;gil del que sembla.El context:La teoria cl&agrave;ssica diu que el preu actua com a &quot;driver&quot; de qualitat en els vins. La pregunta que faltava respondre: qu&egrave; passa quan el tastador no sap el preu?L&#39;estudi mostra el seg&uuml;ent:La mostra:	6.175 valoracions individuals	523 vins diferents (negres, blancs, rosats i escumosos)	506 tastadors voluntaris, de 21 a 88 anys	17 tastos a cegues organitzats als EUA	Rang de preus: entre 1,65 i 150 d&ograve;lars per ampolla (preu mitj&agrave; de venda al p&uacute;blic, segons wine-searcher.com)	Escala de valoraci&oacute;: &quot;Dolent&quot;, &quot;Acceptable&quot;, &quot;Bo&quot;, &quot;Excel&middot;lent&quot;	Un 12% dels participants tenia formaci&oacute; enol&ograve;gica (curs de sommelier o altres)En profunditat:En analitzar la relaci&oacute; entre preu i valoraci&oacute; amb dos models estad&iacute;stics diferents, el coeficient del preu va resultar negatiu i estad&iacute;sticament significatiu. &Eacute;s a dir, com m&eacute;s car, lleugerament pitjor valorat, entre els tastadors sense formaci&oacute;.L&#39;excepci&oacute; dels experts:En introduir una variable per distingir els tastadors amb formaci&oacute;, el patr&oacute; s&#39;inverteix per a aquest grup: el seu coeficient de preu &eacute;s positiu (o, com a m&iacute;nim, no negatiu). Traslladat a una escala de 100 punts (tipus Wine Spectator), un vi deu vegades m&eacute;s car que un altre, de mitjana:Segons el model, tots dos grups &mdash;experts i no experts&mdash; coincideixen en la seva valoraci&oacute; quan el preu se situa al voltant dels 25,70 d&ograve;lars. Per sota d&#39;aquest preu, els experts puntuen m&eacute;s baix que la resta; per sobre, m&eacute;s alt.Els autors van repetir l&#39;an&agrave;lisi excloent el 10% dels vins m&eacute;s barats i el 10% dels m&eacute;s cars (quedant-se amb un rang de 6 a 15 d&ograve;lars) i l&#39;efecte es va mantenir &mdash; de fet, es va fer m&eacute;s fort i m&eacute;s significatiu.Els autors suggereixen que el preu no &eacute;s necess&agrave;riament una bona guia per al consumidor no expert, que busca simplement gaudir de la copa.Conclusi&oacute;:La pr&ograve;xima vegada que dubtis entre dues ampolles al prestatge, el preu no &eacute;s la br&uacute;ixola que creus que &eacute;s, tret que ja s&agrave;pigues molt de vins.Si beus per plaer i no per ofici, confia m&eacute;s en el teu paladar que en l&#39;etiqueta del preu. I si vols entrenar aquest paladar, comen&ccedil;ar per tastos a cegues amb amics &mdash;igual que van fer els 506 voluntaris d&#39;aquest estudi&mdash; &eacute;s un bon primer pas.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9560-els-vins-mes-cars-tenen-mes-bon-gust-la-ciencia-diu-que-no-tret-que-siguis-sommelier</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9560-els-vins-mes-cars-tenen-mes-bon-gust-la-ciencia-diu-que-no-tret-que-siguis-sommelier</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202205/1200_1653544465wine-2789265_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Catalunya creix: 60 nous municipis podran elaborar vins emparats per la denominació</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 17 Aug 2026 11:35:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Catalunya amplia la seva zona de producci&oacute; amb 60 nous termes municipals, una modificaci&oacute; que refor&ccedil;a la seva representativitat territorial i adapta els l&iacute;mits de la denominaci&oacute; a l&rsquo;evoluci&oacute; de la viticultura catalana. D&rsquo;aquests nous municipis, 44 s&rsquo;incorporen sense coexistir amb cap altra DO i 16 ho fan compartint territori amb altres denominacions d&rsquo;origen catalanes.Context: L&rsquo;ampliaci&oacute; forma part de l&rsquo;actualitzaci&oacute; del Plec de Condicions de la DO Catalunya i reconeix l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;activitat vitivin&iacute;cola en zones que fins ara quedaven fora del seu &agrave;mbit geogr&agrave;fic. Els viticultors i elaboradors d&rsquo;aquests municipis podran optar a produir vins emparats per la DO sempre que compleixin la resta de requisits establerts.Per qu&egrave; &eacute;s important? La nova delimitaci&oacute; amplia les possibilitats d&rsquo;acollir-se a la DO Catalunya i refor&ccedil;a el seu car&agrave;cter transversal. Els nous municipis s&rsquo;estenen des de les Terres de l&rsquo;Ebre fins al Pirineu, passant per Ponent, Girona, la Catalunya Central, el Camp de Tarragona i l&rsquo;&agrave;rea metropolitana de Barcelona.Els 44 nous municipis sense coexist&egrave;ncia amb una altra DO	Albat&agrave;rrec	Alfara de Carles	Amposta	Arbol&iacute;	Blanes	Camarasa	Cerdanyola del Vall&egrave;s	Esplugues de Llobregat	El Far d&rsquo;Empord&agrave;	Figar&oacute;-Montmany	Fogars de la Selva	Ll&iacute;via	Molins de Rei	Montcada i Reixac	Montoliu de Lleida	Montseny	Od&egrave;n	Olesa de Montserrat	Oliola	Palafolls	Palau-solit&agrave; i Plegamans	El Papiol	Pa&uuml;ls	Pineda de Mar	Les Planes d&rsquo;Hostoles	Sant Cugat del Vall&egrave;s	Sant Feliu de Llobregat	Sant Juli&agrave; de Vilatorta	Sant Just Desvern	Sant Pere Pescador	Santa Coloma de Farners	Santa Eul&agrave;lia de Ron&ccedil;ana	Santa Maria de Besora	Saus, Camallera i Llampaies	Savall&agrave; del Comtat	La Seu d&rsquo;Urgell	Sudanell	Sunell	Sunyer	Terrassa	Els Torms	Ullastrell	Ulldecona	La VajolEls 16 nous municipis que coexistiran amb una altra DO	DO Costers del Segre: Alt &Agrave;neu, Esterri d&rsquo;&Agrave;neu, Rialp, La Sentiu de Si&oacute;, Soriguera i Vilanova de Mei&agrave;.	DO Pla de Bages: Castellbell i el Vilar, L&rsquo;Estany, Marganell, Moi&agrave;, Monistrol de Montserrat, Sant Feliu Sasserra i Sant Vicen&ccedil; de Castellet.	DO Alella: Llinars del Vall&egrave;s i Santa Coloma de Gramenet.	DO Tarragona: Salou.17 municipis passen a formar-ne part &iacute;ntegramentLa modificaci&oacute; tamb&eacute; afecta 17 municipis que ja estaven parcialment inclosos dins la zona de producci&oacute; de la DO Catalunya, ja que fins ara nom&eacute;s hi figuraven determinats agregats o parcel&middot;les cadastrals. A partir d&rsquo;ara s&rsquo;hi incorporen en la seva totalitat:	Agramunt	Alcarr&agrave;s	Almacelles	Barcelona	Les Borges Blanques	Caldes de Montbui	Castell de Mur	Cubells	Gavet de la Conca	Isona i Conca Dell&agrave;	Juneda	Lleida	La Morera de Montsant	Sabadell	Torrebesses	Tremp	VilagrassaEn profunditat: L&rsquo;ampliaci&oacute; busca adaptar la denominaci&oacute; a una realitat vitivin&iacute;cola cada vegada m&eacute;s diversa i permetre que projectes ubicats fora de les zones tradicionalment associades a la producci&oacute; de vi puguin trobar cobertura sota la DO Catalunya.La modificaci&oacute; tamb&eacute; refor&ccedil;a la particularitat d&rsquo;una denominaci&oacute; amb vocaci&oacute; de conjunt de pa&iacute;s. La DO Catalunya representa m&eacute;s del 50% del vi catal&agrave; embotellat amb Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen i integra elaboradors distribu&iuml;ts per bona part del territori.Amb els nous municipis, la denominaci&oacute; amplia encara m&eacute;s la diversitat de paisatges, climes, altituds i zones de producci&oacute; que poden quedar representats sota el seu segell, des d&rsquo;&agrave;rees mediterr&agrave;nies i metropolitanes fins a territoris de muntanya i del Pirineu.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9549-la-do-catalunya-creix-60-nous-municipis-podran-produir-vins-emparats-per-la-denominacio</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9549-la-do-catalunya-creix-60-nous-municipis-podran-produir-vins-emparats-per-la-denominacio</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784561238do_catalunya.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Radiografia del preu del vi català: del Priorat a Canàries, així es paga cada ampolla</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sun, 09 Aug 2026 09:59:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El vi catal&agrave; es ven a preus molt diferents segons a qui li venguis i quina etiqueta porti. El preu mitj&agrave; per ampolla del sector va caure un -8,2% el 2025, fins als 4,10 &euro;, per&ograve; aquesta xifra amaga una dispersi&oacute; enorme entre mercats, destins i denominacions d&#39;origen.Context: les dades provenen del dashboard p&uacute;blic QdC Comercialitzaci&oacute; del Vi de l&#39;INCAVI (Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi, Departament d&#39;Agricultura de la Generalitat de Catalunya), amb dades de l&#39;any 2025.Per qu&egrave; &eacute;s important: el valor total comercialitzat va caure un -17,4% (290,4 M&euro;) i el volum un -10,1% (70,7 milions d&#39;ampolles). Per&ograve; la caiguda del preu mitj&agrave; no &eacute;s uniforme: varia molt segons els pa&iuml;sos compradors i les denominacions d&#39;origen dels vins.Per tipus de mercat: els Tercers Pa&iuml;sos (fora de la UE) paguen millor que el mercat dom&egrave;stic, i el mercat estatal &mdash;fora de Catalunya per&ograve; dins d&#39;Espanya&mdash; &eacute;s paradoxalment el pitjor pagat dels quatre, per sota fins i tot del propi mercat catal&agrave;.	Preu mitj&agrave; per tipus de mercat (dades 2025)						Tercers Pa&iuml;sos									4.53&euro;													UE (sense Espanya)									4.15&euro;													Catal&agrave;									4.10&euro;													Estatal									3.83&euro;										Tercers Pa&iuml;sos: 4,53 &euro;/ampolla	UE (sense Espanya): 4,15 &euro;/ampolla	Catal&agrave; (dom&egrave;stic): 4,10 &euro;/ampolla	Estatal (resta d&#39;Espanya): 3,83 &euro;/ampolla &mdash; el m&eacute;s baix dels quatreAl detall, per Denominaci&oacute; d&#39;Origen: el Priorat es ven a 9,85 &euro;/ampolla de mitjana, un 44% m&eacute;s que el Pened&egrave;s (6,85 &euro;) i gaireb&eacute; quatre vegades m&eacute;s que la DO Catalunya gen&egrave;rica (2,74 &euro;), l&#39;etiqueta de m&eacute;s volum per&ograve; menys valor unitari.	Preu mitj&agrave; per Denominaci&oacute; d&#39;Origen (2025)						Priorat									9.85&euro;													Pened&egrave;s									6.85&euro;													Conca de Barber&agrave;									5.04&euro;													Empord&agrave;									5.01&euro;													Montsant									4.38&euro;													Costers del Segre									4.34&euro;													Alella									4.01&euro;													Tarragona									3.53&euro;													Terra Alta									3.12&euro;													Catalunya (DO gen&egrave;rica)									2.74&euro;									Per tipologia, el vi de ra&iuml;m sobremadurat es paga a 22,45 &euro;/ampolla (el volum &eacute;s gaireb&eacute; testimonial), davant dels 3,81 &euro;-4,07 &euro; del blanc i el rosat, que concentren la major part del volum.Els destins d&#39;exportaci&oacute;: Catalunya &eacute;s, de lluny, el seu propi mercat m&eacute;s important, amb 141,1 M&euro; (49% del valor total) i 34,4 milions d&#39;ampolles. Fora del mercat dom&egrave;stic, els principals destins per valor s&oacute;n Can&agrave;ries/Ceuta/Melilla (16,0 M&euro;), la Comunitat de Madrid (11,3 M&euro;) i Su&egrave;cia (9,5 M&euro;).Su&egrave;cia paga m&eacute;s per ampolla que qualsevol altre dels grans destins &mdash;fins i tot m&eacute;s que la mitjana de Tercers Pa&iuml;sos&mdash;, mentre que Can&agrave;ries, Ceuta i Melilla, tot i ser el segon dest&iacute; per valor, &eacute;s el que pitjor preu mitj&agrave; obt&eacute; dels quatre principals.	Preu mitj&agrave; per dest&iacute; principal (2025)						Su&egrave;cia									5.33&euro;													Com. de Madrid									4.32&euro;													Catalunya									4.10&euro;													Can&agrave;ries/Ceuta/Melilla									3.33&euro;										Su&egrave;cia: 5,33 &euro;/ampolla (9,5 M&euro;, 1,8 milions d&#39;ampolles)	Comunitat de Madrid: 4,32 &euro;/ampolla (11,3 M&euro;, 2,6 milions d&#39;ampolles)	Catalunya (dom&egrave;stic): 4,10 &euro;/ampolla	Can&agrave;ries, Ceuta i Melilla: 3,33 &euro;/ampolla (16,0 M&euro;, 4,8 milions d&#39;ampolles &mdash; el dest&iacute; extern de m&eacute;s volum)Can&agrave;ries compra m&eacute;s volum i genera m&eacute;s valor absolut que Su&egrave;cia, per&ograve; a un preu mitj&agrave; un 38% inferior: &eacute;s un mercat gran per&ograve; de gamma m&eacute;s baixa, mentre Su&egrave;cia &eacute;s petit per&ograve; clarament premium.La xifra: 3,6 vegades. Aquesta &eacute;s la dist&agrave;ncia entre el preu mitj&agrave; del Priorat (9,85 &euro;) i el de la DO Catalunya (2,74 &euro;). La caiguda del -8,2% en el preu mitj&agrave; agregat del 2025 no &eacute;s un fenomen uniforme: dep&egrave;n del pa&iacute;s comprador, i sobretot, de quina firma porti l&#39;etiqueta.Font: INCAVI, dashboard QdC Comercialitzaci&oacute; del Vi, dades 2025.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9546-radiografia-del-preu-del-vi-catala-del-priorat-a-canaries-aixi-es-paga-cada-ampolla</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9546-radiografia-del-preu-del-vi-catala-del-priorat-a-canaries-aixi-es-paga-cada-ampolla</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202209/1200_1663321755wine-4909058_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Badar a través del vi: Cinc lectures imprescindibles</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 27 Jul 2026 06:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;estiu convida a badar i a observar. Entre silenci i rep&ograve;s, el cos demana aliment i les editorials els el donen a trav&eacute;s del vi. Planeta Gastro, Espasa i Vibop presenten novetats per comprendre una beguda hist&ograve;rica i cultural, mediterr&agrave;nia, que mira d&rsquo;explicar-se per seguir generant desitjabilitat i trencar totes les barreres que ha creat la intel&middot;lectualitat. El cos, el menjar, la natura, els terrers i l&rsquo;honestedat es revelen com els millors aliats.&ldquo;Qu&egrave; espero quan bec un vi en qu&egrave; he vist i sentit la natura i la persona de la qual neix? Una vibraci&oacute;, una energia, una sensaci&oacute;, una bellesa i una emoci&oacute;&rdquo;. Escriu afirmacions que son sent&egrave;ncies i que conviden sempre a la reflexi&oacute;, a comprendre el vi des del seu vincle inseparable de la natura.No &eacute;s el primer llibre del fil&ograve;leg cl&agrave;ssic Joan G&oacute;mez Pallar&egrave;s per&ograve; s&iacute; que &eacute;s el seu primer a la col&middot;lecci&oacute; Envinats, de Vibop, i el primer despr&eacute;s d&rsquo;un silenci llarg en l&rsquo;escriptura de vins, per la seva responsabilitat com a Director General de Recerca al Govern de la Generalitat. &ldquo;La vida bona&rdquo; &eacute;s un assaig, &eacute;s la seva veritat revelada, per aix&ograve; el subt&iacute;tol hi diu &ldquo;Una teologia de la vinya i el vi&rdquo;. &Eacute;s una s&iacute;ntesi perfecta, una mirada necess&agrave;ria sobre el vi, inesperable de la vida, amarat de naturalesa. Destil&middot;la veritat i bellesa, amor profund per la vida petita, pels ceps i per les persones que els cuiden honestament i els fan l&iacute;quids, sense artificis ni maquillatges. &ldquo;La natura no perdona distraccions ni oblits&rdquo;, hi diu.&ldquo;Trobo que cada vegada m&eacute;s en el m&oacute;n del vi, son virtut la discreci&oacute; i la paraula petita per&ograve; ben dita i quan toca&rdquo;. La seva ho &eacute;s, precisa i a vegades punyent.. A &ldquo;La bona vida&rdquo; hi resumeix m&eacute;s de vint anys caminant vinyes, dialogant amb vinyaters i comprenent els cicles de la natura. Observar, badar, comprendre, implicar-s&rsquo;hi fins al punt d&rsquo;haver creat vins al Priorat, Mallorca i la Rioja. Amb els anys va aglutinant una constel&middot;laci&oacute; de refer&egrave;ncies on s&rsquo;hi troba l&rsquo;energia i l&rsquo;equilibri del treball en biodin&agrave;mica. El seu &eacute;s un llibre ple de paraules s&agrave;vies amb &ldquo;autoritats&rdquo; que ha llegit i gaudit i apr&egrave;s i amb les quals hi combrega. Deliciosament erudit, generosament escrit. Un imprescindible a qualsevol prestatgeria que suma l&rsquo;eleg&agrave;ncia dels dibuixos de la mallorquina Maggie Adrover.Cinc llibres per descobrir i pensar el vi des de mirades molt diferents.Acaba de rebre la Creu de Sant Jordi &ldquo;per la seva traject&ograve;ria en el sector vitivin&iacute;cola i la seva contribuci&oacute; decisiva a la projecci&oacute; internacional dels vins catalans&rdquo;. Miquel A. Torres, quarta generaci&oacute; de Familia Torres, inclou aquest &uacute;ltim cap&iacute;tol de la seva vida a les mem&ograve;ries que li publica Planeta, &ldquo;Una vida entre vi&ntilde;edos&rdquo;. Hi bateguen, com tamb&eacute; li ha reconegut el govern, el seu treball per &ldquo;la qualitat, la innovaci&oacute;, la sostenibilitat, la introducci&oacute; de t&egrave;cniques enol&ograve;giques avan&ccedil;ades i la recuperaci&oacute; de varietats ancestrals de ra&iuml;m&rdquo;. Miquel Torres ha estat un precursor en el m&oacute;n del vi, pioner en combatre des de la vinya all&ograve; que ara preocupa i molt, que &eacute;s l&rsquo;emerg&egrave;ncia clim&agrave;tica; el documental Una veritat inc&ograve;moda d&rsquo;Al Gore li va obrir els ulls el 2006. El llibre repassa els cap&iacute;tols m&eacute;s emocionants del projecte enol&ograve;gic familiar i la seva particular contribuci&oacute; per&ograve; esdev&eacute; tamb&eacute; una mirada sobre la transformaci&oacute; del sector a nivell nacional i internacional en els &uacute;ltims anys.Promet un segon volum en el qual parlar&agrave; m&eacute;s dels fills; quelcom que s&rsquo;esperava ja en aquestes mem&ograve;ries. Els cap&iacute;tols m&eacute;s reservats de la fam&iacute;lia no apareixen en aquesta vida entre vinyes on se sincera sobre malalties - un c&agrave;ncer de mama que va patir el 2010 - i tamb&eacute; sobre gesti&oacute; del temps - &ldquo;al mirar atr&aacute;s pienso que, en lugar de jugar a tenis el fin de semana, pod&iacute;a haber pasado m&aacute;s tiempo con la familia&rdquo;. Format a les universitats de Barcelona (UB) i Dijon, diu que amb les mem&ograve;ries &ldquo;he volgut compartir no nom&eacute;s la hist&ograve;ria del nostre celler, sin&oacute; tamb&eacute; l&rsquo;amor per la vinya, a responsabilitat amb el futur del planeta i la convicci&oacute; que el vi, gaudit amb moderaci&oacute; i lligat a la gastronomia, enriqueix la vida i les relacions humanes&rdquo;. De fet, fins fa pocs anys pactava amb el seu doctor la quantitat di&agrave;ria de vi a beure, mentre encara feia servir per tot all&ograve; que podia, la bicicleta. Mens sana in corpore sano. El pr&ograve;leg li escriu Pedro Ballesteros, primer Master of Wine espanyol, advertint que les mem&ograve;ries son &ldquo;necess&agrave;riament incomplertes (...). La seva ment prodigiosa encara li depara moltes decisions per prendre i noves idees per concebre&rdquo;.Per a ment privilegiada, la seva. Despr&eacute;s del seu aclamat &ldquo;Comprender el vino&rdquo;, ara arriba a les llibreries &ldquo;Los lugares del vino&rdquo;. Ballesteros torna a publicar amb Planeta Gastro per proposar una mirada renovada sobre el concepte sovint monol&iacute;tic i mal usat de terroir. Afirma, desplegant raons i evid&egrave;ncies, que el terroir el fan les persones i no els s&ograve;ls, i son els diferents terrers els que defineixen realment els vins: &ldquo;Esa idea incorpora una serie de valores humanos, entre los que se incluyen la ambici&oacute;n por conocer, el deseo de mejorar lo que nos rodea, la conciencia de asegurar la resiliencia vital del lugar, por medio de una complejidad biol&oacute;gica m&aacute;xima&rdquo;.Dibuixa, est&agrave; clar, un nou paradigma que exposa amb claredat. &Eacute;s una de les veus m&eacute;s respectades i admirades, amb una capacitat comunicativa i reflexiva enormes. En aquest segon llibre, s&rsquo;hi reconeix el seu amor profund pel vi. Hi va arribar perqu&egrave; el fascinaven els microorganismes, s&rsquo;hi va quedar perqu&egrave; li va agradar molt el vi - tot i no dedicar-s&rsquo;hi professionalment- i ara ha passat a pensar-lo en profunditat, un fet que li proporciona &ldquo;m&agrave;xima felicitat&rdquo;, revela. Fins al punt que escriu: &ldquo;El vino se ha convertido, para m&iacute;, en una bella excusa para lo que realmente me importa, vivir intensamente. El vino me sirve para observar, pensar y discutir, para re&iacute;r y charlar, para relacionarme, para sentir y compartir placer, para conocer nuevos lugares y persones, y tambi&eacute;n para conocer mejor viejos lugares y amigos. Para recordar, y para saber que un d&iacute;a ser&eacute; olvidado. Para empezar y terminar&rdquo;. Ballesteros &eacute;s un intel&middot;lectual amb moltes teories compartides en aquest assaig profund i honest, per&ograve; sobretot emocionant. A les primeres p&agrave;gines, hi ha un elogi al paper sovint menystingut de la dona. Diu que el vi &ldquo;fue inventado, estoy seguro, por mujeres, que dome&ntilde;aron un proceso espont&aacute;neo - la fermentaci&oacute;n - para asegurarse alimento durante los meses duros del invierno&rdquo;. Despr&eacute;s, els homes se&rsquo;l farien seu.&Agrave;cid, morda&ccedil; i contundent es mostra el franc&egrave;s Fran&ccedil;ois Caribassa a &ldquo;Qu&eacute; es beber&rdquo;, el llibre que li ha tradu&iuml;t al castell&agrave; Planeta Gastro. Procedent del m&oacute;n de la literatura i del teatre, es formar&agrave; en enologia i viticultura i posteriorment obrir&agrave; un bistrot amb amics. Actualment treballa en diferents projectes literaris, un dels quals el porta a fer una cr&iacute;tica impecable al m&oacute;n del tast de vins. Escriu sense acritud: &ldquo;Las degustaciones me aburren. Serias o l&uacute;dicas, revelan un aspecto mon&oacute;tono que se debe tanto al ritual en s&iacute; mismo como a la percepci&oacute;n rutinaria que termina por dar al vino. Se mezcla un m&eacute;todo escolar al punto de engendrar la torpeza y un aprendizaje est&eacute;ril que se aproxima a un esp&iacute;ritu de competici&oacute;n mezquino&rdquo;. Caribassa, i potser no li falta ra&oacute;, parla &ldquo;de la relaci&oacute; antiga entre el cos i el m&oacute;n, els menjars compartits a taula, mentre que ara regna la restricci&oacute;. Castiga tamb&eacute; els vicis de la professionalitzaci&oacute; del tast que han desvirtuat el vi i el seu gaudi, centrant-se en l&rsquo;escenificaci&oacute; i la repetici&oacute; de f&oacute;rmules, la competitivitat entre tastadors i entre vins i marques, privilegiant els defectes del producte en detriment de les qualitats del vi i el plaer de beure-se&rsquo;l&rdquo;, comparteix l&rsquo;editorial.En aquest sentit, l&rsquo;autor lamenta que en molts casos, el centre del tast sigui el tastador enlloc del vi. I tamb&eacute; com l&rsquo;economia ha passat per davant de la filosofia i s&rsquo;ha viscut un proc&eacute;s d&rsquo;estandarditzaci&oacute; del bebedor. &Eacute;s un llibre intens, seductor en els seus arguments. Fran&ccedil;ois Caribassa escriu amb intenci&oacute; clara de provocar: &ldquo;Contrariamente al degustador que no es m&aacute;s que un punto abstracto en la objetividad perfecta del mundo, el bebedor est&aacute; en el centro del universo precopernicano que se despliega a partir de cada una de sus experiencias. Para &eacute;l, el vino festivo, el vino de la alegr&iacute;a, no puede coincidir con el de los en&oacute;logos&rdquo;. Est&agrave; clar que hi ha diferents maneres de beure i, l&ograve;gicament, de mirar.Espasa tamb&eacute; acaba de publicar Comer con los ojos de Jorge Guiti&aacute;n, historiador de l&rsquo;art i periodista. Des de fa m&eacute;s de vint anys es dedica a escriure sobre gastronomia i turisme gastron&ograve;mic en diferents publicacions generalistes i especialitzades. Fruit de la seva primera vida i dels amplis coneixements en el m&oacute;n de l&rsquo;art, des de &ldquo;gravats de l&rsquo;Edat de Bronze, amb esgl&eacute;sies rom&agrave;niques o arquitectura contempor&agrave;nia&rdquo;, li serveixen ara per analitzar &ldquo;un total de 32 obres d&rsquo;arts lligant-les a cuiners, receptes, productes, tecnologies culin&agrave;ries, begudes, viatges i olles&rdquo;, comparteix al seu compte d&rsquo;Instagram.Del segle XII a principis del segle XX, de Persia a Galicia, de M&egrave;xic a Jap&oacute; o de Nova Anglaterra a Su&egrave;cia. En relaci&oacute; vi, hi ha diferents manifestacions analitzades amb cura. Una de les m&eacute;s conegudes &eacute;s Baco de Caravaggio. Guiti&aacute;n reflexiona: &ldquo;Y esa copa, aparentemente accesoria, es el elemento central de la narraci&oacute;n, un brindis por una nueva &eacute;poca, quiz&aacute;s m&aacute;s incierta, seguramente menos brillante, a la que Roma se asoma en esos a&ntilde;os y a la que el artista da la bienvenida desde esa mirada burlona y desencantada que lo acompa&ntilde;ar&iacute;a, ya, toda su vida&rdquo;. O una de les m&eacute;s desconegudes: Miniatura de Muhammad Ali. &ldquo;La copera, en segundo plano, espera para mitigar el dolor del rechazo o de la partida del amado con m&aacute;s vino, si fuera necesario, o para seguir alimentando la relaci&oacute;n, haci&eacute;ndola eterna. El vino, por lo tanto, es amor duradero y es tambi&eacute;n consuelo&rdquo;. A trav&eacute;s de l&rsquo;art, coneixedor &ldquo;de la iconografia religiosa lligada al pa, el vi i la vinya i la multiplicaci&oacute; de pans i peixos&rdquo;, fa una an&agrave;lisi minuciosa de cada detall gastron&ograve;mic que ha impregnat el seu repertori d&rsquo;art. ]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9533-badar-a-traves-del-vi-cinc-lectures-imprescindibles</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9533-badar-a-traves-del-vi-cinc-lectures-imprescindibles</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1785157282Ruth_llibres_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Terra Alta tanca la seva campanya a botigues especialitzades amb més de 200 degustacions</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 25 Jul 2026 18:46:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Terra Alta ha tancat la primera edici&oacute; de la seva campanya a botigues especialitzades amb m&eacute;s de 200 degustacions de vins de la denominaci&oacute;, una acci&oacute; pensada per apropar el producte al consumidor de manera directa i personalitzada.Context: La campanya s&rsquo;ha desenvolupat entre el 29 de maig i el 18 de juliol en establiments especialitzats de Barcelona, Vic, Olot, Sant Cugat del Vall&egrave;s, Terrassa, Vilanova i la Geltr&uacute; i Salou-Vila-seca.Qu&egrave; sabem? Els tastos s&rsquo;han programat principalment els divendres a la tarda i els dissabtes al mat&iacute;. Entre els vins oferts hi havia diverses refer&egrave;ncies premiades en el Concurs de Vins DO Terra Alta 2026, combinades amb altres vins de la denominaci&oacute; que les botigues ja tenien en els seus estocs.Al detall: Hi han participat establiments com Viconvino, Taps Sagrada Fam&iacute;lia, Divinus, Wine Palace, Tecavins, La Branca, Vinoto Bodega, &Aacute;lava de la Cruz i Idyllica, entre d&rsquo;altres.Per qu&egrave; &eacute;s important? Segons la DO Terra Alta, la iniciativa ha contribu&iuml;t a incrementar les vendes, per&ograve; sobretot a refor&ccedil;ar la prescripci&oacute; dels vins de la denominaci&oacute; i a generar una experi&egrave;ncia m&eacute;s directa entre botigues, productors i consumidors. L&rsquo;acci&oacute; s&rsquo;ha desenvolupat amb la col&middot;laboraci&oacute; de l&#39;Observatori del vi de Catalunya, creat per recollir dades de les botigues especialitzades de Catalunya.Per acabar: La campanya encara tindr&agrave; una &uacute;ltima cita el 10 de setembre a les 19.00 h a Vinalium de Cornell&agrave; de Llobregat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9532-la-do-terra-alta-tanca-la-seva-campanya-a-botigues-especialitzades-amb-mes-de-200-degustacions</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9532-la-do-terra-alta-tanca-la-seva-campanya-a-botigues-especialitzades-amb-mes-de-200-degustacions</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202112/1200_1640779448doterraalta.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>L'INCAVI publica el primer Atles de Varietats de Vinya de Catalunya</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 25 Jul 2026 18:40:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi (INCAVI) ha publicat l&rsquo;Atles de Varietats de Vinya de Catalunya, una nova eina que permet visualitzar la distribuci&oacute; de les principals varietats cultivades al pa&iacute;s i ofereix una radiografia detallada del patrimoni vit&iacute;cola catal&agrave;.Context: L&rsquo;Atles s&rsquo;ha elaborat a partir de les dades del Registre Vitivin&iacute;cola de Catalunya (RVC) i del Sistema d&rsquo;Informaci&oacute; Geogr&agrave;fica de Parcel&middot;les Agr&iacute;coles (SIGPAC). En total, analitza 54.828 hect&agrave;rees de vinya, 76.142 parcel&middot;les vit&iacute;coles i m&eacute;s de 90 varietats.Qu&egrave; sabem? La publicaci&oacute; recull informaci&oacute; de les vinyes situades dins dels territoris de les onze denominacions d&rsquo;origen catalanes, independentment de si estan inscrites administrativament o del dest&iacute; final del ra&iuml;m. Tamb&eacute; incorpora un annex amb les 258 hect&agrave;rees de vinya situades fora de territoris DO.Al detall: Per a cada territori, l&rsquo;Atles permet consultar la distribuci&oacute; de les varietats blanques i negres majorit&agrave;ries, les varietats tradicionals minorit&agrave;ries, l&rsquo;edat de les plantacions i la seva ubicaci&oacute; segons l&rsquo;altitud. Entre les varietats m&eacute;s representatives hi apareixen el macabeu, xarel&middot;lo, parellada, garnatxa i carinyena, per&ograve; tamb&eacute; varietats minorit&agrave;ries o recuperades els darrers anys, com la malvasia de Sitges, el morenillo o el xarel&middot;lo vermell.Per qu&egrave; &eacute;s important? L&rsquo;INCAVI vol que l&rsquo;Atles es converteixi en una eina de refer&egrave;ncia per a cellers, denominacions d&rsquo;origen, investigadors, universitats i administracions. Les dades poden servir per impulsar estudis sobre viticultura, sostenibilitat, gen&egrave;tica vegetal i, especialment, sobre l&rsquo;adaptaci&oacute; de la vinya als nous escenaris clim&agrave;tics. Les varietats tradicionals i minorit&agrave;ries poden tenir un paper especialment rellevant en aquest &agrave;mbit, ja que constitueixen una reserva de biodiversitat i poden oferir noves vies de resili&egrave;ncia, diferenciaci&oacute; i adaptaci&oacute;.Qu&egrave; diuen? El cap del servei d&rsquo;Enologia i Viticultura, Xo&aacute;n Elorduy, assegura que la informaci&oacute; permet &ldquo;visualitzar i comprendre millor la riquesa varietal del nostre pa&iacute;s&rdquo; i ser&agrave; clau per afrontar reptes relacionats amb la sostenibilitat, l&rsquo;adaptaci&oacute; clim&agrave;tica i la valoritzaci&oacute; del patrimoni vit&iacute;cola.Per acabar: L&rsquo;Atles de Varietats de Vinya de Catalunya es pot consultar i descarregar gratu&iuml;tament en format digital a trav&eacute;s del web de l&rsquo;INCAVI.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9531-lincavi-publica-el-primer-atles-de-varietats-de-vinya-de-catalunya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9531-lincavi-publica-el-primer-atles-de-varietats-de-vinya-de-catalunya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202111/1200_1637861179vinya_Alella_canmatons.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Guia de Vins de Catalunya incorpora el tast dels 'wine lovers'</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 23 Jul 2026 11:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Guia de Vins de Catalunya celebra aquesta setmana els tastos dels &lsquo;wine lovers&rsquo;, una de les principals novetats de la seva pr&ograve;xima edici&oacute;. En total, 170 amants del vi puntuaran 860 vins i escumosos de 188 cellers catalans per elaborar una nova classificaci&oacute; popular.El context: Els participants han tastat les mateixes refer&egrave;ncies que el panell professional va valorar els dies 9 i 10 de juny a la seu de Wine Palace de Vilamalla, a l&rsquo;Alt Empord&agrave;. En aquest cas, per&ograve;, cada persona avalua un nombre m&eacute;s redu&iuml;t de vins.Com funciona: Els tastos es fan a cegues, amb les ampolles tapades. Els participants valoren quatre aspectes relacionats amb les aromes, el gust i la impressi&oacute; global del producte, abans d&rsquo;emetre dues puntuacions generals que serveixen per calcular la nota final.On s&rsquo;han fet: Les sessions s&rsquo;han repartit entre diferents botigues Wine Palace de Catalunya. Els dies 20 i 21 de juliol hi han participat 136 tastadors distribu&iuml;ts en 26 taules a Matar&oacute;, Terrassa, Barcelona, Girona, Salou, Blanes, Ll&iacute;via, Granollers, Sant Pere de Ribes, Sant Cugat del Vall&egrave;s, Vic, Premi&agrave; de Mar, Santa Susanna i Castelldefels.Els tastos es completaran fins al divendres 25 de juliol a la seu central de Wine Palace a Vilamalla, amb participants vinculats a les botigues de l&rsquo;Empord&agrave;.La novetat: La pr&ograve;xima edici&oacute; de La Guia de Vins de Catalunya publicar&agrave; per primera vegada una doble puntuaci&oacute;: la del jurat professional i la dels &lsquo;wine lovers&rsquo;. L&rsquo;objectiu &eacute;s comparar la mirada dels experts amb la percepci&oacute; dels consumidors aficionats.Per qu&egrave; &eacute;s important? La iniciativa permetr&agrave; veure fins a quin punt coincideixen les prefer&egrave;ncies dels professionals i les del p&uacute;blic general, i oferir&agrave; als cellers una nova lectura sobre la recepci&oacute; dels seus vins.La Guia de Vins de Catalunya prepara aix&iacute; la seva XIX edici&oacute;, liderada per Marc Subir&oacute;s, coordinador editorial, i Anna Vicens, responsable de tast. La nova direcci&oacute; vol refor&ccedil;ar el paper de la publicaci&oacute; com a punt de trobada entre els cellers catalans i el consumidor final, preservant-ne la independ&egrave;ncia, la neutralitat i el rigor professional.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9528-la-guia-de-vins-de-catalunya-incorpora-el-tast-dels-wine-lovers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9528-la-guia-de-vins-de-catalunya-incorpora-el-tast-dels-wine-lovers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_17847997561200_1781239477DSC_8609_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>"La fortalesa del cava depèn de la fortalesa dels seus viticultors": Codorníu comprarà un 20% més de raïm </title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 20 Jul 2026 18:18:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Codorn&iacute;u preveu incrementar un 20% la compra de ra&iuml;m durant la verema del 2026. La companyia mantindr&agrave; els contractes pluriennals amb m&eacute;s de 200 fam&iacute;lies viticultores i ampliar&agrave; les compres a m&eacute;s d&rsquo;un centenar de prove&iuml;dors.Context: La collita ser&agrave; previsiblement superior a la del 2025, tot i que amb difer&egrave;ncies segons les varietats i les zones. Davant l&rsquo;augment de producci&oacute;, alguns operadors han anunciat reduccions de compra.Per qu&egrave; &eacute;s important? La decisi&oacute; arriba despr&eacute;s de diversos anys de sequera i en un moment de preocupaci&oacute; per possibles excedents de ra&iuml;m i per la capacitat del mercat d&rsquo;absorbir la collita.Qu&egrave; sabem? Entre el 2023 i el 2025, Codorn&iacute;u va aplicar un plus clim&agrave;tic per compensar les p&egrave;rdues provocades per la sequera. Aquest suplement no es mantindr&agrave; el 2026, perqu&egrave; la producci&oacute; s&rsquo;ha recuperat. La prioritat ara &eacute;s garantir la compra del ra&iuml;m comprom&egrave;s.A la pr&agrave;ctica: Codorn&iacute;u treballa amb m&eacute;s de 300 fam&iacute;lies viticultores i calcula que les compres d&rsquo;aquesta verema aportaran m&eacute;s de nou milions d&rsquo;euros al territori.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Volem traslladar un missatge de tranquil&middot;litat als nostres viticultors&rdquo;, afirma Sergio Fuster, CEO de Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u. &ldquo;La millor manera de fer costat al territori &eacute;s garantir la collita compromesa i intentar entrar-ne m&eacute;s&rdquo;.En profunditat: La companyia vincula aquesta capacitat de compra al creixement sostingut del grup i als contractes pluriennals impulsats des del 2019 per donar estabilitat als prove&iuml;dors.Per acabar: La mesura s&rsquo;ha acordat despr&eacute;s de converses amb viticultors, organitzacions agr&agrave;ries i representants de la DO Cava. &ldquo;La fortalesa del cava dep&egrave;n de la fortalesa dels seus viticultors&rdquo;, conclou Fuster.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9523-la-fortalesa-del-cava-depen-de-la-fortalesa-dels-seus-viticultors-codorniu-comprara-un-20-mes-de-raim-</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9523-la-fortalesa-del-cava-depen-de-la-fortalesa-dels-seus-viticultors-codorniu-comprara-un-20-mes-de-raim-</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202407/1200_1722360864unnamed.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La sèrie de televisió 'Vinum' estrena temporada amb un recorregut per les DO catalanes</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 17 Jul 2026 10:16:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Les denominacions d&rsquo;origen catalanes, els seus cellers i les persones que treballen cada dia entre vinyes protagonitzen la nova temporada de &lsquo;Vinum. De la vinya al paladar&rsquo;, que s&rsquo;estrena aquest diumenge, 19 de juliol, a les televisions locals i a la plataforma La Xarxa+.Context: La s&egrave;rie &eacute;s una coproducci&oacute; de La Xarxa, Pened&egrave;s Televisi&oacute; i TAC12 i proposa una aproximaci&oacute; divulgativa, rigorosa i propera a la realitat actual de la viticultura catalana i a la producci&oacute; de vi als cellers.Qu&egrave; sabem? La nova temporada consta de catorze cap&iacute;tols, que s&rsquo;emetran cada diumenge a les 22 hores i que estaran presentats per Marta Ferr&eacute;. Cada episodi comptar&agrave; amb experts del m&oacute;n del vi i de la gastronomia, que compartiran els seus coneixements, experi&egrave;ncies i els principals reptes que afronten en el seu dia a dia.A trav&eacute;s dels seus testimonis, el programa recorrer&agrave; les diferents denominacions d&rsquo;origen catalanes i donar&agrave; visibilitat a projectes experimentals, iniciatives d&rsquo;innovaci&oacute;, estudis i assajos que sovint queden fora del focus medi&agrave;tic, per&ograve; que tenen un paper cada vegada m&eacute;s important en el futur del sector.Al detall: &lsquo;Vinum&rsquo; abordar&agrave; q&uuml;estions relacionades amb la sostenibilitat, l&rsquo;adaptaci&oacute; de la vinya als nous escenaris clim&agrave;tics, la qualitat dels vins i la preservaci&oacute; del patrimoni vitivin&iacute;cola. El programa tamb&eacute; mostrar&agrave; la feina que es desenvolupa als cellers i al territori per transformar i modernitzar el sector sense perdre la seva identitat.Cada cap&iacute;tol culminar&agrave; amb una entrevista gastron&ograve;mica enregistrada en un restaurant de Salou. Cuiners i professionals de la restauraci&oacute; conversaran sobre cuina, productes de proximitat i l&rsquo;art del maridatge, establint un di&agrave;leg entre el vi i la gastronomia.Per qu&egrave; &eacute;s important? La s&egrave;rie ofereix una mirada transversal sobre el vi catal&agrave;, des del treball a la vinya fins a la seva arribada a la taula. Alhora, dona veu als professionals que impulsen la innovaci&oacute; i reivindica la seva contribuci&oacute; al desenvolupament sostenible, la qualitat dels vins i la conservaci&oacute; de la cultura vitivin&iacute;cola del pa&iacute;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9521-la-serie-de-televisio-vinum-estrena-temporada-amb-un-recorregut-per-les-do-catalanes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9521-la-serie-de-televisio-vinum-estrena-temporada-amb-un-recorregut-per-les-do-catalanes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1784277179vinum.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La vinya davant la nova realitat climàtica</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 07 Jul 2026 13:55:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La sequera, les veremes cada vegada m&eacute;s avan&ccedil;ades i els episodis de calor intensa han posat encara m&eacute;s el focus en les decisions que es prenen a la vinya. En aquest nou escenari, conceptes com s&ograve;ls vius, altitud, varietats adaptades o paisatges amb m&eacute;s capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute; han adquirit un pes diferent: ja no formen part nom&eacute;s de la manera d&rsquo;entendre un territori, sin&oacute; tamb&eacute; de la capacitat d&rsquo;afrontar unes condicions clim&agrave;tiques que ja s&oacute;n presents.Els equilibris que durant d&egrave;cades semblaven estables s&rsquo;estan modificant. El repte no passa nom&eacute;s per mantenir la producci&oacute;, sin&oacute; per conservar aromes i acidesa, controlar el grau alcoh&ograve;lic i, al mateix temps, preservar la identitat dels vins.A Catalunya, diferents cellers estan afrontant aquest escenari des de camins diversos. Les respostes arriben del s&ograve;l, de l&rsquo;altitud, de la recuperaci&oacute; de material vegetal i d&rsquo;una nova manera d&rsquo;entendre el paisatge.En alguns projectes, el primer canvi no ha arribat al celler, sin&oacute; sota els peus del cep. A Recaredo, al cor del Pened&egrave;s, el s&ograve;l s&rsquo;ha convertit en una de les peces centrals per afrontar un escenari m&eacute;s sec.El treball amb cobertes vegetals espont&agrave;nies, la reducci&oacute; del llaurat i les seleccions massals de vinyes velles busquen augmentar la resili&egrave;ncia de la planta i recuperar un equilibri que dep&egrave;n cada vegada m&eacute;s de la capacitat del s&ograve;l per retenir aigua i mantenir activitat biol&ograve;gica.Una de les l&iacute;nies m&eacute;s singulars &eacute;s l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;encoixinats amb restes forestals triturades procedents de la gesti&oacute; preventiva dels boscos. Aquesta mat&egrave;ria vegetal torna a la vinya per protegir el s&ograve;l, conservar humitat i afavorir la recuperaci&oacute; de la seva fertilitat.Reconstruir un s&ograve;l viu no &eacute;s una resposta immediata. Els canvis importants a la vinya es mesuren en anys, sovint en generacions.La xarel&middot;lo, una de les grans varietats del territori, mostra capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute; davant la sequera, per&ograve; fins i tot les varietats mediterr&agrave;nies tenen l&iacute;mits. Les maduracions m&eacute;s r&agrave;pides obliguen a ajustar decisions de verema i buscar nous equilibris entre sucre, acidesa i maduraci&oacute; del ra&iuml;m.Les vinyes de Castell d&#39;Enc&uacute;s, amb Talarn i Tremp al fons. Foto: Castell d&#39;Enc&uacute;sUn altre cam&iacute; passa per buscar noves condicions clim&agrave;tiques a trav&eacute;s de l&rsquo;altitud. Castell d&rsquo;Enc&uacute;s &eacute;s un dels projectes que millor representa aquesta mirada. Quan Ra&uuml;l Bobet va iniciar el projecte al Pallars Juss&agrave; l&rsquo;any 2001, l&rsquo;escalfament global encara no ocupava l&rsquo;espai actual dins del sector del vi. La ubicaci&oacute; de les vinyes responia a una lectura poc habitual en aquell moment: explorar com zones m&eacute;s altes podien ajudar a mantenir maduracions lentes i preservar frescor.Les vinyes, situades entre els 800 i els 1.000 metres d&rsquo;altitud aproximadament, aprofiten el contrast t&egrave;rmic entre el dia i la nit. Aquest ritme m&eacute;s pausat permet conservar acidesa i afavorir vins on la tensi&oacute; i l&rsquo;equilibri tenen m&eacute;s protagonisme que la concentraci&oacute;.A la Vall Fosca, aquesta recerca ha anat encara m&eacute;s amunt, amb plantacions experimentals de pinot noir i riesling al voltant dels 1.230 metres sobre s&ograve;ls de pissarra. Un exemple de com l&rsquo;altitud s&rsquo;ha convertit en una nova variable dins la viticultura actual.La muntanya aporta frescor i preservaci&oacute; arom&agrave;tica, per&ograve; tamb&eacute; dificultat: pendents, parcel&middot;les petites i una viticultura que exigeix m&eacute;s precisi&oacute;.Una altra l&iacute;nia de treball mira cap a la pr&ograve;pia gen&egrave;tica de la vinya. Familia Torres fa d&egrave;cades que desenvolupa un programa de recuperaci&oacute; de varietats ancestrals per estudiar com aquest patrimoni vegetal pot respondre als nous escenaris clim&agrave;tics.A la finca de Sant Miquel de Tremp, situada al voltant dels 950 metres d&rsquo;altitud, aquesta recerca combina muntanya i material vegetal recuperat.Vinyes de pirene a St Miquel de Tremp, de Fam&iacute;lia Torres. Foto: Fam&iacute;lia TorresVarietats com la pirene, de maduraci&oacute; tardana i bona adaptaci&oacute; a condicions de calor i sequera, mostren com algunes respostes poden trobar-se revisant la diversitat gen&egrave;tica que havia quedat fora de la viticultura moderna.En col&middot;laboraci&oacute; amb l&rsquo;IRTA i l&rsquo;INCAVI, aquest treball busca entendre millor la relaci&oacute; entre planta, clima i territori. Que una varietat antiga funcioni en al&ccedil;ada i en sequera diu alguna cosa sobre el marge d&rsquo;adaptaci&oacute; que la viticultura encara t&eacute; per explorar.A l&rsquo;Empord&agrave;, Espelt Viticultors afronta aquest escenari des d&rsquo;una altra perspectiva: aprofundir encara m&eacute;s en el propi paisatge. La tramuntana, la sequera i la for&ccedil;a del Mediterrani formen part de la identitat d&rsquo;aquest territori. En aquest context, varietats locals com el lledoner roig i el lledoner negre recuperen protagonisme perqu&egrave; acumulen una hist&ograve;ria d&rsquo;adaptaci&oacute; al lloc.A Mas Mar&egrave;s, el treball va m&eacute;s enll&agrave; de la parcel&middot;la. El projecte integrat dins del programa LIFE MIDMACC combina vinya, suredes i vegetaci&oacute; baixa en un mosaic agroforestal on la gesti&oacute; del paisatge tamb&eacute; forma part de la resposta clim&agrave;tica.La sequera deixa empremta: menys producci&oacute;, baies m&eacute;s petites i pells m&eacute;s gruixudes. Per&ograve; tamb&eacute; obliga a mirar amb m&eacute;s atenci&oacute; quines plantes, quins sistemes de conducci&oacute; i quins paisatges s&oacute;n capa&ccedil;os de mantenir equilibri.Espelt ha ampliat marcs de plantaci&oacute;, recuperat conduccions tradicionals i incorporat eines de seguiment de la humitat del s&ograve;l. Feina de camp que no surt a l&rsquo;etiqueta, per&ograve; que acaba decidint el vi.El canvi clim&agrave;tic no est&agrave; generant una &uacute;nica resposta al m&oacute;n del vi. Est&agrave; obrint moltes preguntes. Algunes respostes vindran del s&ograve;l. Altres, de l&rsquo;altitud, de les varietats o de la manera com s&rsquo;ent&eacute;n el paisatge.El que sembla clar &eacute;s que bona part dels vins dels pr&ograve;xims anys comen&ccedil;aran a explicar-se per decisions que avui s&rsquo;estan prenent molt abans que el ra&iuml;m arribi al celler.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9508-la-vinya-davant-la-nova-realitat-climatica</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9508-la-vinya-davant-la-nova-realitat-climatica</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202607/1200_1783426136Nova_realitat_climatica_Maika_Clua_portada.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La nova Guia de Vins de Catalunya tasta 860 vins i es publicarà al novembre</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 11 Jun 2026 11:37:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Guia de Vins de Catalunya obre una nova etapa amb una edici&oacute; marcada per dues xifres: 860 vins tastats a cegues i 188 cellers participants. El tast professional s&rsquo;ha fet els dies 9 i 10 de juny a Vilamalla, amb un panell format per 67 sommeliers i professionals del vi.Context:La XIX edici&oacute; de La Guia de Vins de Catalunya incorpora una novetat rellevant: una doble puntuaci&oacute;. Per una banda, la puntuaci&oacute; professional, sorgida del tast a cegues fet per sommeliers i experts. Per l&rsquo;altra, una puntuaci&oacute; popular, que sortir&agrave; del tast d&rsquo;una selecci&oacute; de consumidors i aficionats al vi, els anomenats Wine Lovers.Qu&egrave; sabem?	El tast professional s&rsquo;ha fet els dies 9 i 10 de juny a la seu central de Wine Palace, a Vilamalla.	Hi han participat 67 sommeliers i professionals del vi.	S&rsquo;han analitzat 860 refer&egrave;ncies de 188 cellers d&rsquo;arreu del territori catal&agrave;.	La nova edici&oacute; de La Guia es presentar&agrave; previsiblement a mitjans de novembre.	El projecte est&agrave; liderat per Marc Subir&oacute;s, coordinador editorial, i Anna Vicens, responsable de tast.Tast professional de La Guia de Vins de Catalunya a la seu de Wine Palace, a Vilamalla.Per qu&egrave; &eacute;s important? La Guia vol refor&ccedil;ar el seu paper com a punt de trobada entre els cellers catalans i el consumidor final. La nova etapa mant&eacute; com a eixos la independ&egrave;ncia, la neutralitat i el rigor professional, per&ograve; afegeix una lectura m&eacute;s propera al mercat: la dels consumidors interessats en el vi catal&agrave;.El motiu: Marc Subir&oacute;s, coordinador editorial de La Guia, explica que l&rsquo;objectiu &eacute;s &ldquo;donar m&eacute;s visibilitat a La Guia de Vins de Catalunya per contribuir a la projecci&oacute; i el renom del vi catal&agrave;&rdquo;. Segons Subir&oacute;s, la primera edici&oacute; d&rsquo;aquesta nova etapa ha superat les expectatives inicials: &ldquo;Nosaltres estem m&eacute;s que satisfets per ser la primera edici&oacute; d&rsquo;aquesta nova etapa&rdquo;.Com funcionar&agrave; el tast popular? Els Wine Lovers seran consumidors finals i aficionats al vi que tastaran tamb&eacute; les refer&egrave;ncies a cegues. El sistema ser&agrave; similar al tast professional, per&ograve; adaptat a persones que no estan acostumades a llargues jornades de tast. Les sessions es faran a diferents centres Wine Palace repartits arreu de Catalunya, entre finals de juny i principis de juliol.Segons Marc Subir&oacute;s, &ldquo;s&rsquo;avaluaran tamb&eacute; a cegues tots els vins tastats aquests dos dies per s&egrave;ries ja definides anteriorment&rdquo; i la convocat&ograve;ria es far&agrave; amb clients habituals de les botigues.A la pr&agrave;ctica Un cop finalitzat el tast professional, La Guia activar&agrave; el tast dels Wine Lovers. Quan tamb&eacute; s&rsquo;hagi completat aquesta fase, comen&ccedil;ar&agrave; el proc&eacute;s de buidatge de resultats, ordenaci&oacute; de puntuacions i maquetaci&oacute; de la nova edici&oacute;. L&rsquo;equip de Wine Palace tindr&agrave; un paper clau en tot el proc&eacute;s, ja que s&rsquo;encarrega de servir els vins i d&rsquo;acompanyar les jornades de tast.Qu&egrave; diu Marc Subir&oacute;s? Sobre la participaci&oacute;, el coordinador editorial resumeix les xifres principals: &ldquo;En total han estat 188 cellers i 860 vins presentats d&rsquo;arreu del territori catal&agrave;&rdquo;. De cara al futur, Subir&oacute;s apunta que el repte &eacute;s fer cr&eacute;ixer el paper de La Guia com a eina de difusi&oacute;: &ldquo;Per l&rsquo;any vinent i pels propers el repte &eacute;s fer arribar m&eacute;s la veu i el potencial que t&eacute; La Guia per ajudar el vi catal&agrave; i els cellers com a plataforma de difusi&oacute; i altaveu per potenciar les vendes tant a la restauraci&oacute; com a les botigues especialitzades, grans superf&iacute;cies i punts de venda&rdquo;.Per acabar La XIX edici&oacute; de La Guia de Vins de Catalunya neix amb una voluntat clara: mantenir el rigor del tast professional i, alhora, acostar-se m&eacute;s al consumidor final. La doble puntuaci&oacute; pot convertir-se en una eina &uacute;til per llegir el vi catal&agrave; des de dues mirades complement&agrave;ries: la dels experts i la dels aficionats que compren, recomanen i consumeixen vi.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9480-la-nova-guia-de-vins-de-catalunya-tasta-860-vins-i-es-publicara-al-novembre</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9480-la-nova-guia-de-vins-de-catalunya-tasta-860-vins-i-es-publicara-al-novembre</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1781239477DSC_8609_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Miguel A. Torres recull en un llibre tota una vida dedicada a la vinya i al vi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 08 Jun 2026 14:32:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Miguel A. Torres publica les seves mem&ograve;ries, &quot;Una vida entre vi&ntilde;edos&quot;, un llibre editat per Planeta en qu&egrave; repassa la seva traject&ograve;ria vital, la hist&ograve;ria de Fam&iacute;lia Torres i la transformaci&oacute; del vi espanyol en les darreres d&egrave;cades.Context: El llibre &eacute;s una cr&ograve;nica personal, familiar i empresarial d&rsquo;una de les figures m&eacute;s influents del sector vitivin&iacute;cola. Torres hi recorre els seus primers records a Vilafranca del Pened&egrave;s, la seva formaci&oacute; a Barcelona i Dijon, la seva incorporaci&oacute; al celler familiar i el proc&eacute;s de modernitzaci&oacute; que va convertir Fam&iacute;lia Torres en una marca de projecci&oacute; internacional.Per qu&egrave; &eacute;s important?&quot;Una vida entre vi&ntilde;edos&quot; no nom&eacute;s explica la hist&ograve;ria d&rsquo;un celler. Tamb&eacute; funciona com a testimoni d&rsquo;una &egrave;poca en qu&egrave; el vi espanyol va passar de mirar sobretot cap al mercat interior a competir amb for&ccedil;a en l&rsquo;escena internacional.Qu&egrave; sabem? L&rsquo;obra repassa alguns dels grans eixos que han marcat la traject&ograve;ria de Miguel A. Torres: la innovaci&oacute; enol&ograve;gica, la recuperaci&oacute; de varietats aut&ograve;ctones, la internacionalitzaci&oacute; del vi espanyol i el comprom&iacute;s amb la sostenibilitat ambiental.El motiu: Torres presenta el llibre com una manera de compartir l&rsquo;amor per la vinya, la responsabilitat amb el futur del planeta i la convicci&oacute; que el vi, gaudit amb moderaci&oacute; i vinculat a la gastronomia, forma part d&rsquo;una manera d&rsquo;entendre la vida i les relacions humanes.Qu&egrave; diuen? &ldquo;Vaig tenir la sort de n&eacute;ixer en una fam&iacute;lia dedicada al vi des de feia v&agrave;ries generacions. Amb aquestes mem&ograve;ries he volgut compartir no nom&eacute;s la hist&ograve;ria del nostre celler, sin&oacute; tamb&eacute; l&#39;amor per la vinya, la responsabilitat amb el futur del planeta i la convicci&oacute; que el vi, gaudit amb moderaci&oacute; i lligat a la gastronomia, enriqueix la vida i les relacions humanes&rdquo;, afirma Miguel A. Torres.En profunditat: El llibre tamb&eacute; t&eacute; una dimensi&oacute; &iacute;ntima. Torres dedica l&rsquo;obra a la seva esposa, Waltraud, de qui destaca el suport i la complicitat al llarg de la seva traject&ograve;ria personal i professional. El pr&ograve;leg &eacute;s de Pedro Ballesteros, Master of Wine, que subratlla que aquestes mem&ograve;ries s&oacute;n necess&agrave;riament incompletes, perqu&egrave; Miguel A. Torres encara t&eacute; &ldquo;nombroses decisions per prendre i noves idees per concebre&rdquo;.Per acabar: Una vida entre vi&ntilde;edos es presenta com una mirada retrospectiva, per&ograve; tamb&eacute; com una declaraci&oacute; de principis. El llibre connecta mem&ograve;ria personal, empresa familiar, cultura del vi i consci&egrave;ncia clim&agrave;tica en el relat d&rsquo;un dels noms clau del vi catal&agrave; i espanyol contemporani.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9477-miguel-a-torres-recull-en-un-llibre-tota-una-vida-dedicada-a-la-vinya-i-al-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9477-miguel-a-torres-recull-en-un-llibre-tota-una-vida-dedicada-a-la-vinya-i-al-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1780922338FAMILIA_TORRES_Miguel_A._Torres_en_biblioteca_Mas_La_Plana_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El rosat ja no necessita excuses</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 03 Jun 2026 10:19:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Alguns dels rosats m&eacute;s interessants del moment s&#39;allunyen bastant de la idea de vi lleuger i immediat que durant anys va dominar la categoria. En un moment en qu&egrave; el consum es despla&ccedil;a cap a vins m&eacute;s gastron&ograve;mics i elaborats amb m&eacute;s detall, molts productors han comen&ccedil;at a treballar-lo amb una ambici&oacute; diferent.Part d&#39;aquest canvi s&#39;explica des de la manera com avui es pensa i es construeix el rosat a la vinya i al celler. Veremes m&eacute;s primerenques per conservar tensi&oacute; i frescor, extraccions suaus per controlar el color i la textura, treball sobre lies, maceracions amb les pells o criances llargues han anat modelant rosats amb m&eacute;s recorregut i m&eacute;s capacitat d&#39;acompanyar la taula.El color tamb&eacute; forma part d&#39;aquest canvi. Durant anys, el model proven&ccedil;al de rosats molt p&agrave;l&middot;lids ha condicionat bona part de la percepci&oacute; internacional del rosat de qualitat. Per&ograve; al Mediterrani conviuen altres lectures possibles, amb vins que mantenen m&eacute;s textura, m&eacute;s car&agrave;cter varietal i una relaci&oacute; m&eacute;s directa amb el territori. Catalunya &eacute;s probablement un dels llocs on aquesta diversitat es veu amb m&eacute;s claredat. No hi ha un &uacute;nic estil de rosat catal&agrave;. Hi ha paisatges molt diferents, varietats que gaireb&eacute; nom&eacute;s existeixen aqu&iacute; i elaboradors que hi arriben des de l&ograve;giques poc semblants entre elles.Els quatre vins seg&uuml;ents comparteixen aquesta idea. M&eacute;s enll&agrave; de la DO o de la varietat, cadascun est&agrave; constru&iuml;t des d&#39;una decisi&oacute; d&#39;elaboraci&oacute; diferent, que va des del formig&oacute; i el treball sobre lies fins al sagnat amb crian&ccedil;a llarga, passant per la m&iacute;nima intervenci&oacute; o la maceraci&oacute; pel&middot;licular (contacte amb les pells).A la Terra Alta, la garnatxa peluda construeix alguns dels rosats m&eacute;s personals del sud de Catalunya. La seva pell fina limita de manera natural l&#39;extracci&oacute; de color i mant&eacute; una certa delicadesa fins i tot en climes secs i calorosos. La Tarentina, d&#39;Her&egrave;ncia Alt&eacute;s, treballa aquesta idea des d&#39;una elaboraci&oacute; molt continguda. El formig&oacute; mant&eacute; la tensi&oacute; i evita que la fruita perdi definici&oacute;, mentre que el treball sobre lies aporta m&eacute;s textura sense carregar el vi. El resultat t&eacute; una fruita continguda, una textura fina i aquest fons lleugerament calcari que apareix sobretot quan el vi agafa aire.A la Conca de Barber&agrave;, el trepat es mou en una direcci&oacute; diferent. L&#39;acidesa viva, el perfil especiat i la baixa c&agrave;rrega colorant el converteixen en una varietat especialment adequada per construir rosats amb identitat pr&ograve;pia sense necessitat de gaire intervenci&oacute;. Patxanga, de Succ&eacute;s Vin&iacute;cola, evita qualsevol construcci&oacute; excessiva. Sense crian&ccedil;a ni maquillatge arom&agrave;tic, el trepat apareix amb tota la seva part m&eacute;s especiada, fresca i lleugerament terrosa.Al Pened&egrave;s, la xarel&middot;lo vermell obre encara una altra via. Aquesta mutaci&oacute; de pell rosada de la xarel&middot;lo blanca va estar a punt de desapar&egrave;ixer abans que Can Descregut en recuper&eacute;s algunes vinyes velles. El seu Vermell &eacute;s dif&iacute;cil d&#39;encabir dins els codis habituals del rosat: color delicat, perfil herbaci, acidesa marcada i una salinitat que allunya el vi de qualsevol lectura purament fruitosa. La curta maceraci&oacute; amb les pells accentua el perfil herbaci i dona m&eacute;s profunditat al vi sense endurir-lo. El treball sobre lies refor&ccedil;a aquesta sensaci&oacute; de tensi&oacute; i verticalitat.Al Montsant, el rosat adquireix una dimensi&oacute; completament diferent. Dido La Soluci&oacute; Rosa, de Venus La Universal, parteix d&#39;una l&ograve;gica molt m&eacute;s estructural: garnatxa negra i carinyena com a base, varietats blanques per afinar matisos, fermentaci&oacute; en b&oacute;tes velles i una llarga crian&ccedil;a en foudres antics. Aqu&iacute; el rosat es construeix des de la profunditat i la textura. El sagnat concentra m&eacute;s estructura des del primer moment, i la crian&ccedil;a hi suma amplitud, esp&egrave;cies suaus i una evoluci&oacute; lenta. Un rosat que s&#39;acosta clarament a vins pensats per a la taula i el temps.Costa trobar avui un &uacute;nic llenguatge per explicar els rosats catalans. I probablement aquesta &eacute;s una de les seves virtuts. Entre els perfils m&eacute;s tensos, els m&eacute;s delicats o els que busquen m&eacute;s volum i capacitat d&#39;envelliment, el rosat catal&agrave; sembla cada vegada m&eacute;s conscient dels arguments que t&eacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9472-el-rosat-ja-no-necessita-excuses</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9472-el-rosat-ja-no-necessita-excuses</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202606/1200_1780477012Rosat_Maika_Clua_portada.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Què hi ha darrere dels aromes de fonoll, brioix o vainilla d'una garnatxa blanca de la Terra Alta?</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 20 May 2026 13:43:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La garnatxa blanca de la Terra Alta t&eacute; un perfil arom&agrave;tic f&agrave;cilment recognoscible. C&iacute;trics, fruita blanca, herbes mediterr&agrave;nies i, sovint, aquest fons anisat que recorda el fonoll o altres plantes mediterr&agrave;nies. I, tot i aix&iacute;, pot donar vins molt diferents.Algunes garnatxes blanques es mouen en registres tensos i directes. D&rsquo;altres guanyen amplitud, textura o aromes m&eacute;s evolucionats que recorden el brioix, les esp&egrave;cies o la vainilla. La varietat &eacute;s la mateixa. El paisatge, majorit&agrave;riament, tamb&eacute;. Per&ograve; molts dels aromes que apareixen a la copa no expliquen nom&eacute;s una varietat, sin&oacute; tamb&eacute; una manera de treballar la vinya, de vinificar i d&rsquo;acompanyar l&rsquo;evoluci&oacute; del vi.En enologia, aquests aromes acostumen a agrupar-se en tres grans fam&iacute;lies. Els aromes primaris, vinculats sobretot a la varietat i a factors com el s&ograve;l, el clima o la viticultura; els secundaris, lligats a la fermentaci&oacute; i a determinades decisions d&rsquo;elaboraci&oacute;; i els terciaris, que es desenvolupen amb el temps i la crian&ccedil;a. La garnatxa blanca de la Terra Alta permet llegir aquestes tres capes amb for&ccedil;a claredat.L&rsquo;Abrunet blanc, de Celler Frisach, es mou clarament en el registre m&eacute;s directe i varietal, molt centrat en els aromes primaris del vi. El vi combina dos moments diferents de verema d&rsquo;una mateixa parcel&middot;la per equilibrar tensi&oacute; i maduresa. No es clarifica ni s&rsquo;estabilitza i mant&eacute; una expressi&oacute; especialment neta de la fruita. A la copa hi apareixen c&iacute;trics, pera, poma verda i aquest fons anisat tan caracter&iacute;stic. Tot resulta fresc, prec&iacute;s i molt vinculat al paisatge sec i mediterrani de la zona.A Celler Pi&ntilde;ol, L&rsquo;&Agrave;nima de l&rsquo;Avi Arruf&iacute; es mostra en un altre registre. El ra&iuml;m prov&eacute; de vinyes velles i passa set mesos en dip&ograve;sit ovoide de formig&oacute;. La textura canvia. El vi guanya amplitud i profunditat, apareixen records de pr&eacute;ssec i albercoc i una sensaci&oacute; m&eacute;s cremosa vinculada al treball amb lies. La varietat continua present, per&ograve; el perfil arom&agrave;tic comen&ccedil;a a despla&ccedil;ar-se cap als aromes secundaris, m&eacute;s vinculats als processos d&rsquo;elaboraci&oacute; que a la varietat en si.La crian&ccedil;a obre encara una altra lectura de la garnatxa blanca. El celler Edet&agrave;ria, amb l&rsquo;Edet&agrave;ria Selecci&oacute; Blanc, treballa el roure franc&egrave;s amb molta contenci&oacute;, buscant m&eacute;s integraci&oacute; que protagonisme. Hi apareixen notes especiades, fruita madura i un lleuger fons de vainilla provinent de compostos presents a la fusta, per&ograve; el vi mant&eacute; tensi&oacute; i recorregut. La sensaci&oacute; final t&eacute; m&eacute;s a veure amb la profunditat i la textura que amb una crian&ccedil;a evident, en un perfil on comencen a apar&egrave;ixer aromes terciaris vinculats al temps i a l&rsquo;evoluci&oacute; del vi.Tres vins, una mateixa varietat i un mateix territori. I, tot i aix&iacute;, perfils arom&agrave;tics molt diferents.Potser aqu&iacute; hi ha una de les coses m&eacute;s interessants de la garnatxa blanca a la Terra Alta. T&eacute; prou identitat per expressar amb claredat el paisatge d&rsquo;on surt, per&ograve; tamb&eacute; una enorme capacitat per despla&ccedil;ar-se segons les decisions que acompanyen el vi des de la verema fins a la crian&ccedil;a.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9455-que-hi-ha-darrere-dels-aromes-de-fonoll-brioix-o-vainilla-duna-garnatxa-blanca-de-la-terra-alta</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9455-que-hi-ha-darrere-dels-aromes-de-fonoll-brioix-o-vainilla-duna-garnatxa-blanca-de-la-terra-alta</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1779278059Garnatxa_fonoll_Maika_Clua_portada.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Terra Alta porta els seus vins a vinoteques i espais patrimonials</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 15 May 2026 10:03:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Terra Alta desplega durant les pr&ograve;ximes setmanes una agenda d&rsquo;activitats pensada tant per al p&uacute;blic final com per als professionals del sector. Despr&eacute;s de l&rsquo;&egrave;xit del festival Primavera DO Terra Alta, que enguany ha reunit unes 3.000 persones, la denominaci&oacute; continua apostant per experi&egrave;ncies vinculades al paisatge, el patrimoni i el vi.Context: La programaci&oacute; combina tastos en espais emblem&agrave;tics de la comarca, degustacions en vinoteques i accions promocionals fora de Catalunya amb l&rsquo;objectiu de continuar posicionant els vins de la DO Terra Alta. Els protagonistes seran especialment els vins de garnatxa blanca, un dels grans emblemes de la denominaci&oacute;, amb propostes fresques, gastron&ograve;miques i pensades per als mesos m&eacute;s c&agrave;lids.Qu&egrave; sabem?Durant el maig i principis de juny, la DO organitza una nova edici&oacute; dels Tastos de paisatge, una proposta que permet descobrir els vins guanyadors del Concurs de Vins DO Terra Alta 2026 en escenaris singulars del territori. La DO Terra Alta tamb&eacute; impulsar&agrave; una campanya de degustacions i tastos en botigues especialitzades de Barcelona prov&iacute;ncia, en col&middot;laboraci&oacute; amb l&rsquo;Observatori del Vi i les Vinoteques de Catalunya.Tastos que tindran lloc en alguns dels espais m&eacute;s emblem&agrave;tics de la comarca:	La Catedral del Vi &mdash; 15 de maig	L&rsquo;antiga estaci&oacute; de Prat de Compte &mdash; 29 de maig	Ermita de Santa Madrona &mdash; 5 de junyDegustacions a vinoteques i botigues especialitzades:	Wine Palace Sarri&agrave; (Barcelona)	Taps (Barcelona)	Di-V&iacute; (Barcelona)	Viconvino (Barcelona)	Idyllica (Barcelona)	Verema i Collita (Barcelona)	Tecavins (Terrassa)	La Branca Store (Vilanova i la Geltr&uacute;)	DIVINUS (Olot)	La Vallesana Degustaci&oacute; (Caldes de Montbui)	Vinalium (diverses localitats)La iniciativa busca oferir una experi&egrave;ncia immersiva que uneixi vi, hist&ograve;ria, cultura i paisatge. Hi participaran set cellers: Altavins Viticultors, Celler Batea, Celler Lafou, Celler Pi&ntilde;ol, Celler Xavier Clua i Sant Josep Vins.Per qu&egrave; &eacute;s important? La DO Terra Alta continua apostant per models de promoci&oacute; basats en l&rsquo;experi&egrave;ncia i el contacte directe amb el consumidor, alhora que amplia la seva pres&egrave;ncia en mercats estrat&egrave;gics com Madrid. La DO Terra Alta tamb&eacute; refor&ccedil;ar&agrave; la seva promoci&oacute; professional amb pres&egrave;ncia al XIII Sal&oacute;n de los Vinos Generosos, Dulces y Fortificados, que se celebrar&agrave; a Madrid l&rsquo;1 de juny.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9449-la-do-terra-alta-porta-els-seus-vins-a-vinoteques-i-espais-patrimonials</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9449-la-do-terra-alta-porta-els-seus-vins-a-vinoteques-i-espais-patrimonials</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1778832559DoTerraAlta_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Revistes, vocabularis i llibres examinen el vi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 12 May 2026 11:41:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Els llibres de vi no ocupen mai els primers llocs del r&agrave;nquing de Sant Jordi, per&ograve; probablement tampoc s&rsquo;escriuen amb aquesta intenci&oacute;. El cas &eacute;s que perduren, s&oacute;n de llarg recorregut i poden generar inter&egrave;s durant tot l&rsquo;any, al marge de la febre comercial de la Diada. El vi segueix inspirant autors amb major o menor vinculaci&oacute; amb ell, i cada vegada m&eacute;s volums s&rsquo;hi refereixen des d&rsquo;angles diversos. Repassem les &uacute;ltimes novetats en qu&egrave; el vi hi &eacute;s present a trav&eacute;s de revistes, abecedaris i territoris que aspiren a ser m&eacute;s reconeguts i admirats.Bocabulario, de Pau Aren&oacute;sEl periodista Pau Aren&oacute;s no &eacute;s nou en el m&oacute;n editorial, per&ograve; ara publica a Planeta Gastro Bocabulario, una obra que presenta &ldquo;paraules per pensar, discutir i gaudir de la gastronomia&rdquo;. No nom&eacute;s &eacute;s un bon gastr&ograve;nom, sin&oacute; que la reflexiona i la contextualitza. Probablement aquest &uacute;ltim &eacute;s un dels llibres en qu&egrave; comparteix de manera m&eacute;s directa i franca el seu coneixement, comen&ccedil;ant per la paraula &ldquo;abuela&rdquo; i acabant amb &ldquo;yonki&rdquo;. Del vi en diu unes quantes coses i no va gens desencaminat. Descabdella tend&egrave;ncies, modes, drames i realitats sense p&egrave;ls a la llengua i sense importar-li gaire anar a contracorrent.En comen&ccedil;a parlant des de l&rsquo;inici amb la paraula &ldquo;addicci&oacute;&rdquo;: &ldquo;El alcohol como charco en el que toda la Sociedad pone los pies. El consumo responsable, bla-bla-bla... S&iacute;, de acuerdo. Bebo vino. Creo que no tengo un problema. O tal vez s&iacute;&rdquo;, i tot seguit resumeix l&rsquo;experi&egrave;ncia arxiconeguda del sommelier David Seijas, alcoh&ograve;lic.A la paraula &ldquo;amigo&rdquo;, confessa per qu&egrave; no vol beure&rsquo;s una ampolla de Principe di Corleone: vino da tavola di Sicilia, cabernet sauvignon, que li va regalar un amic, avui malauradament ja mort: &ldquo;En este vino vive mi amigo, y cuando lo beba solo quedar&aacute; una botella vac&iacute;a&rdquo;. De l&rsquo;emoci&oacute; profunda, a la ironia. A &ldquo;Maridaje&rdquo;, hi escriu: &ldquo;Dado que la supuesta filiaci&oacute;n vino-plato es imposible, o al menos, improbable, convengamos que el sumiller sirve lo que le da la gana, a sabiendas de que la alcachofa y el esp&aacute;rrago no se llevan bien con nadie, de manera que se recurre a la piedad de la cerveza&rdquo;. A &ldquo;Vermut&rdquo; homenatja Miquel &Agrave;ngel Vaquer, de Casa Mariol, que va morir v&iacute;ctima de la Covid: &ldquo;Le debo a &eacute;l las ganas del tintineo del negro con hielo&rdquo;. A &ldquo;Vino (a copas)&rdquo;, comen&ccedil;a fort: &ldquo;La opci&oacute;n de vinos a copas en los restaurantes es un purgante de conciencias. Se quejan los restauradores de que se consume poco vino y ellos gravan la botella con extras estratosf&eacute;ricos. &iquest;Por cu&aacute;nto hay que multiplicar para que el negocio sea honesto?&rdquo;. Referit al vi, un dels passatges m&eacute;s sucosos &eacute;s el que es refereix a &ldquo;Vino (natural)&rdquo;.Discrepa dels amics i confidents Josep Roca i Carlos Orta, de Villa M&aacute;s, que en s&oacute;n uns profunds defensors. N&rsquo;apr&egrave;n d&rsquo;ells i ho intenta, per&ograve; el comentari que li batega &eacute;s divergent: &ldquo;A veces, el resultado es glorioso; otras, decepcionante. Descorcho y el pu&ntilde;etazo de la reducci&oacute;n o de la vol&aacute;til, no s&eacute;, me pierdo, que sigue en la boca hasta arrancar los dientes. El sabor a sidra que unifica y desvirt&uacute;a lo esencial: que el vino tenga personalidad&rdquo;. De veritat que les seves paraules s&oacute;n una mina d&rsquo;or. I tamb&eacute; totes les altres entrades que parlen de gastronomia a trav&eacute;s de noms, experi&egrave;ncies gastron&ograve;miques i que mostren una vegada m&eacute;s la seva erudici&oacute;.Una terra de vinsPag&egrave;s Editors ha publicat Una terra de vins. La vinya i el vi a les Terres de Lleida, una obra coral que han coordinat els periodistes vin&iacute;coles Rafa Gimena i Eva Vicens. Amb el suport de la Diputaci&oacute; de Lleida, l&rsquo;obra reivindica des de les primeres p&agrave;gines el vi com a eina dinamitzadora de les economies rurals. El que ha estat president de la DO Costers del Segre en els &uacute;ltims anys, Tom&agrave;s Cusin&eacute;, assenyala: &ldquo;Els cellerers poden estar orgullosos de la gran carta de vins que entre tots ofereixen, la riquesa varietal, la diversitat d&rsquo;estils dels elaborats, la difer&egrave;ncia de terrers, l&rsquo;exquisidesa de les presentacions, l&rsquo;amplitud de l&rsquo;oferta i la seva qualitat en constant increment&rdquo;.El llibre comen&ccedil;a amb la hist&ograve;ria i l&rsquo;origen del vi a les comarques lleidatanes, un text escrit pel doctor en hist&ograve;ria Enric Vicedo-Rius, que recorre a l&rsquo;arqueologia per datar les primeres llavors carbonitzades el 1400 aC, al jaciment de Cova Punta Farisa, a Fraga. I acaba amb un text de la historiadora de l&rsquo;art i m&uacute;sica Jael Violant Romero Gonz&aacute;lez, que parla del vi i la vinya com a font d&rsquo;inspiraci&oacute; en l&rsquo;arquitectura lleidatana. Sense anar m&eacute;s lluny, els capitells de la Seu Vella, del segle XIII, mostren una escena de verema. &ldquo;Es poden distingir, esculpits, ra&iuml;ms, fulles de parra i recol&middot;lectors. La vinya i els cereals eren els conreus m&eacute;s importants durant l&rsquo;&egrave;poca medieval&rdquo;, s&rsquo;hi escriu. Entre un text i un altre, una radiografia liter&agrave;ria de les sis subzones de la regi&oacute; vitivin&iacute;cola, des de la Plana de Lleida fins al Pallars, apropant-se amb lupa al paisatge i a les persones que els habiten i cultiven. Tamb&eacute; aturant-se a l&rsquo;Alt Urgell, la Cerdanya i el Solson&egrave;s, on s&rsquo;hi van inserint &ldquo;petites noves vinyes d&rsquo;al&ccedil;ada&rdquo;.No hi falta el vincle amb la gastronomia de la m&agrave; del bi&ograve;leg i cuiner Gonzalo Ferreruela, que harmonitza receptes t&iacute;piques com el trinxat de la Cerdanya amb cansalada amb Blanc de Ser&egrave;, de L&rsquo;Olivera; la torrada de brioix amb mat&oacute; i anxova amb Ta&iuml;ka, l&rsquo;escum&oacute;s de sauvignon blanc i s&eacute;millon de Castell d&rsquo;Enc&uacute;s, o la girella del Pallars fregida amb Biu Negre, el pinot noir de Batlliu de Sort. El llibre inclou les sempre encertades consideracions de l&rsquo;enginyer agr&ograve;nom i en&ograve;leg Pau Moragas, que comen&ccedil;a reflexionant sobre el concepte de terrer i asseverant que &ldquo;la perviv&egrave;ncia d&rsquo;una agricultura de sec&agrave; de petita escala, adaptada i de matriu familiar &eacute;s un element de resili&egrave;ncia territorial, de conservaci&oacute; del mosaic agroforestal i ofereix a la societat tota una s&egrave;rie de valors que cal potenciar: patrimoni gastron&ograve;mic, alimentaci&oacute; saludable, desenvolupament local, resili&egrave;ncia contra el foc, adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic, impacte social&rdquo;. Un llibre imprescindible per entendre l&rsquo;esdevenir d&rsquo;un paisatge cultivat que vol posar-se encara m&eacute;s en valor.Calicata MagazineEl vi tamb&eacute; s&rsquo;insereix en el m&oacute;n editorial. Acaba de sortir al mercat el segon n&uacute;mero de Calicata Magazine, liderada per la periodista i sommelier Sheila V&eacute;lez, que es reivindica com &ldquo;una lectura lenta, que no es consumeix, que es queda&rdquo;. La publicaci&oacute; proposa &ldquo;mirar amb m&eacute;s calma, sentir amb m&eacute;s profunditat i reconnectar amb all&ograve; essencial&rdquo;. De fet, aquest segon n&uacute;mero gira al voltant del concepte &ldquo;Volver a lo vivo&rdquo;. Com ja va deixar clar el primer n&uacute;mero, l&rsquo;any passat, aquesta &eacute;s una publicaci&oacute; on s&rsquo;hi mescla el vi amb molt&iacute;ssimes disciplines, per&ograve; essencialment amb l&rsquo;art a trav&eacute;s de la fotografia, les il&middot;lustracions, les cianot&iacute;pies i el collage.Calicata Magazine descobreix conceptes com la biof&iacute;lia i la interdepend&egrave;ncia d&rsquo;ecosistemes i vides, i regala, en aquest segon n&uacute;mero, entrevistes amb viticultores i en&ograve;logues com l&rsquo;empordanesa Anna Espelt, a prop&ograve;sit del mosaic agroforestal que ha desenvolupat a Mas Mar&eacute;s, o la mallorquina Cati Ribot, referent en la recuperaci&oacute; de varietats aut&ograve;ctones. En un text escrit per Marta Nieto, tamb&eacute; s&rsquo;hi recullen reflexions personals i madures de Sara P&eacute;rez: &ldquo;Yo hablo mucho desde la emoci&oacute;n y la intuici&oacute;n y conecto con much&iacute;sima m&aacute;s gente. Pinchar el globo de la l&oacute;gica, desaprender y reconectar con la intuici&oacute;n es una gran revoluci&oacute;n. Entrenarse para eso y transmitir desde ese lugar es vital. Hay cosas que por la v&iacute;a del lenguaje cient&iacute;fico no las vamos a comprender&rdquo;. Una lectura necess&agrave;ria per a aquells qui considerin que el vi ens enlla&ccedil;a m&eacute;s encara amb la terra i amb la vida.Terrer Mgz.En el cam&iacute; de reivindicar els continguts vitivin&iacute;coles, per&ograve; lligada al festival Terrer, que t&eacute; lloc al Priorat entre els mesos d&rsquo;agost i desembre, Terrer Mgz. tamb&eacute; ha sortit al mercat amb un segon n&uacute;mero i un disseny renovat, apostant per la for&ccedil;a de la llicorella a la portada. &Eacute;s una revista independent que &ldquo;parla del paisatge que neix de la relaci&oacute; entre viticultura i territori, arquitectura i disseny i del pensament que se&rsquo;n deriva amb una &ograve;ptica contempor&agrave;nia&rdquo;, escriu el seu director, Blai Ros&eacute;s. Una vintena de firmes participen en aquest n&uacute;mero que mira el futur des dels reptes del present, conscient que el Priorat &ldquo;&eacute;s un ecosistema viu en un moment de fragilitat extrema&rdquo;. La revista &eacute;s un mosaic de fotografies i paraules que reuneixen veus i gestos vells i nous, conven&ccedil;udes totes que &ldquo;sense un entramat cultural i econ&ograve;mic fort, el patrimoni es perd&rdquo;, diu Ros&eacute;s.En destaquen peces com l&rsquo;article del periodista Toni Orensanz &ldquo;La collita de l&rsquo;emigrant&rdquo;, que lloa el paper de Josep Llu&iacute;s P&eacute;rez, de Mas Martinet, al Priorat, o el de la tamb&eacute; periodista Isabel Vila, de Cal Porrer&agrave;, &ldquo;La vinya vella de Porrera: el secret m&eacute;s ben guardat&rdquo;, que ressegueix la hist&ograve;ria d&rsquo;homes i dones que han conreat l&rsquo;amor a la terra malgrat tots els entrebancs dels temps. &ldquo;Onze maneres d&rsquo;estar&rdquo;, amb paraules i fotografies de Cl&agrave;udia Grosche, &eacute;s un altre dels articles que fa aturar-se per resseguir el rostre de dones que habiten la regi&oacute; de vins i la impulsen des d&rsquo;oficis i mirades paral&middot;leles. Una d&rsquo;elles, la pagesa de la Figuera J&uacute;lia Viejobueno, diu: &ldquo;Aqu&iacute; hi ha la terra i el paisatge, l&rsquo;ofici i la feina, l&rsquo;her&egrave;ncia, les persones i el futur possible que demana lluita i resist&egrave;ncia. I sense bellesa, cultura, comunitat, pobles vius i pagesia no hi ha vida&rdquo;. Potser &eacute;s la recepta per a tots els llocs on encara hi ha un bri de ruralitat enc&egrave;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9443-revistes-vocabularis-i-llibres-examinen-el-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9443-revistes-vocabularis-i-llibres-examinen-el-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1778580418llibres_port.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Com la criança construeix el vi, més enllà de la fusta</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 04 May 2026 12:41:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Cada cop hi ha m&eacute;s vins amb estructura i profunditat on la fusta deixa de marcar el perfil. Menys concentraci&oacute;, m&eacute;s fruita neta, m&eacute;s precisi&oacute;. No &eacute;s tant una moda com un canvi progressiu del gust que ha obligat a repensar com i amb qu&egrave; es crien els vins.I quan el que es busca a la copa canvia, el que hi ha al celler tamb&eacute; es mou. Durant d&egrave;cades, criar un vi volia dir posar-lo en barrica i esperar. Roure i dotze, divuit, vint-i-quatre mesos. El material i el temps feien gran part del cam&iacute;.Per&ograve; la crian&ccedil;a no &eacute;s nom&eacute;s durada. La tria del recipient (material, forma, volum) condiciona com entra l&#39;oxigen, com evoluciona la textura, quins compostos es transformen. No tots els recipients aporten aromes, per&ograve; tots condicionen el vi en major o menor mesura.La barrica continua sent una eina potent. La fusta &eacute;s permeable, permet una entrada d&#39;oxigen lenta i progressiva que arrodoneix tanins i estabilitza color. Pot cedir compostos que aporten registres especiats, bals&agrave;mics o torrats.Per&ograve; el grau d&#39;influ&egrave;ncia varia enormement: no &eacute;s el mateix un roure nou amb torrat intens que una barrica de tercer &uacute;s. Ni una barrica de 225 litres que un foudre de 2.000. Com m&eacute;s gran el format, menys superf&iacute;cie de contacte, menys impacte directe. Per aix&ograve; avui es treballa cada cop m&eacute;s amb formats grans, torrats suaus i barriques utilitzades pr&egrave;viament. L&#39;objectiu &eacute;s ajustar-ne la pres&egrave;ncia perqu&egrave; acompanyi sense dominar. Foto: Sergi Cort&eacute;sL&#39;acer inoxidable no cedeix compostos al vi ni permet entrada d&#39;oxigen. Aix&ograve; el converteix en el material m&eacute;s neutre des del punt de vista arom&agrave;tic, tot i aix&iacute; influeix: el control de temperatura que ofereix i l&#39;entorn reductiu que genera tamb&eacute; condicionen el perfil del vi. Quan el que es busca &eacute;s preservar fruita, acidesa i tensi&oacute; sense interfer&egrave;ncies, l&#39;inox &eacute;s probablement l&#39;eina m&eacute;s directa.Entre la neutralitat de l&#39;acer i la cessi&oacute; activa de la fusta, hi ha un grup de materials que treballen d&#39;una manera diferent: formig&oacute;, granit, cer&agrave;mica. Cap d&#39;ells aporta compostos arom&agrave;tics al vi, per&ograve; tots s&oacute;n porosos en major o menor grau, cosa que permet una microoxigenaci&oacute; lenta i natural. El formig&oacute;, a m&eacute;s, t&eacute; una in&egrave;rcia t&egrave;rmica alta que estabilitza temperatures durant tot el proc&eacute;s. En formats ovoides el moviment intern de les lies fines genera un efecte de batonnage natural que aporta volum i amplitud sense necessitat de fusta. S&oacute;n vins amb cos per&ograve; sense pes afegit.Les &agrave;mfores de terrissa i els dip&ograve;sits cer&agrave;mics existeixen des de fa segles. Avui, per&ograve;, es llegeixen des d&#39;una altra l&ograve;gica: menys intervenci&oacute;, m&eacute;s transpar&egrave;ncia. Vins m&eacute;s centrats en la fruita, amb una frescor que la fusta dif&iacute;cilment mant&eacute;.Fins i tot el vidre, en formats com les garrafes o les damajoanes, apareix en alguns cellers com un entorn absolutament inert. Sense oxigen, sense cessi&oacute;, sense cap interacci&oacute;. Evoluci&oacute; pura del vi amb ell mateix.El canvi de fons &eacute;s un altre: avui cada recipient &eacute;s una decisi&oacute; sobre quin vi es vol fer. I aix&ograve;, al final, &eacute;s el que arriba a la copa.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9433-com-la-crianca-construeix-el-vi-mes-enlla-de-la-fusta</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9433-com-la-crianca-construeix-el-vi-mes-enlla-de-la-fusta</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202605/1200_1777898918Ou_formigo_fusta_Maika_Clua_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Navarra On Tour comença la seva gira estatal a Barcelona</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 15 Apr 2026 11:21:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Barcelona es converteix en el punt de partida d&rsquo;una nova ofensiva de la DO Navarra per guanyar pres&egrave;ncia i relat al mercat. Del 27 al 29 d&rsquo;abril, la ciutat acull l&rsquo;estrena de &ldquo;Navarra On Tour&rdquo;, una gira que neix amb voluntat clara: sortir del discurs tradicional i portar el vi al terreny de l&rsquo;experi&egrave;ncia directa.Context:La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Navarra posa en marxa &ldquo;Navarra On Tour&rdquo;, una gira estatal que comen&ccedil;a a Barcelona els dies 27, 28 i 29 d&rsquo;abril. L&rsquo;objectiu: refor&ccedil;ar posicionament i apropar els seus vins tant a professionals com a amants del vi.Per qu&egrave; &eacute;s important?Barcelona es converteix en el punt de partida d&rsquo;una estrat&egrave;gia que va m&eacute;s enll&agrave; de la promoci&oacute; cl&agrave;ssica. La DO aposta per formats h&iacute;brids, formaci&oacute;, tast i experi&egrave;ncia, per connectar amb un consumidor que busca autenticitat i proximitat.A la pr&agrave;ctica:El programa s&rsquo;articula en tres dies amb enfocaments diferenciats.	El 27 d&rsquo;abril, jornada professional amb showroom de vuit cellers i dos tastos magistrals sota el concepte &ldquo;Grans Troballes: Navarra Inesperada&rdquo;.	El 28 d&rsquo;abril, tastos en botigues especialitzades de Barcelona i entorn, amb prescriptors de la DO i contacte directe amb el p&uacute;blic.	El 29 d&rsquo;abril, vespreig afterwork amb vi, gastronomia i m&uacute;sica en directe en un format m&eacute;s experiencial.Qu&egrave; sabem?La gira recorrer&agrave; sis ciutats clau: Barcelona, Val&egrave;ncia, M&agrave;laga, Bilbao, Madrid i Gij&oacute;n. Cada parada replicar&agrave; un model que combina showroom, tastos i accions en vinoteques locals per amplificar l&rsquo;impacte.Qu&egrave; diuen?Segons el president del Consell Regulador, David Palacios, la iniciativa vol apropar els vins de Navarra &ldquo;amb orgull&rdquo; i sorprendre fins i tot aquells que creuen con&egrave;ixer la denominaci&oacute;.En profunditat:La DO Navarra es mou en un context on creix l&rsquo;inter&egrave;s de cr&iacute;tics i prescriptors. &ldquo;Navarra On Tour&rdquo; busca transformar aquest inter&egrave;s en experi&egrave;ncia directa, portant el territori al consumidor amb una proposta oberta, din&agrave;mica i alineada amb les noves tend&egrave;ncies del sector.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9406-navarra-on-tour-comenca-la-seva-gira-estatal-a-barcelona</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9406-navarra-on-tour-comenca-la-seva-gira-estatal-a-barcelona</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202604/1200_1776245163DSC_2903_(002)_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El món editorial exposa més que mai el vi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 13 Mar 2026 11:51:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[&ldquo;Al principi del principi de l&rsquo;alfabet hi havia la poesia i el vi&rdquo;, exclama l&rsquo;editora de Vibop, la periodista vin&iacute;cola i cultural, Montse Serra. Presenta amb emoci&oacute; i entusiasme el n&uacute;mero 31 de la col&middot;lecci&oacute; Envinats. Torna a donar veu al traductor i llicenciat en Filologia Cl&agrave;ssica, el tarragon&iacute; Pau Sabat&eacute;, a &ldquo;Ara beu i enamora&rsquo;t. Poesia breu grega de simposi&rdquo;. Quaranta-sis epigrames d&rsquo;origen simpos&iacute;ac i de diferents poetes de l&rsquo;Antologia Palatina omplen les p&agrave;gines d&rsquo;aquest nou volum, en una col&middot;lecci&oacute; que relaciona deliberadament el vi amb les arts, la cultura i la creaci&oacute;. &Eacute;s la primera vegada que Pau Sabat&eacute; fa una traducci&oacute; de l&rsquo;Antologia, descobrint tresors com aquest: &ldquo;Soc la copa de N&egrave;stor, de bon beure-hi./ Qui begui d&rsquo;aquesta copa, que s&agrave;piga que de seguida el corprendr&agrave; el desig d&rsquo;Afrodita de bella corona.&rdquo; &Eacute;s una de les inscripcions en alfabet grec m&eacute;s antigues que coneixem i que va ser gravada en una copa de cer&agrave;mica menuda, a la segona meitat del segle VIII aC.El segon llibre de Pau Sabat&eacute; a Vibop confirma que poesia i vi son pilar de la cultura mediterr&agrave;nia, bressol de la nostra civilitzaci&oacute;. Constata que &ldquo;la fundaci&oacute; de la Biblioteca d&rsquo;Alexandria va revolucionar la literatura grega: donar la primacia definitiva a l&rsquo;escriptura per sobre de l&rsquo;oralitat. El projecte de reunir tota la literatura grega existent en un sol lloc i estudiar-la amb deteniment va donar un pes molt m&eacute;s considerable a una tradici&oacute; que fins llavors caminava amb passos m&eacute;s lleugers. El resultat va ser una mena de Barroc de la literatura grega&rdquo;. Llegir Sabat&eacute;, amb la seva precisi&oacute;, delicadesa i cad&egrave;ncia, &eacute;s sempre la possibilitat de gaudir de la hist&ograve;ria, fent assumible i admirable la po&egrave;tica v&iacute;nica.&ldquo;Vermuts Mir&oacute; i la hist&ograve;ria del vermut a Reus&rdquo;, escrit per la periodista cambrilenca Isabel Mart&iacute;nez Mart&iacute;nez, arriba a les llibreries per rec&oacute;rrer m&eacute;s de cent anys de tradici&oacute;, ind&uacute;stria i identitat vinculades a la capital el Baix Camp. El llibre, editat per MaserGrup que &eacute;s l&rsquo;actual empresa propiet&agrave;ria de Vermuts Mir&oacute;, repassa la traject&ograve;ria dels Mir&oacute; des dels primers olors de donzell el 1914 i la f&oacute;rmula Mir&oacute; a l&rsquo;actualitat, incloent les &uacute;ltimes innovacions enol&ograve;giques - el rosat i el vermut 0,0 - o l&rsquo;ampliaci&oacute; del magatzem i els canvis d&rsquo;accionariat.El llibre repassa no nom&eacute;s l&rsquo;evoluci&oacute; empresarial de vermuts Mir&oacute; sin&oacute; que al llarg d&rsquo;onze cap&iacute;tols tamb&eacute; analitza la hist&ograve;ria d&rsquo;una beguda que ha traspassat fronteres, de Reus al m&oacute;n, i que en els &uacute;ltims anys ha reviscolat i s&rsquo;ha situat de nou al centre de qualsevol trobada amb bat de sol. Isabel Mart&iacute;nez rescata cartells, dades, fotografies i opinions de molts professionals vinculats a l&rsquo;empresa per&ograve; tamb&eacute; d&rsquo;externs que permeten fer una mirada de 360 graus envers una beguda amb un passat hist&ograve;ric glori&oacute;s i amb un empelt inequ&iacute;voc a la ciutat de Reus. El conjunt de beneficis de la venta d&rsquo;aquesta obra es destinaran segons ha anunciat MaserGrup a la recerca i la promoci&oacute; del vermut a Catalunya i a Espanya&rdquo;. Aquest &eacute;s el primer llibre de la col&middot;lecci&oacute; editorial que enceta l&rsquo;empresa.El cient&iacute;fic Pablo Alonso Gonz&aacute;lez &eacute;s l&rsquo;autor de &ldquo;Historia cr&iacute;tica del vino espa&ntilde;ol&rdquo;, amb pr&ograve;leg de Juancho Asenjo (&ldquo;humanista del vino&rdquo; com ell mateix s&rsquo;autoanomena al llibre) i ep&iacute;leg de la sommelier i comunicadora Clara Isamat. Editat per Catarata, el llibre &eacute;s una an&agrave;lisi hist&ograve;rica per les regulacions que ha viscut el vi, amb la idea d&rsquo;entendre el concepte de vi natural i saber qu&egrave; el diferencia de l&rsquo;artificial. Pablo Alonso recorda que la seva primera aproximaci&oacute; al sector del vi no va ser cient&iacute;fica sin&oacute; cinematogr&agrave;fica; parla d&rsquo;ampolles de Jean Leon patrocinant un festival de cinema a Le&oacute;n que impulsava el seu pare. Sigui com sigui, el llibre comen&ccedil;a amb la redefinici&oacute; de l&rsquo;adulteraci&oacute; vin&iacute;cola a meitats del segle XIX i finalitza amb la consumaci&oacute; de la fictio iuris, les reformes i disputes sobre el vi natural. Amb un descobriment cabdal: que el 1848 ja es va descriure el &ldquo;vi natural&rdquo; per distingir-lo del fals, adulterat i artificial. &ldquo;Una reivindicaci&oacute; que creiem moderna - escriu Clara Isamat - i que ara t&eacute; arrels profundes en les quals sostenir-se per seguir defensant el vincle entre viticultors amb la terra i el vi elaborat sense artificis, sense maquillatge, un vi que no necessita disfressar-se per justificar-se&rdquo;.La sommelier, referent al pa&iacute;s a l&rsquo;hora de transcriure i comunicar el moviment del vi natural, emfatitza el valor de la paraula confian&ccedil;a entre &ldquo;terroir, elaborador, intermediari i qui el beu&rdquo;. Per la seva banda, Asenjo diu que &ldquo;el que avui anomenar&iacute;em vi natural, al segle XIX seria el vi elaborat amb m&egrave;todes tradicionals, sense additius qu&iacute;mics industrials, amb fermentaci&oacute; natural i quasi artesanal, encara que amb algunes clarificacions i auxiliars enol&ograve;gics tradicionals&rdquo;. Un llibre profund, amb afirmacions com aquesta de l&rsquo;autor, que obren per altra banda debats interessants: &ldquo;Mentre que els professionals i legisladors del segle XIX defensaven obertament el vi natural, les lleis contempor&agrave;nies sobre el vi exclouen aquest concepte per complet, prohibint el seu &uacute;s a les etiquetes i la documentaci&oacute; oficial&rdquo;.Amb imatge de portada de l&rsquo;il&middot;lustrador tarragon&iacute; Pepe Serra, la periodista Maite Cors&iacute;n publica &ldquo;El club de las bebedoras&rdquo;. Diu l&rsquo;autora: &ldquo;Estem vivint un moment en qu&egrave; l&rsquo;alcohol es demonitza... i, a la vegada, es converteix en tema de moda regulat&ograve;ria i social: zero, zero, zero&rdquo;. Conscient del moment fr&agrave;gil que viu el sector, Cors&iacute;n, amb una &agrave;mplia experi&egrave;ncia com a consultora i assessora vin&iacute;cola, aborda temes espinosos al llarg de 64 p&agrave;gines: &ldquo;Conversar sobre veritats inc&ograve;modes per&ograve; imprescindibles: all&ograve; social, all&ograve; excessiu, per qu&egrave; encaixar tant, les nostres presons. Les ter&agrave;pies, els &egrave;xits i els silencis. De transfons, una gran revelaci&oacute;&rdquo;, escriu a xarxes socials per contextualitzar la novetat editorial.En el llibre, l&rsquo;autora que defensa el concepte que &ldquo;el vi no es ven, sin&oacute; que es transmet&rdquo;, ressalta que l&rsquo;alcohol &ldquo;ha estat combustible de civilitzacions (i sobretaules), medicina, ritus, tavernes, convivium, conversaci&oacute;, exc&eacute;s, refugi, celebraci&oacute; i tamb&eacute;... dolor&rdquo;. El t&iacute;tol de la publicaci&oacute;, accentuant el femen&iacute;, no &eacute;s casual. Diu Maite Cors&iacute;n: &ldquo;A vegades les dones ens bevem la vida amb silenci i necessitem encaixar encara m&eacute;s. Amb una mentida, amb un mirall, amb qualsevol cosa que ens ajudi a no dir el que sentim o desitgem. I aquest silenci - m&eacute;s que l&rsquo;alcohol - &eacute;s el que em ve de gust posar sobre la taula&rdquo;. Publicat per C&iacute;rculo Rojo, l&rsquo;editorial l&iacute;der en autoedici&oacute;, tamb&eacute; es pot trobar en format e-book.Encara no hi ha data per&ograve; ser&agrave; al llarg d&rsquo;aquest any i podria ser abans de l&rsquo;&uacute;ltim semestre. Despr&eacute;s de gaireb&eacute; una d&egrave;cada, la Bullip&egrave;dia amb el sommelier Ferran Centelles al capdavant de la direcci&oacute; de la partida de begudes, clour&agrave; l&rsquo;enciclop&egrave;dia Sapiens del Vino amb un &uacute;ltim volum. Ser&agrave; el vuit&egrave; i estar&agrave; dedicat a l&rsquo;experi&egrave;ncia del client, a com viu el comensal l&rsquo;oferta d&rsquo;un restaurant i com es relaciona amb el vi. &ldquo;Al llibre analitzem m&eacute;s de 50 factors que poden fer que un client esculli un restaurant enlloc d&rsquo;un altre. Tamb&eacute; abordem q&uuml;estions molt actuals sobre com percebem el vi i el menjar segons l&rsquo;estr&egrave;s, l&rsquo;ambient, la companyia i el moment, i de com prenem decisions, per&ograve; tamb&eacute; com influeixen aspectes com el viatge, el context o fins i tot el que hem begut abans&rdquo;.La neuroci&egrave;ncia tindr&agrave; novament un paper destacar en aquest volum que tancar&agrave; una obra tit&agrave;nica, amb la qual es podria plantejar una titulaci&oacute; de m&agrave;ster. Centelles avan&ccedil;a que &ldquo;el llibre integra moltes disciplines al voltant del vi i connecta la psicologia, la fisiologia, el servei, el comportament del consumidor i la neuroci&egrave;ncia&rdquo;. Reconeix que aquest volum els ha costat per sobre dels altres, amb tem&agrave;tiques molt explorades i molta bibliografia i obres de refer&egrave;ncia; &ldquo;Aqu&iacute; hem hagut de navegar per disciplines menys estudiades en relaci&oacute; al vi i l&rsquo;experi&egrave;ncia gastron&ograve;mica&rdquo;. La direcci&oacute; editorial del conjunt de volums va a c&agrave;rrec de Rita Soler.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9369-el-mon-editorial-exposa-mes-que-mai-el-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9369-el-mon-editorial-exposa-mes-que-mai-el-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202603/1200_1773490249llibres_vi_b.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Wine Innovation Week 2026 consolida la intel·ligència artificial com a palanca estructural del vi català</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Sun, 01 Mar 2026 18:15:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Durant tres dies, cellers, tecnol&ograve;giques i centres de recerca mostren com la IA ja impacta en la viticultura, l&rsquo;enologia i la relaci&oacute; amb el consumidor, convertint la digitalitzaci&oacute; en una eina de competitivitat real.Context:La Wine Innovation Week (WIW), impulsada per INNOVI, s&rsquo;ha celebrat durant tres dies a diferents punts del Pened&egrave;s amb un eix central: aplicacions reals d&rsquo;intel&middot;lig&egrave;ncia artificial al camp, al celler i en la relaci&oacute; amb el consumidor.Per qu&egrave; &eacute;s important?Perqu&egrave; la IA deixa de ser un relat futurista i es converteix en eina de competitivitat. El sector passa d&rsquo;una gesti&oacute; reactiva a una de predictiva, amb impacte directe en costos, efici&egrave;ncia i presa de decisions estrat&egrave;giques.El motiu:La pressi&oacute; sobre marges, el canvi clim&agrave;tic i l&rsquo;exig&egrave;ncia d&rsquo;un consumidor m&eacute;s informat obliguen el sector a integrar dades en tots els processos. La tecnologia esdev&eacute; resposta a un entorn m&eacute;s complex i incert.A la pr&agrave;ctica:La primera jornada, als cellers Avgvstvs Frovm, va mostrar robots de suport al viticultor, drons per optimitzar tractaments, sensors de s&ograve;l i sistemes d&rsquo;imatge avan&ccedil;ada per analitzar la maduraci&oacute; del ra&iuml;m. La segona, al Cava Centre i a Recaredo, va posar el focus en bessons digitals, sensoritzaci&oacute; i gesti&oacute; predictiva al celler. La tercera, a Codorn&iacute;u, va abordar an&agrave;lisi de mercats, segmentaci&oacute; d&rsquo;audi&egrave;ncies i experi&egrave;ncies immersives en enoturisme.Qu&egrave; diuen?El missatge recurrent ha estat clar: la IA no substitueix el criteri expert. El refor&ccedil;a. Les dades amplien la capacitat d&rsquo;an&agrave;lisi, per&ograve; la decisi&oacute; final continua essent humana.Qui &eacute;s qui?INNOVI lidera la iniciativa com a cl&uacute;ster vitivin&iacute;cola catal&agrave;, amb la col&middot;laboraci&oacute; d&rsquo;INCAVI i Eurecat, i la participaci&oacute; de cellers, empreses tecnol&ograve;giques i centres de recerca.Com funciona?El model de la WIW combina demostracions pr&agrave;ctiques, visites t&egrave;cniques i casos implementats. No es tracta de parlar de tecnologia, sin&oacute; de veure-la aplicada en entorns reals.Qu&egrave; sabem?Que la digitalitzaci&oacute; ja est&agrave; penetrant totes les baules de la cadena de valor: viticultura, enologia, comercialitzaci&oacute; i enoturisme. I que el repte no &eacute;s adoptar tecnologia, sin&oacute; integrar-la amb criteri i retorn mesurable.Amb dades:	Cinquena edici&oacute; celebrada.	Tres jornades t&egrave;cniques.	Participaci&oacute; transversal de tota la cadena de valor del vi.	Finan&ccedil;ament de Retech dins el Pla de Recuperaci&oacute;, Transformaci&oacute; i Resili&egrave;ncia - NextGenerationEU, amb suport de la Generalitat de Catalunya.Al detall:Les aplicacions presentades inclouen predicci&oacute; agron&ograve;mica, optimitzaci&oacute; de recursos h&iacute;drics, simulaci&oacute; de processos productius, tra&ccedil;abilitat avan&ccedil;ada, tokenitzaci&oacute; i an&agrave;lisi avan&ccedil;ada de mercats.La gran conclusi&oacute; 2026 &eacute;s estructural: la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial ja no &eacute;s una promesa. &eacute;s una infraestructura invisible que, ben integrada, redefineix la manera de produir, comunicar i vendre vi.A partir d&rsquo;ara:La clau ser&agrave; escalar les solucions, mesurar-ne l&rsquo;impacte econ&ograve;mic i assegurar que la transformaci&oacute; digital sigui accessible tamb&eacute; per a petits i mitjans cellers.Per &uacute;ltim:La Wine Innovation Week consolida un espai de trobada i transfer&egrave;ncia de coneixement que refor&ccedil;a la cohesi&oacute; de l&rsquo;ecosistema vitivin&iacute;cola catal&agrave;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9355-la-wine-innovation-week-2026-consolida-la-intelligencia-artificial-com-a-palanca-estructural-del-vi-catala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9355-la-wine-innovation-week-2026-consolida-la-intelligencia-artificial-com-a-palanca-estructural-del-vi-catala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202603/1200_1772385847image_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Relleu a La Guia de Vins de Catalunya per obrir una nova etapa</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 27 Jan 2026 09:22:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Els editors fins aquest 2026 de La Guia de Vins de Catalunya, Jordi Alcover i S&iacute;lvia Naranjo, cedeixen el relleu al capdavant de la publicaci&oacute;.Els creadors de La Guia han arribat a un acord amb Wine Palace per a la nova estructura de propietat de l&rsquo;&uacute;nica guia independent i de refer&egrave;ncia del vi catal&agrave;, coincidint amb les 18 edicions, amb la voluntat de donar-li un &ldquo;nou impuls&rdquo; i obrir una nova fase de creixement i projecci&oacute;. &ldquo;Creiem fermament que &eacute;s un actiu important per al sector i que, amb les 18 edicions de la majoria d&rsquo;edat, ha arribat el moment de deixar-la anar&rdquo;, han indicat Alcover i Naranjo.Context:Consideren que, amb el relleu, La Guia t&eacute; l&rsquo;oportunitat de formar part i esdevenir un actiu important en la distribuci&oacute; i comercialitzaci&oacute; dels vins catalans. Wine Palace assumeix, doncs, la titularitat de La Guia, que tindr&agrave; un funcionament aut&ograve;nom, orientat a preservar per davant de totla seva independ&egrave;ncia i credibilitat.Per qu&egrave; &eacute;s important?Alcover i Naranjo han destacat que La Guia de Vins de Catalunya ha fet al llarg de 18 anys una aportaci&oacute; determinant per a la consolidaci&oacute; del prestigi del concepte &ldquo;vi catal&agrave;&rdquo;, desconegut ara fa dues d&egrave;cades.Un proc&eacute;s fonamentat en la defensa de la recuperaci&oacute; de varietats tradicionals davant de varietats foranes; en la recuperaci&oacute; de la identitat hist&ograve;rica del vi catal&agrave;; en la den&uacute;ncia del buidatge de contingut del concepte &lsquo;denominaci&oacute; d&rsquo;origen&rsquo; i en la difusi&oacute; de les seves mancances davant els consumidors, amb impacte en la identitat i qualitat dels vins catalans; en la promoci&oacute; i visibilitzaci&oacute; de vins de produccions singulars i escasses, impulsant-los a l&rsquo;avantguarda del vi catal&agrave;, o en la den&uacute;ncia ferma del frau en els circuits de certificaci&oacute; del ra&iuml;m, entre altres.A partir d&rsquo;ara?Amb el relleu al capdavant de La Guia, els creadors i impulsors de la publicaci&oacute; anuncien, a m&eacute;s, que faran &ldquo;una passa m&eacute;s en el comprom&iacute;s insubornable amb la terra, els viticultors i el vi catal&agrave;&rdquo;. Aix&iacute;, davant el context innegable d&rsquo;emerg&egrave;ncia clim&agrave;tica, amb conseq&uuml;&egrave;ncies greus per al m&oacute;n del vi en l&rsquo;&uacute;ltim i llarg per&iacute;ode de sequera extrema, Jordi Alcover i S&iacute;lvia Naranjo obren nova etapa emprenedora &ldquo;al servei del sector&rdquo;, per&ograve; ara dirigit a un altre dels elements essencials i insubstitu&iuml;bles per a la seva continu&iuml;tat: l&rsquo;aigua.El nou projecte es dirigeix a la comercialitzaci&oacute; de generadors industrials d&rsquo;aigua atmosf&egrave;rica a partir de tecnologies ecol&ograve;giques d&rsquo;avantguarda al servei de les necessitats de la terra i el vi catal&agrave;. El nou projecte el donaran a con&egrave;ixer al sector de forma progressiva a partir de la Barcelona Wine Week del 2, 3, i 4 de febrer, a la Fira de Barcelona.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9303-relleu-a-la-guia-de-vins-de-catalunya-per-obrir-una-nova-etapa</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9303-relleu-a-la-guia-de-vins-de-catalunya-per-obrir-una-nova-etapa</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202601/1200_1769502621Jordi_Alcover_i_Slvia_Naranjo_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Wine Innovation Week 2026 torna amb la intel·ligència artificial com a eix central d'innovació</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 20 Jan 2026 16:08:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[ La cinquena edici&oacute; de la Wine Innovation Week (WIW) consolida l&rsquo;esdeveniment com el gran punt de trobada del sector per entendre com la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial, la digitalitzaci&oacute; i les noves tecnologies estan transformant la vinya, el celler i la relaci&oacute; amb el consumidor.	Dates: 24-26 de febrer de 2026	Lloc: Vilafranca del Pened&egrave;s i diverses seus	Impulsor: INNOVIQu&egrave; sabem?	3 jornades tem&agrave;tiques (viticultura, enologia i comunicaci&oacute;/enoturisme).	Enfocament pr&agrave;ctic: del cep al consumidor final.	Dinar networking al final de cada jornada.	Antecedents s&ograve;lids: m&eacute;s de 300 assistents i prop de 50 activitats a l&rsquo;edici&oacute; anterior.Les jornades, al detall	24 de febrer | ViticulturaSeu: Celler Avgvstvs ForvmIA, rob&ograve;tica, sensoritzaci&oacute; i agricultura de precisi&oacute; aplicades a la gesti&oacute; de la vinya: optimitzaci&oacute; de processos, gesti&oacute; h&iacute;drica, sostenibilitat i decisions predictives basades en dades.	25 de febrer | EnologiaSeus: Recaredo i La Fassina (una tercera ubicaci&oacute; pendent)IA a l&rsquo;elaboraci&oacute;, monitoritzaci&oacute; avan&ccedil;ada, robotitzaci&oacute;, control de qualitat, tra&ccedil;abilitat i nous models de producci&oacute; i consum.	26 de febrer | Comunicaci&oacute; i EnoturismeSeu: pendent de confirmarM&agrave;rqueting, dades i creativitat per refor&ccedil;ar el relat de marca, personalitzar l&rsquo;enoturisme i crear comunitats al voltant del vi.Per qu&egrave; &eacute;s important?	Anticipa tend&egrave;ncies clau del sector.	Connecta tecnologia, territori i cadena de valor.	Facilita sinergies entre cellers, empreses tecnol&ograve;giques, recerca i comunicaci&oacute;.A qui s&rsquo;adre&ccedil;a:Productors, responsables de vinya i en&ograve;legs; professionals de comunicaci&oacute;, m&agrave;rqueting i enoturisme; empreses tecnol&ograve;giques i emprenedors; universitats i centres de recerca.Inscripcions:	1 dia: 20 &euro;	2 dies: 30 &euro;	3 dies: 40 &euro;Descomptes: socis d&rsquo;INNOVI (&minus;50%); participants en projectes INNOVI i estudiants (&minus;25%).]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9294-la-wine-innovation-week-2026-torna-amb-la-intelligencia-artificial-com-a-eix-central-dinnovacio</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9294-la-wine-innovation-week-2026-torna-amb-la-intelligencia-artificial-com-a-eix-central-dinnovacio</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202601/1200_1768922695innovi_4_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Beca d'excel·lència en sommelieria de Fundació Família Torres en col·laboració amb el CETT-UB</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 20 Jan 2026 15:22:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[La beca cobreix el 100% del cost del programa i s&rsquo;emmarca en el nou acord de col&middot;laboraci&oacute; entre la Fundaci&oacute; i el CETT-UB, signat fa un any, amb l&rsquo;objectiu de refor&ccedil;ar la formaci&oacute; especialitzada en sommelieria i enoturisme i donar suport al talent emergent del sector.Qu&egrave; sabem?	La beca s&rsquo;atorga a estudiants del Diploma Superior Universitari en Sommelieria del CETT-UB.	Inclou visita formativa al celler familiar del Pened&egrave;s.	Cessi&oacute; de vins per a tastos acad&egrave;mics al CETT-UB.	Fins a tres masterclass de viticultura, enologia i sostenibilitat impartides per professionals de Fam&iacute;lia Torres.L&rsquo;acte:El lliurament es va celebrar el 8 de gener al Centre de Visites de Fam&iacute;lia Torres, a Pacs del Pened&egrave;s. La distinci&oacute; va ser atorgada per Mireia Torres, presidenta de la Fundaci&oacute;, amb la pres&egrave;ncia de Maria Abellanet, presidenta del CETT; Elisabet Ferrer, directora general del CETT; i Nat&agrave;lia Roig, coordinadora dels Cursos d&rsquo;Extensi&oacute; Universit&agrave;ria de Gastronomia. Foto: Camila SIlvaQu&egrave; diuen?	Mireia Torres: &ldquo;Volem donar suport al jovent que comparteix la nostra passi&oacute; pel vi i l&rsquo;enoturisme i premiar l&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia, enfortint el vincle entre celler, territori i gastronomia.&rdquo;	Maria Abellanet: &ldquo;La col&middot;laboraci&oacute; amb la Fundaci&oacute; Fam&iacute;lia Torres ens permet impulsar el talent jove amb una formaci&oacute; d&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia, arrelada al territori i orientada al futur del sector.&rdquo;En profunditat	La Fundaci&oacute; Fam&iacute;lia Torres, creada el 1986, ha impulsat m&eacute;s de 400 projectes de cooperaci&oacute; a 12 pa&iuml;sos i &eacute;s presidida per Mireia Torres.	El CETT, centre adscrit a la Universitat de Barcelona, acumula 56 anys de traject&ograve;ria i m&eacute;s de 22.000 persones formades, integrant formaci&oacute; universit&agrave;ria, hotel universitari i resid&egrave;ncia d&rsquo;estudiants al Campus CETT.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9293-beca-dexcellencia-en-sommelieria-de-fundacio-familia-torres-en-collaboracio-amb-el-cettub</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9293-beca-dexcellencia-en-sommelieria-de-fundacio-familia-torres-en-collaboracio-amb-el-cettub</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201905/1200_1558330108image1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Concurs Millor Sommelier de Catalunya 2026 torna al Fòrum Gastronòmic Girona</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 09 Jan 2026 11:27:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El Concurs Millor Sommelier de Catalunya 2026 se celebrar&agrave; dilluns 9 de febrer en el marc del F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona, que tornar&agrave; a acollir una de les competicions professionals m&eacute;s rellevants del sector del vi i la restauraci&oacute; catalana.Context:L&rsquo;Associaci&oacute; Catalana de Sommeliers (ACS) organitza anualment aquest concurs, que es fa de manera rotativa en diferents demarcacions. L&rsquo;edici&oacute; 2026 torna al F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona, un espai de refer&egrave;ncia per al sector gastron&ograve;mic i de la restauraci&oacute;, amb sessions de competici&oacute; al mat&iacute; i a la tarda.Qu&egrave; sabem?La competici&oacute; es desenvolupar&agrave; en dues fases: la semifinal, al mat&iacute; a partir de les 10.00 hores i la final a partir de les 16.00 hores, oberta al p&uacute;blic i als professionals assistents.Qu&egrave; diuen? La presidenta de l&rsquo;ACS, Anna Vicens, ha destacat que el concurs &ldquo;torna al F&ograve;rum Gastron&ograve;mic, un esdeveniment que &eacute;s punt de trobada del sector de la restauraci&oacute; i la gastronomia catalana&rdquo;. Per la seva banda, el director del F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona, Albert Labastida, ha remarcat la voluntat de &ldquo;posicionar Girona com a referent de la gastronomia catalana acollint esdeveniments professionals del m&eacute;s alt nivell&rdquo;.F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona 2026:El F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona celebrar&agrave; la seva dotzena edici&oacute; del 9 a l&rsquo;11 de febrer de 2026 al Palau de Fires i a la zona de la Devesa. El certamen, de refer&egrave;ncia per als professionals de la cuina i la restauraci&oacute;, va comptar el 2025 amb la participaci&oacute; de 150 ponents i 180 expositors, una xifra superior a la de l&rsquo;any anterior.Per acabar:El retorn del Concurs Millor Sommelier de Catalunya al F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona refor&ccedil;a el paper del certamen com a espai clau de talent, formaci&oacute; i prestigi professional dins del sector del vi i la gastronomia catalana.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9281-el-concurs-millor-sommelier-de-catalunya-2026-torna-al-forum-gastronomic-girona</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9281-el-concurs-millor-sommelier-de-catalunya-2026-torna-al-forum-gastronomic-girona</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202502/1200_1738644155Cyril_Vermuelen_ServeiRafaGImena.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vídeo! Fòrmules per eliminar les taques de vi negre fàcilment</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 09 Jan 2026 07:10:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Actualitzat el 11/01/2026Despr&eacute;s de festes, &agrave;pats familiars i llargues sobretaules, les taques de vi a la roba i a les estovalles tornen a ser un cl&agrave;ssic. Un petit descuit, una copa massa plena o un cop mal donat i el vi acaba all&agrave; on no toca. Si &eacute;s vi blanc, el problema sol ser menor, per&ograve; quan es tracta de vi negre, la taca pot semblar definitiva. Tot i aix&ograve;, hi ha alguns truquets senzills que poden ajudar-te a eliminar-les amb &egrave;xit.Treure la taca de vi amb sal, llet o vi blancSi has tacat les estovalles, tenim tres opcions senzilles: sal, llet i vi blanc. La primera, posar-hi sal despr&eacute;s d&#39;absorvir el vi tant com es pugui amb paper de cuina. La sal xuclar&agrave; el vi i, un cop seca i retirada, desapareixer&agrave; completament la taca.El segon truc &eacute;s posar la part d&#39;estovalles tacada en un recipient amb llet bullent: la taca anir&agrave; desapareixent poc a poc. Finalment, netejar la taca de vi negre amb vi blanc: no s&#39;ha de fregar la tela, el vi negre es diluir&agrave; tot sol en el vi blanc. Detergent i vinagre o aigua oxigenadaSi la taca &eacute;s a la roba, hem d&#39;optar per unes altres f&ograve;rmules. La primera &eacute;s barrejar detergent i vinagre blanc: primer es cobreix la taca amb el vinagre i despr&eacute;s es frega amb el detergent i la taca desapareix.Una altra opci&oacute; &eacute;s utilitzar aigua oxigenada i detergent l&iacute;quid: la barreja absorcir&agrave; la taca i despr&eacute;s nom&eacute;s has de posar la pe&ccedil;a de roba a la rentadora. La roba blanca accepta tamb&eacute; el lleixiu, tot i que aquesta ha de ser l&#39;&uacute;ltima opci&oacute;.Per &uacute;ltim, us deixem una altra manera de treure les taques, amb tot el proc&eacute;s gravat en v&iacute;deo:https://www.youtube.com/watch?v=1KXScPft1xg5 passos per treure b&eacute; la taca de vi negre:Abans decomen&ccedil;ar el proc&eacute;s feu-vos amb un drap de cot&oacute; net i de color blanc, un bol, sal, una goma el&agrave;stica i aigua bullint.1. Primer de tot passeu el drap humit per absorvir l&rsquo;exc&eacute;s de vi, suaument. Alerta! Si fregueu massa fort fixareu la taca.2. Tenseu la camisa, les estovalles o qualsevol pe&ccedil;a de roba que hagueu tacat. Poseu-la sobre el bol i subjecteu-la amb la goma.3. Escampeu una quantitat generosa de sal per sobre la taca. Ara cal que ho deixeu reposar com a m&iacute;nim cinc minuts, just per permetre que la sal absorveixi el l&iacute;quid.Recordeu! com m&eacute;s aviat apliqueu la sal, m&eacute;s f&agrave;cil ser&agrave; treure la taca!4. Passats aquests minuts afegiu lentament i amb molta cura l&rsquo;aigua bullint, des d&rsquo;una al&ccedil;ada d&#39;uns 20 cent&iacute;metres. Fer-ho des d&rsquo;aquesta dist&agrave;ncia li d&oacute;na la for&ccedil;a suficient per eliminar la taca.5. Ja a ho teniu! Ara ja nom&eacute;s cal que poseu la pe&ccedil;a de roba a la rentadora amb un programa d&rsquo;aigua calenta.Per acabar: un &uacute;ltim consell: no poseu la roba a l&#39;assecadora fins que la taca se&rsquo;n vagi del tot, perqu&egrave; l&rsquo;escalfor podria fer que es torn&eacute;s a fixar la taca.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/7272-video-formules-per-eliminar-les-taques-de-vi-negre-facilment</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/7272-video-formules-per-eliminar-les-taques-de-vi-negre-facilment</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202307/1200_1690446075waterproof-ga70ad8cb2_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Quins vins blancs podem guardar? 6 factors a tenir en compte</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 07 Jan 2026 06:30:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Entendre quins vins blancs es poden guardar evita errors habituals i ajusta expectatives. Molts blancs estan pensats per al consum immediat i no milloren amb el temps; guardar-los nom&eacute;s en destaca la p&egrave;rdua de fruita i frescor. En canvi, identificar els blancs amb potencial de guarda permet descobrir una altra dimensi&oacute; del vi: m&eacute;s complexitat arom&agrave;tica, textures m&eacute;s profundes i una expressi&oacute; del territori que sovint no apareix en joventut. No &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de preu ni de prestigi, sin&oacute; de criteri t&egrave;cnic i d&rsquo;equilibri.1. AcidesaL&rsquo;acidesa &eacute;s el factor m&eacute;s determinant en la capacitat de guarda d&rsquo;un vi blanc. Actua com a columna vertebral del vi i com a conservant natural, mantenint la tensi&oacute; i retardant l&rsquo;oxidaci&oacute;. Sense una acidesa suficient, el vi perd definici&oacute; r&agrave;pidament, encara que tingui fusta o alcohol. Els blancs que envelleixen b&eacute; no necess&agrave;riament s&oacute;n agressius en acidesa, per&ograve; s&iacute; precisos i vius.2. Estructura i extracteLa longevitat no dep&egrave;n del grau alcoh&ograve;lic, sin&oacute; de la mat&egrave;ria. Un blanc amb estructura t&eacute; densitat, volum i persist&egrave;ncia, sovint derivades de rendiments baixos, contacte amb les pells o crian&ccedil;a sobre lies. Aquesta mat&egrave;ria &eacute;s la que permet que el vi evolucioni sense desfer-se amb el pas dels anys. Els blancs excessivament lleugers o prims tendeixen a caure abans. Foto: Quico Ortega3. Varietat de ra&iuml;mLa varietat condiciona fortament el potencial de guarda. Algunes tenen pell m&eacute;s gruixuda, acidesa natural elevada o una capacitat superior per expressar-se amb el temps. Aix&ograve; no vol dir que una varietat &ldquo;no pensada&rdquo; per a la guarda no pugui envellir, per&ograve; s&iacute; que parteix amb menys avantatge. La varietat no ho explica tot, per&ograve; marca el punt de sortida.4. Elaboraci&oacute;La manera com s&rsquo;ha elaborat el vi &eacute;s clau per entendre com evolucionar&agrave;. Crian&ccedil;a amb mares fines, treball del temps, oxidacions controlades o una crian&ccedil;a en fusta ben integrada poden aportar estabilitat i capacitat d&rsquo;envelliment. La fusta, per si sola, no garanteix guarda; el que compta &eacute;s l&rsquo;equilibri entre tensi&oacute;, mat&egrave;ria i precisi&oacute; t&egrave;cnica.5. Alcohol i equilibri globalL&rsquo;alcohol pot ajudar a donar estructura, per&ograve; no substitueix ni l&rsquo;acidesa ni l&rsquo;equilibri. Un blanc amb molt grau alcoh&ograve;lic i poca frescor envelleix malament i perd definici&oacute; amb rapidesa. Els blancs que es guarden b&eacute; solen destacar per l&rsquo;harmonia entre alcohol, acidesa, volum i final de boca, no per cap element a&iuml;llat. Foto: pexels6. Anyada i origenEl context clim&agrave;tic de l&rsquo;anyada i el lloc d&rsquo;on prov&eacute; el vi s&oacute;n determinants. Anyades m&eacute;s fresques solen afavorir blancs amb m&eacute;s tensi&oacute; i capacitat de guarda. Zones amb altitud, s&ograve;ls pobres o contrast t&egrave;rmic entre dia i nit generen vins amb acidesa natural i estructura m&eacute;s s&ograve;lida. El temps i el territori deixen una empremta directa en la longevitat del vi.A la pr&agrave;ctica: pistes r&agrave;pides per al consumidorUn vi blanc amb potencial de guarda sovint:	No sol ser explosiu arom&agrave;ticament quan &eacute;s jove.	T&eacute; boca ampla i amb textura i volum.	Millora amb oxigen (copa gran, decantaci&oacute;).	Sovint &ldquo;sembla tancat&rdquo; al principi. Foto: PixabayTot i aix&ograve;: Guardar blancs no &eacute;s obligatori ni millor per defecte. Molts estan pensats per al gaudi immediat i compleixen perfectament la seva funci&oacute;. El problema sovint no &eacute;s beure&rsquo;ls joves, sin&oacute; guardar els que no toca.Per acabar:La pregunta clau no &eacute;s &ldquo;aquest blanc &eacute;s bo?&rdquo;, sin&oacute;:&ldquo;Aquest blanc t&eacute; acidesa, estructura i equilibri per aguantar el temps?&rdquo;Quan la resposta &eacute;s s&iacute;, el pas dels anys pot convertir-lo en un vi radicalment diferent i sovint molt m&eacute;s interessant.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9278-quins-vins-blancs-podem-guardar-6-factors-a-tenir-en-compte</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9278-quins-vins-blancs-podem-guardar-6-factors-a-tenir-en-compte</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202205/1200_1652337759white-2559865_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Guia bàsica per gaudir millor dels vins catalans: 10 idees clau</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 06 Jan 2026 08:20:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[1. Entendre el vi &eacute;s la millor porta al plaerInvertir una mica de temps en aprendre conceptes b&agrave;sics del vi &mdash;com llegir una etiqueta, entendre qu&egrave; aporta l&rsquo;acidesa o identificar aromes&mdash; fa que l&rsquo;experi&egrave;ncia sigui molt m&eacute;s rica. El coneixement no complica el vi: el fa m&eacute;s interessant. Com m&eacute;s en saps, m&eacute;s matisos detectes i m&eacute;s personal esdev&eacute; cada tast.2. El llevataps &eacute;s l&rsquo;heroi an&ograve;nim de cada ampollaNo cal un llevataps sofisticat ni car. Un model senzill, ben constru&iuml;t i de dues palanques &eacute;s fiable, durador i pr&agrave;ctic. Escollir-ne un de bo evita taps trencats, esfor&ccedil;os innecessaris i situacions inc&ograve;modes just abans de servir el vi. Foto: CETT3. La copa importa (i molt!)La copa no &eacute;s un simple recipient. La seva forma condiciona l&rsquo;expressi&oacute; arom&agrave;tica i la percepci&oacute; del vi en boca. Una bona copa permet que el vi respiri, concentra els aromes i millora notablement l&rsquo;experi&egrave;ncia, fins i tot amb vins senzills.4. Olorar abans de servir &eacute;s un bon h&agrave;bitAbans de beure, apropa la copa al nas. &Eacute;s un gest simple que ajuda a anticipar el que vindr&agrave; despr&eacute;s: fruita, flors, esp&egrave;cies o notes minerals. Aquest exercici educa la mem&ograve;ria olfactiva i et permet recon&egrave;ixer millor els estils i les varietats.5. Alguns vins blancs milloren amb el tempsNo tots els blancs estan pensats per consumir-se joves. Aquells amb bona acidesa, estructura i crian&ccedil;a poden evolucionar positivament amb els anys, guanyant complexitat i profunditat. Informar-se sobre el potencial de guarda pot donar grans sorpreses. Si voleu guardar vins, aqu&iacute; us expliquem com fer-ho!.6. Les botigues especialitzades s&oacute;n grans aliadesQuan no tens clar quin vi triar, una botiga especialitzada &eacute;s el millor punt de partida. L&rsquo;assessorament personalitzat permet descobrir vins ajustats al teu gust, al pressupost i a l&rsquo;ocasi&oacute;, sovint fora dels circuits m&eacute;s comercials.Foto: Pixabay7. El maridatge t&eacute; regles &uacute;tils (tot i no ser una ci&egrave;ncia exacta)No hi ha combinacions prohibides, per&ograve; s&iacute; criteris que ajuden: equilibrar intensitats, respectar l&rsquo;acidesa dels plats, tenir en compte el sucre i la textura. Aquests principis funcionen com una br&uacute;ixola per encertar m&eacute;s sovint.8. Els formats grans s&oacute;n ideals per compartirLes ampolles grans, com els m&agrave;gnums, no nom&eacute;s s&oacute;n m&eacute;s espectaculars: el vi hi evoluciona de manera m&eacute;s lenta i equilibrada. S&oacute;n especialment recomanables per a celebracions i &agrave;pats compartits, tant per qualitat com per impacte.9. La temperatura del vi &eacute;s clauServir el vi a la temperatura adequada marca la difer&egrave;ncia. Els negres massa calents poden semblar alcoh&ograve;lics i pesants; lleugerament refrescats guanyen equilibri i expressi&oacute;. La temperatura pot millorar &mdash;o empitjorar&mdash; qualsevol vi. Aqu&iacute; teniu una guia pr&agrave;ctica i &uacute;til per saber a quines temperatures hem de servir cada tipus de vins.10. Prioritzar vins de proximitat t&eacute; sentitEscollir vins del territori no &eacute;s nom&eacute;s una decisi&oacute; gastron&ograve;mica: &eacute;s una manera de donar suport al paisatge, als productors i a la cultura vitivin&iacute;cola local. A Catalunya hi ha onze denominacions d&rsquo;origen vitivin&iacute;coles, a m&eacute;s de la DO Cava &mdash;de car&agrave;cter supraauton&ograve;mic&mdash; i altres segells de qualitat com Corpinnat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9277-guia-basica-per-entendre-millor-els-vins-catalans-10-idees-clau</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9277-guia-basica-per-entendre-millor-els-vins-catalans-10-idees-clau</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202506/1200_1750996591cmb_3_(2).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Del tast a la reflexió: noves lectures de vi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 04 Dec 2025 11:38:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El m&oacute;n editorial amplia els t&iacute;tols que apropen i analitzen el m&oacute;n del vi i miren de fer comprendre el moment actual que viu; tamb&eacute; la vitalitat i efervesc&egrave;ncia que caracteritza Catalunya.Ramon Roset &eacute;s llicenciat en Ci&egrave;ncies F&iacute;siques i M&agrave;ster en Administraci&oacute; i Direcci&oacute; d&rsquo;Empreses, per&ograve; en els &uacute;ltims anys la ci&egrave;ncia que m&eacute;s li ha interessat &eacute;s l&rsquo;enol&ograve;gica. Com a bon gastr&ograve;nom i sommelier que &eacute;s, ha tingut arguments de sobres per escriure &ldquo;Tastar sense complexos. Guia per gaudir del vi&rdquo;, l&rsquo;&uacute;ltim t&iacute;tol de la col&middot;lecci&oacute; Envinats de Vibop, el n&uacute;mero 30. L&rsquo;editorial que dirigeix la periodista cultural i vin&iacute;cola, Montse Serra, assoleix una xifra gens envejable que demostra la solidesa del projecte editorial per&ograve; tamb&eacute; la seva necessitat; creuant el vi amb l&rsquo;art i la creaci&oacute; des de l&rsquo;antiguitat fins la contemporane&iuml;tat.El llibre escrit per Ramon Roset, actual director dels Premis Vinari i redactor de Vadevi.cat, &eacute;s una guia divulgativa per a tothom que vulgui iniciar-se en el tast de vins. Hi ha rigor sense complicacions. &ldquo;El lector hi trobar&agrave; un llenguatge planer, eines que l&rsquo;acompanyaran en el tast, els passos per abordar-lo. Li aclarim dubtes amb la intenci&oacute; d&rsquo;acostar aquesta pr&agrave;ctica, trencant tots els murs que hi ha al seu voltant&rdquo;, avan&ccedil;a Roset. Est&agrave; clar que el vi ha de fugir d&rsquo;esnobismes i sofisticacions si vol continuar pervivint i estant al centre de les nostres vides. Vibop, que sempre llegeix el moment o s&rsquo;hi anticipa, proposa un viatge &ldquo;per paisatges, hist&ograve;ries, persones i emocions&rdquo; a trav&eacute;s l&rsquo;autor. Com escriu al cap&iacute;tol introductori: &ldquo;Quan destapem una ampolla obrim un m&oacute;n. Dins una copa hi trobem el ra&iuml;m, el terrer, el clima, les mans que han cuidat la vinya i el car&agrave;cter de l&rsquo;elaborador. Cada vi &eacute;s un petit relat fet de natura, temps i esfor&ccedil;&rdquo;.&ldquo;Fins que vaig rec&oacute;rrer els cellers de Gredos, Ribeira Sacra, Rioja, Catalu&ntilde;a, Pa&iacute;s Basc, Xer&egrave;s i vaig tastar vins amb viticultors que parlen del s&ograve;l com si fos una religi&oacute;, no vaig entendre la veritat. Espanya no era un gegant adormit, sin&oacute; un pa&iacute;s que ha anat perfeccionant amb discreci&oacute; sense que els dem&eacute;s ens n&rsquo;adon&eacute;ssim. Aquests s&oacute;n uns vins refinats per atraure als cr&iacute;tics nord-americans ni seguir les tend&egrave;ncies. Son aut&egrave;ntics, vius i inequ&iacute;vocament espanyols; i per aix&ograve; son molt millors&rdquo;. L&rsquo;editor de la revista Noble Rot, el londinenc Dan Keeling, escriu aquesta reflexi&oacute; en un article publicat a El Pa&iacute;s, coincidint amb la publicaci&oacute; del seu llibre &ldquo;&iquest;Qui&eacute;n teme a Roman&eacute;e-Conti?&rdquo;, que l&rsquo;editorial Cinco Tintas li ha tradu&iuml;t a l&rsquo;espanyol.Sense convencionalismes, amb ironia i una perspectiva anal&iacute;tica clarament anglosaxona, s&rsquo;endinsa en l&rsquo;exploraci&oacute; dels grans vins del m&oacute;n advertint que &ldquo;com m&eacute;s aprofundeixes en aquest trencaclosques vin&iacute;cola, m&eacute;s acceptes l&rsquo;abs&egrave;ncia de certeses, justament com passa amb la vida&rdquo;. Keeling homenatja &ldquo;els vins vius i les persones que els fan possible amb una narrativa apassionada i accessible&rdquo;, apunta l&rsquo;editorial. L&iacute;nies plenes de set d&rsquo;emocions, amb imatges que tamb&eacute; parlen, del fot&ograve;graf Benjamin McMahon. El llibre s&rsquo;atura al Priorat en un cap&iacute;tol que porta per t&iacute;tol &ldquo;Ll&eacute;valo al l&iacute;mite&rdquo;. La reflexi&oacute; amb qu&egrave; l&rsquo;enceta, fa venir ganes de m&eacute;s, de molt m&eacute;s: &ldquo;Si alguna cosa he apr&egrave;s a les vinyes que he visitat els &uacute;ltims deu anys &eacute;s que a tot arreu s&rsquo;amaga una hist&ograve;ria i en aquesta regi&oacute; (el Priorat) hi ha un abisme del tamany del Grand Canyon entre els vins elegants que m&rsquo;encanten i les bombes alcoh&ograve;liques sobreexcitades que, decididament, no m&rsquo;agraden&rdquo;. Podeu imaginar en quin grup inclou, i narra, elaboradors com Sara P&eacute;rez, Ester Nin, Dominik Huber, Ricard Rofes i &Aacute;lvaro Palacios.Cosset&agrave;nia continua ampliant el seu fons amb llibres que versen sobre vins. Les dues &uacute;ltimes novetats giren al voltant dels brisats i del maridatge. El periodista i fot&ograve;graf Marc Picanyol ha escrit &ldquo;Amb pells&rdquo;, un llibre que recull un ampli ventall de vins brisats que es fan a Catalunya, un tipus d&rsquo;elaboraci&oacute; vell que ha guanyat pres&egrave;ncia en els &uacute;ltims anys. Si abans era m&eacute;s aviat per tradici&oacute;, avui el rescat &eacute;s m&eacute;s aviat per creativitat enol&ograve;gica: &ldquo;Una de les caracter&iacute;stiques m&eacute;s destacades dels vins d&rsquo;aquesta guia &eacute;s la no utilitzaci&oacute; de sulfits en la majoria de casos, sin&oacute; que s&rsquo;han de fer servir llevats naturals&rdquo;, escriu l&rsquo;editorial, fent una clucada d&rsquo;ulls al moviment del vi natural. Picanyol defensa la riquesa i diversitat d&rsquo;uns vins que avui estan estesos de nord a sud del pa&iacute;s i de mar a muntanya. En total, inclou 137 cellers que elaboren un o m&eacute;s vins brisats, &eacute;s a dir, macerats amb les pells durant dies, setmanes o mesos. L&rsquo;autor deixa clar al pr&ograve;leg que &ldquo;a la gran majoria de terres que he trepitjat m&rsquo;han dit que feien brisats per reivindicar el llegat dels nostres avis i besavis, encara que, com apuntaven ells, probablement no sabien que feien vins brisats&rdquo;. Tamb&eacute; aclareix d&rsquo;entrada que els conceptes brisat i orange no s&oacute;n sin&ograve;nims: &ldquo;Tots els organe s&rsquo;elaboren amb pells, per&ograve; hi ha brisats de molts colors diferents&rdquo;.Quant a maridatges, Gessam&iacute; Caram&eacute;s i Javier Campo, cuinera i sommelier ebrencs, han publicat a quatre mans i amb molta sensibilitat i expertesa gastron&ograve;micca &ldquo;Catalunya a la copa i al plat&rdquo;, un llibre de receptes harmonitzades amb un repertori atrevit de vins catalans, per&ograve; no nom&eacute;s. Caram&eacute;s i Campo ressegueixen productes, receptes i harmonies a les diferents regions de Catalunya; 63 plats i 126 vins, en concret. Ambd&oacute;s ressalten al pr&ograve;leg: &ldquo;No necessitem plats sofisticats ni vins car&iacute;ssims. Aqu&iacute; n&rsquo;hi ha per a totes les butxaques.Ens ho podem passar molt b&eacute; amb coses senzilles. En un restaurant, en un bar o a casa en fam&iacute;lia i amb amics. Amb receptes molt f&agrave;cils d&rsquo;elaborar i amb productes que podem trobar als nostres mercats cada dia. Recordem que, amb la nostra horta, la nostra costa, la nostra muntanya, la nostra agricultura, la nostra ramaderia i mil coses nostres m&eacute;s, tenim un dels millors rebosts del planeta&rdquo;. Entre les moltes propostes culin&agrave;ries compartides, a les comarques de Tarragona hi ha una truita de patata de Prades i pop en el seu suc de romesquet mariner amb un trepat del celler Cara Nord o, l&rsquo;alternativa, una manzanilla de La Pastora. I, a l&rsquo;Ebre, les ostres rissades del Delta a la planxa amb llet de tigre de musclo amb la garnatxa blanca Benufet d&rsquo;Her&egrave;ncia Alt&eacute;s o, si es vol un contrast, amb el malbec El Enemigo d&rsquo;Argentina. Per a gustos, l&rsquo;imaginari inacabable de Javier Campo.L&rsquo;oferta liter&agrave;ria vinculada amb el vi tampoc para de cr&eacute;ixer a Planeta Gastro. Una de les &uacute;ltimes novetats &eacute;s la traducci&oacute; a l&rsquo;espanyol de l&rsquo;obra de la cr&iacute;tica brit&agrave;nica, Jancis Robinson, Experto en vino en 24 horas. El llibre parteix de la base que el vi &ldquo;&eacute;s la beguda m&eacute;s deliciosa, estimulant, variant i exasperadament complida del m&oacute;n. T&rsquo;alegra i fa que els teus amics semblin m&eacute;s simp&agrave;tics i est&agrave; bon&iacute;ssim amb el menjar&rdquo;. Amb pr&ograve;leg del sommelier Ferran Centelles per a l&rsquo;edici&oacute; en castell&agrave;, el volum descriu els tipus i estils de vins, les varietats i les zones productores, per&ograve; tamb&eacute; fa pedagogia sobre la manera en qu&egrave; cal prendre&rsquo;ls o com valorar la relaci&oacute; qualitat-preu. Es tracta d&rsquo;un manual ple de did&agrave;ctica per aprendre de manera accelerada i f&agrave;cil tot l&rsquo;univers del vi.El que &eacute;s una obra tit&agrave;nica &eacute;s la de la tamb&eacute; cr&iacute;tica brit&agrave;nica Sarah Jane Evans, Master of Wine i col&middot;laboradora de Decanter. Publica en angl&egrave;s, de moment, el seu segon llibre sobre vins espanyols que porta per t&iacute;tol The wines of central and Southern Spain. From Catalunya to C&aacute;diz, editat per l&rsquo;Acad&eacute;mie du Vin Library. Ressalta d&rsquo;entrada que Catalunya necessitaria un llibre per a ella sola, i la presenta com una regi&oacute; de vins amb &ldquo;esperit franc i lliure&rdquo;. Tamb&eacute; puntualitza que les onze denominacions d&rsquo;origen no poden ser m&eacute;s diferents entre elles.Despr&eacute;s de repassar les varietats aut&ograve;ctones principals i entretenir-se llargament amb la Malvasia de Sitges -li dedica gaireb&eacute; tota una p&agrave;gina-, analitza regions, productors referents, projectes innovadors i moviments com el dels escumosos al Pened&egrave;s. Es pregunta si les diferents denominacions d&rsquo;origen i marques podrien unir-se i respon a trav&eacute;s d&rsquo;una afirmaci&oacute; d&rsquo;un col&middot;lega seu, el tamb&eacute; Master of Wine &Aacute;lvaro Ribalta: &ldquo;No passar&agrave; mentre nosaltres visquem&rdquo;. Dedica p&agrave;gines al &ldquo;nou perfil&rdquo; del Cava i no deixa d&rsquo;atendre la particularitat de cada regi&oacute; vitivin&iacute;cola catalana. A la DOQ Priorat, fa constar que el relleu generacional no &eacute;s f&agrave;cil per&ograve; sembla que hi funciona als hereus dels qui van fer la revoluci&oacute; dels closos al 89.En aquest sentit, tamb&eacute; ressalta el paper d&rsquo;una nova generaci&oacute; que ha comen&ccedil;at per compte propi com &eacute;s el cas de l&rsquo;en&ograve;loga Sandra Doix a Poboleda. Quant al repte de present i futur de la DOQ Priorat de caracteritzar el perfil dels vins de les 12 subzones, Sarah Jane Evans diu taxativa: &ldquo;It should be possible over the coming years. Perhaps it is the human, winemaker influence that makes the difference: possibly it will be easier to identify Escaladei from Ricard Rofes wines at Scala Dei. &Aacute;lvaro Palacios wines may make Gratallops easier to spot. Certainly, Bellmunt in southern Priorat, where it is lower and warmer, and more open to the Mediterranean, does have a subtly different style. Burgundy has had centuries to reveal its differences to blind tasters. Priorat needs time too&rdquo;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9252-del-tast-a-la-reflexio-noves-lectures-de-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9252-del-tast-a-la-reflexio-noves-lectures-de-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202512/1200_1764849696pexels-cottonbro_bona.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El "Millor centre educatiu" del vi de l'Estat és a Vilafranca del Penedès</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 17 Nov 2025 10:37:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Wine Aspects ha estat distingit com a &ldquo;Millor centre educatiu&rdquo; als prestigiosos International Wine Challenge (IWC) Industry Awards Espanya 2025, un reconeixement que situa l&rsquo;acad&egrave;mia com a referent estatal en formaci&oacute; especialitzada en angl&egrave;s i m&oacute;n del vi.Context:Els premis, lliurats a la Reial Casa de Correus de Madrid, celebren la professionalitzaci&oacute; del sector i posen el focus en agents clau com sommeliers, distribu&iuml;dors, educadors i promotors. Wine Aspects, fundat el 2009 per Andrew Ashurst a Vilafranca del Pened&egrave;s, &eacute;s la primera acad&egrave;mia d&rsquo;angl&egrave;s orientada exclusivament al sector vitivin&iacute;cola.Qu&egrave; sabem?	M&eacute;s de 15 anys formant professionals del vi en llengua anglesa.	Cursos orientats a millorar vocabulari, comunicaci&oacute; i coneixement t&egrave;cnic.	Partners que han acompanyat el projecte: Euroselecci&oacute;, Riedel, Fam&iacute;lia Torres, Segura Viudas, Outlook Wine, Excel Ib&eacute;rica, DO Pened&egrave;s, Xerigots, Gonz&aacute;lez Byass, ACS, AVC, ACE, Escola d&rsquo;Enoturisme de Catalunya i UManresa-FUB.	Wine Aspects ha creat un m&egrave;tode propi: Transversal Wine Method, pensat per refor&ccedil;ar compet&egrave;ncies i connectar millor amb el p&uacute;blic final.En profunditat:Andrew Ashurst subratlla que el premi &eacute;s &ldquo;un impuls per seguir ajudant el sector&rdquo;, i destaca la import&agrave;ncia de la millora cont&iacute;nua i el treball amb equip. L&rsquo;acad&egrave;mia &eacute;s avui un espai formatiu singular on el llenguatge i el vi es treballen de manera integrada: des del vocabulari t&egrave;cnic fins a l&rsquo;expressi&oacute; en tastos, visites, presentacions comercials o comunicaci&oacute; digital.M&eacute;s enll&agrave; de la distinci&oacute;, Ashurst reivindica el valor hum&agrave; de quinze anys de traject&ograve;ria: &ldquo;El m&eacute;s important s&oacute;n els vincles creats. El respecte mutu &eacute;s el gran motor del m&oacute;n del vi&rdquo;.Per acabar:El guard&oacute; dels IWC Industry Awards refor&ccedil;a la posici&oacute; de Wine Aspects com a eina imprescindible per a un sector cada vegada m&eacute;s globalitzat, on dominar l&rsquo;angl&egrave;s &eacute;s tamb&eacute; dominar el relat del vi.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9235-el-millor-centre-educatiu-segons-els-international-wine-challenge-es-de-vilafranca-del-penedes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9235-el-millor-centre-educatiu-segons-els-international-wine-challenge-es-de-vilafranca-del-penedes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202511/1200_1763372487wine_aspects.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>'Origen de la vinya i el vi a Catalunya', finalista mundial dels Gourmand World Awards</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 04 Nov 2025 08:00:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El llibre &lsquo;Origen de la vinya i el vi a Catalunya. Una perspectiva arqueol&ograve;gica i sociol&ograve;gica&rsquo;, signat per l&rsquo;arque&ograve;leg Dani L&oacute;pez i el soci&ograve;leg Llu&iacute;s Tolosa, ha estat escollit finalista mundial dels Gourmand World Awards, considerats els &ldquo;Oscars&rdquo; dels llibres de vins i gastronomia. Cada any hi competeixen m&eacute;s de 7.000 t&iacute;tols de m&eacute;s de 100 pa&iuml;sos.Context:L&rsquo;obra est&agrave; nominada en dues categories:	W3-1 Wine History, on competir&agrave; amb Le sentiment du Languedoc de Marc Mandevielle.	Best of the Best Wine Book, la categoria reina, que escull el millor llibre de vi publicat arreu del m&oacute;n.	La gala de lliurament se celebrar&agrave; a inicis del 2026, amb seu encara pendent de confirmaci&oacute;.Qu&egrave; sabem?El llibre repassa els or&iacute;gens de la vinya i el vi a Catalunya a partir de m&eacute;s de 30 jaciments arqueol&ograve;gics i una vintena de vaixells enfonsats documentats a la costa catalana. Els autors reivindiquen una nova lectura hist&ograve;rica: el vi no va arribar amb els grecs ni amb els romans, sin&oacute; amb els fenicis, m&eacute;s d&rsquo;un segle abans. Els primers indicis arqueol&ograve;gics situen la pr&agrave;ctica vitivin&iacute;cola al segle VII aC, al jaciment de la Font de la Canya (Avinyonet del Pened&egrave;s), considerat el &ldquo;bressol&rdquo; de la vinya catalana.En profunditat:L&rsquo;obra combina arqueologia i sociologia per explicar com el vi va influir en el sedentarisme, les primeres estructures socials i les relacions comercials mediterr&agrave;nies.Gr&agrave;cies al Centre d&rsquo;Arqueologia Subaqu&agrave;tica de Catalunya (CASC) i a la tasca de desenes d&rsquo;arque&ograve;legs, el llibre ofereix una visi&oacute; documentada i apassionant dels or&iacute;gens del vi com a fenomen cultural, econ&ograve;mic i simb&ograve;lic.Projecte vinculat:Els autors tamb&eacute; han impulsat un vi experimental, Judes Macabeu, elaborat a la manera antiga amb vinyes emparrades i fermentaci&oacute; en dolia de cer&agrave;mica semisoterrada, segons descriu Plini el Vell.El projecte neix al jaciment rom&agrave; d&rsquo;Heretat Laverna, actualment en proc&eacute;s d&rsquo;excavaci&oacute; i obert a visites enotur&iacute;stiques.	El llibre ha comptat amb el suport de l&rsquo;INCAVI i Fam&iacute;lia Torres, i la col&middot;laboraci&oacute; de l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Avinyonet del Pened&egrave;s i Heretat Laverna.Qui &eacute;s qui?	Dani L&oacute;pez &eacute;s arque&ograve;leg, director del Centre d&rsquo;Interpretaci&oacute; DO Vin&iacute;fera i cofundador d&rsquo;ArqueoVitis. Especialista en arqueobot&agrave;nica i carpologia, lidera projectes clau com el de la Font de la Canya.	Llu&iacute;s Tolosa, soci&ograve;leg i autor d&rsquo;una trentena de llibres, &eacute;s Millor Prescriptor del Vi de Catalunya 2024 i ha estat sis vegades guardonat com a Best in the World als Gourmand Awards.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9219-origen-de-la-vinya-i-el-vi-a-catalunya-finalista-mundial-dels-gourmand-world-awards</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9219-origen-de-la-vinya-i-el-vi-a-catalunya-finalista-mundial-dels-gourmand-world-awards</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202511/1200_1762240110Llus_Tolosa_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Gramona dona veu a la terra: 25 experts internacionals reflexionen sobre el vi i el seu origen</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 16 Oct 2025 10:52:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Gramona llan&ccedil;a Les veus de la terra, un projecte digital que reuneix 25 figures internacionals de la viticultura, l&rsquo;enologia i la comunicaci&oacute; del vi. Disponible a gramona.com/lesveusdelaterra, el recull aprofundeix en el vincle entre s&ograve;l, vinya i emoci&oacute;, amb una mirada multidisciplin&agrave;ria que va de la microbiologia a la biodin&agrave;mica i el tast geosensorial.Context:Aquest espai neix despr&eacute;s de quinze anys de recerca i d&rsquo;intercanvis amb mestres com Lydia i Claude Bourguignon, microbi&ograve;legs del s&ograve;l, i figures de refer&egrave;ncia mundial com Jacky Rigaux i Georges Truc. La seva participaci&oacute; a les Rencontres Henri Jayer de Borgonya va ser clau per establir un di&agrave;leg entre el Pened&egrave;s i zones com Champagne o l&rsquo;Als&agrave;cia, posant el focus en l&rsquo;expressi&oacute; &uacute;nica dels hauts lieux &mdash;aquelles parcel&middot;les on la terra parla a trav&eacute;s del vi.El motiu:La iniciativa respon a una convicci&oacute; profunda de Gramona: la qualitat d&rsquo;un vi comen&ccedil;a a la terra. Davant els reptes del canvi clim&agrave;tic, el celler vol promoure un debat obert i rigor&oacute;s sobre com mantenir la vitalitat del s&ograve;l i preservar l&rsquo;ess&egrave;ncia de cada territori.Qui &eacute;s qui?Entre els participants hi trobem noms com:	Fam&iacute;lia Fleury, Pascal Agrapart i Patrick Meyer, elaboradors referents de la Champagne i l&rsquo;Als&agrave;cia.	Joaqu&iacute;n C&aacute;mara i Manel Badia, especialistes en disseny i an&agrave;lisi de s&ograve;ls.	Pierre Masson, Georg Meissner i David Baixas, mestres de la biodin&agrave;mica.	Georges Truc i Jacky Rigaux, pioners del tast geosensorial.	Quim Vila, Paco Berciano o &Aacute;lvaro Ribalta, comerciants de vi.	Amaya Cervera i Ruth Troyano, reconegudes comunicadores del sector.https://www.youtube.com/watch?v=8aZ8o9gWUp8A la pr&agrave;ctica:Els v&iacute;deos i entrevistes ofereixen una experi&egrave;ncia formativa i inspiradora: cada veu aporta un fragment d&rsquo;aquest relat coral sobre el vi i la terra. Les converses aborden temes com la microbiologia del s&ograve;l, la gesti&oacute; dels recursos naturals, les textures del vi o la percepci&oacute; sensorial, amb ponents que van del neurobi&ograve;leg Gabriel Lepousez al pedagog Cyrille Tota, creador del m&egrave;tode Le toucher du vin.https://www.youtube.com/watch?v=LTC2qUIOIMsPer &uacute;ltim:Les veus de la terra transcendeix el format audiovisual per convertir-se en una biblioteca viva de coneixement vin&iacute;cola. Un homenatge a la saviesa compartida i un pas m&eacute;s en el comprom&iacute;s de Gramona amb una viticultura arrelada, respectuosa i oberta al m&oacute;n.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9203-gramona-dona-veu-a-la-terra-25-experts-internacionals-reflexionen-sobre-el-vi-i-el-seu-origen</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9203-gramona-dona-veu-a-la-terra-25-experts-internacionals-reflexionen-sobre-el-vi-i-el-seu-origen</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202510/1200_1760606169QUIM_VILA.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La verema millora en volum però segueix per sota de la mitjana històrica</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 03 Oct 2025 07:32:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La verema d&#39;enguany ha marcat un punt d&#39;inflexi&oacute; per al vi catal&agrave;, perqu&egrave; les pluges caigudes en els darrers temps han servit per mitigar les perspectives negatives que s&#39;arrossegaven des de feia anys per la ingent sequera. Quan encara no s&#39;ha finalitzat la collita del 2025 a tot el territori, el director general de l&#39;Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi (Incavi), Joan Gen&eacute;, ha explicat aquest dijous que a hores d&#39;ara el volum de ra&iuml;m entrat a celler ha augmentat un 38% en varietats blanques i un 19% en varietats negres respecte al 2024. A m&eacute;s, els vins d&#39;aquesta anyada podran sobresortir per la qualitat, perqu&egrave; l&#39;ha qualificat d&#39;&quot;any excel&middot;lent&quot;.En una trobada amb periodistes al Magatzem Escol&agrave; de Barcelona per fer balan&ccedil; de la verema i del consum de vi, Gen&eacute; ha destacat pel que fa a la verema que &quot;hi ha una bona recuperaci&oacute;, per&ograve; no &eacute;s total&quot;, en part perqu&egrave; els ceps necessitaran un per&iacute;ode m&eacute;s llarg per refer-se de la manca d&#39;aigua. L&#39;Incavi parla d&#39;una &quot;collita de transici&oacute;&quot; i, vist amb perspectiva, encara falta per deixar enrere els estralls de la sequera. La verema d&#39;enguany tamb&eacute; est&agrave; per sota de la mitjana hist&ograve;rica del per&iacute;ode 2013-2023: un 12% en les blanques i un 34% en les negres.Foto: DO CavaPer varietats, aquest 2025 s&#39;han registrat increments superiors al 60% en el xarel&middot;lo, la pansa blanca i el cartoix&agrave;, mentre que arriben al 50% en la parellada i al 36% en el chardonnay. En les negres, sobresurt l&#39;evoluci&oacute; positiva del merlot, el trepat i el pinot noir. Per denominacions d&#39;origen, la DO Cava &eacute;s la que m&eacute;s incrementa el volum de ra&iuml;m entrat, amb prop de 198 milions de quilos de varietats blanques i 13,9 de negres, un 45% m&eacute;s que en el 2024. Aix&iacute; i tot, per exemple a la DOQ Priorat, una de les que tancar&agrave; la verema m&eacute;s tard, es recuperar&agrave; un 20%, per&ograve; encara estar&agrave; un 20% per sota de l&#39;habitual, ha precisat Gen&eacute;.El director de l&#39;Incavi ha manifestat que li preocupa el canvi clim&agrave;tic. &quot;A mi em fa patir. Hi ha gent que el nega; jo que ho pateixo s&eacute; que est&agrave; aqu&iacute;&quot;, ha afirmat. Si b&eacute; diu que no sap cap a on portar&agrave;, no queda m&eacute;s remei que adaptar-s&#39;hi. Les persistents sequeres almenys han perm&egrave;s fer passes en aquesta l&iacute;nia i Gen&eacute; ha subratllat que &quot;del 2024 al 2025 ha millorat molt la gesti&oacute; de l&#39;aigua&quot; per part dels mateixos productors. &quot;La gent &eacute;s m&eacute;s conscient que mai que l&#39;aigua &eacute;s un factor limitant que s&#39;ha de gestionar&quot;, ha relatat.Verema al celler Mas Llunes, a l&#39;Empord&agrave;. Foto: Mas LlunesLa reducci&oacute; del consum es desacceleraAmb la trobada, l&#39;Incavi tamb&eacute; ha compartit la seva determinaci&oacute; per refor&ccedil;ar l&#39;an&agrave;lisi del sector amb noves dades quantitatives i qualitatives, i n&#39;ha ofert un primer avan&ccedil;ament, si b&eacute; caldr&agrave; esperar a principis del 2026 per tenir una radiografia m&eacute;s completa. Gen&eacute; sost&eacute; que s&#39;ha arribat a un punt en el qual &quot;el vi catal&agrave; est&agrave; al m&agrave;xim nivell&quot; i que hi ha elaboracions que &quot;no tenen res a envejar als millors vins del m&oacute;n&quot;, mentre que alhora remarca l&#39;exist&egrave;ncia de &quot;vins molt competitius&quot; en la franja dels 5-10 euros de preu de venda al p&uacute;blic.Malgrat aix&ograve;, el consum de vi segueix en davallada, una tend&egrave;ncia registrada especialment des que es va superar la pand&egrave;mia. Ara b&eacute;, segons el Bar&ograve;metre del Consum a Catalunya 2025, un estudi de percepci&oacute; basat en una enquesta que han respost un miler de persones, el ritme de caiguda s&#39;ha desaccelerat. Gen&eacute; ho ha exemplificat amb el nombre de catalans que consumeixen vi -independentment d&#39;on s&#39;hagi elaborat- almenys un cop a la setmana: el 2019 eren el 29%, un percentatge que havia baixat fins al 21% el 2023 i que aquest 2025, el 19%.A m&eacute;s, la quota que representa el vi catal&agrave; respecte al total de vi consumit a Catalunya, la qual la d&egrave;cada anterior s&#39;havia incrementat progressivament fins a superar el 40% just abans de la covid, sembla haver tocat sostre. Segons la consultora Nielsen, el primer semestre del 2024 era el 36,9% i en el mateix per&iacute;ode del 2025, el 37,3%. L&#39;Incavi recorda, per&ograve;, que per a aquesta dada ara es pren en consideraci&oacute; un per&iacute;ode m&eacute;s ampli que abans de la covid, quan eren nom&eacute;s dos mesos de l&#39;any, i defensa que les dades no s&oacute;n del tot equiparables.Oportunitats per atraure nous consumidorsEl sector vitivin&iacute;cola encara afronta altres reptes, segons tamb&eacute; recull el Bar&ograve;metre del Consum a Catalunya 2025: si b&eacute; el vi catal&agrave; continua sent valorat per la seva qualitat, tradici&oacute; i proximitat, un de cada cinc consumidors no sap d&#39;on &eacute;s el vi que beu, xifra que arriba al 25% entre els joves. Davant d&#39;indicadors com aquest, el bar&ograve;metre ha identificat sis &quot;escletxes d&#39;oportunitat&quot; per revertir la davallada del consum i que ha desgranat Gen&eacute; a la trobada.D&#39;entrada, capitalitzar la proximitat i la sostenibilitat, de manera que el vi catal&agrave; reforci el seu relat com a producte &quot;bo, proper i responsable&quot;, tenint present que el 40% dels consumidors valora la producci&oacute; sostenible. Tamb&eacute; normalitzar el consum de vi fora de celebracions, perqu&egrave;, per exemple, sis de cada deu catalans consideren atractiu prendre&#39;n amb tapes o aperitius. Alhora &quot;simplificar&quot; els missatges que rep el consumidor, com ara a les etiquetes, per facilitar-li l&#39;elecci&oacute; del vi. Aix&iacute; mateix, es proposa rec&oacute;rrer a algunes eines per fer-ho possible, com prescriptors digitals, aplicacions i recomanacions visuals senzilles.Per atraure els joves, Gen&eacute; ha indicat que cal ser &quot;disruptius&quot; i al bar&ograve;metre es planteja innovar amb formats de vi m&eacute;s petits, c&ograve;ctels amb vi o opcions amb menys graduaci&oacute;. El director de l&#39;Incavi tamb&eacute; hi ha afegit l&#39;elaboraci&oacute; de vins naturals, si b&eacute; amb matisos. &quot;Hem de ser oberts de ment, per&ograve; seriosos&quot;, ha recalcat, motiu pel qual l&#39;Incavi t&eacute; obertes algunes l&iacute;nies de recerca en aquest &agrave;mbit perqu&egrave; considera que manquen estudis cient&iacute;fics. Per acabar, fer el salt digital, amb Instagram i TikTok com a espais clau, i potenciar l&#39;enoturisme.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9186-la-verema-millora-en-volum-pero-segueix-per-sota-de-la-mitjana-historica</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9186-la-verema-millora-en-volum-pero-segueix-per-sota-de-la-mitjana-historica</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202410/1200_1728801711DSC_0219.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Oblida la cervesa: 3 vins per quan vulguis triomfar amb les barbacoes d'estiu</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 04 Aug 2025 15:39:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Foto: Carlos Baglietto Veure el v&iacute;deo aqu&iacute;Quan el foc &eacute;s enc&egrave;s i la taula &eacute;s a punt, el vi pot marcar la difer&egrave;ncia. La Laura, a la secci&oacute; De Vins amb la Laura, et proposa tres opcions catalanes que combinen frescor, personalitat i un punt d&rsquo;originalitat per convertir qualsevol barbacoa en un &agrave;pat diferent. Tres vins que s&rsquo;allunyen dels t&ograve;pics i que aposten per varietats i estils poc habituals, ideals per sorprendre sense renunciar a l&rsquo;harmonia amb el menjar a la brasa.Per qu&egrave; triomfen amb menjars a la brasa? Triomfen amb la brasa perqu&egrave; combinen frescor i estructura. S&oacute;n vins capa&ccedil;os d&#39;equilibrar i fins i tot ressaltar el fum i el torrat dels productes cuinats a la brasa.Estan elaborats amb varietats aut&ograve;ctones i poc convencionals, que aporten singularitat i personalitat pr&ograve;pia. A m&eacute;s, funcionen amb una gran varietat de combinacions gastron&ograve;miques, des de carns vermelles fins a peixos i marisc, mantenint sempre la seva identitat i harmonia.Josep Foraster TrepatCeller: Mas ForasterDO Conca de Barber&agrave;Varietat: 100 % TrepatPreu aprox.: 14,70 &euro;Destaca per: Vi negre lleuger i delicat, per&ograve; afruitat i amb molit bona acidesa. Pocs mesos en roure franc&egrave;s li aporten persist&egrave;ncia i expressivitat. Destaquen lesnotes de fruits del bosc i els especiats sutils molt agradables, t&iacute;pics de la varietat.Maridatge: botifarra, costelles de xai, vedella a la brasa... Ideal amb peixos greixosos per contrastar els fumats de la cocci&oacute; amb brasa.T&rsquo;agradar&agrave; si:busques un negre fresc, subtil i elegant que no aposti per la contund&egrave;ncia, que destaqui pel seu rerefons mineral i bals&agrave;mic.SumollistaCeller: Mas BertranDO Pened&egrave;sVarietat: 100 % SumollPreu aprox.: 21,75 &euro;Destaca per: Lleugerament salvatge, fresc, amb tanins domats i crian&ccedil;a suau, per paladars que volen sortir de la rutina. Amb aromes de fruita vermella amb tocs de regal&egrave;ssia, i final refrescant de maduixetes.Maridatge: Plats lleugers com pa amb tom&agrave;quet i embotits, tonyina, carpaccio... I &ograve;bviament, ambcarns i verdures a la brasa.T&rsquo;agradar&agrave; si: Busques vins diferents i atrevits. Pels que busquen vins frescos, per&ograve; amb els torrats subtils de la bota.La PeonaCeller: MontRub&iacute;DO Pened&egrave;sVarietats: 70 % Xarel&middot;lo, 30 % Xarel&middot;lo VermellPreu aprox.: 17,95 &euro;Destaca per: Ser un vi brisat &mdash;orange wine&mdash; elaborat de manera natural, sense sulfits afegits i amb maceraci&oacute; amb les pells que li aporta color, textura i complexitat. Criat durant tres mesos en dip&ograve;sits de ciment, combina frescor i riquesa en umami, amb un final lleugerament amarg que mant&eacute; la boca viva i en tensi&oacute;.Maridatges: Peixos i crustacis a la brasa, carns blanques i verdures rostides. La seva frescor i el punt d&rsquo;umami el fan tamb&eacute; ideal per a plats mediterranis amb herbes arom&agrave;tiques.T&rsquo;agradar&agrave; si:Busques un vi natural sense sulfits afegits, amb frescor marcada, aromes de fruita madura i herbes silvestres, i un final lleugerament amarg que convida a continuar bevent. Ideal si t&rsquo;atrau l&rsquo;estil brisat i l&rsquo;autenticitat del treball artesanal.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9136-oblida-la-cervesa-3-vins-per-quan-vulguis-triomfar-amb-les-barbacoes-destiu</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9136-oblida-la-cervesa-3-vins-per-quan-vulguis-triomfar-amb-les-barbacoes-destiu</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202508/1200_1754316359barbacoa.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El vi a la Xina: entre l'ambició i la urgència d'un canvi de paradigma</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 27 Jun 2025 05:32:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[No &eacute;s cap novetat que la Xina ha irromput amb for&ccedil;a al mapa vitivin&iacute;cola mundial. En temps r&egrave;cord s&rsquo;ha fet un forat entre els principals pa&iuml;sos productors i ha escalat entre els primers llocs de la producci&oacute; de ra&iuml;m de l&rsquo;entrada de producte embotellat al mercat. Tant &eacute;s aix&iacute;, que fa nom&eacute;s un parell de d&egrave;cades tot era emergent, tot eren aprenentatges i mirades de molt prop a Fran&ccedil;a, especialment Bordeus, que va ser regi&oacute; d&rsquo;inspiraci&oacute; de molts ch&acirc;teaux xinesos i tamb&eacute; d&rsquo;unes varietats i un estil de vi que els xinesos han volgut incorporar com a propis.Sessi&oacute; de tast al CMB. Foto: CMBTamb&eacute; &eacute;s cert que aquesta realitat, avui dia, viu un moment revulsiu, i alguns dels actors xinesos del vi diran que el seu pa&iacute;s tamb&eacute; ha d&rsquo;afrontar els reptes del canvi clim&agrave;tic, de la davallada del consum i dels canvis de tend&egrave;ncia entre els consumidors, que volen vins m&eacute;s lleugers, de baixa graduaci&oacute; o directament desalcoholitzats i 0,0% vol. Despr&eacute;s d&rsquo;una experi&egrave;ncia intensa visitant una de les seves principals regions vitivin&iacute;coles, la prov&iacute;ncia de Ningxia, la realitat &eacute;s que hi pesa cert des&agrave;nim tamb&eacute; pel que fa a la producci&oacute; de vi actual. &ldquo;Hi ha canvis importants en el context que demanen un canvi urgent de paradigma&rdquo;, lamenten. Per passos.La nova realitat: un mercat en transici&oacute;&ldquo;Ara mateix la ind&uacute;stria del vi de la Xina es troba en un dels seus pitjors moments&rdquo;, afirma Xing Wei, una de les veus m&eacute;s autoritzades del sector del pa&iacute;s. Master of Wine, formador i consultor parla amb n&uacute;meros sobre la taula, recordant que s&rsquo;est&agrave; perdent posicions en la producci&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; en l&rsquo;&agrave;mbit de la importaci&oacute;. Ell dona part de la culpa al canvi en les tend&egrave;ncies de consum, i al fet que durant molts anys s&rsquo;ha invertit en fer vi premium que demana pagar preus elevats per ampolla. Ara, no nom&eacute;s els afecta el context internacional, sin&oacute; que el pa&iacute;s tamb&eacute; est&agrave; vivint unes restriccions importants pel que fa a l&rsquo;aposta i suport de l&rsquo;&agrave;mbit p&uacute;blic.COncurs Mondial de Bruxelles a Yinchuan, Ningxia. Foto: Eva VicensUna llei p&uacute;blica estatal recent prohibeix beure vi (i altres alcohols) en esdeveniments p&uacute;blics, i aix&ograve; fa que quedin redu&iuml;des les ocasions en qu&egrave; es pot permetre posar vins xinesos sobre la taulaUna llei p&uacute;blica estatal recent prohibeix beure vi (i altres alcohols) en esdeveniments p&uacute;blics, i aix&ograve; fa que quedin redu&iuml;des les ocasions en qu&egrave; es pot permetre posar vins xinesos sobre la taula. &ldquo;No tothom es pot permetre pagar 40 o 50 euros per una ampolla&rdquo;, recalca el MW, d&rsquo;aqu&iacute; que la seua posici&oacute; sigui clara i recomani fer un canvi estructural en la producci&oacute;. &ldquo;El consumidor habitual de vins premium est&agrave; morint i no &eacute;s f&agrave;cil substituir-lo per altres perfils que estiguin disposats a pagar estos preus&rdquo;, insisteix. Comenta, a m&eacute;s a m&eacute;s, que des de la pand&egrave;mia del COVID aquesta tend&egrave;ncia s&rsquo;ha agreujat i ha fet que molts cellers vagin acumulant estoc. El cam&iacute;, doncs, dir&agrave;, &ldquo;obrir-se a productes d&rsquo;entrada de gamma, o fins i tot, fer i vendre vi a granel&rdquo;.Vins xinesos. Foto: Eva VicensCoincideix en la diagnosis la consultora i cofundadora de E-trans Culture, Wine Educator, Liu Lingling, que no es mostra especialment optimista davant la realitat actual de la ind&uacute;stria del vi xinesa. &ldquo;El consumidor est&agrave; canviant, i el mercat demana cada cop vins m&eacute;s lleugers, nous estils que s&rsquo;allunyen de bona part de la producci&oacute; actual del nostre pa&iacute;s&rdquo;, detalla. I el problema, confessa, &eacute;s &ldquo;que molts productors locals no estan oberts al canvi&rdquo;. &ldquo;&Eacute;s cert, continua, que veiem entrar noves generacions de productors de vi, per&ograve; encara tenen poc poder, poca incid&egrave;ncia per canviar res, i entre les grans marques encara hi dominen estils cl&agrave;ssics&rdquo;. M&eacute;s enll&agrave; dels problemes d&rsquo;estil i consum, tamb&eacute; hi afegeix un altre repte: &ldquo;els vins xinesos no tenen tipicitat&rdquo;.La falta de tipicitat i el paper de la Marselan&ldquo;Les noves generacions no associen el vi amb el luxe, sin&oacute; amb la cultura i l&rsquo;estil de vida&rdquo;, insisteix Xing Li. I sobretot, afegeix, &ldquo;volen beure vins amb car&agrave;cter i tipicitat&rdquo;, una qualitat que malauradament encara no est&agrave; massa consolidada en la producci&oacute; xinesa. Aquesta mancan&ccedil;a &eacute;s reconeguda tant per veus internes com per professionals internacionals.El que el Malbec ha estat per a l&rsquo;Argentina, podria ser-ho la Marselan per a la Xina: un s&iacute;mbol de diferenciaci&oacute; i reconeixement internacionalConscients del repte, diversos experts assenyalen una varietat internacional com a possible via de diferenciaci&oacute;. Tot i que la Cabernet Sauvignon continua dominant els cultius de la vinya al pa&iacute;s, la Marselan va guanyant pes com a varietat emblem&agrave;tica i amb projecci&oacute; de futur. Aquest encreuament entre Cabernet Sauvignon i Garnatxa, nascuda a Fran&ccedil;a, ha trobat a la Xina una segona p&agrave;tria. Amb tanins suaus, fruita madura i un perfil arom&agrave;tic seductor, molts la consideren ideal per dotar els vins xinesos d&rsquo;identitat pr&ograve;pia. &ldquo;El que el Malbec ha estat per a l&rsquo;Argentina, podria ser-ho la Marselan per a la Xina: un s&iacute;mbol de diferenciaci&oacute; i reconeixement internacional&rdquo;, suggereixen els professionals.Un d&rsquo;ells &eacute;s Jan McMahon, DipWSET i importador su&iacute;s per a l&rsquo;empresa SPAR, qui destaca el potencial de la varietat, especialment en versions monovarietals. &ldquo;Si aprenen a treballar-la b&eacute;, pot esdevenir una pe&ccedil;a clau per situar la Xina en el mapa mundial del vi i construir una identitat pr&ograve;pia com a productor de qualitat&rdquo;, afirma.Tamb&eacute; el responsable comercial de Bodeboca, Alonso Fern&aacute;ndez, subratlla que encara &ldquo;troba a faltar tipicitat i context&rdquo; en molts dels vins que ha tastat d&rsquo;aquest origen, tot i recon&egrave;ixer-hi voluntat d&rsquo;innovaci&oacute;. Cita com a exemple els vins aromatitzats amb te, una proposta sorprenent que podr&agrave; trencar motlles. &ldquo;Hi ha cellers que infusionen fulles de te en aigua per reduir tanins i astring&egrave;ncia, i despr&eacute;s les afegeixen al vi durant la fermentaci&oacute;&rdquo;, explica. El resultat? &ldquo;Un vi molt arom&agrave;tic, especialment el blanc, que em va recordar un Gew&uuml;rztraminer&rdquo;. Fern&aacute;ndez &eacute;s esc&egrave;ptic pel que fa a la seva implantaci&oacute; a Europa, per&ograve; creu que pot tenir recorregut en mercats asi&agrave;tics: &ldquo;Un company d&rsquo;Indon&egrave;sia em va demanar contacte directe amb el celler perqu&egrave; hi veu molt potencial per al seu consumidor&rdquo;.L&rsquo;exportaci&oacute;, una assignatura pendentEls mercats asi&agrave;tics s&oacute;n, avui, els principals consumidors del vi xin&egrave;s. Pa&iuml;sos com Singapur, Indon&egrave;sia o Mal&agrave;isia en concentren bona part de la demanda. &ldquo;En aquests pa&iuml;sos hi ha mercat&rdquo;, afirma el responsable comercial de Bodeboca. Per&ograve; fora d&rsquo;aquest entorn immediat, l&rsquo;exportaci&oacute; continua sent una assignatura pendent per a la ind&uacute;stria vitivin&iacute;cola xinesa.Tot i aix&ograve;, l&rsquo;inter&egrave;s estrat&egrave;gic hi &eacute;s i &eacute;s genu&iacute;. El sector &eacute;s conscient que, si vol esdevenir un referent internacional en qualitat, ha de fer un pas endavant. I aquest pas, com reconeixen diversos experts, no passa nom&eacute;s per obrir mercats, sin&oacute; per repensar el producte i el relat.Sessi&oacute; de tast al CMB. Foto: CMBLa recepta, per ara, sembla clara: construir una identitat pr&ograve;pia, dotar els vins de tipicitat i adaptar-se als nous gustos globals. El mercat mundial tendeix cap a vins m&eacute;s lleugers, blancs i escumosos, mentre que la Xina continua produint m&eacute;s d&rsquo;un 90% de vins negres. &ldquo;Cal elaborar vins m&eacute;s frescos i obrir-se a noves tipologies&rdquo;, recomana el Master of Wine Xing Wei. En definitiva, la ind&uacute;stria vin&iacute;cola xinesa es troba immersa en una fase de transici&oacute; profunda, on conviuen l&rsquo;ambici&oacute; exportadora i les tensions pr&ograve;pies d&rsquo;un model encara en construcci&oacute;. El potencial hi &eacute;s, sens dubte. Per&ograve; l&rsquo;&egrave;xit dependr&agrave; de la seva capacitat adaptar-se als gustos internacionals i innovar sense perdre autenticitat.De territori hostil a productor de vins de qualitat: l&rsquo;exemple de Ningxia&ldquo;Ningxia &eacute;s una de les regions aut&ograve;nomes m&eacute;s petites de la Xina&rdquo;, detalla Baudouin Havaux, president del CMB, al llibre Ruta del Vi de Ningxia. &ldquo;Fins fa ben poc, en aquesta regi&oacute; fronterera amb Mong&ograve;lia Interior nom&eacute;s hi havia explotacions mineres i centrals t&egrave;rmiques per produir electricitat&rdquo;, escriu. I afegeix que la transformaci&oacute; del paisatge en un mosaic de vinyes &ldquo;ha estat una aut&egrave;ntica lluita&rdquo;, de la qual ell mateix n&rsquo;ha estat testimoni privilegiat: &ldquo;cada any, he vist n&eacute;ixer cellers com bolets, molts d&rsquo;ells inspirats en el model bordel&egrave;s&rdquo;.La publicaci&oacute;, presentada durant l&rsquo;esdeveniment, tra&ccedil;a un extens recorregut per la hist&ograve;ria vitivin&iacute;cola d&rsquo;una regi&oacute; que ha viscut una de les metamorfosis m&eacute;s notables del panorama xin&egrave;s. Envoltat per zones des&egrave;rtiques com el Gobi, el territori de Ningxia ha esdevingut terra de vinyes gr&agrave;cies a la implantaci&oacute; del regadiu procedent del Riu Groc, l&rsquo;altitud, la forta amplitud t&egrave;rmica entre dia i nit, i un ambici&oacute;s programa d&rsquo;inversions p&uacute;bliques. Un dels punts neur&agrave;lgics d&rsquo;aquesta revoluci&oacute; vin&iacute;cola &eacute;s la zona de Helan Mountain East, als peus de les muntanyes Helan. Aqu&iacute; s&rsquo;hi troben alguns dels cellers m&eacute;s reconeguts del pa&iacute;s, incloent-hi projectes internacionals com Chandon (del grup Mo&euml;t Hennessy) o Helan Qingxue, entre molts d&rsquo;altres.Yinchuan, a la prov&iacute;ncia de Ningxia. Foto: CMBSigui com sigui, des dels inicis, Ningxia ha apostat per l&rsquo;elaboraci&oacute; de vins premium. El govern va establir una pol&iacute;tica activa de subvencions a cellers premiats internacionalment, fet que va desencadenar una aut&egrave;ntica cursa cap a l&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia. Avui, centenars de projectes participen en concursos i esdeveniments arreu del m&oacute;n, consolidant la imatge de la regi&oacute; com a nou pol d&rsquo;innovaci&oacute; vin&iacute;cola. De tota manera, aquesta estrat&egrave;gia no ha estat exempta de dificultats. Els preus elevats dels vins de Ningxia dificulten la seva penetraci&oacute; en el mercat intern, encara condicionat per h&agrave;bits de consum limitats. Conquerir l&rsquo;escena internacional &eacute;s, doncs, un pas natural per&ograve; exigent, que reclama ajustar preus, estils i posicionament.Amb gaireb&eacute; tres milions d&rsquo;habitants i sis districtes administratius, Yinchuan no &eacute;s nom&eacute;s la capital pol&iacute;tica de la regi&oacute;, sin&oacute; una ciutat que vol combinar el desenvolupament tecnol&ograve;gic amb una clara aposta per la promoci&oacute; enotur&iacute;stica. I el cas de la ciutat i de Ningxia exemplifica alhora el gran potencial i complexitat de la Xina vitivin&iacute;cola. Aix&ograve; s&iacute;, per convertir-se en un actor consolidat al mapa mundial del vi els caldr&agrave; alguna cosa m&eacute;s que inversions i reconeixements: cal consolidar una identitat pr&ograve;pia, escoltar els nous perfils de consumidor i diversificar l&rsquo;oferta. Aix&ograve; els permetr&agrave; arrelar fons i construir un relat s&ograve;lid, aut&egrave;ntic i perdurable.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9097-vi-a-la-xina</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9097-vi-a-la-xina</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202506/1200_1750997090yinchuan-2_54561861817_o.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>GTEVE 2025: Innovació i sostenibilitat per al futur del vi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 08 May 2025 13:38:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El GTEVE celebra la seva 37a jornada a Vilafranca del Pened&egrave;s, posant el focus en la innovaci&oacute; i la sostenibilitat per al futur del vi.Context:M&eacute;s de 70 investigadors, de 20 centres de recerca d&#39;arreu d&#39;Espanya, s&#39;han reunit sota el paraigua de l&#39;INCAVI per compartir aven&ccedil;os en viticultura i enologia. M&eacute;s de 40 pon&egrave;ncies han posat sobre la taula els reptes actuals: canvi clim&agrave;tic, sostenibilitat i qualitat.Qu&egrave; sabem?La sostenibilitat ha estat eix central. S&#39;han presentat estudis sobre el control biol&ograve;gic de plagues i malalties, alternatives als pesticides i la gesti&oacute; eficient de l&#39;aigua. Tamb&eacute; s&#39;ha debatut sobre els cellers subterranis per produir vins amb &quot;energia 0&quot;, la integraci&oacute; de sistemes fotovoltaics i la recerca de varietats resilients al canvi clim&agrave;tic.Quant a la vinya, la jornada ha destacat la influ&egrave;ncia del s&ograve;l, el clima i les t&egrave;cniques agron&ograve;miques en la qualitat final del vi. Tamb&eacute; s&#39;ha aprofundit en la millora gen&egrave;tica: varietats locals, resist&egrave;ncia a fongs i adaptaci&oacute; a climes c&agrave;lids han centrat les investigacions.Per acabar:El GTEVE referma el seu paper com a motor d&#39;innovaci&oacute; i col&middot;laboraci&oacute; cient&iacute;fica, essencial per garantir un sector vitivin&iacute;cola sostenible, competitiu i d&#39;alta qualitat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9048-gteve-2025-innovacio-i-sostenibilitat-per-al-futur-del-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9048-gteve-2025-innovacio-i-sostenibilitat-per-al-futur-del-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202505/1200_17467047520145_1087_MIQ54009.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Regenerar com mirem el vi: Sis lectures imprescindibles per Sant Jordi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 17 Apr 2025 09:16:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Resum per Cupatges (a sota, article complert de Ruth Troyano):Qu&egrave; sabem?La Ruth Troyano proposa sis vins per Sant Jordi.	De peus a terra: Un manifest clar i &uacute;til per entendre com regenerar la terra per salvar el futur.	Hist&ograve;ria gal&agrave;ctica del porr&oacute;: Un assaig l&uacute;cid i divertit que converteix el porr&oacute; en s&iacute;mbol cultural i ecol&ograve;gic.	Vinos gentrificados: Una cr&iacute;tica punyent i ir&ograve;nica que despulla els excessos i hipocresies del m&oacute;n del vi.	150 bares de vinos imprescindibles: Una guia global on Barcelona brilla com a epicentre del vi natural.	Origen de la vinya i el vi a Catalunya: Una obra rigorosa que connecta arqueologia, hist&ograve;ria i identitat vin&iacute;cola del pa&iacute;s.	Calicata: Una revista que redefineix el vi com a experi&egrave;ncia est&egrave;tica, emocional i cultural.----------------Per Ruth TroyanoS&rsquo;apropa Sant Jordi i surten al mercat novetats liter&agrave;ries i period&iacute;stiques que llegeixen el vi des d&rsquo;una perspectiva m&eacute;s &agrave;mplia, profunda i creativa; a Cupatges n&rsquo;hem fet una tria per seguir aprenent d&rsquo;un aliment que ens defineix com a pa&iacute;s.A Francesc Font el precedeixen nou generacions d&rsquo;agricultors a Can Font, Vilaju&iuml;ga. &Eacute;s enginyer t&egrave;cnic agr&iacute;cola per&ograve; tamb&eacute; fa de pag&egrave;s. &Eacute;s fundador del projecte The Regen Academy i tanmateix una de les veus m&eacute;s autoritzades en agricultura regenerativa a l&rsquo;Estat espanyol. Tigre de Paper li publica el seu tercer llibre &ldquo;De peus a terra&rdquo; on explica amb claredat i saviesa com regenerar els s&ograve;ls amb la finalitat de combatre les crisis clim&agrave;tica i aliment&agrave;ria. &Eacute;s rotund: &ldquo;Sense s&ograve;l, no podem construir, ni alimentar-nos, ni despla&ccedil;ar-nos, ni guarir-nos.En definitiva, sense s&ograve;l, no podem viure&rdquo;. I adverteix: &ldquo;Les zones de cultiu i els prats, un 37% del total, s&oacute;n la font principal de tots els aliments que consumim, i el 52% d&rsquo;aquesta superf&iacute;cie es troba en un estat de degradaci&oacute;. Per dir-ho d&rsquo;una altra manera, els humans ens hem carregat m&eacute;s de la meitat de les hect&agrave;rees productives del planeta, i si no fem res per evitar-ho, aquest percentatge anir&agrave; incrementant-se en els pr&ograve;xims anys&rdquo;. Font defensa la transici&oacute; cap a l&rsquo;agricultura regenerativa i en sintetitza els seus beneficis. D&rsquo;ella en dep&egrave;n certament la salut de les persones: &ldquo;Els cultius produ&iuml;ts en un s&ograve;l viu poden tenir entre un 30% i un 50% m&eacute;s de calci, potassi, zinc, magnesi, bor i molibd&egrave;&rdquo;. &Eacute;s un llibre imprescindible per construir &ldquo;un futur m&eacute;s saludable, sostenible i equilibrat&rdquo;. Reuneix consells i instruccions, alguns vells, per&ograve; que cal recordar-nos a diari: &ldquo;Cada vegada que prens una decisi&oacute; de compra, est&agrave;s contribuint directament a resoldre o a empitjorar els grans reptes de la humanitat&rdquo;.&ldquo;Hist&ograve;ria gal&agrave;ctica el porr&oacute;&rdquo; del periodista i escriptor Salvador Garc&iacute;a Arb&oacute;s &eacute;s l&rsquo;&uacute;ltima de les novetats de la col&middot;lecci&oacute; Envinats de Vibop, l&rsquo;editorial que comanda la periodista cultural i vin&iacute;cola Montse Serra. Ir&ograve;nic i provocador en el llenguatge, l&rsquo;autor ha bussejat per la hist&ograve;ria, el costumisme i el valor social d&rsquo;un objecte que pot presumir tamb&eacute; de ser &ldquo;una de les peces m&eacute;s universals del disseny industrial catal&agrave; contemporani&rdquo;. Una plaqueta per beure-se-la a petits glops, per aprendre de la mirada d&rsquo;un gastr&ograve;nom que proposa amb vehem&egrave;ncia recuperar-ne el seu &uacute;s: &ldquo;El porr&oacute; ha estat i ser&agrave; una forma cordial, ecol&ograve;gica i econ&ograve;mica de compartir. El raig filament&oacute;s del broc carl&iacute; allarga el vi, com en els miracles. Molta gent pot tastar sense malbaratar gots ni fer servir materials i subst&agrave;ncies per a la neteja, l&rsquo;eixugada i el manteniment de la cristalleria. Economia pura&rdquo;. Al llibre s&rsquo;hi desvetlla el seu origen; sab&iacute;eu que est&agrave; &iacute;ntimament lligat al setrill? Un text ple d&rsquo;erudici&oacute; i de rampells estil&iacute;stics, de tossuderia i de genialitat. &ldquo;Nom&eacute;s ens cal una mica de llet per a salvar el porr&oacute;&rdquo;, diu l&rsquo;escriptor per cloure el primer cap&iacute;tol.Amb un to personal&iacute;ssim i en algunes ocasions intencionadament matusser, el comunicador i cr&iacute;tic de vins Santiago Rivas publica &ldquo;Vinos gentrificados&rdquo;, el seu segon llibre. Li edita Muddy Water Books, despr&eacute;s de l&rsquo;&egrave;xit de &ldquo;Deja el vino o deja todo&rdquo;, on narrava amb desimboltura l&rsquo;espectacle en qu&egrave; s&rsquo;ha convertit el vi. En aquest nou volum, analitza, comenta, dissecciona, critica i fa enrogir divulgadors, sommeliers, cellerers, cuiners, botiguers, distribu&iuml;dors... El &ldquo;winestar&rdquo; - com ell mateix s&rsquo;autoanomena -, fa pal&egrave;s com costa distingir entre la veritat i la mentida en el m&oacute;n del vi i ho explica amb altes dosis de sarcasme i de safareig. Dels sommeliers diu que s&oacute;n &ldquo;grans agents gentrificadors&rdquo; i en distingeix de diversos tipus: &ldquo;el nazi, el que te deja tieso, el calimero, el cl&aacute;sico, el agresivo, el rookie, la instituci&oacute;n, el vanguardista, el incauto, el flipado (sin motivo), el eventual, el normal, el turbio&rdquo;.No s&rsquo;estalvia posar el dit a la llaga: &ldquo;Cuenta la leyenda que ha habido alguno que se ha puesto a vender parte de los vinos que compraba con el dinero del restaurante, en concreto cuatro de cada seis botelles que le llegaban de referencias de entidad, lo que a su vez le llev&oacute;, para que no se notara, a tenir que reutilitzar las dos botellas verdaderas con otros vinos para que no saltara la falta de stock&rdquo;. Pur realisme, pur atreviment. A Rivas l&rsquo;haurien d&rsquo;inventar si no exist&iacute;s. El pr&ograve;leg el signa el director de Cuve3000, Joan Valencia, que aprofita l&rsquo;avinentesa per contextualitzar l&rsquo;auge del vi natural: &ldquo;Vivimos en un momento en que el exceso de informaci&oacute;n hace que nos cueste encontrar una noticia veraz, y acabamos consumiendo mucho fake; y, con la publicidad, todav&iacute;a m&aacute;s fake. Entonces, en nuestros momentos de ocio, necesitamos acercarnos a la verdad, a lo m&aacute;s libre y a lo m&aacute;s poco maquillado&rdquo;.Barcelona &eacute;s capital d&rsquo;un territori bressol del moviment del vi natural. Queda reflectit clarament a l&rsquo;obra del sommelier belga Jurgen Lijcops &ldquo;150 bares de vinos imprescindibles&rdquo; que l&rsquo;editorial Cinco Tintas acaba de publicar en llengua espanyola. Es fixa en el Bar Brutal, La Vinya del Senyor i Monv&iacute;nic, tres temples del vi que s&oacute;n reclam arreu del m&oacute;n per tastar bons vins i que, en aquesta ocasi&oacute;, comparteixen p&agrave;gines amb el Noble Rot de Londres, el Pompette de Copenhaguen, el Go&ucirc;t de Jaune de T&ograve;quio o el Pain et Vin de Buenos Aires. El llibre, de tapa dobla i amb una est&egrave;tica elegant i acurada, permet viatjar pel m&oacute;n a trav&eacute;s dels bars de vins m&eacute;s emblem&agrave;tics, considerant com diu l&rsquo;autor que s&oacute;n &ldquo;el marco perfecto para bebidas sofisticadas nacidas de la simbiosis entre terru&ntilde;o y vinicultor&rdquo;. De Monv&iacute;nic s&rsquo;assenyala que &ldquo;es un centro divulgador para la cultura del vino artesanal (...) vinos vivos, originales y llenos de personalidad&rdquo;. De La Vinya del Senyor en destaca el cat&agrave;leg ampli de 3.000 refer&egrave;ncies i les vistes a la bas&iacute;lica de Santa Maria del Mar, i del Brutal que &ldquo;su equipo internacional escoge lo mejor del vino catal&aacute;n - incluidos C&ograve;smic y Am&oacute;s Ba&ntilde;eres - y trabaja con los vinicultores para disponer de cuv&eacute;es exclusivas&rdquo;. Tota volta al m&oacute;n, tamb&eacute; vin&iacute;cola, ha de passar pel Born i Catalunya.La sociologia i l&rsquo;arqueologia es donen la m&agrave; al llibre &ldquo;Origen de la vinya i el vi a Catalunya&rdquo; que publiquen conjuntament el soci&ograve;leg i editor, Llu&iacute;s Tolosa, i Dani L&oacute;pez, arque&ograve;leg i director del jaciment Font de la Canya. A Avinyonet del Pened&egrave;s hi ha els primers testimonis de cultiu de ra&iuml;m, datats fa 2.700 anys d&rsquo;hist&ograve;ria. Contextualitzar-ho i reflexionar-ho, com tamb&eacute; revisar i ponderar la tradici&oacute; mil&middot;len&agrave;ria del vi al pa&iacute;s, &eacute;s la d&egrave;ria que impregna les p&agrave;gines d&rsquo;un volum escrit a quatre mans per dos professionals que &ldquo;es van fer amics des de l&rsquo;admiraci&oacute; m&uacute;tua&rdquo;. Al llibre, editat per Tolosa Wine Books, signifiquen &ldquo;la dimensi&oacute; social, cultural, econ&ograve;mica, pol&iacute;tica i simb&ograve;lica del vi&rdquo;, de manera que &eacute;s ple de dates i dades, de centenars de jaciments i nombrosos vaixells enfonsats a la costa catalana, de precisions hist&ograve;riques i d&rsquo;an&agrave;lisis socials i arqueol&ograve;giques &ldquo;des de l&rsquo;arqueobot&agrave;nica, la carpologia o l&rsquo;antracologia, disciplines que han perm&egrave;s identificar les restes de la primera premsada de ra&iuml;m a Catalunya al segle VII aC&rdquo;.Les p&agrave;gines viatgen entre els fenicis fins als visigots, els cristians i els musulmans i no s&rsquo;estalvien la cr&iacute;tica cap a l&rsquo;atenci&oacute; per l&rsquo;arqueologia del vi: &ldquo;Els pressupostos o els recursos, vinguin d&rsquo;on vinguin, no s&oacute;n gaire opulents, m&eacute;s aviat al contrari, a l&rsquo;al&ccedil;ada d&rsquo;un gremi subjacent, residual i sense reconeixements, com &eacute;s l&rsquo;arqueologia a la nostra societat&rdquo;.&Eacute;s una revista per&ograve; per la profunditat i l&rsquo;aparen&ccedil;a, podria considerar-se un llibre. Ha sortit al mercat la primera edici&oacute; de Calicata, una nova publicaci&oacute; que vol llegir el vi de forma transversal i inclusiva, sumant visions, mirades, disciplines, llenguatges, fonamentant-se en la cultura i les emocions que hi porta adherides o que desperta. L&rsquo;editora i fundadora, Sheila V&eacute;lez, que &eacute;s periodista i sommelier, proposa &ldquo;redefinir c&oacute;mo bebemos y pensamos el vino&rdquo;. En una mena de manifest inicial o pr&ograve;leg, planteja: &ldquo;Queremos abrir di&aacute;logos. &iquest;Qu&eacute; dice el vino de nuestra forma de vivir y consumir? El vino es un catalitzador de ideas.No es un objeto pasivo; es una herramienta para conversar, para reflexionar qui&eacute;nes somos y c&oacute;mo nos relacionamos con el mundo&rdquo;. Ens calia una mirada art&iacute;stica, una invitaci&oacute; a la reflexi&oacute;, a la pausa, a les visions poli&egrave;driques i a la profunditat del vi. explicar el vi a trav&eacute;s d&rsquo;imatges, textos, il&middot;lustracions i dissenys atrevits que s&rsquo;encavalquen i s&rsquo;enllacen. Inclou entre molts d&rsquo;altres, articles de les catalanes Clara Isamat, sommelier, i Marta Nieto, viticultora. &Eacute;s una revista que tanca cercles de bellesa i erudici&oacute;, que parla del vi &ldquo;com una met&agrave;fora de la vida&rdquo;, tal i com afirma Alice Feiring a l&rsquo;entrevista que li fan. Firmes molt variades en una publicaci&oacute; de luxe i culte que convida a llegir des dels sentits. El disseny disruptiu hi t&eacute; molt a veure.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9029-regenerar-com-mirem-el-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9029-regenerar-com-mirem-el-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202504/1200_1745051717vino_y_libros.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>INCAVI: Jornades de coneixement al Penedès amb el Grup de Treball d'Experimentació en Viticultura i Enologia</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 31 Mar 2025 07:09:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;INCAVI organitza les 37es jornades del Grup de Treball d&rsquo;Experimentaci&oacute; en Viticultura i Enologia (GTEVE), els dies 6 i 7 de maig a Vilafranca del Pened&egrave;s.Context: El GTEVE &eacute;s un f&ograve;rum estatal de recerca en viticultura i enologia que agrupa centres p&uacute;blics d&rsquo;R+D. Fomenta la col&middot;laboraci&oacute; i l&rsquo;intercanvi de coneixement entre institucions del sector vitivin&iacute;cola.Qu&egrave; sabem?Se celebraran al Vinseum amb la participaci&oacute; de m&eacute;s de 70 investigadors de m&eacute;s de 20 institucions. Hi haur&agrave; 42 pon&egrave;ncies, 7 d&rsquo;elles presentades per l&rsquo;INCAVI.El primer dia s&rsquo;abordaran temes com el seguiment de vinyes al Pened&egrave;s, cobertes vegetals i l&rsquo;ajust del reg. El segon dia es parlar&agrave; de la varietat macabeu, reutilitzaci&oacute; de mares, t&egrave;cniques com l&rsquo;UHPH i l&rsquo;impacte de la fusta en l&rsquo;aroma del vi.La jornada es tancar&agrave; amb un tast de Vins de Finca Qualificada.Temes destacats:	Evoluci&oacute; de vinyes al Pened&egrave;s	Experimentaci&oacute; amb cobertes vegetals	Optimitzaci&oacute; del reg	Estudis sobre varietats com el macabeu i la garnatxa blanca	Reutilitzaci&oacute; de mares de vinificaci&oacute;	Innovaci&oacute; en t&egrave;cniques com l&rsquo;UHPH	Influ&egrave;ncia de la fusta en el perfil arom&agrave;tic dels vinsPer acabar:L&rsquo;INCAVI refor&ccedil;a el seu paper com a referent en R+D vitivin&iacute;cola i facilita un espai clau per compartir coneixement i innovaci&oacute; al sector.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9009-incavi-jornades-de-coneixement-al-penedes-amb-el-grup-de-treball-dexperimentacio-en-viticultura-i-enologia</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9009-incavi-jornades-de-coneixement-al-penedes-amb-el-grup-de-treball-dexperimentacio-en-viticultura-i-enologia</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202503/1200_1743398221image011.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>INCAVI presenta les últimes innovacions en reg i enologia a la Wine Innovation Week 2025</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 21 Mar 2025 10:26:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;INCAVI participar&agrave; a la Wine Innovation Week 2025, on mostrar&agrave; les seves darreres investigacions en reg de vinya, innovaci&oacute; enol&ograve;gica i promoci&oacute; del vi catal&agrave; amb IA.Com funciona?	Dates: Del 25 al 27 de mar&ccedil;	Ubicaci&oacute;: Diversos cellers de Catalunya	Format: Pon&egrave;ncies, sessions demostratives i networking	Organitza: INNOVI, Cl&uacute;ster Vitivin&iacute;cola Catal&agrave;Qu&egrave; sabem?INCAVI hi aporta 4 pon&egrave;ncies clau:Gesti&oacute; de reg de suport:Llu&iacute;s Giralt presenta dades reals de parcel&middot;les i observatoris (Gandesa, Batea, Horta de Sant Joan). Es mostren les necessitats h&iacute;driques i l&rsquo;observaci&oacute; directa del creixement i desenvolupament vegetatiu.Llevats que responen al canvi clim&agrave;tic:Anna Puig explica com certs llevats poden reduir l&rsquo;alcohol i augmentar l&rsquo;acidesa dels vins, afavorint vins m&eacute;s equilibrats i frescos.Fusta catalana i perfil sensorial del vi:Enric Bartra analitza l&rsquo;impacte d&rsquo;esp&egrave;cies com l&rsquo;ac&agrave;cia, el castanyer, el roure i el cirerer. Es far&agrave; un tast comparatiu de vins envellits amb aquestes fustes, destacant el valor de la fusta local i l&rsquo;economia circular.Intel&middot;lig&egrave;ncia artificial per promoure el vi catal&agrave;:Laia Gonz&aacute;lez i Oriol Ripoll presenten el cas de &ldquo;Macabeu&rdquo;, l&rsquo;eina d&rsquo;IA que recomanava vi catal&agrave; al MWC 2024.Programa	25 de mar&ccedil; - Celler Edet&agrave;ria			Reg i observaci&oacute; insitu a la vinya amb dades meteorol&ograve;giques i fenol&ograve;giques.			26 de mar&ccedil; - Celler Raimat			Llevats adaptats al canvi clim&agrave;tic i &uacute;s de fustes catalanes per envelliment.			27 de mar&ccedil; - Celler Abadal i Heretat Oller del Mas			Aplicaci&oacute; d&rsquo;IA en la promoci&oacute; del vi catal&agrave; a trav&eacute;s del cas pr&agrave;ctic &ldquo;Macabeu&rdquo;.		Per qu&egrave; &eacute;s important?L&rsquo;INCAVI consolida la seva funci&oacute; com a centre de recerca aplicada i transfer&egrave;ncia tecnol&ograve;gica al servei del sector vitivin&iacute;cola. La WIW 2025 refor&ccedil;a el posicionament del vi catal&agrave; com a producte innovador, sostenible i competitiu, amb una clara aposta per la col&middot;laboraci&oacute; entre recerca i empresa.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9002-incavi-presenta-les-ultimes-innovacions-en-reg-i-enologia-a-la-wine-innovation-week-2025</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9002-incavi-presenta-les-ultimes-innovacions-en-reg-i-enologia-a-la-wine-innovation-week-2025</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202503/1200_1742549415image001.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Penedès recorre l'Estat amb vins ecològics i el Xarel·lo com a protagonistes</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 26 Feb 2025 08:47:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: La DO Pened&egrave;s impulsa la qualitat dels seus vins al sector professional mitjan&ccedil;ant una ruta per diverses ciutats de l&rsquo;Estat, destacant el Xarel&middot;lo i els vins ecol&ograve;gics.Qu&egrave; sabem?La DO Pened&egrave;s ha participat en showrooms professionals a Val&egrave;ncia i Mallorca amb 19 cellers, obtenint una gran acollida dels seus vins, especialment els elaborats amb Xarel&middot;lo.Aquestes trobades, organitzades per Verema, s&oacute;n un aparador per al sector vitivin&iacute;cola. La seg&uuml;ent parada ser&agrave; Madrid, el 26 de maig, coincidint amb un nou showroom. La DO Pened&egrave;s fa un pas endavant en el seu comprom&iacute;s ecol&ograve;gic, celebrant enguany la seva primera verema 100% ecol&ograve;gica, convertint-se en la primera DO a assolir aquesta fita.Cellers ParticipantsCan Vall&egrave;s, Bodegues Pinord, Estel d&rsquo;Argent, Cellers Domenys, Balt&agrave; de Cela, Celler Mart&iacute; Grau Viticultors, Miquel Pons, Mas Bertran, Jean Leon, Bolet, Mulet Viticultors, Gir&oacute; del Gorner, Sumarroca, Ferr&eacute; i Catas&uacute;s, Bertha, Torre del Veguer, Alsina &amp; Sard&agrave;, Colet i Vallfomosa.Els vins amb DO Pened&egrave;s t&rsquo;agradaran si...Aprecies els vins ecol&ograve;gics i la singularitat del Xarel&middot;lo. Si busques vins amb identitat, qualitat i respecte pel territori.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8976-la-do-penedes-recorre-lestat-amb-vins-ecologics-i-el-xarello</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8976-la-do-penedes-recorre-lestat-amb-vins-ecologics-i-el-xarello</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202502/1200_1740556810Palma_Salo_Verema.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Superfície de vinya a Catalunya: des del 1980 fins el 2024</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 17 Jan 2025 12:14:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: Tant a l&#39;Estat com a Catalunya, l&#39;evoluci&oacute; de la superf&iacute;cie de vinya ha estat negativa a la d&egrave;cada dels 80 i 90 i s&#39;ha estabilitzat els &uacute;ltims anys, des del 2018.Superf&iacute;cie de vinya en xifres	Espanya			1980: Superf&iacute;cie total de vinya: 1.589.000 ha.		2024 (prov.): Reducci&oacute; dr&agrave;stica fins a 944.000 ha (-40% respecte a 1980).		Tend&egrave;ncia: Espanya continua liderant en superf&iacute;cie mundial, per&ograve; amb una contracci&oacute; significativa per reconversi&oacute; i millora varietal.2024 vs. 2023: Descens marginal del -0,2% (2.000 ha menys).	Catalunya			1980-2024: La superf&iacute;cie ha passat de 102.460 ha a 57.417 ha, una reducci&oacute; del -44%.		2024 vs. 2023: Lleuger descens de 230 ha (-0,4%), mantenint estabilitat recent.		Pes en Espanya: Representa el 6,3% de la superf&iacute;cie total espanyola el 2024.		Hist&ograve;ric: Estabilitat des de 2018, amb variacions anuals m&iacute;nimes.			1980: 102.460 ha	1991: 88.797 ha	2000: 60.478 ha	2005: 61.405 ha	2010: 56.221 ha	2015: 54.560 ha	2018: 55.955 ha	2019: 56.422 ha	2020: 57.492 ha	2021: 57.238 ha	2022: 56.838 ha	2023: 57.647 ha	2024 (prov.): 57.417 haLes claus: Tot i la reducci&oacute; hist&ograve;rica, Catalunya mostra resili&egrave;ncia en els darrers anys, per&ograve; la superf&iacute;cie continua lluny dels nivells hist&ograve;rics de 1980. Espanya mant&eacute; el lideratge global en hect&agrave;rees.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8946-superficie-de-vinya-a-catalunya-des-del-1980-fins-el-2024</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8946-superficie-de-vinya-a-catalunya-des-del-1980-fins-el-2024</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202501/1200_1737113355output_(9).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El local de tast de Barcelona "Espai Penedès" es consolida</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 14 Jan 2025 07:10:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;Espai Pened&egrave;s-BCN tanca el 2024 amb r&egrave;cord d&rsquo;assist&egrave;ncia: m&eacute;s de 1.700 persones han gaudit de tastos i activitats dedicades als vins del Pened&egrave;s, un increment del 25% respecte a l&rsquo;any anterior.Qu&egrave; sabem?L&rsquo;Espai Pened&egrave;s-BCN ha organitzat m&eacute;s de 100 tastos durant el 2024, amb activitats destacades com els maridatges innovadors amb sushi, foies i croquetes.	L&rsquo;&egrave;xit de p&uacute;blic ha estat evident amb m&eacute;s de 1.700 assistents, majorit&agrave;riament de Barcelona i la seva &Agrave;rea Metropolitana, gr&agrave;cies a la seva ubicaci&oacute; c&egrave;ntrica i accessible.	Sota la direcci&oacute; del sommelier Ramon Antich, els tastos han posat en valor els vins guardonats del Concurs Tastavins DO Pened&egrave;s.	Per al 2025, les previsions s&oacute;n optimistes, amb 405 reserves ja confirmades per al gener i una demanda creixent, especialment com a regal durant les festes.Per qu&egrave; &eacute;s important?	Promou la cultura vin&iacute;cola del Pened&egrave;s	Connecta amb el p&uacute;blic urb&agrave;.	Dona visibilitat als cellers de la DO Pened&egrave;s en un mercat clau com Barcelona.Per acabar:L&rsquo;Espai Pened&egrave;s-BCN, ubicat al carrer Muntaner, 21, es consolida com un punt de refer&egrave;ncia per descobrir el Pened&egrave;s al cor de Barcelona. Les entrades als tastos estan disponibles a la web de l&rsquo;Acad&egrave;mia Tastavins, Atr&aacute;palo i a l&rsquo;espai f&iacute;sic.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8941-el-local-de-tast-de-barcelona-espai-penedes-es-consolida</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8941-el-local-de-tast-de-barcelona-espai-penedes-es-consolida</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202501/1200_1736835469unnamed_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Gener de cultura i vi a les biblioteques del Bages</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 13 Jan 2025 07:53:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Aquest gener, les biblioteques del Bages esdevenen un cop m&eacute;s l&rsquo;epicentre de la cultura del vi amb activitats que combinen tradici&oacute;, territori i art. El projecte Biblioteques amb DO, que arriba a la seva 13a edici&oacute;, s&rsquo;implementa a 9 biblioteques de la comarca, destacant l&rsquo;arquitectura del vi com a tem&agrave;tica central.Qu&egrave; sabem?	Biblioteques participants: Art&eacute;s, Aviny&oacute;, Manresa - Ateneu les Bases, Navarcles, El Pont de Vilomara i Rocafort, Nav&agrave;s, Sant Fruit&oacute;s de Bages, Sant Joan de Vilatorrada i Sallent.	Tem&agrave;tica d&#39;enguany: Arquitectura del vi, explorada a trav&eacute;s de xerrades, exposicions i tallers.	Objectiu: Promoure la hist&ograve;ria vitivin&iacute;cola i els valors del territori DO Pla de Bages.	Activitats destacades:			Xerrades: Recorreguts pel patrimoni arquitect&ograve;nic vin&iacute;cola a c&agrave;rrec d&rsquo;experts com Martina de Castro i Roger Pall&agrave;s.		Tallers: Pintura amb vi, Winefulness i identificaci&oacute; d&rsquo;aromes en vins locals.		Exposicions: &ldquo;La pedra seca i el vi&rdquo; de Neus Suarez.		Tastos: Dirigits per en&ograve;legs com Joan Soler.		Presentacions de llibres: Sobre la hist&ograve;ria de la vinya al Bages.		Espectacles teatrals: Com &ldquo;Les catedrals de C&eacute;sar Martinell&rdquo;.		Visites: A cellers com Fargas-Fargas.		ProgramaConsulta el programa complet al web oficial dopladebages.com.Tamb&eacute; destaca el concurs fotogr&agrave;fic &ldquo;Vinstagram Pla de Bages&rdquo;, obert fins al 31 de gener, amb premis culturals i una tem&agrave;tica centrada en el m&oacute;n del vi. Participa etiquetant les teves fotos amb #vinstagrampladebages2025 i @dopladebages.El projecte, iniciat el 2013, &eacute;s una iniciativa consolidada gr&agrave;cies a la col&middot;laboraci&oacute; entre biblioteques, cellers i entitats culturals, amb suport de la Generalitat de Catalunya i l&rsquo;INCAVI.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8940-gener-de-cultura-i-vi-a-les-biblioteques-del-bages</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8940-gener-de-cultura-i-vi-a-les-biblioteques-del-bages</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202501/1200_1736751448Biblioteques_amb_DO.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

</channel></rss>