<?xml version="1.0"  encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0">
<channel>
 <title>Cupatges - RSS Saber-ne mÃ©s</title>
 <link>https://cupatges.elnacional.cat/rss/1310/saber-ne</link>
 <lastBuildDate>Mon, 20 Apr 2026 16:14:38 +0200</lastBuildDate>
 <language>ca-ES</language>
 <atom:link href='https://cupatges.elnacional.cat/rss/1310/saber-ne' rel='self' type='application/rss+xml'/>
 <description> Cupatges, Vins i gastronomia a la xarxa. </description>
   <item>
     <title>Navarra On Tour comença la seva gira estatal a Barcelona</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 15 Apr 2026 11:21:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Barcelona es converteix en el punt de partida d&rsquo;una nova ofensiva de la DO Navarra per guanyar pres&egrave;ncia i relat al mercat. Del 27 al 29 d&rsquo;abril, la ciutat acull l&rsquo;estrena de &ldquo;Navarra On Tour&rdquo;, una gira que neix amb voluntat clara: sortir del discurs tradicional i portar el vi al terreny de l&rsquo;experi&egrave;ncia directa.Context:La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Navarra posa en marxa &ldquo;Navarra On Tour&rdquo;, una gira estatal que comen&ccedil;a a Barcelona els dies 27, 28 i 29 d&rsquo;abril. L&rsquo;objectiu: refor&ccedil;ar posicionament i apropar els seus vins tant a professionals com a amants del vi.Per qu&egrave; &eacute;s important?Barcelona es converteix en el punt de partida d&rsquo;una estrat&egrave;gia que va m&eacute;s enll&agrave; de la promoci&oacute; cl&agrave;ssica. La DO aposta per formats h&iacute;brids, formaci&oacute;, tast i experi&egrave;ncia, per connectar amb un consumidor que busca autenticitat i proximitat.A la pr&agrave;ctica:El programa s&rsquo;articula en tres dies amb enfocaments diferenciats.	El 27 d&rsquo;abril, jornada professional amb showroom de vuit cellers i dos tastos magistrals sota el concepte &ldquo;Grans Troballes: Navarra Inesperada&rdquo;.	El 28 d&rsquo;abril, tastos en botigues especialitzades de Barcelona i entorn, amb prescriptors de la DO i contacte directe amb el p&uacute;blic.	El 29 d&rsquo;abril, vespreig afterwork amb vi, gastronomia i m&uacute;sica en directe en un format m&eacute;s experiencial.Qu&egrave; sabem?La gira recorrer&agrave; sis ciutats clau: Barcelona, Val&egrave;ncia, M&agrave;laga, Bilbao, Madrid i Gij&oacute;n. Cada parada replicar&agrave; un model que combina showroom, tastos i accions en vinoteques locals per amplificar l&rsquo;impacte.Qu&egrave; diuen?Segons el president del Consell Regulador, David Palacios, la iniciativa vol apropar els vins de Navarra &ldquo;amb orgull&rdquo; i sorprendre fins i tot aquells que creuen con&egrave;ixer la denominaci&oacute;.En profunditat:La DO Navarra es mou en un context on creix l&rsquo;inter&egrave;s de cr&iacute;tics i prescriptors. &ldquo;Navarra On Tour&rdquo; busca transformar aquest inter&egrave;s en experi&egrave;ncia directa, portant el territori al consumidor amb una proposta oberta, din&agrave;mica i alineada amb les noves tend&egrave;ncies del sector.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9406-navarra-on-tour-comenca-la-seva-gira-estatal-a-barcelona</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9406-navarra-on-tour-comenca-la-seva-gira-estatal-a-barcelona</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202604/1200_1776245163DSC_2903_(002)_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El món editorial exposa més que mai el vi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 13 Mar 2026 11:51:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[&ldquo;Al principi del principi de l&rsquo;alfabet hi havia la poesia i el vi&rdquo;, exclama l&rsquo;editora de Vibop, la periodista vin&iacute;cola i cultural, Montse Serra. Presenta amb emoci&oacute; i entusiasme el n&uacute;mero 31 de la col&middot;lecci&oacute; Envinats. Torna a donar veu al traductor i llicenciat en Filologia Cl&agrave;ssica, el tarragon&iacute; Pau Sabat&eacute;, a &ldquo;Ara beu i enamora&rsquo;t. Poesia breu grega de simposi&rdquo;. Quaranta-sis epigrames d&rsquo;origen simpos&iacute;ac i de diferents poetes de l&rsquo;Antologia Palatina omplen les p&agrave;gines d&rsquo;aquest nou volum, en una col&middot;lecci&oacute; que relaciona deliberadament el vi amb les arts, la cultura i la creaci&oacute;. &Eacute;s la primera vegada que Pau Sabat&eacute; fa una traducci&oacute; de l&rsquo;Antologia, descobrint tresors com aquest: &ldquo;Soc la copa de N&egrave;stor, de bon beure-hi./ Qui begui d&rsquo;aquesta copa, que s&agrave;piga que de seguida el corprendr&agrave; el desig d&rsquo;Afrodita de bella corona.&rdquo; &Eacute;s una de les inscripcions en alfabet grec m&eacute;s antigues que coneixem i que va ser gravada en una copa de cer&agrave;mica menuda, a la segona meitat del segle VIII aC.El segon llibre de Pau Sabat&eacute; a Vibop confirma que poesia i vi son pilar de la cultura mediterr&agrave;nia, bressol de la nostra civilitzaci&oacute;. Constata que &ldquo;la fundaci&oacute; de la Biblioteca d&rsquo;Alexandria va revolucionar la literatura grega: donar la primacia definitiva a l&rsquo;escriptura per sobre de l&rsquo;oralitat. El projecte de reunir tota la literatura grega existent en un sol lloc i estudiar-la amb deteniment va donar un pes molt m&eacute;s considerable a una tradici&oacute; que fins llavors caminava amb passos m&eacute;s lleugers. El resultat va ser una mena de Barroc de la literatura grega&rdquo;. Llegir Sabat&eacute;, amb la seva precisi&oacute;, delicadesa i cad&egrave;ncia, &eacute;s sempre la possibilitat de gaudir de la hist&ograve;ria, fent assumible i admirable la po&egrave;tica v&iacute;nica.&ldquo;Vermuts Mir&oacute; i la hist&ograve;ria del vermut a Reus&rdquo;, escrit per la periodista cambrilenca Isabel Mart&iacute;nez Mart&iacute;nez, arriba a les llibreries per rec&oacute;rrer m&eacute;s de cent anys de tradici&oacute;, ind&uacute;stria i identitat vinculades a la capital el Baix Camp. El llibre, editat per MaserGrup que &eacute;s l&rsquo;actual empresa propiet&agrave;ria de Vermuts Mir&oacute;, repassa la traject&ograve;ria dels Mir&oacute; des dels primers olors de donzell el 1914 i la f&oacute;rmula Mir&oacute; a l&rsquo;actualitat, incloent les &uacute;ltimes innovacions enol&ograve;giques - el rosat i el vermut 0,0 - o l&rsquo;ampliaci&oacute; del magatzem i els canvis d&rsquo;accionariat.El llibre repassa no nom&eacute;s l&rsquo;evoluci&oacute; empresarial de vermuts Mir&oacute; sin&oacute; que al llarg d&rsquo;onze cap&iacute;tols tamb&eacute; analitza la hist&ograve;ria d&rsquo;una beguda que ha traspassat fronteres, de Reus al m&oacute;n, i que en els &uacute;ltims anys ha reviscolat i s&rsquo;ha situat de nou al centre de qualsevol trobada amb bat de sol. Isabel Mart&iacute;nez rescata cartells, dades, fotografies i opinions de molts professionals vinculats a l&rsquo;empresa per&ograve; tamb&eacute; d&rsquo;externs que permeten fer una mirada de 360 graus envers una beguda amb un passat hist&ograve;ric glori&oacute;s i amb un empelt inequ&iacute;voc a la ciutat de Reus. El conjunt de beneficis de la venta d&rsquo;aquesta obra es destinaran segons ha anunciat MaserGrup a la recerca i la promoci&oacute; del vermut a Catalunya i a Espanya&rdquo;. Aquest &eacute;s el primer llibre de la col&middot;lecci&oacute; editorial que enceta l&rsquo;empresa.El cient&iacute;fic Pablo Alonso Gonz&aacute;lez &eacute;s l&rsquo;autor de &ldquo;Historia cr&iacute;tica del vino espa&ntilde;ol&rdquo;, amb pr&ograve;leg de Juancho Asenjo (&ldquo;humanista del vino&rdquo; com ell mateix s&rsquo;autoanomena al llibre) i ep&iacute;leg de la sommelier i comunicadora Clara Isamat. Editat per Catarata, el llibre &eacute;s una an&agrave;lisi hist&ograve;rica per les regulacions que ha viscut el vi, amb la idea d&rsquo;entendre el concepte de vi natural i saber qu&egrave; el diferencia de l&rsquo;artificial. Pablo Alonso recorda que la seva primera aproximaci&oacute; al sector del vi no va ser cient&iacute;fica sin&oacute; cinematogr&agrave;fica; parla d&rsquo;ampolles de Jean Leon patrocinant un festival de cinema a Le&oacute;n que impulsava el seu pare. Sigui com sigui, el llibre comen&ccedil;a amb la redefinici&oacute; de l&rsquo;adulteraci&oacute; vin&iacute;cola a meitats del segle XIX i finalitza amb la consumaci&oacute; de la fictio iuris, les reformes i disputes sobre el vi natural. Amb un descobriment cabdal: que el 1848 ja es va descriure el &ldquo;vi natural&rdquo; per distingir-lo del fals, adulterat i artificial. &ldquo;Una reivindicaci&oacute; que creiem moderna - escriu Clara Isamat - i que ara t&eacute; arrels profundes en les quals sostenir-se per seguir defensant el vincle entre viticultors amb la terra i el vi elaborat sense artificis, sense maquillatge, un vi que no necessita disfressar-se per justificar-se&rdquo;.La sommelier, referent al pa&iacute;s a l&rsquo;hora de transcriure i comunicar el moviment del vi natural, emfatitza el valor de la paraula confian&ccedil;a entre &ldquo;terroir, elaborador, intermediari i qui el beu&rdquo;. Per la seva banda, Asenjo diu que &ldquo;el que avui anomenar&iacute;em vi natural, al segle XIX seria el vi elaborat amb m&egrave;todes tradicionals, sense additius qu&iacute;mics industrials, amb fermentaci&oacute; natural i quasi artesanal, encara que amb algunes clarificacions i auxiliars enol&ograve;gics tradicionals&rdquo;. Un llibre profund, amb afirmacions com aquesta de l&rsquo;autor, que obren per altra banda debats interessants: &ldquo;Mentre que els professionals i legisladors del segle XIX defensaven obertament el vi natural, les lleis contempor&agrave;nies sobre el vi exclouen aquest concepte per complet, prohibint el seu &uacute;s a les etiquetes i la documentaci&oacute; oficial&rdquo;.Amb imatge de portada de l&rsquo;il&middot;lustrador tarragon&iacute; Pepe Serra, la periodista Maite Cors&iacute;n publica &ldquo;El club de las bebedoras&rdquo;. Diu l&rsquo;autora: &ldquo;Estem vivint un moment en qu&egrave; l&rsquo;alcohol es demonitza... i, a la vegada, es converteix en tema de moda regulat&ograve;ria i social: zero, zero, zero&rdquo;. Conscient del moment fr&agrave;gil que viu el sector, Cors&iacute;n, amb una &agrave;mplia experi&egrave;ncia com a consultora i assessora vin&iacute;cola, aborda temes espinosos al llarg de 64 p&agrave;gines: &ldquo;Conversar sobre veritats inc&ograve;modes per&ograve; imprescindibles: all&ograve; social, all&ograve; excessiu, per qu&egrave; encaixar tant, les nostres presons. Les ter&agrave;pies, els &egrave;xits i els silencis. De transfons, una gran revelaci&oacute;&rdquo;, escriu a xarxes socials per contextualitzar la novetat editorial.En el llibre, l&rsquo;autora que defensa el concepte que &ldquo;el vi no es ven, sin&oacute; que es transmet&rdquo;, ressalta que l&rsquo;alcohol &ldquo;ha estat combustible de civilitzacions (i sobretaules), medicina, ritus, tavernes, convivium, conversaci&oacute;, exc&eacute;s, refugi, celebraci&oacute; i tamb&eacute;... dolor&rdquo;. El t&iacute;tol de la publicaci&oacute;, accentuant el femen&iacute;, no &eacute;s casual. Diu Maite Cors&iacute;n: &ldquo;A vegades les dones ens bevem la vida amb silenci i necessitem encaixar encara m&eacute;s. Amb una mentida, amb un mirall, amb qualsevol cosa que ens ajudi a no dir el que sentim o desitgem. I aquest silenci - m&eacute;s que l&rsquo;alcohol - &eacute;s el que em ve de gust posar sobre la taula&rdquo;. Publicat per C&iacute;rculo Rojo, l&rsquo;editorial l&iacute;der en autoedici&oacute;, tamb&eacute; es pot trobar en format e-book.Encara no hi ha data per&ograve; ser&agrave; al llarg d&rsquo;aquest any i podria ser abans de l&rsquo;&uacute;ltim semestre. Despr&eacute;s de gaireb&eacute; una d&egrave;cada, la Bullip&egrave;dia amb el sommelier Ferran Centelles al capdavant de la direcci&oacute; de la partida de begudes, clour&agrave; l&rsquo;enciclop&egrave;dia Sapiens del Vino amb un &uacute;ltim volum. Ser&agrave; el vuit&egrave; i estar&agrave; dedicat a l&rsquo;experi&egrave;ncia del client, a com viu el comensal l&rsquo;oferta d&rsquo;un restaurant i com es relaciona amb el vi. &ldquo;Al llibre analitzem m&eacute;s de 50 factors que poden fer que un client esculli un restaurant enlloc d&rsquo;un altre. Tamb&eacute; abordem q&uuml;estions molt actuals sobre com percebem el vi i el menjar segons l&rsquo;estr&egrave;s, l&rsquo;ambient, la companyia i el moment, i de com prenem decisions, per&ograve; tamb&eacute; com influeixen aspectes com el viatge, el context o fins i tot el que hem begut abans&rdquo;.La neuroci&egrave;ncia tindr&agrave; novament un paper destacar en aquest volum que tancar&agrave; una obra tit&agrave;nica, amb la qual es podria plantejar una titulaci&oacute; de m&agrave;ster. Centelles avan&ccedil;a que &ldquo;el llibre integra moltes disciplines al voltant del vi i connecta la psicologia, la fisiologia, el servei, el comportament del consumidor i la neuroci&egrave;ncia&rdquo;. Reconeix que aquest volum els ha costat per sobre dels altres, amb tem&agrave;tiques molt explorades i molta bibliografia i obres de refer&egrave;ncia; &ldquo;Aqu&iacute; hem hagut de navegar per disciplines menys estudiades en relaci&oacute; al vi i l&rsquo;experi&egrave;ncia gastron&ograve;mica&rdquo;. La direcci&oacute; editorial del conjunt de volums va a c&agrave;rrec de Rita Soler.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9369-el-mon-editorial-exposa-mes-que-mai-el-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9369-el-mon-editorial-exposa-mes-que-mai-el-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202603/1200_1773490249llibres_vi_b.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Wine Innovation Week 2026 consolida la intel·ligència artificial com a palanca estructural del vi català</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Sun, 01 Mar 2026 18:15:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Durant tres dies, cellers, tecnol&ograve;giques i centres de recerca mostren com la IA ja impacta en la viticultura, l&rsquo;enologia i la relaci&oacute; amb el consumidor, convertint la digitalitzaci&oacute; en una eina de competitivitat real.Context:La Wine Innovation Week (WIW), impulsada per INNOVI, s&rsquo;ha celebrat durant tres dies a diferents punts del Pened&egrave;s amb un eix central: aplicacions reals d&rsquo;intel&middot;lig&egrave;ncia artificial al camp, al celler i en la relaci&oacute; amb el consumidor.Per qu&egrave; &eacute;s important?Perqu&egrave; la IA deixa de ser un relat futurista i es converteix en eina de competitivitat. El sector passa d&rsquo;una gesti&oacute; reactiva a una de predictiva, amb impacte directe en costos, efici&egrave;ncia i presa de decisions estrat&egrave;giques.El motiu:La pressi&oacute; sobre marges, el canvi clim&agrave;tic i l&rsquo;exig&egrave;ncia d&rsquo;un consumidor m&eacute;s informat obliguen el sector a integrar dades en tots els processos. La tecnologia esdev&eacute; resposta a un entorn m&eacute;s complex i incert.A la pr&agrave;ctica:La primera jornada, als cellers Avgvstvs Frovm, va mostrar robots de suport al viticultor, drons per optimitzar tractaments, sensors de s&ograve;l i sistemes d&rsquo;imatge avan&ccedil;ada per analitzar la maduraci&oacute; del ra&iuml;m. La segona, al Cava Centre i a Recaredo, va posar el focus en bessons digitals, sensoritzaci&oacute; i gesti&oacute; predictiva al celler. La tercera, a Codorn&iacute;u, va abordar an&agrave;lisi de mercats, segmentaci&oacute; d&rsquo;audi&egrave;ncies i experi&egrave;ncies immersives en enoturisme.Qu&egrave; diuen?El missatge recurrent ha estat clar: la IA no substitueix el criteri expert. El refor&ccedil;a. Les dades amplien la capacitat d&rsquo;an&agrave;lisi, per&ograve; la decisi&oacute; final continua essent humana.Qui &eacute;s qui?INNOVI lidera la iniciativa com a cl&uacute;ster vitivin&iacute;cola catal&agrave;, amb la col&middot;laboraci&oacute; d&rsquo;INCAVI i Eurecat, i la participaci&oacute; de cellers, empreses tecnol&ograve;giques i centres de recerca.Com funciona?El model de la WIW combina demostracions pr&agrave;ctiques, visites t&egrave;cniques i casos implementats. No es tracta de parlar de tecnologia, sin&oacute; de veure-la aplicada en entorns reals.Qu&egrave; sabem?Que la digitalitzaci&oacute; ja est&agrave; penetrant totes les baules de la cadena de valor: viticultura, enologia, comercialitzaci&oacute; i enoturisme. I que el repte no &eacute;s adoptar tecnologia, sin&oacute; integrar-la amb criteri i retorn mesurable.Amb dades:	Cinquena edici&oacute; celebrada.	Tres jornades t&egrave;cniques.	Participaci&oacute; transversal de tota la cadena de valor del vi.	Finan&ccedil;ament de Retech dins el Pla de Recuperaci&oacute;, Transformaci&oacute; i Resili&egrave;ncia - NextGenerationEU, amb suport de la Generalitat de Catalunya.Al detall:Les aplicacions presentades inclouen predicci&oacute; agron&ograve;mica, optimitzaci&oacute; de recursos h&iacute;drics, simulaci&oacute; de processos productius, tra&ccedil;abilitat avan&ccedil;ada, tokenitzaci&oacute; i an&agrave;lisi avan&ccedil;ada de mercats.La gran conclusi&oacute; 2026 &eacute;s estructural: la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial ja no &eacute;s una promesa. &eacute;s una infraestructura invisible que, ben integrada, redefineix la manera de produir, comunicar i vendre vi.A partir d&rsquo;ara:La clau ser&agrave; escalar les solucions, mesurar-ne l&rsquo;impacte econ&ograve;mic i assegurar que la transformaci&oacute; digital sigui accessible tamb&eacute; per a petits i mitjans cellers.Per &uacute;ltim:La Wine Innovation Week consolida un espai de trobada i transfer&egrave;ncia de coneixement que refor&ccedil;a la cohesi&oacute; de l&rsquo;ecosistema vitivin&iacute;cola catal&agrave;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9355-la-wine-innovation-week-2026-consolida-la-intelligencia-artificial-com-a-palanca-estructural-del-vi-catala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9355-la-wine-innovation-week-2026-consolida-la-intelligencia-artificial-com-a-palanca-estructural-del-vi-catala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202603/1200_1772385847image_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Relleu a La Guia de Vins de Catalunya per obrir una nova etapa</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 27 Jan 2026 09:22:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Els editors fins aquest 2026 de La Guia de Vins de Catalunya, Jordi Alcover i S&iacute;lvia Naranjo, cedeixen el relleu al capdavant de la publicaci&oacute;.Els creadors de La Guia han arribat a un acord amb Wine Palace per a la nova estructura de propietat de l&rsquo;&uacute;nica guia independent i de refer&egrave;ncia del vi catal&agrave;, coincidint amb les 18 edicions, amb la voluntat de donar-li un &ldquo;nou impuls&rdquo; i obrir una nova fase de creixement i projecci&oacute;. &ldquo;Creiem fermament que &eacute;s un actiu important per al sector i que, amb les 18 edicions de la majoria d&rsquo;edat, ha arribat el moment de deixar-la anar&rdquo;, han indicat Alcover i Naranjo.Context:Consideren que, amb el relleu, La Guia t&eacute; l&rsquo;oportunitat de formar part i esdevenir un actiu important en la distribuci&oacute; i comercialitzaci&oacute; dels vins catalans. Wine Palace assumeix, doncs, la titularitat de La Guia, que tindr&agrave; un funcionament aut&ograve;nom, orientat a preservar per davant de totla seva independ&egrave;ncia i credibilitat.Per qu&egrave; &eacute;s important?Alcover i Naranjo han destacat que La Guia de Vins de Catalunya ha fet al llarg de 18 anys una aportaci&oacute; determinant per a la consolidaci&oacute; del prestigi del concepte &ldquo;vi catal&agrave;&rdquo;, desconegut ara fa dues d&egrave;cades.Un proc&eacute;s fonamentat en la defensa de la recuperaci&oacute; de varietats tradicionals davant de varietats foranes; en la recuperaci&oacute; de la identitat hist&ograve;rica del vi catal&agrave;; en la den&uacute;ncia del buidatge de contingut del concepte &lsquo;denominaci&oacute; d&rsquo;origen&rsquo; i en la difusi&oacute; de les seves mancances davant els consumidors, amb impacte en la identitat i qualitat dels vins catalans; en la promoci&oacute; i visibilitzaci&oacute; de vins de produccions singulars i escasses, impulsant-los a l&rsquo;avantguarda del vi catal&agrave;, o en la den&uacute;ncia ferma del frau en els circuits de certificaci&oacute; del ra&iuml;m, entre altres.A partir d&rsquo;ara?Amb el relleu al capdavant de La Guia, els creadors i impulsors de la publicaci&oacute; anuncien, a m&eacute;s, que faran &ldquo;una passa m&eacute;s en el comprom&iacute;s insubornable amb la terra, els viticultors i el vi catal&agrave;&rdquo;. Aix&iacute;, davant el context innegable d&rsquo;emerg&egrave;ncia clim&agrave;tica, amb conseq&uuml;&egrave;ncies greus per al m&oacute;n del vi en l&rsquo;&uacute;ltim i llarg per&iacute;ode de sequera extrema, Jordi Alcover i S&iacute;lvia Naranjo obren nova etapa emprenedora &ldquo;al servei del sector&rdquo;, per&ograve; ara dirigit a un altre dels elements essencials i insubstitu&iuml;bles per a la seva continu&iuml;tat: l&rsquo;aigua.El nou projecte es dirigeix a la comercialitzaci&oacute; de generadors industrials d&rsquo;aigua atmosf&egrave;rica a partir de tecnologies ecol&ograve;giques d&rsquo;avantguarda al servei de les necessitats de la terra i el vi catal&agrave;. El nou projecte el donaran a con&egrave;ixer al sector de forma progressiva a partir de la Barcelona Wine Week del 2, 3, i 4 de febrer, a la Fira de Barcelona.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9303-relleu-a-la-guia-de-vins-de-catalunya-per-obrir-una-nova-etapa</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9303-relleu-a-la-guia-de-vins-de-catalunya-per-obrir-una-nova-etapa</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202601/1200_1769502621Jordi_Alcover_i_Slvia_Naranjo_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Wine Innovation Week 2026 torna amb la intel·ligència artificial com a eix central d'innovació</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 20 Jan 2026 16:08:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[ La cinquena edici&oacute; de la Wine Innovation Week (WIW) consolida l&rsquo;esdeveniment com el gran punt de trobada del sector per entendre com la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial, la digitalitzaci&oacute; i les noves tecnologies estan transformant la vinya, el celler i la relaci&oacute; amb el consumidor.	Dates: 24-26 de febrer de 2026	Lloc: Vilafranca del Pened&egrave;s i diverses seus	Impulsor: INNOVIQu&egrave; sabem?	3 jornades tem&agrave;tiques (viticultura, enologia i comunicaci&oacute;/enoturisme).	Enfocament pr&agrave;ctic: del cep al consumidor final.	Dinar networking al final de cada jornada.	Antecedents s&ograve;lids: m&eacute;s de 300 assistents i prop de 50 activitats a l&rsquo;edici&oacute; anterior.Les jornades, al detall	24 de febrer | ViticulturaSeu: Celler Avgvstvs ForvmIA, rob&ograve;tica, sensoritzaci&oacute; i agricultura de precisi&oacute; aplicades a la gesti&oacute; de la vinya: optimitzaci&oacute; de processos, gesti&oacute; h&iacute;drica, sostenibilitat i decisions predictives basades en dades.	25 de febrer | EnologiaSeus: Recaredo i La Fassina (una tercera ubicaci&oacute; pendent)IA a l&rsquo;elaboraci&oacute;, monitoritzaci&oacute; avan&ccedil;ada, robotitzaci&oacute;, control de qualitat, tra&ccedil;abilitat i nous models de producci&oacute; i consum.	26 de febrer | Comunicaci&oacute; i EnoturismeSeu: pendent de confirmarM&agrave;rqueting, dades i creativitat per refor&ccedil;ar el relat de marca, personalitzar l&rsquo;enoturisme i crear comunitats al voltant del vi.Per qu&egrave; &eacute;s important?	Anticipa tend&egrave;ncies clau del sector.	Connecta tecnologia, territori i cadena de valor.	Facilita sinergies entre cellers, empreses tecnol&ograve;giques, recerca i comunicaci&oacute;.A qui s&rsquo;adre&ccedil;a:Productors, responsables de vinya i en&ograve;legs; professionals de comunicaci&oacute;, m&agrave;rqueting i enoturisme; empreses tecnol&ograve;giques i emprenedors; universitats i centres de recerca.Inscripcions:	1 dia: 20 &euro;	2 dies: 30 &euro;	3 dies: 40 &euro;Descomptes: socis d&rsquo;INNOVI (&minus;50%); participants en projectes INNOVI i estudiants (&minus;25%).]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9294-la-wine-innovation-week-2026-torna-amb-la-intelligencia-artificial-com-a-eix-central-dinnovacio</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9294-la-wine-innovation-week-2026-torna-amb-la-intelligencia-artificial-com-a-eix-central-dinnovacio</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202601/1200_1768922695innovi_4_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Beca d'excel·lència en sommelieria de Fundació Família Torres en col·laboració amb el CETT-UB</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 20 Jan 2026 15:22:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[La beca cobreix el 100% del cost del programa i s&rsquo;emmarca en el nou acord de col&middot;laboraci&oacute; entre la Fundaci&oacute; i el CETT-UB, signat fa un any, amb l&rsquo;objectiu de refor&ccedil;ar la formaci&oacute; especialitzada en sommelieria i enoturisme i donar suport al talent emergent del sector.Qu&egrave; sabem?	La beca s&rsquo;atorga a estudiants del Diploma Superior Universitari en Sommelieria del CETT-UB.	Inclou visita formativa al celler familiar del Pened&egrave;s.	Cessi&oacute; de vins per a tastos acad&egrave;mics al CETT-UB.	Fins a tres masterclass de viticultura, enologia i sostenibilitat impartides per professionals de Fam&iacute;lia Torres.L&rsquo;acte:El lliurament es va celebrar el 8 de gener al Centre de Visites de Fam&iacute;lia Torres, a Pacs del Pened&egrave;s. La distinci&oacute; va ser atorgada per Mireia Torres, presidenta de la Fundaci&oacute;, amb la pres&egrave;ncia de Maria Abellanet, presidenta del CETT; Elisabet Ferrer, directora general del CETT; i Nat&agrave;lia Roig, coordinadora dels Cursos d&rsquo;Extensi&oacute; Universit&agrave;ria de Gastronomia. Foto: Camila SIlvaQu&egrave; diuen?	Mireia Torres: &ldquo;Volem donar suport al jovent que comparteix la nostra passi&oacute; pel vi i l&rsquo;enoturisme i premiar l&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia, enfortint el vincle entre celler, territori i gastronomia.&rdquo;	Maria Abellanet: &ldquo;La col&middot;laboraci&oacute; amb la Fundaci&oacute; Fam&iacute;lia Torres ens permet impulsar el talent jove amb una formaci&oacute; d&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia, arrelada al territori i orientada al futur del sector.&rdquo;En profunditat	La Fundaci&oacute; Fam&iacute;lia Torres, creada el 1986, ha impulsat m&eacute;s de 400 projectes de cooperaci&oacute; a 12 pa&iuml;sos i &eacute;s presidida per Mireia Torres.	El CETT, centre adscrit a la Universitat de Barcelona, acumula 56 anys de traject&ograve;ria i m&eacute;s de 22.000 persones formades, integrant formaci&oacute; universit&agrave;ria, hotel universitari i resid&egrave;ncia d&rsquo;estudiants al Campus CETT.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9293-beca-dexcellencia-en-sommelieria-de-fundacio-familia-torres-en-collaboracio-amb-el-cettub</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9293-beca-dexcellencia-en-sommelieria-de-fundacio-familia-torres-en-collaboracio-amb-el-cettub</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201905/1200_1558330108image1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Concurs Millor Sommelier de Catalunya 2026 torna al Fòrum Gastronòmic Girona</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 09 Jan 2026 11:27:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El Concurs Millor Sommelier de Catalunya 2026 se celebrar&agrave; dilluns 9 de febrer en el marc del F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona, que tornar&agrave; a acollir una de les competicions professionals m&eacute;s rellevants del sector del vi i la restauraci&oacute; catalana.Context:L&rsquo;Associaci&oacute; Catalana de Sommeliers (ACS) organitza anualment aquest concurs, que es fa de manera rotativa en diferents demarcacions. L&rsquo;edici&oacute; 2026 torna al F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona, un espai de refer&egrave;ncia per al sector gastron&ograve;mic i de la restauraci&oacute;, amb sessions de competici&oacute; al mat&iacute; i a la tarda.Qu&egrave; sabem?La competici&oacute; es desenvolupar&agrave; en dues fases: la semifinal, al mat&iacute; a partir de les 10.00 hores i la final a partir de les 16.00 hores, oberta al p&uacute;blic i als professionals assistents.Qu&egrave; diuen? La presidenta de l&rsquo;ACS, Anna Vicens, ha destacat que el concurs &ldquo;torna al F&ograve;rum Gastron&ograve;mic, un esdeveniment que &eacute;s punt de trobada del sector de la restauraci&oacute; i la gastronomia catalana&rdquo;. Per la seva banda, el director del F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona, Albert Labastida, ha remarcat la voluntat de &ldquo;posicionar Girona com a referent de la gastronomia catalana acollint esdeveniments professionals del m&eacute;s alt nivell&rdquo;.F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona 2026:El F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona celebrar&agrave; la seva dotzena edici&oacute; del 9 a l&rsquo;11 de febrer de 2026 al Palau de Fires i a la zona de la Devesa. El certamen, de refer&egrave;ncia per als professionals de la cuina i la restauraci&oacute;, va comptar el 2025 amb la participaci&oacute; de 150 ponents i 180 expositors, una xifra superior a la de l&rsquo;any anterior.Per acabar:El retorn del Concurs Millor Sommelier de Catalunya al F&ograve;rum Gastron&ograve;mic Girona refor&ccedil;a el paper del certamen com a espai clau de talent, formaci&oacute; i prestigi professional dins del sector del vi i la gastronomia catalana.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9281-el-concurs-millor-sommelier-de-catalunya-2026-torna-al-forum-gastronomic-girona</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9281-el-concurs-millor-sommelier-de-catalunya-2026-torna-al-forum-gastronomic-girona</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202502/1200_1738644155Cyril_Vermuelen_ServeiRafaGImena.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vídeo! Fòrmules per eliminar les taques de vi negre fàcilment</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 09 Jan 2026 07:10:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Actualitzat el 11/01/2026Despr&eacute;s de festes, &agrave;pats familiars i llargues sobretaules, les taques de vi a la roba i a les estovalles tornen a ser un cl&agrave;ssic. Un petit descuit, una copa massa plena o un cop mal donat i el vi acaba all&agrave; on no toca. Si &eacute;s vi blanc, el problema sol ser menor, per&ograve; quan es tracta de vi negre, la taca pot semblar definitiva. Tot i aix&ograve;, hi ha alguns truquets senzills que poden ajudar-te a eliminar-les amb &egrave;xit.Treure la taca de vi amb sal, llet o vi blancSi has tacat les estovalles, tenim tres opcions senzilles: sal, llet i vi blanc. La primera, posar-hi sal despr&eacute;s d&#39;absorvir el vi tant com es pugui amb paper de cuina. La sal xuclar&agrave; el vi i, un cop seca i retirada, desapareixer&agrave; completament la taca.El segon truc &eacute;s posar la part d&#39;estovalles tacada en un recipient amb llet bullent: la taca anir&agrave; desapareixent poc a poc. Finalment, netejar la taca de vi negre amb vi blanc: no s&#39;ha de fregar la tela, el vi negre es diluir&agrave; tot sol en el vi blanc. Detergent i vinagre o aigua oxigenadaSi la taca &eacute;s a la roba, hem d&#39;optar per unes altres f&ograve;rmules. La primera &eacute;s barrejar detergent i vinagre blanc: primer es cobreix la taca amb el vinagre i despr&eacute;s es frega amb el detergent i la taca desapareix.Una altra opci&oacute; &eacute;s utilitzar aigua oxigenada i detergent l&iacute;quid: la barreja absorcir&agrave; la taca i despr&eacute;s nom&eacute;s has de posar la pe&ccedil;a de roba a la rentadora. La roba blanca accepta tamb&eacute; el lleixiu, tot i que aquesta ha de ser l&#39;&uacute;ltima opci&oacute;.Per &uacute;ltim, us deixem una altra manera de treure les taques, amb tot el proc&eacute;s gravat en v&iacute;deo:https://www.youtube.com/watch?v=1KXScPft1xg5 passos per treure b&eacute; la taca de vi negre:Abans decomen&ccedil;ar el proc&eacute;s feu-vos amb un drap de cot&oacute; net i de color blanc, un bol, sal, una goma el&agrave;stica i aigua bullint.1. Primer de tot passeu el drap humit per absorvir l&rsquo;exc&eacute;s de vi, suaument. Alerta! Si fregueu massa fort fixareu la taca.2. Tenseu la camisa, les estovalles o qualsevol pe&ccedil;a de roba que hagueu tacat. Poseu-la sobre el bol i subjecteu-la amb la goma.3. Escampeu una quantitat generosa de sal per sobre la taca. Ara cal que ho deixeu reposar com a m&iacute;nim cinc minuts, just per permetre que la sal absorveixi el l&iacute;quid.Recordeu! com m&eacute;s aviat apliqueu la sal, m&eacute;s f&agrave;cil ser&agrave; treure la taca!4. Passats aquests minuts afegiu lentament i amb molta cura l&rsquo;aigua bullint, des d&rsquo;una al&ccedil;ada d&#39;uns 20 cent&iacute;metres. Fer-ho des d&rsquo;aquesta dist&agrave;ncia li d&oacute;na la for&ccedil;a suficient per eliminar la taca.5. Ja a ho teniu! Ara ja nom&eacute;s cal que poseu la pe&ccedil;a de roba a la rentadora amb un programa d&rsquo;aigua calenta.Per acabar: un &uacute;ltim consell: no poseu la roba a l&#39;assecadora fins que la taca se&rsquo;n vagi del tot, perqu&egrave; l&rsquo;escalfor podria fer que es torn&eacute;s a fixar la taca.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/7272-video-formules-per-eliminar-les-taques-de-vi-negre-facilment</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/7272-video-formules-per-eliminar-les-taques-de-vi-negre-facilment</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202307/1200_1690446075waterproof-ga70ad8cb2_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Quins vins blancs podem guardar? 6 factors a tenir en compte</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 07 Jan 2026 06:30:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Entendre quins vins blancs es poden guardar evita errors habituals i ajusta expectatives. Molts blancs estan pensats per al consum immediat i no milloren amb el temps; guardar-los nom&eacute;s en destaca la p&egrave;rdua de fruita i frescor. En canvi, identificar els blancs amb potencial de guarda permet descobrir una altra dimensi&oacute; del vi: m&eacute;s complexitat arom&agrave;tica, textures m&eacute;s profundes i una expressi&oacute; del territori que sovint no apareix en joventut. No &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de preu ni de prestigi, sin&oacute; de criteri t&egrave;cnic i d&rsquo;equilibri.1. AcidesaL&rsquo;acidesa &eacute;s el factor m&eacute;s determinant en la capacitat de guarda d&rsquo;un vi blanc. Actua com a columna vertebral del vi i com a conservant natural, mantenint la tensi&oacute; i retardant l&rsquo;oxidaci&oacute;. Sense una acidesa suficient, el vi perd definici&oacute; r&agrave;pidament, encara que tingui fusta o alcohol. Els blancs que envelleixen b&eacute; no necess&agrave;riament s&oacute;n agressius en acidesa, per&ograve; s&iacute; precisos i vius.2. Estructura i extracteLa longevitat no dep&egrave;n del grau alcoh&ograve;lic, sin&oacute; de la mat&egrave;ria. Un blanc amb estructura t&eacute; densitat, volum i persist&egrave;ncia, sovint derivades de rendiments baixos, contacte amb les pells o crian&ccedil;a sobre lies. Aquesta mat&egrave;ria &eacute;s la que permet que el vi evolucioni sense desfer-se amb el pas dels anys. Els blancs excessivament lleugers o prims tendeixen a caure abans. Foto: Quico Ortega3. Varietat de ra&iuml;mLa varietat condiciona fortament el potencial de guarda. Algunes tenen pell m&eacute;s gruixuda, acidesa natural elevada o una capacitat superior per expressar-se amb el temps. Aix&ograve; no vol dir que una varietat &ldquo;no pensada&rdquo; per a la guarda no pugui envellir, per&ograve; s&iacute; que parteix amb menys avantatge. La varietat no ho explica tot, per&ograve; marca el punt de sortida.4. Elaboraci&oacute;La manera com s&rsquo;ha elaborat el vi &eacute;s clau per entendre com evolucionar&agrave;. Crian&ccedil;a amb mares fines, treball del temps, oxidacions controlades o una crian&ccedil;a en fusta ben integrada poden aportar estabilitat i capacitat d&rsquo;envelliment. La fusta, per si sola, no garanteix guarda; el que compta &eacute;s l&rsquo;equilibri entre tensi&oacute;, mat&egrave;ria i precisi&oacute; t&egrave;cnica.5. Alcohol i equilibri globalL&rsquo;alcohol pot ajudar a donar estructura, per&ograve; no substitueix ni l&rsquo;acidesa ni l&rsquo;equilibri. Un blanc amb molt grau alcoh&ograve;lic i poca frescor envelleix malament i perd definici&oacute; amb rapidesa. Els blancs que es guarden b&eacute; solen destacar per l&rsquo;harmonia entre alcohol, acidesa, volum i final de boca, no per cap element a&iuml;llat. Foto: pexels6. Anyada i origenEl context clim&agrave;tic de l&rsquo;anyada i el lloc d&rsquo;on prov&eacute; el vi s&oacute;n determinants. Anyades m&eacute;s fresques solen afavorir blancs amb m&eacute;s tensi&oacute; i capacitat de guarda. Zones amb altitud, s&ograve;ls pobres o contrast t&egrave;rmic entre dia i nit generen vins amb acidesa natural i estructura m&eacute;s s&ograve;lida. El temps i el territori deixen una empremta directa en la longevitat del vi.A la pr&agrave;ctica: pistes r&agrave;pides per al consumidorUn vi blanc amb potencial de guarda sovint:	No sol ser explosiu arom&agrave;ticament quan &eacute;s jove.	T&eacute; boca ampla i amb textura i volum.	Millora amb oxigen (copa gran, decantaci&oacute;).	Sovint &ldquo;sembla tancat&rdquo; al principi. Foto: PixabayTot i aix&ograve;: Guardar blancs no &eacute;s obligatori ni millor per defecte. Molts estan pensats per al gaudi immediat i compleixen perfectament la seva funci&oacute;. El problema sovint no &eacute;s beure&rsquo;ls joves, sin&oacute; guardar els que no toca.Per acabar:La pregunta clau no &eacute;s &ldquo;aquest blanc &eacute;s bo?&rdquo;, sin&oacute;:&ldquo;Aquest blanc t&eacute; acidesa, estructura i equilibri per aguantar el temps?&rdquo;Quan la resposta &eacute;s s&iacute;, el pas dels anys pot convertir-lo en un vi radicalment diferent i sovint molt m&eacute;s interessant.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9278-quins-vins-blancs-podem-guardar-6-factors-a-tenir-en-compte</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9278-quins-vins-blancs-podem-guardar-6-factors-a-tenir-en-compte</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202205/1200_1652337759white-2559865_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Guia bàsica per gaudir millor dels vins catalans: 10 idees clau</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 06 Jan 2026 08:20:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[1. Entendre el vi &eacute;s la millor porta al plaerInvertir una mica de temps en aprendre conceptes b&agrave;sics del vi &mdash;com llegir una etiqueta, entendre qu&egrave; aporta l&rsquo;acidesa o identificar aromes&mdash; fa que l&rsquo;experi&egrave;ncia sigui molt m&eacute;s rica. El coneixement no complica el vi: el fa m&eacute;s interessant. Com m&eacute;s en saps, m&eacute;s matisos detectes i m&eacute;s personal esdev&eacute; cada tast.2. El llevataps &eacute;s l&rsquo;heroi an&ograve;nim de cada ampollaNo cal un llevataps sofisticat ni car. Un model senzill, ben constru&iuml;t i de dues palanques &eacute;s fiable, durador i pr&agrave;ctic. Escollir-ne un de bo evita taps trencats, esfor&ccedil;os innecessaris i situacions inc&ograve;modes just abans de servir el vi. Foto: CETT3. La copa importa (i molt!)La copa no &eacute;s un simple recipient. La seva forma condiciona l&rsquo;expressi&oacute; arom&agrave;tica i la percepci&oacute; del vi en boca. Una bona copa permet que el vi respiri, concentra els aromes i millora notablement l&rsquo;experi&egrave;ncia, fins i tot amb vins senzills.4. Olorar abans de servir &eacute;s un bon h&agrave;bitAbans de beure, apropa la copa al nas. &Eacute;s un gest simple que ajuda a anticipar el que vindr&agrave; despr&eacute;s: fruita, flors, esp&egrave;cies o notes minerals. Aquest exercici educa la mem&ograve;ria olfactiva i et permet recon&egrave;ixer millor els estils i les varietats.5. Alguns vins blancs milloren amb el tempsNo tots els blancs estan pensats per consumir-se joves. Aquells amb bona acidesa, estructura i crian&ccedil;a poden evolucionar positivament amb els anys, guanyant complexitat i profunditat. Informar-se sobre el potencial de guarda pot donar grans sorpreses. Si voleu guardar vins, aqu&iacute; us expliquem com fer-ho!.6. Les botigues especialitzades s&oacute;n grans aliadesQuan no tens clar quin vi triar, una botiga especialitzada &eacute;s el millor punt de partida. L&rsquo;assessorament personalitzat permet descobrir vins ajustats al teu gust, al pressupost i a l&rsquo;ocasi&oacute;, sovint fora dels circuits m&eacute;s comercials.Foto: Pixabay7. El maridatge t&eacute; regles &uacute;tils (tot i no ser una ci&egrave;ncia exacta)No hi ha combinacions prohibides, per&ograve; s&iacute; criteris que ajuden: equilibrar intensitats, respectar l&rsquo;acidesa dels plats, tenir en compte el sucre i la textura. Aquests principis funcionen com una br&uacute;ixola per encertar m&eacute;s sovint.8. Els formats grans s&oacute;n ideals per compartirLes ampolles grans, com els m&agrave;gnums, no nom&eacute;s s&oacute;n m&eacute;s espectaculars: el vi hi evoluciona de manera m&eacute;s lenta i equilibrada. S&oacute;n especialment recomanables per a celebracions i &agrave;pats compartits, tant per qualitat com per impacte.9. La temperatura del vi &eacute;s clauServir el vi a la temperatura adequada marca la difer&egrave;ncia. Els negres massa calents poden semblar alcoh&ograve;lics i pesants; lleugerament refrescats guanyen equilibri i expressi&oacute;. La temperatura pot millorar &mdash;o empitjorar&mdash; qualsevol vi. Aqu&iacute; teniu una guia pr&agrave;ctica i &uacute;til per saber a quines temperatures hem de servir cada tipus de vins.10. Prioritzar vins de proximitat t&eacute; sentitEscollir vins del territori no &eacute;s nom&eacute;s una decisi&oacute; gastron&ograve;mica: &eacute;s una manera de donar suport al paisatge, als productors i a la cultura vitivin&iacute;cola local. A Catalunya hi ha onze denominacions d&rsquo;origen vitivin&iacute;coles, a m&eacute;s de la DO Cava &mdash;de car&agrave;cter supraauton&ograve;mic&mdash; i altres segells de qualitat com Corpinnat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9277-guia-basica-per-entendre-millor-els-vins-catalans-10-idees-clau</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9277-guia-basica-per-entendre-millor-els-vins-catalans-10-idees-clau</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202506/1200_1750996591cmb_3_(2).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Del tast a la reflexió: noves lectures de vi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 04 Dec 2025 11:38:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El m&oacute;n editorial amplia els t&iacute;tols que apropen i analitzen el m&oacute;n del vi i miren de fer comprendre el moment actual que viu; tamb&eacute; la vitalitat i efervesc&egrave;ncia que caracteritza Catalunya.Ramon Roset &eacute;s llicenciat en Ci&egrave;ncies F&iacute;siques i M&agrave;ster en Administraci&oacute; i Direcci&oacute; d&rsquo;Empreses, per&ograve; en els &uacute;ltims anys la ci&egrave;ncia que m&eacute;s li ha interessat &eacute;s l&rsquo;enol&ograve;gica. Com a bon gastr&ograve;nom i sommelier que &eacute;s, ha tingut arguments de sobres per escriure &ldquo;Tastar sense complexos. Guia per gaudir del vi&rdquo;, l&rsquo;&uacute;ltim t&iacute;tol de la col&middot;lecci&oacute; Envinats de Vibop, el n&uacute;mero 30. L&rsquo;editorial que dirigeix la periodista cultural i vin&iacute;cola, Montse Serra, assoleix una xifra gens envejable que demostra la solidesa del projecte editorial per&ograve; tamb&eacute; la seva necessitat; creuant el vi amb l&rsquo;art i la creaci&oacute; des de l&rsquo;antiguitat fins la contemporane&iuml;tat.El llibre escrit per Ramon Roset, actual director dels Premis Vinari i redactor de Vadevi.cat, &eacute;s una guia divulgativa per a tothom que vulgui iniciar-se en el tast de vins. Hi ha rigor sense complicacions. &ldquo;El lector hi trobar&agrave; un llenguatge planer, eines que l&rsquo;acompanyaran en el tast, els passos per abordar-lo. Li aclarim dubtes amb la intenci&oacute; d&rsquo;acostar aquesta pr&agrave;ctica, trencant tots els murs que hi ha al seu voltant&rdquo;, avan&ccedil;a Roset. Est&agrave; clar que el vi ha de fugir d&rsquo;esnobismes i sofisticacions si vol continuar pervivint i estant al centre de les nostres vides. Vibop, que sempre llegeix el moment o s&rsquo;hi anticipa, proposa un viatge &ldquo;per paisatges, hist&ograve;ries, persones i emocions&rdquo; a trav&eacute;s l&rsquo;autor. Com escriu al cap&iacute;tol introductori: &ldquo;Quan destapem una ampolla obrim un m&oacute;n. Dins una copa hi trobem el ra&iuml;m, el terrer, el clima, les mans que han cuidat la vinya i el car&agrave;cter de l&rsquo;elaborador. Cada vi &eacute;s un petit relat fet de natura, temps i esfor&ccedil;&rdquo;.&ldquo;Fins que vaig rec&oacute;rrer els cellers de Gredos, Ribeira Sacra, Rioja, Catalu&ntilde;a, Pa&iacute;s Basc, Xer&egrave;s i vaig tastar vins amb viticultors que parlen del s&ograve;l com si fos una religi&oacute;, no vaig entendre la veritat. Espanya no era un gegant adormit, sin&oacute; un pa&iacute;s que ha anat perfeccionant amb discreci&oacute; sense que els dem&eacute;s ens n&rsquo;adon&eacute;ssim. Aquests s&oacute;n uns vins refinats per atraure als cr&iacute;tics nord-americans ni seguir les tend&egrave;ncies. Son aut&egrave;ntics, vius i inequ&iacute;vocament espanyols; i per aix&ograve; son molt millors&rdquo;. L&rsquo;editor de la revista Noble Rot, el londinenc Dan Keeling, escriu aquesta reflexi&oacute; en un article publicat a El Pa&iacute;s, coincidint amb la publicaci&oacute; del seu llibre &ldquo;&iquest;Qui&eacute;n teme a Roman&eacute;e-Conti?&rdquo;, que l&rsquo;editorial Cinco Tintas li ha tradu&iuml;t a l&rsquo;espanyol.Sense convencionalismes, amb ironia i una perspectiva anal&iacute;tica clarament anglosaxona, s&rsquo;endinsa en l&rsquo;exploraci&oacute; dels grans vins del m&oacute;n advertint que &ldquo;com m&eacute;s aprofundeixes en aquest trencaclosques vin&iacute;cola, m&eacute;s acceptes l&rsquo;abs&egrave;ncia de certeses, justament com passa amb la vida&rdquo;. Keeling homenatja &ldquo;els vins vius i les persones que els fan possible amb una narrativa apassionada i accessible&rdquo;, apunta l&rsquo;editorial. L&iacute;nies plenes de set d&rsquo;emocions, amb imatges que tamb&eacute; parlen, del fot&ograve;graf Benjamin McMahon. El llibre s&rsquo;atura al Priorat en un cap&iacute;tol que porta per t&iacute;tol &ldquo;Ll&eacute;valo al l&iacute;mite&rdquo;. La reflexi&oacute; amb qu&egrave; l&rsquo;enceta, fa venir ganes de m&eacute;s, de molt m&eacute;s: &ldquo;Si alguna cosa he apr&egrave;s a les vinyes que he visitat els &uacute;ltims deu anys &eacute;s que a tot arreu s&rsquo;amaga una hist&ograve;ria i en aquesta regi&oacute; (el Priorat) hi ha un abisme del tamany del Grand Canyon entre els vins elegants que m&rsquo;encanten i les bombes alcoh&ograve;liques sobreexcitades que, decididament, no m&rsquo;agraden&rdquo;. Podeu imaginar en quin grup inclou, i narra, elaboradors com Sara P&eacute;rez, Ester Nin, Dominik Huber, Ricard Rofes i &Aacute;lvaro Palacios.Cosset&agrave;nia continua ampliant el seu fons amb llibres que versen sobre vins. Les dues &uacute;ltimes novetats giren al voltant dels brisats i del maridatge. El periodista i fot&ograve;graf Marc Picanyol ha escrit &ldquo;Amb pells&rdquo;, un llibre que recull un ampli ventall de vins brisats que es fan a Catalunya, un tipus d&rsquo;elaboraci&oacute; vell que ha guanyat pres&egrave;ncia en els &uacute;ltims anys. Si abans era m&eacute;s aviat per tradici&oacute;, avui el rescat &eacute;s m&eacute;s aviat per creativitat enol&ograve;gica: &ldquo;Una de les caracter&iacute;stiques m&eacute;s destacades dels vins d&rsquo;aquesta guia &eacute;s la no utilitzaci&oacute; de sulfits en la majoria de casos, sin&oacute; que s&rsquo;han de fer servir llevats naturals&rdquo;, escriu l&rsquo;editorial, fent una clucada d&rsquo;ulls al moviment del vi natural. Picanyol defensa la riquesa i diversitat d&rsquo;uns vins que avui estan estesos de nord a sud del pa&iacute;s i de mar a muntanya. En total, inclou 137 cellers que elaboren un o m&eacute;s vins brisats, &eacute;s a dir, macerats amb les pells durant dies, setmanes o mesos. L&rsquo;autor deixa clar al pr&ograve;leg que &ldquo;a la gran majoria de terres que he trepitjat m&rsquo;han dit que feien brisats per reivindicar el llegat dels nostres avis i besavis, encara que, com apuntaven ells, probablement no sabien que feien vins brisats&rdquo;. Tamb&eacute; aclareix d&rsquo;entrada que els conceptes brisat i orange no s&oacute;n sin&ograve;nims: &ldquo;Tots els organe s&rsquo;elaboren amb pells, per&ograve; hi ha brisats de molts colors diferents&rdquo;.Quant a maridatges, Gessam&iacute; Caram&eacute;s i Javier Campo, cuinera i sommelier ebrencs, han publicat a quatre mans i amb molta sensibilitat i expertesa gastron&ograve;micca &ldquo;Catalunya a la copa i al plat&rdquo;, un llibre de receptes harmonitzades amb un repertori atrevit de vins catalans, per&ograve; no nom&eacute;s. Caram&eacute;s i Campo ressegueixen productes, receptes i harmonies a les diferents regions de Catalunya; 63 plats i 126 vins, en concret. Ambd&oacute;s ressalten al pr&ograve;leg: &ldquo;No necessitem plats sofisticats ni vins car&iacute;ssims. Aqu&iacute; n&rsquo;hi ha per a totes les butxaques.Ens ho podem passar molt b&eacute; amb coses senzilles. En un restaurant, en un bar o a casa en fam&iacute;lia i amb amics. Amb receptes molt f&agrave;cils d&rsquo;elaborar i amb productes que podem trobar als nostres mercats cada dia. Recordem que, amb la nostra horta, la nostra costa, la nostra muntanya, la nostra agricultura, la nostra ramaderia i mil coses nostres m&eacute;s, tenim un dels millors rebosts del planeta&rdquo;. Entre les moltes propostes culin&agrave;ries compartides, a les comarques de Tarragona hi ha una truita de patata de Prades i pop en el seu suc de romesquet mariner amb un trepat del celler Cara Nord o, l&rsquo;alternativa, una manzanilla de La Pastora. I, a l&rsquo;Ebre, les ostres rissades del Delta a la planxa amb llet de tigre de musclo amb la garnatxa blanca Benufet d&rsquo;Her&egrave;ncia Alt&eacute;s o, si es vol un contrast, amb el malbec El Enemigo d&rsquo;Argentina. Per a gustos, l&rsquo;imaginari inacabable de Javier Campo.L&rsquo;oferta liter&agrave;ria vinculada amb el vi tampoc para de cr&eacute;ixer a Planeta Gastro. Una de les &uacute;ltimes novetats &eacute;s la traducci&oacute; a l&rsquo;espanyol de l&rsquo;obra de la cr&iacute;tica brit&agrave;nica, Jancis Robinson, Experto en vino en 24 horas. El llibre parteix de la base que el vi &ldquo;&eacute;s la beguda m&eacute;s deliciosa, estimulant, variant i exasperadament complida del m&oacute;n. T&rsquo;alegra i fa que els teus amics semblin m&eacute;s simp&agrave;tics i est&agrave; bon&iacute;ssim amb el menjar&rdquo;. Amb pr&ograve;leg del sommelier Ferran Centelles per a l&rsquo;edici&oacute; en castell&agrave;, el volum descriu els tipus i estils de vins, les varietats i les zones productores, per&ograve; tamb&eacute; fa pedagogia sobre la manera en qu&egrave; cal prendre&rsquo;ls o com valorar la relaci&oacute; qualitat-preu. Es tracta d&rsquo;un manual ple de did&agrave;ctica per aprendre de manera accelerada i f&agrave;cil tot l&rsquo;univers del vi.El que &eacute;s una obra tit&agrave;nica &eacute;s la de la tamb&eacute; cr&iacute;tica brit&agrave;nica Sarah Jane Evans, Master of Wine i col&middot;laboradora de Decanter. Publica en angl&egrave;s, de moment, el seu segon llibre sobre vins espanyols que porta per t&iacute;tol The wines of central and Southern Spain. From Catalunya to C&aacute;diz, editat per l&rsquo;Acad&eacute;mie du Vin Library. Ressalta d&rsquo;entrada que Catalunya necessitaria un llibre per a ella sola, i la presenta com una regi&oacute; de vins amb &ldquo;esperit franc i lliure&rdquo;. Tamb&eacute; puntualitza que les onze denominacions d&rsquo;origen no poden ser m&eacute;s diferents entre elles.Despr&eacute;s de repassar les varietats aut&ograve;ctones principals i entretenir-se llargament amb la Malvasia de Sitges -li dedica gaireb&eacute; tota una p&agrave;gina-, analitza regions, productors referents, projectes innovadors i moviments com el dels escumosos al Pened&egrave;s. Es pregunta si les diferents denominacions d&rsquo;origen i marques podrien unir-se i respon a trav&eacute;s d&rsquo;una afirmaci&oacute; d&rsquo;un col&middot;lega seu, el tamb&eacute; Master of Wine &Aacute;lvaro Ribalta: &ldquo;No passar&agrave; mentre nosaltres visquem&rdquo;. Dedica p&agrave;gines al &ldquo;nou perfil&rdquo; del Cava i no deixa d&rsquo;atendre la particularitat de cada regi&oacute; vitivin&iacute;cola catalana. A la DOQ Priorat, fa constar que el relleu generacional no &eacute;s f&agrave;cil per&ograve; sembla que hi funciona als hereus dels qui van fer la revoluci&oacute; dels closos al 89.En aquest sentit, tamb&eacute; ressalta el paper d&rsquo;una nova generaci&oacute; que ha comen&ccedil;at per compte propi com &eacute;s el cas de l&rsquo;en&ograve;loga Sandra Doix a Poboleda. Quant al repte de present i futur de la DOQ Priorat de caracteritzar el perfil dels vins de les 12 subzones, Sarah Jane Evans diu taxativa: &ldquo;It should be possible over the coming years. Perhaps it is the human, winemaker influence that makes the difference: possibly it will be easier to identify Escaladei from Ricard Rofes wines at Scala Dei. &Aacute;lvaro Palacios wines may make Gratallops easier to spot. Certainly, Bellmunt in southern Priorat, where it is lower and warmer, and more open to the Mediterranean, does have a subtly different style. Burgundy has had centuries to reveal its differences to blind tasters. Priorat needs time too&rdquo;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9252-del-tast-a-la-reflexio-noves-lectures-de-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9252-del-tast-a-la-reflexio-noves-lectures-de-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202512/1200_1764849696pexels-cottonbro_bona.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El "Millor centre educatiu" del vi de l'Estat és a Vilafranca del Penedès</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 17 Nov 2025 10:37:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Wine Aspects ha estat distingit com a &ldquo;Millor centre educatiu&rdquo; als prestigiosos International Wine Challenge (IWC) Industry Awards Espanya 2025, un reconeixement que situa l&rsquo;acad&egrave;mia com a referent estatal en formaci&oacute; especialitzada en angl&egrave;s i m&oacute;n del vi.Context:Els premis, lliurats a la Reial Casa de Correus de Madrid, celebren la professionalitzaci&oacute; del sector i posen el focus en agents clau com sommeliers, distribu&iuml;dors, educadors i promotors. Wine Aspects, fundat el 2009 per Andrew Ashurst a Vilafranca del Pened&egrave;s, &eacute;s la primera acad&egrave;mia d&rsquo;angl&egrave;s orientada exclusivament al sector vitivin&iacute;cola.Qu&egrave; sabem?	M&eacute;s de 15 anys formant professionals del vi en llengua anglesa.	Cursos orientats a millorar vocabulari, comunicaci&oacute; i coneixement t&egrave;cnic.	Partners que han acompanyat el projecte: Euroselecci&oacute;, Riedel, Fam&iacute;lia Torres, Segura Viudas, Outlook Wine, Excel Ib&eacute;rica, DO Pened&egrave;s, Xerigots, Gonz&aacute;lez Byass, ACS, AVC, ACE, Escola d&rsquo;Enoturisme de Catalunya i UManresa-FUB.	Wine Aspects ha creat un m&egrave;tode propi: Transversal Wine Method, pensat per refor&ccedil;ar compet&egrave;ncies i connectar millor amb el p&uacute;blic final.En profunditat:Andrew Ashurst subratlla que el premi &eacute;s &ldquo;un impuls per seguir ajudant el sector&rdquo;, i destaca la import&agrave;ncia de la millora cont&iacute;nua i el treball amb equip. L&rsquo;acad&egrave;mia &eacute;s avui un espai formatiu singular on el llenguatge i el vi es treballen de manera integrada: des del vocabulari t&egrave;cnic fins a l&rsquo;expressi&oacute; en tastos, visites, presentacions comercials o comunicaci&oacute; digital.M&eacute;s enll&agrave; de la distinci&oacute;, Ashurst reivindica el valor hum&agrave; de quinze anys de traject&ograve;ria: &ldquo;El m&eacute;s important s&oacute;n els vincles creats. El respecte mutu &eacute;s el gran motor del m&oacute;n del vi&rdquo;.Per acabar:El guard&oacute; dels IWC Industry Awards refor&ccedil;a la posici&oacute; de Wine Aspects com a eina imprescindible per a un sector cada vegada m&eacute;s globalitzat, on dominar l&rsquo;angl&egrave;s &eacute;s tamb&eacute; dominar el relat del vi.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9235-el-millor-centre-educatiu-segons-els-international-wine-challenge-es-de-vilafranca-del-penedes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9235-el-millor-centre-educatiu-segons-els-international-wine-challenge-es-de-vilafranca-del-penedes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202511/1200_1763372487wine_aspects.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>'Origen de la vinya i el vi a Catalunya', finalista mundial dels Gourmand World Awards</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 04 Nov 2025 08:00:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El llibre &lsquo;Origen de la vinya i el vi a Catalunya. Una perspectiva arqueol&ograve;gica i sociol&ograve;gica&rsquo;, signat per l&rsquo;arque&ograve;leg Dani L&oacute;pez i el soci&ograve;leg Llu&iacute;s Tolosa, ha estat escollit finalista mundial dels Gourmand World Awards, considerats els &ldquo;Oscars&rdquo; dels llibres de vins i gastronomia. Cada any hi competeixen m&eacute;s de 7.000 t&iacute;tols de m&eacute;s de 100 pa&iuml;sos.Context:L&rsquo;obra est&agrave; nominada en dues categories:	W3-1 Wine History, on competir&agrave; amb Le sentiment du Languedoc de Marc Mandevielle.	Best of the Best Wine Book, la categoria reina, que escull el millor llibre de vi publicat arreu del m&oacute;n.	La gala de lliurament se celebrar&agrave; a inicis del 2026, amb seu encara pendent de confirmaci&oacute;.Qu&egrave; sabem?El llibre repassa els or&iacute;gens de la vinya i el vi a Catalunya a partir de m&eacute;s de 30 jaciments arqueol&ograve;gics i una vintena de vaixells enfonsats documentats a la costa catalana. Els autors reivindiquen una nova lectura hist&ograve;rica: el vi no va arribar amb els grecs ni amb els romans, sin&oacute; amb els fenicis, m&eacute;s d&rsquo;un segle abans. Els primers indicis arqueol&ograve;gics situen la pr&agrave;ctica vitivin&iacute;cola al segle VII aC, al jaciment de la Font de la Canya (Avinyonet del Pened&egrave;s), considerat el &ldquo;bressol&rdquo; de la vinya catalana.En profunditat:L&rsquo;obra combina arqueologia i sociologia per explicar com el vi va influir en el sedentarisme, les primeres estructures socials i les relacions comercials mediterr&agrave;nies.Gr&agrave;cies al Centre d&rsquo;Arqueologia Subaqu&agrave;tica de Catalunya (CASC) i a la tasca de desenes d&rsquo;arque&ograve;legs, el llibre ofereix una visi&oacute; documentada i apassionant dels or&iacute;gens del vi com a fenomen cultural, econ&ograve;mic i simb&ograve;lic.Projecte vinculat:Els autors tamb&eacute; han impulsat un vi experimental, Judes Macabeu, elaborat a la manera antiga amb vinyes emparrades i fermentaci&oacute; en dolia de cer&agrave;mica semisoterrada, segons descriu Plini el Vell.El projecte neix al jaciment rom&agrave; d&rsquo;Heretat Laverna, actualment en proc&eacute;s d&rsquo;excavaci&oacute; i obert a visites enotur&iacute;stiques.	El llibre ha comptat amb el suport de l&rsquo;INCAVI i Fam&iacute;lia Torres, i la col&middot;laboraci&oacute; de l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Avinyonet del Pened&egrave;s i Heretat Laverna.Qui &eacute;s qui?	Dani L&oacute;pez &eacute;s arque&ograve;leg, director del Centre d&rsquo;Interpretaci&oacute; DO Vin&iacute;fera i cofundador d&rsquo;ArqueoVitis. Especialista en arqueobot&agrave;nica i carpologia, lidera projectes clau com el de la Font de la Canya.	Llu&iacute;s Tolosa, soci&ograve;leg i autor d&rsquo;una trentena de llibres, &eacute;s Millor Prescriptor del Vi de Catalunya 2024 i ha estat sis vegades guardonat com a Best in the World als Gourmand Awards.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9219-origen-de-la-vinya-i-el-vi-a-catalunya-finalista-mundial-dels-gourmand-world-awards</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9219-origen-de-la-vinya-i-el-vi-a-catalunya-finalista-mundial-dels-gourmand-world-awards</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202511/1200_1762240110Llus_Tolosa_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Gramona dona veu a la terra: 25 experts internacionals reflexionen sobre el vi i el seu origen</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 16 Oct 2025 10:52:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Gramona llan&ccedil;a Les veus de la terra, un projecte digital que reuneix 25 figures internacionals de la viticultura, l&rsquo;enologia i la comunicaci&oacute; del vi. Disponible a gramona.com/lesveusdelaterra, el recull aprofundeix en el vincle entre s&ograve;l, vinya i emoci&oacute;, amb una mirada multidisciplin&agrave;ria que va de la microbiologia a la biodin&agrave;mica i el tast geosensorial.Context:Aquest espai neix despr&eacute;s de quinze anys de recerca i d&rsquo;intercanvis amb mestres com Lydia i Claude Bourguignon, microbi&ograve;legs del s&ograve;l, i figures de refer&egrave;ncia mundial com Jacky Rigaux i Georges Truc. La seva participaci&oacute; a les Rencontres Henri Jayer de Borgonya va ser clau per establir un di&agrave;leg entre el Pened&egrave;s i zones com Champagne o l&rsquo;Als&agrave;cia, posant el focus en l&rsquo;expressi&oacute; &uacute;nica dels hauts lieux &mdash;aquelles parcel&middot;les on la terra parla a trav&eacute;s del vi.El motiu:La iniciativa respon a una convicci&oacute; profunda de Gramona: la qualitat d&rsquo;un vi comen&ccedil;a a la terra. Davant els reptes del canvi clim&agrave;tic, el celler vol promoure un debat obert i rigor&oacute;s sobre com mantenir la vitalitat del s&ograve;l i preservar l&rsquo;ess&egrave;ncia de cada territori.Qui &eacute;s qui?Entre els participants hi trobem noms com:	Fam&iacute;lia Fleury, Pascal Agrapart i Patrick Meyer, elaboradors referents de la Champagne i l&rsquo;Als&agrave;cia.	Joaqu&iacute;n C&aacute;mara i Manel Badia, especialistes en disseny i an&agrave;lisi de s&ograve;ls.	Pierre Masson, Georg Meissner i David Baixas, mestres de la biodin&agrave;mica.	Georges Truc i Jacky Rigaux, pioners del tast geosensorial.	Quim Vila, Paco Berciano o &Aacute;lvaro Ribalta, comerciants de vi.	Amaya Cervera i Ruth Troyano, reconegudes comunicadores del sector.https://www.youtube.com/watch?v=8aZ8o9gWUp8A la pr&agrave;ctica:Els v&iacute;deos i entrevistes ofereixen una experi&egrave;ncia formativa i inspiradora: cada veu aporta un fragment d&rsquo;aquest relat coral sobre el vi i la terra. Les converses aborden temes com la microbiologia del s&ograve;l, la gesti&oacute; dels recursos naturals, les textures del vi o la percepci&oacute; sensorial, amb ponents que van del neurobi&ograve;leg Gabriel Lepousez al pedagog Cyrille Tota, creador del m&egrave;tode Le toucher du vin.https://www.youtube.com/watch?v=LTC2qUIOIMsPer &uacute;ltim:Les veus de la terra transcendeix el format audiovisual per convertir-se en una biblioteca viva de coneixement vin&iacute;cola. Un homenatge a la saviesa compartida i un pas m&eacute;s en el comprom&iacute;s de Gramona amb una viticultura arrelada, respectuosa i oberta al m&oacute;n.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9203-gramona-dona-veu-a-la-terra-25-experts-internacionals-reflexionen-sobre-el-vi-i-el-seu-origen</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9203-gramona-dona-veu-a-la-terra-25-experts-internacionals-reflexionen-sobre-el-vi-i-el-seu-origen</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202510/1200_1760606169QUIM_VILA.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La verema millora en volum però segueix per sota de la mitjana històrica</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 03 Oct 2025 07:32:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La verema d&#39;enguany ha marcat un punt d&#39;inflexi&oacute; per al vi catal&agrave;, perqu&egrave; les pluges caigudes en els darrers temps han servit per mitigar les perspectives negatives que s&#39;arrossegaven des de feia anys per la ingent sequera. Quan encara no s&#39;ha finalitzat la collita del 2025 a tot el territori, el director general de l&#39;Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi (Incavi), Joan Gen&eacute;, ha explicat aquest dijous que a hores d&#39;ara el volum de ra&iuml;m entrat a celler ha augmentat un 38% en varietats blanques i un 19% en varietats negres respecte al 2024. A m&eacute;s, els vins d&#39;aquesta anyada podran sobresortir per la qualitat, perqu&egrave; l&#39;ha qualificat d&#39;&quot;any excel&middot;lent&quot;.En una trobada amb periodistes al Magatzem Escol&agrave; de Barcelona per fer balan&ccedil; de la verema i del consum de vi, Gen&eacute; ha destacat pel que fa a la verema que &quot;hi ha una bona recuperaci&oacute;, per&ograve; no &eacute;s total&quot;, en part perqu&egrave; els ceps necessitaran un per&iacute;ode m&eacute;s llarg per refer-se de la manca d&#39;aigua. L&#39;Incavi parla d&#39;una &quot;collita de transici&oacute;&quot; i, vist amb perspectiva, encara falta per deixar enrere els estralls de la sequera. La verema d&#39;enguany tamb&eacute; est&agrave; per sota de la mitjana hist&ograve;rica del per&iacute;ode 2013-2023: un 12% en les blanques i un 34% en les negres.Foto: DO CavaPer varietats, aquest 2025 s&#39;han registrat increments superiors al 60% en el xarel&middot;lo, la pansa blanca i el cartoix&agrave;, mentre que arriben al 50% en la parellada i al 36% en el chardonnay. En les negres, sobresurt l&#39;evoluci&oacute; positiva del merlot, el trepat i el pinot noir. Per denominacions d&#39;origen, la DO Cava &eacute;s la que m&eacute;s incrementa el volum de ra&iuml;m entrat, amb prop de 198 milions de quilos de varietats blanques i 13,9 de negres, un 45% m&eacute;s que en el 2024. Aix&iacute; i tot, per exemple a la DOQ Priorat, una de les que tancar&agrave; la verema m&eacute;s tard, es recuperar&agrave; un 20%, per&ograve; encara estar&agrave; un 20% per sota de l&#39;habitual, ha precisat Gen&eacute;.El director de l&#39;Incavi ha manifestat que li preocupa el canvi clim&agrave;tic. &quot;A mi em fa patir. Hi ha gent que el nega; jo que ho pateixo s&eacute; que est&agrave; aqu&iacute;&quot;, ha afirmat. Si b&eacute; diu que no sap cap a on portar&agrave;, no queda m&eacute;s remei que adaptar-s&#39;hi. Les persistents sequeres almenys han perm&egrave;s fer passes en aquesta l&iacute;nia i Gen&eacute; ha subratllat que &quot;del 2024 al 2025 ha millorat molt la gesti&oacute; de l&#39;aigua&quot; per part dels mateixos productors. &quot;La gent &eacute;s m&eacute;s conscient que mai que l&#39;aigua &eacute;s un factor limitant que s&#39;ha de gestionar&quot;, ha relatat.Verema al celler Mas Llunes, a l&#39;Empord&agrave;. Foto: Mas LlunesLa reducci&oacute; del consum es desacceleraAmb la trobada, l&#39;Incavi tamb&eacute; ha compartit la seva determinaci&oacute; per refor&ccedil;ar l&#39;an&agrave;lisi del sector amb noves dades quantitatives i qualitatives, i n&#39;ha ofert un primer avan&ccedil;ament, si b&eacute; caldr&agrave; esperar a principis del 2026 per tenir una radiografia m&eacute;s completa. Gen&eacute; sost&eacute; que s&#39;ha arribat a un punt en el qual &quot;el vi catal&agrave; est&agrave; al m&agrave;xim nivell&quot; i que hi ha elaboracions que &quot;no tenen res a envejar als millors vins del m&oacute;n&quot;, mentre que alhora remarca l&#39;exist&egrave;ncia de &quot;vins molt competitius&quot; en la franja dels 5-10 euros de preu de venda al p&uacute;blic.Malgrat aix&ograve;, el consum de vi segueix en davallada, una tend&egrave;ncia registrada especialment des que es va superar la pand&egrave;mia. Ara b&eacute;, segons el Bar&ograve;metre del Consum a Catalunya 2025, un estudi de percepci&oacute; basat en una enquesta que han respost un miler de persones, el ritme de caiguda s&#39;ha desaccelerat. Gen&eacute; ho ha exemplificat amb el nombre de catalans que consumeixen vi -independentment d&#39;on s&#39;hagi elaborat- almenys un cop a la setmana: el 2019 eren el 29%, un percentatge que havia baixat fins al 21% el 2023 i que aquest 2025, el 19%.A m&eacute;s, la quota que representa el vi catal&agrave; respecte al total de vi consumit a Catalunya, la qual la d&egrave;cada anterior s&#39;havia incrementat progressivament fins a superar el 40% just abans de la covid, sembla haver tocat sostre. Segons la consultora Nielsen, el primer semestre del 2024 era el 36,9% i en el mateix per&iacute;ode del 2025, el 37,3%. L&#39;Incavi recorda, per&ograve;, que per a aquesta dada ara es pren en consideraci&oacute; un per&iacute;ode m&eacute;s ampli que abans de la covid, quan eren nom&eacute;s dos mesos de l&#39;any, i defensa que les dades no s&oacute;n del tot equiparables.Oportunitats per atraure nous consumidorsEl sector vitivin&iacute;cola encara afronta altres reptes, segons tamb&eacute; recull el Bar&ograve;metre del Consum a Catalunya 2025: si b&eacute; el vi catal&agrave; continua sent valorat per la seva qualitat, tradici&oacute; i proximitat, un de cada cinc consumidors no sap d&#39;on &eacute;s el vi que beu, xifra que arriba al 25% entre els joves. Davant d&#39;indicadors com aquest, el bar&ograve;metre ha identificat sis &quot;escletxes d&#39;oportunitat&quot; per revertir la davallada del consum i que ha desgranat Gen&eacute; a la trobada.D&#39;entrada, capitalitzar la proximitat i la sostenibilitat, de manera que el vi catal&agrave; reforci el seu relat com a producte &quot;bo, proper i responsable&quot;, tenint present que el 40% dels consumidors valora la producci&oacute; sostenible. Tamb&eacute; normalitzar el consum de vi fora de celebracions, perqu&egrave;, per exemple, sis de cada deu catalans consideren atractiu prendre&#39;n amb tapes o aperitius. Alhora &quot;simplificar&quot; els missatges que rep el consumidor, com ara a les etiquetes, per facilitar-li l&#39;elecci&oacute; del vi. Aix&iacute; mateix, es proposa rec&oacute;rrer a algunes eines per fer-ho possible, com prescriptors digitals, aplicacions i recomanacions visuals senzilles.Per atraure els joves, Gen&eacute; ha indicat que cal ser &quot;disruptius&quot; i al bar&ograve;metre es planteja innovar amb formats de vi m&eacute;s petits, c&ograve;ctels amb vi o opcions amb menys graduaci&oacute;. El director de l&#39;Incavi tamb&eacute; hi ha afegit l&#39;elaboraci&oacute; de vins naturals, si b&eacute; amb matisos. &quot;Hem de ser oberts de ment, per&ograve; seriosos&quot;, ha recalcat, motiu pel qual l&#39;Incavi t&eacute; obertes algunes l&iacute;nies de recerca en aquest &agrave;mbit perqu&egrave; considera que manquen estudis cient&iacute;fics. Per acabar, fer el salt digital, amb Instagram i TikTok com a espais clau, i potenciar l&#39;enoturisme.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9186-la-verema-millora-en-volum-pero-segueix-per-sota-de-la-mitjana-historica</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9186-la-verema-millora-en-volum-pero-segueix-per-sota-de-la-mitjana-historica</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202410/1200_1728801711DSC_0219.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Oblida la cervesa: 3 vins per quan vulguis triomfar amb les barbacoes d'estiu</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 04 Aug 2025 15:39:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Foto: Carlos Baglietto Veure el v&iacute;deo aqu&iacute;Quan el foc &eacute;s enc&egrave;s i la taula &eacute;s a punt, el vi pot marcar la difer&egrave;ncia. La Laura, a la secci&oacute; De Vins amb la Laura, et proposa tres opcions catalanes que combinen frescor, personalitat i un punt d&rsquo;originalitat per convertir qualsevol barbacoa en un &agrave;pat diferent. Tres vins que s&rsquo;allunyen dels t&ograve;pics i que aposten per varietats i estils poc habituals, ideals per sorprendre sense renunciar a l&rsquo;harmonia amb el menjar a la brasa.Per qu&egrave; triomfen amb menjars a la brasa? Triomfen amb la brasa perqu&egrave; combinen frescor i estructura. S&oacute;n vins capa&ccedil;os d&#39;equilibrar i fins i tot ressaltar el fum i el torrat dels productes cuinats a la brasa.Estan elaborats amb varietats aut&ograve;ctones i poc convencionals, que aporten singularitat i personalitat pr&ograve;pia. A m&eacute;s, funcionen amb una gran varietat de combinacions gastron&ograve;miques, des de carns vermelles fins a peixos i marisc, mantenint sempre la seva identitat i harmonia.Josep Foraster TrepatCeller: Mas ForasterDO Conca de Barber&agrave;Varietat: 100 % TrepatPreu aprox.: 14,70 &euro;Destaca per: Vi negre lleuger i delicat, per&ograve; afruitat i amb molit bona acidesa. Pocs mesos en roure franc&egrave;s li aporten persist&egrave;ncia i expressivitat. Destaquen lesnotes de fruits del bosc i els especiats sutils molt agradables, t&iacute;pics de la varietat.Maridatge: botifarra, costelles de xai, vedella a la brasa... Ideal amb peixos greixosos per contrastar els fumats de la cocci&oacute; amb brasa.T&rsquo;agradar&agrave; si:busques un negre fresc, subtil i elegant que no aposti per la contund&egrave;ncia, que destaqui pel seu rerefons mineral i bals&agrave;mic.SumollistaCeller: Mas BertranDO Pened&egrave;sVarietat: 100 % SumollPreu aprox.: 21,75 &euro;Destaca per: Lleugerament salvatge, fresc, amb tanins domats i crian&ccedil;a suau, per paladars que volen sortir de la rutina. Amb aromes de fruita vermella amb tocs de regal&egrave;ssia, i final refrescant de maduixetes.Maridatge: Plats lleugers com pa amb tom&agrave;quet i embotits, tonyina, carpaccio... I &ograve;bviament, ambcarns i verdures a la brasa.T&rsquo;agradar&agrave; si: Busques vins diferents i atrevits. Pels que busquen vins frescos, per&ograve; amb els torrats subtils de la bota.La PeonaCeller: MontRub&iacute;DO Pened&egrave;sVarietats: 70 % Xarel&middot;lo, 30 % Xarel&middot;lo VermellPreu aprox.: 17,95 &euro;Destaca per: Ser un vi brisat &mdash;orange wine&mdash; elaborat de manera natural, sense sulfits afegits i amb maceraci&oacute; amb les pells que li aporta color, textura i complexitat. Criat durant tres mesos en dip&ograve;sits de ciment, combina frescor i riquesa en umami, amb un final lleugerament amarg que mant&eacute; la boca viva i en tensi&oacute;.Maridatges: Peixos i crustacis a la brasa, carns blanques i verdures rostides. La seva frescor i el punt d&rsquo;umami el fan tamb&eacute; ideal per a plats mediterranis amb herbes arom&agrave;tiques.T&rsquo;agradar&agrave; si:Busques un vi natural sense sulfits afegits, amb frescor marcada, aromes de fruita madura i herbes silvestres, i un final lleugerament amarg que convida a continuar bevent. Ideal si t&rsquo;atrau l&rsquo;estil brisat i l&rsquo;autenticitat del treball artesanal.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9136-oblida-la-cervesa-3-vins-per-quan-vulguis-triomfar-amb-les-barbacoes-destiu</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9136-oblida-la-cervesa-3-vins-per-quan-vulguis-triomfar-amb-les-barbacoes-destiu</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202508/1200_1754316359barbacoa.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El vi a la Xina: entre l'ambició i la urgència d'un canvi de paradigma</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 27 Jun 2025 05:32:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[No &eacute;s cap novetat que la Xina ha irromput amb for&ccedil;a al mapa vitivin&iacute;cola mundial. En temps r&egrave;cord s&rsquo;ha fet un forat entre els principals pa&iuml;sos productors i ha escalat entre els primers llocs de la producci&oacute; de ra&iuml;m de l&rsquo;entrada de producte embotellat al mercat. Tant &eacute;s aix&iacute;, que fa nom&eacute;s un parell de d&egrave;cades tot era emergent, tot eren aprenentatges i mirades de molt prop a Fran&ccedil;a, especialment Bordeus, que va ser regi&oacute; d&rsquo;inspiraci&oacute; de molts ch&acirc;teaux xinesos i tamb&eacute; d&rsquo;unes varietats i un estil de vi que els xinesos han volgut incorporar com a propis.Sessi&oacute; de tast al CMB. Foto: CMBTamb&eacute; &eacute;s cert que aquesta realitat, avui dia, viu un moment revulsiu, i alguns dels actors xinesos del vi diran que el seu pa&iacute;s tamb&eacute; ha d&rsquo;afrontar els reptes del canvi clim&agrave;tic, de la davallada del consum i dels canvis de tend&egrave;ncia entre els consumidors, que volen vins m&eacute;s lleugers, de baixa graduaci&oacute; o directament desalcoholitzats i 0,0% vol. Despr&eacute;s d&rsquo;una experi&egrave;ncia intensa visitant una de les seves principals regions vitivin&iacute;coles, la prov&iacute;ncia de Ningxia, la realitat &eacute;s que hi pesa cert des&agrave;nim tamb&eacute; pel que fa a la producci&oacute; de vi actual. &ldquo;Hi ha canvis importants en el context que demanen un canvi urgent de paradigma&rdquo;, lamenten. Per passos.La nova realitat: un mercat en transici&oacute;&ldquo;Ara mateix la ind&uacute;stria del vi de la Xina es troba en un dels seus pitjors moments&rdquo;, afirma Xing Wei, una de les veus m&eacute;s autoritzades del sector del pa&iacute;s. Master of Wine, formador i consultor parla amb n&uacute;meros sobre la taula, recordant que s&rsquo;est&agrave; perdent posicions en la producci&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; en l&rsquo;&agrave;mbit de la importaci&oacute;. Ell dona part de la culpa al canvi en les tend&egrave;ncies de consum, i al fet que durant molts anys s&rsquo;ha invertit en fer vi premium que demana pagar preus elevats per ampolla. Ara, no nom&eacute;s els afecta el context internacional, sin&oacute; que el pa&iacute;s tamb&eacute; est&agrave; vivint unes restriccions importants pel que fa a l&rsquo;aposta i suport de l&rsquo;&agrave;mbit p&uacute;blic.COncurs Mondial de Bruxelles a Yinchuan, Ningxia. Foto: Eva VicensUna llei p&uacute;blica estatal recent prohibeix beure vi (i altres alcohols) en esdeveniments p&uacute;blics, i aix&ograve; fa que quedin redu&iuml;des les ocasions en qu&egrave; es pot permetre posar vins xinesos sobre la taulaUna llei p&uacute;blica estatal recent prohibeix beure vi (i altres alcohols) en esdeveniments p&uacute;blics, i aix&ograve; fa que quedin redu&iuml;des les ocasions en qu&egrave; es pot permetre posar vins xinesos sobre la taula. &ldquo;No tothom es pot permetre pagar 40 o 50 euros per una ampolla&rdquo;, recalca el MW, d&rsquo;aqu&iacute; que la seua posici&oacute; sigui clara i recomani fer un canvi estructural en la producci&oacute;. &ldquo;El consumidor habitual de vins premium est&agrave; morint i no &eacute;s f&agrave;cil substituir-lo per altres perfils que estiguin disposats a pagar estos preus&rdquo;, insisteix. Comenta, a m&eacute;s a m&eacute;s, que des de la pand&egrave;mia del COVID aquesta tend&egrave;ncia s&rsquo;ha agreujat i ha fet que molts cellers vagin acumulant estoc. El cam&iacute;, doncs, dir&agrave;, &ldquo;obrir-se a productes d&rsquo;entrada de gamma, o fins i tot, fer i vendre vi a granel&rdquo;.Vins xinesos. Foto: Eva VicensCoincideix en la diagnosis la consultora i cofundadora de E-trans Culture, Wine Educator, Liu Lingling, que no es mostra especialment optimista davant la realitat actual de la ind&uacute;stria del vi xinesa. &ldquo;El consumidor est&agrave; canviant, i el mercat demana cada cop vins m&eacute;s lleugers, nous estils que s&rsquo;allunyen de bona part de la producci&oacute; actual del nostre pa&iacute;s&rdquo;, detalla. I el problema, confessa, &eacute;s &ldquo;que molts productors locals no estan oberts al canvi&rdquo;. &ldquo;&Eacute;s cert, continua, que veiem entrar noves generacions de productors de vi, per&ograve; encara tenen poc poder, poca incid&egrave;ncia per canviar res, i entre les grans marques encara hi dominen estils cl&agrave;ssics&rdquo;. M&eacute;s enll&agrave; dels problemes d&rsquo;estil i consum, tamb&eacute; hi afegeix un altre repte: &ldquo;els vins xinesos no tenen tipicitat&rdquo;.La falta de tipicitat i el paper de la Marselan&ldquo;Les noves generacions no associen el vi amb el luxe, sin&oacute; amb la cultura i l&rsquo;estil de vida&rdquo;, insisteix Xing Li. I sobretot, afegeix, &ldquo;volen beure vins amb car&agrave;cter i tipicitat&rdquo;, una qualitat que malauradament encara no est&agrave; massa consolidada en la producci&oacute; xinesa. Aquesta mancan&ccedil;a &eacute;s reconeguda tant per veus internes com per professionals internacionals.El que el Malbec ha estat per a l&rsquo;Argentina, podria ser-ho la Marselan per a la Xina: un s&iacute;mbol de diferenciaci&oacute; i reconeixement internacionalConscients del repte, diversos experts assenyalen una varietat internacional com a possible via de diferenciaci&oacute;. Tot i que la Cabernet Sauvignon continua dominant els cultius de la vinya al pa&iacute;s, la Marselan va guanyant pes com a varietat emblem&agrave;tica i amb projecci&oacute; de futur. Aquest encreuament entre Cabernet Sauvignon i Garnatxa, nascuda a Fran&ccedil;a, ha trobat a la Xina una segona p&agrave;tria. Amb tanins suaus, fruita madura i un perfil arom&agrave;tic seductor, molts la consideren ideal per dotar els vins xinesos d&rsquo;identitat pr&ograve;pia. &ldquo;El que el Malbec ha estat per a l&rsquo;Argentina, podria ser-ho la Marselan per a la Xina: un s&iacute;mbol de diferenciaci&oacute; i reconeixement internacional&rdquo;, suggereixen els professionals.Un d&rsquo;ells &eacute;s Jan McMahon, DipWSET i importador su&iacute;s per a l&rsquo;empresa SPAR, qui destaca el potencial de la varietat, especialment en versions monovarietals. &ldquo;Si aprenen a treballar-la b&eacute;, pot esdevenir una pe&ccedil;a clau per situar la Xina en el mapa mundial del vi i construir una identitat pr&ograve;pia com a productor de qualitat&rdquo;, afirma.Tamb&eacute; el responsable comercial de Bodeboca, Alonso Fern&aacute;ndez, subratlla que encara &ldquo;troba a faltar tipicitat i context&rdquo; en molts dels vins que ha tastat d&rsquo;aquest origen, tot i recon&egrave;ixer-hi voluntat d&rsquo;innovaci&oacute;. Cita com a exemple els vins aromatitzats amb te, una proposta sorprenent que podr&agrave; trencar motlles. &ldquo;Hi ha cellers que infusionen fulles de te en aigua per reduir tanins i astring&egrave;ncia, i despr&eacute;s les afegeixen al vi durant la fermentaci&oacute;&rdquo;, explica. El resultat? &ldquo;Un vi molt arom&agrave;tic, especialment el blanc, que em va recordar un Gew&uuml;rztraminer&rdquo;. Fern&aacute;ndez &eacute;s esc&egrave;ptic pel que fa a la seva implantaci&oacute; a Europa, per&ograve; creu que pot tenir recorregut en mercats asi&agrave;tics: &ldquo;Un company d&rsquo;Indon&egrave;sia em va demanar contacte directe amb el celler perqu&egrave; hi veu molt potencial per al seu consumidor&rdquo;.L&rsquo;exportaci&oacute;, una assignatura pendentEls mercats asi&agrave;tics s&oacute;n, avui, els principals consumidors del vi xin&egrave;s. Pa&iuml;sos com Singapur, Indon&egrave;sia o Mal&agrave;isia en concentren bona part de la demanda. &ldquo;En aquests pa&iuml;sos hi ha mercat&rdquo;, afirma el responsable comercial de Bodeboca. Per&ograve; fora d&rsquo;aquest entorn immediat, l&rsquo;exportaci&oacute; continua sent una assignatura pendent per a la ind&uacute;stria vitivin&iacute;cola xinesa.Tot i aix&ograve;, l&rsquo;inter&egrave;s estrat&egrave;gic hi &eacute;s i &eacute;s genu&iacute;. El sector &eacute;s conscient que, si vol esdevenir un referent internacional en qualitat, ha de fer un pas endavant. I aquest pas, com reconeixen diversos experts, no passa nom&eacute;s per obrir mercats, sin&oacute; per repensar el producte i el relat.Sessi&oacute; de tast al CMB. Foto: CMBLa recepta, per ara, sembla clara: construir una identitat pr&ograve;pia, dotar els vins de tipicitat i adaptar-se als nous gustos globals. El mercat mundial tendeix cap a vins m&eacute;s lleugers, blancs i escumosos, mentre que la Xina continua produint m&eacute;s d&rsquo;un 90% de vins negres. &ldquo;Cal elaborar vins m&eacute;s frescos i obrir-se a noves tipologies&rdquo;, recomana el Master of Wine Xing Wei. En definitiva, la ind&uacute;stria vin&iacute;cola xinesa es troba immersa en una fase de transici&oacute; profunda, on conviuen l&rsquo;ambici&oacute; exportadora i les tensions pr&ograve;pies d&rsquo;un model encara en construcci&oacute;. El potencial hi &eacute;s, sens dubte. Per&ograve; l&rsquo;&egrave;xit dependr&agrave; de la seva capacitat adaptar-se als gustos internacionals i innovar sense perdre autenticitat.De territori hostil a productor de vins de qualitat: l&rsquo;exemple de Ningxia&ldquo;Ningxia &eacute;s una de les regions aut&ograve;nomes m&eacute;s petites de la Xina&rdquo;, detalla Baudouin Havaux, president del CMB, al llibre Ruta del Vi de Ningxia. &ldquo;Fins fa ben poc, en aquesta regi&oacute; fronterera amb Mong&ograve;lia Interior nom&eacute;s hi havia explotacions mineres i centrals t&egrave;rmiques per produir electricitat&rdquo;, escriu. I afegeix que la transformaci&oacute; del paisatge en un mosaic de vinyes &ldquo;ha estat una aut&egrave;ntica lluita&rdquo;, de la qual ell mateix n&rsquo;ha estat testimoni privilegiat: &ldquo;cada any, he vist n&eacute;ixer cellers com bolets, molts d&rsquo;ells inspirats en el model bordel&egrave;s&rdquo;.La publicaci&oacute;, presentada durant l&rsquo;esdeveniment, tra&ccedil;a un extens recorregut per la hist&ograve;ria vitivin&iacute;cola d&rsquo;una regi&oacute; que ha viscut una de les metamorfosis m&eacute;s notables del panorama xin&egrave;s. Envoltat per zones des&egrave;rtiques com el Gobi, el territori de Ningxia ha esdevingut terra de vinyes gr&agrave;cies a la implantaci&oacute; del regadiu procedent del Riu Groc, l&rsquo;altitud, la forta amplitud t&egrave;rmica entre dia i nit, i un ambici&oacute;s programa d&rsquo;inversions p&uacute;bliques. Un dels punts neur&agrave;lgics d&rsquo;aquesta revoluci&oacute; vin&iacute;cola &eacute;s la zona de Helan Mountain East, als peus de les muntanyes Helan. Aqu&iacute; s&rsquo;hi troben alguns dels cellers m&eacute;s reconeguts del pa&iacute;s, incloent-hi projectes internacionals com Chandon (del grup Mo&euml;t Hennessy) o Helan Qingxue, entre molts d&rsquo;altres.Yinchuan, a la prov&iacute;ncia de Ningxia. Foto: CMBSigui com sigui, des dels inicis, Ningxia ha apostat per l&rsquo;elaboraci&oacute; de vins premium. El govern va establir una pol&iacute;tica activa de subvencions a cellers premiats internacionalment, fet que va desencadenar una aut&egrave;ntica cursa cap a l&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia. Avui, centenars de projectes participen en concursos i esdeveniments arreu del m&oacute;n, consolidant la imatge de la regi&oacute; com a nou pol d&rsquo;innovaci&oacute; vin&iacute;cola. De tota manera, aquesta estrat&egrave;gia no ha estat exempta de dificultats. Els preus elevats dels vins de Ningxia dificulten la seva penetraci&oacute; en el mercat intern, encara condicionat per h&agrave;bits de consum limitats. Conquerir l&rsquo;escena internacional &eacute;s, doncs, un pas natural per&ograve; exigent, que reclama ajustar preus, estils i posicionament.Amb gaireb&eacute; tres milions d&rsquo;habitants i sis districtes administratius, Yinchuan no &eacute;s nom&eacute;s la capital pol&iacute;tica de la regi&oacute;, sin&oacute; una ciutat que vol combinar el desenvolupament tecnol&ograve;gic amb una clara aposta per la promoci&oacute; enotur&iacute;stica. I el cas de la ciutat i de Ningxia exemplifica alhora el gran potencial i complexitat de la Xina vitivin&iacute;cola. Aix&ograve; s&iacute;, per convertir-se en un actor consolidat al mapa mundial del vi els caldr&agrave; alguna cosa m&eacute;s que inversions i reconeixements: cal consolidar una identitat pr&ograve;pia, escoltar els nous perfils de consumidor i diversificar l&rsquo;oferta. Aix&ograve; els permetr&agrave; arrelar fons i construir un relat s&ograve;lid, aut&egrave;ntic i perdurable.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9097-vi-a-la-xina</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9097-vi-a-la-xina</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202506/1200_1750997090yinchuan-2_54561861817_o.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>GTEVE 2025: Innovació i sostenibilitat per al futur del vi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 08 May 2025 13:38:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El GTEVE celebra la seva 37a jornada a Vilafranca del Pened&egrave;s, posant el focus en la innovaci&oacute; i la sostenibilitat per al futur del vi.Context:M&eacute;s de 70 investigadors, de 20 centres de recerca d&#39;arreu d&#39;Espanya, s&#39;han reunit sota el paraigua de l&#39;INCAVI per compartir aven&ccedil;os en viticultura i enologia. M&eacute;s de 40 pon&egrave;ncies han posat sobre la taula els reptes actuals: canvi clim&agrave;tic, sostenibilitat i qualitat.Qu&egrave; sabem?La sostenibilitat ha estat eix central. S&#39;han presentat estudis sobre el control biol&ograve;gic de plagues i malalties, alternatives als pesticides i la gesti&oacute; eficient de l&#39;aigua. Tamb&eacute; s&#39;ha debatut sobre els cellers subterranis per produir vins amb &quot;energia 0&quot;, la integraci&oacute; de sistemes fotovoltaics i la recerca de varietats resilients al canvi clim&agrave;tic.Quant a la vinya, la jornada ha destacat la influ&egrave;ncia del s&ograve;l, el clima i les t&egrave;cniques agron&ograve;miques en la qualitat final del vi. Tamb&eacute; s&#39;ha aprofundit en la millora gen&egrave;tica: varietats locals, resist&egrave;ncia a fongs i adaptaci&oacute; a climes c&agrave;lids han centrat les investigacions.Per acabar:El GTEVE referma el seu paper com a motor d&#39;innovaci&oacute; i col&middot;laboraci&oacute; cient&iacute;fica, essencial per garantir un sector vitivin&iacute;cola sostenible, competitiu i d&#39;alta qualitat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9048-gteve-2025-innovacio-i-sostenibilitat-per-al-futur-del-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9048-gteve-2025-innovacio-i-sostenibilitat-per-al-futur-del-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202505/1200_17467047520145_1087_MIQ54009.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Regenerar com mirem el vi: Sis lectures imprescindibles per Sant Jordi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 17 Apr 2025 09:16:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Resum per Cupatges (a sota, article complert de Ruth Troyano):Qu&egrave; sabem?La Ruth Troyano proposa sis vins per Sant Jordi.	De peus a terra: Un manifest clar i &uacute;til per entendre com regenerar la terra per salvar el futur.	Hist&ograve;ria gal&agrave;ctica del porr&oacute;: Un assaig l&uacute;cid i divertit que converteix el porr&oacute; en s&iacute;mbol cultural i ecol&ograve;gic.	Vinos gentrificados: Una cr&iacute;tica punyent i ir&ograve;nica que despulla els excessos i hipocresies del m&oacute;n del vi.	150 bares de vinos imprescindibles: Una guia global on Barcelona brilla com a epicentre del vi natural.	Origen de la vinya i el vi a Catalunya: Una obra rigorosa que connecta arqueologia, hist&ograve;ria i identitat vin&iacute;cola del pa&iacute;s.	Calicata: Una revista que redefineix el vi com a experi&egrave;ncia est&egrave;tica, emocional i cultural.----------------Per Ruth TroyanoS&rsquo;apropa Sant Jordi i surten al mercat novetats liter&agrave;ries i period&iacute;stiques que llegeixen el vi des d&rsquo;una perspectiva m&eacute;s &agrave;mplia, profunda i creativa; a Cupatges n&rsquo;hem fet una tria per seguir aprenent d&rsquo;un aliment que ens defineix com a pa&iacute;s.A Francesc Font el precedeixen nou generacions d&rsquo;agricultors a Can Font, Vilaju&iuml;ga. &Eacute;s enginyer t&egrave;cnic agr&iacute;cola per&ograve; tamb&eacute; fa de pag&egrave;s. &Eacute;s fundador del projecte The Regen Academy i tanmateix una de les veus m&eacute;s autoritzades en agricultura regenerativa a l&rsquo;Estat espanyol. Tigre de Paper li publica el seu tercer llibre &ldquo;De peus a terra&rdquo; on explica amb claredat i saviesa com regenerar els s&ograve;ls amb la finalitat de combatre les crisis clim&agrave;tica i aliment&agrave;ria. &Eacute;s rotund: &ldquo;Sense s&ograve;l, no podem construir, ni alimentar-nos, ni despla&ccedil;ar-nos, ni guarir-nos.En definitiva, sense s&ograve;l, no podem viure&rdquo;. I adverteix: &ldquo;Les zones de cultiu i els prats, un 37% del total, s&oacute;n la font principal de tots els aliments que consumim, i el 52% d&rsquo;aquesta superf&iacute;cie es troba en un estat de degradaci&oacute;. Per dir-ho d&rsquo;una altra manera, els humans ens hem carregat m&eacute;s de la meitat de les hect&agrave;rees productives del planeta, i si no fem res per evitar-ho, aquest percentatge anir&agrave; incrementant-se en els pr&ograve;xims anys&rdquo;. Font defensa la transici&oacute; cap a l&rsquo;agricultura regenerativa i en sintetitza els seus beneficis. D&rsquo;ella en dep&egrave;n certament la salut de les persones: &ldquo;Els cultius produ&iuml;ts en un s&ograve;l viu poden tenir entre un 30% i un 50% m&eacute;s de calci, potassi, zinc, magnesi, bor i molibd&egrave;&rdquo;. &Eacute;s un llibre imprescindible per construir &ldquo;un futur m&eacute;s saludable, sostenible i equilibrat&rdquo;. Reuneix consells i instruccions, alguns vells, per&ograve; que cal recordar-nos a diari: &ldquo;Cada vegada que prens una decisi&oacute; de compra, est&agrave;s contribuint directament a resoldre o a empitjorar els grans reptes de la humanitat&rdquo;.&ldquo;Hist&ograve;ria gal&agrave;ctica el porr&oacute;&rdquo; del periodista i escriptor Salvador Garc&iacute;a Arb&oacute;s &eacute;s l&rsquo;&uacute;ltima de les novetats de la col&middot;lecci&oacute; Envinats de Vibop, l&rsquo;editorial que comanda la periodista cultural i vin&iacute;cola Montse Serra. Ir&ograve;nic i provocador en el llenguatge, l&rsquo;autor ha bussejat per la hist&ograve;ria, el costumisme i el valor social d&rsquo;un objecte que pot presumir tamb&eacute; de ser &ldquo;una de les peces m&eacute;s universals del disseny industrial catal&agrave; contemporani&rdquo;. Una plaqueta per beure-se-la a petits glops, per aprendre de la mirada d&rsquo;un gastr&ograve;nom que proposa amb vehem&egrave;ncia recuperar-ne el seu &uacute;s: &ldquo;El porr&oacute; ha estat i ser&agrave; una forma cordial, ecol&ograve;gica i econ&ograve;mica de compartir. El raig filament&oacute;s del broc carl&iacute; allarga el vi, com en els miracles. Molta gent pot tastar sense malbaratar gots ni fer servir materials i subst&agrave;ncies per a la neteja, l&rsquo;eixugada i el manteniment de la cristalleria. Economia pura&rdquo;. Al llibre s&rsquo;hi desvetlla el seu origen; sab&iacute;eu que est&agrave; &iacute;ntimament lligat al setrill? Un text ple d&rsquo;erudici&oacute; i de rampells estil&iacute;stics, de tossuderia i de genialitat. &ldquo;Nom&eacute;s ens cal una mica de llet per a salvar el porr&oacute;&rdquo;, diu l&rsquo;escriptor per cloure el primer cap&iacute;tol.Amb un to personal&iacute;ssim i en algunes ocasions intencionadament matusser, el comunicador i cr&iacute;tic de vins Santiago Rivas publica &ldquo;Vinos gentrificados&rdquo;, el seu segon llibre. Li edita Muddy Water Books, despr&eacute;s de l&rsquo;&egrave;xit de &ldquo;Deja el vino o deja todo&rdquo;, on narrava amb desimboltura l&rsquo;espectacle en qu&egrave; s&rsquo;ha convertit el vi. En aquest nou volum, analitza, comenta, dissecciona, critica i fa enrogir divulgadors, sommeliers, cellerers, cuiners, botiguers, distribu&iuml;dors... El &ldquo;winestar&rdquo; - com ell mateix s&rsquo;autoanomena -, fa pal&egrave;s com costa distingir entre la veritat i la mentida en el m&oacute;n del vi i ho explica amb altes dosis de sarcasme i de safareig. Dels sommeliers diu que s&oacute;n &ldquo;grans agents gentrificadors&rdquo; i en distingeix de diversos tipus: &ldquo;el nazi, el que te deja tieso, el calimero, el cl&aacute;sico, el agresivo, el rookie, la instituci&oacute;n, el vanguardista, el incauto, el flipado (sin motivo), el eventual, el normal, el turbio&rdquo;.No s&rsquo;estalvia posar el dit a la llaga: &ldquo;Cuenta la leyenda que ha habido alguno que se ha puesto a vender parte de los vinos que compraba con el dinero del restaurante, en concreto cuatro de cada seis botelles que le llegaban de referencias de entidad, lo que a su vez le llev&oacute;, para que no se notara, a tenir que reutilitzar las dos botellas verdaderas con otros vinos para que no saltara la falta de stock&rdquo;. Pur realisme, pur atreviment. A Rivas l&rsquo;haurien d&rsquo;inventar si no exist&iacute;s. El pr&ograve;leg el signa el director de Cuve3000, Joan Valencia, que aprofita l&rsquo;avinentesa per contextualitzar l&rsquo;auge del vi natural: &ldquo;Vivimos en un momento en que el exceso de informaci&oacute;n hace que nos cueste encontrar una noticia veraz, y acabamos consumiendo mucho fake; y, con la publicidad, todav&iacute;a m&aacute;s fake. Entonces, en nuestros momentos de ocio, necesitamos acercarnos a la verdad, a lo m&aacute;s libre y a lo m&aacute;s poco maquillado&rdquo;.Barcelona &eacute;s capital d&rsquo;un territori bressol del moviment del vi natural. Queda reflectit clarament a l&rsquo;obra del sommelier belga Jurgen Lijcops &ldquo;150 bares de vinos imprescindibles&rdquo; que l&rsquo;editorial Cinco Tintas acaba de publicar en llengua espanyola. Es fixa en el Bar Brutal, La Vinya del Senyor i Monv&iacute;nic, tres temples del vi que s&oacute;n reclam arreu del m&oacute;n per tastar bons vins i que, en aquesta ocasi&oacute;, comparteixen p&agrave;gines amb el Noble Rot de Londres, el Pompette de Copenhaguen, el Go&ucirc;t de Jaune de T&ograve;quio o el Pain et Vin de Buenos Aires. El llibre, de tapa dobla i amb una est&egrave;tica elegant i acurada, permet viatjar pel m&oacute;n a trav&eacute;s dels bars de vins m&eacute;s emblem&agrave;tics, considerant com diu l&rsquo;autor que s&oacute;n &ldquo;el marco perfecto para bebidas sofisticadas nacidas de la simbiosis entre terru&ntilde;o y vinicultor&rdquo;. De Monv&iacute;nic s&rsquo;assenyala que &ldquo;es un centro divulgador para la cultura del vino artesanal (...) vinos vivos, originales y llenos de personalidad&rdquo;. De La Vinya del Senyor en destaca el cat&agrave;leg ampli de 3.000 refer&egrave;ncies i les vistes a la bas&iacute;lica de Santa Maria del Mar, i del Brutal que &ldquo;su equipo internacional escoge lo mejor del vino catal&aacute;n - incluidos C&ograve;smic y Am&oacute;s Ba&ntilde;eres - y trabaja con los vinicultores para disponer de cuv&eacute;es exclusivas&rdquo;. Tota volta al m&oacute;n, tamb&eacute; vin&iacute;cola, ha de passar pel Born i Catalunya.La sociologia i l&rsquo;arqueologia es donen la m&agrave; al llibre &ldquo;Origen de la vinya i el vi a Catalunya&rdquo; que publiquen conjuntament el soci&ograve;leg i editor, Llu&iacute;s Tolosa, i Dani L&oacute;pez, arque&ograve;leg i director del jaciment Font de la Canya. A Avinyonet del Pened&egrave;s hi ha els primers testimonis de cultiu de ra&iuml;m, datats fa 2.700 anys d&rsquo;hist&ograve;ria. Contextualitzar-ho i reflexionar-ho, com tamb&eacute; revisar i ponderar la tradici&oacute; mil&middot;len&agrave;ria del vi al pa&iacute;s, &eacute;s la d&egrave;ria que impregna les p&agrave;gines d&rsquo;un volum escrit a quatre mans per dos professionals que &ldquo;es van fer amics des de l&rsquo;admiraci&oacute; m&uacute;tua&rdquo;. Al llibre, editat per Tolosa Wine Books, signifiquen &ldquo;la dimensi&oacute; social, cultural, econ&ograve;mica, pol&iacute;tica i simb&ograve;lica del vi&rdquo;, de manera que &eacute;s ple de dates i dades, de centenars de jaciments i nombrosos vaixells enfonsats a la costa catalana, de precisions hist&ograve;riques i d&rsquo;an&agrave;lisis socials i arqueol&ograve;giques &ldquo;des de l&rsquo;arqueobot&agrave;nica, la carpologia o l&rsquo;antracologia, disciplines que han perm&egrave;s identificar les restes de la primera premsada de ra&iuml;m a Catalunya al segle VII aC&rdquo;.Les p&agrave;gines viatgen entre els fenicis fins als visigots, els cristians i els musulmans i no s&rsquo;estalvien la cr&iacute;tica cap a l&rsquo;atenci&oacute; per l&rsquo;arqueologia del vi: &ldquo;Els pressupostos o els recursos, vinguin d&rsquo;on vinguin, no s&oacute;n gaire opulents, m&eacute;s aviat al contrari, a l&rsquo;al&ccedil;ada d&rsquo;un gremi subjacent, residual i sense reconeixements, com &eacute;s l&rsquo;arqueologia a la nostra societat&rdquo;.&Eacute;s una revista per&ograve; per la profunditat i l&rsquo;aparen&ccedil;a, podria considerar-se un llibre. Ha sortit al mercat la primera edici&oacute; de Calicata, una nova publicaci&oacute; que vol llegir el vi de forma transversal i inclusiva, sumant visions, mirades, disciplines, llenguatges, fonamentant-se en la cultura i les emocions que hi porta adherides o que desperta. L&rsquo;editora i fundadora, Sheila V&eacute;lez, que &eacute;s periodista i sommelier, proposa &ldquo;redefinir c&oacute;mo bebemos y pensamos el vino&rdquo;. En una mena de manifest inicial o pr&ograve;leg, planteja: &ldquo;Queremos abrir di&aacute;logos. &iquest;Qu&eacute; dice el vino de nuestra forma de vivir y consumir? El vino es un catalitzador de ideas.No es un objeto pasivo; es una herramienta para conversar, para reflexionar qui&eacute;nes somos y c&oacute;mo nos relacionamos con el mundo&rdquo;. Ens calia una mirada art&iacute;stica, una invitaci&oacute; a la reflexi&oacute;, a la pausa, a les visions poli&egrave;driques i a la profunditat del vi. explicar el vi a trav&eacute;s d&rsquo;imatges, textos, il&middot;lustracions i dissenys atrevits que s&rsquo;encavalquen i s&rsquo;enllacen. Inclou entre molts d&rsquo;altres, articles de les catalanes Clara Isamat, sommelier, i Marta Nieto, viticultora. &Eacute;s una revista que tanca cercles de bellesa i erudici&oacute;, que parla del vi &ldquo;com una met&agrave;fora de la vida&rdquo;, tal i com afirma Alice Feiring a l&rsquo;entrevista que li fan. Firmes molt variades en una publicaci&oacute; de luxe i culte que convida a llegir des dels sentits. El disseny disruptiu hi t&eacute; molt a veure.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9029-regenerar-com-mirem-el-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9029-regenerar-com-mirem-el-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202504/1200_1745051717vino_y_libros.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>INCAVI: Jornades de coneixement al Penedès amb el Grup de Treball d'Experimentació en Viticultura i Enologia</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 31 Mar 2025 07:09:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;INCAVI organitza les 37es jornades del Grup de Treball d&rsquo;Experimentaci&oacute; en Viticultura i Enologia (GTEVE), els dies 6 i 7 de maig a Vilafranca del Pened&egrave;s.Context: El GTEVE &eacute;s un f&ograve;rum estatal de recerca en viticultura i enologia que agrupa centres p&uacute;blics d&rsquo;R+D. Fomenta la col&middot;laboraci&oacute; i l&rsquo;intercanvi de coneixement entre institucions del sector vitivin&iacute;cola.Qu&egrave; sabem?Se celebraran al Vinseum amb la participaci&oacute; de m&eacute;s de 70 investigadors de m&eacute;s de 20 institucions. Hi haur&agrave; 42 pon&egrave;ncies, 7 d&rsquo;elles presentades per l&rsquo;INCAVI.El primer dia s&rsquo;abordaran temes com el seguiment de vinyes al Pened&egrave;s, cobertes vegetals i l&rsquo;ajust del reg. El segon dia es parlar&agrave; de la varietat macabeu, reutilitzaci&oacute; de mares, t&egrave;cniques com l&rsquo;UHPH i l&rsquo;impacte de la fusta en l&rsquo;aroma del vi.La jornada es tancar&agrave; amb un tast de Vins de Finca Qualificada.Temes destacats:	Evoluci&oacute; de vinyes al Pened&egrave;s	Experimentaci&oacute; amb cobertes vegetals	Optimitzaci&oacute; del reg	Estudis sobre varietats com el macabeu i la garnatxa blanca	Reutilitzaci&oacute; de mares de vinificaci&oacute;	Innovaci&oacute; en t&egrave;cniques com l&rsquo;UHPH	Influ&egrave;ncia de la fusta en el perfil arom&agrave;tic dels vinsPer acabar:L&rsquo;INCAVI refor&ccedil;a el seu paper com a referent en R+D vitivin&iacute;cola i facilita un espai clau per compartir coneixement i innovaci&oacute; al sector.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9009-incavi-jornades-de-coneixement-al-penedes-amb-el-grup-de-treball-dexperimentacio-en-viticultura-i-enologia</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9009-incavi-jornades-de-coneixement-al-penedes-amb-el-grup-de-treball-dexperimentacio-en-viticultura-i-enologia</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202503/1200_1743398221image011.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>INCAVI presenta les últimes innovacions en reg i enologia a la Wine Innovation Week 2025</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 21 Mar 2025 10:26:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;INCAVI participar&agrave; a la Wine Innovation Week 2025, on mostrar&agrave; les seves darreres investigacions en reg de vinya, innovaci&oacute; enol&ograve;gica i promoci&oacute; del vi catal&agrave; amb IA.Com funciona?	Dates: Del 25 al 27 de mar&ccedil;	Ubicaci&oacute;: Diversos cellers de Catalunya	Format: Pon&egrave;ncies, sessions demostratives i networking	Organitza: INNOVI, Cl&uacute;ster Vitivin&iacute;cola Catal&agrave;Qu&egrave; sabem?INCAVI hi aporta 4 pon&egrave;ncies clau:Gesti&oacute; de reg de suport:Llu&iacute;s Giralt presenta dades reals de parcel&middot;les i observatoris (Gandesa, Batea, Horta de Sant Joan). Es mostren les necessitats h&iacute;driques i l&rsquo;observaci&oacute; directa del creixement i desenvolupament vegetatiu.Llevats que responen al canvi clim&agrave;tic:Anna Puig explica com certs llevats poden reduir l&rsquo;alcohol i augmentar l&rsquo;acidesa dels vins, afavorint vins m&eacute;s equilibrats i frescos.Fusta catalana i perfil sensorial del vi:Enric Bartra analitza l&rsquo;impacte d&rsquo;esp&egrave;cies com l&rsquo;ac&agrave;cia, el castanyer, el roure i el cirerer. Es far&agrave; un tast comparatiu de vins envellits amb aquestes fustes, destacant el valor de la fusta local i l&rsquo;economia circular.Intel&middot;lig&egrave;ncia artificial per promoure el vi catal&agrave;:Laia Gonz&aacute;lez i Oriol Ripoll presenten el cas de &ldquo;Macabeu&rdquo;, l&rsquo;eina d&rsquo;IA que recomanava vi catal&agrave; al MWC 2024.Programa	25 de mar&ccedil; - Celler Edet&agrave;ria			Reg i observaci&oacute; insitu a la vinya amb dades meteorol&ograve;giques i fenol&ograve;giques.			26 de mar&ccedil; - Celler Raimat			Llevats adaptats al canvi clim&agrave;tic i &uacute;s de fustes catalanes per envelliment.			27 de mar&ccedil; - Celler Abadal i Heretat Oller del Mas			Aplicaci&oacute; d&rsquo;IA en la promoci&oacute; del vi catal&agrave; a trav&eacute;s del cas pr&agrave;ctic &ldquo;Macabeu&rdquo;.		Per qu&egrave; &eacute;s important?L&rsquo;INCAVI consolida la seva funci&oacute; com a centre de recerca aplicada i transfer&egrave;ncia tecnol&ograve;gica al servei del sector vitivin&iacute;cola. La WIW 2025 refor&ccedil;a el posicionament del vi catal&agrave; com a producte innovador, sostenible i competitiu, amb una clara aposta per la col&middot;laboraci&oacute; entre recerca i empresa.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9002-incavi-presenta-les-ultimes-innovacions-en-reg-i-enologia-a-la-wine-innovation-week-2025</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/9002-incavi-presenta-les-ultimes-innovacions-en-reg-i-enologia-a-la-wine-innovation-week-2025</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202503/1200_1742549415image001.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Penedès recorre l'Estat amb vins ecològics i el Xarel·lo com a protagonistes</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 26 Feb 2025 08:47:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: La DO Pened&egrave;s impulsa la qualitat dels seus vins al sector professional mitjan&ccedil;ant una ruta per diverses ciutats de l&rsquo;Estat, destacant el Xarel&middot;lo i els vins ecol&ograve;gics.Qu&egrave; sabem?La DO Pened&egrave;s ha participat en showrooms professionals a Val&egrave;ncia i Mallorca amb 19 cellers, obtenint una gran acollida dels seus vins, especialment els elaborats amb Xarel&middot;lo.Aquestes trobades, organitzades per Verema, s&oacute;n un aparador per al sector vitivin&iacute;cola. La seg&uuml;ent parada ser&agrave; Madrid, el 26 de maig, coincidint amb un nou showroom. La DO Pened&egrave;s fa un pas endavant en el seu comprom&iacute;s ecol&ograve;gic, celebrant enguany la seva primera verema 100% ecol&ograve;gica, convertint-se en la primera DO a assolir aquesta fita.Cellers ParticipantsCan Vall&egrave;s, Bodegues Pinord, Estel d&rsquo;Argent, Cellers Domenys, Balt&agrave; de Cela, Celler Mart&iacute; Grau Viticultors, Miquel Pons, Mas Bertran, Jean Leon, Bolet, Mulet Viticultors, Gir&oacute; del Gorner, Sumarroca, Ferr&eacute; i Catas&uacute;s, Bertha, Torre del Veguer, Alsina &amp; Sard&agrave;, Colet i Vallfomosa.Els vins amb DO Pened&egrave;s t&rsquo;agradaran si...Aprecies els vins ecol&ograve;gics i la singularitat del Xarel&middot;lo. Si busques vins amb identitat, qualitat i respecte pel territori.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8976-la-do-penedes-recorre-lestat-amb-vins-ecologics-i-el-xarello</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8976-la-do-penedes-recorre-lestat-amb-vins-ecologics-i-el-xarello</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202502/1200_1740556810Palma_Salo_Verema.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Superfície de vinya a Catalunya: des del 1980 fins el 2024</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 17 Jan 2025 12:14:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: Tant a l&#39;Estat com a Catalunya, l&#39;evoluci&oacute; de la superf&iacute;cie de vinya ha estat negativa a la d&egrave;cada dels 80 i 90 i s&#39;ha estabilitzat els &uacute;ltims anys, des del 2018.Superf&iacute;cie de vinya en xifres	Espanya			1980: Superf&iacute;cie total de vinya: 1.589.000 ha.		2024 (prov.): Reducci&oacute; dr&agrave;stica fins a 944.000 ha (-40% respecte a 1980).		Tend&egrave;ncia: Espanya continua liderant en superf&iacute;cie mundial, per&ograve; amb una contracci&oacute; significativa per reconversi&oacute; i millora varietal.2024 vs. 2023: Descens marginal del -0,2% (2.000 ha menys).	Catalunya			1980-2024: La superf&iacute;cie ha passat de 102.460 ha a 57.417 ha, una reducci&oacute; del -44%.		2024 vs. 2023: Lleuger descens de 230 ha (-0,4%), mantenint estabilitat recent.		Pes en Espanya: Representa el 6,3% de la superf&iacute;cie total espanyola el 2024.		Hist&ograve;ric: Estabilitat des de 2018, amb variacions anuals m&iacute;nimes.			1980: 102.460 ha	1991: 88.797 ha	2000: 60.478 ha	2005: 61.405 ha	2010: 56.221 ha	2015: 54.560 ha	2018: 55.955 ha	2019: 56.422 ha	2020: 57.492 ha	2021: 57.238 ha	2022: 56.838 ha	2023: 57.647 ha	2024 (prov.): 57.417 haLes claus: Tot i la reducci&oacute; hist&ograve;rica, Catalunya mostra resili&egrave;ncia en els darrers anys, per&ograve; la superf&iacute;cie continua lluny dels nivells hist&ograve;rics de 1980. Espanya mant&eacute; el lideratge global en hect&agrave;rees.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8946-superficie-de-vinya-a-catalunya-des-del-1980-fins-el-2024</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8946-superficie-de-vinya-a-catalunya-des-del-1980-fins-el-2024</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202501/1200_1737113355output_(9).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El local de tast de Barcelona "Espai Penedès" es consolida</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 14 Jan 2025 07:10:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;Espai Pened&egrave;s-BCN tanca el 2024 amb r&egrave;cord d&rsquo;assist&egrave;ncia: m&eacute;s de 1.700 persones han gaudit de tastos i activitats dedicades als vins del Pened&egrave;s, un increment del 25% respecte a l&rsquo;any anterior.Qu&egrave; sabem?L&rsquo;Espai Pened&egrave;s-BCN ha organitzat m&eacute;s de 100 tastos durant el 2024, amb activitats destacades com els maridatges innovadors amb sushi, foies i croquetes.	L&rsquo;&egrave;xit de p&uacute;blic ha estat evident amb m&eacute;s de 1.700 assistents, majorit&agrave;riament de Barcelona i la seva &Agrave;rea Metropolitana, gr&agrave;cies a la seva ubicaci&oacute; c&egrave;ntrica i accessible.	Sota la direcci&oacute; del sommelier Ramon Antich, els tastos han posat en valor els vins guardonats del Concurs Tastavins DO Pened&egrave;s.	Per al 2025, les previsions s&oacute;n optimistes, amb 405 reserves ja confirmades per al gener i una demanda creixent, especialment com a regal durant les festes.Per qu&egrave; &eacute;s important?	Promou la cultura vin&iacute;cola del Pened&egrave;s	Connecta amb el p&uacute;blic urb&agrave;.	Dona visibilitat als cellers de la DO Pened&egrave;s en un mercat clau com Barcelona.Per acabar:L&rsquo;Espai Pened&egrave;s-BCN, ubicat al carrer Muntaner, 21, es consolida com un punt de refer&egrave;ncia per descobrir el Pened&egrave;s al cor de Barcelona. Les entrades als tastos estan disponibles a la web de l&rsquo;Acad&egrave;mia Tastavins, Atr&aacute;palo i a l&rsquo;espai f&iacute;sic.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8941-el-local-de-tast-de-barcelona-espai-penedes-es-consolida</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8941-el-local-de-tast-de-barcelona-espai-penedes-es-consolida</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202501/1200_1736835469unnamed_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Gener de cultura i vi a les biblioteques del Bages</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 13 Jan 2025 07:53:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Aquest gener, les biblioteques del Bages esdevenen un cop m&eacute;s l&rsquo;epicentre de la cultura del vi amb activitats que combinen tradici&oacute;, territori i art. El projecte Biblioteques amb DO, que arriba a la seva 13a edici&oacute;, s&rsquo;implementa a 9 biblioteques de la comarca, destacant l&rsquo;arquitectura del vi com a tem&agrave;tica central.Qu&egrave; sabem?	Biblioteques participants: Art&eacute;s, Aviny&oacute;, Manresa - Ateneu les Bases, Navarcles, El Pont de Vilomara i Rocafort, Nav&agrave;s, Sant Fruit&oacute;s de Bages, Sant Joan de Vilatorrada i Sallent.	Tem&agrave;tica d&#39;enguany: Arquitectura del vi, explorada a trav&eacute;s de xerrades, exposicions i tallers.	Objectiu: Promoure la hist&ograve;ria vitivin&iacute;cola i els valors del territori DO Pla de Bages.	Activitats destacades:			Xerrades: Recorreguts pel patrimoni arquitect&ograve;nic vin&iacute;cola a c&agrave;rrec d&rsquo;experts com Martina de Castro i Roger Pall&agrave;s.		Tallers: Pintura amb vi, Winefulness i identificaci&oacute; d&rsquo;aromes en vins locals.		Exposicions: &ldquo;La pedra seca i el vi&rdquo; de Neus Suarez.		Tastos: Dirigits per en&ograve;legs com Joan Soler.		Presentacions de llibres: Sobre la hist&ograve;ria de la vinya al Bages.		Espectacles teatrals: Com &ldquo;Les catedrals de C&eacute;sar Martinell&rdquo;.		Visites: A cellers com Fargas-Fargas.		ProgramaConsulta el programa complet al web oficial dopladebages.com.Tamb&eacute; destaca el concurs fotogr&agrave;fic &ldquo;Vinstagram Pla de Bages&rdquo;, obert fins al 31 de gener, amb premis culturals i una tem&agrave;tica centrada en el m&oacute;n del vi. Participa etiquetant les teves fotos amb #vinstagrampladebages2025 i @dopladebages.El projecte, iniciat el 2013, &eacute;s una iniciativa consolidada gr&agrave;cies a la col&middot;laboraci&oacute; entre biblioteques, cellers i entitats culturals, amb suport de la Generalitat de Catalunya i l&rsquo;INCAVI.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8940-gener-de-cultura-i-vi-a-les-biblioteques-del-bages</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8940-gener-de-cultura-i-vi-a-les-biblioteques-del-bages</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202501/1200_1736751448Biblioteques_amb_DO.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La terra, la vinya i la natura, nous esquers editorials</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 10 Dec 2024 09:13:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Resum: Per CupatgesQu&egrave; sabem? La Ruth Troyano ens recomana set llibres amb el vi i la terra com a protagonistes.Els llibres:	&ldquo;Quedar-se al tros&rdquo; de J&uacute;lia Viejobueno (Vibop): reflexiona sobre la pagesia al Priorat i la seva opci&oacute; pol&iacute;tica de viure de la terra.	&ldquo;Vi&ntilde;adores. Hijos de la tierra y del vino&rdquo; d&rsquo;Alejandro Muchada (Abalon Books): un relat il&middot;lustrat que connecta vi i espiritualitat.	&ldquo;Delta&rdquo; de Gabi Mart&iacute;nez: retrat de la fragilitat del Delta de l&rsquo;Ebre davant el canvi clim&agrave;tic.	&ldquo;Mille Vignes&rdquo; de Pascaline Lepeltier: reflexions sobre l&rsquo;elaboraci&oacute; vin&iacute;cola i el futur del vi.	&ldquo;La for&ccedil;a de les arrels&rdquo; de Llu&iacute;s Foix: un homenatge al m&oacute;n rural i la seva dignitat.	&ldquo;50. L&rsquo;Olivera veus i vida&rdquo;: mig segle de la cooperativa L&rsquo;Olivera, exemple d&rsquo;agricultura social i sostenible.	&ldquo;Barcelona pagesa. Retrats d&rsquo;una agricultura en transformaci&oacute;&rdquo;: mostra la vitalitat de l&rsquo;agricultura periurbana a trav&eacute;s de 27 testimonis.Per Ruth Troyano&ldquo;La natura no &eacute;s un escenari ni un mar de fons sin&oacute; que &eacute;s al centre; la seva pres&egrave;ncia, els animals i les plantes que l&rsquo;habiten tenen un rol destacat en la literNatura, tamb&eacute; la geologia, el mar i tots els elements que la conformen&rdquo;. L&rsquo;escriptor Gabi Mart&iacute;nez contextualitza una paraula que avui comen&ccedil;a a fer-se lloc encara que t&iacute;midament a les prestatgeries de llibreries i biblioteques. &ldquo;A l&rsquo;Estat espanyol hem tingut un buit enorme de literNatura en els &uacute;ltims 40 anys. La transici&oacute; va fer que tothom es llanc&eacute;s al diner, que mai no s&rsquo;ocupa de la natura. Amb les alertes pel canvi clim&agrave;tic, la literNatura comen&ccedil;a a treure el cap per&ograve; el gran detonant &eacute;s la pand&egrave;mia&rdquo;, assegura.A l&rsquo;&uacute;ltim n&uacute;mero de la revista Convit/e que publica peri&ograve;dicament l&rsquo;entitat Mesclad&iacute;s escriu: &ldquo;La literNatura planeja aix&ograve;: posar al centre el mar, la sequoia, l&rsquo;aranya o l&rsquo;anguila i narrar-les, novel&middot;lar-les, poetitzar-les, amb una vibraci&oacute; tan formidable que no quedi m&eacute;s remei que acceptar el seu poder nuclear&rdquo;. El m&oacute;n del vi tampoc n&rsquo;escapa. Les &uacute;ltimes novetats editorials tenen a veure amb l&rsquo;empelt de viticultores i en&ograve;legs en el medi i en les possibilitats socials i culturals que s&rsquo;hi obren malgrat les fragilitats. Vibop publica &ldquo;Quedar-se al tros&rdquo; de la pagesa i escriptora J&uacute;lia Viejobueno Cavall&eacute; que narra el seu vincle &ldquo;pol&iacute;tic&rdquo; amb un Priorat que guanya reconeixement i vinyes per&ograve; segueix perdent poblaci&oacute; rural.Abalon Books va publicar a la primavera un relat il&rdquo;lustrat d&rsquo;Alejandro Muchada, &ldquo;Vi&ntilde;adores. Hijos de la tierra y el vino&rdquo;. Quan l&rsquo;autor el presenta, diu: &ldquo;Andaba bucando un camino que diera respuestas a mis inquietudes espirituales e intu&iuml;a que ese camino estaba cercano a la tierra. En mi experiencia como cooperante en Marruecos hab&iacute;a aprendido que quienes trabajan tanto en ella como en el mar, adquieren una sabidur&iacute;a humilde y profunda&rdquo;.&ldquo;Portem molt de temps subratllant el model del creixement i del record. I amb una societat basada en aquests criteris, com expliques ara que no era sostenible? S&rsquo;ha de canviar la mentalitat, fer una passa enrere, reformular necessitats, detectar el que ens cal de deb&ograve; per tirar endavant, fent que la resta d&rsquo;&eacute;ssers vius tamb&eacute; avancin amb nosaltres. El model m&eacute;s exemplar seria el de les plantes, que s&oacute;n les que porten m&eacute;s temps sobrevivint amb un model de relaci&oacute; de mutualisme, ajudant-se&rdquo;, reflexiona Gabi Mart&iacute;nez. A &ldquo;Delta&rdquo;, un dels seus llibres recents m&eacute;s ic&ograve;nics, narra la fragilitat d&rsquo;un paisatge i de les seves possibilitats de defensar-se davant dels embats del clima; l&rsquo;escriu des de la primera casa que s&rsquo;engolir&agrave; el Mediterrani, situant-se en el punt zero dels nous refugiats clim&agrave;tics.Ara est&agrave; a punt de concloure un llibre sobre animals invisibles del m&oacute;n i les seves interaccions amb la natura a diferents pa&iuml;sos de llatinoameric&agrave;. Despr&eacute;s publicar&agrave; una conversa amb Salvador Rueda: &ldquo;Tothom sap qui &eacute;s Le Corbussier, per&ograve; ning&uacute; qui ha creat les superilles de Barcelona. A trav&eacute;s dels mitjans nom&eacute;s hem rebut la part pol&iacute;tica del projecte, mentre que a l&rsquo;estranger ha aconseguit reconeixements i ovacions per part de grans organismes mundials com una de les formes transformadores dels centres urbans m&eacute;s efica&ccedil; i econ&ograve;mica&rdquo;.L&rsquo;any vinent estendr&agrave; a Seul, T&ograve;quio i Xangai els festivals de literatura que impulsa - a Barcelona ja sumen quatre edicions - i mentre l&rsquo;aparador s&rsquo;eixampla, Gabi Mart&iacute;nez proposa alimentar-lo des d&rsquo;una visi&oacute; constructiva, &ldquo;de com ens associem, quines defenses activem i com fem evolucionar el pensament per relacionar-nos amb la natura de la manera m&eacute;s saludable possible. Perqu&egrave; ve un altre m&oacute;n i un altre model&rdquo;.El n&uacute;mero 25 de la col&middot;lecci&oacute; Envinats de Vibop, l&rsquo;editorial que impulsa la periodista cultural i vin&iacute;cola Montse Serra, situa l&rsquo;espectador en un dels miradors m&eacute;s bells del Priorat, el municipi de La Figuera. &ldquo;Quedar-se al tros&rdquo; &eacute;s el primer llibre de J&uacute;lia Viejobueno Cavall&eacute;, que decideix tornar al poble per treballar la terra despr&eacute;s d&rsquo;haver-se graduat en estudis literaris a la Universitat de Barcelona. A Viejobueno ja se li coneix la seva mirada fotogr&agrave;fica compromesa, per&ograve; ara descabdella el patir, la duresa i la vulnerabilitat que &eacute;s prendre l&rsquo;opci&oacute; pol&iacute;tica de ser pagesa.Hi ha una prosa molt rica i una manera genu&iuml;na de dir la saviesa popular que neix del seu empelt a la comarca. &ldquo;Llaurar &eacute;s clavar-se dins la terra, entrar-hi i moure-s&rsquo;hi. S&rsquo;ha de saber molt b&eacute; en quin moment s&rsquo;ha de fer i el perqu&egrave;, i un cop al ball no es pot perdre el ritme ni un segon&rdquo;, escriu. Reconeix que el llibre li ha perm&egrave;s aterrar pensaments que sovint li sortien en converses informals o a trav&eacute;s de la fotografia.A J&uacute;lia Viejobueno li costa imaginar el futur del Priorat per&ograve; el reflexiona a fons. Narra la incertesa que hi albira amb sentiments ambivalents: &ldquo;S&rsquo;ha fet molta feina en les &uacute;ltimes d&egrave;cades per posar en valor el vi, l&rsquo;oli, el paisatge i la vida rural per&ograve; camino entre l&rsquo;optimisme i el pessimisme perqu&egrave; els pobles no creixen demogr&agrave;ficament, patim per la continu&iuml;tat de les escoles i no hi ha relleu a la pagesia. Tamb&eacute; hi ha perills com el de la implantaci&oacute; d&rsquo;energies renovables o l&rsquo;espoli del riu Siurana&rdquo;, resumeix.Creu que la seva generaci&oacute; ha aportat a la pagesia &ldquo;m&eacute;s formaci&oacute; i professionalitat&rdquo;. &ldquo;Som continu&iuml;tat i futur, ganes de lluita, de ser-hi i de creure&rsquo;ns-ho&rdquo;, matisa. Per&ograve; a vegades el des&agrave;nim pesa i totes les &ldquo;hores, suors, recursos, ren&uacute;ncies i il&middot;lusions&rdquo; per defensar &ldquo;una manera de viure i d&rsquo;entendre el m&oacute;n&rdquo;, s&rsquo;esgoten. Li llegim dir: &ldquo;El que s&iacute; que s&eacute; &eacute;s que si es perd l&rsquo;ofici, els sabers ancestrals, la tradici&oacute; i la continu&iuml;tat, la manera d&rsquo;estimar la terra i de relacionar-s&rsquo;hi que hi ha en la pagesia, haurem perdut una gran riquesa que ser&agrave; un patrimoni antic, cada cop m&eacute;s desconegut, i la possibilitat de bastir les bases d&rsquo;un futur arrelat i sostenible, paraules que de tant dir-les s&rsquo;han fet met&agrave;fora suada per&ograve; que encara poden mantenir la pot&egrave;ncia del significat&rdquo;.&ldquo;Proposo valorar tots els oficis vinculats a la terra i al sector primari, perqu&egrave; la terra &eacute;s font de salut&rdquo;, diu l&rsquo;arquitecte i vinyataire Alejandro Muchada (Muchada-L&eacute;clapart). &ldquo;L&rsquo;arquitectura m&rsquo;ha aportat sensibilitat art&iacute;stica i tornaria a estudiar-la perqu&egrave; m&rsquo;ensenya, com tamb&eacute; ho ha fet el treballar com a cooperant a barris de pescadors al Marroc. Primer vaig tenir la necessitat de connectar amb la terra, el vi va arribar despr&eacute;s&rdquo;, confessa. Amb aquarel&middot;les d&rsquo;Ismael Pinte&ntilde;o i textos senzills per&ograve; intesament profunds seus, &ldquo;Vi&ntilde;adores. Hijos de la tierra y del vino&rdquo; &eacute;s un conte il&middot;lustrat ple de saviesa ancestral i de detalls que mostren la naturalesa del vinyataire. Muchada va necessitar escriure&rsquo;l despr&eacute;s de con&egrave;ixer i viure el projecte de David L&eacute;clapart a la Champagne: &ldquo;La terra et posa al teu lloc, el ser-hi i el treballar-la. Aprens inevitablement qu&egrave; s&oacute;n la humilitat i la paci&egrave;ncia&rdquo;.&ldquo;He apr&egrave;s l&rsquo;ofici artes&agrave;, el dels petits detalls, aquella forma de treballar del vinyataire que passa gran part de la seva vida treballant la terra; despr&eacute;s al celler no cal intervenir-hi&rdquo;. Lloa els projectes francesos d&rsquo;escala humana, de poques hect&agrave;rees i vincles llargs en el temps, de l&rsquo;artesania del ser i del compartir. Al llibre resumeix costums i tradicions, mem&ograve;ria oral, ideals i intu&iuml;cions. &ldquo;Admiro com els vinyerons francesos han revolucionat les grans regions de vins, s&oacute;n artesans que han sabut mantenir la tradici&oacute; i ens recorden que del passat podem recollir moltes coses importants. Els envejo que s&agrave;piguen conservar el m&oacute;n rural i que mirin els seus aliments, com el vi, el formatge o el pa, amb estima, perqu&egrave; els donen valor&rdquo;. El pr&ograve;leg l&rsquo;escriu David L&eacute;clapart: &ldquo;Ser vigneron &eacute;s tamb&eacute;, i sobretot, actuar des del cor, estar en harmonia amb la vinya&rdquo;. Muchada t&eacute; clar que el vi ajuda a connectar amb la terra, &ldquo;fa prendre consci&egrave;ncia i aix&ograve; &eacute;s connexi&oacute;&rdquo;.No s&oacute;n les &uacute;niques novetats editorials per&ograve; s&iacute; les que posen al centre la terra. Hachette ha tradu&iuml;t a l&rsquo;angl&egrave;s el llibre de la reconeguda sommelier francesa Pascaline Lepeltier, &ldquo;Mille Vignes&rdquo;. L&rsquo;edici&oacute; anglesa porta per t&iacute;tol &ldquo;One Thousand Vines&rdquo; i &eacute;s una oda al vi on l&rsquo;autora reflexiona sobre l&rsquo;elaboraci&oacute; del dem&agrave;, creuant coneixements culturals, bot&agrave;nics, geogr&agrave;fics, clim&agrave;tics, antropol&ograve;gics i tamb&eacute; de neurofisiologia. Hi ha profunditat i delicadesa i una escriptura estilosa que s&rsquo;acompanya d&rsquo;il&middot;lustracions innovadores fetes ad hoc. Lepeltier reflexiona sobre temes que generen dubtes, incerteses i incomoditats, com per exemple si no &eacute;s una paradoxa parlar de vins naturals.L&rsquo;escriptor Llu&iacute;s Foix ha tornat a narrar el lligam amb la ruralitat a &ldquo;La for&ccedil;a de les arrels&rdquo;, publicat per Columna. Ser a Rocafort de Vallbona li permet llan&ccedil;ar grans veritats sobre el m&oacute;n rural, elogiant-ne la dignitat de qui el treballa: &ldquo;El pag&egrave;s d&rsquo;avui pateix les incomprensions i els estereotips constru&iuml;ts al llarg de la hist&ograve;ria. Per&ograve; es pot dir que la situaci&oacute; s&rsquo;ha capgirat i ara &eacute;s un personatge respectat: pel que fa i, sobretot, pel que &eacute;s. Ha conservat la terra, d&rsquo;on tots venim i on tots tornarem; una terra que &eacute;s, tamb&eacute;, el gran rebost hist&ograve;ric del pa&iacute;s, la font d&rsquo;energia aliment&agrave;ria absolutament imprescindible en situacions de precarietat&rdquo;.&ldquo;50. L&rsquo;Olivera veus i vida&rdquo; &eacute;s el llibre que commemora el mig segle de vida de la cooperativa L&rsquo;Olivera, de Vallbona de les Monges. S&rsquo;hi recull la veu de moltes de les persoens que han format part del projecte social i enol&ograve;gic des dels or&iacute;gens. &ldquo;S&oacute;n cinquanta anys plens de somnis, utopies, realitats i tamb&eacute; dificultats per construir i consolidar un projecte transformador d&rsquo;agricultura social&rdquo; , que tamb&eacute; s&rsquo;inscriu a l&rsquo;&agrave;mbit urb&agrave;, amb les vinyes de Can Calopa al Parc Natural de Collserola, a Barcelona. Hi ha pensaments i propostes que tracten temes actuals, fugint de la nost&agrave;lgia i reivindicat valors que neixen del cooperativisme, la integraci&oacute; social o el model de territori i pagesia que defensa l&rsquo;entitat.Precisament Barcelona reivindica tamb&eacute; la seva riquesa agroaliment&agrave;ria a trav&eacute;s de 27 veus compromeses amb un futur &ldquo;m&eacute;s saludable, segur i sostenible&rdquo;. La Diputaci&oacute; de Barcelona ha editat &ldquo;Barcelona pagesa. Retrats d&rsquo;una agricultura en transformaci&oacute;&rdquo;, un volum amb textos de la periodista Mar Carrera, imatges del documentalista Patxi Uriz i pr&ograve;leg de Gabi Mart&iacute;nez que descriuen el batec cultural, ambiental i paisatg&iacute;stic de l&rsquo;agricultura periurbana. Una de les pageses entrevistades, resumeix el sentir de la majoria: &ldquo;Sent pagesa et sents lliure&rdquo;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8913-la-terra-la-vinya-i-la-natura-nous-esquers-editorials</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8913-la-terra-la-vinya-i-la-natura-nous-esquers-editorials</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202412/1200_1733819450llibres.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Trobada "Joves Talents del Vi" al Penedès: Innovació i Futur </title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 05 Dec 2024 07:46:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Trobada Joves Talents del Vi al Pened&egrave;s: un esdeveniment que reuneix m&eacute;s de 100 joves professionals del sector vitivin&iacute;cola per debatre innovaci&oacute;, sostenibilitat i el futur del vi.Context:La Trobada Joves Talents del Vi es va celebrar a la Granja Gramona, a Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia, al cor del Pened&egrave;s. L&rsquo;acte, organitzat per EDA Drinks &amp; Wine Campus i Gramona, va reunir a m&eacute;s de 100 joves professionals del sector vitivin&iacute;cola, incloent-hi viticultors, sommeliers, cellerers i emprenedors, provinents de diferents regions.Aquesta cita anual s&rsquo;ha convertit en un punt de trobada essencial per fomentar la innovaci&oacute;, la sostenibilitat i la col&middot;laboraci&oacute; en el sector del vi, amb una agenda carregada de pon&egrave;ncies, tallers pr&agrave;ctics i taules rodones que posen el focus en els desafiaments i les oportunitats presents i futures.Qu&egrave; diuen?	Intel&middot;lig&egrave;ncia Artificial: Jordi Urbea destaca la seva capacitat per personalitzar i diferenciar en un mercat competitiu.	Viticultura biodin&agrave;mica: David Baixas subratlla principis com l&#39;&uacute;s de preparats naturals i el treball amb ritmes c&ograve;smics.	Vins escumosos: Jessica Madigan i altres experts debaten sobre les oportunitats per als joves en aquest segment.Per qu&egrave; &eacute;s important?	Innovaci&oacute; i sostenibilitat: Es promouen pr&agrave;ctiques m&eacute;s respectuoses amb el medi ambient.	Formaci&oacute; i comunitat: Espai clau per adquirir coneixements pr&agrave;ctics i establir sinergies entre joves talents.	Futur del sector: Aquesta trobada ajuda a definir el cam&iacute; cap a un sector vitivin&iacute;cola m&eacute;s resilient.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8911-trobada-joves-talents-del-vi-al-penedes-innovacio-i-futur-</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8911-trobada-joves-talents-del-vi-al-penedes-innovacio-i-futur-</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202412/1200_1733381721TALLER_PODA_DE_RESPETO.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>'Catalunya, on el vi és cultura': Un passeig per la Catalunya Vinícola</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 25 Nov 2024 07:49:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Catalunya compta amb una rica tradici&oacute; vin&iacute;cola representada per m&eacute;s de 750 cellers i 8.500 viticultors. Aquests no nom&eacute;s elaboren vins de gran qualitat (amb una producci&oacute; anual de 340 milions d&rsquo;ampolles), sin&oacute; que tamb&eacute; contribueixen a fixar poblaci&oacute; a les comarques rurals i a preservar el patrimoni natural i paisatg&iacute;stic.ContextEl concepte de proximitat guanya pes entre els consumidors, i Catalunya ofereix l&rsquo;avantatge de tenir una Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen (DO) a l&rsquo;abast de tothom. M&eacute;s del 53% dels municipis catalans conserven vinyes actives, afavorint l&rsquo;arrelament al territori i promovent la cultura local.Qu&egrave; sabem?Els elaboradors i viticultors catalans tamb&eacute; destaquen pel seu comprom&iacute;s amb el medi ambient:	M&eacute;s de la meitat de la superf&iacute;cie vin&iacute;cola catalana segueix criteris ecol&ograve;gics.	Les vinyes de les 11 DO catalanes i la DO Cava s&oacute;n s&iacute;mbols del paisatge catal&agrave;. Foto: DO CavaDenominacions d&#39;Origen de CatalunyaDOQ Priorat&Eacute;s la denominaci&oacute; d&rsquo;origen catalana m&eacute;s antiga i una de les dues amb qualificaci&oacute; a Espanya. Situada entre els 100 i els 750 metres d&rsquo;altitud, el Priorat ofereix un paisatge &uacute;nic de vinyes que donen lloc a vins profunds, amb personalitat mineral, elaborats principalment amb garnatxa i carinyena.DO TarragonaAquesta denominaci&oacute; s&rsquo;est&eacute;n entre el riu Ebre i el Mediterrani, amb un clima mediterrani que afavoreix la producci&oacute; de vins blancs, destacant el macabeu com a varietat principal. La DO Tarragona reflecteix la influ&egrave;ncia hist&ograve;rica de l&rsquo;Imperi Rom&agrave; en la regi&oacute;.DO AlellaLa DO m&eacute;s petita de Catalunya, amb un territori que abasta 31 municipis de 3 comarques. Coneguda pels seus s&ograve;ls de saul&oacute; i la varietat aut&ograve;ctona pansa blanca, destaca per una tradici&oacute; vin&iacute;cola de m&eacute;s de 2.000 anys i pel paper del cooperativisme en el seu desenvolupament.DO Pened&egrave;sConsiderada el bressol de la vitivinicultura a Catalunya, t&eacute; una traject&ograve;ria de 2.700 anys. Amb una gran diversitat de terrers i altituds, el Pened&egrave;s es diferencia per la varietat xarel&middot;lo i per liderar la producci&oacute; vin&iacute;cola catalana. El 2025 es convertir&agrave; en la primera denominaci&oacute; 100% ecol&ograve;gica del m&oacute;n.DO Empord&agrave;Aquest territori combina mar i muntanya, oferint vins &uacute;nics elaborats principalment amb garnatxa i carinyena. Els cellers de l&rsquo;Empord&agrave; s&oacute;n petits i familiars, i mantenen una llarga tradici&oacute; vin&iacute;cola que reflecteix els contrastos de la seva geografia.DO Terra Alta&Eacute;s la regi&oacute; vin&iacute;cola m&eacute;s al sud de Catalunya, coneguda per la seva garnatxa blanca, que representa el 30% de la producci&oacute; mundial d&rsquo;aquesta varietat. Situada entre el riu Ebre i el Matarranya, destaca pel seu alt valor paisatg&iacute;stic i cultural.DO Costers del SegreAquesta denominaci&oacute; cobreix un territori divers al voltant del riu Segre, amb set paisatges diferents que produeixen vins frescos, equilibrats i intensos. &Eacute;s representativa de la viticultura lleidatana i de la influ&egrave;ncia del Pirineu. Foto: DO Terra AltaDO Conca de Barber&agrave;La hist&ograve;ria vit&iacute;cola d&rsquo;aquesta regi&oacute; est&agrave; lligada al passat cooperatiu i a les seves &quot;catedrals del vi&quot;. La varietat aut&ograve;ctona trepat aporta als vins un car&agrave;cter fresc, afruitat i especiat, que reflecteix la identitat de la Conca de Barber&agrave;.DO Pla de BagesAmb un fort arrelament familiar, aquesta denominaci&oacute; hereta un ric patrimoni de pedra seca i vinyes hist&ograve;riques. La varietat picapoll &eacute;s la m&eacute;s emblem&agrave;tica i dona als vins de la regi&oacute; un toc &uacute;nic i distintiu.DO Catalunya&Eacute;s la denominaci&oacute; m&eacute;s gran en volum de producci&oacute;, amb una clara orientaci&oacute; a la qualitat i un car&agrave;cter mediterrani. Representa m&eacute;s de la meitat del vi catal&agrave; amb DO, amb una producci&oacute; de m&eacute;s de 60 milions d&rsquo;ampolles anuals.DO MontsantTot i ser la DO m&eacute;s jove de Catalunya, destaca per la seva energia i els vins negres, que representen el 90% de la seva producci&oacute;. Les varietats garnatxa i carinyena s&oacute;n les m&eacute;s predominants, aportant un car&agrave;cter aut&egrave;ntic als seus vins.Foto: DO MontsantLa campanya &ldquo;Catalunya, on el vi &eacute;s cultura&rdquo; impulsada pel Govern de la Generalitat, a trav&eacute;s del Departament d&rsquo;Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci&oacute;, i de l&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi (INCAVI) fomenta l&rsquo;augment del coneixement i la notorietat del vi catal&agrave;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8897-catalunya-on-el-vi-es-cultura-un-passeig-per-la-catalunya-vinicola</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8897-catalunya-on-el-vi-es-cultura-un-passeig-per-la-catalunya-vinicola</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202410/1200_1728801711DSC_0219.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Família Torres presenta la seva "Col·lecció Privada": un viatge al passat vinícola català</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 02 Nov 2024 09:57:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Fam&iacute;lia Torres revela el seu llegat vin&iacute;cola amb el llan&ccedil;ament de la &quot;Col&middot;lecci&oacute; Privada&quot; una selecci&oacute; exclusiva d&#39;anyades antigues dels seus vins m&eacute;s emblem&agrave;tics, amb m&eacute;s de 10 anys d&#39;envelliment.ContextAquesta col&middot;lecci&oacute; del celler penedesenc ofereix vins de gran valor hist&ograve;ric, com el Mas La Plana de 1989 i altres anyades notables de Grans Muralles, Milmanda, Reserva Real, i Waltraud.Els vins: Mas La Plana 1989, el m&eacute;s antic de la col&middot;lecci&oacute;, mostra una extraordin&agrave;ria complexitat fruit dels seus anys de crian&ccedil;a.	Del vi ins&iacute;gnia del celler del Pened&egrave;s, tamb&eacute; estan disponibles les anyades 2007, 2008, 2009, 2012 i 2013.	Els altres vins inclosos en la col&middot;lecci&oacute; s&oacute;n Grans Muralles (2004, 2006, 2008, 2010 i 2012) i el chardonnay Milmanda (2012 i 2013), tots dos de la Conca de Barber&agrave;, i Reserva Real (2012) i el riesling Waltraud (2012), del Pened&egrave;s.Per qu&egrave; &eacute;s important?Aquest projecte celebra l&#39;evoluci&oacute; i potencial d&#39;envelliment dels vins de Fam&iacute;lia Torres, permetent explorar com han madurat i desenvolupat complexitat al llarg de d&egrave;cades. Adre&ccedil;ada a col&middot;leccionistes i restauradors, la Col&middot;lecci&oacute; Privada posa en valor el llegat de Torres i refor&ccedil;a el seu comprom&iacute;s amb l&#39;excel&middot;l&egrave;ncia.Qu&egrave; diuen?Segons Miguel A. Torres, president de Fam&iacute;lia Torres, aquests vins s&oacute;n &quot;aquests vins s&oacute;n part del nostre llegat i un testimoni viu del nostre comprom&iacute;s amb l&#39;excel&middot;l&egrave;ncia. &Eacute;s emocionant poder gaudirara d&#39;aquestes anyades a les quals augur&agrave;vem un gran potencial d&#39;envelliment i veure que el temps ens ha donat la ra&oacute;. S&oacute;n vins d&#39;una gran complexitat que han evolucionat de manera excepcional.&quot;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8870-familia-torres-presenta-la-seva-colleccio-privada-un-viatge-al-passat-vinicola-catala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8870-familia-torres-presenta-la-seva-colleccio-privada-un-viatge-al-passat-vinicola-catala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202411/1200_1730538438FAMILIA_TORRES-Presentaci_Colleccio_Privada-Espai_Wito-SergiCastro-MATTorres-311024.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La botiga de vins Idyllica organitza una trobada amb 21 cellers</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 17 Oct 2024 20:10:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: La botiga de vins Idyllica, a la Rambla del Prat, al barri de Gr&agrave;cia de Barcelona, organitza una trobada per a professionals el pr&ograve;xim 28 d&#39;octubre.Qu&egrave; sabem? De 12 hores del mat&iacute; a 20 hores de la tarda els assistents, tant professionals com amants del vi, podran tastar els millors vins dels cellers i rebre les explicacions dels seus art&iacute;fexs.Per assistir: Enviar un e-amil a idyllica@idyllica.esCellers ParticipantsGrandes Pagos GallegosTrossos del PrioratVidbertusFigueroFinca Ca n&rsquo;EstellaMartinez LacuestaCeller Terra i Vins / Mas RamonedaMas Blanch i JoveEl Grillo y la LunaCan Lle&oacute;Torre del VeguerComa d&rsquo;en BonetPedregosaQueir&oacute;nLa Soterra&ntilde;aHodgkinsonMurielCastelo de MedinaRavent&oacute;s-Basagoiti / B.R.O.T / Ravent&oacute;s ChevalierAV BodeguersVining]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8855-la-botiga-de-vins-idyllica-organitza-una-trobada-amb-21-cellers</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8855-la-botiga-de-vins-idyllica-organitza-una-trobada-amb-21-cellers</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202410/1200_1729189216Invitaci_Fira_Idyllica_2024_port.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Canned Wine: Investigar en la qualitat per la millora del vi en llauna</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 01 Oct 2024 07:06:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El projecte Canned Wine investiga per millorar la qualitat del vi en llauna, amb l&rsquo;objectiu de desenvolupar protocols d&rsquo;elaboraci&oacute;, enllaunat i nous productes que allarguin el per&iacute;ode &ograve;ptim del vi.Context:Aquest format est&agrave; guanyant popularitat, especialment entre consumidors joves i mercats com els pa&iuml;sos n&ograve;rdics. La llauna ofereix avantatges log&iacute;stics, ambientals i de consum, ja que &eacute;s lleugera, reciclable i pr&agrave;ctica per a consumidors individuals.Qu&egrave; sabem? El projecte compta amb un pressupost de 383.950 &euro; i est&agrave; finan&ccedil;at per l&rsquo;Ag&egrave;ncia Estatal d&rsquo;Investigaci&oacute; i els fons Next Generation EU. Les investigacions se centren en garantir que el vi en llauna mantingui la seva qualitat sensorial durant m&eacute;s temps i s&#39;adapti a les expectatives del mercat.L&rsquo;equip t&egrave;cnic:El projecte est&agrave; liderat pel celler Castelo de Pedregosa, en col&middot;laboraci&oacute; amb Vason Ib&eacute;rica, que aporta la seva experi&egrave;ncia en formulacions enol&ograve;giques, i el Centre Tecnol&ograve;gic del Vi (VITEC), que ofereix suport en an&agrave;lisi i prototipatge.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8833-canned-wine-investigar-en-la-qualitat-per-la-millora-del-vi-en-llauna</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8833-canned-wine-investigar-en-la-qualitat-per-la-millora-del-vi-en-llauna</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202410/1200_1727759700cannedwine.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Penedès aposta per la formació vinícola</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 24 Sep 2024 18:13:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Pened&egrave;s ha intensificat els seus esfor&ccedil;os en la formaci&oacute; vin&iacute;cola, amb la participaci&oacute; en prop de vint cursos en dos anys.Objectius:	Augmentar el coneixement sobre els vins Pened&egrave;s entre futurs professionals del sector.	Potenciar la cultura vitivin&iacute;cola del territori.Per qu&egrave; &eacute;s important?Donar a con&egrave;ixer la qualitat i el potencial dels vins Pened&egrave;s en espais educatius garanteix que els futurs prescriptors tinguin una base s&ograve;lida sobre aquests productes, assegurant aix&iacute; la seva continu&iuml;tat i expansi&oacute; en el mercat.Pres&egrave;ncia de la DO Pened&egrave;sEn els darrers dos anys, els vins de la DO Pened&egrave;s han estat presents en formacions com:	Grau superior de Sommelieria, Escola d&rsquo;Hostaleria de Sitges Joan Ramon	M&ograve;dul de Sommelieria, IES Cap de l&rsquo;Aljub de Santa Pola (Alacant)	Escola de Cuina Mireia Carb&oacute;	Escola d&rsquo;Enoturisme de Catalunya	Escuela Superior de Hostaler&iacute;a de Bilbao	Escola de Turisme de Girona	Escola d&rsquo;Agricultura de l&rsquo;UPC	Curs de Tast i Cultura del Vi, Casa de la Cultura de l&rsquo;Ajuntament de X&agrave;bia	Cursos &ldquo;El vino y su Servicio&rdquo; i &ldquo;Sommelier&rdquo;, IES de Foz (Lugo)	Grau d&rsquo;Enologia, Universidad de C&aacute;diz	ETS de Ingenieros Agr&oacute;nomos y de Montes, Universidad de Castilla y La Mancha	Cicle formatiu de Servicios en Restauraci&oacute;n, CIFP Ciudad de Zamora	Webinars de l&rsquo;Institut Masters of Wine	Forem PV Alacant	Col&middot;laboracions amb Wine Aspects (curs DO Pened&egrave;s in English)Conclusi&oacute;:La DO Pened&egrave;s continua apostant per la formaci&oacute; vin&iacute;cola com a eina clau per promocionar i difondre els seus vins, consolidant-se com una refer&egrave;ncia en el sector.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8822-la-do-penedes-aposta-per-la-formacio-vinicola</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8822-la-do-penedes-aposta-per-la-formacio-vinicola</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202409/1200_1727194801unnamed_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Torna Territori Efervescent, la trobada de nous elaboradors d'escumosos del Penedès</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 23 Sep 2024 07:43:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Arriba la tercera edici&oacute; de &quot;Territori Efervescent&quot; el divendres 4 d&rsquo;octubre, de 18h a 22h, a Cal Feru eno&middot;botiga, a Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia. Aquesta trobada reuneix alguns dels cellers m&eacute;s innovadors del Pened&egrave;s, amb novetats i espais de degustaci&oacute; per gaudir dels escumosos del territori.Alguns dels cellers que s&#39;incorporen:S&#39;indorporen Ca l&rsquo;Eugeni, Heretat Can Serra, Musc&agrave;ndia i Vinestar a la llista dels cellers que per tercer any consecutiu hi participen: Anima Mundi, Anna Serra, Casa Jou, Celler Cairons, Enlaire Vins, Esteve i Gibert, Finca La Font de Jui, Finca Parera, Joan Rubi&oacute;de Cal Tiques, La Salada, Mas Cand&iacute;, Orda Vins, Pardas i Vinya Lluny.Qu&egrave; diuen?Xavi Roig, sommelier de Cal Feru, destaca que &ldquo;Cada vegada hi ha m&eacute;s diversitat de vins escumosos gr&agrave;cies a que cada elaborador aporta la seva personalitat i identitat, i organitzant el Territori Efervescent podem donar a con&egrave;ixer aquesta diversitat reunint un bon grup d&rsquo;elaborados apassionats, com nosaltres, per les bombolles i pel territori.&rdquo;T&rsquo;interessa si... vols descobrir nous cellers d&#39;escumosos, t&#39;agrada la cultura del vi i el paisatge del Pened&egrave;s, o vols gaudir d&#39;una experi&egrave;ncia de tast &uacute;nica amb cellers apassionats per les bombolles.Lloc i horari	Dia: Divendres 4 d&rsquo;octubre	Horari: 18h - 22h (en dos torns: 18h-20h o 20h-22h)	Lloc: Cal Feru eno&middot;botiga, Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia	Preu: 20&euro; (inclou copa especial Lehmann Glass)Per assistir-hi s&rsquo;ha de comprar l&rsquo;entrada al web www.calferu.com.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8819-torna-territori-efervescent-la-trobada-de-nous-elaboradors-descumosos-del-penedes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8819-torna-territori-efervescent-la-trobada-de-nous-elaboradors-descumosos-del-penedes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202409/1200_1727070959territori_efervescent_2023_b.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Juvé and Camps i elBullifoundation presenten el Sapiens del Vi a Tòquio</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Sat, 07 Sep 2024 09:46:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Juv&eacute; &amp; Camps i elBullifoundation, liderats per Meritxell Juv&eacute; i Ferran Adri&agrave;, han presentat en prim&iacute;cia a T&ograve;quio els volums III i IV de l&rsquo;enciclop&egrave;dia Sapiens del Vi.Qu&egrave; sabem?Aquesta col&middot;laboraci&oacute; t&eacute; com a objectiu expandir el coneixement del vi a nivell mundial amb la traducci&oacute; a l&#39;angl&egrave;s de tots els volums d&#39;aquesta obra, patrocinada per Juv&eacute; &amp; Camps.En profunditat: L&#39;esdeveniment ha reunit a destacats sommeliers, xefs i periodistes del Jap&oacute;, amb activitats centrades en la cultura del vi.&iquest;Per qu&egrave; &eacute;s important? Juv&eacute; &amp; Camps refor&ccedil;a el seu comprom&iacute;s amb la divulgaci&oacute; i innovaci&oacute; del m&oacute;n del vi a trav&eacute;s d&rsquo;aquesta col&middot;laboraci&oacute; amb elBullifoundation, que destaca per la seva aproximaci&oacute; multidisciplin&agrave;ria i hol&iacute;stica al m&oacute;n vin&iacute;cola.	Ferran Adri&agrave; i el sommelier Ferran Centelles subratllen la import&agrave;ncia de fer accessible aquest compendi a nivell global.	Amb aquesta presentaci&oacute; a T&ograve;quio, Juv&eacute; &amp; Camps i elBullifoundation marquen un nou cap&iacute;tol en la difusi&oacute; internacional del coneixement vin&iacute;cola, impulsant la cultura del vi amb un projecte pioner en investigaci&oacute; i innovaci&oacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8807-juve--camps-i-elbullifoundation-presenten-el-sapiens-del-vi-a-toquio</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8807-juve--camps-i-elbullifoundation-presenten-el-sapiens-del-vi-a-toquio</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202409/1200_1725695443sapiens.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Llibre: Mètode Maître, de Javier Campo, per formar personal de sala</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 12 Aug 2024 08:55:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: El sommelier tortos&iacute; Javier Campo ha publicat el seu nou llibre M&egrave;tode Ma&icirc;tre: El nou paradigma del servei de sala a la restauraci&oacute;, on aborda la problem&agrave;tica de la manca de personal qualificat en la restauraci&oacute; post-pand&egrave;mia.Al detall: M&egrave;tode Ma&icirc;tre no &eacute;s un llibre per trobar treballadors, sin&oacute; per formar-los. Campo ofereix eines per al ma&icirc;tre per gestionar efica&ccedil;ment l&#39;equip de sala, adaptant protocols a les necessitats espec&iacute;fiques de cada restaurant. L&#39;obra est&agrave; dirigida tant a caps de sala com a restauradors inexperts que busquen millorar el servei.Qui &eacute;s Javier Campo: Amb m&eacute;s de tres d&egrave;cades d&#39;experi&egrave;ncia, Javier Campo ha dirigit la sala de restaurants gastron&ograve;mics amb Estrelles Michelin i Sols Repsol, i ha format alumnes de sala arreu del m&oacute;n. Tamb&eacute; imparteix pon&egrave;ncies i taules de debat en col&middot;lectius de restauraci&oacute;, tant nacionals com internacionals.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8764-llibre-metode-ma-tre-javier-campo-formar-personal-sala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8764-llibre-metode-ma-tre-javier-campo-formar-personal-sala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202408/1200_1723446332AUTOR_MM_1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Nous cursos d'anglès amb acreditació universitària per al sector del vi </title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 18 Jul 2024 07:43:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: El sector vitivin&iacute;cola ara compta amb dos nous cursos d&#39;angl&egrave;s acreditats per la Universitat de Manresa - FUB (UVic - UCC).Qu&egrave; sabem?	Cursos disponibles: &ldquo;English for Wine Aspects&rdquo; i &ldquo;The Sommelier&#39;s English Toolkit&rdquo;.	M&egrave;tode d&#39;ensenyament: &ldquo;The Transversal Wine Method&rdquo;, basat en cinc pilars fonamentals.	Durada dels cursos: 80 hores per &ldquo;English for Wine Aspects&rdquo; i 120 hores per &ldquo;The Sommelier&#39;s English Toolkit&rdquo;.	Modalitat: Presencial i online.Al detall	English for Wine Aspects: Dirigit a en&ograve;legs, viticultors, sommeliers, comercials, professionals de l&#39;enoturisme, comunicaci&oacute; i m&agrave;rqueting del m&oacute;n del vi. Dura 80 hores en 12 mesos (ampliable a 24).	The Sommelier&#39;s English Toolkit: Dirigit a sommeliers, professionals d&#39;enoturisme, restauraci&oacute;, hostaleria, periodistes i comunicadors del sector. Dura 120 hores en 12 mesos (ampliable a 24).Perqu&egrave; &eacute;s important?Aquests cursos proporcionen eines essencials per als professionals del vi per millorar la seva comunicaci&oacute; en angl&egrave;s, potenciant aix&iacute; la seva competitivitat en un mercat internacional. El m&egrave;tode basat en cinc pilars assegura una formaci&oacute; integral en llenguatge, comunicaci&oacute;, coneixement sobre el vi, tast de vins i entorn empresarial i comercial.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8723-nous-cursos-angles-amb-acreditacio-universitaria-al-sector-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8723-nous-cursos-angles-amb-acreditacio-universitaria-al-sector-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202407/1200_1721281694WINE_ASPECTS_-_Foto_-_Cursos_vi_extensi_universitria.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>L'augment de càrrega de poda en el macabeu incideix en la qualitat final dels vins</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 19 Jun 2024 07:51:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Tarragona i l&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi (INCAVI) han presentat, a una jornada t&egrave;cnica a Vinebre, els resultats de l&rsquo;estudi que se centra en el control de la c&agrave;rrega de poda i la producci&oacute; per hect&agrave;rea de la varietat macabeu, per con&egrave;ixer com afecta directament aquesta c&agrave;rrega als vins que s&rsquo;hi elaboren.Aquest treball est&agrave; emmarcat en el projecte de valoritzaci&oacute; de les varietats catalanes recollit en el Pla estrat&egrave;gic 2025 i en el Pla de Recerca i Innovaci&oacute; 2030 de l&rsquo;INCAVI.Els resultats de l&rsquo;estudi demostren que la c&agrave;rrega de poda t&eacute; una incid&egrave;ncia directa sobre la producci&oacute; de ra&iuml;m i la qualitat dels vins resultants: a m&eacute;s c&agrave;rrega, m&eacute;s producci&oacute; i variacions clares en les variables qualitatives dels vins (menys cos, menys grau i variaci&oacute; dels par&agrave;metres organol&egrave;ptics). Cal dir que aquest augment de c&agrave;rrega de poda no mant&eacute; la mateixa relaci&oacute; que el nombre de borrons deixats ja que la planta reacciona a una menor c&agrave;rrega de poda, amb la brotada del braguer i de borrons de la fusta de m&eacute;s de dos anys. Com que una major c&agrave;rrega de poda no fa que els borrons deixats produeixin, la planta mant&eacute; un cert equilibri.Pel que fa a la fenologia, la c&agrave;rrega de poda no presenta una incid&egrave;ncia estad&iacute;sticament significativa en el que respecta al volum de la vegetaci&oacute;. Per tant, la relaci&oacute; entre la superf&iacute;cie foliar i la producci&oacute; de ra&iuml;m &eacute;s menor com m&eacute;s c&agrave;rrega de poda es deixa, casu&iacute;stica que pot fer que vagi en contra de la qualitat final del producte.Un cop obtinguts els resultats de l&rsquo;an&agrave;lisi del most i del vi procedents de diferents c&agrave;rregues de poda, es conclou que les diferents c&agrave;rregues condicionen la maduraci&oacute; del ra&iuml;m, variant la seva composici&oacute;. Tanmateix, cal remarcar que un major rendiment comporta que els vins siguin m&eacute;s lleugers, amb menys graduaci&oacute; i menys extracte sec.Resultats de l&rsquo;estudi a l&rsquo;abast del sector viticultorLes conclusions extretes de l&rsquo;estudi de c&agrave;rrega de poda estaran disponibles per a viticultors i elaboradors que formen part de la DO Tarragona, i per organismes i entitats p&uacute;bliques i privades, no nom&eacute;s del territori catal&agrave;, sin&oacute; tamb&eacute; d&rsquo;altres regions vitivin&iacute;coles europees. Tot, amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;incentivar a cellers i entitats del sector (fonamentalment altres Denominacions d&rsquo;Origen) a qu&egrave; puguin aplicar les conclusions extretes de l&rsquo;estudi en els seus propis territoris.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8697-l-augment-carrega-poda-macabeu-incideix-qualitat-final-dels-vins</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8697-l-augment-carrega-poda-macabeu-incideix-qualitat-final-dels-vins</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202406/1200_1718776515image001.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>4a edició del cicle de tastos d'escumosos al Patí de Can Guineu</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Sat, 08 Jun 2024 13:59:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Aquest juliol arribar&agrave; la quarta edici&oacute; del Cicle de tastos d&rsquo;escumosos al Pat&iacute; de Can Guineu per a consolidar-se com un dels actes destacats que es realitzen a l&rsquo;estiu al voltant dels escumosos a Sant Sadurn&iacute; amb una programaci&oacute; de 3 tastos d&rsquo;escumosos molt especials com es mereix l&rsquo;espai, al ser Can Guineu un enclavament d&rsquo;inter&egrave;s patrimonial i hist&ograve;ric al centre de Sant Sadurn&iacute;, protagonista d&rsquo;esdeveniments clau en la hist&ograve;ria vitivin&iacute;cola del poble i del Pened&egrave;s.En aquesta quarta edici&oacute;, continuen proposant temes d&#39;actualitat al voltant dels vins escumosos, donat veu al col&middot;lectiu Vida Pened&egrave;s, coneixent diferents t&egrave;cniques d&#39;elaboraci&oacute; dels vins base i realitzant un tast &uacute;nic de Corpinnats de la mateixa anyada.Aquests tastos s&oacute;n conduits per Xavi Roig, darrer guanyador del certamen &ldquo;Sparkling wine master Espanya by Tantum Ergo&rdquo; que buscava el millor sommelier en escumosos d&rsquo;Espanya, i hi intervindran els diferents elaboradors dels productes que es tastaran. La 1a sessi&oacute; ser&agrave; el dijous 10 de juliol amb un el tast dedicat a la verema 2018: primera verema Corpinnat. 12 visions de la primera anyada com a marca col&middot;lectiva Corpinnat, nascuda l&rsquo;abril de 2018, amb el perfil caracter&iacute;stic de cada celler, veremats a m&agrave; i vinificats 100% a la propietat.Continuar&agrave; el cicle el dijous 18 de juliol amb una sessi&oacute; dedicada als &ldquo;escumosos elaborats a partir de vi base amb crian&ccedil;a&rdquo; on es tastaran escumosos amb una complexitat &uacute;nica, aportada per la maduraci&oacute; del vi en fusta, en vidre o assemblatge de vins de diferents anyades abans de la 2a fermentaci&oacute;.Es finalitzar&agrave; el cicle, dijous 25 de juliol, amb la presentaci&oacute; de Les bombolles al col&middot;lectiu Vida Pened&egrave;s, un tast de vins escumosos dels seus membres, que s&oacute;n petits elaboradors amb grans inquietuds i ganes de reivindicar i defensar el territori del Pened&egrave;s.Aquests tastos els organitza Cal Feru, la botiga especialitzada en vins i caves de Sant Sadurn&iacute;, amb la col&middot;laboraci&oacute; de l&rsquo;Ajuntament de Sant Sadurn&iacute;. Tots els tastos es realitzaran a les 20h, a l&rsquo;aire lliure, al Pati de Can Guineu situat a la pla&ccedil;a de l&rsquo;Era de Can Guineu a Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia. El preu de cada sessi&oacute; &eacute;s de 35 &euro; i es pot adquirir un pack per les 3 sessions a 80 &euro;. Les inscripcions es poden fer a la web de Cal Feru www.calferu.com i al tel&egrave;fon 938910163.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8682-4a-edicio-cicle-tastos-escumosos-al-pati-can-guineu</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8682-4a-edicio-cicle-tastos-escumosos-al-pati-can-guineu</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202406/1200_1717848258tastos_al_pati_can_guineu.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vallformosa tanca el 2023 amb 3,6 M€ de benefici </title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 06 Jun 2024 14:02:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Vallformosa tanca l&rsquo;exercici de 2023 amb una xifra de negoci superior als 35 M&euro;, la qual cosa suposa un 7% m&eacute;s que en l&rsquo;exercici anterior i un EBITDA hist&ograve;ric de 3,6 M&euro;, un 8% m&eacute;s que en el 2022.Vallformosa ha tancat un 2023 amb de 3,6 M&euro; de benefici operatiu (EBITDA), la qual cosa suposa un increment del 8% respecte 2022 i una facturaci&oacute; que supera els 35 M&euro;, incrementat un 7% respecte 2022.Marta Vidal, CEO de Vallformosa, afirma que &ldquo;gr&agrave;cies a la dedicaci&oacute; dels nostres professionals podem afirmar que 2023 ha estat un any en que continuem fent hist&ograve;ria. Seguim el nostre full de ruta i, els bons resultats ens avalen. La nostra marca ha tingut un gran acolliment a nivell nacional i seguim enfocats a aportar un valor diferencial als nostres consumidors&rdquo;. Afegeix que &ldquo;la nostra aposta es centra en garantir el 100% de la verema necess&agrave;ria per a cobrir les nostres necessitats productives i, en conseq&uuml;&egrave;ncia, podem complir c&ograve;modament amb els nostres objectius de venda&rdquo;. I finalitza amb &ldquo;ara m&eacute;s que mai, el nostre comprom&iacute;s amb els viticultors &eacute;s ferm i estem recollint tots els fruits de m&eacute;s de 10 anys treballant un model de negoci &uacute;nic. La nostra responsabilitat com a Celler &eacute;s assegurar la viabilitat i sostenibilitat del sector&rdquo;.El resultat obtingut pren major rellev&agrave;ncia donat l&rsquo;entorn advers del sector marcat per unes condicions clim&agrave;tiques extremes, amb una crisi de mat&egrave;ries primeres, amb circumst&agrave;ncies com la inflaci&oacute;, la crisi energ&egrave;tica i l&rsquo;increment dels tipus d&rsquo;inter&egrave;s que han impactat directament en el compte de resultats per&ograve; que, amb una gesti&oacute; proactiva dels recursos, efici&egrave;ncia i control de la despesa, han perm&egrave;s a Vallformosa millorar el seu resultat d&rsquo;explotaci&oacute;.L&#39;exportaci&oacute;, el 88% de la xifra total de negociDurant 2023, Vallformosa ha seguit la seva estrat&egrave;gia internacional apostant per una exportaci&oacute; que representa el 88% de la xifra total de negoci, sent B&egrave;lgica, Pa&iuml;sos Baixos, el Jap&oacute;, el Regne Unit, USA i Dinamarca els principals mercats internacionals, juntament amb Cuba.La Companyia segueix focalitzada en el seu posicionament global i creixement cap a nous pa&iuml;sos, apostant per la creaci&oacute; de valor. Ha estat clau el reposicionament en els mercats ja consolidats com B&egrave;lgica on obtenen prop del 36% de la quota, amb un creixement en 2023 del 4% en facturaci&oacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8678-vallformosa-tanca-2023-amb-benefici</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8678-vallformosa-tanca-2023-amb-benefici</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202406/1200_1717675961VALLFORMOSA_Fachada-min.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El 4t Simposi de Viticultura Regenerativa o com ajudar els ceps a resistir millor les sequeres</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 04 Jun 2024 15:00:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Aconseguir que les vinyes siguin m&eacute;s resilients davant la sequera &eacute;s el gran repte a qu&egrave; s&rsquo;enfronta el sector vitivin&iacute;cola i ho continuar&agrave; sent durant les properes d&egrave;cades. L&rsquo;agricultura regenerativa pot ser una gran ajuda en aquest sentit, i &eacute;s per aix&ograve; que el 4t Simposi de Viticultura Regenerativa, que s&rsquo;ha celebrat al VINSEUM de Vilafranca del Pened&egrave;s, s&rsquo;ha centrat en quines estrat&egrave;gies es poden implementar per encarar el problema de l&rsquo;aigua en les millors condicions possibles.Organitzat per l&rsquo;Associaci&oacute; de Viticultura Regenerativa (AVR) amb el suport d&rsquo;INNOVI, el simposi ha tornat a reunir experts i acad&egrave;mics per aprofundir en aquelles pr&agrave;ctiques regeneratives que poden ajudar a mitigar l&rsquo;impacte de les sequeres i a adaptar els conreus a la crisi clim&agrave;tica.Mireia Torres, de Fam&iacute;lia Torres i presidenta d&#39;INNOVI, ha explicat com en tres anys l&rsquo;associaci&oacute; ha passat dels cinc socis inicials a m&eacute;s de cent, la prova que la viticultura regenerativa, que es basa en tornar la vida als s&ograve;ls, genera cada cop m&eacute;s inter&egrave;s i es percep com &laquo;l&rsquo;&uacute;nic model vit&iacute;cola&raquo; que t&eacute; sentit en la situaci&oacute; actual.La visi&oacute; cient&iacute;ficaL&rsquo;encarregada d&rsquo;obrir les pon&egrave;ncies, amb un primer bloc de caire m&eacute;s acad&egrave;mic, ha estat la Dra. M&ordf; Carme Llasat, catedr&agrave;tica de F&iacute;sica de l&rsquo;Atmosfera de la Universitat de Barcelona (UB). Experta en riscos meteorol&ograve;gics i canvi clim&agrave;tic, ha explicat la relaci&oacute; entre aquests, l&rsquo;agricultura i els recursos h&iacute;drics a la regi&oacute; mediterr&agrave;nia. Aqu&iacute;, &laquo;l&rsquo;augment de temperatura &eacute;s superior a les previsions&raquo;, un fet &laquo;altament preocupant&raquo; i que t&eacute; una &laquo;incid&egrave;ncia clara&raquo; en les precipitacions, amb menys aigua i repartida entre sequeres i episodis de pluges torrencials. Llasat, amb m&eacute;s de 200 publicacions cient&iacute;fiques d&rsquo;hidrometeorologia, canvi clim&agrave;tic i dels seus impactes socials, ha destacat els problemes que aix&ograve; causar&agrave; en una regi&oacute; amb una poblaci&oacute; creixent: episodis d&rsquo;escassedat, disminuci&oacute; de la qualitat de l&rsquo;aigua... un escenari on, ha concl&ograve;s, caldran solucions com les que aporta l&rsquo;agricultura regenerativa.Per acotar aquesta la situaci&oacute; al sector de la viticultura, la Dra. Elena Baraza, professora d&rsquo;Ecologia a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i investigadora de l&rsquo;Institut d&rsquo;Investigacions Agroambientals i d&rsquo;Economia de l&rsquo;Aigua, ha centrat la seva intervenci&oacute; en les estrat&egrave;gies de mitigaci&oacute; i adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic que es poden adoptar. La situaci&oacute; &eacute;s &laquo;dif&iacute;cil&raquo;, ha afirmat, i davant d&rsquo;aix&ograve; cal &laquo;millorar els balan&ccedil;os h&iacute;drics&raquo;, millorant l&#39;efici&egrave;ncia en l&#39;&uacute;s de l&#39;aigua amb un millor maneig del paisatge, l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;aigua regenerada i, s&rsquo;implementen sistemes de rec, que siguin &laquo;extremadament eficients&raquo;, alhora que es millori la capacitat d&rsquo;absorci&oacute; del s&ograve;l i evitar la p&egrave;rdua per evapotranspiraci&oacute; amb t&egrave;cniques com les cobertes vegetals, l&rsquo;agroforesteria o la millora de la interacci&oacute; amb els organismes que viuen al s&ograve;l, totes elles propostes que formen el nucli de l&rsquo;agricultura regenerativa i la validesa de les quals ha estat afinada per estudis cient&iacute;fics. La recerca en varietats resistents a la sequera, a m&eacute;s, tamb&eacute; ser&agrave; clau, i &eacute;s per aix&ograve; que s&rsquo;hi est&agrave; treballant intensament, com tamb&eacute; amb fenotips concrets dins de les varietats que es cultiven actualment, per assegurar la continu&iuml;tat dels vins actuals.Dins de les propostes innovadores per al futur del sector, un dels nous conceptes m&eacute;s destacats &eacute;s l&rsquo;agroforesteria vitivin&iacute;cola. N&rsquo;ha parlat la bi&ograve;loga i doctora en agroecologia Laura Armengot, experta en pr&agrave;ctiques agr&iacute;coles sostenibles i sistemes agroforestals. L&rsquo;agroforesteria &eacute;s la inclusi&oacute; de plantes llenyoses perennes -arbres, arbustos, palmeres, bamb&uacute;s...- i d&rsquo;animals als conreus. Una idea molt propera a l&rsquo;agricultura mediterr&agrave;nia tradicional, que des del segle XIX s&rsquo;ha perdut per donar lloc als monocultius, un &laquo;desert verd&raquo;, ha dit Armengot, que est&agrave; comen&ccedil;ant a canviar per aprofitar els beneficis d&rsquo;aquest m&egrave;tode, emprat durant segles: mant&eacute; la producci&oacute; i la qualitat, mitiga el canvi clim&agrave;tic rebaixant la temperatura, limitant l&rsquo;evapotranspiraci&oacute; i millorant la biodiversitat, augmenta la fertilitat del s&ograve;l, limita l&rsquo;impacte de les plagues i permet diversificar els ingressos m&eacute;s enll&agrave; de la vinya amb altres productes.Exemples concretsDes del punt de vista dels productors, el primer a intervenir ha estat Juli&aacute;n Palacios, fundador de Viticultura Viva, que ajuda els cellers a millorar l&rsquo;equilibri de les vinyes i allargar la vida dels ceps. Palacios ha posat l&rsquo;&egrave;mfasi en coses que &laquo;no vol&iacute;em veure&raquo; i en l&rsquo;agroecologia, un enfocament cient&iacute;fic i tamb&eacute; pol&iacute;tic per &laquo;canviar la base&raquo; del sistema. Regenerar els s&ograve;ls &eacute;s &laquo;essencial&raquo;, ha dit, per&ograve; cal evitar el &laquo;greenwashing&raquo; i entendre l&rsquo;agricultura regenerativa en la seva totalitat, no nom&eacute;s amb all&ograve; que &laquo;&eacute;s moda&raquo;. Aquesta, ha concl&ograve;s, pot ser la clau del futur, per b&eacute; que al sector vitivin&iacute;cola, molt arrelat a la terra i molt conscient, hi ha poc risc que passi. En aquest sentit tamb&eacute; ha parlat de la poda de respecte, un element clau per a la resili&egrave;ncia tant durant la formaci&oacute; dels ceps com per assegurar-ne la superviv&egrave;ncia i de la import&agrave;ncia de recuperar les podes en verd, que s&acute;han deixat de fer.Aconseguir conservar i aprofitar al m&agrave;xim la poca aigua que tinguem ser&agrave; un del principals camins per a la viticultura del futur. D&rsquo;aix&ograve;, precisament, ha parlat el pag&egrave;s, ramader i consultor Sergi Caballero, cofundador de la Cooperativa Mas Les Vinyes, que produeix xai, fruita i hortalisses. Per aconseguir el que ha anomenat la &laquo;rehidrataci&oacute; del paisatge&raquo;, ha afirmat, cal &laquo;observar els patrons de la natura&raquo;, un proc&eacute;s llarg per&ograve; que dona una &laquo;base s&ograve;lida&raquo; per anar aprenent a relacionar-se millor amb un planeta que est&agrave; canviant. Caballero ha destacat la import&agrave;ncia de l&rsquo;humus, &laquo;la cola de la terra&raquo;, que impedeix l&rsquo;erosi&oacute; i assegura que acumuli el m&agrave;xim d&rsquo;aigua possible quan plou. Aix&iacute; doncs, ha concl&ograve;s, treballar la terra per millorar-ne la pres&egrave;ncia de mat&egrave;ria org&agrave;nica &eacute;s crucial per a una millor salut del s&ograve;l i a restablir la salut dels ecosistemes agr&iacute;coles, triant la coberta vegetal m&eacute;s adient per a cada cas.La darrera pon&egrave;ncia ha estat la d&rsquo;&Aacute;ngel Perurena, jardiner especialitzat en maneig hol&iacute;stic, permacultura i agricultura regenerativa i sintr&ograve;pica. En la seva cerca d&rsquo;una manera de produir aliments que estigui en harmonia amb la natura, est&agrave; duent les idees de l&rsquo;agroforesteria regenerativa a la jardineria. L&rsquo;activitat humana, ha explicat, est&agrave; tenint uns impactes enormes en l&rsquo;agricultura mundial, i aix&ograve; ens duu a una situaci&oacute; &laquo;molt dif&iacute;cil&raquo;. En aix&ograve;, les plantes i els arbres s&oacute;n &laquo;especialistes&raquo; en condensar l&rsquo;aigua de l&rsquo;atmosfera, i aix&ograve; ens pot ajudar a recuperar l&rsquo;augment de la humitat que est&agrave; causant el canvi clim&agrave;tic i a compensar la reducci&oacute; de les precipitacions. Una idea que pot dur a dissenyar nous paisatges m&eacute;s resilients i amb una agricultura productiva i alhora beneficiosa per als ecosistemes on es desenvolupa.Del tancament de la jornada se n&rsquo;han encarregat el director d&rsquo;INNOVI, Eloi Montcada; i el vicepresident de l&rsquo;AVR, Francesc Font. Montcada, amb m&eacute;s de 20 anys d&rsquo;experi&egrave;ncia en sostenibilitat i innovaci&oacute;, ha valorat el gran nivell dels ponents i la manera planera en qu&egrave; han explicat conceptes que, a vegades, poden ser molt complexos. Per la seva banda, Font, cofundador d&rsquo;AgroAssessor, expert en regenerativa i autor de diversos llibres sobre la mat&egrave;ria, ha clos la jornada destacant el paper de l&rsquo;associaci&oacute; com a &laquo;punt de trobada&raquo; on compartir coneixements, i la import&agrave;ncia del nou segell de viticultura regenerativa que dona visibilitat als cellers i viticultors que comencen i als que porten anys regenerant els s&ograve;ls. Aquest segell &eacute;s, segons ha dit Font, la nostra manera d&rsquo;explicar als consumidors que &laquo;aquests vins contribueixen a refredar el planeta&raquo;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8674-el-4t-simposi-viticultura-regenerativa-ajudar-ceps-resistir-millor-sequeres</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8674-el-4t-simposi-viticultura-regenerativa-ajudar-ceps-resistir-millor-sequeres</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202406/1200_1717509308AVR-INNOVI_03.06.2024_4t_SIMPOSI_VR.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La XII Jornada Ambiental mostra el camí cap a una Catalunya resilient enfront de les sequeres recurrents</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 03 Jun 2024 08:00:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;adaptaci&oacute; a l&rsquo;escassedat d&rsquo;aigua i les estrat&egrave;gies de gesti&oacute; sostenible han estat al centre de la XII Jornada Ambiental, celebrada a l&rsquo;Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Organitzada per aquesta instituci&oacute; i per Fam&iacute;lia Torres amb el t&iacute;tol &ldquo;Un present amb menys aigua, qu&egrave; hem de fer per adaptar-nos-hi?&rdquo;, ha reunit especialistes, activistes i pol&iacute;tics que han debatut sobre la crisi h&iacute;drica i com podem gestionar-la per assegurar un futur millor.En la inauguraci&oacute; del certamen, la secret&agrave;ria d&#39;Acci&oacute; Clim&agrave;tica, Alimentaci&oacute; i Agenda Rural de la Generalitat, Anna Barnadas, ha explicat que som en &laquo;el moment de sequera m&eacute;s llarg i intens&raquo; de la hist&ograve;ria i que aix&ograve; est&agrave; directament relacionat amb el canvi clim&agrave;tic. Tot i la gravetat de la situaci&oacute;, &laquo;encara som a temps de redre&ccedil;ar moltes din&agrave;miques&raquo;, ha sentenciat, apuntant que cal una reducci&oacute; dr&agrave;stica del consum i augmentar l&rsquo;efici&egrave;ncia de l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;aquest recurs. Un missatge que ha reiterat la conductora de l&rsquo;acte i meteor&ograve;loga de TV3, Gemma Puig, dient que cal ser &laquo;m&eacute;s sostenibles&raquo; i &laquo;m&eacute;s eficients&raquo; per reduir l&rsquo;impacte de les sequeres i que cal continuar treballant perqu&egrave; en el futur la situaci&oacute; no millorar&agrave;.Miguel A. Torres, president de Fam&iacute;lia Torres, ha recordat que la sequera &eacute;s conseq&uuml;&egrave;ncia dels &laquo;cent milions de barrils de petroli&raquo; que consumim cada dia. Al Pened&egrave;s, l&rsquo;any passat, es va perdre aproximadament un 50% de la producci&oacute; de ra&iuml;m a causa de la sequera, una situaci&oacute; &laquo;molt greu&raquo; que, a m&eacute;s, no &eacute;s excepcional. Torres ha advocat per &laquo;un futur sense petroli i sense pl&agrave;stics&raquo;, que ha relacionat directament amb la sequera i l&rsquo;escalfament, i amb la contaminaci&oacute; i la salut. El vicerector adjunt al rector de la UB, Ernest Abadal, ha tancat la inauguraci&oacute; posant en valor la Jornada Ambiental tant per les seves 12 edicions com per les tem&agrave;tiques que ha abordat. &laquo;Aquesta &eacute;s una jornada que vol canviar coses&raquo;, ha concl&ograve;s. Foto: X&egrave;nia FuentesUn problema mundial que s&rsquo;aborda a molts nivellsElena Domene, doctora en Ci&egrave;ncies Ambientals, ha aportat una mirada global al problema. El canvi dels patrons globals ja fan que la meitat d&rsquo;infants del m&oacute;n estiguin exposats a un estr&egrave;s h&iacute;dric alt. L&rsquo;economia tamb&eacute; &eacute;s important: la distribuci&oacute; desigual de l&rsquo;escassetat duu a mesures m&eacute;s costoses d&rsquo;obtenci&oacute; d&rsquo;aigua i aix&ograve; dificulta pagar-la als m&eacute;s vulnerables. Aix&ograve; tamb&eacute; passa al nord global, on les sequeres poden complicar l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;aigua a persones que la tenien garantida.A Catalunya, els darrers tres anys, ha plogut la meitat i la temperatura ha estat 1&ordm;C superior a la mitjana del darrer segle, ha recordat el director d&rsquo;abastament de l&rsquo;ACA, Jordi Molist. Una situaci&oacute; que ha obligat a establir restriccions i que les darreres pluges no han resolt. Molist ha recordat que les sequeres de principis dels 2000 van promoure &laquo;canvis estructurals&raquo; com una reducci&oacute; del consum dom&egrave;stic o la implementaci&oacute; de la dessalinitzaci&oacute; que han evitat que ara s&rsquo;arrib&eacute;s a &laquo;una situaci&oacute; de buidat total dels embassaments&raquo; i han fet decidir duplicar la capacitat dessaladora. En aquest sentit, ara s&rsquo;ha produ&iuml;t un efecte semblant amb l&rsquo;aigua regenerada: el seu &uacute;s s&rsquo;ha acceptat, alentint la caiguda de les reserves, i tamb&eacute; se&rsquo;n vol augmentar la import&agrave;ncia.Un altre element clau, ha dit Molist, &eacute;s l&rsquo;efici&egrave;ncia en la distribuci&oacute;. Un aspecte en qu&egrave; tamb&eacute; han incidit tant Elisenda Realp, de l&rsquo;&Agrave;rea d&rsquo;Acci&oacute; Clim&agrave;tica i Transici&oacute; Energ&egrave;tica de la Diputaci&oacute; de Barcelona, com Braulio Moreno, gerent de SABEMSA, l&rsquo;empresa p&uacute;blica d&rsquo;aigua de Barber&agrave; del Vall&egrave;s. Hi ha fuites a molts indrets, amb p&egrave;rdues que poden arribar al 40%. &Eacute;s per aix&ograve; que els municipis treballen per resoldre el problema, amb m&eacute;s de 1.200 actuacions planificades i una inversi&oacute; de gaireb&eacute; 130 milions d&rsquo;euros.Amb &laquo;m&eacute;s ambici&oacute;&raquo;, doncs, es poden optimitzar rendiments i assolir la &laquo;independ&egrave;ncia h&iacute;drica&raquo;. Moreno ha presentat el cas de la seva localitat, on fa 10 anys que nom&eacute;s es perd entre un 5% i un 7% de l&rsquo;aigua. El fruit de 40 anys d&rsquo;esfor&ccedil;os per abastir el m&agrave;xim de poblaci&oacute; possible amb recursos propis, reinvertint els beneficis en renovaci&oacute; i millora de la xarxa i minimitzant les p&egrave;rdues d&rsquo;unes canonades que, com ha recordat Moreno, sovint encara s&oacute;n de fibrociment.Un exemple lluny&agrave; per&ograve; amb moltes semblancesKarla A. Nemeth, directora del Departament de Recursos H&iacute;drics de l&rsquo;estat de Calif&ograve;rnia, ha posat perspectiva al problema de l&rsquo;aigua. A trav&eacute;s d&rsquo;un v&iacute;deo, ha explicat com all&agrave; tres anys seguits de sequera han acabat amb tres setmanes de pluges intens&iacute;ssimes. Un exemple clar dels efectes del canvi clim&agrave;tic i del repte que suposen. D&rsquo;aquesta crisi nom&eacute;s se&rsquo;n pot sortir amb noves solucions, efici&egrave;ncia i col&middot;laboraci&oacute;. Uns reptes &laquo;molt complexos&raquo; que obliguen a treballar contrarellotge en una situaci&oacute; clim&agrave;ticament molt semblant a la de Catalunya. &Eacute;s per aix&ograve; que Nemeth ha afirmat que la innovaci&oacute; i la tecnologia s&oacute;n essencials, no nom&eacute;s adaptant-se sin&oacute; tamb&eacute; optimitzant la predicci&oacute; meteorol&ograve;gica per saber on i quan hi haur&agrave; aigua. &Eacute;s per aix&ograve; que s&rsquo;han fet grans inversions en aquest sentit. Foto: X&egrave;nia FuentesM&eacute;s enll&agrave; dels ciutadans: l&rsquo;adaptaci&oacute; de l&rsquo;economiaL&rsquo;adaptaci&oacute; de la xarxa i la reducci&oacute; i l&rsquo;optimitzaci&oacute; de l&rsquo;&uacute;s de l&rsquo;aigua dels ciutadans, per&ograve;, no pot mitigar aquest problema si els actors econ&ograve;mics no fan la seva part. &Eacute;s per aix&ograve; que la Jornada Ambiental ha comptat amb representants dels sectors agr&iacute;cola i tur&iacute;stic. Aix&iacute;, Jordi Puig, doctor en Ci&egrave;ncies Ambientals i pag&egrave;s, ha reconegut la complexitat d&rsquo;abordar el problema des dels &laquo;principals consumidors d&rsquo;aigua&raquo; del pa&iacute;s. L&rsquo;agricultura s&rsquo;ha d&rsquo;adaptar al canvi clim&agrave;tic i reduir la demanda d&rsquo;aigua mantenint la sostenibilitat econ&ograve;mica. Seguint els principis de l&rsquo;agricultura regenerativa, ha proposat mesures com cobertes vegetals, m&iacute;nima llaurada, l&rsquo;agroforesteria, la pastura intercalada i l&rsquo;aplicaci&oacute; de mat&egrave;ria org&agrave;nica i micronutrients al s&ograve;l per tornar-li la salut i fer l&rsquo;agricultura el m&agrave;xim d&rsquo;eficient amb el m&iacute;nim impacte ambiental.Un altre sector que ha estat a l&rsquo;ull de l&rsquo;hurac&agrave; durant aquesta sequera ha estat el tur&iacute;stic. Com a membre de la Federaci&oacute; Catalana de C&agrave;mpings, Josep M. Pla ha recordat que el seu sector representa gaireb&eacute; la meitat de l&rsquo;oferta tur&iacute;stica del pa&iacute;s i que, entre 1999 i 2023, el consum per fam&iacute;lia i dia als c&agrave;mpings catalans va caure m&eacute;s d&rsquo;un 40%. Ha reconegut, per&ograve;, que no n&rsquo;hi ha prou i que estan prenent m&eacute;s mesures: digitalitzaci&oacute; dels consums per a optimitzar-los, formaci&oacute; i sensibilitzaci&oacute; de personal, clients i prove&iuml;dors, manteniment preventiu d&rsquo;instal&middot;lacions, reutilitzaci&oacute; d&rsquo;aigua de les piscines per als sanitaris, etc.Planificaci&oacute; a llarg termini i defensa dels drets de les personesLa taula rodona &ldquo;Nova visi&oacute; de futur de l&rsquo;aigua&rdquo; ha tingut un gran punt d&rsquo;acord: la necessitat d&rsquo;un marc de planificaci&oacute; a llarg termini que tingui en compte la ci&egrave;ncia, la demografia, els sectors econ&ograve;mics... Marc Oliva, enginyer de l&rsquo;Observatori Intercol&middot;legial de l&rsquo;Aigua, ha recordat que en el futur hi haur&agrave; m&eacute;s poblaci&oacute; i menys aigua. L&rsquo;ambient&ograve;loga i investigadora del CSIC, N&uacute;ria Catal&aacute;n, ha apuntat la necessitat d&rsquo;una transici&oacute; h&iacute;drica que repensi el model. Un aspecte en qu&egrave; han estat d&rsquo;acord M. Teresa Vadr&iacute;, professora de la UB especialitzada en Dret Ambiental, i Dante Maschio, portaveu de la plataforma Aigua &eacute;s Vida, que han recordat que l&rsquo;aigua ha de ser un b&eacute; com&uacute; i no un negoci i que cal una planificaci&oacute; p&uacute;blica coordinada i que desvinculi les previsions de demanda d&rsquo;interessos econ&ograve;mics concrets.L&rsquo;activista alemanya pel clima Luisa Neubauer ha intervingut just despr&eacute;s amb un discurs que ha complementat el que s&rsquo;acabava de dir. Quan parlem de l&rsquo;emerg&egrave;ncia clim&agrave;tica &laquo;&eacute;s essencial&raquo;, ha dit, que parlem de democr&agrave;cia. La ra&oacute; &eacute;s molt senzilla: &laquo;la mateixa gent &eacute;s la que est&agrave; en contra de totes dues coses: els antidem&ograve;crates, els feixistes, els negacionistes, els esc&egrave;ptics&raquo;. Aquestes dues lluites, ha afirmat, s&oacute;n la mateixa i s&oacute;n &laquo;el nostre deure&raquo;. Protegir la democr&agrave;cia, ha concl&ograve;s, &eacute;s protegir l&rsquo;acci&oacute; clim&agrave;tica i un futur per a tothom.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8671--xii-jornada-ambiental-mostra-cami-cap-catalunya-resilient-enfront-sequeres-recurrents</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8671--xii-jornada-ambiental-mostra-cami-cap-catalunya-resilient-enfront-sequeres-recurrents</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202406/1200_1717394909240527-XII_Jornada_Ambiental-MATorres_XniaFuentesUB.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Incavi i Wset s'uneixen per millorar el coneixement del vi català</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 03 Jun 2024 07:31:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Global Events Hub de WSET, allotjat al canal de YouTube de l&rsquo;organitzaci&oacute;, proporciona webinars gratu&iuml;ts i accessibles per a professionals i entusiastes del sector en totes les etapes del seu recorregut educatiu. El contingut ric i informatiu de la plataforma permet als estudiants de les qualificacions de WSET aprofundir els seus coneixements en una varietat de temes.Aquesta nova s&egrave;rie permetr&agrave; als professionals i entusiastes del sector aprendre m&eacute;s sobre el vi catal&agrave;. Aquesta col&middot;laboraci&oacute; ha estat possible gr&agrave;cies a l&#39;associaci&oacute; amb WSET, una organitzaci&oacute; de la qual l&rsquo;INCAVI n&rsquo;&eacute;s Silver Partner des de 2023.Reconeixement internacionalAix&ograve; representa un pas &uacute;nic cap al reconeixement internacional del vi catal&agrave;. Amb aquesta s&egrave;rie de webinars, el vi catal&agrave; tindr&agrave; visibilitat al WSET Global Events Hub, amb acc&eacute;s per experts en begudes, professionals i entusiastes. Aix&ograve; ajudar&agrave; a promoure la consci&egrave;ncia i el coneixement del sector vin&iacute;cola de Catalunya.La Directora General d&#39;INCAVI, Alba Balcells, es va reunir amb el representant de WSET, Liam Scandrett, durant la fira Prowein a D&uuml;sseldorf a principis d&#39;aquest any. Per a Balcells, la col&middot;laboraci&oacute; amb WSET &quot;representa un pas decisiu en la difusi&oacute; internacional de la diversa varietat, paisatge i patrimoni territorial del vi catal&agrave;, aix&iacute; com un comprom&iacute;s ferm amb el creixement i desenvolupament del nostre sector vin&iacute;cola local.&quot;La &#39;Catalan Wine Series&#39; compta actualment amb un cicle de quatre webinars. El primer, d&#39;una hora de durada, es titula &quot;Els 10 conceptes m&eacute;s importants a con&egrave;ixer sobre el vi catal&agrave;&quot;. Despr&eacute;s de contextualitzar la riquesa i varietat dels vins de Catalunya, es va aprofundir en la singularitat del vi catal&agrave; basant-se en les varietats m&eacute;s representatives, amb tres webinars sobre Garnatxa, Xarel&middot;lo i Carinyena. Aquests webinars van comptar, en cada sessi&oacute;, amb m&eacute;s de 350 participants registrats d&#39;arreu del m&oacute;n.D&rsquo;aquesta manera, l&rsquo;INCAVI continua treballant per destacar la riquesa i diversitat del sector vin&iacute;cola de Catalunya, promovent el coneixement i la difusi&oacute; del patrimoni vin&iacute;cola catal&agrave; a nivell internacional, tal com reflecteix l&#39;agenda estrat&egrave;gica #HorizonINCAVI2025. Al llarg del 2024, l&rsquo;INCAVI est&agrave; preparant dues sessions m&eacute;s per aprofundir en altres varietats representatives catalanes com el Trepat i la Malvasia de Sitges.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8668--incavi-wset-uneixen-millorar-coneixement-vi-catala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8668--incavi-wset-uneixen-millorar-coneixement-vi-catala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202406/1200_1717392894image001.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El 4t Simposi de Viticultura Regenerativa abordarà la sequera</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 30 May 2024 07:25:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;Associaci&oacute; de Viticultura Regenerativa, amb el suport del Cl&uacute;ster Vitivin&iacute;cola Catal&agrave; INNOVI, organitza el 4t Simposi de Viticultura Regenerativa el dilluns, 3 de juny, de 10 a 14h, al Vinseum de Vilafranca del Pened&egrave;s. L&rsquo;impacte de la sequera i les estrat&egrave;gies per aprofitar millor els escassos recursos h&iacute;drics i retenir l&rsquo;aigua en els s&ograve;ls de les vinyes seran l&rsquo;eix central d&rsquo;aquest certamen, que se celebrar&agrave; en format presencial i online i comptar&agrave; amb la participaci&oacute; d&rsquo;acad&egrave;mics i experts espanyols.El repte que suposa la crisis clim&agrave;tica per a la viticultura obliga a buscar maneres per fer que les vinyes siguin m&eacute;s resilients i puguin sobreviure a situacions de sequera extrema i persistent com la que ha colpejat Catalunya, i sobretot la zona del Pened&egrave;s, en els &uacute;ltims tres anys. La viticultura regenerativa, que t&eacute; l&rsquo;objectiu de recuperar la salut del s&ograve;l, restablint els cicles de carboni i millorant l&rsquo;ecosistema en general, es basa en una s&egrave;rie de pr&agrave;ctiques que busquen no nom&eacute;s fer un &uacute;s sostenible de la terra sin&oacute; tamb&eacute; millorar activament els recursos naturals. Algunes d&rsquo;aquestes t&egrave;cniques s&rsquo;enfoquen en la gesti&oacute; de l&rsquo;aigua per tal de maximitzar-ne la infiltraci&oacute; i la retenci&oacute; i minimitzar l&rsquo;erosi&oacute; dels s&ograve;ls.En aquesta nova edici&oacute; del Simposi de Viticultura Regenerativa, que porta per t&iacute;tol &ldquo;Vinyes resilients: estrat&egrave;gies regeneratives davant la sequera&rdquo;, s&rsquo;abordar&agrave; l&rsquo;impacte de la falta d&rsquo;aigua, l&rsquo;evoluci&oacute; del clima i l&rsquo;adaptaci&oacute; a la crisi clim&agrave;tica mitjan&ccedil;ant estrat&egrave;gies com la poda de respecte, les cobertes vegetals, l&rsquo;agroforesteria, el disseny keyline o l&rsquo;agricultura sintr&ograve;pica. Unes estrat&egrave;gies que la viticultura regenerativa sovint recupera del passat per assegurar la continu&iuml;tat dels cultius i garantir el futur de les vinyes.El certamen combinar&agrave; la vessant acad&egrave;mica amb l&rsquo;explicaci&oacute; pr&agrave;ctica per part d&rsquo;experts en viticultura regenerativa. Les pon&egrave;ncies acad&egrave;miques aniran a c&agrave;rrec de Mar&iacute;a del Carmen Llasat, catedr&agrave;tica de F&iacute;sica de l&rsquo;Atmosfera de la Universitat de Barcelona; Laura Armengot, investigadora del grup Ecologia dels sistemes agr&iacute;coles de la Universitat de Barcelona; Elena Baraza, catedr&agrave;tica d&rsquo;Ecologia de la Universitat de les Illes Balears. Les diferents estrat&egrave;gies per fer front a la sequera les desgranaran tres experts: Juli&aacute;n Palacios, fundador de Viticultura Viva i especialista en gesti&oacute; d&rsquo;explotacions vitivin&iacute;coles, parlar&agrave; de la poda de respecte per allargar la vida dels ceps; Sergi Caballero, expert en agroecologia i permacultura, explicar&agrave; la funci&oacute; de les cobertes vegetals en la retenci&oacute; d&rsquo;aigua i el disseny keyline per a un millor aprofitament i distribuci&oacute; de l&rsquo;aigua; i &Aacute;ngel Perurena, expert en agricultura sintr&ograve;pica, parlar&agrave; sobre el cicle de l&rsquo;aigua i com beneficiar-nos de l&rsquo;efic&agrave;cia de les plantes per capturar i produir aigua.Tamb&eacute; intervindran en l&rsquo;obertura i cloenda del simposi Miquel Medialdea, regidor de promoci&oacute; econ&ograve;mica i medi ambient de l&rsquo;Ajuntament de Vilafranca del Pened&egrave;s; Mireia Torres, en qualitat de s&ograve;cia fundadora de l&rsquo;Associaci&oacute; de Viticultura Regenerativa i presidenta d&rsquo;INNOVI; Francesc Font, vicepresident de l&rsquo;Associaci&oacute; i cofundador d&rsquo;Agroassessor Consultors T&egrave;cnics, i Eloi Montcada, director d&rsquo;INNOVI. El certamen el presentar&agrave; la periodista i cap de redacci&oacute; de la revista Arrels, Margalida Ripoll, i preveu l&rsquo;assist&egrave;ncia presencial de m&eacute;s d&acute;una centena de persones.El 4t Simposi de Viticultura Regenerativa es retransmetr&agrave; per streaming a trav&eacute;s del web. Les persones interessades en assistir cal que s&rsquo;inscriguin a trav&eacute;s d&rsquo;aquest formulari.Sobre l&rsquo;Associaci&oacute; de Viticultura RegenerativaL&#39;Associaci&oacute; de Viticultura Regenerativa es crea el 2021 per impulsar un canvi de paradigma en la gesti&oacute; de les vinyes i la implementaci&oacute; de la viticultura regenerativa, que es basa en el cicle del carboni per regenerar els s&ograve;ls, frenar l&#39;erosi&oacute;, fomentar la biodiversitat i mitigar l&#39;escalfament global. Impulsada per 5 socis fundacionals (Fam&iacute;lia Torres, Clos Mogador, Can Feixes, Jean Leon i AgroAssessor), vol ser un punt de trobada on compartir informaci&oacute;, experi&egrave;ncies i coneixements per implementar amb &egrave;xit la viticultura del canvi clim&agrave;tic. Actualment compta amb m&eacute;s de 110 socis de 9 pa&iuml;sos.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8666--4t-simposi-viticultura-regenerativa-abordara-sequera</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8666--4t-simposi-viticultura-regenerativa-abordara-sequera</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202405/1200_1717047127agric_regenerativa.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La importància de la formació en la restauració: el valor del consum moderat de vi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 14 May 2024 10:34:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La gastronomia i l&#39;hostaleria no sols s&oacute;n un art, sin&oacute; tamb&eacute; una ci&egrave;ncia en constant evoluci&oacute;, en la qual la formaci&oacute; integral dels futurs professionals &eacute;s crucial. L&#39;educaci&oacute; en aquest sector va m&eacute;s enll&agrave; de la t&egrave;cnica culin&agrave;ria; implica tamb&eacute; una comprensi&oacute; profunda dels aliments. I, &eacute;s en aquest punt on la Fundaci&oacute; per a la Investigaci&oacute; del Vi i la Nutrici&oacute; - FIVIN exerceix un paper fonamental aportant formaci&oacute; sobre els beneficis d&#39;un consum moderat de vi en la salut, aix&iacute; com els riscos associats a un &uacute;s abusiu.FIVIN organitza anualment formacions, dirigides per membres de l&#39;Assessoria Cient&iacute;fica de la fundaci&oacute;, en les quals s&#39;explica de manera directa per qu&egrave; el consum moderat i responsable de vi aporta beneficis en la salut, en el marc d&#39;un estil de vida saludable i una alimentaci&oacute; sana i equilibrada. A trav&eacute;s d&#39;aquests seminaris, els futurs professionals de la restauraci&oacute; adquireixen coneixement perqu&egrave; puguin exercir la seva labor amb excel&middot;l&egrave;ncia en el sector i contribuir a una societat m&eacute;s saludable i conscient.Durant aquest any es duran a terme 10 formacions a les prov&iacute;ncies de Barcelona, Sevilla, M&agrave;laga, Girona, la Corunya, La Rioja, Biscaia, Toledo i Madrid. Una iniciativa que forma part del conveni de col&middot;laboraci&oacute; entre FIVIN i l&#39;Organitzaci&oacute; Interprofessional del Vi d&#39;Espanya.Els centres d&#39;hostaleria i restauraci&oacute; emfatitzen la necessitat d&#39;aquesta educaci&oacute; integral per als futurs professionals, els qui seran els ambaixadors d&#39;una cultura gastron&ograve;mica responsable i saludable.Per a Abencio Mill&aacute;n, director de l&#39;Escola d&#39;Hostaleria de La Rioja, iniciatives com les que desenvolupa FIVIN resulten fonamentals per a dotar als alumnes dels coneixements. Mill&aacute;n explica que &ldquo;a la nostra escola valorem molt la col&middot;laboraci&oacute; amb entitats com FIVIN que ens permeten formar als nostres estudiants en un consum responsable del vi. Con&egrave;ixer els beneficis del consum moderat de vi, aix&iacute; com els riscos de l&#39;ab&uacute;s de l&#39;alcohol, &eacute;s essencial perqu&egrave; els nostres futurs professionals puguin assessorar adequadament els clients i promoure un estil de vida saludable&rdquo;.FIVIN no sols es limita a transmetre informaci&oacute;; tamb&eacute; porta veus expertes que enriqueixen l&#39;experi&egrave;ncia educativa, a trav&eacute;s de col&middot;laboracions amb professionals destacats en el camp de la recerca i la nutrici&oacute;, oferint una perspectiva completa i actualitzada sobre el tema. A m&eacute;s de ressaltar els aspectes positius del consum moderat de vi, aquestes formacions aborden de manera directa els riscos associats amb l&#39;ab&uacute;s d&#39;alcohol. Aquest enfocament equilibrat i objectiu &eacute;s fonamental per a formar professionals conscients i responsables en el sector de la restauraci&oacute;.Per a I&ntilde;aki Echaveste, director de l&#39;Escola Superior d&#39;Hostaleria de Sevilla, &eacute;s important saber des de l&#39;evid&egrave;ncia cient&iacute;fica que &quot;el consum moderat de vi aporta aspectes beneficiosos per a la salut, especialment per a prevenir algunes malalties cr&ograve;niques com s&oacute;n les cardiovasculars o l&#39;obesitat. La conscienciaci&oacute; sobre aquesta realitat &eacute;s clau en els futurs professionals i l&iacute;ders del sector de la gastronomia, hoteleria i restauraci&oacute;, i des de la nostra escola realitzem la corresponent transfer&egrave;ncia de coneixement, ja que, a Espanya, el sector vitivin&iacute;cola &eacute;s una part molt important, no sols de la nostra economia, sin&oacute; tamb&eacute; de la nostra societat i la nostra cultura&quot;.El comit&egrave; cient&iacute;fic de FIVIN recorda sempre que, encara que nombrosos estudis han demostrat els beneficis per a la salut del consum moderat de vi, la majoria dels investigadors adverteixen que aix&ograve; no &eacute;s suficient motiu perqu&egrave; alg&uacute; que no beu comenci a fer-ho per motius de salut. Qualsevol estudi sobre consum moderat de vi no reempla&ccedil;a el consell m&egrave;dic d&#39;un professional.Sobre FIVINLa Fundaci&oacute; per a la Investigaci&oacute; del Vi i la Nutrici&oacute; - FIVIN &eacute;s una entitat sense &agrave;nim lucre dedicada a la recerca dels efectes del consum moderat de vi sobre la salut i la seva principal missi&oacute; &eacute;s comunicar a la comunitat m&egrave;dica tots aquells estudis, que estudi&iuml;n els efectes del vi i els seus components en la salut.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8644-la-importancia-formacio-restauracio-valor-consum-moderat-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8644-la-importancia-formacio-restauracio-valor-consum-moderat-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202405/1200_1715676182FORMACIN_SITGES.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Lectures de vi més enllà de Sant Jordi</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 30 Apr 2024 08:11:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[&ldquo;&Agrave;mfora plenadel vi m&eacute;s clar,del vi m&eacute;s negreque ha fermentat.Cap llavi crema com els vermellsde l&rsquo;amor meva quan dona el bes.&rdquo;Coincidint amb el centenari de la mort de Joan Salvat Papasse&iuml;t, Lo Diable Gros i Godall Edicions en publiquen l&rsquo;obra po&egrave;tica completa. JS-P &eacute;s una edici&oacute; a cura de Jordi Mart&iacute; Font d&rsquo;una bellesa est&egrave;tica excepcional, disseny de Gerard Joan. La portada &eacute;s el doblec d&rsquo;un manifest que crida a cantar el dia d&rsquo;avui. &ldquo;Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou&rdquo;. El gest m&eacute;s valent &eacute;s desdoblegar-lo, arrancar-lo del llibre que queda igualment vestit i rellegir-lo a diari. Com l&rsquo;obra de Papasse&iuml;t que &eacute;s per tornar-hi sempre, vibrant i colpidora: &ldquo;Res no &eacute;s mesqu&iacute;/ i tot ric com el vi i la galta colrada&rdquo;.Ha passat una altra edici&oacute; de Sant Jordi, per&ograve; l&rsquo;euf&ograve;ria del llibre ens ha de durar cada dia de l&rsquo;any. El m&oacute;n editorial abra&ccedil;a cada vegada m&eacute;s publicacions relacionades amb el vi que ens l&rsquo;apropen a trav&eacute;s de persones que el viuen, el senten i el fan i de paisatges que els sostenen, que els defineixen. A Cupatges en llistem les &uacute;ltimes novetats.Arraigados, de Marc PicanyolAmb fotografies d&rsquo;Estanis N&uacute;&ntilde;ez i pr&ograve;leg de Luis Guti&eacute;rrez, Arraigados &eacute;s un recull d&rsquo;hist&ograve;ries de viticultors vinguts de fora que s&rsquo;han empeltat en diferents latituds de la geografia espanyola, per fer-ne vi. Picanyol &eacute;s fot&ograve;graf i periodista i s&rsquo;estrena al m&oacute;n editorial despr&eacute;s d&rsquo;haver resseguit el vi des del tast, a trav&eacute;s del blog Booonissim.cat. Diu Guti&eacute;rrez al pr&ograve;leg d&rsquo;aquest volum editat per S&iacute;lex: &ldquo;Porque potencial hay mucho. Buenos sitios, y vi&ntilde;edo viejo... aunque cada vez menos. Pero ese potencial no va a ning&uacute;n sitio si no hay alguien que lo vea, lo entienda y lo sepa interpretar&rdquo;. I la feina de Picanyol es narrar-los. Dotze personatges admirats, dos dels quals arrelats al Priorat. Dominik Huber &ldquo;amor y rigor&rdquo; i Dapnhe Glorian &ldquo;menos es m&aacute;s&rdquo;. Els acompanya i els descriu i parla del seu vincle amb una terra adusta i fer&eacute;stega, per&ograve; tamb&eacute; lluminosa. Glorian li confessa: &ldquo;El vino es una emoci&oacute;n, m&aacute;s que todo, es algo que te lleva a un sitio&rdquo;.Un viaje por el mundo del vino, Christopher CannanTradu&iuml;t al castell&agrave; i editat per Tolosa Wine Books, el llibre de Christopher Cannan narra el seu vincle amb el Priorat i el seu paper decisiu en situar-lo al m&oacute;n despr&eacute;s de la revoluci&oacute; dels closos del 89. S&oacute;n les mem&ograve;ries que ell mateix havia escrit en angl&egrave;s i que finalment han trobat sortida a l&rsquo;editorial del soci&ograve;leg i expert en enoturisme, Llu&iacute;s Tolosa. Cannan &eacute;s un dels homenots del Priorat, que el 1978 funda la distribu&iuml;dora Europvins, que li dona un coneixement vast sobre els mercats internacionals del vi. Tamb&eacute; &eacute;s l&rsquo;impulsor del celler boutique Clos Figueras, a Gratallops, que ara lidera la seva filla, l&rsquo;en&ograve;loga Anne Cannan. Un llibre dedicat &ldquo;als que s&rsquo;arrisquen a cultivar vinyes (...) en temps canviants i desafiants&rdquo;, amb una carta de joventut deliciosa als pares, on declara l&rsquo;amor al vi despr&eacute;s de tastar un Piesporter Goldtr&ouml;pfchen: &ldquo;Estoy convencido de que el vino es un tema sobre el que me gustaria aprender m&aacute;s&rdquo;. Amb un cap&iacute;tol divertid&iacute;ssim ja al final, abans d&rsquo;abordar la no jubilaci&oacute;, sobre creuers i vi: &ldquo;Una diversi&oacute;n relajante&rdquo;, afirma. El rei del nas vermell, Montse SerraL&rsquo;editora del vi, la periodista cultural Montse Serra, presenta l&rsquo;&uacute;ltima joia de la col&middot;lecci&oacute; Envinats, de Vibop Edicions, una editorial que fa cam&iacute; des de 2018 enlla&ccedil;ant el m&oacute;n del vi i les arts. En aquest cas presenta una rondalla popular que la va marcar de petita despr&eacute;s d&rsquo;una representaci&oacute; del grup de teatre d&rsquo;Alella. No en trobava el text i l&rsquo;ha adaptat. L&rsquo;acompanyen les il&middot;lustracions magn&iacute;fiques de Llu&iuml;sa Jover, llicenciada en Belles Arts. Diu aix&iacute; als inicis: &ldquo;Una vegada era un rei/ que tenia el nas vermell,/ que bevent de bota en bota/ no en deixava ni una gota&rdquo;. Un gir de 360 graus respecte de la plaquette anterior, la traducci&oacute; del llibre II de les Ge&ograve;rgiques a c&agrave;rrec de Pau Sabat&eacute;. Rellegir el passat per entendre el present: &ldquo;El pag&egrave;s, mentrestant, ha mogut la terra amb l&rsquo;arada corbada:/ aquesta &eacute;s la feina de l&rsquo;any, amb aix&ograve; sustenta la p&agrave;tria/ i els nets petits, i els ramats de bous i els anolls, que s&rsquo;ho/ guanyen./ l no descansa fins que l&rsquo;anyada no vessa de fruita&rdquo;. Una col&middot;lecci&oacute; per beure-se-la sencera.Via Veneto, el gran restaurant de Barcelona, Trinitat GilbertLa periodista gastron&ograve;mica, Trinitat Gilbert Mart&iacute;nez, &eacute;s l&rsquo;autora d&rsquo;un llibre hist&ograve;ric editat per Planeta Gastro que recull la traject&ograve;ria de la Fam&iacute;lia Monje en una de les sales m&eacute;s emblem&agrave;tiques del pa&iacute;s. Amb pr&ograve;leg de Rafael Ans&oacute;n - &ldquo;el Via Veneto se mantiene como un cl&aacute;sico a la vez que se adapta a los cambios que propone la gastronom&iacute;a actual-, el vi hi &eacute;s present de manera indefectible amb la veu del sommelier Jos&eacute; Mart&iacute;nez Gonz&aacute;lez. Un professional admirat, discret i humil que a diari t&eacute; al davant comensals molt entesos. Llegir-li dir &ldquo;los vinos m&aacute;s pedidos en el Via Veneto son, sin duda, los vinos de las denominacions de origen catal&aacute;n, que han ganado mucho respeto. Mucho&rdquo;, fa albirar un horitz&oacute; llumin&oacute;s. Com tamb&eacute; la funci&oacute; social del vi que ell mateix exalta: &ldquo;Hay otro momento que vivo a menudo y que tambi&eacute;n es muy emocionant. Pasa cuando abrimos botelles de vino que nos han pedido expresamente los clientes: a veces me piden que lo cate al mismo tiempo que ellos, para que les vaya dando las notas de cata. Y eso es muy bonito&rdquo;. Confian&ccedil;a i plaer compartit.Galop de Sang, Joan Duran i FerrerPublicat per Edicions 3 i 4, el nou llibre del poeta, narrador, gestor cultural i doctor en bioqu&iacute;mica, Joan Duran, est&agrave; amarat de prosa po&egrave;tica rica i vibrant. Narra el galop dels dies a pag&egrave;s &ldquo;amb els vendavals de l&rsquo;hero&iuml;na, el poder i la hipocresia&rdquo;, matisa l&rsquo;editorial. L&rsquo;escriu entre Sitges, d&rsquo;on &eacute;s i on viu, i Bellmunt del Priorat, el poble que habita regularment i d&rsquo;on tamb&eacute; apr&egrave;n el batec de la vida rural i l&rsquo;esdevenir del vi. &Eacute;s un llibre sever que convida a la reflexi&oacute;, on les rutines, les tradicions, la fam&iacute;lia, els costums i el parlar defineixen les persones. D&rsquo;un temps enyorat, amb comparacions i met&agrave;fores on la vinya i el vi i el xampany hi s&oacute;n presents. Parla de l&rsquo;hule i del porr&oacute;, de la sang dels seitons i del corder, de l&rsquo;oli del raig, de la garrofa, de la s&iacute;ndria... De &ldquo;compartir culpes com el vi de la bota&rdquo; i de &ldquo;silenci de celler: ferment que treballa sense dir-ho&rdquo;. Hi ha frases que queden esculpides a la mem&ograve;ria: &ldquo;Els anys, les veritats, ens llauren els palmells de les mans com a l&rsquo;avi li ho havien fet les eines de fer feina&rdquo; o &ldquo;Tota la vida per gosar sobreviure i aprendre a estimar el que realment som: llam&agrave;ntols damunt del marbre d&rsquo;una cuina&rdquo;. Llegiu i hipnotitzeu-vos.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8623-lectures-vi-enlla-sant-jordi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8623-lectures-vi-enlla-sant-jordi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202404/1200_1714459719llibres_2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Ranquing: Les regions més exportadores de l'Estat (per províncies)</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 16 Apr 2024 16:41:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[En els &uacute;ltims anys, Catalunya ha experimentat un notable ressorgiment en la seva ind&uacute;stria vin&iacute;cola, posicionant-se com un jugador clau en el mercat global del vi. La seva diversitat geogr&agrave;fica i les seves condicions clim&agrave;tiques son ideals per a la viticultura i permeten elaborar vins de qualitat que a dia d&#39;avui travessen fronteres a bon ritme.L&#39;exportaci&oacute; de vi catal&agrave; no nom&eacute;s ha vist un increment en volum i en valor, sin&oacute; tamb&eacute; en reconeixement internacional, amb una creixent demanda en mercats tant tradicionals com emergents.Les prov&iacute;ncies m&eacute;s exportadoresSi prenem de refer&egrave;ncia l&#39;Estat, veiem que per prov&iacute;ncies Barcelona guanya el ranquing de les exportacions, seguida per Ciudad Real, La Rioja, Val&egrave;ncia i &Agrave;lava. Barcelona, en primer lloc, va exportar el passat 2023 per valor de 449 milions d&#39;euros.Quines s&oacute;n les comunitats aut&ograve;nomes que venen m&eacute;s vins?Si analitzem les dades per comunitats, tal com indica el seg&uuml;ent gr&agrave;fic, veiem que els manxecs s&oacute;n els primers exportadors, seguits per Catalunya, que exporta per valor de 633,8 milions d&#39;euros. Els segueixen, per&ograve; de lluny, les altres comunitats.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8598-ranquing-regions-exportadores-estat-provincies</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8598-ranquing-regions-exportadores-estat-provincies</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201606/1200_1465209874fotonoticia_20160606111149_800.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Corpinnat i les seves empreses, en xifres</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 08 Apr 2024 07:55:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Origen i Fundaci&oacute;Corpinnat &eacute;s una Marca Col&middot;lectiva de la Uni&oacute; Europea creada per distingir els grans vins escumosos elaborats al cor del Pened&egrave;s. Va ser registrada el 2017. Corpinnat es crea per emfatitzar la qualitat, la identitat regional, la diferenciaci&oacute; al mercat i per oferir una alternativa a les pr&agrave;ctiques i regulacions existents en la producci&oacute; de cava.TerritoriCorpinnat abasta 997 km&sup2; al Pened&egrave;s (Catalunya), incloent-hi totalment o parcialment les comarques d&#39;Alt Pened&egrave;s, Alt Camp, Baix Pened&egrave;s, Tarragon&egrave;s, Garraf, Baix Llobregat i Anoia.Empreses membres de CorpinnatGramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabat&eacute; i Coca, Torell&oacute;, Huguet de Can Feixes, J&uacute;lia Bernet, Mas Cand&iacute;, Descregut, i Pardas.Criteris d&#39;elaboraci&oacute;:	Cultiu ecol&ograve;gic i certificat.	Es pot comprar ra&iuml;m si &eacute;s ecol&ograve;gic i del territori Corpinnat (46 municipis).	Vinyes de titularitat pr&ograve;pia i contractes de llarga durada amb viticultors (3 anys o m&eacute;s).	Verema manual en caixes.	Vinificaci&oacute; pr&ograve;pia i &iacute;ntegrament a la propietat.	Crian&ccedil;a m&iacute;nima de 18 mesos, amb una refer&egrave;ncia m&iacute;nima de 30 i una altra de 60 mesos.	Tancament amb tap de suro.	No es permet comprar most, vi ni ampolles en punta.	No es permet elaborar marques blanques.Altres dades (agregades) d&#39;inter&egrave;s:	El 62% dels escumosos tenen entre 30 i 60 mesos de crian&ccedil;a. El 16% de 18 a 30 mesos i el 22% m&eacute;s de 60 mesos.	Facturaci&oacute; (afegida) 2022: 25,9 M&euro; (+12%).	2,43 milions d&#39;ampolles comercialitzades.	Preu mitj&agrave; per ampolla: 18,55&euro;.	79 refer&egrave;ncies.	263 treballadors.	Exporten 63 pa&iuml;sos, el 19,4% de la producci&oacute; total.Facturacions d&#39;empreses de Corpinnat (&gt;500.000&euro;)]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8591--corpinnat-seves-empreses-xifres</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8591--corpinnat-seves-empreses-xifres</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202404/1200_1712556243graf1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Tast o cata? Barrica o bota? Terminologia del vi en català </title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 03 Apr 2024 10:32:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Sovint, tots plegats, a l&rsquo;hora de fer servir la terminologia del vi en catal&agrave;, i a causa de la gran proximitat tant del castell&agrave; com del franc&egrave;s, ens podem confondre i fer servir termes que s&oacute;n propis d&rsquo;aquestes altres lleng&uuml;es i no pas del catal&agrave;.&Eacute;s per aix&ograve; que hem volgut fer un recull de vocabulari relacionat amb el m&oacute;n del vi, amb l&rsquo;&agrave;nim d&rsquo;aclarir certs dubtes que ens poden sorgir quan parlem de varietats, d&rsquo;elaboraci&oacute;, de crian&ccedil;a del vi o de tastos, per exemple.Per fer-ho, ens hem basat en el que recull l&rsquo;autoritat ling&uuml;&iacute;stica de la llengua catalana que resideix en l&rsquo;Institut d&rsquo;Estudis Catalans, en l&#39;Optimot (servei que ofereix la Direcci&oacute; General de Pol&iacute;tica Ling&uuml;&iacute;stica en col&middot;laboraci&oacute; amb l&#39;Institut d&#39;Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT) i el TERMCAT (el centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l&#39;Institut d&#39;Estudis Catalans).Podeu clicar sobre cada una de les explicacions en vermell. Us conduiran als webs on hi ha tota la informaci&oacute;. En el cas dels enlla&ccedil;os amb el web del TERMCAT, podeu buscar la forma directament al cercador tal com veureu a l&#39;exemple.Llista de paraules i d&#39;expressions:Desgorjament o degollament?Del proc&eacute;s de vinificaci&oacute; que consisteix en &quot;canviar els taps de les ampolles de vi escum&oacute;s o de cava a fi de poder separar el p&ograve;sit format mentre eren cap per avall en els pupitres de les caves&rdquo;, se&rsquo;n diu degollament. La forma *desgorjament s&rsquo;ha introdu&iuml;t a partir del franc&egrave;s d&eacute;gorgement.Cata o tast? En catal&agrave; de la &ldquo;valoraci&oacute; d&#39;un vi mitjan&ccedil;ant els sentits, d&#39;una manera t&egrave;cnica, anal&iacute;tica i objectiva&rdquo;, se&rsquo;n diu tast. Per tant, fem tastos de vins i tastem vins, en comptes de *catarlos que &eacute;s la forma que ens arriba del castell&agrave;. Tamb&eacute; en podem dir degustaci&oacute; d&rsquo;un tast.I com que parlem de tastos, qu&egrave; &eacute;s un panel de degustadors? &ldquo;&Eacute;s la mostra de degustadors que avalua conjuntament, sovint amb un tractament estad&iacute;stic dels seus judicis, la qualitat d&#39;un o m&eacute;s vins&rdquo;. Hem d&rsquo;evitar, per tant, la forma *panel de catadors.Xampany o cava? El cava &eacute;s el &ldquo;vi escum&oacute;s elaborat a Catalunya, sobretot a la comarca del Pened&egrave;s, i en algunes altres zones de l&#39;Estat espanyol, dins la DO Cava. Tot i que es tracta del mateix producte (perqu&egrave; un cava &eacute;s un &ldquo;vi escum&oacute;s elaborat en una cava&rdquo;), per q&uuml;estions legals, es restringeix l&#39;&uacute;s del terme cava al vi escum&oacute;s elaborat en algunes zones de l&#39;Estat espanyol i s&#39;utilitza el terme xampany per a designar el vi escum&oacute;s produ&iuml;t a la regi&oacute; francesa de la Xampanya&quot;.M&egrave;tode champenoise o m&egrave;tode tradicional?Segons el TERMCAT, del &quot;sistema d&#39;elaboraci&oacute; pel qual s&#39;obt&eacute; el cava&quot; se&rsquo;n pot dir m&egrave;tode champenoise i tamb&eacute; m&egrave;tode tradicional. &Eacute;s a dir, tant &eacute;s adequat fer servir una forma com l&#39;altra. Cal que tingueu en compte que, si cliqueu sobre la font de la fitxa per tenir m&eacute;s informaci&oacute;, us avisar&agrave; que la informaci&oacute; que donen pot requerir una revisi&oacute;. Per tant, cal estar al cas de possibles canvis.Pedro xim&eacute;nez, pedro jim&eacute;nez, pero xim&egrave;nes o potser pedro ximenes, com!? Parlem d&rsquo;un &ldquo;cep conreat tradicionalment al sud-est de la pen&iacute;nsula Ib&egrave;rica, molt sensible a les malures&rdquo;. En catal&agrave; la forma correcta &eacute;s pedro ximenes.L&rsquo;explicaci&oacute; que d&oacute;na Optimot, &eacute;s a dir, els criteris aplicats pel Consell Supervisor per al terme pedro ximenes s&oacute;n els seg&uuml;ents: &ldquo;&eacute;s una denominaci&oacute; ja difosa en catal&agrave; per a fer refer&egrave;ncia a aquesta varietat; segueix el paral&middot;lelisme d&#39;altres lleng&uuml;es, que tamb&eacute; han tendit a adaptar la denominaci&oacute; origin&agrave;ria; t&eacute; el vistiplau dels especialistes&quot;.&quot;Pel que fa a la vacil&middot;laci&oacute; documentada entre pedro i pero en el primer component de la denominaci&oacute;, s&#39;opta finalment per pedro (pedro ximenes) perqu&egrave; &eacute;s la forma m&eacute;s documentada en textos especialitzats, tant en catal&agrave; com en castell&agrave;&quot;.&quot;Es descarta la forma pedro xim&eacute;nez, malgrat que &eacute;s la denominaci&oacute; recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perqu&egrave; la forma adaptada ja ha tingut for&ccedil;a difusi&oacute; i t&eacute; el vistiplau dels especialistes.&rdquo;Barrica o bota?La forma correcta &eacute;s bota. Barrica &eacute;s en castell&agrave;. Recordeu que un dels canvis que va aplicar el 2016 la nova Gram&agrave;tica de la llengua catalanade l&#39;Institut d&#39;Estudis Catalans recau en els accents diacr&iacute;tics i en el cas de b&oacute;ta (recipient de fusta, etc), passa a ser bota sense accent. Igual que quan parlem del cal&ccedil;at.Com se&rsquo;n diu del tempranillo en catal&agrave;?D&#39;aquesta varietat de &quot;ra&iuml;m negre de maduraci&oacute; primerenca tradicionalment conreat a la pen&iacute;nsula ib&egrave;rica&quot; en catal&agrave; se&#39;n diu ull de llebre. &quot;&Eacute;s una forma metaf&ograve;rica creada per l&#39;associaci&oacute; del gra d&#39;aquest ra&iuml;m amb un ull de llebre&quot;. Optimot ho diu ben clar: &quot;es descarta el sin&ograve;nim d&#39;origen castell&agrave; *tempranillo, tot i que tamb&eacute; t&eacute; &uacute;s en catal&agrave;, perqu&egrave; es considera innecessari, tenint en compte la implantaci&oacute; que ja t&eacute; ull de llebre&quot;.Se&rsquo;n diu b&acirc;tonnage en catal&agrave; de l&rsquo;&quot;acte de bastonejar el vi most&quot;?No, en catal&agrave; parlem de bastonejament o de remenada. B&acirc;tonnage &eacute;s el mateix, per&ograve; en franc&egrave;s.Olor a/ olor de, gust a/ gust de, pudor de/ pudor a...?Quan parlem de vi sovint fem refer&egrave;ncia al que perceben els nostre sentits. I, per fer-ho, utilitzem expressions com &quot;gust de&quot;, &quot;olor de&quot;, entre altres. Perqu&egrave; en catal&agrave;, &quot;per enlla&ccedil;ar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposici&oacute; adequada &eacute;s de: gust de, olor de, pudor de&quot;. Aix&ograve; s&iacute;, alerta! No obstant aix&ograve;, el verb pudir regeix la preposici&oacute; a. Aix&iacute;, per exemple, podeu dir: el vi pudia a suor de cavall (com &eacute;s el cas excepcional d&rsquo;alguns vins).Enoteca, vinoteca, bodega o celler?!&quot;Encara que la llengua ja disposa de les formes vinateria i celler, que poden designar el comer&ccedil; on es venen vins, una enoteca pret&eacute;n ser un lloc m&eacute;s especialitzat, on s&#39;exhibeixen col&middot;leccions de vins de qualitat que el p&uacute;blic pot visitar i on se sol proporcionar a aquest visitant l&#39;assessorament d&#39;un professional del vi. Les enoteques s&oacute;n tamb&eacute; llocs de degustaci&oacute; i de compra, i, a petita escala, es designa tamb&eacute; amb aquesta forma una col&middot;lecci&oacute; particular de vins&quot;.Pet tant, anoteu que en funci&oacute; del context podeu fer servir celler, vinateria, enoteca o vinoteca (que &eacute;s el sin&ograve;nim complementari d&rsquo;enoteca, aix&ograve; vol dir que es considera preferent la forma enoteca).Pel que fa a bodega, es fa servir en castell&agrave; quan parlem d&rsquo;un celler, una vinateria o una taverna, per&ograve; en catal&agrave; &eacute;s: &quot;l&#39;espai interior d&#39;una nau concebut per a posar-hi c&agrave;rrega&quot;.En podem dir caldo del vi?Aquesta vegada per saber si l&#39;&uacute;s de caldo per designar un vi &eacute;s adequat hem fet una consulta privada al TERMCAT. La resposta que ens van donar &eacute;s que, tot i que &eacute;s habitual en alguns mitjans de comunicaci&oacute; o en textos molt divulgatius, anomenar caldo al vi en general, &eacute;s una denominaci&oacute; no desitjada pels especialistes en enologia, la consideren inadequada, i prov&eacute; del fet que abans el vi s&#39;acostumava a servir o a beure calent. Per tant, en catal&agrave;, no &eacute;s recomanable fer el calc caldo.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/4566-tast-cata-barrica-bota-terminologia-vi-catala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/4566-tast-cata-barrica-bota-terminologia-vi-catala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202401/1200_1705643965image002.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Catalunya defensa davant el Ministeri d'Agricultura ser un centre validador de varietats experimentals</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Sun, 31 Mar 2024 12:18:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Departament d&rsquo;Acci&oacute; clim&agrave;tica, Alimentaci&oacute; i Agenda Rural (DACC), mitjan&ccedil;ant la Direcci&oacute; General d&rsquo;Agricultura i Ramaderia i la Direcci&oacute; General de l&rsquo;Institut Catal&agrave; de la vinya i el vi (INCAVI), ha sol&middot;licitat en una reuni&oacute; bilateral amb el Ministeri d&rsquo;Agricultura que s&rsquo;apliquin un conjunt de propostes per agilitzar i millorar la singularitzaci&oacute; de les produccions vitivin&iacute;coles de Catalunya.El DACC ha defensat tamb&eacute; la necessitat que l&rsquo;INCAVI esdevingui centre oficial de reconeixement de varietats amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;agilitzar el proc&eacute;s d&rsquo;incorporaci&oacute; al cat&agrave;leg de varietats comercials de vinya, ja que actualment a l&rsquo;Estat nom&eacute;s hi ha un centre reconegut.Al mateix temps, com a demanda de la part del sector m&eacute;s innovador, s&rsquo;ha plantejat estudiar alguns models, com el franc&egrave;s per exemple, que permet la comercialitzaci&oacute; del vi que contingui una part de ra&iuml;m procedent de varietats experimentals. Aquesta incorporaci&oacute; es regularia i fixaria a trav&eacute;s d&rsquo;un procediment definit i controlat.Les directores generals d&rsquo;Agricultura i Ramaderia i de l&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi, Elisenda Guillaumes i Alba Balcells, respectivament, han mantingut aquesta reuni&oacute; de treball amb la directora de produccions i mercats agraris del Ministeri d&rsquo;Agricultura, Pesca i Alimentaci&oacute; (MAPA), Ana Rodriguez. Durant la trobada tamb&eacute; s&rsquo;ha sol&middot;licitat modificacions en la normativa existent per a la millora i l&rsquo;agilitzaci&oacute; del procediment actual per registrar una varietat, al mateix temps que la incorporaci&oacute; de noves tecnologies d&rsquo;identificaci&oacute;.Incorporaci&oacute; de noves varietatsActualment, existeix una forta demanda del sector per incorporar varietats de vitis vin&iacute;fera aut&ograve;ctones, en perill de desaparici&oacute; o desconegudes, amb diversos objectius: mantenir la variabilitat i riquesa fitogen&egrave;tica; singularitzar les produccions dels diferents territoris de Catalunya, i cercar solucions naturals als reptes del canvi clim&agrave;tic.Aquesta tend&egrave;ncia es prova en el fet que els darrers 8 anys s&rsquo;han incorporat m&eacute;s de 12 varietats aut&ograve;ctones i que en aquests moments s&rsquo;est&agrave; treballant per incorporar 7 noves varietats ancestrals al potencial catal&agrave;. Per donar suport al sector en aquesta prioritat l&rsquo;INCAVI defensa la capitalitzaci&oacute; del patrimoni de varietats de vinyes recuperades catalanes com un projecte prioritari del seu Pla Estrat&egrave;gic Horitz&oacute; 2025, .Comercialitzaci&oacute; de ra&iuml;m de varietats experimentalsLa recuperaci&oacute; de varietats no recollides dins el &ldquo;Cat&aacute;logo de variedades Vegetales de Espa&ntilde;a&rdquo; i/o del Potencial vit&iacute;cola Catal&agrave;, implica un gran esfor&ccedil; pel viticultor, que ara per ara no pot rendibilitzar econ&ograve;micament ja que no &eacute;s possible comercialitzar el ra&iuml;m obtingut d&rsquo;aquest conreu.A m&eacute;s, tot el procediment triga una mitjana de 15 anys des del moment que es detecta una parcel&middot;la, o uns individus, d&rsquo;una varietat desconeguda fins a la seva incorporaci&oacute; al potencial vit&iacute;cola de Catalunya.Per tant, des del DACC-INCAVI es considera necessari activar un mecanisme que permeti reduir aquests terminis i l&rsquo;impacte econ&ograve;mic d&rsquo;aquesta feina de recerca totalment necess&agrave;ria i enriquidora del sector.Mesures per fer front a la sequeraDavant de l&rsquo;escenari actual de sequera, s&rsquo;ha aprofitat la reuni&oacute; per reclamar la petici&oacute;, que es va fer el passat mes de gener per carta davant del MAPA, perqu&egrave; sol&middot;licitin sense demora a la Comissi&oacute; europea, habiliti una nova pr&ograve;rroga per les autoritzacions de vinya que caduquen aquest any 2024, i fer-les extensives al 2025, tal i com es va fer a la campanya 2023. Aix&iacute; mateix, que es permeti renunciar a la plantaci&oacute; evitant l&rsquo;aplicaci&oacute; de les sancions administratives regulades per no executar les autoritzacions de vinya en el seu per&iacute;ode de validesa.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8580-catalunya-defensa-davant-ministeri-agricultura-ser-centre-validador-varietats-experimentals</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8580-catalunya-defensa-davant-ministeri-agricultura-ser-centre-validador-varietats-experimentals</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202403/1200_1711880831MAPA-Gencat.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Catalunya és la segona comunitat de l'Estat en exportacions de vins</title>
     <category>Saber-ne més</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 27 Mar 2024 07:51:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[SegonsINFOVI i l&#39;Observatorio Espa&ntilde;ol de Mercados del Vino (OeMV), creix el consum de vi a Espanya un +0,6% a l&#39;interanual el novembre del 2023, (9,70 milions hl.) trencant amb tretze mesos consecutius en negatiu.Si parlem de les exportacions de vi de l&#39;Estat, Espanyatanca el 2023 amb una caiguda important, del 4,1% en volum i 3,2% en valor. Aix&ograve; s&oacute;n exactament 86,3 milions de litres menys i 97 milions d&#39;euros menys, respecte del 2022.En el seg&uuml;ent gr&agrave;fic podeu veure quins s&oacute;n els pa&iuml;sos que compren m&eacute;s vi espanyol. En primer lloc, el Regne Unit &eacute;s el principal mercat per als vins de l&#39;Estat, seguit pels Estats Units, tot i que els nord-americans han baixat les importacions de vi espanyol el 2023,sobretot d&#39;escumosos emparats a la DO Cava.Quines s&oacute;n les comunitats aut&ograve;nomes que venen m&eacute;s vins al m&oacute;n?Si analitzem les dades per comunitats, tal com indica el seg&uuml;ent gr&agrave;fic, veiem que els manxecs s&oacute;n els primers exportadors, seguits per Catalunya, que exporta per valor de 633,8 milions d&#39;euros. Els segueixen, per&ograve; de lluny, les altres comunitats.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8578-catalunya-segona-comunitat-estat-exportacions-vins</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8578-catalunya-segona-comunitat-estat-exportacions-vins</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202403/1200_1711523081dades_2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

</channel></rss>