<?xml version="1.0"  encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0">
<channel>
 <title>Cupatges - RSS OpiniÃ³</title>
 <link>https://cupatges.elnacional.cat/rss/1314/opinio</link>
 <lastBuildDate>Mon, 20 Apr 2026 16:14:44 +0200</lastBuildDate>
 <language>ca-ES</language>
 <atom:link href='https://cupatges.elnacional.cat/rss/1314/opinio' rel='self' type='application/rss+xml'/>
 <description> Cupatges, Vins i gastronomia a la xarxa. </description>
   <item>
     <title>L'evolució de Can Calopa, el celler de la ciutat de Barcelona</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 28 Mar 2023 08:17:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La primera vegada que vaig visitar el celler Can Calopa fa m&eacute;s de 10 anys era un diamant en brut, encara sense polir. Situat en un tur&oacute; al final d&#39;un cam&iacute; empinat dins del parc natural de Collserola de Barcelona, es trobava en un estat fer&eacute;stec, amb la masia del segle XVI ru&iuml;nosa i la vinya encara jove envoltada de vegetaci&oacute; salvatge.La vinya s&#39;havia plantat l&#39;any 2000 en una finca propietat de l&#39;Ajuntament de Barcelona a l&#39;&egrave;poca de l&#39;alcalde Joan Clos, que volia copiar el model de la vinya urbana que havia vist a Par&iacute;s (al barri de Belleville). Eren altres temps amb molta m&agrave;niga ampla per la construcci&oacute;, avui segurament seria impensable plantar 4 hect&agrave;rees de vinya arrencant bosc dins d&#39;un parc natural protegit.La tria de varietats que es van plantar aleshores &eacute;s si m&eacute;s no &quot;curiosa&quot;: sangiovese del nord d&#39;It&agrave;lia, agiorgitiko de Gr&egrave;cia, aglianico del sud d&#39;It&agrave;lia, sir&agrave; del Roine a Fran&ccedil;a i garnatxa de Catalunya. La idea era crear un mosaic que captur&eacute;s &quot;l&#39;esperit del Mediterrani&quot;, ja que en aquella &egrave;poca hi havia l&#39;esperan&ccedil;a que Barcelona es convert&iacute;s en la capital v&iacute;nica del sud d&#39;Europa - cosa que encara no s&#39;ha materialitzat i alguns encara esperen ing&egrave;nuament que passi.Qu&egrave; se&#39;n va ferdel vi?Unes 4 ha de vinya produeixen al voltant de 16.000 kg de ra&iuml;m que resulten en unes 10.000 ampolles de vi. Llavors qu&egrave; va passar amb tot el vi produ&iuml;t durant aquells anys, qui se&#39;l va beure? Resulta que era un vi no comercial amb funcions diplom&agrave;tiques, que se servia o regalava en actes oficials de l&#39;Ajuntament de Barcelona, per&ograve; que no es venia.Inicialment Parcs de Barcelona s&#39;encarregava de la gesti&oacute; de la vinya i per l&#39;elaboraci&oacute; del vi hi havia un en&ograve;leg sota la supervisi&oacute; de Josep Llu&iacute;s P&eacute;rez de l&#39;empresa Mas Martinet Assessoraments del Priorat, que va ser tamb&eacute; qui va assessorar sobre les varietats de vinya plantades.Aix&ograve; va canviar el 2010 quan l&#39;ajuntament va decidir passar la gesti&oacute; al celler l&#39;Olivera de Vallbona de les Monges a Costers del Segre, que &eacute;s una cooperativa d&#39;economia social i solid&agrave;ria que promou la integraci&oacute; de persones amb dificultats i en situacions socials desfavorides. Uns anys abans havien constru&iuml;t una resid&egrave;ncia per a 12 persones a la finca de Can Calopa, per aix&iacute; integrar als treballadors del celler.Quan vaig visitar-los un parell d&#39;anys m&eacute;s tard encara estaven arreglant la masia i la finca, i desenvolupant el projecte segons la filosofia que han dut a terme amb &egrave;xit a Vallbona de les Monges. Llavors ning&uacute; coneixia Can Calopa a Barcelona, i visitar-los no va ser del tot f&agrave;cil, per&ograve; despr&eacute;s de molts correus i trucades de coordinaci&oacute; finalment ho vaig aconseguir. Res a veure amb la meva visita de fa uns dies.Els vins de Can Calopa Foto: Miquel HudinImpulsant l&#39;enoturisme i la projecci&oacute; al m&oacute;nVaig voler visitar de nou Can Calopa arran de la not&iacute;cia que el mes passat Can Calopa es va incorporar a l&#39;associaci&oacute; internacional de vinyes urbanes. Coordinar la visita va ser molt m&eacute;s f&agrave;cil, de fet hauria pogut simplement presentar-m&#39;hi, ja que ara el celler t&eacute; les portes obertes a l&#39;enoturisme.No nom&eacute;s han reformat magn&iacute;ficament la masia del segle XVI, sin&oacute; tamb&eacute; han renovat les instal&middot;lacions on ofereixen tastos, sales de reunions per a empreses i tota mena d&#39;activitats d&#39;enoturisme. Per&ograve; la novetat estrella &eacute;s la Vinoteca, un bar-restaurant amb una carta de tapes i plats on gaudir d&#39;una copa de vi en un entorn que alhora sembla totalment rural, per&ograve; que es troba a nom&eacute;s 30 minuts del centre de Barcelona (si no hi ha tr&agrave;nsit).Tot aix&ograve; ha perm&egrave;s a Can Calopa cr&eacute;ixer i ampliar el personal de 12 persones que viuen a la resid&egrave;ncia a 8 m&eacute;s que viuen en apartaments a Molins de Rei, a m&eacute;s de gestionar una altra vinya urbana a Sabadell.Evolucionant amb el Canvi Clim&agrave;ticActualment el responsable de l&#39;enologia i viticultura de Can Calopa &eacute;s I&ntilde;igo Haughey Barqu&iacute;n, que supervisa la producci&oacute; d&#39;unes 15.000 ampolles anuals que inclouen tamb&eacute; una petita part provinent de Sabadell que elaboren sota la marca Arraona.Podrien cr&eacute;ixer encara una mica m&eacute;s fins a arribar a unes 17.000 ampolles, per&ograve; aquest seria el m&agrave;xim, ja que les 4 hect&agrave;rees de vinya no es poden ampliar pel fet d&#39;estar situades dins el parc natural de Collserola.Haughey Barqu&iacute;n tamb&eacute; ha estat treballant per &quot;ajustar&quot; la composici&oacute; de les varietats de ra&iuml;m de la vinya, perqu&egrave; amb les temperatures cada vegada m&eacute;s extremes que estem patint &eacute;s necessari plantar varietats m&eacute;s resistents al canvi clim&agrave;tic. L&#39;anyada 2019, per exemple, va ser extremadament dif&iacute;cil pels cellers que tenen cabernet, merlot o sir&agrave;, i no nom&eacute;s a Catalunya sin&oacute; tamb&eacute; a altres llocs m&eacute;s al nord. I la sequera del 2022 va ser un altre toc d&#39;atenci&oacute; cap a aquest problema. No &eacute;s casual que a Bordeus hagin autoritzat la introducci&oacute; de varietats portugueses com la touriga nacional.Tenint en compte tot aix&ograve;, Can Calopa ha evolucionat cap a altres varietats i ara el seu vi top, &quot;Can Calopa Vinyes de Barcelona&quot; &eacute;s un cupatge &uacute;nicament de garnatxa i sir&agrave;. El &quot;Can Calopa Negre Natural&quot; tamb&eacute; es troba en evoluci&oacute;, ja que portava sobretot sangiovese, per&ograve; cada any tenen menys quantitat d&#39;aquesta varietat de ra&iuml;m.La Vinoteca de Can Calopa Foto: Miquel HudinSituat a 301 m, just a sota del Tibidabo, Can Calopa es troba en un lloc privilegiat. El dia que vaig visitar-los feia un vent intens que em va sacsejar el cotxe mentre m&#39;hi dirigia, per&ograve; un cop all&agrave; no es notava, ja que est&agrave; a rec&eacute;s. Per&ograve; malgrat que la serra de Collserola &eacute;s m&eacute;s fresca que la part urbana de Barcelona, no ho &eacute;s tant com per despreocupar-se del canvi clim&agrave;tic, ja que els estius s&oacute;n molt intensos, calorosos i secs.Escapada a la Barcelona ruralQualsevol persona que visqui o passi uns dies a Barcelona hauria de visitar Can Calopa. No nom&eacute;s per gaudir d&#39;uns vins recomanables, i d&#39;oli d&#39;oliva que fan amb olives (arbequines i becarudes) de la finca, o dels menjars que ofereixen al restaurant, sin&oacute; tamb&eacute; per gaudir d&#39;un entorn natural fant&agrave;stic que es troba a tocar de la ciutat i on sovint programen xerrades o altres activitats interessants (seguiu les seves xarxes socials per estar al dia). I a m&eacute;s contribuireu a tirar endavant amb &egrave;xit un projecte social al qual val la pena donar suport.Tant Haughey Barqu&iacute;n com Francesc Castro (que porta la comunicaci&oacute;) van dir-me que la gran majoria dels seus visitants s&oacute;n locals, i en contrast nom&eacute;s reben un percentatge petit&iacute;ssim d&#39;estrangers. &Eacute;s una ll&agrave;stima, sobretot perqu&egrave; &eacute;s una oportunitat magn&iacute;fica de mostrar una cara diferent de Barcelona, reivindicant el car&agrave;cter agr&iacute;cola de la ciutat i de Catalunya.La meva &uacute;nica cr&iacute;tica a l&#39;Ajuntament de Barcelona seria la falta de transport p&uacute;blic per arribar fins all&agrave; sense cotxe o sense bicicleta el&egrave;ctrica, ja que des de la parada dels Ferrocarrils de la Floresta hi ha nom&eacute;s un autob&uacute;s de poca freq&uuml;&egrave;ncia que arriba a 3 km del celler (i en pujada). Esperem que corri la veu sobre el gran potencial enotur&iacute;stic de Can Calopa i considerin facilitar-ne el transport. Mentrestant, comenceu a reservar la vostra visita.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/8067-l-evolucio-can-calopa-celler-ciutat-barcelona</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/8067-l-evolucio-can-calopa-celler-ciutat-barcelona</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202303/1200_16799853513.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El jovent ja no beu vi?</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 16 Feb 2023 07:53:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Entre les picabaralles habituals t&iacute;piques del Twitter de vi (per exemple, discutint per en&egrave;sima vegada les alternatives als taps de suro o les virtuts del vi en llauna) recullo dues informacions interessants que s&rsquo;hi han debatut aquests dies.Per una banda, el Twitter angl&ograve;fon s&rsquo;ha fet creus d&rsquo;un informe recent encarregat pel Silicon Valley Bank de Calif&ograve;rnia demostrant que les generacions m&eacute;s joves (millennials i zoomers) cada any beuen una quantitat mitjana m&eacute;s baixa de vi.Per altra banda, el Twitter en catal&agrave; s&rsquo;ha fet ress&ograve; amb gran entusiasme de la ruta enotur&iacute;stica que va fer la cantant Dua Lipa per uns quants cellers del Garraf mentre era de vacances a Barcelona. Amb 27 anys, la cantant &eacute;s plenament a la generaci&oacute; Z, i tal com demostren les seves xarxes socials &eacute;s bona bevedora de vi. No &eacute;s casualitat que en un v&iacute;deo exhib&iacute;s grans habilitats amb el porr&oacute; al primer intent.Aquestes dues dades semblen contradir-se, per&ograve; si les analitzem amb m&eacute;s deteniment ens adonarem que tots els cellers que va visitar l&rsquo;amiga Dua (si li agrada el vi catal&agrave; ja &eacute;s com de la fam&iacute;lia) s&oacute;n elaboradors de &ldquo;vi natural&rdquo; i, per tant, del vi &ldquo;cool&rdquo; del moment. I per si hagu&eacute;s quedat algun dubte sobre les seves prefer&egrave;ncies, el fet que un gran productor de Cava fos ignorat mentre intentava captar la seva atenci&oacute; a les xarxes convidant-la a una visita ho va deixar meridianament clar.Aix&ograve; em va recordar una reuni&oacute; a la qual un grup de prescriptors de vi vam ser convidats a debatre sobre les estrat&egrave;gies de posicionament d&rsquo;un nou grup de petits elaboradors de vi. Al final de la taula rodona, un dels prescriptors convidats que havia estat en silenci durant m&eacute;s de dues hores, va deixar anar: &ldquo;Go Premium&rdquo;. O sigui, que busquessin posicionar-se dins de la gamma alta de preus o el sector pr&egrave;mium del mercat per aix&iacute; transmetre prestigi a la marca col&middot;lectiva.Per&ograve; el problema d&rsquo;anar a buscar el segment m&eacute;s alt del mercat &eacute;s que nom&eacute;s hi ha una regi&oacute; vin&iacute;cola al m&oacute;n que realment ha aconseguit posicionar-s&rsquo;hi amb &egrave;xit, i aquesta &eacute;s Champagne. Ning&uacute; que tingui el m&eacute;s m&iacute;nim coneixement sobre el Champagne consideraria gastar-se menys de 25 &euro; en una ampolla, ja que no nom&eacute;s s&oacute;n dif&iacute;cils de trobar, sino que les que existeixen s&oacute;n de qualitat m&eacute;s que dubtosa.Foto: Instagram Dua LipaEl Champagne, per&ograve;, &eacute;s un cas a&iuml;llat i del tot at&iacute;pic, perqu&egrave; fa segles que elaboren el seu fam&oacute;s escum&oacute;s i la seva imatge glamurosa est&agrave; ben establerta i consolidada. Recordem que la casa de Champagne Pol Roger t&eacute; una marca anomenada Winston Churchill perqu&egrave; aquest ja el bevia l&rsquo;any 1940. Aquest any &eacute;s anterior a la creaci&oacute; de gaireb&eacute; totes les denominacions d&rsquo;origen del m&oacute;n.En els temps actuals on hi ha un d&egrave;ficit d&rsquo;atenci&oacute; i una sobreabund&agrave;ncia d&rsquo;est&iacute;muls i productes, &eacute;s impossible per una marca aconseguir aquest nivell de reconeixement i de posicionament.Malgrat aix&ograve;, sempre hi ha experts que continuen aconsellant als cellers aix&ograve; de &ldquo;Go Premium&rdquo;, buscant el prestigi en el luxe, etc. Llavors passa el que passa amb informes com el del Silicon Valley Bank que ha fet estirar els cabells als professionals del vi, ja que es basava en una enquesta realitzada en cellers californians que produeixen vins bastant cars, de gamma alta o pr&egrave;mium. Un segment del mercat des de sempre ocupat per les generacions de m&eacute;s edat per raons &ograve;bvies.Analitzant aquests exemples tuitaires tamb&eacute; era f&agrave;cil adonar-se que aquests locals carregats de joventeren especialitzats en vi naturalI &eacute;s que malgrat que actualment ens trobem en un moment particularment escandal&oacute;s de p&egrave;rdua de poder adquisitiu, no &eacute;s una cosa d&rsquo;ara que la gent jove gasti poc en vi simplement perqu&egrave; no t&eacute; gaire per gastar. I no &eacute;s cap novetat que l&rsquo;afici&oacute; al vi es desenvolupa amb el temps i l&rsquo;edat, a mesura que es va desenvolupant el paladar, el criteri i la butxaca.Alguns professionals del vi angl&ograve;fons que segueixo per Twitter i que la setmana passada es trobaven a Barcelona pel &ldquo;Spanish Wine Event&rdquo;, se sorprenien de veure bars de vins plens de gent jove pels diferents barris de la ciutat. Fins i tot compartien fotos entusiasmats, alleujats de veure que les estad&iacute;stiques deuen estar equivocades.Per&ograve; igual que les inclinacions cap al vi natural de na Lipa, analitzant aquests exemples tuitaires tamb&eacute; era f&agrave;cil adonar-se que aquests locals carregats de jovent eren especialitzats en vi natural. Una categoria de vi no inclosa en l&rsquo;estudi abans esmentat sobre la davallada del consum de vi entre les generacions joves i que definitivament no forma part de la gamma alta o pr&egrave;mium que cal perseguir segons els experts. De fet, podr&iacute;em dir que el vi natural &eacute;s l&rsquo;ant&iacute;tesi d&rsquo;aquests vins cars i &ldquo;pijos&rdquo;, ja que s&oacute;n vins posicionats com a rebels, que van en contra de &ldquo;l&rsquo;establishment&rdquo; i que busquen l&rsquo;alliberament de la cotilla de les convencions del que es considera un &ldquo;bon vi&rdquo; o fins i tot un &ldquo;vi correcte&rdquo;.No ens podem negar a l&rsquo;evid&egrave;ncia que les generacions joves s&iacute; que beuen vi, per&ograve; beuen aquestes altres categories de vins. No nom&eacute;s vins barats com la meva generaci&oacute; que prioritzava la butxaca sin&oacute; tamb&eacute; vins que perceben com a m&eacute;s &egrave;tics i &ldquo;millors&rdquo; per la salut, el medi ambient i per l&rsquo;esperit sant (alg&uacute; recorda el &ldquo;clean wine&rdquo; o vi net de la Cameron D&iacute;az?).Mentrestant, els elaboradors de Bordeus, regi&oacute; vin&iacute;cola cl&agrave;ssica per antonom&agrave;sia, s&rsquo;han vist for&ccedil;ats a destil&middot;lar els seus vins per fer-ne alcohol, ja que la gent no els compra. Llavors els hem d&rsquo;aconsellar que substitueixin el cl&agrave;ssic consell de &ldquo;Go Premium&rdquo; per &ldquo;Go Natural&rdquo;?Personalment, crec que el vi natural est&agrave; vivint un moment especial i que no &eacute;s una moda passatgera, per&ograve; s&iacute; que &eacute;s un segment que deixar&agrave; de ser-ho com a tal i que els seus valors &egrave;tics i manera de fer acabaran integrats al &ldquo;mainstream&rdquo; del vi en general, desdibuixant la l&iacute;nia que sembla haver-hi actualment entre vi &ldquo;natural&rdquo; i vi &ldquo;convencional&rdquo;. Dic aix&ograve; perqu&egrave; no crec que calgui aconsellar els elaboradors de Bordeus o de qualsevol altre lloc &ldquo;Go Natural&rdquo;. Per&ograve; est&agrave; clar que amb el clima actual &eacute;s insostenible que tothom vulgui perseguir la gamma pr&egrave;mium, ja que &eacute;s la manera m&eacute;s segura d&rsquo;alienar els compradors de base i de fer fugir a la gran majoria de bevedors joves.Si no em creieu feu aquesta prova: poseu-vos un vestit jaqueta, una corbata i aneu a passar un vespre en un ch&acirc;teau de Bordeus xerrant amb gent de 60 anys cap amunt. Despr&eacute;s veniu a veure&rsquo;m en un bar soterrani de Gr&agrave;cia on serveixen vi a doll on estar&eacute; obrint (sense massa tra&ccedil;a, no ens enganyem) una ampolla d&rsquo;ancestral que haur&agrave; demanat la Dua Lipa, i potser portar&agrave; una manta &quot;mironiana&quot; a sobre mentre aguanta dues copes a cada m&agrave;. Per&ograve; ja us dic jo que no estar&agrave; bevent l&rsquo;escum&oacute;s d&rsquo;etiquetes brillants que gasta dinerals en anuncis de TV.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/8002--jovent-ja-no-beu-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/8002--jovent-ja-no-beu-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202302/1200_1676532141bar-406884_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Malabarismes a la DO Tarragona</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 14 Feb 2023 08:33:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Ara que tothom ha deixat passar els dies per damunt del desastre imp&uacute;dic de la DO Tarragona, paga la pena fer una valoraci&oacute; del resultat d&rsquo;aquests darrers tres anys d&rsquo;activitat de la DO. Escrivim activitat precisament per oposici&oacute; a la situaci&oacute; anterior; activitat en la construcci&oacute; d&rsquo;un futur propi, activitat en criteri, activitat en propostes, activitat, en definitiva, en actes orientats a obtenir l&rsquo;atenci&oacute; dels medis i, de pas, de la ciutat i el territori que dona nom a la mateixa DO. Activitat, per dir-ho d&rsquo;alguna manera, per ser alg&uacute; visible dintre del petit m&oacute;n del vi catal&agrave; i tamb&eacute; m&eacute;s enll&agrave;.M&eacute;s tard o m&eacute;s aviat havia de passar, i tornar&agrave; a passar; &eacute;s la primera mostra de la previsible sortida de to de la caverna reaccion&agrave;ria del vi catal&agrave;. La versi&oacute; oficialista ens diu, amb un posat condescendent, que no tenim tota la informaci&oacute;, i que l&rsquo;anterior president era un tir&agrave; del tall d&rsquo;en Mussolini. Tamb&eacute; diu que han estat m&eacute;s &ldquo;les maneres&rdquo; amb les quals es proposaven o es feien les coses, per&ograve; quinze anys de sentir aquesta bajanada (i de veure com s&rsquo;anava apagant a poc a poc) ens diuen d&rsquo;aquesta frase que &eacute;s sempre l&rsquo;emissor el veritablement reaccionari; perqu&egrave; &eacute;s un reaccionari de l&rsquo;al&ccedil;ada d&rsquo;un campanar qui fa servir una excusa perenne, ad hominem i sense contingut per intentar desautoritzar qualsevol que proposa un canvi. A La Guia en sabem una mica, d&rsquo;aix&ograve;. De fet, els que estan disposats a assumir la vergonya aliena que significa treballar entre bambolines amb aquest tipus de tripijocs, tenen tots la pell tan fina que qualsevol canvi que pugui rascar una mica els seus guanys, interessos, comoditat o feina, li falta en &ldquo;les maneres&rdquo;, incapa&ccedil;os com s&oacute;n de justificar-ne argumentalment el &ldquo;sesientenco&ntilde;o&rdquo; que segueix. Amagats, doncs, darrere aquestes &ldquo;maneres&rdquo; tan interpretables i tergiversables com dif&iacute;cils de demostrar, posaran el fre de m&agrave; i la marxa enrere abans que sigui massa tard. El poder t&eacute; aquests codis d&rsquo;iteraci&oacute; incontinent, desvergonyida i infinita que persegueixen aturar qualsevol canvi i que amaguen raons i interessos; els que ens coneixeu sabeu que a La Guia som gats vells i els detectem a la primera.Per damunt de &ldquo;les maneres&rdquo; es passa quan interessa passar. Per&ograve; si el destinatari d&rsquo;algunes de les conseq&uuml;&egrave;ncies forma part de l&rsquo;equip que ha d&rsquo;aplicar els canvis proposats, el llit est&agrave; fet abans de comen&ccedil;ar. Si, a m&eacute;s, l&rsquo;inter&egrave;s principal &eacute;s seguir fent malabarismes amb els c&agrave;rrecs i per aconseguir-ho s&rsquo;engega un mini-lobby al mateix ple del consell regulador per tal d&rsquo;acabar amb qualsevol indici de moviment, &eacute;s evident que l&rsquo;immobilisme acabar&agrave; per ser el que m&eacute;s interessi a la DO; i que encara tenen poder (probablement en tot el vi catal&agrave;, no nom&eacute;s a la DO Tarragona) els partidaris de les pol&iacute;tiques de termini immediat que, curiosament, tenen tant a veure amb aquests n&uacute;meros de circ que fan alguns amb els c&agrave;rrecs que acumulen.Aviat sabrem si els macabeus de la DO Tarragona tenen o no m&eacute;s suport des del consell regulador, doncs. Esperem no haver de veure un altre cop aquell disbarat dels &ldquo;rosats amables&rdquo;; tant de bo no, per&ograve; si &eacute;s aix&iacute;, potser tota aquesta fila que s&rsquo;ha fet era nom&eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de p&agrave;rquing, egos i altres petites q&uuml;estions purament personals que ni tan sols faran bona la frase de Tancredi Falconeri a Il Gattopardo, perqu&egrave; finalment no haur&agrave; canviat res perqu&egrave; res no canvi&iuml;. ]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/7998-malabarismes-do-tarragona</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/7998-malabarismes-do-tarragona</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202206/1200_1656573057_MG_8373.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Els nous camins digitals del vell periodisme de vi</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 31 Jan 2023 08:33:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;any passat, per un article al meu web sobre mitjans especialitzats en vins, vaig adonar-me del &quot;boom&quot; dels portals independents d&rsquo;informaci&oacute; de vins amb subscripci&oacute; durant els darrers cinc anys. Vaig recopilar-ne m&eacute;s d&rsquo;una cinquantena (en angl&egrave;s) i vaig descobrir que un grapat s&rsquo;havien creat molt recentment.&Eacute;s obvi que la pand&egrave;mia (ara ja entrant al quart any!) ha accelerat el creixement d&rsquo;aquests portals independents per a subscriptors, per&ograve; la majoria acostumen a donar cobertura m&eacute;s o menys a les mateixes regions vin&iacute;coles (Borgonya, Bordeus, Calif&ograve;rnia i potser Piemont a It&agrave;lia). No &eacute;s f&agrave;cil (ni barat) crear i mantenir una web d&rsquo;aquesta mena, per aix&ograve; &eacute;s comprensible que hi hagi una certa propensitat a jugar sobre segur i a cobrir les regions m&eacute;s populars que poden atraure m&eacute;s subscriptors de pagament.Exemple de Newsletter de viEn paral&middot;lel i com a complement a aquesta abund&agrave;ncia de nous portals de vins tamb&eacute; han aparegut nombroses newsletters (butlletins de not&iacute;cies) i tamb&eacute; podcasts (que serien com programes de r&agrave;dio per internet) tamb&eacute; especialitzats en vi. Tant l&rsquo;un com l&rsquo;altre requereixen menys inversi&oacute; de temps i diners per a engegar-los, i menys feina de manteniment, i per aix&ograve; han sortit com bolets en el m&oacute;n angl&ograve;fon.Durant l&rsquo;inici de la pand&egrave;mia es va fer viral un v&iacute;deo humor&iacute;stic en reacci&oacute; a aquesta profusi&oacute; de podcasts, precisament demanant (suplicant) a la gent que deix&eacute;s de crear-ne. Malgrat aix&ograve;, la vitalitat dels podcasts segueix a l&rsquo;al&ccedil;a tamb&eacute; a Espanya, tot i que personalment no en conec cap en catal&agrave;. En castell&agrave; n&rsquo;hi ha uns quants, per&ograve; com que no s&oacute;c massa d&rsquo;escoltar la r&agrave;dio realment nom&eacute;s n&rsquo;he escoltat un que es diu La Filoxera ja que tamb&eacute; toquen temes socials relacionats amb el vi que em semblen interessants.Per&ograve; com a periodista de mitjans escrits, el fenomen que m&eacute;s m&rsquo;ha interessat d&rsquo;aquests &uacute;ltims dos anys &eacute;s el dels newsletters - sobretot de les newsletters de pagament. Malgrat que crear un blog en plataformes gratu&iuml;tes com Wordpress o Blogspot sempre ha estat f&agrave;cil, i que Mailchimp com a eina d&rsquo;enviament de newsletters va apar&egrave;ixer ja fa 20 anys, realment &eacute;s Substack que ha acaparat la quota de mercat d&rsquo;aquesta nova modalitat de comunicaci&oacute; period&iacute;stica (Mailchimp sembla que &eacute;s m&eacute;s usat per a empreses o per a m&agrave;rqueting digital).A Espanya, malgrat que al principi de la pand&egrave;mia vaig veure alguns intents fallits, actualment nom&eacute;s conec lanewsletter deSergi Cort&eacute;s, molt recomanable per certDegut a les retallades dels mitjans de comunicaci&oacute; tradicionals (segons el New York Times l&rsquo;any 2019 les redaccions dels Estats Units tenien nom&eacute;s la meitat del personal que tenien el 2004), l&rsquo;arribada de la pand&egrave;mia va propiciar que molts periodistes miressin a alternatives digitals com Substack per a crear b&agrave;sicament la seva pr&ograve;pia mini-redacci&oacute; i aix&iacute; subsistir. Aix&iacute; van apar&egrave;ixer infinitat de newsletters tem&agrave;tiques, sobretot de pol&iacute;tica i relacions internacionals, per&ograve; tamb&eacute; sobre cuina o sobre vins, i alguns extremadament populars amb milers de subscriptors de pagament. Per exemple, sobre temes de menjar i sostenibilitat hi ha una periodista d&rsquo;Estats Units per&ograve; resident a Puerto Rico, l&rsquo;Alicia Kennedy, que t&eacute; 25.000 subscriptors dels quals m&eacute;s del 10% s&oacute;n de pagament.Sobre vins no s&eacute; si n&rsquo;hi ha cap que s&rsquo;hi guanyi la vida, per&ograve; n&rsquo;hi ha almenys un parell que han guanyat beques period&iacute;stiques atorgades per la pr&ograve;pia empresa Substack. A Espanya, malgrat que al principi de la pand&egrave;mia vaig veure alguns intents fallits, actualment nom&eacute;s conec la newsletter de Sergi Cort&eacute;s, molt recomanable per cert (tot i que no est&agrave; feta amb Substack sin&oacute; amb una plataforma m&eacute;s nova creada el 2021, Behiiv).Ser&agrave; interessant observar l&rsquo;evoluci&oacute; del panorama dels newsletters de caire period&iacute;stic i de pagament, sobretot al nostre pa&iacute;s on veig que encara no s&rsquo;ha adoptat el model del tot. No &eacute;s gens f&agrave;cil atraure una bona base de seguidors i encara m&eacute;s de subscriptors de pagament, i ho dic per experi&egrave;ncia. Jane Anson, una coneguda periodista de vins anglesa especialitzada en Bordeus em va dir quan va llan&ccedil;ar el seu portal de subscripci&oacute; a finals del 2021: &ldquo;s&rsquo;ha de cuidar cada detall i cada persona, cada subscriptor compta&rdquo;.Seguir&agrave; creixent aquesta tend&egrave;ncia o desapareixer&agrave; de la mateixa manera que van extingir-se els blogs? Recordem que el 2008 la DO Catalunya va crear un concurs de blogs de vins per&ograve; ja fa alguns anys el van reinventar com a concurs de publicacions digitals sobre vi, dividint-lo en diverses categories m&eacute;s enll&agrave; del text (fotos, v&iacute;deos i prescriptors).La &ldquo;padrina&rdquo; del moviment dels vins naturals,Alice Feiring, ja fa 15 anys que mant&eacute; un newsletter de pagament.Crec que &eacute;s possible que els newsletters perdurin i s&rsquo;imposin m&eacute;s que els blogs ja que amb aquests darrers no hi havia un sistema de monetitzaci&oacute; integrat com els sistemes tipus Substack, i per tant es feien &ldquo;per amor a l&rsquo;art&rdquo;. Per&ograve; per m&eacute;s mostres gratu&iuml;tes, invitacions a tastos o &ldquo;press trips&rdquo; que un rebi, tot aix&ograve; no &eacute;s suficient per pagar l&rsquo;hipoteca. Per aix&ograve; haurem de veure com evoluciona aquest nou panorama medi&agrave;tic.En tot cas ja he observat que pel que fa a l&rsquo;anomenat &ldquo;vi natural&rdquo; Substack ha obert un n&iacute;nxol de mercat interessant. Potser perqu&egrave; la &ldquo;padrina&rdquo; del moviment dels vins naturals, Alice Feiring, ja fa 15 anys que mant&eacute; un newsletter de pagament. Pot semblar un segment massa espec&iacute;fic per a guanyar-s&rsquo;hi la vida, per&ograve; el cert &eacute;s que les publicacions tradicionals generalment s&rsquo;han mantingut al marge dels vins naturals i per aix&ograve; aquestes plataformes digitals han abonat el terreny per a l&rsquo;&egrave;xit de els newsletters com a alternativa.&Eacute;s indiscutible que els newsletters i els podcasts s&rsquo;han convertit en els nous blogs, degut a la seva facilitat d&rsquo;&uacute;s i les gaireb&eacute; inexistents barreres t&egrave;cniques que fa que qualsevol pugui ser redactor o locutor del seu propi mitj&agrave;. Aquesta manca de barreres en certa manera fa que siguin m&eacute;s accessibles i democr&agrave;tics, per&ograve; tamb&eacute; pot generar abandonaments r&agrave;pids i falta de const&agrave;ncia.Al final, estic conven&ccedil;ut que aquells que tinguin bones idees, una veu personal i el desig d&rsquo;explicar les hist&ograve;ries necess&agrave;ries, &eacute;s a dir, els que utilitzin aquests nous camins dels Substacks o podcasts per arribar al vell dest&iacute; del bon periodisme, acabaran triomfant.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/7979-els-nous-camins-digitals-vell-periodisme-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/7979-els-nous-camins-digitals-vell-periodisme-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202301/1200_1675151708151261325_3662584727129653_5541620038995232760_n.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Alternatives al Dry January o Gener Sec</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 07 Jan 2023 11:15:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Fa m&eacute;s o menys una d&egrave;cada que es va popularitzar la idea de fer &quot;Dry January&quot; o &quot;Gener Sec&quot; a Gran Bretanya, i posteriorment als Estats Units i altres pa&iuml;sos, incloent-hi fins i tot Fran&ccedil;a m&eacute;s recentment.Per la gent dels pa&iuml;sos mediterranis el concepte pot semblar conf&uacute;s a causa de les sequeres cada vegada m&eacute;s llargues i constants. Fa mesos que no plou, per tant, el gener sempre &eacute;s sec... En realitat, per&ograve;, no es tracta d&#39;un fenomen atmosf&egrave;ric sobrevingut pel canvi clim&agrave;tic, sin&oacute; d&#39;un prop&ograve;sit de no beure alcohol durant el primer mes de l&#39;any despr&eacute;s del que per la majoria de gent &eacute;s un &quot;Wet December&quot; o un desembre molt, molt moll.Sopars de Nadal de feina, festes amb amics o amigues, revetlles de Cap d&#39;Any, dinars de Nadal, Sant Esteve (Boxing Day pels brit&agrave;nics) i Reis, sobreexposici&oacute; als cunyadismes i opinions de merda en general t&iacute;piques d&#39;aquestes dates, i en general uns dies curts i foscos (almenys m&eacute;s al nord de la conca mediterr&agrave;nia i previ a les anomalies t&egrave;rmiques causades pel canvi clim&agrave;tic)... En general tot plegat aboca a la gent de les latituds n&ograve;rdiques cap a la beguda, i en abund&agrave;ncia.Aix&iacute;, i segurament degut a la influ&egrave;ncia cristiana que exigeix purgar els pecats, va apar&egrave;ixer la idea d&#39;abstenir-se de beure alcohol durant tot el mes de gener per a compensar els excessos del mes de desembre. Alguns ho presenten com una reavaluaci&oacute; dels seus h&agrave;bits per tal d&#39;assolir una relaci&oacute; m&eacute;s sana amb l&#39;alcohol (un objectiu admirable), mentre que d&#39;altres ho viuen com una cura de desintoxicaci&oacute; necess&agrave;ria.Aix&ograve; no obstant, els professionals de la salut adverteixen que malgrat que abstenir-se de l&#39;alcohol durant una temporada &eacute;s positiu no podem esperar-ne un impacte substantiu o de llarga durada a la nostra salut. &Eacute;s a dir, cal ser conscients que agafar un mes de vacances de l&#39;alcohol no vol dir que a partir de l&#39;u de febrer podem tornar a beure a doll com si res.Que no se&#39;m malinterpreti, ja que no estic argumentant ni en contra de la desintoxicaci&oacute; deguda als excessos ni de tenir una relaci&oacute; m&eacute;s sana amb l&#39;alcohol. Si la idea d&#39;un gener sec us atrau, llavors endavant - us felicitar&eacute;.Per la meva banda, i a causa de la meva feina en el m&oacute;n del vi en la que estic constantment envoltat de tastos i ampolles obertes, fa alguns anys que em vaig autoimposar aquestes dues normes: mentre el sol no es pongui, no bec res. No beure durant el dia significa que les hores disponibles per beure queden molt redu&iuml;des i, per tant, es limiten les destrosses de manera autom&agrave;tica. A m&eacute;s, t&eacute; l&#39;avantatge extra que durant l&#39;hivern un pot comen&ccedil;ar m&eacute;s aviat, ja que els dies s&#39;escurcen i d&#39;entrada s&oacute;n m&eacute;s depriments.La segona norma &eacute;s simplement beure menys durant tot l&#39;any en lloc d&#39;autoflagel&middot;lar-me amb un mes sencer sense alcohol, per&ograve; beure millor. Aquesta &eacute;s una norma que sovint he vist altres periodistes de vi de Gran Bretanya mencionar, ja que all&agrave; la mitjana de despesa en una ampolla de vi &eacute;s de &pound;6,50, i aix&ograve; tenint en compte que &pound;2 s&oacute;n d&#39;impostos directes.En realitat no s&oacute;n normes dif&iacute;cils de posar a la pr&agrave;ctica, sobretot si ens aturem a pensar en els marges estret&iacute;ssims dels vins m&eacute;s econ&ograve;mics del mercat, les condicions amb les quals s&#39;han produit i en com puja la qualitat de seguida que ens gastem tan sols un euro m&eacute;s per ampolla. Si penseu en el pressupost mensual que us gasteu en vi i altres begudes alcoh&ograve;liques, simplement redu&iuml;u en una tercera part la quantitat de begudes mantenint la mateixa xifra de despesa. Immediatament, us adonareu del salt qualitatiu que tindr&agrave; lloc a la vostra copa. Molts elaboradors de vi que conec us ho agrairan, ja que normalment els seus vins de gamma baixa s&oacute;n els que els distribu&iuml;dors i exportadors m&eacute;s els demanen i amb els quals gaireb&eacute; no tenen marge ni guanyen gaireb&eacute; res, mentre que depenen de les seves gammes mitjanes i altres que a m&eacute;s &eacute;s on posen m&eacute;s atenci&oacute; i cura.Per totes aquestes raons personalment mai he adoptat el Dry January. No nom&eacute;s em costa renunciar del tot a quelcom tan plaent i interessant per mi com el vi, sin&oacute; que trobo que els problemes i maldecaps que s&#39;arrosseguen a finals d&#39;any segueixen ben presents al gener, un mes que sempre se m&#39;ha fet feixuc. I per si aix&ograve; no fos suficient, el meu aniversari &eacute;s al mig del mes i ni de broma vull trobar-me encarant un any m&eacute;s al damunt sense el plaer d&#39;una copa de bon vi acompanyant-me en el cam&iacute; cada cop m&eacute;s proper cap al clot.Per&ograve; com a concessi&oacute; cap als proponents del Dry January he trobat una alternativa per mi molt millor: el Dry July o Juliol Sec.El juliol &eacute;s un mes de vacances i esbarjo i tamb&eacute; el mes amb els dies m&eacute;s llargs de l&#39;any, dies assolellats que ens criden a fer esport, estar a l&#39;aire lliure, anar a la platja o d&#39;excursi&oacute;, fer caminades o viure aventures lluny de casa. No &eacute;s un mes per estar assegut al sof&agrave; de casa fent durar una bona ampolla de vi durant les llargues hores lentes del vespre. A m&eacute;s, fa calor i el cos ens demana granissats i begudes refrescants, no necess&agrave;riament vins o alcohol. Personalment, &eacute;s un mes on la calor i la suor em deixen atu&iuml;t, amb poc marge de maniobra per gaudir de gaires coses. Ja ho diuen que al juliol, ni dona ni caragol. I jo dic, ni vi tampoc.Decidir fer un Dry January, un Dry July o moderar el consum d&#39;alcohol durant tot l&#39;any bevent menys i millor al capdavall s&oacute;n decisions molt personals. Per&ograve; si sentiu la necessitat de fer-ho, realment crec que el juliol &eacute;s una millor opci&oacute; pels pa&iuml;sos mediterranis. I el Gener Sec que se&#39;l quedin els anglesos.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/7943--alternatives-al-dry-january-gener-sec</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/7943--alternatives-al-dry-january-gener-sec</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202301/1200_1673086934drinks-7055770_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Molins de vent folrats amb vidre, visitables i amb restaurants temàtics</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>Josep Maria Albet</dc:creator>
     <pubDate>Sun, 13 Feb 2022 11:59:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[L&#39;article publicat a cupatges titulat &quot;Les dues Catalunyes del vent&quot;, m&#39;ha fet reflexionar i he volgut aportar algun comentari m&eacute;s perqu&egrave; crec que no valora alguns factors de la forma correcta, fet molt habitual amb tot el que envolta l&#39;implantaci&oacute; de les energies e&ograve;liques i fotovoltaiques.La frase m&eacute;s recurrent i esmentada per tots &eacute;s &quot;fotovoltaica i e&ograve;lica, s&iacute;, per&ograve; aix&iacute; no&quot; per&ograve; no es fa propostes per dir com, on i quan. Sempre &eacute;s &quot;s&iacute;, per&ograve; al costat de casa no&quot;. Personalment i de fa molts anys, sempre he valorat sobretot les instal&middot;lacions e&ograve;liques com un senyal de civilitzaci&oacute; i all&agrave; on he trobat molins, sigui en parcs e&ograve;lics o a&iuml;llats, m&#39;he sentit agra&iuml;t, confortat im&eacute;s en pau amb mi mateix i amb el que en diem &quot;civilitzaci&oacute;&quot;.A part de la pau que em transmet un mol&iacute; de vent quan volta, em venen al pensament que les alternatives a generar l&#39;electricitat amb molins o altres energies &quot;netes&quot;, &eacute;s seguir-la generant amb gas, urani i petroli, &eacute;s continuar generant guerres als pa&iuml;sos que en tenen al seu subsol i &eacute;s continuar malmetent i contaminant la terra. Tamb&eacute; on es processen, per on passen i s&#39;emmagatzemen, on es reciclen i on es guarden els residus generats. L&#39;alternativa a les energies &quot;netes&quot; es continuar emetent CO₂ i molts altres contaminants que poden portar-nos a poder viure en molt pocs llocs i molt lluny d&#39;on estem vivint ara mateix un 70% dels habitants del planeta. Foto: EolicatEl molins de vent s&#39;han de posar on fa vent. A l&#39;Empord&agrave; en fa, i molt, per&ograve; &eacute;s un vent que no &eacute;s ni de bon tros tan utilitzable com el que fa a la vall de l&#39;Ebre. &Eacute;s molt m&eacute;s fort, m&eacute;s irregular i amb r&agrave;fegues, el que ha fet que no s&#39;hagin desenvolupat aerogeneradors per aquest tipus de vents, ja que t&egrave;cnicament &eacute;s molt dif&iacute;cil i molt poc rendible. Tampoc &eacute;s viable posar aerogeneradors en zones com el Pened&egrave;s on no hi fa suficient vent per poder-los amortitzar.Pel convenciment que aquestes energies s&oacute;n la millor opci&oacute; i per aquesta pau que em transmet el fet de veure com es generen, vaig encarregar a un estudi micro-climatol&ograve;gic de 4 possibles empla&ccedil;aments entre 200 i 400 metres de casa meva a una empresa especialitzada per instal&middot;lar un aerogenerador col&middot;lectiu (projecte tipus &quot;Viure de l&#39;aire&quot;). D&#39;aquesta manera podria subministrar energia a casa i al nostre celler i als pobles ve&iuml;ns del municipi de Subirats. L&#39;estudi es pot resumir en qu&egrave; cap dels 4 empla&ccedil;aments &eacute;s viable per a instal&middot;lar-hi aerogeneradors perqu&egrave; no hi fa prou vent &uacute;til i les hores de funcionament farien impossible amortitzar l&#39;aparell. Davant aquesta impossibilitat, v&agrave;rem optar per adherir-nos al projecte esmentat de &quot;Viure de l&#39;aire&quot;, el projecte d&#39;un aerogenerador col&middot;lectiu amb m&eacute;s de 600 participants, amb un car&agrave;cter clarament social, autogestionat, alternatiu, ecologista i tamb&eacute; rendible, que &eacute;s un dels darrers molins a la part nord-oest del parc e&ograve;lic del municipi de Pujalt (a la dreta de la Panadella).No conec cap lloc on s&#39;hagi fet un centre d&#39;interpretaci&oacute; de les energies renovables. Nicap lloc on s&#39;hagi fetun mol&iacute; folrat amb vidre, visitable.Associar la visi&oacute; dels aerogeneradors amb una destrucci&oacute; del paisatge i de les activitats que s&#39;hi desenvolupen al seu entorn, ho trobo molt equivocat. Crec que no s&#39;est&agrave; sabent donar &quot;la volta a la truita&quot; i veure tot lo positiu d&#39;aquestes instal&middot;lacions. No conec encara cap lloc on s&#39;hagi fet un mol&iacute; folrat amb vidre, visitable, amb un ascensor pels visitants a una certa al&ccedil;ada per tal de fer-ho entenedor. No conec cap lloc on s&#39;hagi fet un centre d&#39;interpretaci&oacute; de les energies renovableson es poguessin explicar els avantatges i virtuts de l&#39;e&ograve;lica, amb un restaurant tem&agrave;tic.I no conec cap lloc millor on fer tot aix&ograve; que la Terra Alta. Foto: PexelsEstic segur a m&eacute;s, que tant els governs com les grans empreses promotores d&#39;aquestes energies s&#39;avindrien a fer aquestes inversions al territori amb instal&middot;lacions d&#39;aquestes energies de forma pr&agrave;cticament gratu&iuml;ta. Aix&ograve; generaria a les zones en q&uuml;esti&oacute; un flux de visitants que complementaria a la perfecci&oacute; l&#39;enoturisme que es vol desenvolupar. La contribuci&oacute; a reduir el canvi clim&agrave;tic i la depend&egrave;ncia energ&egrave;tica d&#39;altres pa&iuml;sos i territoris &eacute;s obligat&ograve;ria per tothom, a tot arreu i a tots nivells, i implica implantar la generaci&oacute; d&#39;aquestes energies netes a una quantitat de llocs que se&#39;ns fa dif&iacute;cil d&#39;imaginar per la magnitud d&#39;espai necess&agrave;ria i pel canvi visual que representar&agrave;.Haurem de generar energia per vendre a les grans &agrave;rees metropolitanes que no poden produir ni prou menjar ni prou energia per poder-hi viure. Potser cal repensar la vida a les grans urbs, per aquesta demanda d&#39;energia el&egrave;ctrica que tenen i tindran encara m&eacute;s, com per tantes altres coses. En tot cas, avui d&#39;elles en surten grans centres hospitalaris on ens atenen quan ens calen operacions quir&uacute;rgiques i tractaments m&egrave;dics complicats, universitats on es nodreixen les futures generacions, construccions arquitect&ograve;niques meravelloses i admirades per molta gent i grans restaurants on gaudir de tend&egrave;ncies molt diverses. Restaurants on consumir els millors vins del m&oacute;n, i no ho oblidem pas, els que produ&iuml;m a tot el territori. Tamb&eacute; els de la Terra Alta.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/7361-molins-vent-folrats-amb-vidre-visitables-amb-restaurants-tematics</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/7361-molins-vent-folrats-amb-vidre-visitables-amb-restaurants-tematics</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202009/1200_1599025204varietatsresistents.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La burgesia i el vi</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 30 Nov 2021 13:42:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Des del primer text de la hist&ograve;ria dedicat al vi, des del primer poema laudatori, hi ha una acceptaci&oacute; del resultat que ha fet escola a tot arreu quan es parla de vi. Abans de la irrupci&oacute; de les empreses es podia, m&eacute;s o menys, donar per ent&egrave;s que aquest to era la conseq&uuml;&egrave;ncia d&rsquo;un proc&eacute;s de producci&oacute; indubtablement genu&iacute; i artesanal o, si m&eacute;s no, coherent amb el territori i la hist&ograve;ria que el generava. Potser, tamb&eacute;, els consumidors no havien perdut tant la connexi&oacute; amb els seus or&iacute;gens i eren capa&ccedil;os d&rsquo;identificar-ne el resultat; i de pas, esperaven un producte estable i constant i no una constant sorpresa que els port&eacute;s a mons remots i ex&ograve;tics, per&ograve; que fos barateta i que, per tal que ho fos sempre, proced&iacute;s de ben a prop.El fet &eacute;s que fa poc m&eacute;s d&rsquo;un segle que les empreses modernes del vi tenen capacitat real d&rsquo;influir en el territori. O potser voluntat o necessitat de fer-ho. Abans d&rsquo;aquest nou fenomen, el rabasser decidia qu&egrave; es plantava a una vinya, i la formaci&oacute; de la vinya catalana des de finals del segle XV fins a finals del XIX &eacute;s el resultat de milions de decisions preses per criteris de rendibilitat o productivitat, d&rsquo;adaptaci&oacute; i de resist&egrave;ncia de cada varietat que queia a les mans d&rsquo;un rabasser. Per tant, &eacute;s un resultat tan democr&agrave;tic i popular com irrepetible, i t&eacute; al darrere el valor incalculable de l&rsquo;experi&egrave;ncia.En aquest darrer segle s&rsquo;ha imposat l&rsquo;hedonisme com a concepte vital, relacionat clarament amb una idea totalment burgesa de la vida urbanita. L&rsquo;empresari catal&agrave; del vi ha interpretat for&ccedil;a b&eacute; aquesta desconnexi&oacute; i ha dedu&iuml;t que el nou consumidor burg&eacute;s-urb&agrave; esperava sorpreses; nous sabors, noves varietats, nous horitzons que coneixia perqu&egrave; viatjava m&eacute;s. L&rsquo;ocasi&oacute; per vendre-li c&ograve;pies era molt clara, i es donaven dos factors clau; aquest coneixement que generava la inquietud en el consumidor (encara que ell mateix no ho sab&eacute;s) i l&rsquo;oblit dels seus or&iacute;gens que patia cada dia una mica m&eacute;s. La ignor&agrave;ncia dels consumidors actuals pel que fa a varietats &eacute;s immensa fins i tot a les grans zones vin&iacute;coles del m&oacute;n, i d&rsquo;aix&ograve; el m&oacute;n del vi tamb&eacute; t&eacute; una part de culpa per haver volgut comunicar sempre amb una elit que el feia servir massa sovint nom&eacute;s per tancar negocis, per vantar-se, o per tot alhora.Els consumidors d&rsquo;avui som els hereus mig cecs i mig sords dels nostres rebesavis. Pel cam&iacute;, el paper de l&rsquo;empresari ha estat adaptar-se al que el capitalisme manava, oferint com a novetats de v&agrave;lua t&egrave;cnica incalculable vins de varietats in&egrave;dites al territori catal&agrave;; i generant aquesta demanda ex&ograve;tica entre un p&uacute;blic &agrave;vid d&rsquo;una &ldquo;cultura del vi&rdquo; que en cap cas fos la m&eacute;s propera, que el seu confortable entorn burg&eacute;s havia d&rsquo;ignorar per ser de poble. Per sort, els temps canvien i ara sembla que, davant la impossibilitat de fer cada any m&eacute;s ampolles-c&ograve;pia per rescabalar-se de la p&egrave;rdua progressiva de valor de les ampolles de vi catal&agrave;, s&rsquo;imposa la via de la valoritzaci&oacute; per mitj&agrave; d&rsquo;afegir-ne els arguments de la tipicitat i de la correspond&egrave;ncia amb el territori. Tard &eacute;s millor que mai.Inconscients de tot aix&ograve;, encara hi ha qui valora nom&eacute;s el resultat. Tanmateix, despr&eacute;s de la primera edici&oacute;, nosaltres vam veure molt clar que no era gens &uacute;til aquesta &ograve;ptica. Vam copsar que seria tan f&agrave;cil com pretensi&oacute;s fer una guia personalista que no tingu&eacute;s en compte l&rsquo;origen del producte; que no valor&eacute;s la correspond&egrave;ncia del vi amb el territori; que no vei&eacute;s en una mescla exagerada de varietats un artifici per aconseguir la recepta perfecta per facturar; o que no penalitz&eacute;s el fet de corregir al celler o a la bota les errades en la gesti&oacute; de la vinya, per agradable que fos el vi tastat... En resum, fer una guia del que ens agrada i del que no ens agrada, sense esperit cr&iacute;tic i sense an&agrave;lisi, i per tant sense cap aportaci&oacute; m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;estrictament comercial. Paradoxalment la nostra tria -&eacute;s a dir el plantejament diametralment oposat - ha estat &uacute;nica entre les publicacions existents, i La Guia ha esdevingut m&eacute;s personal, potser, que si hagu&eacute;s estat el que s&rsquo;esperava d&rsquo;ella.No es tracta nom&eacute;s de gaudir: es tracta de exigir alhora que les empreses no distorsionin el vi que els pertoca fer amb l&rsquo;excusa que &ldquo;&eacute;s el que agrada a la gent&rdquo;; i de recordar constantment als empresaris la responsabilitat que cont&eacute; el fet de treballar amb material sensible, de poder influir directament sobre la identitat, la tipicitat i la hist&ograve;ria d&rsquo;un territori. Dedu&iuml;m que l&rsquo;actual premsa del vi, hereva entusiasta d&rsquo;aquell primer text o poema laudatori, no pot romandre al marge d&rsquo;aquesta tasca com si en el darrer segle no hagu&eacute;s canviat res, tot i que ara per ara no sembla que l&rsquo;emissi&oacute; d&rsquo;opini&oacute; sigui el leit motiv dels seus integrants.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/7220-la-burgesia-vi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/7220-la-burgesia-vi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202109/1200_1631868440vinya_masclarella.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Les terciàries</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 24 Sep 2021 10:27:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Tot i que sovint costa molt, tot el que s&rsquo;ensenya s&rsquo;ha d&rsquo;actualitzar m&eacute;s tard o m&eacute;s aviat. Totes les mat&egrave;ries tenen mecanismes per fer-ho, m&eacute;s o menys traum&agrave;tics en funci&oacute; del tarann&agrave; dels que les imparteixen; per&ograve; la hist&ograve;ria ens il&middot;lustra al voltant dels canvis que han for&ccedil;at versions alternatives de la realitat que finalment han arribat a les escoles, malgrat l&rsquo;immobilisme del pacte esgl&eacute;sia-poder tan est&egrave;s per tot Europa des de fa un mil&middot;lenni i mig.A les escoles de sumilleria s&rsquo;ensenya que la crian&ccedil;a &eacute;s tot all&ograve; que passa despr&eacute;s de la fermentaci&oacute;. A la crian&ccedil;a, en catal&agrave; correcte, se li ha de dir envelliment, per&ograve; no sabem com encaixar aquest terme en l&rsquo;esperit de la terminologia del vi. Crianza, &eacute;l&egrave;vage, s&oacute;n termes sempre positius, en la l&iacute;nia del que demanava a crits aquell entrenador del Bar&ccedil;a; per&ograve; no tot ni tothom envelleix b&eacute;. En la l&iacute;nia m&eacute;s neutra i freda dels anglesos (aging), el termcat tria la idea que, com tot, el vi envelleix, amb la possibilitat impl&iacute;cita que durant aquest proc&eacute;s tamb&eacute; es pot patir. Potser ni tan sols ho han pensat, per&ograve; podria ser una clicada d&rsquo;ulls del Termcat per si de cas se n&rsquo;adona alg&uacute; de l&rsquo;actitud fals&agrave;ria que el llenguatge del vi promociona amb tant d&rsquo;&egrave;xit entre els &ldquo;professionals&rdquo;; un recordatori que la realitat, malgrat les seves cab&ograve;ries, segueix all&agrave; tossuda fent-los passar davant del p&uacute;blic per hedonistes pedants, infantils i capriciosos.L&rsquo;efecte mateix del temps d&rsquo;envelliment pertany al grup de les aromes terci&agrave;ries. Per&ograve; totes les disciplines tenen les seves arbitrarietats; per posar un exemple que tots coneixem, uns diuen que l&rsquo;edat moderna comen&ccedil;a amb la caiguda de Constantinopla i d&rsquo;altres amb el descobriment d&rsquo;Am&egrave;rica, per&ograve; de fet havia comen&ccedil;at molt abans a It&agrave;lia i a mitja Europa amb els s&iacute;mptomes de fatiga del model econ&ograve;mic feudal. I la teoria que la Revoluci&oacute; Francesa va ser finalment una revoluci&oacute; la desmenteix el fet que Napole&oacute; va significar el retorn a un statu quo molt semblant a l&rsquo;anterior dins de Fran&ccedil;a, amb el seu Codi Civil que entronitza l&rsquo;autoritat de l&rsquo;home, menysprea i sotmet la dona, idolatra la propietat i ignora les agrupacions de treballadors. A It&agrave;lia, a Espanya o al grup de pa&iuml;sos germ&agrave;nics que hi havia llavors, per&ograve;, la invasi&oacute; va fer que els petits burgesos i els grups de treballadors unissin esfor&ccedil;os per despr&eacute;s passar comptes i exigir reformes als nous estats alliberats principalment per la seva contribuci&oacute;; reformes tan minses que van fer seu immediatament aquest codi civil, per cert. L&rsquo;inici de l&rsquo;edat contempor&agrave;nia no t&eacute;, doncs, res a veure amb la voluntat de Napole&oacute;, ni amb la Revoluci&oacute; Francesa mateixa, sin&oacute; amb efectes no desitjats pels governants que, sortosament, fan la seva via pel seu compte.No tots els dogmes de qualsevol disciplina s&oacute;n immutables, doncs. Com que en aix&ograve; l&rsquo;experi&egrave;ncia diu que ni la ci&egrave;ncia m&eacute;s cient&iacute;fica escapa a la norma, hem de dir que al llarg de 14 anys nosaltres no apliquem amb aquesta lleugeresa la teoria de les aromes terci&agrave;ries. El temps &eacute;s un factor inevitable, per&ograve; en funci&oacute; d&rsquo;on estigui el vi durant aquest temps l&rsquo;efecte no &eacute;s en absolut comparable. La intenci&oacute; de l&rsquo;elaborador en triar un recipient o un altre, tampoc. I per tant, el resultat final no pot ser classificat en grups tan grans i heterogenis, perqu&egrave; el concepte que el vi traspua pot ser fins i tot oposat si el recipient &eacute;s una b&oacute;ta nova de roure americ&agrave; de 225 litres o una damajoana, per anar directament als dos extrems.Es podria quantificar aquest efecte sense simplificar-ho, perqu&egrave; fer-ho &eacute;s deixar de banda un concepte que t&eacute; molta relaci&oacute; amb aquesta constant politesse - per ser suau, la paraula exacta &eacute;s m&eacute;s grossa - dels professionals del vi amb qualsevol producte. Si un es troba un Priorat fet amb cinc varietats i 24 mesos de b&oacute;ta nova i petita, pot fer tres coses; la primera, dir-li a l&rsquo;elaborador que segurament el fa perqu&egrave; t&eacute; clients que el compren, per&ograve; que cal que vagi actualitzant el producte perqu&egrave; aviat el metge els prohibir&agrave; beure vi. La segona, parlar nom&eacute;s de xocolates, cacaus, vainilles, caf&egrave;s, toffees i torrats com si fos un prodigi de l&rsquo;enologia. I la tercera, parlar-li de la indefinici&oacute; total del producte, de la seva manca total d&rsquo;identitat, de l&rsquo;exc&eacute;s de concentraci&oacute;, del disbarat varietal, de l&rsquo;exc&eacute;s de b&oacute;ta i de la dist&agrave;ncia abismal que hi ha entre el producte i el territori, totalment al marge de l&rsquo;hedonisme i del gaudi gaireb&eacute; extasiat sempre presents en la segona possibilitat. La gran majoria dels professionals triar&agrave; aquesta segona opci&oacute;; per&ograve; molts en&ograve;legs que ens coneixen saben que la nostra ser&agrave; sempre la tercera.La classificaci&oacute; de les terci&agrave;ries, doncs, tendeix a equiparar qualsevol mena de resultat sense cap plantejament previ. Ens vol fer creure, encara, que el vi no ha de ser for&ccedil;osament producte del ra&iuml;m, perqu&egrave; &eacute;s tant possible com desitjable que l&rsquo;elaborador l&rsquo;anorre&iuml; al celler fent el que abans s&rsquo;anomenava un vi d&rsquo;autor; el que en castell&agrave; es definiria com un &ldquo;mejunje&rdquo;, un c&ograve;ctel de varietats i b&oacute;tes tot cercant la pedra filosofal del vi, l&rsquo;orgasme sensitiu del consumidor. Nosaltres separem aquestes produccions mitjan&ccedil;ant la puntuaci&oacute; del &ldquo;concepte&rdquo; que ha parit aquell vi. I les terci&agrave;ries derivades d&rsquo;un exc&eacute;s de b&oacute;ta influeixen molt&iacute;ssim en aquest concepte. Fem una guia de vins, no de b&oacute;tes.Per quan una proposta per fer, almenys, una gradaci&oacute; de les aromes terci&agrave;ries? Ni que sigui per ajustar la teoria en l&rsquo;actualitat del producte, si m&eacute;s no. O per no tenir tot un corpus te&ograve;ric i de formaci&oacute; al servei de la d&egrave;ria dels professionals, cap altra que anar fent la pilota als elaboradors tant com calgui amb el suport d&rsquo;una norma ecl&egrave;ctica i amorfa que sempre els ajudi. &Eacute;s per aix&ograve; que una m&eacute;s de les coses que necessita actualitzar-se &eacute;s l&rsquo;entrellat d&rsquo;escoles que formen els seus alumnes sense ni tan sols esperonar el sentit cr&iacute;tic. &Eacute;s urgent, perqu&egrave; les millores no nom&eacute;s v&eacute;nen del coneixement, sin&oacute; tamb&eacute; de la reflexi&oacute; al voltant d&rsquo;un producte; i amb seguidisme no hi ha millora.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/7063-les-terciaries</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/7063-les-terciaries</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202109/1200_1632472966wine-2547890_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Enllaçant saviesa i elegància</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 12 May 2021 06:43:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[&ldquo;El vi simbolitza la nostra cultura i la civilitzaci&oacute; com a pocs aliments m&eacute;s, llevat del pa i l&rsquo;oli. T&eacute; un origen remot, antiqu&iacute;ssim, del qual ens arriben not&iacute;cies per Her&ograve;dot, Hes&iacute;ode i el ge&ograve;graf Estrab&oacute;. Aquests escriptors localitzen les primeres vinyes a Babil&ograve;nia, a la mar C&agrave;spia, a S&iacute;ria, a Israel i a Egipte, on nom&eacute;s els esclaus bevien cervesa. Per&ograve; on la vinya s&rsquo;implanta amb for&ccedil;a &eacute;s a la vora d&rsquo;aquesta mar petita i casolana que &eacute;s la Mediterr&agrave;nia, focus des d&rsquo;on es reparteix per tot el m&oacute;n juntament amb la cultura, l&rsquo;art i el pensament, que tamb&eacute; han tingut l&rsquo;origen a la riba de la nostra mar.&rdquo;&ldquo;Aquesta plaquette ha estat tot un any sepultada per la pand&egrave;mia&rdquo;. La periodista i editora de Vibop Edicions, Montse Serra, es refereix a &ldquo;Bodegons amb ampolla de vi&rdquo;, el nov&egrave; t&iacute;tol de la col&middot;lecci&oacute; Envinats, un volum que cont&eacute; tres confer&egrave;ncies impartides per l&rsquo;en&ograve;leg Eduard Puig i Vayreda a la d&egrave;cada dels 80. &ldquo;El 13 de mar&ccedil; de 2020 la recollia de la impremta i l&rsquo;endem&agrave; ens confinaven&rdquo;, afegeix. M&eacute;s de 12 mesos de batec t&iacute;mid entre mans lectores per la impossibilitat de presentar-la en societat. Despr&eacute;s de tres intents, entre restriccions i limitacions per la pand&egrave;mia, tornen els dies harm&ograve;nics i inspiradors on s&rsquo;estrenyen els vincles entre la literatura i el vi. Enmig d&rsquo;un mar verd de vinyes que es fon amb el blau Mediterrani, el celler Alta Alella acull la presentaci&oacute; d&rsquo;aquest volum, un diumenge de cel inestable. El pols, per&ograve;, l&rsquo;acabar&agrave; guanyant el sol. I esdevindr&agrave; met&agrave;fora, perqu&egrave; hi ha el convenciment compartit que els temps m&eacute;s anodins ja els hem deixat enrere. Foto: Ruth TroyanoAmb el so de fons de puputs, tallarols i merles, Montse Serra explica que la col&middot;lecci&oacute; Envinats de Vibop Edicions vincula el vi amb les arts i la creaci&oacute;. &ldquo;El vi hi apareix de forma sorprenent per&ograve; mai embafadora. Des de la perspectiva hist&ograve;rica, creativa, filos&ograve;fica&hellip; Ens volem vincular amb el m&oacute;n del vi hist&ograve;ricament per&ograve; des de la contemporane&iuml;tat&rdquo;, comenta. Les tres confer&egrave;ncies de Puig i Vayreda (Figueres, 1942-2018) que omplen aquest nov&egrave; volum, el defineixen molt b&eacute;. Com a en&ograve;leg erudit que va ser, referent i amant de diferents disciplines art&iacute;stiques. I des de la dimensi&oacute; m&eacute;s personal i humana el retrataran el seu fill Oriol Puig Bordas i els en&ograve;legs i amics Jordi Pujolr&agrave;s i Josep Maria Pujol-Busquets, que acompanyen Montse Serra a l&rsquo;acte de presentaci&oacute;.&ldquo;La nostra era una amistat at&iacute;pica&rdquo;, diu Pujolr&agrave;s. &ldquo;Perqu&egrave; nom&eacute;s coincid&iacute;em en tres coses: en la cultura, en el bon vi i en el bon menjar. I amb aix&ograve; ja tir&agrave;vem&rdquo;, afegir&agrave;. La seva relaci&oacute; neix precisament a Alella, quan Pujolr&agrave;s substituir&agrave; d&rsquo;en&ograve;leg a Puig i Vayreda quan se&rsquo;n va a fer el servei militar a la marina. &ldquo;A ell li agradava la l&iacute;rica, a mi el jazz. Per&ograve; aquest tema tamb&eacute; el deix&agrave;vem sempre de banda&rdquo;, comenta. &ldquo;Era un home m&eacute;s de lletres que de ci&egrave;ncia tot i que va estudiar enologia. Era un home de lit&uacute;rgia, de coneixement hist&ograve;ric i molt profund, que va viure en un espai i en un temps equivocats. Perqu&egrave; ni el pa&iacute;s ni el moment estaven preparats per entendre&rsquo;l&rdquo;, explicar&agrave; l&rsquo;altre gran amic, Josep Maria Pujol-Busquets, propietari d&rsquo;Alta Alella. &ldquo;Va apostar pel m&oacute;n del vi anglosax&oacute;, quan ell representava les arrels, la tradici&oacute; i tot el que el vi t&eacute; de civilitzaci&oacute;. Era un personatge important, amb un &uacute;nic defecte -que tots en tenim molts de defectes, eh-, el seu era vendre el producte. Per&ograve; el m&eacute;s important &eacute;s que gaudia del vi en profunditat perqu&egrave; ho coneixia tot&rdquo;.El perfil human&iacute;stic de Puig i Vayreda es fa lloc a la conversa. Oriol Puig ho contextualitza: &ldquo;La inquietud per les lletres hi va ser sempre i era heretada del seu pare que era oculista a Figueres per&ograve; tamb&eacute; cr&iacute;tic d&rsquo;art. L&rsquo;Eduard va cr&eacute;ixer en aquest context d&rsquo;efervesc&egrave;ncia cultural, per&ograve; acad&egrave;micament es va formar en un altre &agrave;mbit. I no va deixar mai aquestes dues vessants&rdquo;. &ldquo;El jard&iacute; de Dion&iacute;s &eacute;s el millor llibre que he llegit mai. Relata i relaciona el m&oacute;n del vi amb un punt de rauxa i d&rsquo;ironia que has de llegir sempre entre l&iacute;nies&rdquo;, dir&agrave; Pujol-Busquets.La presentaci&oacute; de la plaquette transcorre entre an&egrave;cdotes i viv&egrave;ncies compartides. Se cita a Josep Pla en diferents ocasions per&ograve; el fill aclarir&agrave; que &ldquo;no eren amics, nom&eacute;s s&rsquo;havien conegut&rdquo;. &ldquo;El meu pare era mel&ograve;man, culte i es coneixia la terra poble a poble, resseguint les vinyes... Les caminava totes... Era una persona cultivada per&ograve; tamb&eacute; en la seva feina d&rsquo;en&ograve;leg tenia una relaci&oacute; molt estreta amb els pagesos i els paisatges&rdquo;. L&rsquo;Empord&agrave; era el seu univers i se sentia empordan&egrave;s per sobre de tot. Un altre dels seus grans plaers era la gastronomia. &ldquo;Recomano que llegiu Els platillos de l&rsquo;Empord&agrave;...&rdquo;, puntualitza Pujolr&agrave;s. &ldquo;Gaudia de la conversa i de l&rsquo;amistat, tant com de la cuina. Pod&iacute;em fer sobretaules de moltes hores. Era arrauxat i perfeccionista&rdquo;, afegir&agrave; Pujol-Busquets. &ldquo;Era un gran treballador, auto-exigent i les confer&egrave;ncies les preparava amb metodologia i estudi. Hi havia un treball espec&iacute;fic per a cadascuna d&rsquo;elles&rdquo;, recorda Oriol Puig. Montse Serra matisa: &ldquo;Quan preparava la presentaci&oacute; d&rsquo;El jard&iacute; de Dion&iacute;s a Alella que finalment no vam poder fer per la seva mort sobtada, em va trucar fins a tres vegades per lligar tots els detalls&rdquo;.Era un erudit que gaudia dels petits grans plaers. I llaminer. El fill recorda com li agradaven les flaones de l&rsquo;ara pastisseria F&agrave;brega de Figueres i la garnatxa dol&ccedil;a de l&rsquo;Empord&agrave; que, en m&eacute;s d&rsquo;un tast professional, s&rsquo;empassava, enlloc d&rsquo;escopir. La saviesa liter&agrave;ria i art&iacute;stica d&rsquo;Eduard Puig i Vayreda vinculada al vi deixa un text fecund a la plaquette, la tercera de les confer&egrave;ncies. Pujolr&agrave;s recorda que &ldquo;sempre que el telefonava, de fons, s&rsquo;hi sentia &ograve;pera&rdquo;. I tant ell com Josep Maria Pujol-Busquets s&rsquo;entretenen a recordar com era l&rsquo;acollida a casa seva, amb la taula parada de forma exquisida, sempre. &ldquo;&Eacute;s on vaig beure per primera vegada Y d&rsquo;Yquem&rdquo;, revela el propietari d&rsquo;Alta Alella. &ldquo;Era molt bon cuiner, el rissotto a la milanesa li quedava perfecte&rdquo;, afegeix Pujolr&agrave;s. &ldquo;I escrivia el men&uacute; sobre la taula amb lletra precisa i i la decoraci&oacute; escaient&rdquo;, insisteix Pujol-Busquets. I es vestia amb la camisa de xef. I en Josep Roca el va descriure com &ldquo;el savi homenot de vi del jard&iacute; div&iacute; empordan&egrave;s&rdquo;.Alta Alella 10. Foto: Ruth TroyanoI en un altre jard&iacute; div&iacute;, al Maresme, el seu nom segueix ressonant i inspirant. &ldquo;El trobo a faltar, al teu pare&rdquo;, dir&agrave; Pujol-Busquets a cau d&rsquo;orella al fill. I Oriol Puig Bordas assenteix amb el cap i es reconeix en l&rsquo;enyoran&ccedil;a. Per homenatjar-lo, l&rsquo;amfitri&oacute; comparteix un Alta Alella 10, una joia enol&ograve;gica del celler. Un cava gran reserva brut nature de 2010, de viticultura ecol&ograve;gica i fermentat en b&oacute;ta durant 10 anys. Ra&iuml;ms de chardonnay que creixen en s&ograve;ls de saul&oacute; al Torrent de Vallcirera, reconegut pel Consell Regulador del Cava com un paratge qualificat. Alta Alella 10 &eacute;s elegant i fi, profund, amb moltes capes, amb matisos que van de la flor a la fruita. Acidesa vibrant i una subtilitat exquisida. A Alta Alella el defineixen com un &ldquo;cava de col&middot;lecci&oacute;, la promesa d&rsquo;un gran vi, la demostraci&oacute; que el pas del temps aporta una eleg&agrave;ncia distingida&rdquo;. Una elecci&oacute; sublim per celebrar l&rsquo;activitat que s&rsquo;inscriu en el programa Sant Jordi als Cellers de l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Elaboradors de Cava. Despr&eacute;s de mesos d&rsquo;intermit&egrave;ncia per la pand&egrave;mia, l&rsquo;enoturisme a Alta Alella es reobre definitivament, enlla&ccedil;ant saviesa i eleg&agrave;ncia. Teixint complicitats entre lletres i vi.&ldquo;Potser algun dia, brindant amb un cava alegre i espurnejant, flotar&agrave;s per damunt de tota la gresca del moment i euf&ograve;ric, entre n&uacute;vols, entrellucar&agrave;s la silueta d&rsquo;un celler modernista d&rsquo;arcada esvelta o les barbes venerables d&rsquo;un savi desconegut, per&ograve; a qui saps que li has d&rsquo;agrair quelcom remot i important, al moment d&rsquo;al&ccedil;ar la copa per damunt de tots els cants. No, el viatge (com el del d&eacute;u adolescent Dion&iacute;s) pot durar, ha de durar tota una vida, i, si tu vols, et transportar&agrave; a un m&oacute;n m&agrave;gic d&rsquo;evocacions, d&rsquo;enyors i de pres&egrave;ncies que potser t&rsquo;ajudaran a somniar el futur per poder suportar el present, que en definitiva &eacute;s acostar-se a la veritat, si aix&ograve; existeix en algun lloc.&rdquo;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6871--enllacant-saviesa-elegancia</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6871--enllacant-saviesa-elegancia</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202105/1200_1620795336IMG_1493.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Drogues legals: el "nou periodisme"</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 04 May 2021 23:08:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Qu&egrave; m&eacute;s voldr&iacute;em que ara hi hagu&eacute;s un moviment com el que va liderar en Tom Wolfe, per&ograve; el periodisme actual no ho sospita ni tan sols en els seus somnis m&eacute;s humits. En aquest darrer any, la proliferaci&oacute; del sensacionalisme sense aturador per tal de cridar l&rsquo;atenci&oacute;, de la m&agrave; d&rsquo;una falta total d&rsquo;&egrave;tica professional, han donat subproductes dignes de ser esmentats com a exemples de mala praxis en les aules de les facultats; per si de cas en faltaven, potser. En la part que ens afecta, la visi&oacute; perif&egrave;rica dels periodistes generalistes actuals est&agrave; for&ccedil;a limitada en el camp de les &ldquo;drogues legals&rdquo;, i la pand&egrave;mia ha portat a l&rsquo;extrem la paranoia dels medis pel que fa a aquest tema.Matem al missatger, sembla ser la consigna. Els problemes que provoquen l&rsquo;augment del consum d&rsquo;alcohol a casa (tot i que les fonts, molt sovint, s&rsquo;esbiaixen o es contradiuen directament) en el decurs del darrer any sempre es posposen a tots els articles que tots els medis dediquen a aquest tema. Evidentment, al vi tamb&eacute; li ha tocat el rebre m&eacute;s d&rsquo;una vegada; per&ograve; sempre &ldquo;oblidant&rdquo; el fet que el canal de consum habitual i majoritari romania tancat, sempre ometent que s&rsquo;havia traslladat aquest consum al canal d&rsquo;alimentaci&oacute; o a botigues especialitzades. De passada, es demonitza el producte i es tracta de borratxos a tothom i a ning&uacute; alhora, amb aquest vici tan est&egrave;s darrerament d&rsquo;estirar el dit (fins i tot ho va fer un president de la Generalitat mentre posava la instituci&oacute; al nivell d&rsquo;un safareig p&uacute;blic) cap a col&middot;lectius indeterminats mitjan&ccedil;ant apel&middot;latius m&eacute;s que discutibles.El sector del vi catal&agrave; &eacute;s cabdal per l&rsquo;economia agr&agrave;ria del pa&iacute;s, per&ograve; la TV p&uacute;blica ho soluciona amb una emissi&oacute; a l&rsquo;any (en el segon canal) d&rsquo;una gala que aplega molt pocshare.Els motius no s&rsquo;analitzen, es demonitza el producte i prou. Una mica el mateix que va fer el president Harding el 1920 i que van continuar Coolidge i Hoover fins al 1933 amb l&rsquo;anomenada llei seca. Sembla fins i tot que el &ldquo;nou periodisme&rdquo; s&rsquo;alimenti dels postulats de la font d&rsquo;inspiraci&oacute; d&rsquo;aquesta llei, el Temperance Movement de Carrie A. Nation, que lluny d&rsquo;intentar entendre l&rsquo;arrel dels problemes, de caire permanent, promovia nom&eacute;s l&rsquo;abstin&egrave;ncia des de la confortable condici&oacute; que gaudien les dones burgeses (m&eacute;s encara quan venien de fam&iacute;lia esclavista del sud americ&agrave;). No hem girat full en cent anys i aix&ograve; sembla que per a molts &eacute;s un frac&agrave;s, quan en realitat les relacions entre els humans s&oacute;n gaireb&eacute; les mateixes, per&ograve; en un entorn material m&eacute;s ric. I s&oacute;n les mateixes perqu&egrave; s&oacute;n les que han de ser i generen les insufici&egrave;ncies i els problemes que han de generar i que han generat sempre, que els humans solucionem o posposem com podem o com volem, com hem fet sempre. L&rsquo;arrog&agrave;ncia dels temps actuals &eacute;s de dimensions c&ograve;smiques, pensant que podran &ldquo;solucionar&rdquo; el problema de totes les generacions anteriors a tot arreu; una mica de coneixement de la hist&ograve;ria els faria veure que aix&ograve; tampoc succeir&agrave;.En absolut es tracta de promoure el consum immoderat de &ldquo;drogues legals&rdquo;, com sembla que s&rsquo;han de dir ara segons la interpretaci&oacute; universal i &uacute;nica que del &ldquo;b&eacute; com&uacute;&rdquo; fa el nou progressisme; es tracta, en canvi, de treballar sobre les causes que el provoquen per tal d&rsquo;aconseguir que l&rsquo;&uacute;s se&rsquo;n racionalitzi, i aix&ograve; no t&eacute; res a veure amb nom&eacute;s demonitzar-les o insultar p&uacute;blicament a qui en prengui. Aix&ograve; &eacute;s matar el missatger; quan es fa aix&ograve;, el problema sempre riu amagat darrere del cos mort del pobre desgraciat a qui s&rsquo;elimina. Per&ograve; ves a explicar-li aix&ograve; a un periodista que vol trepar i que l&rsquo;&uacute;nica cosa que t&eacute; al cap &eacute;s cridar l&rsquo;atenci&oacute;.I si el periodista &eacute;s de TV3 (en els darrers anys hi ha poques excepcions, com en Xavier Graset, la Tana Collados i en Llu&iacute;s Pujol), llavors n&rsquo;hi per llogar-hi cadires. El sector del vi catal&agrave; &eacute;s cabdal per l&rsquo;economia agr&agrave;ria del pa&iacute;s, per&ograve; la TV p&uacute;blica ho soluciona amb una emissi&oacute; a l&rsquo;any (en el segon canal) d&rsquo;una gala que aplega molt pocshare.Probablement ho fan perqu&egrave; &eacute;s alcohol. S&iacute;, n&rsquo;hi ha per llogar-hi cadires; la segona temporada de l&rsquo;&uacute;nic programa que hi ha hagut mai sobre vi catal&agrave;, Glops, s&rsquo;ha proposat diverses vegades i sempre ha estat rebutjada amb aquest argument a la m&agrave;; ja fem aquella gala, ja en teniu prou, no podem parlar de vi tan sovint perqu&egrave; &eacute;s un tema tab&uacute;, &eacute;s una droga legal.Tot aquest desori s&rsquo;ha desfermat amb la pand&egrave;mia. Els articles sobre l&rsquo;augment del consum d&rsquo;alcohol s&oacute;n tan delirants i contradictoris com les not&iacute;cies sobre el virus o les vacunes, i a m&eacute;s les dades no tenen res a veure de periodista a periodista. Mentrestant, per&ograve;, per si de cas no n&rsquo;hi hagu&eacute;s prou, s&rsquo;afegeix alarma social sobre les &ldquo;drogues legals&rdquo; i s&rsquo;estira el dit immediatament cap als irresponsables que consumeixen alcohol a casa. Un subterfugi per tapar una intromissi&oacute; m&eacute;s, ara en la llibertat que sempre s&rsquo;havia reconegut a l&rsquo;individu a casa seva; una passa m&eacute;s per arribar als extrems de Carrie A. Nation (es deia Caroline Amelia i aprofitava per donar al seu nom de guerra un doble sentit for&ccedil;a cutre) quan entrava a les tavernes a destrossar ampolles a cop de destral; o potser un globus sonda per estudiar la possibilitat de promulgar una mena de llei m&eacute;s o menys seca. Els resultats, per&ograve;, serien els mateixos: un descens inicial engany&oacute;s, que acabaria amb un consum disparat i una ind&uacute;stria clandestina incontrolable i sovint mafiosa.Posats a esbiaixar, hi haur&agrave; qui ho far&agrave; amb aquest text i que pensar&agrave; que estem bojos: per&ograve; l&rsquo;estat no pot abandonar el ciutad&agrave; quan hi ha problemes greus a l&rsquo;entorn i despr&eacute;s maleir-lo a la TV p&uacute;blica perqu&egrave; compra vi als supermercats; i aix&ograve; s&rsquo;ha fet a TV3 sense cap vergonya per part del &ldquo;periodista&rdquo;. Ans al contrari, se li hauria d&rsquo;agrair que el compri en lloc de robar-lo, que &eacute;s el que hauria de fer tenint en compte els ajuts rebuts durant el darrer any.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6861-drogues-legals-nou-periodisme</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6861-drogues-legals-nou-periodisme</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202105/1200_1620162957Drogues_legals_2_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Les dues Catalunyes del vent</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Sat, 20 Mar 2021 08:21:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Fa dies que sentim l&rsquo;enrenou de les difer&egrave;ncies entre els partidaris i els detractors dels nous parcs e&ograve;lics a la Terra Alta. Es fa dif&iacute;cil posicionar-se perqu&egrave; les raons que fan servir les parts oposades s&oacute;n molt diferents, per&ograve; n&rsquo;hi ha una de b&agrave;sica que ens fa prendre partit, i &eacute;s el tarann&agrave; que rau per sota de la voluntat dels partidaris.Hem llegit frases com &ldquo;Que no hi ha m&eacute;s que cellers a la Terra Alta?&rdquo;... Segur que hi ha m&eacute;s coses, per&ograve; la majoria deuen estar fonamentades en l&rsquo;&uacute;s productiu del territori. B&agrave;sicament, el model de venda d&rsquo;un espai per una mitjana de 3000 &euro; &eacute;s la definici&oacute; d&rsquo;aquella frase tan famosa: pa per avui, gana per dem&agrave;. &Eacute;s possible que els propietaris que venen un espai concret per la instal&middot;laci&oacute; d&rsquo;un mol&iacute; no ho pensin degut a les seves urg&egrave;ncies leg&iacute;times, per&ograve; la ra&oacute; perqu&egrave; aquests molins tinguin com a objectiu prioritari la Terra Alta no &eacute;s cap altre que es tracta d&rsquo;un territori devaluat per la proximitat de les centrals nuclears, com passa generalment a Tarragona; en conseq&uuml;&egrave;ncia, el preu d&rsquo;un tros per plantar un mol&iacute; &eacute;s la quarta part del que es demana a l&rsquo;Empord&agrave;, i per tant l&rsquo;amortitzaci&oacute; de la instal&middot;laci&oacute; &eacute;s molt m&eacute;s r&agrave;pida. De vent no en faltar&agrave; a cap de les dues zones, per&ograve;.Joan Arruf&iacute;, president de la DO Terra Alta i Salvador Puig, director general de l&#39;INCAVIAl marge de preus per metre quadrat i interessos personals i vitals dels implicats, per&ograve;, es creuen m&eacute;s d&rsquo;una i m&eacute;s de dues realitats; de fet, la ra&oacute; per la qual ha estat Tarragona el territori escollit per ser devaluat respon no nom&eacute;s a factors geogr&agrave;fics com ara l&rsquo;Ebre, sin&oacute; tamb&eacute; a un factor hist&ograve;ric que ni la independ&egrave;ncia solucionaria, la r&egrave;mora de la Catalunya nova i la Catalunya vella i el dest&iacute; tradicional conseg&uuml;ent de la burgesia catalana per les vacances i els caps de setmana. L&rsquo;utilitarisme dels m&eacute;s ignorants, ara, amb una bona dosi de cinisme afegit, s&rsquo;atreveix a dir que quin sentit t&eacute; espatllar un territori que no ho est&agrave;, quan l&rsquo;altre ja fa temps que &eacute;s un desastre i ja no li ve d&rsquo;aqu&iacute;. &Eacute;s evident que tenim problemes greus a resoldre si algun dia s&rsquo;assoleix la condici&oacute; d&rsquo;estat, i la majoria passen per l&rsquo;educaci&oacute; i l&rsquo;aprenentatge de l&rsquo;empatia.Aixecar l&rsquo;economia rural del territori catal&agrave; passa per repartir el pes de les instal&middot;lacions per tot arreu on faci, en aquest cas, vent.Tornant al tarann&agrave; dels partidaris, en lloc d&rsquo;una mentalitat productiva el que hi ha a sota de les seves afirmacions &eacute;s un &ldquo;rendisme&rdquo; que no &eacute;s compatible amb la voluntat dels emprenedors agr&iacute;coles que estan aixecant l&rsquo;economia rural de la Terra Alta. Els diners f&agrave;cils i r&agrave;pids tenen el mateix efecte que quan, en temps de la bombolla immobili&agrave;ria, es venia una vinya per fer una promoci&oacute; i vendre&rsquo;n les cases: un cop feta la transacci&oacute; ja no torna a rendir mai m&eacute;s, &eacute;s terra cremada.Aixecar l&rsquo;economia rural del territori catal&agrave; passa per repartir el pes de les instal&middot;lacions per tot arreu on faci, en aquest cas, vent. L&ograve;gicament, a Catalunya hi ha m&eacute;s llocs on passa aix&ograve; que la Terra Alta. &Eacute;s absurd que a Girona no hi hagi ni un sol mol&iacute; de vent, a la terra de la tramuntana: absurd i sospit&oacute;s alhora, at&egrave;s que nom&eacute;s un projecte ha estat aprovat, per&ograve; tant l&rsquo;ajuntament de La Jonquera com els grups ecologistes s&rsquo;hi han abraonat demanant &ldquo;la redefinici&oacute; dels objectius generals de la implantaci&oacute; d&rsquo;aquestes energies a l&rsquo;Empord&agrave;&rdquo;, per tal de &ldquo;posar fre i plantejar d&#39;una manera consensuada una planificaci&oacute; racional abans que sigui tard&rdquo;. A Tarragona, per&ograve;, ja han fet salat. Per aix&ograve;, potser abans de fer aquest tipus d&rsquo;afirmacions que deixen meridianament clar el desconeixement de la realitat d&rsquo;aquest repartiment, haurien de fer l&rsquo;esfor&ccedil; d&rsquo;anar cap al sud a fer, per exemple, el recorregut per carretera fins a Batea: trobaran una m&agrave; de molins en passar el Coll de la Teixeta, i m&eacute;s encara a la carretera a La Fatarella, Vilalba dels Arcs i el mateix terme de Batea. Tot aquest recorregut, a m&eacute;s, t&eacute; a tocar totes les centrals nuclears que es van construir al territori catal&agrave;.&Eacute;s per aix&ograve; que els interessos particulars d&rsquo;uns quants propietaris amb esperit rendista no ens pot enganyar gaire: sap greu dir que els arbres no els deixen veure que darrere ja no hi ha bosc, sin&oacute; desert. L&rsquo;equilibri que es demana i es necessita no existeix, condicionat per realitats que venen de lluny i que formen part d&rsquo;una identitat cultural molt antiga; la mateixa que espera les ocasions adients per tornar a imposar el seu criteri, com ha fet sempre.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6789-les-dues-catalunyes-vent</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6789-les-dues-catalunyes-vent</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202103/1200_1616225929pexels-skitterphoto-1122164.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El bon gust i altres dictadures</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>Romina Ribera, La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 09 Feb 2021 08:20:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Els primers anys a interessar-me pel vi escoltava el virtuosisme de paladars entrenats a discernir entre gerds madurs i cireretes d&#39;arbo&ccedil;. El desig de molts era aprendre&#39;n prou per poder dir &quot;aquest &eacute;s bo, aquest altre no&quot;. En els ulls d&#39;uns quants s&#39;hi llegia un dubte inconfessat, i com es fa per saber que un vi &eacute;s bo? Jo em preguntava llavors igual que ara, bo per a qui? per&ograve; sobretot, bo per a qu&egrave;?.La teoria ens diu que all&ograve; que considerem bo o dolent forma part de nocions culturals i que per gaudir del gust s&#39;ha d&#39;estar habituat a un gran repertori de paladars. Tot s&#39;apr&egrave;n.Per&ograve; aprendre no &eacute;s el mateix que pensar, descriure no &eacute;s el mateix que opinar. El m&eacute;s fumut &eacute;s que enmig de la pla&ccedil;a se sent nom&eacute;s qui duu l&#39;altaveu m&eacute;s gran i entre tant soroll profans i experts anem perdent el nord. D&#39;entre els que opinen hi ha qui continua cantant la &quot;moda de Par&iacute;s&quot;.Tal com reflexionen Joan Santacana i Nayra Llonch en l&#39;obra sobre laHist&ograve;ria del gust, les modes i les cuines victorioses tenen darrere els respectius estats, perqu&egrave; els aparadors de la cuina sempre han estat -al llarg de la hist&ograve;ria- les grans corts reials. Hi afegiria aqu&iacute;, tamb&eacute; el vi. La major part de les &agrave;rees vin&iacute;coles m&eacute;s reconegudes avui dia, tingueren darrere els respectius estats. Com continuen Santacana i Llonch -i dit d&#39;una altra manera-: els vins, aix&iacute; com la cuina dels territoris on residien els monarques, van ser els que es van estendre, mentre que els altres van ser relegats, en el millor dels casos, a l&#39;honor&iacute;fic lloc de regionals. Aix&iacute;, a determinar qu&egrave; era bo i qu&egrave; no, hi jugaren un paper important aquests grans aparadors, les f&oacute;rmules en cada moment d&#39;extracci&oacute; social i un grapat d&#39;elements relacionats amb el comer&ccedil; i avui amb la globalitzaci&oacute;.Tot aix&ograve; alguns dels que opinen podrien aprendre-ho abans de parlar o menystenir. Perqu&egrave; tot &eacute;s pol&iacute;tica. I la hist&ograve;ria l&#39;escriuen aquells qui tenen l&#39;ex&egrave;rcit m&eacute;s gran. I que no se&#39;m malinterpreti, en cap cas nego la qualitat d&#39;aquells vins i aquelles cuines. Per&ograve; em sorpr&egrave;n la prepot&egrave;ncia amb qu&egrave; responen alguns quan expliques que certes veritats inamovibles no s&oacute;n m&eacute;s que el resultat de territoris que han guanyat la batalla del relat. La prepot&egrave;ncia de qui ignora com funcionen certes supremacies, c&ograve;mplices de la dictadura del gust.Arribats a aquest punt i superat l&#39;argument de &quot;&eacute;s bo perqu&egrave; s&#39;assembla all&ograve; Franc&egrave;s&quot;, ens toca superar el &quot;&eacute;s bo perqu&egrave; &eacute;s fet aqu&iacute;&quot;. Aqu&iacute; s&oacute;n molts llocs, aqu&iacute; s&oacute;n moltes maneres.El vi com tants altres productes culturals &eacute;s un reflex de la identitat social de cada moment. I avui i aqu&iacute; anem perdent identitat enmig d&#39;un enorme desgavell social.Avui tots parlen d&#39;arrels, ecologia i biodiversitat. Fins i tot aquells que ni tan sols treballen en aquests termes.El 2021 les corts reials han estat substitu&iuml;des per lobbies i altres poders. Els cellers malden per guanyar la batalla en el complex m&oacute;n de la comunicaci&oacute;, amb missatges a premsa, r&agrave;dio, televisi&oacute; i xarxes. Avui tots parlen d&#39;arrels, ecologia i biodiversitat. Fins i tot aquells que ni tan sols treballen en aquests termes. Com la caixa d&#39;ous amb imatges de gallines lliures i felices que adotzena codis comen&ccedil;ats pel n&uacute;mero 3. Si la batalla es lliura sobre qui treballa m&eacute;s i millor per protegir la terra, benvingut sigui el conflicte. Sobretot si aconsegueix activar el canvi de paradigma. Cal recordar que els que parlen emulant el continent, per&ograve; no el contingut, imiten a persones que actuen i que, de la biodiversitat, l&#39;ecologia i les arrels, en fan no nom&eacute;s vi, sin&oacute; modus vivendi. I la sensaci&oacute; &eacute;s que cada dia en s&oacute;n m&eacute;s i aconsegueixen arrossegar la resta.I tot aix&ograve; com es tasta? S&#39;apr&egrave;n. S&#39;apr&egrave;n tastant amb cr&iacute;tica i insonoritzant qui del vi nom&eacute;s n&#39;ha apr&egrave;s la geografia f&iacute;sica i el soroll predominant. I davant de tant soroll s&#39;apr&egrave;n m&eacute;s que mai de qui ens guia en l&#39;intent d&#39;establir par&agrave;metres de criteris objectius: Varietat, ecologia, intervenci&oacute;, ampolla, informaci&oacute; al consumidor...Tant de bo el fil esmolat de la crisi post pand&egrave;mia no degolli a qui encara conserva certa &egrave;tica. Tant de bo el cam&iacute; emp&egrave;s per molts d&#39;entendre que el que &eacute;s bo al paladar tamb&eacute; ho ha de ser per la terra no mori enfonsat pel pes dels pr&eacute;stecs i els ICO. Tant de bo quan sortim de tot aquest munt de gel hidroalcoh&ograve;lic i vida amb mascareta, encara quedi en peu qui sap ensenyar a beure a b&eacute;.Gurus del que &eacute;s bo en tenim arreu.Romina Ribera per a la Guia de Vins de Catalunya.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6730--bon-gust-altres-dictadures</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6730--bon-gust-altres-dictadures</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202102/1200_1612855756Article_Romina.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La disrupció com a camí</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 02 Feb 2021 07:52:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[&ldquo;La naturalesa imprevisible de la vida &eacute;s el que la fa m&eacute;s interessant&rdquo;. Una afirmaci&oacute; com aquesta nom&eacute;s es pot circumscriure en un relat disruptiu. S&rsquo;hi endevina una filosofia nova, la de fluir i acompanyar processos naturals. &Eacute;s resultat d&rsquo;una reflexi&oacute; profunda que sense el par&egrave;ntesi de la pand&egrave;mia probablement no s&rsquo;hauria produ&iuml;t. &ldquo;Quan ens visitaven a Lagravera, ens adon&agrave;vem que els agradava molt el projecte, per&ograve; per altra banda ens costava molt connectar amb el p&uacute;blic final. Vam decidir renovar el web i dissenyar materials informatius complementaris, per&ograve; no ho vol&iacute;em fer com sempre&rdquo;, diu l&rsquo;en&ograve;loga Pilar Salillas. &ldquo;S&oacute;c al m&oacute;n del vi des de fa molts anys. La meva passi&oacute; &eacute;s tastar, aprendre, llegir sobre viticultura i enologia&hellip; I tot aix&ograve; et dona rodatge i perspectiva: saps molt b&eacute; qu&egrave; hi ha al mercat i tamb&eacute; tens molt clar el que no vols&rdquo;, afirma amb convenciment.Segurament estaven predestinats a creuar-se amb Full Circle Karma, &ldquo;una ag&egrave;ncia creativa i estrat&egrave;gica en constant evoluci&oacute;&rdquo;. &ldquo;Es va produir m&agrave;gia, som persones disruptives que fem coses diferents en els sectors respectius&rdquo;, afegeix Pilar Salillas. &ldquo;L&rsquo;equip de Full Circle Karma es va submergir en el projecte comunicatiu. Ho hem constru&iuml;t tot cos a cos amb jornades de gravaci&oacute; maratonianes. Quan s&rsquo;externalitzen serveis, sovint perds el missatge, all&ograve; que vols explicar&rdquo;, adverteix. &ldquo;Vam tenir clar que el material audiovisual havia de ser bo. I part&iacute;em de la base que vol&iacute;em donar felicitat als p&uacute;blics expert i aficionat que entressin al web. Per tant l&rsquo;hav&iacute;em de dissenyar amb continguts per satisfer els dos perfils&rdquo;.Caminos from Full Circle Karma on Vimeo.I ho han aconseguit amb escreix, segurament perqu&egrave; les conviccions son m&eacute;s imperioses que la necessitat. Trepitjar el seu espai digital &eacute;s una temptaci&oacute;, convida a posar els peus a les vinyes que cultiven en un lloc ignot d&rsquo;Alfarr&agrave;s (Lleida). Un web que desperta els sentits i interpel&middot;la. La frase que enceta l&rsquo;article forma part d&rsquo;un dels dos audiovisuals que han editat amb Full Circle Karma. &ldquo;Camins&rdquo; ha comen&ccedil;at a circular fa poques setmanes i reivindica la import&agrave;ncia de ser diferents. &ldquo;Convidem a parar i a pensar dues vegades realment som conscients dels camins que triem a les nostres vides&rdquo;, escriuen els creatius de Full Circle Karma per presentar el nou material. &ldquo;No podria viure en una ciutat, est&agrave; tan saturada, de tot... S&rsquo;est&agrave; tan sotm&egrave;s a la tecnologia que s&rsquo;ha perdut la connexi&oacute; amb les coses importants. L&rsquo;audiovisual &eacute;s un av&iacute;s: volem connectar amb la gent de la ciutat perqu&egrave; vegin que sortir de la normalitat, del dia a dia, de l&rsquo;algoritme, &eacute;s bo. Veure les flors cr&eacute;ixer, assistir al naixement d&rsquo;un xai...&rdquo;, resumeix i sospira Pilar Salillas. &ldquo;No &eacute;s un v&iacute;deo per vendre vi. Fa pensar i fa pensar en Lagravera i en el seu cam&iacute; particular. &Eacute;s un audiovisual que impacta, perqu&egrave; l&rsquo;espectador s&rsquo;hi pot sentir identificat&rdquo;, comenta. I probablement tamb&eacute; perqu&egrave; no nom&eacute;s parla de vi, sin&oacute; tamb&eacute; de vida. Foto: La GraveraTamb&eacute; fan bategar, fort, el cor les imatges d&rsquo;un primer v&iacute;deo que parla de territori i paisatge. &ldquo;Em posa els p&egrave;ls de punta, perqu&egrave; estimo el lloc on faig vi. Cada mat&iacute;, quan desperto, veig les corbes de La Serra Llarga enmig del no res. I hem de donar a con&egrave;ixer aquest paisatge &uacute;nic i especial i potenciar-lo. No nom&eacute;s parlar de vi, de si el gust &eacute;s de maduixa o passa per barrica. Tot aix&ograve; es queda curt... Comunicar el territori &eacute;s cabdal&rdquo;, reblar&agrave; l&rsquo;en&ograve;loga.Certament, Lagravera inspira des d&rsquo;un lloc isolat de la DO Costers del Segre. &Eacute;s un celler que genera curiositat per la qualitat enol&ograve;gica dels vins - que &eacute;s vox populi - i per la creativitat amb qu&egrave; ara s&rsquo;atreveixen a comunicar. &ldquo;Crec sincerament que a partir d&rsquo;ara es valorar&agrave; m&eacute;s la nostra feina, per tot el que hem remogut. Hi comen&ccedil;a a haver llum en aquesta direcci&oacute; que hem pres, encara que costi molt m&eacute;s lluitar-ho. &Eacute;s que som diferents per naturalesa, de fet, aquest &eacute;s el miracle meravell&oacute;s de la natura, que ens dona coses diferents i poden ser extraordin&agrave;ries sense haver de ser perfectes&rdquo;, explica Salillas. Ella &eacute;s una en&ograve;loga intu&iuml;tiva i carism&agrave;tica, amb una motxilla plena de t&egrave;cnica i ci&egrave;ncia i tanmateix una manera d&rsquo;elaborar vi molt lliure i personal.Milita a la consci&egrave;ncia i a la pres&egrave;ncia, entona un llenguatge c&ograve;smic que la porta adjectivar amb singularitat. Parla d&rsquo;&ldquo;enologia sensible&rdquo;. &ldquo;Raimat va ser una escola amb gent meravellosa. En vaig aprendre molt. Per&ograve; me&rsquo;n vaig anar de viatge a Ge&ograve;rgia per vacances i vaig tornar fascinada per l&rsquo;elaboraci&oacute; amb kvevris, sense sulfits ni llevats. Em parlaven del paisatge i de la tradici&oacute; dels monjos... I vaig tornar commoguda. Vaig creure aleshores que havia de canviar de projecte per seguir evolucionant. En un mes vaig rebre una trucada de Lagravera i va ser amor a primera vista&rdquo;, confessa.La va captivar La Serra Llarga, les vinyes ancestrals i algunes desconegudes, l&rsquo;energia d&rsquo;una finca amb ceps de m&eacute;s de 130 anys (El vinyet) que defineix com a monuments... El 2018 s&rsquo;enfronta a la seva primera elaboraci&oacute; del vi ic&ograve;nic La Pell, que s&rsquo;elabora meticulosament amb 24 varietats. &ldquo;Tenia dues gerres, una amb vi negre i l&rsquo;altra amb blanc. La fermentaci&oacute; malol&agrave;ctica va comen&ccedil;ar a arrancar al mateix temps i la meva ment tecnol&ograve;gica em deia que no podia ser bo per al blanc, perqu&egrave; perdr&iacute;em l&rsquo;acidesa. Per&ograve; vaig aturar-me a reflexionar. I vaig pensar que, si la vinya havia estat plantada al 1889, qui era jo per dir-li que no s&rsquo;express&eacute;s com ho estava fent en aquell moment? Vaig deixar que acab&eacute;s la malol&agrave;ctica i el final va ser meravell&oacute;s. D&rsquo;aqu&iacute; que parli d&rsquo;enologia sensible. Si hagu&eacute;s intervingut des de la part racional, hauria malm&egrave;s quelcom preci&oacute;s&rdquo;. La seva sensibilitat &eacute;s decisiva a l&rsquo;hora de comunicar i d&rsquo;elaborar, se sustenta en pilars com la calma, l&rsquo;equilibri i l&rsquo;observaci&oacute;, m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;an&agrave;lisi, que tamb&eacute; hi &eacute;s. &ldquo;He estat molt alemanya, per&ograve; ara deixo que les coses passin i flueixin...&rdquo;. Hi ha una mirada renovada i una sensibilitat diferent que la porta a imaginar all&ograve; que pot passar despr&eacute;s. Per aix&ograve; aquesta perspectiva tamb&eacute; s&rsquo;ha instal&middot;lat al centre de la comunicaci&oacute;.Veremant El Vinyet. Foto: La Gravera&ldquo;El Nou M&oacute;n ens porta molta dist&agrave;ncia en la capacitat inventiva de comunicar el m&oacute;n del vi. Tenen treballs sorprenents, atractius i francs que s&rsquo;escapen de la previsibilitat i de l&rsquo;argument m&eacute;s costumista&rdquo;, explica Xavi Fornos, director del VINSEUM i del Most, el Festival Internacional de Cinema del Vi. El certamen cinematogr&agrave;fic de Vilafranca ha contribu&iuml;t sens dubte a animar la creativitat audiovisual en el m&oacute;n del vi, a trav&eacute;s de la secci&oacute; Collita del concurs. &ldquo;La participaci&oacute; de cellers catalans en aquest subg&egrave;nere publicitari ha estat creixent, perqu&egrave; han ent&egrave;s que &eacute;s un instrument per comunicar-se amb el seu p&uacute;blic final. Hem tingut projectes catalans molt potents i atrevits, per&ograve; encara son puntuals. Per aqueta edici&oacute; hem seleccionat audiovisuals que son esperan&ccedil;adors. Aqu&iacute; tenim una motxilla molt grossa que no tenen, per exemple, els americans. De fora hem rebut propostes que pr&agrave;cticament en cap moment es parla de vi i el llenguatge &eacute;s totalment cinematogr&agrave;fic. Als pa&iuml;sos europeus sempre hi ha la tradici&oacute; integrada; &eacute;s v&agrave;lid com a discurs, per&ograve; sovint reiteratiu&rdquo;, argumenta.&ldquo;Encarregar un projecte potent de creativitat audiovisual no vol dir m&eacute;s costos, sin&oacute; connectar-se a un altre nivell que no &eacute;s el del vi, valorar m&eacute;s el llenguatge, saber a qui ens adrecem i com podem sorprendre a l&rsquo;espectador&rdquo;, diu Fornos. Comenta que indefectiblement el Most ha contribu&iuml;t a crear sin&egrave;rgies entre professionals: &ldquo;Hem estat el punt de reuni&oacute; entre els mons del vi i de l&rsquo;audiovisual i han nascut projectes fruit de con&egrave;ixer els uns la feina dels altres. I el fet de reunir al jurat dels premis experts dels mons cinematogr&agrave;fic i vitivin&iacute;cola ha servit tamb&eacute; per valorar no nom&eacute;s el relat audiovisual, sin&oacute; tamb&eacute; la part discursiva i s&rsquo;ha premiat la seva constant renovaci&oacute;&rdquo;.Amb les restriccions pel Covid-19, la desena edici&oacute; del Most que s&rsquo;havia de celebrar el passat mes de novembre, ho far&agrave; finalment el proper mes de juny. En una de les pon&egrave;ncies paral&middot;leles a les projeccions, s&rsquo;ha convidat al doctor professor de Comuniaci&oacute; Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, Ivan Pintor, per analitzar l&rsquo;encaix est&egrave;tic de la comunicaci&oacute; del vi a partir dels treballs premiats a les edicions anteriors. Aix&ograve; demostra que hi ha inter&egrave;s a radiografiar la capacitat creativa de la publicitat per seguir-hi aprofundint. &ldquo;Al Most defensem la presencialitat, per&ograve; ens adaptarem a les circumst&agrave;ncies. Tot el que &eacute;s m&eacute;s sa i segur des del punt de vista pand&egrave;mic, ho implantarem al juny i amb el bon temps podrem organitzar m&eacute;s esdeveniments a l&rsquo;aire lliure&rdquo;, explica Xavi Fornos.Reel Most 10a Edici&oacute; from centset on Vimeo.&ldquo;Potenciarem els moments de tast amb un pack perqu&egrave; l&rsquo;espectador es pugui emportar els vins a casa despr&eacute;s de veure la projecci&oacute;, enlloc de beure&rsquo;ls in situ. I volem que sigui una edici&oacute; molt catalana. Posar en valor el producte de proximitat, per&ograve; tamb&eacute; els realitzadors del pa&iacute;s i del Pened&egrave;s que hi s&oacute;n i que estan fent coses atrevides, cada vegada m&eacute;s&rdquo;, adverteix. El Most segueix inspirant i creant escola al pa&iacute;s, per&ograve; tamb&eacute; &eacute;s important la projecci&oacute; internacional. &ldquo;S&rsquo;est&agrave; cuinant alguna cosa que va m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;impacte local&rdquo;, avan&ccedil;a Xavi Fornos, el que podria portar-los a fer r&egrave;pliques del festival a l&rsquo;Argentina (Mendoza) i a l&rsquo;Uruguai. &ldquo;La marca Most continua treballant per descentralitzar-se, ja ho fem al Priorat, per&ograve; aquest any tamb&eacute; arribarem a la Terra Alta i a Costers del Segre. I els lligams forts que hem fet a l&rsquo;estranger en les &uacute;ltimes edicions, creiem que els podem consolidar i atendre les propostes de ser c&ograve;mplices i portar el festival a Sud-Am&egrave;rica que ens han arribat&rdquo;. Amb un esperit sempre llumin&oacute;s, el director del Most conclou: &ldquo;El vi crea discursos universals. A trav&eacute;s de la pantalla aprenem de vi, per&ograve; tamb&eacute; de la naturalesa humana. I nosaltres mentre dissenyem cada nova edici&oacute;, n&rsquo;aprenem&rdquo;. I els qui els visionem, tamb&eacute;. ]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6718--disrupcio-cami</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6718--disrupcio-cami</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202102/1200_1612250488Uva_el_Vinyet_aplicacin_biodinmica.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Sibarites</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 20 Jan 2021 07:33:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[En veure l&rsquo;&egrave;xtasi de molts comunicadors quan tenen al davant un vi qualsevol o un plat exquisit, venen al cap imatges dels m&iacute;stics de la contrareforma. De fet, qualsevol d&rsquo;ells sembla dir all&ograve; de &ldquo;vivo sin vivir en m&iacute;&rdquo;, mentre connecta el mode &ldquo;menjar&rdquo; a una de les sis c&agrave;meres del seu m&ograve;bil per fer-li una foto al plat, a l&rsquo;ampolla o a totes dues coses en maridatge; i publicar acte seguit el seu fant&agrave;stic privilegi i la sort - o el m&egrave;rit, mai se sap - de tenir-los al davant per cruspir-s&rsquo;ho tot plegat i tot seguit. O potser degustar-ho, que &eacute;s com es diu ara. I despr&eacute;s, potser publicar, un altre cop, un text adient com ara &ldquo;muero porque no muero&rdquo;.Aquest posat que &eacute;s tan cr&iacute;ptic com superficial, per&ograve;, no enganya ning&uacute;. El tr&agrave;fic que hi ha per sota &eacute;s f&agrave;cil d&rsquo;entendre: un seguit de somriures i politesses buides i ef&iacute;meres, un pagament en esp&egrave;cie o en met&agrave;l&middot;lic, simplement la voluntat d&rsquo;accedir al cel dels que es guanyen la vida com foodies o winelovers, o el que sovinteja m&eacute;s mentre s&rsquo;espera aquesta fita, que &eacute;s no pagar el compte a canvi d&rsquo;una piulada per a un grapat m&eacute;s gran o m&eacute;s petit de followers. Foto: La Guia de Vins de CatalunyaEn el cas del vi catal&agrave;, per&ograve;, &eacute;s urgent que des de la comunicaci&oacute; es tractin temes que no siguin pur sibaritisme de dillettanti que mostren un per un la seva immensa sort, o b&eacute; la dels seus sentits i est&oacute;mac, a la resta del m&oacute;n al que accedeixen; si m&eacute;s no, per no acabar com aquell foodie que, ja fa uns quants anys, va desapar&egrave;ixer de sobte enmig d&rsquo;un recorregut pels millors restaurants del m&oacute;n, un viatge que ell mateix havia anunciat a bombo i plateret potser per fer un llibre o per dir pel seu compte quin n&rsquo;era el millor. Mai no ho sabrem perqu&egrave; m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;una depressi&oacute;, mai va aclarir si n&rsquo;estava fart de tanta pretensi&oacute;, de tanta aristocr&agrave;cia al seu voltant, o de que li salt&eacute;s una alarma a la zona del fetge cada cop que seia a taula.Hi ha molta feina a fer. I &eacute;s una carrera de fons, una marat&oacute;. Benvinguts tots els esfor&ccedil;os per millorar, analitzar, sumar, i aportar material al debat sobre el vi catal&agrave;, que est&agrave; en constant transformaci&oacute; des que ha comen&ccedil;at a trobar el nord. Per&ograve; res de tot aix&ograve; es far&agrave; fent fotos a les ampolles que beveu o als plats que us serveixen als restaurants que visiteu, sin&oacute; pensant, debatent i exposant p&uacute;blicament les opinions sobre els problemes del sector. M&eacute;s que gaudir i presentar-se, un dia darrere l&rsquo;altre, com un sibarita infantil, golafre, inconscient i exhibicionista, cal bregar per fer que tot aix&ograve;, algun dia, rutlli com ho ha de fer.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6703-sibarites</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6703-sibarites</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202101/1200_1611124812salad-2068220_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Diré el que veig</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>Carles Xuriguera</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 08 Jan 2021 09:02:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Veig un gran anunci, rebombori i aplaudiments per un conill que volta per una vinya. Veig com s&rsquo;omplen la boca de visques i paraules grandiloq&uuml;ents perqu&egrave; uns ocells s&rsquo;aturen en una bassa. Veig fotos i fotos de cavalls i mules treballant a les feixes quan la c&agrave;mera s&rsquo;hi posa. Veig i escolto discursos sobre instal&middot;lacions per xoriguers i ratpenats enmig de les finques. Veig pantalles i pantalles amb paraules com ara biodiversitat, ecologia, natural, biol&ograve;gic, biodin&agrave;mic&hellip; no veig enlloc agricultura.Veig certificacions ecol&ograve;giques d&rsquo;ampolles amb ra&iuml;ms que no s&oacute;n de la finca certificada. Veig xais i gallines i no veig pageses. Veig professionals del discurs parlant de connexions amb les estrelles i la lluna. Veig cobertes vegetals amb adobs qu&iacute;mics. Veig ecologistes tractant 15 vegades amb coure perqu&egrave; &ldquo;&eacute;s clar, aquest any ja se sap&rdquo;. Veig cellers de luxe per entrar-hi a viure gent rica i no pas per fer-hi vi. Veig vinyes per anar-hi a fer-se selfies amb la copa sota les bombetes de revetlla no pas per fer-hi madurar el ra&iuml;m. Veig molts nassos ficats a dins les copes i poques orelles escoltant la terra, pocs ulls observant el s&ograve;l. Veig molts milions gastats en edificis i pocs gastats en estudis. Veig propietaris amb la cartera plena plantant en llocs rid&iacute;culs i amb varietats absurdes. Veig concursos i medalles i poc autoan&agrave;lisi.Carles XurigueraVeig molta ignor&agrave;ncia fermentant en gerres de fang i dip&ograve;sits de pedra car&iacute;ssims. Veig empreses vin&iacute;coles parlant de sostenibilitat i reciclatge i venent els seus vins per Amazon. Veig com es van buidant de significat paraules imprescindibles per entendre un ofici i una manera de viure. Veig com arriben els diners d&rsquo;altres sectors i engreixen la bombolla. Veig la tristesa d&rsquo;uns viticultors arru&iuml;nats. Veig com s&rsquo;aplica un criteri burg&egrave;s i industrial a una feina pagesa i artesanal. Veig propietaris regalant l&rsquo;ampolla a l&rsquo;amic perqu&egrave; ells la tenen m&eacute;s llarga. Veig professionals del m&agrave;rqueting i poetes frustrats fent de sommeliers. Veig poca terra, poca veritat. No veig consci&egrave;ncia. Veig publicitat.Per&ograve; el problema no &eacute;s nom&eacute;s del vi. Tamb&eacute; en veig uns que van dient que hi ha d&rsquo;haver una altra manera de viure mentre ens van ensenyant postaletes solidaries de gent voluntariosa i benestant. Tamb&eacute; veig un caldo que &eacute;s &ldquo;casero&rdquo; i un que &eacute;s natural de veritat. Veig un iogurt que cura i un cotxe que no contamina. I veig ministres i portaveus que ens omplen el cervell de mesures, accions i lleis per parar el canvi clim&agrave;tic, per&ograve; que cap govern ni industria compleix. I tampoc passa res per no complir-ho. No veig ni un sol gest, ni un, per reduir l&rsquo;emissi&oacute; de CO2, per frenar el desgla&ccedil; o aturar l&rsquo;escalfament del planeta.I, per sort i gr&agrave;cies, tamb&eacute; veig alguna pagesa que contradiu tota aquesta tristesa que he descrit i &eacute;s amb aquests petits exemples que ensenyo el m&oacute;n a les meves filles.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6691--dir-veig</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6691--dir-veig</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201704/990_1493143413CEU_superior_sommelier.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Qüestió d'imatge</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 29 Dec 2020 07:38:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[A La Guia de Vins de Catalunya 2021 n&rsquo;hi ha 102 vins sense DO. La xifra &eacute;s m&eacute;s gran que la suma dels vins que han presentat els cellers de tres DOs juntes, i alhora &eacute;s m&eacute;s d&rsquo;un 8% dels vins presentats; i ni de bon tros hi s&oacute;n tots. Es podria afirmar que hi ha un problema pendent de resoldre, doncs; per&ograve; com acostuma a passar, les raons de cadasc&uacute; per no moure fitxa s&oacute;n els entrebancs perfectes per justificar la inacci&oacute;. Si analitzem les raons de cada banda per bloquejar-ne el di&agrave;leg, s&oacute;n moltes i molt diverses, per&ograve; des de fora es t&eacute; la sensaci&oacute; que despr&eacute;s de solucionar-ne una sortir&agrave; una altra d&rsquo;algun calaix per tornar a bloquejar el di&agrave;leg, i aix&iacute; fins al dia de l&rsquo;apocalipsi.Ning&uacute; t&eacute; cap dubte que el ra&iuml;m amb el qual es fan la majoria d&rsquo;aquests vins &eacute;s catal&agrave;, per&ograve; no se&rsquo;ls permet fer esment de l&rsquo;origen si no el certifiquen per l&rsquo;&uacute;nic mitj&agrave; reconegut per l&rsquo;Administraci&oacute;, &eacute;s a dir, una Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen que gaudeixi d&rsquo;aquest monopoli dins un espai concret. Des dels seus consells reguladors s&rsquo;exposa com a ra&oacute; el control del frau en l&rsquo;origen, o b&eacute; el pagament dels segells corresponents. Tamb&eacute; parlen dels que fan trampa, i finalment de la mateixa qualitat del vi; per&ograve; alguns grans vins dels darrers anys s&oacute;n fora de DO per ra&oacute; de treballar amb llevats espontanis o de no afegir sulfits en embotellar, at&egrave;s que els comit&egrave;s de qualificaci&oacute; dels vins de les DO acostumen a ser molt conservadors o massa acad&egrave;mics.Tamb&eacute; hem sentit de vegades que mencionar l&rsquo;origen estant fora de la DO &eacute;s un frau, per&ograve; veiem que aquesta afirmaci&oacute; es fa des de la gesti&oacute; mateixa del monopoli, at&egrave;s que no hi ha alternativa ni tampoc es fa gaire per entendre les raons dels que estan fora de la Denominaci&oacute;. En qualsevol cas, la hist&ograve;ria recent demostra que les DO s&oacute;n entitats amb una deriva perillosa cap a l&rsquo;&agrave;mbit de les empreses que en s&oacute;n part, i aix&ograve;, com s&rsquo;ha vist en els darrers quaranta anys i encara &eacute;s vigent en els plecs de condicions, genera un comprom&iacute;s dubt&oacute;s amb el territori; at&egrave;s que aquests continguts dels plecs de condicions, de tots alhora, s&oacute;n massa permissius pel que fa a l&rsquo;&uacute;s de varietats gens tradicionals a l&rsquo;espai catal&agrave; o a la hist&ograve;ria de la seva vinya. Aix&ograve; malgrat que se&rsquo;ls suposa per se la feina de preservar la identitat dels vins de la contrada, i per tant, de la vinya i del territori. Per tant, caldria una mica m&eacute;s d&rsquo;humilitat i de bona disposici&oacute; al di&agrave;leg per tal de solucionar un conflicte que ja trigava a fer-se pal&egrave;s; l&rsquo;autoritat moral per sancionar i assenyalar amb el dit ben estirat &eacute;s dif&iacute;cil de recon&egrave;ixer.Entre els cellers que s&oacute;n fora o han marxat hi ha de tot. Molts diuen que abolirien el sistema de Denominacions d&rsquo;Origen: alguns es fonamenten en el desgavell varietal instal&middot;lat a Catalunya i escampat per tot el territori, i d&rsquo;altres, a l&rsquo;extrem contrari, voldrien llibertat absoluta i que el mercat sigui el que decideixi quin vi i quina varietat &eacute;s millor. Aquests &uacute;ltims creuen en un sistema lliure, per&ograve; molts d&rsquo;ells ni tan sols s&rsquo;han preguntat el sentit de la paraula tipicitat, o potser no s&rsquo;han assabentat que els vins del vell m&oacute;n fonamenten la seva qualitat i posicionament al mercat mitjan&ccedil;ant un argument que es diu hist&ograve;ria. N&rsquo;hi ha tamb&eacute; que s&oacute;n fora perqu&egrave; no els han deixat entrar pel tipus de vi que fan, o que han desistit despr&eacute;s de patir molt per entrar-los durant molts anys; &eacute;s el cas d&rsquo;alguns elaboradors de vins fermentats espont&agrave;niament o sense sulfits afegits en l&rsquo;embotellat.Tamb&eacute; hi ha els que s&oacute;n garrepes de mena, que &eacute;s leg&iacute;tim al cap i a la fi, i d&rsquo;altres que veuen que el seu posat antisistema els fa guanyar clients i vendes, m&eacute;s encara quan algun sommelier reputat els d&oacute;na una empenteta. En el grup m&eacute;s important, ara mateix, hi ha els que han marxat pel desacord amb la realitat f&agrave;ctica del poder en les DO, que especialment en els vins escumosos ha condu&iuml;t a diverses escissions des de la DO Cava. Finalment, tamb&eacute; hi ha realment alg&uacute; que no hi &eacute;s perqu&egrave; fa trampa o perqu&egrave; t&eacute; un deute amb la DO, tot i que s&oacute;n els casos menys nombrosos.L&rsquo;Administraci&oacute;, per la seva banda, no t&eacute; en compte els vins sense DO en la seva tasca de promoci&oacute;. Si fa uns quants anys aix&ograve; no era important perqu&egrave;, tot i que afectava la qualitat, eren poques marques i poques ampolles, ara &eacute;s un fenomen que cal tenir en compte perqu&egrave; molts dels millors vins escumosos de Catalunya s&oacute;n fora de DO (almenys set de les empreses punteres). I s&oacute;n marques hist&ograve;riques, o b&eacute; que tenen una base hist&ograve;rica -com ara la finca m&eacute;s representativa de la hist&ograve;ria del vi catal&agrave; contemporani- molt important per al vi catal&agrave;. Pel que fa a vins tranquils, especialment en xarel&middot;los hi ha abs&egrave;ncies molt importants, a banda de cellers que mai hi seran a dintre de cap d&rsquo;elles per la seva pr&ograve;pia filosofia, garreperia o possibilitats; qualsevol de les tres raons &eacute;s leg&iacute;tima.El d&egrave;ficit en la representaci&oacute; del vi catal&agrave; per part de l&rsquo;Administraci&oacute;, doncs, &eacute;s sensible, i cada collita ho &eacute;s una mica m&eacute;s. Per&ograve; es podria dir que &eacute;s un d&egrave;ficit m&eacute;s important que tot aix&ograve;, at&egrave;s que les empreses que fan vi sense DO s&oacute;n empreses i estan a Catalunya, pagant impostos dels quals tamb&eacute; es nodreix la part de l&rsquo;Administraci&oacute; que els ha de representar1.Una omissi&oacute; m&eacute;s greu des del moment en qu&egrave; &eacute;s impossible que no se&rsquo;n sigui conscient; per&ograve; m&eacute;s encara quan aquesta promoci&oacute; pot incloure els escumosos de la DO Cava que, fins que no es publiqui la nova normativa de tra&ccedil;abilitat, no tenen ni han tingut possibilitat de mencionar l&rsquo;origen a l&rsquo;ampolla (llevat del Cava de Paratge), i per tant no cal que especifiquin p&uacute;blicament d&rsquo;on ve el ra&iuml;m. Com tots sabem, sobretot en el cas dels grans productors pot venir directament en forma de vi des de qualsevol dels quatre espais Cava escampats per les espanyes. Per si no n&#39;hi hagu&eacute;s prou, darrerament una marca de la gran producci&oacute; ha passat 800.000 ampolles d&rsquo;una DO a una altra des del dip&ograve;sit i no des de la vinya, entenent que eren les ampolles que m&eacute;s o menys es podien produir a aquella DO amb el ra&iuml;m que n&rsquo;hi compra l&rsquo;empresa cada any; i l&rsquo;Administraci&oacute; sembla no haver-se assabentat. &Eacute;s aquesta deriva &ldquo;empresarial&rdquo; que mencion&agrave;vem, que algunes DO practiquen en detriment de la imatge general del sistema. Per&ograve; amb aquestes accions &eacute;s molt dif&iacute;cil conv&egrave;ncer alg&uacute; que hi &eacute;s fora de la necessitat de formar-ne part.Val a dir que cap dels actors far&agrave; cap moviment si l&rsquo;Administraci&oacute; no mou fitxa per corregir aquesta situaci&oacute;. La seva funci&oacute; hauria de ser fer possible la cabuda del m&agrave;xim d&rsquo;actors a dintre del col&middot;lectiu del vi catal&agrave;, pensant en regular vies privades de certificaci&oacute; de l&rsquo;origen del ra&iuml;m. Lluny d&rsquo;exercir aquesta responsabilitat, es posiciona i beneeix els c&agrave;stigs i sancions que materialitzen un conflicte que divideix el vi catal&agrave; i en malmet la imatge. Tot i que hauria de ser el moderador d&rsquo;una taula on totes les parts hi seguessin, es defineix ella mateixa com una de les parts, activa i interessada en el manteniment d&rsquo;aquesta situaci&oacute; de monopoli. Potser &eacute;s el moment que faci un pas al costat i deixi que sigui un altre qui ho faci. El que est&agrave; en joc &eacute;s la imatge i el futur del vi catal&agrave;, una fita m&eacute;s important que els personalismes o l&rsquo;orgull institucional.Des de l&rsquo;&uacute;nica Guia de Vins de Catalunya que hi ha hagut mai pensem que &eacute;s urgent que seguin tots a xerrar, i que no s&rsquo;aixequin fins que, un a un, trobin la soluci&oacute; perqu&egrave;, com a m&iacute;nim, es tractin uns i altres amb el respecte que cal; per crear les condicions de compet&egrave;ncia saludable en la tasca de certificaci&oacute; que la situaci&oacute; de monopoli actual no permet; per assumir que l&rsquo;&egrave;xit no ser&agrave; mai total, i que hi haur&agrave; qui prefereix estar-ne al marge per les raons que sigui; i finalment, per oferir al consumidor una imatge de serietat, unitat i qualitat que es correspongui amb la realitat del producte. Ara per ara, aquesta imatge no hi &eacute;s, i en el moment que travessem seria una eina molt important, potser cabdal per remuntar. Aquesta imatge &eacute;s possible, perqu&egrave; de qualitat n&rsquo;hi ha a bastament: cal, doncs, que tots alhora es posin a l&rsquo;altura del producte, fent esfor&ccedil;os per treure d&rsquo;un mateix la millor de les disposicions, per tal d&rsquo;aconseguir que els cellers que hi ha a fora de les DO hi tornin o que es legisli perqu&egrave; els cellers que no vulguin ser a dintre d&rsquo;una DO puguin certificar, notarialment o per qualsevol altra via reconeguda p&uacute;blicament, l&rsquo;origen del ra&iuml;m.Qualsevol inacci&oacute; que retardi aquesta entesa i alhora l&rsquo;habilitaci&oacute; de vies alternatives i privades de certificaci&oacute; &eacute;s prolongar una situaci&oacute; inacceptable de discriminaci&oacute;, at&egrave;s que els organismes p&uacute;blics es deuen als seus administrats des del moment en qu&egrave; paguen impostos. Dit d&rsquo;una altra manera, en l&rsquo;actualitat s&rsquo;est&agrave; treballant amb diners de tots, per&ograve; nom&eacute;s en benefici dels cellers que estiguin a dintre del sistema beneit per l&rsquo;Administraci&oacute;. Com que els diners que els cellers paguen a les DO tenen car&agrave;cter privat, resulta que els cellers que estan fora de DO paguen els mateixos impostos que els altres, per&ograve; des de l&rsquo;Administraci&oacute; no se&rsquo;ls promociona ni se&rsquo;ls t&eacute; en compte.Per tot aix&ograve;, creiem que cal que aquest di&agrave;leg el moderi gent equidistant, per tal de proposar un punt de trobada amb compromisos de totes les bandes alhora. No nom&eacute;s nosaltres, sin&oacute; segurament tots aquells comunicadors capa&ccedil;os d&rsquo;analitzar la situaci&oacute; i d&rsquo;emetre i defensar una opini&oacute; fundada, estem a disposici&oacute; de totes les parts que vulguin seure amb la intenci&oacute; real d&rsquo;arribar a una entesa.1-Ja ho vam dir fa dos anys en un altre article d&rsquo;opini&oacute; d&rsquo;aquesta mateixa publicaci&oacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6686-questio-imatge</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6686-questio-imatge</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201511/990_1446891317VINYA_.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Batec, franquesa i rigor, al marge</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 24 Dec 2020 08:35:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Fa pocs anys, Angle Editorial va publicar en catal&agrave; l&rsquo;obra essencial de Thoreau: Caminar. De la traducci&oacute; se&rsquo;n va fer c&agrave;rrec Marina Espasa, que tamb&eacute; va prologar el naturalista, fil&ograve;sof i escriptor nord-americ&agrave; amb reflexions sensates com la que encap&ccedil;ala el text. Els camins han estat sovint els grans oblidats dels entorns rurals quan &eacute;s en ells que hi batega la dimensi&oacute; humana m&eacute;s essencial i lliure i s&rsquo;hi respira l&rsquo;esdevenir de la hist&ograve;ria. Han estat cru&iuml;lla de civilitzacions, espais d&rsquo;intercanvi cultural i social&hellip; Hi ressonen converses i esfor&ccedil;os. I acompanyen qui els vol transitar fins a espais ignots on probablement cultivar no &eacute;s tan sols un gest agrari, sin&oacute; tamb&eacute; meditatiu i contemplatiu.&Eacute;s en&ograve;leg i bi&ograve;leg i probablement per aquesta doble sensibilitat ha triat per al seu projecte enol&ograve;gic m&eacute;s personal el nom de Vins de Paret Seca. Homenatge a les construccions m&eacute;s antigues que s&rsquo;estenen per tot el pa&iacute;s, sovint menystingues, sovint ferides de mort. &ldquo;Son el patrimoni dels humils&rdquo; llegia recentment en un article publicat pel periodista Jordi Bes. I en aquest recer d&rsquo;humilitat, Iv&agrave; Gallego ha trobat l&rsquo;aixopluc per presentar i significar una nova l&iacute;nia de vins &ldquo;que parlin del paisatge, dels entorns on creixen les vinyes. La pedra seca com a refugi, marge de vinyes, camins de pas, que narra de la hist&ograve;ria del vi des dels seus inicis, a l&rsquo;&egrave;poca dels ibers, fins a l&rsquo;actualitat&rdquo;, dir&agrave;. Una nomenclatura que reivindica la lentitud - &ldquo;la pedra seca parla d&rsquo;un ritme pausat, d&rsquo;&egrave;poques en qu&egrave; no es valorava tant la immediatesa&rdquo;- i que pot abra&ccedil;ar els vins que ara neixen al Pened&egrave;s per&ograve; que m&eacute;s tard ho podrien fer a la resta dels Pa&iuml;sos Catalans. Com a bi&ograve;leg, incidir&agrave; en la import&agrave;ncia de mantenir l&rsquo;ofici de marger que perpetua m&eacute;s enll&agrave; de la bellesa del paisatge rural, l&rsquo;equilibri dels ecosistemes, perqu&egrave; la pedra seca &eacute;s cau de biodiversitat.Iv&agrave; Gallego t&eacute; una dilatada experi&egrave;ncia com a en&ograve;leg en cellers referents de les denominacions d&rsquo;origen Pened&egrave;s, Costers del Segre i m&eacute;s recentment Tarragona. Aquest 2020 incert i estrany ha tingut temps per reflexionar i ha decidit seguir l&rsquo;ofici a empreses de tercers, per&ograve; tamb&eacute; a caminar sol: &ldquo;La idea ve de lluny. Les ganes i el desig de fer un vi que no respongui ni a modes ni a tend&egrave;ncies, ni em faci estar encotillat i on sentir-me c&ograve;mode, m&rsquo;han portat fins aqu&iacute;&rdquo;, explicar&agrave;. T&eacute; molt clar que vol fer vins que siguin mirall de les vinyes on neixen, amb acompanyament subtil i m&iacute;nima intervenci&oacute;, deixant que s&rsquo;expressi cada gra de ra&iuml;m. &ldquo;El fet de portar tants anys elaborant vi et dona perspectiva i et permet estar pendent no nom&eacute;s dels aspectes puntuals de l&rsquo;elaboraci&oacute;, sin&oacute; preveure cap a on vols anar i cap a on vols portar el vi&rdquo;, afegir&agrave; Iv&agrave; Gallego. Projectar, en definitiva.Iv&agrave; Gallego:&ldquo;Podria haver estat mes f&agrave;cil comen&ccedil;ar amb un xarel&middot;lo, per&ograve; vaig decidir-me pel macabeu, perqu&egrave; &eacute;s un ra&iuml;m m&eacute;s auster i tamb&eacute; parla del paisatge penedesenc. Per posar-lo en valor i mostrar el que pot donar amb un vi jove&rdquo;.Vins de Paret Seca neix amb un primer vi de l&rsquo;anyada 2020: un macabeu de vinyes de m&eacute;s de 30 anys que cuida a l&rsquo;Arbo&ccedil; (Baix Pened&egrave;s) un viticultor, pag&egrave;s i amic seu &ldquo;seguint els ritmes de la natura i estimant la terra&rdquo;, dir&agrave; Gallego. &ldquo;Quan poda, reconeix les diferents varietats per la fusta&rdquo;, adverteix per confirmar el di&agrave;leg &iacute;ntim que mantenen pag&egrave;s i cep. &ldquo;Busco bons amics com el Pepitu i la Maria que em van proposar vinificar al seu celler Entre vinyes, al Parc Natural del Foix&rdquo;, comenta en un gest de complicitat que vol que impregni tamb&eacute; els vins que vindran. S&rsquo;estrena amb una varietat que sovint ha sobreviscut al marge: &ldquo;Podria haver estat mes f&agrave;cil comen&ccedil;ar amb un xarel&middot;lo, per&ograve; vaig decidir-me pel macabeu, perqu&egrave; &eacute;s un ra&iuml;m m&eacute;s auster i tamb&eacute; parla del paisatge penedesenc. Per posar-lo en valor i mostrar el que pot donar amb un vi jove&rdquo;. Tamb&eacute; per retrobar-se i expressar-se ell mateix amb franquesa. Sap que hi ha pocs per&ograve; bons macabeus amb elevada capacitat de guarda. Per&ograve; ell n&rsquo;ha volgut ressaltar la joventut, l&rsquo;acidesa natural i el potencial arom&agrave;tic sobri, amb un treball molt fi amb les mares durant tres mesos. El resultat &eacute;s un vi vibrant i mineral, on es reivindiquen les notes de fonoll i el sotabosc mediterrani. I la salinitat. N&rsquo;ha embotellat 3.100 ampolles que es podran comprar directament a Vins de Paret Seca. &ldquo;No farem una distribuci&oacute; a l&rsquo;&uacute;s, volem estar en contacte amb el consumidor i venedor i incidir en la xarxa de proximitat. Tamb&eacute; es vendran en algunes botigues especialitzades i se servir&agrave; a restaurants afins&rdquo;, explica Iv&agrave; Gallego. De l&rsquo;etiqueta en ressalta un tra&ccedil; vermell que connecta el vi amb la senyalitzaci&oacute; que guia a qui transita els camins de la Mediterr&agrave;nia. El dissenyador Rai Benach ha treballat a consci&egrave;ncia un disseny que juga amb les connexions visuals. I dona joc al tacte amb el relleu de la tipografia.&ldquo;&Eacute;s un orgull per als sommeliers que apareguin projectes petits amb aquesta sensibilitat&rdquo;, diu Ferran Centelles, responsable de la partida de begudes d&rsquo;ElBulliLab i col&middot;laborador de Jancis Robinson. &ldquo;&Eacute;s un macabeu que t&eacute; consist&egrave;ncia, frescor, textura, una nota vegetal positiva, tocs anisats i &eacute;s m&eacute;s mineral que afruitat. &Eacute;s un vi molt gastron&ograve;mic&rdquo;, assenyala el sommelier catal&agrave;. &ldquo;Evolucionar&agrave; b&eacute; en ampolla sense necessitat de crian&ccedil;a amb fusta. Est&agrave; molt b&eacute; que s&rsquo;hagi fet una aposta diferenciada al Pened&egrave;s, vinificant la macabeu&rdquo;, traslladar&agrave; en directe a Iv&agrave; Gallego en una presentaci&oacute; virtual que l&rsquo;en&ograve;leg fa al seu canal d&rsquo;Instagram. &ldquo;&Eacute;s un vi fin&iacute;ssim...&rdquo;, reblar&agrave; Centelles. I l&rsquo;en&ograve;leg apunta als terrenys calcaris i propers al mar, a la maceraci&oacute; curta amb les pells, a la decisi&oacute; de no clarificar ni filtrar el vi, a deixar que lliurement s&rsquo;expressi la vinya. &ldquo;Transmetre la idea en un estil no &eacute;s f&agrave;cil, com tampoc fer-ho amb tant de sentit, i tu ho aconsegueixes, Iv&agrave;&rdquo;, li dir&agrave; el sommelier Ferran Centelles.Vins de Paret Seca inicia ruta amb elogis encertats d&rsquo;alg&uacute; que sap molt b&eacute; qu&egrave; amaga una copa de vi. En un any de revessos, Iv&agrave; Gallego s&rsquo;ha endinsat en el cam&iacute; del risc i de l&rsquo;assertivitat, que vol que el dugui a cellers amics, varietats aut&ograve;ctones i s&ograve;ls vius per crear vins fins i subtils. El seg&uuml;ent ser&agrave; un xarel&middot;lo brisat que ara mateix reposa en gerres de fang. Hi ha batec, franquesa i rigor, al marge.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6681--batec-franquesa-rigor-al-marge</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6681--batec-franquesa-rigor-al-marge</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202012/1200_1608798297ivagallego_2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>D'espigolar i de confessar-se</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 11 Dec 2020 12:35:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Fa prop de 4 anys no li va tremolar el pols per deixar escrit que el m&oacute;n li venia gran. &ldquo;Per&ograve; no una o dues talles, no. Molt gran. Enorme&rdquo;. L&rsquo;en&ograve;loga Sara P&eacute;rez reflexionava desacomplexadament sobre l&rsquo;espiral de viatges, tastos i relacions que el seu ofici li exigia. O s&rsquo;exigia? &ldquo;Era una realitat sufl&eacute; i em dissolia, em dividia&rdquo;, escrivia en un article que va titular &ldquo;Jo confesso&rdquo; a LaConca51. En una alenada de sinceritat, va anunciar que s&rsquo;havia fet el vestit a mida i li havien sobrat quil&ograve;metres de roba... El que aleshores ja l&rsquo;alimentava amb plenitud -&ldquo;caminar vinyes, hist&ograve;ria i hist&ograve;ries, escoltar les persones grans&hellip;&rdquo; -, l&rsquo;ha seguit nodrint despr&eacute;s. &ldquo;Focalitzant en el moment (&hellip;) em creixien les ganes d&rsquo;abastar tanta saviesa, de defensar, de revoltar-me, de compartir tant i tant&hellip;&rdquo;, va deixar escrit.&quot;L&rsquo;arribada de les tines de formig&oacute; va venir acompanyada d&rsquo;un gran sentiment de desesperaci&oacute; -no tenim vi per omplir-los. L&rsquo;apocalipsi en un parell d&rsquo;ous&rdquo;.,Despr&eacute;s de la rebel&middot;li&oacute;, el cos s&rsquo;av&eacute; al tallatge nou, perqu&egrave; abriga m&eacute;s, perqu&egrave; est&agrave; cosit amb puntades fermes. Es deslliura de pors i vergonyes. Ho ha dit i escrit tantes vegades com ha calgut en els &uacute;ltims anys, en un exercici d&rsquo;autoconvicci&oacute; i realisme. De cultivar consci&egrave;ncia i pres&egrave;ncia; de regenerar-se, de sostenir-se, de narrar-se&hellip; La professora de la Universitat de Houston, Bren&eacute; Brown, afirma al documental &ldquo;S&eacute; Valiente&rdquo; (Netflix) que &ldquo;sense vulnerabilitat no hi ha valentia&rdquo;. No s&eacute; si Sara P&eacute;rez ho va aprendre d&rsquo;ella o per compte propi, per&ograve; la premissa &eacute;s ara el seu patr&oacute; de vida.Mas Martinet, el celler on fa vins al Priorat, ha estrenat web fa poques setmanes. S&rsquo;hi parla d&rsquo;agroecologia, d&rsquo;ecofemenisme, d&rsquo;equilibris i d&rsquo;harmonies, de persist&egrave;ncia&hellip; Blanc i negre dram&agrave;tics per a un espai digital que muta a un calidoscopi de blaus i verds, de liles i grocs quan els sentits l&rsquo;interpreten&hellip; Un espai de comunicaci&oacute; nou amb paraules que ressonen; amb una filosofia que combrega amb la fertilitat de la terra. Dins del web, un bloc, on Sara P&eacute;rez ha vingut a seguir-se confessant. Sense tab&uacute;s ni doblecs. Per qu&egrave; no admetre que, en aquest 2020, plou sobre mullat? Hi escriu: &ldquo;Fa un parell d&rsquo;anys que els ten&iacute;em encomanats. I han arribat aquesta setmana. Ara que no els necessitem. Aquest any que no tenim vi per omplir-los. Com una broma de mal gust que ens gasta la vida. L&rsquo;arribada de les tines de formig&oacute; va venir acompanyada d&rsquo;un gran sentiment de desesperaci&oacute;. L&rsquo;apocalipsi en un parell d&rsquo;ous&rdquo;. Amb la mateixa franquesa i sinceritat aborda el seu primer directe amb l&rsquo;audi&egrave;ncia vehiculat a trav&eacute;s de les subscripcions al nou web. &ldquo;Aviat comen&ccedil;arem a podar aquesta anyada convulsa i incerta per&ograve; plena d&rsquo; aprenenetatges&rdquo;, dir&agrave; Sara P&eacute;rez. Un directe pedag&ograve;gic, divulgatiu, ser&egrave; -malgrat que l&rsquo;any crida a la revolta-, vibrant i amb l&rsquo;opci&oacute; pr&egrave;via de seleccionar data i idioma en un gest de situar-se ara m&eacute;s que mai a la pell de l&rsquo;espectador. La conversa amb xat obert per als participants, t&eacute; per objectiu descabdellar l&rsquo;anyada 2020 i no s&rsquo;estalvien els nusos. Des de l&rsquo;&uacute;s de la t&egrave;cnica de les cristal&middot;litzacions sensibles per obtenir informaci&oacute; qualitativa de les vinyes (vitalitat, connexions, fragilitats&hellip;) i descobrir que els ceps han necessitat aquest any m&eacute;s temps per respondre a les malalties, a l&rsquo;abordatge del m&iacute;ldiu i l&rsquo;aplicaci&oacute; de coccions -cua de cavall, hip&egrave;ric, ceba, camamilla- per minimitzar la plaga derivada de les pluges incessants&hellip; I, per suposat, el moment m&eacute;s delicat d&rsquo;aquesta campanya, quan s&rsquo;ha de prendre la decisi&oacute; de deixar de practicar l&rsquo;agroecologia o de perdre una part important de la collita&hellip; &ldquo;El celler semblava una cuina, tot ple d&rsquo;olles bullint amb diferents coccions... I al mateix temps decid&iacute;em en quines vinyes ens centr&agrave;vem i en quines no, perqu&egrave; pr&egrave;viament i amb tot el convenciment del m&oacute;n vam decantar-nos per mantenir l&rsquo;agroecologia. A les vinyes d&rsquo;Escur&ccedil;ons, Pesseroles i Clos Martinet hi decidim aplicar tots els tractaments de fitoter&agrave;pia i m&eacute;s, i a les de Martinet Bru&hellip; els que puguem&rdquo;, sospirar&agrave; Sara P&eacute;rez.Al juny deixa de ploure al Priorat, per&ograve; el m&iacute;ldiu ja ha ferit de mort la rapa. De l&rsquo;alegria d&rsquo;haver parat el primer cop, a la por... &ldquo;Al juliol desapareix el ra&iuml;m i apareixen la vulnerabilitat i la fragilitat. Per&ograve; prenem noves decisions que passen per prioritzar la vinya, per mantenir l&rsquo;equip (amb reorganitzaci&oacute; de tasques i funcions) i per incidir encara m&eacute;s en la comunicaci&oacute;. I l&rsquo;agost el vam acabar amb la seguretat que la vinya ens donaria el millor que pogu&eacute;s i havent-nos tret un gran pes de sobre: saber que el frac&agrave;s no depenia de nosaltres&rdquo;, relatava Sara P&eacute;rez. Sensatesa davant de l&rsquo;abisme: &ldquo;Aquest any no hem veremat, hem anat a espigolar. Verem&agrave;vem ra&iuml;ms amb dos granets i no &eacute;s una met&agrave;fora... L&rsquo;alegria d&rsquo;un ra&iuml;m amb 10 granets era immensa. El bancal de garnatxa que reservem cada any per al ranci dol&ccedil; ens donava 250 caixes; aquest 2020 han estat 11, per&ograve; n&rsquo;esper&agrave;vem nom&eacute;s 3 &oacute; 4. I vam viure amb una euf&ograve;ria al&middot;lucinant el resultat final. Aleshores vaig entendre que tots hav&iacute;em apr&egrave;s molt&rdquo;.Res no ho ha posat f&agrave;cil aquest 2020, per&ograve; el resultat &eacute;s llumin&oacute;s, segurament perqu&egrave; a Mas Martinet des de fa temps es llegeix el costat bo que tenen els episodis m&eacute;s dantescos. Que sempre hi &eacute;s, per&ograve; cal anar al fons per saber trobar-lo. &ldquo;Despr&eacute;s de les cures, de l&rsquo;energia, de la poca quantitat de ra&iuml;m... L&rsquo;anyada 2020 &eacute;s pur rock and roll. &Eacute;s superviv&egrave;ncia pura. Mai havia trobat tanta concentraci&oacute; als vins. &Eacute;s espectacular i ve de l&rsquo;aigua... I tot est&agrave; equilibrat&rdquo;, es meravella Sara P&eacute;rez mentre abra&ccedil;a amb els dits les copes plenes de vins vitals, que encara s&rsquo;estan definint.&ldquo;Fa anys que vaig fer un pas enrere: deixar de controlar i que el vi s&rsquo;express&eacute;s tal i com &eacute;s. El m&eacute;s important &eacute;s sempre com treballem la vinya...&rdquo;&ldquo;Ten&iacute;em ra&iuml;ms amb molt de nitrogen i aix&ograve; es notava amb la fermentaci&oacute;, hi havia molta energia i era una festa. Han estat r&agrave;pides, boniques, d&rsquo;una generositat concentrada&rdquo;, descriu. Efervesc&egrave;ncia en un any que ha exigit molt de coratge. &ldquo;Hem trobat el nostre lloc al m&oacute;n. Mirem cada parcel&middot;la i cada vi d&rsquo;una manera diferent sempre, per&ograve; mai s&rsquo;havien definit tant com ara. Ho hem fet igual que sempre per&ograve; ara cada finca s&rsquo;ha situat al seu lloc&rdquo;, revela l&rsquo;en&ograve;loga. Descriu amb passi&oacute; els vins que naixeran aquesta anyada - &ldquo;el brisat &eacute;s una bogeria&rdquo; -, parla de combinar la crian&ccedil;a en ous de formig&oacute;, &agrave;mfores i damajoanes de vidre, dels vins &ldquo;salats&rdquo; que donar&agrave; el 2020 perqu&egrave; ha bufat m&eacute;s la garbinada que el ser&egrave;, de qu&egrave; nom&eacute;s han veremat un 14% de la collita... &ldquo;Fa anys que vaig fer un pas enrere: deixar de controlar i que el vi s&rsquo;express&eacute;s tal i com &eacute;s. El m&eacute;s important &eacute;s sempre com treballem la vinya...&rdquo;, se sincera. Des del respecte i assumint que fluir &eacute;s una opci&oacute; v&agrave;lida i valenta com confessa Bren&eacute; Brown: &ldquo;Vulnerability is not winning or losing; it&rsquo;s having the courage to show up and be seen when we have no control over the outcome. Vulnerability is not weakness; it&rsquo;s our greatest measure of courage&rdquo;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6661--espigolar-confessar-se</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6661--espigolar-confessar-se</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202012/1200_1607686956IMG_5173.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Els fogons i la teoria del coneixement</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 09 Dec 2020 09:02:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6658-els-fogons-teoria-coneixement</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6658-els-fogons-teoria-coneixement</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202012/1200_1607501420Article_2_foto_restaurant.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Parlarem de vi català</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 26 Nov 2020 08:02:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Sembla que la quota de consum del vi catal&agrave; amb DO, que ara supera el 40%, ja &eacute;s una not&iacute;cia suficientment bona per no abordar la resta de problemes. Per&ograve; encara n&rsquo;hi ha un munt que des de les institucions ni tan sols s&rsquo;han analitzat.13 anys d&rsquo;edici&oacute; consecutiva de La Guia de Vins de Catalunya han contribu&iuml;t molt a canviar el vi catal&agrave; tal com el vam con&egrave;ixer, el 2008, i tal com el veiem ara, el 2020. Mentrestant han passat un munt de coses i continuen passant, per&ograve; els problemes estructurals segueixen afectant el preu i la qualitat del vi catal&agrave;.Els canvis, per&ograve;, s&oacute;n importants:- La vinya, a poc a poc, va canviant de signe.- El consumidor coneix m&eacute;s el vi catal&agrave;?- La mentalitat dels elaboradors ha evolucionat, i molt.- Les Denominacions d&rsquo;Origen han seguit aquest ritme?- Hi ha diferencia entre les varietats tradicionals i les foranes.- Els arguments dels defensors de les foranes s&rsquo;esgoten.- Qu&egrave; passa amb els vins sense DO?- Es parla de vi amb prou serietat? Es respecta el producte o se&rsquo;l subordina a qualsevol plat a la primera de canvi?- S&rsquo;ha parlat prou d&rsquo;hist&ograve;ria de la vinya?. S&rsquo;est&agrave; ensenyat a les escoles de sumilleria?.- Qu&egrave; en pensen els elaboradors dels canvis en el vi catal&agrave;.De tot aix&ograve; -i d&rsquo;alguna cosa m&eacute;s- en parlarem, com sempre sense p&egrave;ls a la llengua, durant totes les setmanes que ens deixin, a Cupatges.Hi ha qui diu que pensem massa, potser s&iacute;, per&ograve; com va dir Galileo Galilei davant el tribunal de la Inquisici&oacute; despr&eacute;s de retractar-se de que la terra es movia al voltant del sol:&ldquo;Eppur si muove&rdquo;Us esperem.La Guia de Vins de Catalunya]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6642-parlarem-vi-catala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6642-parlarem-vi-catala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202011/1200_1606374533Foto_Tast_dirigit_per_Parlarem_de_vi_Catal.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Roda al món i torna al... (II)</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 23 Nov 2020 09:13:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Seguim aquest recorregut pels espais vitivin&iacute;coles, moltes vegades oblidats, de casa nostra. Abans de seguir avan&ccedil;ant, per&ograve;, m&#39;agradaria destacar que tots ells s&oacute;n escollits des del meu punt de vista i el meu criteri. Es tracta, doncs, d&#39;una selecci&oacute; molt personal basada, aix&ograve; s&iacute;, en uns par&agrave;metres que tots aquests indrets compleixen: s&oacute;n racons que val la pena visitar i anar a perdre-s&#39;hi uns dies, ja que estan plens de joies. Joies paisatg&iacute;stiques, enol&ograve;giques, patrimonials, gastron&ograve;miques... i, sobretot, humanes.Tines de la Vall del Flequer. Foto: wikimedia commonsVam comen&ccedil;ar forts, parlant, com no podia ser d&#39;una altra manera, de la regi&oacute; referent del nostre pa&iacute;s, i tants cops oblidada per tothom: el Priorat. I avui seguirem per una altra raconet, molt m&eacute;s petit. M&eacute;s petit en extensi&oacute;, en nombre de cellers i en premis i reconeixements, per&ograve; no en hist&ograve;ria, ni en paisatge, ni tan sols en patrimoni. Avui rodar&agrave; el m&oacute;n i tornar&agrave; al... Bages.Doncs s&iacute;, amics i amigues, avui parlarem d&#39;aquesta comarca, que m&#39;estimo i em sento tan meva. Jo no s&oacute;c nascut al Bages (de fet, vaig n&eacute;ixer a Sabadell) per&ograve;, de ben jove, amb 14 anyets, hi vaig aterrar buscant formaci&oacute; en hoteleria, a l&#39;escola on actualment treballo, la Joviat. I hi vaig trobar molt m&eacute;s que formaci&oacute; (que tamb&eacute; i molt bona, per cert...). Per aix&ograve; sempre dic que jo s&oacute;c empeltat al Bages...Doncs s&iacute; el Bages, a part de ser el cor de Catalunya, la comarca on resideix la Moreneta, on va n&eacute;ixer en Pep Guardiola i el lloc per on es passa quan els de la capital pugeu cap a la Cerdanya, aqu&iacute; tamb&eacute; s&#39;hi fa vi. I no fa pas quatre dies precisament... Hi ha una tradici&oacute; vin&iacute;cola mil&middot;len&agrave;ria, amb alt i baixos al llarg de la hist&ograve;ria (com a tot arreu) per&ograve; amb unes arrels ben profundes, que ens permeten mirar el present i, sobretot, el futur, amb esperan&ccedil;a i carregats d&#39;il&middot;lusi&oacute;. &Eacute;s un d&#39;aquests altres tresors amagats que trobem a la geografia catalana. Us far&eacute; cinc c&egrave;ntims del perqu&egrave; (o almenys ho intentar&eacute;...).Tines de la Vall del Flequer. Foto: Wikimedia commonsQuins s&oacute;n els vins que ens arriben a emocionar? A mi, els vins que m&#39;arriben al cor i em fan posar els p&egrave;ls de punta i la pell de gallina, s&oacute;n els vins que ens expliquen coses. Els vins que tenen &agrave;nima. Sempre ho dic que per mi, l&#39;&agrave;nima d&#39;un vi no &eacute;s tant la seva qualitat organol&egrave;ptica, la seva perfecci&oacute; o la seva abs&egrave;ncia de defectes, menors o majors. Per mi l&#39;&agrave;nima d&#39;un vi resideix en la capacitat que aquest t&eacute; per a transportar-te, per a fer-te viatjar. En l&#39;espai i en el temps. Els vins amb &agrave;nima s&oacute;n aquells que, quan els tastes, et transporten a la vinya que els ha vist n&eacute;ixer, al tros de terra que ha donat vida al ra&iuml;m. Et transporten a temps passats, on tot fru&iuml;a m&eacute;s lent. On el rellotge no ens pressionava tant com ara. On es tenia temps de parar, observar i aprendre. Aprendre a apreciar el que es t&eacute;. I a valorar-ho. I a transmetre-ho a les seg&uuml;ents generacions. Et transporten a paisatges carregats d&#39;hist&ograve;ria, d&#39;aromes que, despr&eacute;s, trobarem als vins, evidentment. Vins que t&#39;apropen a les persones que els fan. Perqu&egrave;, al capdavall, els vins s&oacute;n el pur reflex de l&#39;&agrave;nima i la personalitat de la gent que els fa.I d&#39;hist&ograve;ria, de paisatge i de patrimoni, hist&ograve;ric, per&ograve; sobretot hum&agrave;, el Bages en t&eacute; per avorrir. Les vinyes que conformen aquesta petita denominaci&oacute; d&#39;origen, la DO. Pla de Bages, no sumen m&eacute;s de 600 ha actualment (i aix&ograve; que a finals del segle XIX n&#39;hi havia hagut m&eacute;s de 28000...). A causa del paisatge, ple de turonets, vessants i pendents, aquestes vinyes s&oacute;n petites i, actualment, envoltades de bosc. Bosc ple de pins i vegetaci&oacute; mediterr&agrave;nia. Roman&iacute;, farigola, fonoll i esp&iacute;gol. Paisatge i aromes que aporten sensaci&oacute; de frescor als vins.I aquesta orografia d&oacute;na lloc a les tines de pedra seca. Unes construccions &uacute;niques a la mediterr&agrave;nia on, antigament, es fermentava el vi a peu de vinya. Constru&iuml;des pels mateixos pagesos amb pedra seca, sense cap mena de material que les lligu&eacute;s entre elles, s&oacute;n conjunts de dip&ograve;sit de fermentaci&oacute; i barraca per guardar i vigilar la collita que, actualment, es poden visitar i que resulten impressionants.M&oacute;n Sant Benet &eacute;s un centre cultural patrimonial creat l&#39;any 2007 que aplega diferents espais i serveis culturals, tur&iacute;stics, d&#39;oci i cient&iacute;fics. Foto: MSBAquestes vinyes, emmarcades pels t&iacute;pics murs de pedra seca, tan present a casa nostra (i Patrimoni Cultural de la UNESCO), comparteixen espai amb altres cultius, sobretot de cereals, que les van voler substituir a principis del segle XX, per&ograve; que la tossudesa dels pagesos no ho va permetre (tot i que gaireb&eacute;...). De fet, d&#39;aquesta tossudesa d&#39;alguns en va n&eacute;ixer fa 25 anys aquesta DO. Una DO. que conta actualment 15 cellers, tots ells amb una tradici&oacute; al darrere que espanta, per&ograve; amb una nova generaci&oacute; de vinyaires al capdavant que aporten frescor, idees, ganes i un futur brillant.Combinaci&oacute; equilibrada de varietats vingudes de fora a finals dels anys 70, per&ograve; que tan b&eacute; s&#39;han adaptat al nostre terreny i, sobretot, al nostre clima (dif&iacute;cil per viure-hi, per&ograve; ideal per obtenir maduracions llargues i completes) amb varietats hist&ograve;riques que, de mica en mica es van recuperant i que sens dubte s&oacute;n la millor manera de comprendre com s&oacute;n els vins del Bages. I &eacute;s l&#39;aposta per aquestes varietats el que est&agrave; fent i far&agrave; &uacute;nics els vins del Bages.Per tot aix&ograve; i molt m&eacute;s, no em direu que el Bages no mereix una visita... A m&eacute;s, no hi ha excusa, perqu&egrave; estem al centre del pa&iacute;s, a prop de tot!! Va, que si veniu i m&#39;aviseu us ensenyar&eacute; alguns d&#39;aquests tresors personalment... Us animeu??]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6633-roda-al-mon-torna-al-ii</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6633-roda-al-mon-torna-al-ii</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202011/1200_1606120060ES5110010_Tines_Flequer_St_Lloren_02.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Roda al món i torna al... (I)</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 07 Oct 2020 08:12:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Comen&ccedil;ar&eacute; aquestes l&iacute;nies deixant anar una obvietat: el m&oacute;n &eacute;s molt gran. I quan parlem de vins, evidentment, tamb&eacute;. I aix&ograve; implica que, en l&rsquo;actualitat, es poden trobar vins molt interessants arreu del planeta.Part de la feina dels que ens dediquem d&rsquo;una manera o altra al m&oacute;n del vi, &eacute;s con&egrave;ixer tots aquests vins, totes aquestes realitats i estils, maneres de fer, tend&egrave;ncies vin&iacute;coles i enol&ograve;giques. Paisatges, varietats, recipients i materials de fermentaci&oacute;. Con&egrave;ixer-les ens &eacute;s imprescindible. Aquesta curiositat &eacute;s (i ha de ser) fonamental per a tot professional del servei, encara m&eacute;s quan et decantes pel servei de vins. I, en certa manera, tamb&eacute; &eacute;s bo que els aficionats al vi la tinguin. Primer de tot per ampliar el propi coneixement, per&ograve; sobretot i parlant ja dels cambrers de vins, per poder aconsellar i tractar al nostre client com es mereix. I quina &eacute;s la millor manera de con&egrave;ixer m&oacute;n? Doncs viatjant.I &eacute;s quan viatges que coneixes altres realitats i maneres de fer. Quan coneixes a fons la cultura i les tradicions de cadascun dels indrets que visites. I qu&egrave; &eacute;s el vi sin&oacute; cultura i tradici&oacute;? No &eacute;s, doncs, una excepci&oacute; que la millor manera de con&egrave;ixer a fons una regi&oacute; elaboradora &eacute;s visitant-la.El que ens perdem moltes vegades per no valorar prou el que tenim tant a prop de casa!El qu&egrave; passa &eacute;s que, moltes vegades, poses els ulls en indrets tan interessants com llunyans. I &eacute;s llavors quan t&rsquo;oblides que al costadet de casa tens paratges igualment &uacute;nics. Per&ograve; la majoria de vegades com que precisament els tens tant a tocar, els deixes pel final. Els poses al final de la llarga llista de llocs interessants a ser visitats. Vas postposant la visita a aquests indrets perqu&egrave; penses: &laquo;aix&ograve; amb un cap de setmana i un cop de cotxe ja ho tinc!&raquo;.Cartoixa d&#39;Scala Dei I van passant els anys i t&rsquo;adones que has voltat per m&eacute;s de tres continents, visitant cellers, vinyes i vinyaires. Que has conegut &laquo;in situ&raquo; projectes engrescadors i potents a m&eacute;s pa&iuml;sos dels que mai haguessis imaginat. Que has perdut el compte dels vins tastats, de les sorpreses i joies descobertes i del coneixement adquirit i compartit. I llavors, un bon dia, fent una visita a un bon amic, obres els ulls i reacciones. El que ens perdem moltes vegades per no valorar prou el que tenim tant a prop de casa!I fruit d&rsquo;aquest sentiment, en part de culpa, m&rsquo;he proposat fer una s&egrave;rie d&rsquo;escrits en els que intentar&eacute; recordar i fer una mica de rep&agrave;s d&rsquo;alguns d&rsquo;aquests llocs tan meravellosos que tenim a casa nostra. I el t&iacute;tol d&rsquo;aquests escrits ser&agrave;: Roda al m&oacute;n i torna al...I en aquest primer text voldria parlar-vos, redescobrir-vos, voldria &laquo;tornar&raquo; a un indret que &eacute;s realment &uacute;nic al m&oacute;n. &Uacute;nic pel seu paisatge, per la seva gent i, evidentment, pels vins que s&rsquo;hi han fet, s&rsquo;hi fan i s&rsquo;hi faran. Estic parlant del Priorat. I &eacute;s, per cert, l&rsquo;indret que em va fer obrir els ulls i posar-me a escriure!La primera grandesa del Priorat &eacute;s que en una sola comarca trobem dues denominacions d&rsquo;origen -Montsant i Priorat- que, si b&eacute; &eacute;s cert que mantenen certes similituds l&ograve;giques, s&oacute;n ben diferents entre elles. Dues denominacions que comparteixen comarca i varietats, per&ograve; poca cosa m&eacute;s. Primer punt a favor, doncs, la possibilitat de con&egrave;ixer m&eacute;s d&rsquo;una regi&oacute; sense bellugar-te massa de lloc.La segona seria, evidentment, la hist&ograve;ria. I &eacute;s que es tracta d&rsquo;una comarca amb una hist&ograve;ria vitivin&iacute;cola impressionant. Hist&ograve;ria que ens ha deixat moltes joies patrimonials. Visita obligada: Escaladei. No pots marxar del Priorat sense haver passejat per aquest aut&egrave;ntic monument i el seu entorn. Realment sense fer massa esfor&ccedil; fas un viatge en el temps i t&rsquo;imagines uns quants segles enrere, fent exercicis espirituals a les seves cel&middot;les, envoltat de silenci i pau. I olor a vinya i a most, quan tocava.La tercera singularitat que ens ofereix aquest rac&oacute; de m&oacute;n seria la seva gent. De tracte obert i amable. Als cellers, als restaurants, als hostals... Fan honor a la paraula amfitri&oacute;. A m&eacute;s, gent molt professional i formada, cosa que, desgraciadament, no &eacute;s el m&eacute;s habitual (aix&ograve; ja donar&agrave; per fer un altre escrit, no patiu...).I podria seguir durant molta estona per&ograve; corro el risc que no em llegeixi ni la meva fam&iacute;lia! He deixat pel final un dels punts que, per mi, &eacute;s m&eacute;s important i diferenciador d&rsquo;aquesta comarca: el paisatge.En aquesta escapada que hi vaig fer fa no massa, tot conduint d&rsquo;un poble a l&rsquo;altre, hi va haver un moment que vaig haver de parar el cotxe al voral de la carretera. I &eacute;s que el paisatge era tant impressionant que vam haver de parar i gaudir-lo. Aturar-te un moment per gaudir del que t&rsquo;envolta &eacute;s un exercici que haur&iacute;em de fer m&eacute;s sovint... Indefinible. Els que no hi hagueu anat, no podeu seguir perdent la ocasi&oacute; de contemplar aquelles vinyes penjades dels vessants, descrivint unes corbes infinites, gaireb&eacute; inabastables als ulls.Pissarra t&iacute;pica -llicorella- dels s&ograve;ls del Priorat.I evidentment que parlar&eacute; dels seus vins! Fruit d&rsquo;una magn&iacute;fica feina i una aposta clara (i valenta en el seu dia) per les varietats pr&ograve;pies. Varietats s&agrave;vies, que fa un grapat d&rsquo;anys que hi s&oacute;n, arrelades a aquest paisatge, abrigades dels freds i acostumades a les calors d&rsquo;aquest indret. Unes varietats que arriben a expressar-se de la millor manera quan les mans dels qui les reben saben el que es fan. Vins amb una personalitat &uacute;nica al m&oacute;n, que fa que quan els tastes, els reconeguis. I aix&ograve; &eacute;s molt important. Vins amb &agrave;nima i personalitat pr&ograve;pia. Molt f&agrave;cil de dir, per&ograve; alhora tant dif&iacute;cil de trobar...Per cert, gr&agrave;cies Joan Ignasi per enriquir-me l&rsquo;&agrave;nima cada cop que xerrem una estona (no tan sovint com voldr&iacute;em...) i per fer d&rsquo;amfitri&oacute; a la teva terra. Tot un plaer!!]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6566-roda-al-mon-torna-al</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6566-roda-al-mon-torna-al</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/arxius/imatges/201407/576_1405597441650-Cartoixa.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>2020. Un abans i un després pel sector vitivinícola català?</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>Salvador Puig - INCAVI</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 21 Sep 2020 17:07:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El 2020 est&agrave; sent un any realment cr&iacute;tic pel sector vitivin&iacute;cola catal&agrave;. A la davallada de preus del ra&iuml;m i del vi base pel cava de l&rsquo;any passat, s&rsquo;hi ha afegit el COVID-19 que est&agrave; comportant una forta baixada de vendes de vins i caves, seguit de l&rsquo;atac de m&iacute;ldiu que es traduir&agrave; en una caiguda de la producci&oacute; de mes del 30 % a nivell global de Catalunya i de m&eacute;s del 40% a la zona del Pened&egrave;s.Per tot plegat, &eacute;s evident que els costos de producci&oacute; del ra&iuml;m seran molt m&eacute;s elevats aquest any, a causa de la baixada de rendiments i de l&rsquo;increment de tractaments fitosanitaris. Per&ograve; els viticultors no sembla que puguin repercutir aquest increment dels costos que han tingut a l&rsquo;hora de vendre, ja que una part important de les operacions es fan a preus similars als de l&rsquo;any passat, que ja van ser molt baixos.Tot plegat s&rsquo;ha tradu&iuml;t en una forta decepci&oacute;. No sembla que la reducci&oacute; de l&rsquo;oferta s&rsquo;estigui traduint suficientment en el l&ograve;gic augment de preus i, per tant, s&rsquo;ha de continuar treballant, per assegurar la viabilitat econ&ograve;mica de les explotacions vit&iacute;coles i el seu futur. La cadena de valor del vi i el cava comen&ccedil;a amb els viticultors i no es pot basar amb una baixa remuneraci&oacute; del seu producte.Un any, doncs, per reflexionar i treure conclusions sobre l&rsquo;estrat&egrave;gia a seguir de cara al futur. Ven&iacute;em d&rsquo;uns anys, en general, positius. Amb un model i estructura del sector que han perm&egrave;s un desenvolupament considerable en la qualitat, prestigi, augment del consum dels vins catalans a casa nostra, i un creixement de les exportacions. Amb una aposta forta per les DO (m&eacute;s del 90 % de la producci&oacute;), per l&rsquo;enoturisme (present al 30% dels cellers) i per la viticultura ecol&ograve;gica (35 % de la superf&iacute;cie). Per&ograve; un model que comen&ccedil;ava a presentar alguns problemes estructurals, especialment en cas del Cava, i que calia posar al dia. Segurament que, del qu&egrave; es tracta &eacute;s de millorar aspectes organitzatius del sector i aprofundir en algunes de les l&iacute;nies m&eacute;s exitoses. El COVID passar&agrave;, per&ograve; haur&agrave; deixat alguns conceptes amb els que haurem de treballar i incorporar. El valor de la proximitat, de la sostenibilitat, de la comunicaci&oacute; i connexi&oacute; directa amb els consumidors. Les DO i l&rsquo;INCAVI hem llen&ccedil;at, conjuntament, la campanya de comunicaci&oacute; &ldquo;Gaudeix del qu&egrave; &eacute;s bo. Vi catal&agrave;&rdquo; basada en aquests valors per refor&ccedil;ar, encara m&eacute;s, el pes dels vins catalans en consum de casa nostra. Tamb&eacute; esperem que episodis de m&iacute;ldiu com el d&rsquo;aquest any, estiguem temps a tornar-los a viure, per&ograve; tamb&eacute; hem de prendre nota per a preparar-nos millor i donar el valor adequat a la producci&oacute; ecol&ograve;gica.El sector vitivin&iacute;cola catal&agrave;, &eacute;s potent i molt divers. Tamb&eacute; en l&rsquo;estructura productiva i tipologia de les empreses. I t&eacute; la pot&egrave;ncia que t&eacute;, perqu&egrave; el formen, des de models clarament agroindustrials amb sistemes de producci&oacute; altament mecanitzats i competitius, fins a models molt artesanals amb productes singulars i d&rsquo;alt valor. Des de grans grups empresarials, passant per les cooperatives (50 % de la producci&oacute;) fins a viticultors-elaboradors que cobreixen tot el proc&eacute;s.En el m&oacute;n del vi parlem de les pir&agrave;mides de qualitat, on la base &eacute;s ample i constitu&iuml;da pels vins de gran volum i preus assequibles, fins al v&egrave;rtex on hi trobem els vins m&eacute;s singulars i valorats, que, encara que tinguin un pes esc&agrave;s en termes de volum, compten amb un reconeixement i valoraci&oacute; molt alta. Aqu&iacute; podem parlar dels vins de finca qualificada, els caves de paratge, i tamb&eacute; de tots aquells vins que destaquen en concursos, publicacions, que marquen la difer&egrave;ncia i que poden tenir un efecte de millora dels preus del conjunt de la pir&agrave;mide. I entremig tota l&rsquo;amalgama de vins que surten dels m&eacute;s de vuit-cents cellers de casa nostra. De fet. La pir&agrave;mide es pot donar en el si d&rsquo;una empresa, d&rsquo;una DO o de tot el pa&iacute;s (Bordeus n&rsquo;&eacute;s un exemple). Per&ograve; per qu&egrave; doni fruits, cal una complicitat interna dins la pir&agrave;mide, que la base no obstaculitzi els projectes del v&egrave;rtex, i que aquests se sentin part del conjunt i ajudin a prestigiar-lo.Les diferents DO del nostre pa&iacute;s, estan desenvolupant les seves pr&ograve;pies pir&agrave;mides de qualitat. Des del Cava fins a la DOQ Priorat, passant per totes les DO. Identificant subzones, paratges, varietats icona, viticultor-elaborador, etc. Aquesta aposta ha d&rsquo;ajudar a prestigiar i a valoritzar encara m&eacute;s els nostres vins, en benefici de tota la cadena. Per&ograve; s&rsquo;ha d&rsquo;edificar sobre una base un terra de valor suficient pels viticultors i cellers enfocats a la gran producci&oacute;, i sobre una promoci&oacute; i comunicaci&oacute; que arribi als consumidors perqu&egrave; ho entenguin i ho valorin adequadament.Tots aquests reptes, i altres, s&oacute;n els que es van comen&ccedil;ar a debatre en el simposi Vins Vinents, interromput parcialment pel COVID, i que esperem poder reprendre aviat, amb la participaci&oacute; de representants de tot el sector i poder consensuar una agenda del sector pels propers anys.Tenim feina, per&ograve; moltes ganes de fer-la, de compartir-la, en benefici del tot el sector vitivin&iacute;cola del pa&iacute;s.Salvador PuigD.G de l&rsquo;INCAVISetembre 2020.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6545-2020-abans-despr-sector-vitivinicola-catala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6545-2020-abans-despr-sector-vitivinicola-catala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202007/1200_1595932300Salvador_Puig_DG_INCAVI.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Ripollet vol recuperar la vinya per impulsar l'economia local</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 16 Jul 2020 07:21:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&#39;autopista C-58 que connecta Barcelona amb Sabadell i Terrassa divideix el municipi de Ripollet en dos. Cada dia hi circulen milers de conductors, per&ograve; pocs d&#39;ells deuen ser conscients que on hi ha aquest riu d&#39;asfalt fins a principis dels setanta era un indret que acollia un celler modernista. Va arribar a ser un dels cellers on s&#39;elaborava m&eacute;s volum de vi de la demarcaci&oacute; de Barcelona, per&ograve; no va ser l&#39;&uacute;nica gesta vin&iacute;cola d&#39;aquesta poblaci&oacute;, ja que a finals del segle XIX s&#39;ha documentat que tenia un viver provincial de ceps. L&#39;Ajuntament de Ripollet es proposa treure profit del passat vitivin&iacute;cola del municipi fent que serveixi com a un motor m&eacute;s de desenvolupament econ&ograve;mic m&eacute;s enll&agrave; de la ind&uacute;stria vallesana.Exterior de l&#39;antic celler modernista de Ripollet on ara hi ha l&#39;autopista C-58. Foto: CIP Mol&iacute; d&#39;en RataEl projecte es denomina Ripollet Vital, i la seva presentaci&oacute; s&#39;havia previst fer un parell de dies abans que s&#39;orden&eacute;s el confinament per frenar l&#39;expansi&oacute; del coronavirus. Finalment s&#39;ha pogut celebrar quatre mesos despr&eacute;s en el teatre auditori del Mercat Vell, per&ograve; ara tothom amb la mascareta posada i mantenint les dist&agrave;ncies. A m&eacute;s d&#39;impulsar el Mercat de la Vinya que se sol celebrar per la Festa Major d&#39;agost, i per tant seguir fent mem&ograve;ria de la import&agrave;ncia que havia tingut el cultiu de la vinya en el Vall&egrave;s, es busca plantar-ne de nou i desplegar una nova oferta formativa i ocupacional vinculada al cultiu de la vinya i al vi, per&ograve; tamb&eacute; a altres aspectes, com la sostenibilitat, el producte de proximitat i la visi&oacute; de g&egrave;nere.La iniciativa seguir&agrave; condicionada a l&#39;evoluci&oacute; del coronavirus, per&ograve; pot representar una oportunitat en aquest context tan complex econ&ograve;micament i les primeres mesures vinculades al projecte podrien posar-se en marxa durant el 2021. A la sessi&oacute; s&#39;ha tingut un record especial per a l&#39;en&ograve;leg i col&middot;laborador de Cupatges &Agrave;ngel Garcia Petit, una de les persones m&eacute;s implicades en el projecte, i que va morir a finals del 2019. Entre altres coses Garcia Petit va analitzar on es podria plantejar una nova plantaci&oacute; de vinya, i va considerar que seria possible en uns terrenys al costat del riu Ripoll que s&oacute;n de titularitat municipal.De fet de vinya ja n&#39;hi ha a Ripollet. Est&agrave; en el parc dels Pinetons, per&ograve; &eacute;s de car&agrave;cter ornamental. Amb la nova es tractaria de tenir un camp vertaderament productiu (seria experimental amb criteris ecol&ograve;gics), d&#39;on en pogu&eacute;s sorgir un vi, i que es pogu&eacute;s vincular tamb&eacute; a la nova oferta formativa i a altres activitats, com l&#39;enoturisme. La proposta l&#39;han desgranat Sol Roig, de l&#39;empresa Emovins, i Xavier Andreu, de Viemocions. La intenci&oacute; municipal &eacute;s comen&ccedil;ar sobretot per la inserci&oacute; social (s&#39;arriben a plantejar fins i tot quelcom similar a Can Calopa de Barcelona, que gestiona la cooperativa l&#39;Olivera). Entre el m&eacute;s immediat figura mirar de substituir algun dels Plans de Formaci&oacute; i Inserci&oacute; (PFI) existents (destinats a qui no ha acabat l&#39;ensenyament obligatori), com el de perruqueria, per d&#39;altres com jardineria o cuina, aix&iacute; com desenvolupar formaci&oacute; per al personal de l&#39;hostaleria local.Sol Roig, amb la imatge de l&#39;&Agrave;ngel Garcia Petit darrera Foto: Ajuntament de RipolletUna hist&ograve;ria marcada per la vinyaEl nou cat&agrave;leg formatiu &eacute;s una de les potes m&eacute;s ambicioses del projecte, i s&#39;articula en diversos blocs, des de conreu i biodin&agrave;mica, gesti&oacute; del celler o enoturisme; millora de la qualitat de l&#39;hostaleria i el comer&ccedil; especialitzat, cosa que pot incloure estudis de sommelier, fins a altres accions singulars, com la pintura amb vi o les construccions amb pedra seca. El fet de plantejar convertir Ripollet en un espai de formaci&oacute; vinculat a la vinya i el vi no &eacute;s nou en la hist&ograve;ria, puix que el viver de ceps que est&agrave; documentat al voltant del 1888 i que era de la Diputaci&oacute; ja tenia una funci&oacute; formativa d&#39;abast provincial. Entre altres s&#39;hi podia aprendre noves t&egrave;cniques d&#39;agricultura, ha explicat Roig. A la d&egrave;cada de 1880, abans de la plaga de la fil&middot;loxera, en el Vall&egrave;s hi havia m&eacute;s de 19.000 hect&agrave;rees de vinya, ha afegit.&quot;El Vall&egrave;s l&#39;hem de reivindicar com a terra tamb&eacute; de vinyes&quot;, ha remarcat Roig, la qual tamb&eacute; ha explicat la rellev&agrave;ncia del celler modernista, que va ser obra de l&#39;arquitecte C&egrave;sar Martinell. L&#39;edifici ara estaria a punt de complir el centenari, com molts altres cellers modernistes que s&iacute; que es conserven a Catalunya, i que se&#39;ls sol denominar catedrals del vi. El de Ripollet va assolir una producci&oacute; d&#39;1,2 milions d&#39;hectolitres el 1950, estant sensiblement per damunt d&#39;altres cellers cooperatius existents en aquella &egrave;poca en el Vall&egrave;s, com el de Sant Cugat o el de Rub&iacute;. El 1973 va acabar sent expropiat per la Diputaci&oacute; per construir l&#39;autopista C-58. El creixement de la poblaci&oacute; i la industrialitzaci&oacute; van contribuir a acabar amb la vinya. De tot all&ograve; en queda un testimoni visible, que &eacute;s un edifici que busca recordar l&#39;antic celler a tocar de l&#39;autopista per&ograve; que no sembla tenir-hi massa a veure.L&#39;alcalde de Ripollet, Jos&eacute; Mar&iacute;a Osuna. Foto: Ajuntament de RipolletL&#39;alcalde, Jos&eacute; Mar&iacute;a Osuna, ha explicat que Ripollet Vital &quot;vol posar en valor la hist&ograve;ria i la import&agrave;ncia de la vinya en el municipi i la comarca&quot;, i ha insistit en el fet que el projecte est&agrave; cridat a ser un dinamitzador econ&ograve;mic. &quot;Prenem com a hip&ograve;tesi que la vinya &eacute;s un tret de la personalitat hist&ograve;rica de Ripollet, i ha de ser un ingredient de l&#39;impuls de l&#39;economia local&quot;, ha detallat. Els primers passos per recuperar el passat vitivin&iacute;cola de Ripollet es remunten al 2008, mentre que el Mercat de la Vinya i el Vi es va crear en el 2016. La iniciativa d&#39;aquest municipi no &eacute;s l&#39;&uacute;nica del Vall&egrave;s per fer valdre el seu passat vitivin&iacute;cola. Amb la mateixa finalitat Sant Cugat ha creat el centre ViLab al costat de l&#39;antic celler modernista, per&ograve; ara com ara no s&#39;ha plantejat una col&middot;laboraci&oacute; entre les dues iniciatives.En record de l&#39;&Agrave;ngel Garcia PetitEns vam con&egrave;ixer aquest estiu, em vas inspirar per escriure un article i hav&iacute;em quedat perqu&egrave; em volies ajudar, per&ograve; ja no vam poder fer-ho per la malaltia. Trist per saber que ja no el podem fer junts, per&ograve; espero saber reprendre&#39;l i dedicar-te&#39;l: que no es quedi nom&eacute;s en idea. https://t.co/h791fOgIOB&mdash; Jordi Bes (@JordiBes) December 8, 2019Per fi ha arribat el dia en el qual he pogut tenir una primera impressi&oacute; de qu&egrave; &eacute;s el que ajudaves a preparar a Ripollet. &Agrave;ngel, me n&#39;havies parlat quan ens vam con&egrave;ixer ara fa tot just un any. Recordo com si fos ahir aquella conversa durant una excursi&oacute; que va organitzar el celler Torre del Veguer per mostrar el seu projecte de la Cerdanya. Crec que no m&#39;equivoco si dic que de seguida vam congeniar d&#39;all&ograve; m&eacute;s b&eacute;, i d&#39;aquella primera (i malauradament &uacute;nica) llarga conversa vam deduir r&agrave;pidament que podr&iacute;em fer moltes coses junts.Tu em vas parlar del projecte per recuperar la mem&ograve;ria vin&iacute;cola a Ripollet. Jo et vaig dir que un dels aspectes que procuro seguir amb deteniment s&oacute;n les iniciatives que busquen recordar el passat vin&iacute;cola de l&#39;&agrave;rea de Barcelona. Que m&#39;agradaria que un dia em guiessis per Ripollet per fer-ne un article perCupatges, per&ograve; que en cap cas volia interferir en els que tu ja escrivies en el diari.Despr&eacute;s de la nostra trobada de seguida vam posar-nos en contacte. Em vas convidar al Mercat de la Vinya que s&#39;havia de fer a l&#39;agost, em vas dir que et semblava lloable que faci divulgaci&oacute; d&#39;aquests aspectes i que pensaves respectar la meva feina. Vam arribar a quedar, per&ograve; aquella trobada ja no es va produir mai perqu&egrave; la salut ja no t&#39;acompanyava.Despr&eacute;s d&#39;alguns retards inicials i del confinament per frenar el coronavirus, finalment he pogut anar a la presentaci&oacute; del projecte de Ripollet on havies col&middot;laborat i fer l&#39;article en record teu que vaig prometre quan ens vas deixar. De tu em queda aquella conversa i el llarg correu que em vas enviar despr&eacute;s, i on acabaves dient que esperaves que segu&iacute;ssim aprenent coses conjuntament.Em sap greu no poder aprendre al teu costat, per&ograve; d&#39;alguna manera avui m&#39;he sentit pr&ograve;xim a aquella voluntat que m&#39;havies expressat i que jo compartia. Ja ho ha dit la teva amiga Sol Roig a l&#39;inici de la seva intervenci&oacute;. &quot;Recordo alg&uacute; que s&iacute; que est&agrave; avui entre nosaltres&quot;, ha indicat amb una imatge teva al seu darrere. Anant a Ripollet he apr&egrave;s de tu de nou per un dia, i segur que hi haur&agrave; m&eacute;s ocasions, ja que la hist&ograve;ria vin&iacute;cola &eacute;s una gran caixa que encara t&eacute; moltes sorpreses per revelar.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6464-ripollet-vol-recuperar-vinya-impulsar-economia-local</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6464-ripollet-vol-recuperar-vinya-impulsar-economia-local</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202007/1200_1594880093DSC_0325.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>#prioratlovers, territori i passió</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>Elisabeth Álvarez</dc:creator>
     <pubDate>Sun, 12 Jul 2020 20:21:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6455--prioratlovers-territori-passio</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6455--prioratlovers-territori-passio</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201910/1200_157008253720191002_115751.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Josep Cardona, Caves Rovellats: "Ens toca a nosaltres"</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>Josep Cardona, Caves Rovellats</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 27 Apr 2020 07:25:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Josep Cardona, de Caves Rovellats, explica que &quot;aquest per&iacute;ode de confinament ens ha deixat totalment desarmats, incr&egrave;duls i tristos. El personal sanitari i els treballadors del sector de primera necessitat han estat els nostres herois moderns, que cada dia ens han transm&egrave;s protecci&oacute;, ajuda i afecte&quot;. I &eacute;s per aix&ograve; que ha cregut convenient, des del celler, d&#39;oferir quelcom diferent i &quot;posar cara&quot; a aquests herois.&quot;Per aquest motiu hem decidit obrir les portes de Cava Rovellats, regalar un dia diferent al personal sanitari i al personal de primera l&iacute;nia&quot;, constata Josep Cardona.D&#39;aquesta manera doncs, caves Rovellats se suma a la llarga llista de cellers solidaris amb la pand&egrave;mia Covi-19. Detallem a continuaci&oacute; l&#39;oferta, totalment gratu&iuml;ta, que des de les caves s&#39;ofereix a tots els treballadors essencials.Regalarem una visita Imperial amb degustaci&oacute;Tots els diumenges de setembre, octubre, novembre 2020D&#39;11:00 a 14:00Aforament m&agrave;xim 25 persones.Podeu veure la visita aqu&iacute;Per a poder fer la visita cal apuntar-se enviant un correu a world@cavarovellats.comNom complet - lloc de treball- nombre persones que acudiran a la visita.- Oferta v&agrave;lida per: personal sanitari, farmac&egrave;utics, personal de neteja, de seguretat, ambul&agrave;ncies, bombers, personal de resid&egrave;ncies o pisos tutelats, caixeres i reposadores, transportistes, missatgers...- Activitats subjectes a autoritzacions pel Ministeri de Sanitat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6326-josep-cardona-caves-rovellats-toca-nosaltres</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6326-josep-cardona-caves-rovellats-toca-nosaltres</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202004/1200_1587706786FullSizeRender_(14)-1476961347.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Màrqueting i comunicació #covid i #postcovid</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 20 Apr 2020 20:34:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[&ldquo;Heu de tenir els ulls ben oberts, la vostra capacitat d&rsquo;an&agrave;lisi i observaci&oacute; determinar&agrave; els professionals que sereu&rdquo;, he insistit sempre als grups d&rsquo;alumnes. Lluny de ser una falca buida de contingut, aquestes setmanes pren m&eacute;s sentit que mai.Amb el male&iuml;t COVID-19 sacsejant-nos sense pietat, el cupatge m&eacute;s recorrent en la presa de decisions en mat&egrave;ria de comunicaci&oacute; s&oacute;n els nervis, la inquietud, la urg&egrave;ncia i el poc temps per a l&rsquo;an&agrave;lisi i la reflexi&oacute;.&ldquo;&Eacute;s que aix&ograve; no havia passat mai&rdquo;, hem sentit centenars de cops des del 13 de mar&ccedil;, cedint al des&agrave;nim de no con&egrave;ixer experi&egrave;ncies pr&egrave;vies a reproduir. Efectivament no trobarem certeses, per&ograve; s&iacute; que podem consultar antecedents en la nostra hist&ograve;ria m&eacute;s recent, que ens resultaran familiars i que ens poden ajudar a prendre decisions. Posem per cas, la recessi&oacute; dels anys 80. La consultora Hill Research va realitzar llavors un estudi a m&eacute;s de 600 empreses on apuntava ja que les que havien estat presents i havien estat capaces d&rsquo;aportar valor a l&rsquo;usuari/consumidor en &ldquo;els mals moments&rdquo;, van generar un vincle que va perdurar despr&eacute;s.No corren bons temps per la publicitat m&eacute;s cl&agrave;ssica, la que posa el focus sobre el producteNo se m&rsquo;acut pitjor moment que el que travessem actualment. El consumidor &eacute;s l&rsquo;evident objecte de desig de totes les nostres marques, per&ograve; no totes estan sabent interpretar el moment per adoptar una actitud emp&agrave;tica, transparent, amb prop&ograve;sit compartit, que importi al nostre consumidor. No corren bons temps per la publicitat m&eacute;s cl&agrave;ssica, la que posa el focus sobre el producte. S&oacute;n moments en els que l&rsquo;empatia i els valors compartits han cobrat m&eacute;s import&agrave;ncia que mai. Tamb&eacute; entre les marques (sigui quina sigui la mida) i els seus consumidors.Les xarxes socials s&oacute;n ja un bon exemple. Segons el darrer panel d&rsquo;Epsilon Technologies en Gran Consum (9 de mar&ccedil;-5 d&rsquo;abril) el continguts de les marques relacionats amb la pand&egrave;mia s&oacute;n un 75% m&eacute;s eficients que altres estrat&egrave;gies de continguts habituals. I afegiria una dada per tots aquells que donen a Facebook per mort des de fa mesos i mesos: segons l&rsquo;informe, Facebook lidera de forma destacada la generaci&oacute; d&rsquo;interaccions en el mercat amb un 54%, seguida d&rsquo;Instagram (46%).La seguretat en el proc&eacute;s de compra online i la rapidesa en el lliurament s&oacute;n dos condicionssine qua nonper els enquestatsRecentment tamb&eacute; s&rsquo;ha publicat un estudi interessant i profund (rara avis en aquestes setmanes), a c&agrave;rrec del Grupo An&aacute;lisis e Investigaci&oacute;n, que treballa, entre d&rsquo;altres, per a l&rsquo;OIVE. Es tracta d&rsquo;un estudi qualitatiu que recull l&rsquo;impacte de la crisi en individus de diferents segments d&rsquo;edat, territoris i moments vitals. El document aborda l&rsquo;impacte psicoemocional de la situaci&oacute;; la imatge percebuda d&rsquo;empreses i organismes i la projecci&oacute; d&rsquo;expectatives en diferents terminis, aix&iacute; com oportunitats que podrien apar&egrave;ixer amb un nou paradigma d&rsquo;estils de vida i de consum (en un m&oacute;n post-coronavirus).Les conclusions deixen alguna dada que no podem obviar pel que fa a canals, predisposici&oacute; del consumidor i estrat&egrave;gies de comunicaci&oacute; i m&agrave;rqueting.La predisposici&oacute; a la compra online, com molt s&rsquo;especula, sembla que s&iacute; que ha arribat per quedar-se. Almenys, en un percentatge de l&rsquo;augment que s&rsquo;est&agrave; experimentant. Tot i que el segment dels consumidors de m&eacute;s edat (entre els 52 i els 67 anys) &eacute;s reticent a canviar els seus h&agrave;bits de compra en el m&oacute;n post Coronavirus, la resta (m&eacute;s joves) registra un clar augment en la predisposici&oacute; a la compra online. Per&ograve;, atenci&oacute;: la seguretat en el proc&eacute;s de compra i la rapidesa en el lliurament s&oacute;n les dos condicions sine qua non per els enquestats.Facebook lidera de forma destacada la generaci&oacute; d&rsquo;interaccions en el mercat amb un 54%, seguida d&rsquo;Instagram (46%)Hi ha conclusions d&rsquo;aspecte m&eacute;s sociol&ograve;gic de gran inter&egrave;s en la fixaci&oacute; d&rsquo;estrat&egrave;gies de marca. Es denota un proc&eacute;s molt significatiu de ruptura amb el ritme anterior, de pausa obligada, que podria influir en l&rsquo;estil de vida i consum en el mig termini i potser, una part, en el llarg.Aquest possible canvi de paradigma contrasta amb el car&agrave;cter h&iacute;per-individualista i el culte a la rapidesa que van sorgir amb la crisi anterior. La incorporaci&oacute; d&rsquo;alguns valors de &ldquo;vida pausada&rdquo; podrien generar canvis substancials i equilibrar la voracitat del consum, fins al punt de fer emergir noves tend&egrave;ncies, com ara la moda minimal, l&rsquo;inter&egrave;s per l&rsquo;entorn, pels productes de proximitat, la sostenibilitat i el medi ambient.Transpar&egrave;ncia, entorn, proximitat, sostenibilitat i medi ambient. Sembla que refor&ccedil;ar el sentiment de pertinen&ccedil;a, la proximitat amb els nostres consumidors i l&rsquo;aposta pel manteniment del paisatge i del territori amb un missatge inequ&iacute;voc hauria de ser senzill pel m&oacute;n del vi. De fet, pocs productes de consum com els vins de les 12 denominacions d&rsquo;origen que trobem a Catalunya encaixen tan b&eacute; en aquests quatre vestits.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6317-marqueting-comunicacio-covid-postcovid</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6317-marqueting-comunicacio-covid-postcovid</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202004/1200_1587412176woman-in-face-mask-shopping-in-supermarket-3987223.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Com mola</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 09 Apr 2020 08:28:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Ara que estem rebent un cop al mig del nas, ara que sabem que ens costar&agrave; recuperar la normalitat; ara que ens hem aturat per for&ccedil;a i que hem tingut temps de pensar qu&egrave; farem per aixecar tot aix&ograve; quan tornem a treballar, caldr&agrave; que revisem els h&agrave;bits per tal de sortir-nos-en tots plegats i no nom&eacute;s els de sempre.Qu&egrave; vol dir revisar els h&agrave;bits?Potser &eacute;s no comprar l&rsquo;oli d&rsquo;oliva marroquina del Mercadona, sin&oacute; oli d&rsquo;oliva verge extra catal&agrave;; &eacute;s no beure m&eacute;s vi de Rioja, perqu&egrave; a la Rioja mai beuran vi catal&agrave;; &eacute;s consumir avellanes de Reus i no turques; &eacute;s menjar pomes de l&rsquo;Empord&agrave; o peres de Lleida, en lloc d&rsquo;agafar la primera que cau a la m&agrave; o la m&eacute;s barata; &eacute;s consumir vins escumosos catalans, i no francesos o italians; &eacute;s apostar pels formatges catalans en lloc dels manxecs, pel peix fresc de les llotges catalanes en lloc del congelat de v&eacute;s a saber on, per la vedella de Girona abans que la d&rsquo;&Agrave;vila, o per la cervesa artesana catalana abans que per l&rsquo;industrial de Gal&iacute;cia.Com mola anar al camp o a la costa a passar el dia des de la ciutat... Mola molt, oi?Per&ograve; llavors tothom vol que tot estigui com un jard&iacute;. I si no &eacute;s aix&iacute;, tothom torna a casa amb el nas arrufat... un mas abandonat, una vinya deixada, un bou oxidat i aturat al moll perqu&egrave; no es ven prou el peix fresc, o potser no hi havia vaques, ni tampoc un ramat d&rsquo;ovelles pasturant... I aix&ograve; ja no mola.Per no veure-ho cal que hi hagi un retorn. Nosaltres mateixos som els que m&eacute;s podem fer perqu&egrave; el territori es recuperi, per engegar de nou des de l&rsquo;arrel mateixa.Ara, quan tot revifi de nou, tria el producte de proximitat. Tria el producte catal&agrave;.Se t&rsquo;espera per tancar el cercle i que tot torni a comen&ccedil;ar; no et facis de pregar i tanca-ho, doncs.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6303--mola</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6303--mola</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202004/1200_1586417308woman-in-yellow-tshirt-and-beige-jacket-holding-a-fruit-3962285.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>#JoEmTrecLaCorona; Crònica de la "tempesta perfecta"</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 06 Apr 2020 10:19:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El vessant m&eacute;s germ&agrave;nic del grup Henkell Freixenet ha contribu&iuml;t a combatre el coronavirus donant 50.000 litres d&#39;alcohol d&#39;alta graduaci&oacute; per a la producci&oacute; de desinfectants destinats a hospitals (la majoria de Wiesbaden, mira per on). En canvi, Fam&iacute;lia Torres, una empresa familiar d&rsquo;accionariat 100% catal&agrave;, s&rsquo;ha afegit a la comunitat de &lsquo;makers&rsquo; del Pened&egrave;s que utilitza les seves impressores 3D per fabricar, exclusivament, material per al personal sanitari dedicat a la lluita contra el coronavirus. Fam&iacute;lia Torres s&rsquo;encarrega de produir protectors facials, concretament els arcs que sostenen la pantalla protectora, destinats a centres sanitaris penedesencs (no de l&rsquo;estat federat alemany d&rsquo;Hesse).Fam&iacute;lia Torres s&rsquo;encarrega de produir protectors facials, concretament els arcs que sostenen la pantalla protectora, destinats a centres sanitaris penedesencs (no de l&rsquo;estat federat alemany d&rsquo;Hesse).Per la seva part, els cellers La Vinyeta i Mart&iacute; Fabra (DO Empord&agrave;), Vallformosa (DO Cava i DO Pened&egrave;s), Mestres (DO Cava i DO Pened&egrave;s) i Torre del Veguer (DO Pened&egrave;s i La Cerdanya) s&rsquo;han adherit a la campanya #joemcorono per la lluita contra el virus donant part de les vendes fetes a trav&eacute;s les seves respectives botigues virtuals. Especial rellev&agrave;ncia t&eacute; l&rsquo;acci&oacute; solid&agrave;ria de Vallformosa, que destina el 100% dels beneficis de les seves vendes en l&iacute;nia durant la campanya #StayHome a la lluita contra la pand&egrave;mia. Diuen des de les caves de Vilob&iacute; que &ldquo;brindar segueix valent la pena, ara m&eacute;s que mai&rdquo;.Les Caves Mestres s&rsquo;han aliat amb botigues especialitzades per donar fons a la campanya #joemcorono a trav&eacute;s de les vendes del seu solidari cava Cupatge Sumant. Hi aporten fins a 5 euros per ampolla venuda. El disseny compta amb cal&middot;ligrafia d&rsquo;Anna Vives, l&rsquo;autora d&rsquo;una tipografia que tamb&eacute; ha llu&iuml;t a la samarreta dels jugadors del FC Barcelona, d&rsquo;un casc de Jorge Lorenzo o d&rsquo;un cup&oacute; de la ONCE. I Sumarroca (Cava i Pened&egrave;s) destina 1 euro de les seves vendes al programa &lsquo;A tu lado&rsquo; de la ONG Save the Children, per atendre als infants m&eacute;s vulnerables. Tamb&eacute; Castell d&rsquo;Enc&uacute;s (DO Costers del Segre) ha mostrat la seva solidaritat a trav&eacute;s d&rsquo;un nou vi experimental. Foto: PexelsEls ERTO es van propagant pels cellers (tant grans com de ben petits), i m&eacute;s d&rsquo;un ha aprofitat per fer neteja i, directament, acomiadar treballadors (o han demanat a treballadores en estat de gesti&oacute; que agafessin la baixa). I en plena pand&egrave;mia va i es posa a gla&ccedil;ar, com si no n&rsquo;hi hagu&eacute;s prou de desgr&agrave;cies al sector, causant danys de notable consideraci&oacute; en diverses zones vit&iacute;coles catalanes. Per&ograve; encara hi ha qui prefereix veure el got mig ple. El president de la patronal dels vins catalans Associaci&oacute; Vin&iacute;cola Catalana (AVC), Valent&iacute; Roqueta, recorda que &quot;el vi &eacute;s important per a la societat i ha existit des del principi de la nostra humanitat resistint tot tipus de plagues, b&iacute;bliques i altres; aquesta &uacute;ltima tamb&eacute; la superar&agrave;&quot;. Molts cellers s&rsquo;apressen a vendre a trav&eacute;s d&rsquo;Internet.Tot &eacute;s molt vi-rtual.Ara s&oacute;n temps de tastos virtuals i de fer-se veure (postureo dirien els castellans) al Live d&rsquo;Instagram.Tot &eacute;s molt vi-rtual. Ara s&oacute;n temps de tastos virtuals i de fer-se veure (postureo dirien els castellans) al Live d&rsquo;Instagram. Hi ha tantes connexions que ja no d&oacute;nes l&rsquo;abast. Fins i tot hi ha tastos a cegues de vins que han d&rsquo;endevinar seguidors que no poden tastar el vi.No pocs cellers catalans estan ja, m&eacute;s aviat, per #treure&rsquo;slacorona (o sigui, per tirar la gorra al foc). Un destacat celler penedesenc qualifica de &ldquo;penosa&rdquo; la inacci&oacute; de l&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Vinya i el Vi de la Generalitat (Incavi). Es recorda que les seves seus van tancar totalment fa tres setmanes, i que &ldquo;no s&#39;han preocupat gens pel sector&rdquo;. A m&eacute;s, s&rsquo;afegeix, &ldquo;han deixat penjats amb an&agrave;lisis, paperassa, etc. a tot D&eacute;u... i tant tranquils&rdquo;. Des del mateix celler s&rsquo;apunta que la DO Pened&egrave;s, l&rsquo;AVC o la Federaci&oacute; Espanyola del Vi (FEV) &ldquo;no han parat de treballar, assessorar i animar al sector. I tamb&eacute; buscar solucions perqu&egrave; ning&uacute; pari si no vol&rdquo;. Reblen el clau manifestant: &ldquo;L&#39;Incavi de vacances totals, desapareguts...&rdquo; .Des d&rsquo;altres cellers catalans, com un de la DO Montsant, creuen que l&rsquo;Incavi &ldquo;s&rsquo;hauria d&rsquo;avergonyir&rdquo;. Des de dimecres i dijous passats s&rsquo;han repr&egrave;s, encara que amb compte gotes, algunes anal&iacute;tiques a l&rsquo;Incavi, treballant prenent les mesures preventives sanit&agrave;ries i per torns. Ara b&eacute;, m&eacute;s enll&agrave; de recordar que estan disponibles les presentacions dels #vinsvinents o d&rsquo;animar el consum de productes de proximitat per contribuir a una menor afectaci&oacute; de la crisi, poca cosa m&eacute;s s&rsquo;ha comunicat des de l&rsquo;Incavi, tret d&rsquo;embastar un pla de promoci&oacute; del vi catal&agrave; amb DO per quan les restriccions confinadores dels virus s&rsquo;hagin dissipat. Hi ha qui es pregunta amb quins recursos es far&agrave; aquesta campanya promocional, mentre que des del Consell Regulador de la DO Tarragona s&rsquo;exigeix, obertament, que la campanya sigui &ldquo;molt m&eacute;s potent&rdquo; del previst. Mentre no arriba aquesta campanya algunes DO s&rsquo;han avan&ccedil;at penjant a les xarxes v&iacute;deos promocionals, com &eacute;s el cas de la Terra Alta i Pened&egrave;s. El Consell Regulador de la DO Terra Alta diu que el seu v&iacute;deo &eacute;s, directament, un &ldquo;espot publicitari&rdquo; per a &ldquo;incentivar la compra de vi de proximitat a Catalunya, i especialment a les Terres de l&rsquo;Ebre&rdquo;. El de la DO Pened&egrave;s &eacute;s qualificat de &ldquo;molt emotiu&rdquo;.Qui no s&rsquo;ha aturat &eacute;s el Cork Center Laboratory de l&rsquo;Institut Catal&agrave; del Suro. Donat el fet que els clients d&rsquo;aquest centre s&oacute;n majorit&agrave;riament ind&uacute;stria essencial, han seguit treballant tot adoptant les m&agrave;ximes garanties de seguretat pels seus treballadors i treballadores, clients i prove&iuml;dors. Tamb&eacute; han pogut fer la seva aportaci&oacute; als serveis sanitaris donant equips de protecci&oacute; a l&#39;Hospital de Palam&oacute;s, i oferint la seva impressora 3D per a la fabricaci&oacute; de mascaretes.Qui tamb&eacute; es mou &eacute;s la patronal AVC. El seu president va traslladar el 27 de mar&ccedil; a la consellera d&rsquo;Agricultura, Teresa Jord&agrave;, un escrit amb una relaci&oacute; de temes que preocupen al sector respecte a la situaci&oacute; actual, entre d&rsquo;altres els ERTO, la propera verema, la baixada de vendes i les accions de promoci&oacute; que seran necess&agrave;ries en el futur. Tamb&eacute; algunes de les denominacions d&rsquo;origen catalanes han mogut fitxa anunciant diverses iniciatives per intentar pal&middot;liar la situaci&oacute;.La propera verema preocupa especialment en una DO Cava que, a m&eacute;s de les conseq&uuml;&egrave;ncies del coronavirus, ha vist com el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Madrid ha tombat la limitaci&oacute; de vinyes de l&rsquo;any 2018. &Eacute;s absolutament vital per l&#39;equilibri i la sostenibilitat del sector del Cava, i de tots els seus viticultors i cellers, limitar aquest creixement en un moment de gran desequilibri entre l&rsquo;oferta i la demanda. De fet, el vi base cava en estoc ja frega els 100 milions de litres. Tot apunta que els preus del ra&iuml;m es desplomaran encara m&eacute;s -i aix&ograve; ja &eacute;s molt dir- que la campanya passada mentre algunes grans caves ja han comunicat als seus prove&iuml;dors sense contracte que no els compraran ni un quilo de ra&iuml;m la propera verema, quan queden quatre mesos pel seu inici. La cap sectorial de la vinya del sindicat agrari Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Isabel Vidal, afirma que &ldquo;sembla que s&#39;est&agrave; formant la tempesta perfecta contra el sector&quot;. No obstant aix&ograve;, Vidal, que despr&eacute;s de la greu crisi de preus que es van pagar pel ra&iuml;m en la darrera collita no veu gens f&agrave;cil que aquest any es pugui revertir la situaci&oacute;, n&rsquo;est&agrave; segura que &ldquo;ens n&rsquo;hem de sortir&rdquo;.I ara ja sabem que, en un sector amb massa personalismes, rancors i egos, els 19 cellers de Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s i els 10 de Corpinnat han donat per tancada la primera fase de converses per a la creaci&oacute; d&rsquo;una futura DO de vins escumosos del Pened&egrave;s al marge de la DO Cava. No han arribat a un acord definitiu per&ograve; no donen &ldquo;res per trencat&rdquo;. El gerent de Corpinnat, Jaume Mata, afirma que els allunyen aspectes com les varietats de ra&iuml;m autoritzades, que tots els productes dels cellers membres respectin les exig&egrave;ncies (i no nom&eacute;s algun) o que tots els escumosos que s&rsquo;elaborin a cada celler estiguin emparats per la nova DO. Per la seva banda, Agust&iacute; Torell&oacute; Sibill (copropietari del Cl&agrave;sssic Pened&egrave;s AT Roca) lamenta les &ldquo;l&iacute;nies vermelles&rdquo; de Corpinnat i reclama reflexionar i &ldquo;m&eacute;s generositat&rdquo;. O sigui, els allunya un abisme. I mentrestant, el Covid-19 ha impedit que es convoqui, de moment, la tercera Cimera del Cava impulsada per la consellera Teresa Jord&agrave;, que s&rsquo;havia anunciat pel passat mes de mar&ccedil;. En aquesta nova cimera s&rsquo;havien de &ldquo;concretar les accions i posar-les en marxa els propers mesos&rdquo;. A veure si, al pas que anem, les accions no siguin decidir com ser&agrave; la vetlla del mort.&ldquo;Conscients de la crisi provocada pel Covid-19&rdquo;, el Consell Regulador del Cava ha adoptat com a primera mesura suspendre temporalment als cavistes el cobrament de les quotes del primer trimestre d&rsquo;aquest 2020. De moment, no han fet el mateix amb els viticultors. No tot &eacute;s, per&ograve;, paisatge desolador. Diuen que en mig de les pitjors crisis sorgeixen oportunitats. John F. Kennedy ja va dir que &ldquo;en la crisi sigues conscient del perill, per&ograve; reconeix l&#39;oportunitat&rdquo;. De fet, un cavista sadurninenc m&rsquo;explicava ahir que ha rebut la trucada d&rsquo;un comprador que li demanava 40.000 ampolles de cava rosat p&agrave;l&middot;lid en punta. Malauradament no t&eacute;, per&ograve;, prou ampolles per servir la comanda. O sigui, haberlas haylas.Sigui com sigui, hi ha qui no amaga que, lamentablement, s&rsquo;estan obrint una s&egrave;rie de cap&iacute;tols sobre &ldquo;l&rsquo;agonia del Cava&rdquo;. El recurs contra el Ministeri d&rsquo;Agricultura guanyat per Extremadura per la limitaci&oacute; de plantacions, l&rsquo;aturada en sec de les vendes per la pand&egrave;mia i la ressaca que deixar&agrave;, els ERTO, el vi base acumulat, la situaci&oacute; d&rsquo;unes cooperatives amb un marc legal i un marge de maniobra diferent al dels cellers privats i els mals presagis pel que fa al que es pagar&agrave; pel ra&iuml;m a la propera collita han bastit tot un polvor&iacute;. Segurament la cosa acabi explotant, saltant pels aires, si no hi ha voluntat, generositats, estrat&egrave;gia, unitat i s&rsquo;estigui a l&rsquo;altura de les circumst&agrave;ncies. Veurem fins a quin punt ens &lsquo;coronem&rsquo;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6292--joemtreclacorona-cronica-tempesta-perfecta</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6292--joemtreclacorona-cronica-tempesta-perfecta</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202004/1200_1586162690Isabel_Vidal_cap_sectorial_vinya_i_vi_de_JARC_(Foto_de_Maria_Rosa_Ferr).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El vi més 'viral': el coronavirus desperta enginyoses iniciatives en el món del vi català</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 19 Mar 2020 07:29:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Un cop la pand&egrave;mia ha obligat a abaixar la persiana enotur&iacute;stica al m&oacute;n del vi, ara se succeeixen diverses iniciatives arran d&rsquo;aquesta greu crisi sanit&agrave;ria, algunes de prou enginyoses.N&rsquo;hi ha per a tots els gustos, fins i tot alguna que ha aixecat reaccions de desaprovaci&oacute; en un moment especialment sensible. La por, per&ograve;, tamb&eacute; s&rsquo;ha instal&middot;lat de ple en el m&oacute;n del vi catal&agrave; i alguns cellers ja han comen&ccedil;at a fer retallades o a paralitzar projectes i iniciatives mentre les vinyes ja broten o estan plorant.L&rsquo;elaborador de vins del Pened&egrave;s Ignasi Segu&iacute;, de Vinyes Singulars, ha exposat a les xarxes que n&rsquo;est&agrave; &ldquo;fart de la r&agrave;dio, del coronavirus, del pessimisme i de missatges de restaurants tancats&rdquo;. Aix&ograve; l&rsquo;ha portat a decidir-se per sortejar un lot dels seus vins entre els qui li envi&iuml;n missatges positius i motivadors a Instagram (i l&rsquo;etiquetin, &eacute;s clar). Afirma Segu&iacute; que &ldquo;necessito missatges positius i vull ajudar-vos a ser positius&rdquo;.Tamb&eacute; hi ha d&rsquo;altres cellers, com Vinyes Dom&egrave;nech de la DO Montsant, que han animat els seus seguidors a etiquetar els moments compartits amb els seus vins. La DO Empord&agrave; tamb&eacute; ha proposat un &lsquo;Repte de la setmana&rsquo;: &ldquo;comparteix els vins de l&#39;Empord&agrave; que tastis/beguis aquests dies i etiqueta&#39;ns!&rdquo;.D&rsquo;altra banda, la DO Catalunya ofereix trucs senzills i consells sobre vi a les xarxes per poder posar en pr&agrave;ctica a casa.Ara si, comencem amb els #docatwinetips!Avui... &gt;&gt; Com guardem el vi a casa?   #docatwinetips #vicatal&agrave; #winelovers #consells #tips #ununiversdinsdecadaampolla #continguts #entreteniment #v&iacute;deoconsells pic.twitter.com/0R8jlHdqze&mdash; DO Catalunya (@DOCatalunya) March 18, 2020Un altre celler del Pened&egrave;s, Txitxarel&middot;lo de Cal Virgili, s&rsquo;ha volgut fer el graci&oacute;s amb &ldquo;un kit de mesures infal&middot;libles per combatre el cony de coronavirus&rdquo; i una agenda di&agrave;ria. Afirmen els bessons Virgili que &ldquo;sabem que aix&ograve; de confinar-se &eacute;s molt dur i es fot llarg i insuportable, per&ograve; com diu el savi: val m&eacute;s quedar-se a casa confinat que sortir al carrer i acabar cardat. Cuideu-vos!&rdquo;. Aconsellen passar la quarantena al llit: &ldquo;i a cardar, que s&oacute;n dos dies!&rdquo;. Tamb&eacute; han aprofitat per promocionar la seva ratafia afirmant, literalment, que &eacute;s &ldquo;el putu ant&iacute;dot&rdquo;. Aix&iacute; mateix, manifesten: &ldquo;arriba l&rsquo;apocalipsi i a l&rsquo;hora de fer la compra cal prioritzar. Fills de la nit, carregueu H&ograve;sties i salveu-vos&rdquo;.Txitxarel&middot;lo de Cal VirgiliPerqu&egrave; el confinament &ldquo;no sigui un avorriment&rdquo;, des del Most Festival ofereixen portar fins a casa el cinema del vi. Cada dia proposen un dels treballs que han marcat els 9 anys de traject&ograve;ria del Most Festival, que el novembre d&rsquo;aquest any celebrar&agrave; el seu des&egrave; aniversari. Fins i tot la fot&ograve;grafa que m&eacute;s i millor ha captat la vinya penedesenca, Maria Rosa Ferr&eacute;, s&rsquo;ha adaptat a la nova situaci&oacute; i, donat que no pot sortir a fer m&eacute;s fotografies pel confinament m&eacute;s enll&agrave; de la finestra de casa seva, ha decidit publicar imatges d&rsquo;arxiu aquests dies. Aix&ograve; s&iacute;, diu que procurar&agrave; &ldquo;que siguin coincidents amb l&rsquo;&egrave;poca&rdquo;.I Bodegas Sumarroca ha optat per recomanar lectures v&iacute;niques des de les xarxes socials.Meritxell Falgueras. Foto: Nonna Arruga Per la seva banda, la sommelier i comunicadora barcelonina Meritxell Falgueras ha hagut de presentar via Live d&rsquo;Instagram el seu darrer llibre. Ho va fer ahir a les 20.10 hores, un cop acabat l&rsquo;aplaudiment als sanitaris i la resta de personal que treballa en plena crisi pel Covid-19.Es tracta de &lsquo;#ConVinoConTodo: El vino con sentido&rsquo;, un llibre d&rsquo;Oberon Libros (Grupo Anaya) que s&rsquo;ofereix a un preu de 21,95 &euro;. (en paper). Falgueras, que ha hagut de suspendre la gira de presentaci&oacute; d&rsquo;un llibre que compta amb fotografies de Nonna Arruga i infografies de Jordi Catal&agrave;, anima en aquesta obra a &ldquo;aprendre de manera divertida no nom&eacute;s l&#39;ABC del vi, sin&oacute; fins a la Z que trobar&agrave;s al Viccionari del vi perqu&egrave;, despr&eacute;s de fer un espurnejant recorregut per tots els sentits (els cinc m&eacute;s el de la intu&iuml;ci&oacute;), puguis gaudir del vi amb soltesa i sense complexos&rdquo;. Hi ofereix &ldquo;pr&agrave;ctiques, tastos, reptes i consells, molta hist&ograve;ria, m&eacute;s actualitat i un pessic d&#39;humor&rdquo;.La proposta del portal enoturista.cat. Foto: Enoturista.catI els autors del portal Enoturista diuen que &ldquo;si necessites un descans de l&#39;actualitat, pots fer una ullada a la nostra selecci&oacute; de pel&middot;l&iacute;cules relacionades amb el vi i l&#39;enoturisme&rdquo;. Han fet una selecci&oacute; especial de films i can&ccedil;ons inspiradores que parlen de vi. Afirmen que &ldquo;et pot venir b&eacute; per dies de quarantena i de quedar-se a casa&rdquo;.Hi ha cellers, com ara Ravent&oacute;s i Blanc, que han apostat pel repartiment a domicili per intentar contrarestar la davallada de vendes. Des d&rsquo;aquest celler sadurninenc s&rsquo;ha comunicat que &ldquo;a causa de la situaci&oacute; actual entenem les noves necessitats dels nostres clients i amics. Per aquest motiu, ens agradaria oferir-vos la possibilitat d&#39;un repartiment a domicili particular d&#39;una col&middot;lecci&oacute; de tres caixes de 6 ampolles&rdquo;.Aix&iacute; mateix, hi ha cellers que, en aquests dies de confinament, han habilitat els enviaments gratu&iuml;ts sense comanda m&iacute;nima. &Eacute;s el cas d&rsquo;altres elaboradors, com Celler La Botera de la DO Terra Alta, tamb&eacute; han recordat que es poden adquirir els seus productes a la seva botiga online, el mateix que ha fet la distribu&iuml;dora Cuv&eacute;e 3000 de Joan Val&egrave;ncia o el marketplace Uvinum.L&rsquo;Enoteca Divins de Manresa ha decidit reobrir al p&uacute;blic avui dijous, aprofitant el Dia del Pare, &ldquo;amb estrictes normes de prevenci&oacute; i higiene&rdquo;. Proposen encarregar la comanda a trav&eacute;s del correu electr&ograve;nic, un tel&egrave;fon o a trav&eacute;s del Whatsap i i no haver de baixar del cotxe. Els ports s&oacute;n gratu&iuml;ts per comandes superiors als 75 euros. El Celler de Gelida de Sants de Barcelona tamb&eacute; ven online, i per a comandes superiors als 50 euros (IVA incl&ograve;s) fa els enviaments gratu&iuml;ts.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6254-el-vi-viral-coronavirus-desperta-enginyoses-iniciatives-mon-vi-catala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6254-el-vi-viral-coronavirus-desperta-enginyoses-iniciatives-mon-vi-catala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202003/1200_158460102047955320.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Prediccions de consum passada la pandèmia del COVID19: «Hi ha llum al final del túnel»</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 19 Mar 2020 06:32:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Tot i que portem dies inundant les xarxes i les converses -vull dir v&iacute;deo-converses- de missatges optimistes i responsables, de portes endins la majoria confessar&iacute;em que en els temps del COVID-19 mantenir els pensaments positius &eacute;s un esfor&ccedil; maj&uacute;scul i gaireb&eacute; un ox&iacute;moron.Aix&ograve; no obstant, crec que podem construir un &ldquo;b&uacute;nker&rdquo; d&rsquo;optimisme sobre algunes dades que arriben com aigua de maig. La consultora Kantar ha realitzat una enquesta a la Xina -&ldquo;preq&uuml;ela&rdquo; del malson que vivim aquests dies- amb m&eacute;s de 1.000 mostres, incloses 200 de la prov&iacute;ncia de Hubei, la m&eacute;s afectada. L&rsquo;objectiu &eacute;s realitzar una fotografia del consumidor tipus i la seva evoluci&oacute;, un cop tornem a la normalitat i s&rsquo;acabi el confinament arran del COVID-19.M&eacute;s d&rsquo;un 80% dels consumidors i consumidores enquestats per Kantar asseguren que reprendran els h&agrave;bits &ldquo;suspesos&rdquo; durant la crisi i incrementaran la despesa en les primeres setmanes de recuperaci&oacute;, fins al punt que alguns experts parlen d&rsquo;un possible efecte repunt.Us estalviar&eacute; detalls feixucs. El titular &eacute;s: passada la crisi, el consumidor surt al carrer &agrave;vid de tornar a omplir restaurants i botigues. M&eacute;s d&rsquo;un 80% dels consumidors i consumidores enquestats per Kantar asseguren que reprendran els h&agrave;bits &ldquo;suspesos&rdquo; durant la crisi i incrementaran la despesa en les primeres setmanes de recuperaci&oacute;, fins al punt que alguns experts parlen d&rsquo;un possible efecte repunt.Amb aquell dia com a dest&iacute;, el cam&iacute; ens portar&agrave; per moments molt menys amables. Conv&eacute; que el soroll, la preocupaci&oacute; i la incertesa no ens impedeixi veure escletxes per als nostres productes. Un consell: no descuideu els vostres continguts digitals durant aquestes setmanes. Malgrat que vivim dies grisos, tots els indicadors apunten al fet que el consum d&rsquo;entreteniment i continguts digitals creix. Sovint necessitem entretenir-nos i fugir de l&rsquo;exc&eacute;s d&rsquo;informaci&oacute; i aix&ograve; explica l&rsquo;inter&egrave;s en altres continguts o l&rsquo;augment del temps que passem a les xarxes socials. Ara b&eacute;, cal vigilar qu&egrave; expliquem: la responsabilitat social corporativa &eacute;s m&eacute;s important que mai. Hem de saber posar el focus sobre els insights de consumidor i no sobre els atributs de les nostres marques. Empatia i responsabilitat. I no &eacute;s nom&eacute;s una directriu personal: l&rsquo;estudi de Kantar indica que una de les her&egrave;ncies d&rsquo;aquesta crisi ser&agrave; que les persones estaran disposades a &ldquo;pagar m&eacute;s per comprar marques socialment responsables&rdquo;.El m&oacute;n que coneixem ja ha canviat. Conv&eacute; tenir els ulls ben oberts i la cintura ben entrenada.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6253-prediccions-consum-passada-pandemia-covid19-llum-al-final-tunel</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6253-prediccions-consum-passada-pandemia-covid19-llum-al-final-tunel</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202003/1200_1584598486woman-sitting-on-luggage-3943882.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Errors de l'escumós català</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>Josep Puig</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 07 Feb 2020 13:14:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Per circumst&agrave;ncies personals em trobo una mica allunyat de l&#39;aclaparador dia a dia del sector cosa que em permet una perspectiva m&eacute;s pausada, potser tamb&eacute; m&eacute;s simple, de la problem&agrave;tica viscuda en els darrers anys. Per exemple, llegeixo el dia 24 de desembre de 2019 a La Vanguardia, de la m&agrave; de Ramon Franc&agrave;s, una not&iacute;cia, en principi positiva per tal de &quot;promoure la qualitat&quot; del cava, sobre l&#39;acord assolit entre el Consell Regulador i les cases grans. All&agrave; s&#39;hi van pactar els aspectes de m&eacute;s exig&egrave;ncia t&egrave;cnica, b&agrave;sicament pel que fa a zonificacions i a la pir&agrave;mide de qualitat. A partir d&#39;aquest fet, em venen r&agrave;pidament al cap una s&egrave;rie de punts, alguns d&#39;ells ja hist&ograve;rics, que han afectat negativament no ja al cava sin&oacute; a tot l&#39;escum&oacute;s catal&agrave; en general. Proposo algunes reflexions.Us imagineu el Champagne franc&egrave;s fent una not&iacute;cia d&#39;aquest estil: &quot;Accord pour la qualit&eacute;&quot;?La primera es d&oacute;na en la not&iacute;cia en si: recon&egrave;ixer una falta de qualitat &eacute;s ja un error. Calia fer not&iacute;cia que no hi havia prou qualitat? I pitjor, a qui li importa que s&#39;hagi arribat un pacte? Aix&ograve; &eacute;s m&eacute;s alarmant que atractiu per al consumidor! En termes &quot;Marketinians&quot; la qualitat important &eacute;s la percebuda d&#39;un producte i no la intr&iacute;nseca o t&egrave;cnica. I que ning&uacute; es pensi que dir ing&egrave;nuament que &quot;...com que hi havia d&egrave;ficit de qualitat i ara es fa un acord per millorar-la...&quot;, aix&ograve; soluciona res. A la Champagne es deuen estar fregant les mans! Ells que sempre han lluitat per la percebuda! Us imagineu el Champagne franc&egrave;s fent una not&iacute;cia d&#39;aquest estil: &quot;Accord pour la qualit&eacute;&quot;?Un altre error, ja hist&ograve;ric, &eacute;s confondre la competitivitat amb els baixos preus. &Eacute;s cap aqu&iacute; cap on ens han portat les empreses que hi han estat interessades per tenir grans economies d&#39;escala. &Eacute;s de manual tamb&eacute; que es pot competir amb estrat&egrave;gies diferents de la dels baixos preus, ja que aqu&iacute; &eacute;s on sempre guanya el l&iacute;der en costos. Competir en diferenciaci&oacute;, per exemple, beneficia a cases petites sigui innovant en tipus d&#39;elaboraci&oacute; o en varietats, llargues criances, &quot;packagings&quot;, etc. O tamb&eacute; es pot competir en concentraci&oacute;: en mercats, en canals, en tipus de venda, etc. Recordo unes paraules del Sr. J.L. Bonet exhortant-nos al Sector a seguir el seu model d&#39;&egrave;xit. Aix&ograve; comportava impl&iacute;citament baixar costos per ser competitius en preus i, per tant, baixar qualitat i no pod&iacute;em ni diferenciar-nos amb varietats foranes...Davant la crua realitat de la mala imatge que el cava havia anat adquirint, van comen&ccedil;ar a apar&egrave;ixer iniciatives que qualifico de &quot;s&aacute;lvese quien pueda&quot;: Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s, Conca del Noia o, recentment, Corpinnat&Eacute;s aleshores quan van sortir caves m&eacute;s petites que, amb lucidesa, van comen&ccedil;ar a diferenciar-se buscant alguna de les altres estrat&egrave;gies competitives abandonant la &quot;trampa&quot; d&#39;abaixar preus/costos. Tanmateix, davant la crua realitat de la mala imatge que el cava havia anat adquirint, van comen&ccedil;ar a apar&egrave;ixer iniciatives que qualifico de &quot;s&aacute;lvese quien pueda&quot;: Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s, Conca del Noia o, recentment, Corpinnat.Des del meu punt de vista, aqu&iacute; l&#39;error &eacute;s maj&uacute;scul: s&#39;abandona una marca global com &eacute;s el Cava i s&#39;entra en un nou m&oacute;n que requereix donar a con&egrave;ixer nous conceptes de producte. Alg&uacute; es pot imaginar en el mercat dels iogurts a La Fageda sortint del mercat i creant un nou concepte de producte sota el &quot;paraig&uuml;es&quot; d&#39;Olotins? Quant val aix&ograve;, en termes de temps i diners? Ho aconseguir&agrave;?Fa temps que he lluitat per consensuar una &quot;Unique Selling Proposition&quot; i sembla que ara es comen&ccedil;a a tirar endavant, per&ograve; ja s&#39;ha perdut molt de tempsPer no parlar d&#39;una altra decisi&oacute; desafortunada quan el Consell Regulador va voler acontentar a totes les empreses cr&iacute;tiques amb la imatge del cava amb la creaci&oacute; d&#39;un &quot;alt de gamma&quot; batejat com a Caves de Paratge. I la millor prova &eacute;s la poca repercussi&oacute; que ha tingut en els mercats.En definitiva, el desencert global est&agrave; a augmentar l&#39;autoexig&egrave;ncia a trav&eacute;s de diferents reglaments (com en el cas Corpinnat o el dels Caves de Paratge) sense seduir al consumidor generant glamur. &Eacute;s com si Martini, als anys noranta, hagu&eacute;s anat explicant les millores t&egrave;cniques de la f&oacute;rmula magistral i hagu&eacute;s prescindit de la famosa patinadora o de ser el protagonista dels Ral&middot;lis.Des de les meves vocalies al Consell Regulador i a l&#39;Institut del Cava, fa temps que he lluitat per consensuar una &quot;Unique Selling Proposition&quot; i sembla que ara es comen&ccedil;a a tirar endavant, per&ograve; ja s&#39;ha perdut molt de temps.Com a &uacute;ltim inc&iacute;s final, voldria recordar la responsabilitat que, en tot aquest embolic, han tingut la mateixa Administraci&oacute; Catalana, els egos dels cavistes i els diferents Consells Reguladors, en no saber construir transversalment una imatge de qualitat de qualsevol bombolla que sort&iacute;s de Catalunya, prestigiant globalment tot l&#39;escum&oacute;s catal&agrave;. Un exemple d&#39;aix&ograve; seria la Franciacorta italiana que tant reconeixement internacional ha conquerit.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6208-errors-escumos-catala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6208-errors-escumos-catala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202002/1200_1581077805josep_puig.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Sang a la llengua</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 27 Jan 2020 08:43:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[&ldquo;Comunicaci&oacute;&rdquo; en el mon del vi &eacute;s un eufemisme per no dir m&agrave;rqueting. Tots ho sabem en el sector. Aquest terme, per&ograve;, &eacute;s el que aplega al grup massa heterogeni dels que, m&eacute;s tard o m&eacute;s aviat, parlem amb el p&uacute;blic amb una finalitat o una altra. Aquest totum revolutum &eacute;s l&rsquo;explicaci&oacute; de tantes disfuncions, entre les quals n&rsquo;hi ha una d&rsquo;evident; no s&rsquo;espera dels periodistes gaire cosa, llevat que ajudin a vendre vi.Tan &eacute;s aix&iacute; que no fa gaire, en una recent trobada de medis per tal de dibuixar l&rsquo;estrat&egrave;gia de &ldquo;comunicaci&oacute;&rdquo; del sector, un dels que assistia en nom d&rsquo;un celler es va estranyar quan va sortir el tema que la premsa ha de tenir m&eacute;s funcions que no nom&eacute;s la &ldquo;comunicaci&oacute;&rdquo;. Nom&eacute;s sentir-ho va dir, sorpr&egrave;s,Per&ograve; aix&ograve; no era per vendre?&Eacute;s dif&iacute;cil saber si es referia a la reuni&oacute; d&rsquo;aquell dia o a la feina di&agrave;ria de tots els que est&agrave;vem all&agrave;. Per&ograve; &eacute;s natural que pensi qualsevol de les dues coses. Al cap i a la fi, com a m&iacute;nim des dels quinze anys que fa que estem per aqu&iacute;, el sector no ha parlat gaireb&eacute; mai de premsa, sin&oacute; de &ldquo;comunicar&rdquo;. &ldquo;Comunicar&rdquo;, evidentment, per vendre. La funci&oacute; &ldquo;premsa&rdquo;, &ograve;bviament, ja no hi &eacute;s ni en segon pla, sin&oacute; directament descartada.La vessant &ldquo;premsa&rdquo; &eacute;s molt petita, gaireb&eacute; insignificant; aquest web de not&iacute;cies i poca cosa m&eacute;s, potser un altre i prou. Tothom es dedica m&eacute;s a la &ldquo;comunicaci&oacute;&rdquo; d&rsquo;elements sempre positius. La Guia, per&ograve;, sempre ha pensat que, sense que calgui arribar al safareig que practiquen alguns i que no aporta mai res interessant, la premsa t&eacute; unes quantes funcions que al sector li calen tant o m&eacute;s que el m&agrave;rqueting; la premsa ha de treballar amb l&rsquo;eina de l&rsquo;an&agrave;lisi, que ha de servir per generar una opini&oacute; autoritzada que ha de ser publicada lliurement, per tal d&rsquo;iniciar un debat del qual es derivin unes propostes per resoldre els problemes detectats, per tal de ser el motor d&rsquo;una transformaci&oacute; constant.El m&eacute;s preocupant &eacute;s que, a priori, tot aix&ograve; no hi &eacute;s en cap plantejament de cap &ldquo;comunicador&rdquo;, pel que es pot deduir del que es publica cada dia en els mitjans especialitzats. Volem pensar que es mosseguen la llengua fins a fer-se sang, perqu&egrave; tamb&eacute; volem pensar que tenen opinions que no gosen publicar, v&eacute;s a saber per quina llei que esperem que no sigui la de l&rsquo;omert&agrave;. Els medis generalistes informen sobre el vi nom&eacute;s com a missatge bonic i po&egrave;tic, o b&eacute; quan les coses que passen s&oacute;n molt grosses o tenen una repercussi&oacute; econ&ograve;mica important, com ara el preu del ra&iuml;m. Tamb&eacute; quan tenen l&rsquo;estructura d&rsquo;un culebr&oacute;n arriben a commoure als directors perqu&egrave; acosten les not&iacute;cies al format que triomfa, el de la premsa rosa, com passa amb les intencions del consell regulador de la DO Cava i els torpedes que, unes setmanes despr&eacute;s, els grans productors llencen per enfonsar-les.Cinc passes senzilles: an&agrave;lisi, opini&oacute;, debat, proposta i transformaci&oacute;. Caldria arribar ni que sigui a la tercera per posar en evid&egrave;ncia qui provoca l&rsquo;immobilisme del sector; un immobilisme que ara mateix compta amb la &ldquo;comunicaci&oacute;&rdquo; com a col&middot;laborador a un preu absolutament rid&iacute;cul. Potser, per&ograve;, aquest preu &eacute;s el resultat dels dubtes al voltant de la capacitat per afrontar aquests cinc reptes.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6195--sang-llengua</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6195--sang-llengua</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201910/1200_1571900447wine-tasting-1324261_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>"El rey del pollo frito"</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 10 Dec 2019 21:34:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Fa molt de temps que a La Guia ens balla el cap escriure aquest article. &Eacute;s un tema recurrent, sobre tot per a aquells que, en mat&egrave;ria de vi catal&agrave;, diuen que el que importa &eacute;s que sigui bo. Amb aix&ograve; en tenim prou, que sigui bo i prou.&Eacute;s una manera de justificar tot el que ha passat en els darrers 60 anys a Catalunya pel que fa a la vinya. Ja ho hem dit moltes vegades, si despr&eacute;s d&rsquo;arrabassar un 25% del vinyar catal&agrave; per plantar varietats globalitzades nom&eacute;s ha de ser bo i prou, potser que no hem fet un bon negoci. Tamb&eacute; cal dir-los que quan tasten un borgonya o un bordeus no tenen prou amb que sigui bo: a m&eacute;s volen que sigui aut&egrave;ntic, que expliqui el &ldquo;terroir&rdquo;, i que tingui el que ha de tenir (pel que fa a varietats). I amb aquesta petita tra&iuml;ci&oacute; del subconscient, amb aquesta dosi involunt&agrave;ria de condescend&egrave;ncia, s&rsquo;explica gaireb&eacute; tot el d&egrave;ficit de la comunicaci&oacute; del vi catal&agrave;.El pitjor de tot &eacute;s que aquests vins catalans de varietats internacionals no s&oacute;n productes que destaquin per la seva originalitat. En menys de trenta anys s&rsquo;han convertit en l&rsquo;equivalent de la galleda de pollastre fregit KFC que pots comprar a qualsevol centre de qualsevol ciutat del m&oacute;n, perqu&egrave; a tot arreu on vagis sempre hi ha una ampolla de cabernet sauvignon a m&agrave;. El merlot seria el Big Mac, i el chardonnay el Whopper. Evidentment, el m&iacute;nim &eacute;s que a m&eacute;s sigui bo, cosa que tampoc sovinteja, per cert.Els que en llegir estirin l&rsquo;esquena i diguin que una ampolla de vi mai no caur&agrave; tan baix, potser que canvi&iuml;n de segle, ni que sigui al XX, si m&eacute;s no. Nosaltres ja sabem del cert que no tastem els cabernets ni els merlots que els cellers encara fan. Fins i tot ho agra&iuml;m, perqu&egrave; aix&ograve; ens permet concentrar l&rsquo;energia en l&rsquo;R+D que corre cada any pels caps del que s&oacute;n l&rsquo;avantguarda i el futur. Un merlot comercial no t&eacute; cap inter&egrave;s pel vi catal&agrave;, no aporta absolutament res; ni tampoc un chardonnay de terres c&agrave;lides que ha necessitat l&rsquo;ajut d&rsquo;una bota per dir alguna cosa que no &eacute;s ra&iuml;m. No nom&eacute;s no aporten res, &eacute;s que no ens interessen perqu&egrave; s&oacute;n vins que, en un tast a cegues comparatiu, no distingir&iacute;em d&rsquo;un equivalent australi&agrave;, neozeland&egrave;s, xil&egrave;, californi&agrave; o sud-afric&agrave;. I amb aix&ograve; hem donat la volta al m&oacute;n instal&middot;lats en la vulgaritat m&eacute;s barroera.S&iacute;, cada any agra&iuml;m m&eacute;s no tenir aquests vins al nostre recull; el qu&ograve;rum de La Guia creix, per&ograve; aquests vins segueixen sense apar&egrave;ixer a dins de cada nova edici&oacute;; si hi s&oacute;n &eacute;s en un percentatge cada cop m&eacute;s petit, res a veure amb el 80% llarg de les primeres quatre edicions. Ara estem, a tot estirar, a un 3% de vins de varietats foranes en el recull.De fet, fa segles que no mengem en un KFC. Deu ser per alguna cosa.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6139--rey-pollo-frito</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6139--rey-pollo-frito</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201912/1200_1576011258KFC_Tours.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Viure del camp o explotar el camp</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 03 Dec 2019 07:47:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[A qui assisteix a un tast per primera vegada o en una visita a un celler i se l&rsquo;hi parla &ldquo;d&rsquo;interpretar la vinya&rdquo; potser no entendr&agrave; massa res i es mostrar&agrave; esc&egrave;ptic. Estem tan avesats que provin de vendre&rsquo;ns coses que aixequem autom&agrave;ticament murs d&rsquo;autodefensa mentre ens salta aquella alarma dins del cap: no et creguis res, et volen vendre alguna cosa.A vegades per&ograve; el ne&ograve;fit hi torna -perqu&egrave; aix&ograve; del vi t&eacute; alguna cosa que t&rsquo;enganxa i et fascina - i llavors l&rsquo;argumentaci&oacute; ha de ser prou potent perqu&egrave; tingui ganes de m&eacute;s. I &eacute;s evident que no estem parlant de la compra immediata d&rsquo;aquella ampolla aquell mateix dia, sin&oacute; de posar damunt la taula argumentacions que no s&rsquo;improvisen, que constitueixen una manera d&rsquo;estar al m&oacute;n. S&oacute;n el resultat d&rsquo;entendre la terra com una her&egrave;ncia que no ens pertany del tot. Elaboradors que t&rsquo;apropen de nou al teu territori en termes que havies oblidat.S&oacute;n aquells que et fan copsar la difer&egrave;ncia entre viure del camp o explotar el camp:Jo provo d&rsquo;interpretar la vinya.Jo nom&eacute;s acompanyo la meva vinya perqu&egrave; ella sola s&rsquo;expressi.Jo creia que feia vi per&ograve; el vi m&rsquo;ha fet a mi.&Eacute;s un circuit que ens parla de vinyes on cada cop s&rsquo;hi tiren menys productes fitosanitaris, de vinyes treballades en ecol&ograve;gic, de pr&agrave;ctiques biodin&agrave;miques, de retornar l&rsquo;equilibri natural a la terra. De cuidar i buscar qualitat. De fer el vi que voldrien per a ells mateixos i no all&ograve; que reclama aquella figura indefinida que anomenem &ldquo;mercat&rdquo;. Qui s&rsquo;allibera d&rsquo;aquest concepte produeix ampolles amb un sentit de territori real.Quan el consumidor hi topa es desarmen les muralles, s&rsquo;apaguen les alarmes. La compra esdev&eacute; quelcom que va m&eacute;s enll&agrave; de donar uns diners a canvi d&rsquo;un producte. &Eacute;s la fidelitzaci&oacute; d&rsquo;un client que compra amb el valor afegit de sentir-se&rsquo;n beneficiat. L&rsquo;adquisici&oacute; que tanca cercles i enceta una relaci&oacute; de virtuosisme.Que ning&uacute; es pensi que aix&ograve; &eacute;s patrimoni absolut de petits elaboradors, no &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de classes o de nombre d&rsquo;hect&agrave;rees en propietat. Hi s&oacute;n dins noms hist&ograve;rics del vi catal&agrave;, petits elaboradors, l&iacute;nies espec&iacute;fiques dins de cooperatives, productors nouvinguts i alguns projectes dins d&rsquo;empreses m&eacute;s grans (amb tota la contradicci&oacute; de qui explota per un cant&oacute; i mant&eacute; i cuida territori per l&rsquo;altre).Hi ha qui ho concep com un cam&iacute; arriscat i prefereix continuar &ldquo;interpretant&rdquo; la vinya dins d&rsquo;un circuit industrial. Exigint, sobreexplotant, generant guerres sobre els preus i els quilos i produint ampolles en s&egrave;rie i en quantitat. Fent ind&uacute;stria. &Eacute;s una opci&oacute;. El seu client avui l&rsquo;hi comprar&agrave;; dem&agrave; canviar&agrave; a aquell que l&rsquo;hi rebaixi 20 c&egrave;ntims l&rsquo;ampolla en el lineal.El consumidor fascinat en canvi segurament continuar&agrave; tancant cercles, fidel a qui l&rsquo;ha apropat de nou a un sentit m&eacute;s profund del concepte territori.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6130-viure-camp-explotar-camp</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6130-viure-camp-explotar-camp</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201912/1200_1575355924Cep_plantat_al_1889_de_la_Vinya_de_La_Pell,_Alfarrs.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Per què serveix La Guia de Vins de Catalunya?(II)</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 28 Nov 2019 09:36:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[La valoraci&oacute; general dels vins catalans &eacute;s bona?Enguany les puntuacions han pujat una mica respecte l&rsquo;any anterior. Es deu a que la concentraci&oacute; d&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia en la banda alta s&rsquo;ha escampat for&ccedil;a m&eacute;s entre els cellers; si abans hi havia vint-i-cinc cellers a tot Catalunya capa&ccedil;os d&rsquo;arribar-hi, ara en s&oacute;n com a m&iacute;nim el doble que han fet l&rsquo;esfor&ccedil; d&rsquo;esbrinar com obtenir aquestes puntuacions en la nostra Guia, i suposo que tamb&eacute; a les altres (perqu&egrave; el nostre ideari, pel que sembla, comen&ccedil;a a escampar-se). Si b&eacute; la nota mes alta ha baixat, la concentraci&oacute; d&rsquo;una quantitat m&eacute;s gran de refer&egrave;ncies en les deu cent&egrave;simes top dona fe que la inquietud dels cellers per fer vins m&eacute;s aut&egrave;ntics i que responguin a un patr&oacute; de territori cada cop m&eacute;s estricte, est&agrave; donant resultats molt engrescadors.&Uacute;ltimament hi ha hagut molts canvis dins el m&oacute;n dels escumosos. Hi ha cellers que han marxat de la DO Cava, per exemple i vins que no estan a cap Denominaci&oacute; d&rsquo;origen. Com es viu aquest problema dins La Guia alhora de establir criteris de puntuacions i ordre. Ens han generat un problema gran, ja que hem hagut de decidir qu&egrave; f&egrave;iem amb el tema dels vins escumosos catalans. Davant el desprestigi evident i el desori total de la DO Cava, la certificaci&oacute; mitjan&ccedil;ant m&egrave;todes alternatius (per&ograve; for&ccedil;a m&eacute;s contrastats i fiables que la DO de la qual han marxat) ens donava com a m&iacute;nim la seguretat que tot el ra&iuml;m amb el qual fan vi &eacute;s catal&agrave;; i aix&ograve; la DO Cava no ho ha fet mai, sempre hem hagut de fer un acte de fe com a m&iacute;nim per tres elaboradors com ara Codorniu, Freixenet i Jaume Serra. Potser &eacute;s un primer pas per ordenar els vins per colors i directament per ranking, equiparant la validesa de la indicaci&oacute; d&rsquo;origen d&rsquo;uns i altres i fent-la constar com una dada m&eacute;s de la fitxa de cada vi. Aix&ograve; faria la Guia m&eacute;s expl&iacute;cita pel que fa a les puntuacions i tendiria a la idea final, cap altra que barrejar-ho tot i donar els resultats per ordre estricte de puntuaci&oacute; sense tenir en compte cap altre criteri.Conclusions:1. Es confirma la tend&egrave;ncia a la millora que s&rsquo;havia iniciat el 2016 o potser el 2015 de manera clara.2. Es confirma la voluntat dels cellers d&rsquo;intervenir com menys millor en l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;un vi, i que aconseguir un vi excel&middot;lent amb aquest m&egrave;tode o amb aquest concepte requereix molta m&eacute;s feina que fer-ho amb els criteris convencionals.3. Es confirma que els cellers s&rsquo;han adonat que el m&eacute;s important &eacute;s el ra&iuml;m, i per tant han fet que els en&ograve;legs comencin a treballar a la vinya.4. Es confirma la tend&egrave;ncia a l&rsquo;ecol&ograve;gic o biodin&agrave;mic.5. Hi ha una aparici&oacute; encara t&iacute;mida de vins sense sulfits afegits en l&rsquo;embotellat, que tamb&eacute; han millorat molt respecte les anteriors versions que ens havien arribat.6. El sistema catal&agrave; de Denominacions d&rsquo;Origen t&eacute; fuites molt importants que cal resoldre i atendre, perqu&egrave; entre els que hi s&oacute;n a fora hi ha gent de primera fila que representa a la perfecci&oacute; el concepte de &ldquo;vi nacional catal&agrave;&rdquo;. Aix&iacute; que preneu nota que la compra de La Guia de Vins de Catalunya no &eacute;s una despesa , &eacute;s una inversi&oacute; per comprar b&eacute; i millor.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6121--serveix-guia-vins-catalunya-ii</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6121--serveix-guia-vins-catalunya-ii</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201908/1200_1565677407unnamed.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Per què serveix La Guia de Vins de Catalunya?(I)</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 19 Nov 2019 07:48:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Quines varietats s&oacute;n les varietats estrelles dins La Guia?Definitivament el vi catal&agrave; tendeix a elaborar amb varietats aut&ograve;ctones o tradicionals i a fer vins monovarietals. Ja sabem que hi ha una part del vi que corre per les botigues que no la rebem, per&ograve; el fet que la que s&iacute; rebem sigui cada any m&eacute;s gran i m&eacute;s compromesa amb un estil de vi de caire &ldquo;nacional&rdquo;, per dir-ho d&rsquo;una manera directa, deixa clar que molts dels vins que no rebem s&oacute;n refer&egrave;ncies que tenen un mercat concret que tendeix a la baixa, mentre els cellers treballen en altres gammes per tal d&rsquo;encarar un futur m&eacute;s s&ograve;lid pel que fa a duraci&oacute;.L&rsquo;etapa de la varietat francesa, doncs, podr&iacute;em dir que fa set o vuit anys que va aturar el creixement i que, tot i que sempre en quedar&agrave; una part dins el mercat, t&eacute; una tend&egrave;ncia minvant cada any m&eacute;s evident.Hi ha canvis en els m&egrave;todes d&rsquo;elaboraci&oacute;?Els cellers s&rsquo;estan adonant que els procediments m&eacute;s radicals per elaborar vi s&oacute;n alhora els que demanen m&eacute;s coneixement, per&ograve; tamb&eacute; els que obtenen uns resultats que no esperaven. Per aix&ograve; s&rsquo;est&agrave; perfeccionant l&rsquo;&uacute;s de llevats salvatges per fermentar el vi, s&rsquo;est&agrave; filtrant molt menys el vi, i la q&uuml;esti&oacute; del color est&agrave; deixant de tenir import&agrave;ncia. Cal destacar la recuperaci&oacute; de t&egrave;cniques que gaireb&eacute; s&rsquo;havien deixat de banda, com ara la de fer els vins blancs brisats, &eacute;s a dir, deixant les pells unes quantes hores mentre fermenta el most.I les criances en bota com es desenvolupen?Encara hi ha qui n&rsquo;abusa, per&ograve; tamb&eacute; la tend&egrave;ncia general diu que els cellers prefereixen recipients menys intrusius. Normalment els elaboradors combinen els diferents mitjans que tenen per fer un vi que t&eacute; un toc &ldquo;Frankenstein&rdquo;, per&ograve; en tot cas sempre parlant d&rsquo;una sola varietat o fins i tot del ra&iuml;m d&rsquo;una sola vinya. No &eacute;s la nostra prefer&egrave;ncia, at&egrave;s que preferim la radicalitat abans que la por de no agradar o no triomfar, per&ograve; com a m&iacute;nim &eacute;s un pas endavant. Val a dir, a m&eacute;s, que la bota de 225 litres est&agrave; desnonada; tothom fa servir com a m&iacute;nim botes de 300 litres o m&eacute;s, o directament fudres de 1500, 3000 o 5000 litres.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6103--serveix-guia-vins-catalunya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6103--serveix-guia-vins-catalunya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201908/1200_1565677407unnamed.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>De què us parlen en un tast de vins?</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 24 Oct 2019 08:53:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Ja fa m&eacute;s de deu anys que el vi catal&agrave; fa un viatge cap a dintre d&rsquo;ell mateix. Podr&iacute;em dir que est&agrave; decidint qu&egrave; vol ser quan sigui gran, encara que tingui 2700 collites a l&rsquo;esquena. Abans, com passava amb la cuina catalana, patia un deler per Fran&ccedil;a que el portava a menystenir-se i a negar el valor del que realment &eacute;s.Ara el vi catal&agrave; s&rsquo;ha adonat que &eacute;s el territori el que el fa diferent. Aquesta noci&oacute; de territori es fonamenta en les varietats de ra&iuml;m tradicionals de l&rsquo;espai catal&agrave; que, amb l&rsquo;excepci&oacute; del merlot, s&oacute;n totes aquelles que us sonin com paraules catalanes quan les pronuncieu. Aix&iacute; de senzill, s&iacute;.Una vegada vam tenir un tastador queescoltavaels vins escumosos...Tot i que no us parlen d&rsquo;aix&ograve; quan aneu a un tast de vins. Us diuen que agafeu b&eacute; la copa, que mireu el color i que el descriviu, que l&rsquo;avi va plantar el cabernet sauvignon tot fent la vertical-pont... I sempre us diuen que la q&uuml;esti&oacute; &eacute;s que us agradi. Sempre. I despr&eacute;s marxeu tal com heu entrat, conven&ccedil;uts que tots els que ens hi dediquem som uns esnobs presumits que us tractem com si f&oacute;ssiu analfabets sensorials.Potser si us parlessin de que l&rsquo;economia rural catalana us necessita per tancar el cicle i comen&ccedil;ar de nou, o de les dificultats per recuperar una varietat hist&ograve;rica catalana que no coneix ning&uacute; perqu&egrave; ha estat a punt d&rsquo;extingir-se, us deixaria d&rsquo;importar si us agrada molt o poc i sortir&iacute;eu m&eacute;s motivats per comprar vi catal&agrave;. Potser si us donessin continguts nous al voltant del vi, sortir&iacute;eu del tast sorpresos de la import&agrave;ncia que t&eacute; en la hist&ograve;ria econ&ograve;mica, rural i agr&agrave;ria catalana. Tot aix&ograve; implicaria que el que condueix el tast us vol fer pensar alhora que tasteu el vi; &eacute;s a dir, que vol implicar l&rsquo;hum&agrave; que l&rsquo;est&agrave; tastant, i no nom&eacute;s l&rsquo;animal que ha de gaudir de l&rsquo;experi&egrave;ncia perqu&egrave; porta una cartera.Perqu&egrave; els vins es poden tastar de moltes maneres; la tradicional &eacute;s purament gustativa i hed&ograve;nica, i es fa amb els ulls, el nas i la boca (tot i que una vegada vam tenir un tastador que escoltava els vins escumosos...). L&rsquo;altra consisteix a explicar la intenci&oacute; que hi ha darrere del vi mateix, i la relaci&oacute; que t&eacute; aquell vi amb el territori d&rsquo;on prov&eacute;, posant damunt la taula totes les contradiccions que cont&eacute; o que denuncia; perqu&egrave; al camp tamb&eacute; hi ha un status quo que cal con&egrave;ixer i que influeix en els cellers i en l&rsquo;estil dels productes.Potser si us donessin continguts nous al voltant del vi, sortir&iacute;eu del tast sorpresos de la import&agrave;ncia que t&eacute; en la hist&ograve;ria econ&ograve;mica, rural i agr&agrave;ria catalanaNosaltres pensem que si els que fan els tastos volguessin arribar al vostre cervell i no nom&eacute;s a la vostra llengua - o a la vostra cartera -, no tindr&iacute;eu un primer pensament de reserva davant un professional del m&oacute;n del vi. I ens sap greu perqu&egrave; en fer un tast te n&rsquo;adones que has de v&egrave;ncer resist&egrave;ncies que s&oacute;n conseq&uuml;&egrave;ncia d&rsquo;aquestes pr&agrave;ctiques. Aix&ograve; &eacute;s el que voleu dir amb aquella frase: &ldquo;jo nom&eacute;s s&eacute; si m&rsquo;agrada o no m&rsquo;agrada&rdquo;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6055--us-parlen-tast-vins</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6055--us-parlen-tast-vins</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201910/1200_1571900447wine-tasting-1324261_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Comprar el Temps</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 10 Oct 2019 08:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Ja ens agradaria a molts poder comprar una mica de temps. Quinze anys, o vint, potser. Malauradament no &eacute;s un dels articles disponibles ni tan sols a l&rsquo;Amazon, i per tant ning&uacute; ni hi pensa.Pel que fa a aix&ograve; de comprar temps, en canvi, es dona ara mateix una condici&oacute; molt especial a la vinya catalana. De les altres no ens ocupem, aix&iacute; que si es dona tampoc no ve al cas. Quinze, vint o vint-i-cinc anys s&oacute;n els que tenen ara la majoria de les vinyes de varietat francesa. I per acabar-ho d&rsquo;adobar, s&rsquo;han plantat totes en emparrat per poder-les veremar a m&agrave;quina, encara que es parl&eacute;s llavors de la conducci&oacute; dels sarments i l&rsquo;exposici&oacute; al sol, etc... La veritable ra&oacute; era veremar a m&agrave;quina, per&ograve; benvingudes siguin la mandra o l&rsquo;economia en aquest cas.Benvingudes siguin totes dues, perqu&egrave; ara a la vinya es pot comprar aquest temps. No sabr&iacute;em dir-vos quin preu podria tenir comprar quinze, vint o vint-i-cinc anys d&rsquo;una vinya, per&ograve; si els posem en la vida de qui ha d&rsquo;explotar-la tenen un altre valor probablement incalculable. Ens explicarem ara mateix, no patiu.Si un pag&egrave;s, o una empresa, empelten una vinya emparrada de cabernet sauvignon que van plantar fa vint anys, nom&eacute;s un any m&eacute;s tard tindran un xarel&middot;lo de vint i un anys. El cabernet sauvignon haur&agrave; desaparegut, i l&rsquo;haur&agrave; substitu&iuml;t el xarel&middot;lo. L&rsquo;empelt en emparrat &eacute;s senzill, efectiu i segur, un procediment testat i conegut, no &eacute;s m&agrave;gia, santer&iacute;a ni vud&uacute; encara que ho pugui semblar pels seus efectes, i nom&eacute;s costa diners, per&ograve; tampoc molts: 0,80 &euro; per cep de mitjana. Per&ograve; n&rsquo;hi ha que diuen que prefereixen arrencar i plantar de nou perqu&egrave; es produeixen moltes faltes quan s&rsquo;empelta; no valoren el factor temps, &eacute;s evident.Posem-nos a pensar com ells, per&ograve;: tenint en compte que dels primers quatre anys no se&rsquo;n treu collita, setze veremes de volum mitj&agrave; al preu de ra&iuml;m catal&agrave; no &eacute;s una quantitat gaire interessant. Si afegim el cost de l&rsquo;arrencada, la replantada - subvenci&oacute; a banda - i els tractaments, sembla que no hi ha massa risc a l&rsquo;altre plat de la balan&ccedil;a. I aix&ograve; sense tenir en compte que qui decideixi arrencar i replantar en lloc d&rsquo;empeltar, quan aquella vinya tingui vint-i-un anys, ser&agrave; vint-i-un anys m&eacute;s vell, encara que aix&ograve; no tingui espai en un full excel d&rsquo;esade.I &eacute;s que el temps no es compra ni es ven. I ara que hi ha l&rsquo;oportunitat de fer-ho, propiciant a m&eacute;s un canvi hist&ograve;ric sense haver d&rsquo;esperar vint anys a tenir vinya adulta en servei i nom&eacute;s a canvi de diners o de feina, encara hi ha qui s&rsquo;ho pensa. De pocs diners, de fet, perqu&egrave; si tingu&eacute;ssim l&rsquo;ocasi&oacute; de comprar tot aquest temps, ning&uacute; de nosaltres s&rsquo;ho pensaria. I molts empresaris encara dubten perqu&egrave; potser alguns ceps cauran i perdran una mica de producci&oacute;. Ni pensen en el temps. &Eacute;s incomprensible, tot i que entenc que aquest article t&eacute; un toc filos&ograve;fic i aix&ograve; &eacute;s incompatible amb els n&uacute;meros i la mentalitat empresarial.Tot i aix&iacute;, quan sentim aquest argument, sempre sona com una m&eacute;s de les excuses que posen els que no volen fer el que s&rsquo;ha de fer a la vinya catalana: recuperar el temps perdut treballant amb varietats que no tocaven. Tot i que hi ha qui encara no ho ha vist ni tampoc hi ha pensat, estem de sort, perqu&egrave; &eacute;s un miracle que sigui possible, una carambola impensable, poder comprar el temps perdut...]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6024-comprar-temps</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6024-comprar-temps</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201910/1200_1570523945vinya_emparrada_port.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El cava, el raïm, el cotxe més barat del món i els Rolex a dos euros</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 01 Oct 2019 08:53:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Enguany, en aquesta verema que al Pened&egrave;s ja gaireb&eacute; ha acabat, els preus del ra&iuml;m per al Cava han caigut fins als nivells del 1998. El preu b&agrave;sic que ha ofert Freixenet -que &eacute;s el major comprador i per tant, el que fixa el preu de refer&egrave;ncia- &eacute;s de 30 c&egrave;ntims per quilo per al ra&iuml;m de macabeu, xarel&middot;lo i parellada collit a m&agrave;quina. A partir d&#39;aqu&iacute; hi ha petits increments si &eacute;s collit a m&agrave;, si &eacute;s d&#39;altres varietats de ra&iuml;m minorit&agrave;ries o si t&eacute; el certificat d&#39;ecol&ograve;gic. Codorn&iacute;u paga alguns c&egrave;ntims m&eacute;s i Jaume Serra -del grup murci&agrave; Garc&iacute;a Carri&oacute;n, m&eacute;s conegut per la seva marca Don Sim&oacute;n- sembla que encara alguns c&egrave;ntims per sota els 30.Tant &eacute;s, no ve d&#39;uns c&egrave;ntims -per molt importants que pugui ser per als pagesos-, el cert &eacute;s que no deixar&iacute;em de moure&#39;ns en preus de mis&egrave;ria, que com a molt podrien arribar a cobrir el cost de producci&oacute; del ra&iuml;m, per&ograve; mai a pagar el seu valor real.Com hem arribat a aquesta situaci&oacute;? Es poden fer, i s&#39;han fet, m&uacute;ltiples an&agrave;lisis. &Eacute;s cert que la DO Cava &eacute;s un desastre. Pateix un pecat original que l&#39;ha condicionat des de la seva creaci&oacute;: que en lloc de ser una DO territorial, empara tots els indrets on pr&egrave;viament s&#39;elaborava aquest vi escum&oacute;s, i aix&ograve; vol dir que a m&eacute;s de a Catalunya, se&#39;n pot elaborar a determinats municipis del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, Rioja, Extremadura, &Agrave;laba, l&#39;Arag&oacute;, Castella i Lle&oacute; o Navarra, tot i que el gruix principal surt de Catalunya, i m&eacute;s concretament del Pened&egrave;s, el Garraf i la Conca de Barber&agrave;.Aix&ograve; impedeix que el consumidor identifiqui el Cava amb un origen concret (recordem que DO vol dir Denominaci&oacute; d&#39;Origen!), i a m&eacute;s, fa que en ser una DO supraterritorial, en lloc de dependre de la Generalitat, com la resta de DO catalanes, depengui del Ministerio de Agricultura.Un Ministerio que enguany va agreujar la crisi del baix preu del ra&iuml;m quan, contra el criteri del Consell Regulador del Cava, va autoritzar l&#39;ampliaci&oacute; del vinyar de la DO, incrementant aix&iacute; l&#39;oferta de ra&iuml;m en un moment de poca demanda per acumulaci&oacute; de stoks. Finalment, sembla que aquesta situaci&oacute; no es repetir&agrave;, perqu&egrave; el Ministerio ha fet un pas enrere i a partir d&#39;ara deixa en mans del Consell Regulador de la DO Cava la facultat de limitar les plantacions. Foto: Joan NebotLa culpa no &eacute;s principalment administrativaPer&ograve; malgrat tots aquests aspectes administratius poc encoratjadors, el principal problema del Cava &eacute;s l&#39;estrat&egrave;gia fallida dels elaboradors m&eacute;s grans (una estrat&egrave;gia a la que, per cert, s&#39;han afegit, per gust o a la for&ccedil;a, altres elaboradors m&eacute;s petits), que hist&ograve;ricament han apostat per cr&eacute;ixer a base de preus barats.&Eacute;s una estrat&egrave;gia que t&eacute; origen en la mentalitat original dels creadors del cava. No oblidem que l&#39;origen d&#39;aquest vi escum&oacute;s, a la fi del s. XIX, va ser la imitaci&oacute; del Champagne franc&egrave;s i que el nom cava no es va popularitzar fins que l&ograve;gicament el francesos van impedir l&#39;&uacute;s comercial del mot xampany -champ&aacute;n en castell&agrave;- que &eacute;s com es comercialitzava i com se l&#39;anomenava popularment.Com es pot pagar b&eacute; el ra&iuml;m quan hi ha ampolles de cava a menys de 2 euros als supermercats?Per&ograve; ja fa molt d&#39;aix&ograve;, i els grans elaboradors han estat incapa&ccedil;os de corregir l&#39;estrat&egrave;gia, sense adonar-se&#39;n que era una cursa su&iuml;cida. Una cursa que els ha condu&iuml;t a liderar el mercat internacional en nombre d&#39;ampolles, a costa d&#39;una baixa rendibilitat i un endeutament que ha acabat fent que els dos elaboradors m&eacute;s grans hagin passat a mans estrangeres. En el cas de Codorn&iacute;u a un fons d&#39;inversions nord-americ&agrave; i en el cas de Freixenet, a una multinacional alemanya del sector de l&#39;alimentaci&oacute; i les begudes.Enguany, del baix preu del ra&iuml;m hi ha qui ha donat la culpa a aquest dos nous propietaris internacionals -&ldquo;&eacute;s clar, no s&oacute;n d&#39;aqu&iacute;, qu&egrave; els importa el territori i els pagesos&rdquo;, diuen- sense adonar-se&#39;n que el mal ve de lluny en el temps, per&ograve; de ben a prop en la dist&agrave;ncia: no cal anar m&eacute;s enll&agrave; dels afores de Sant Sadurn&iacute; d&#39;Anoia.Com es pot pagar b&eacute; el ra&iuml;m quan hi ha ampolles de cava a menys de 2 euros als supermercats? Un estudi superficial del cost ja fa veure que no surten els n&uacute;meros: 2 &euro; menys l&#39;IVA, s&oacute;n 1,65 euros, que menys el marge del venedor final, es queden en que el celler les ven a, posem, 1,35 &euro;. Amb aix&ograve; s&#39;ha de pagar ampolla, etiqueta, morri&oacute;, c&agrave;psula, xapa, tap de suro, embalatge, distribuci&oacute;, elaboraci&oacute;, finan&ccedil;ament (no oblidem que el Cava ha de tenir una crian&ccedil;a m&iacute;nima de 9 mesos, aix&iacute; que fins i tot els m&eacute;s joves, a la pr&agrave;ctica, triguen un any en poder-se comercialitzar)... i encara han de quedar dividends per als accionistes de la companyia elaboradora.Uns dividends que finalment &eacute;s el que no hi havia, o al menys, no prou, i per aix&ograve; aquestes empreses catalanes han estat venudes.I m&#39;oblidava d&#39;una altra cosa que tamb&eacute; s&#39;ha de pagar... Ni m&eacute;s ni menys que el ra&iuml;m! La mat&egrave;ria primera i &uacute;nica amb que s&#39;elabora el Cava!Per&ograve; &eacute;s clar, quina era la baula m&eacute;s feble de tota la cadena? Justament el viticultor, presoner d&#39;un mercat en r&egrave;gim d&#39;oligopoli, on tres o quatre compradors marquen la pauta... i perqu&egrave; no dir-ho, on alguns altres se n&#39;aprofiten, comprant tamb&eacute; a aquests baixos preus.Aix&iacute; que, si ja es veu que el marge final per a l&#39;elaborador d&#39;una d&#39;aquestes ampolles comercialitzades a 2 euros, &eacute;s de pocs c&egrave;ntims, &iquest;com voleu que se li pagui uns c&egrave;ntims m&eacute;s pel quilo de ra&iuml;m al pag&egrave;s? Aquest pocs c&egrave;ntims s&oacute;n q&uuml;esti&oacute; de vida o mort... de moment, mort per al pag&egrave;s, tot i que ja veiem que tamb&eacute; els elaboradors pateixen la malaltia de la seva pr&ograve;pia estrat&egrave;gia. Foto: Joan NebotEl cotxe m&eacute;s barat del m&oacute;nEl Tata Nano es va presentar el 2008 com la revoluci&oacute; en el sector de l&#39;automoci&oacute;, el cotxe m&eacute;s barat del m&oacute;n, que havia de motoritzar l&#39;&Iacute;ndia, on es venia per uns 1.700 euros. I havia d&#39;arribar a Europa per uns 4.000. Doncs b&eacute;, ja s&#39;ha deixat de comercialitzar, despr&eacute;s de ser un frac&agrave;s estrepit&oacute;s. Ning&uacute; vol que els ve&iuml;ns, els companys de feina o fins i tot els desconeguts per carrer, el vegin amb el cotxe m&eacute;s barat del m&oacute;n, ni tan sols les classes populars de l&#39;&Iacute;ndia, que tenen tot el dret del m&oacute;n a tenir orgull.Doncs el mateix passa en el cas dels vins, m&eacute;s encara en el cas dels escumosos, que no s&oacute;n un producte de primera necessitat i que se suposa que han de tenir una dosi extra d&#39;encant i glamour... Si ets un nord-americ&agrave;, un angl&egrave;s o un alemany de classe mitja, i et vesteixes b&eacute; per anar a una festa, una celebraci&oacute; o un sopar especial... no vols portar o oferir als teus convidats el vi escum&oacute;s m&eacute;s barat del m&oacute;n!Ni encara que, com que ets tot un ent&egrave;s, hagis triat un Cava Gran Reserva d&#39;un gran elaborador, encara que no sigui precisament barat... Si la gent no el coneix, el que veu &eacute;s que &eacute;s un Cava, l&#39;escum&oacute;s m&eacute;s barat del m&oacute;n. Per aix&ograve; alguns d&#39;aquests grans elaboradors han fugit del Cava i ara s&oacute;n Corpinnat. Normal.Rolex a 2 eurosEl m&eacute;s greu &eacute;s que, aix&iacute; com en el cas del Tata Nano, al menys era realment un cotxe low cost, per&ograve; en el cas del Cava no &eacute;s aix&iacute;. S&#39;elabora pel m&egrave;tode tradicional o xampany&egrave;s, de segona fermentaci&oacute; (presa d&#39;escuma) a la pr&ograve;pia ampolla, ampolla per ampolla.En canvi, el Prosseco, l&#39;escum&oacute;s itali&agrave; m&eacute;s conegut, s&#39;elabora pel m&egrave;tode Charmat, de segona fermentaci&oacute; en grans dip&ograve;sits, un sistema molt m&eacute;s econ&ograve;mic... I ja s&#39;exporta m&eacute;s que el Cava i es comercialitza a un preu mitj&agrave; m&eacute;s elevat! Alguna cosa hem fet molt malament!En el cas del Cava, &eacute;s com si al senyor Rolex se li acud&iacute;s comercialitzar els seus preuats rellotges a 2 euros, per vendre&#39;n molts... A m&eacute;s de perdre diners en cada venda i de perdre&#39;n m&eacute;s com m&eacute;s vengu&eacute;s, ben aviat ning&uacute; en voldria perqu&egrave; haurien perdut prestigi i exclusivitat, el seu &uacute;nic atribut. Perqu&egrave; al cap i a la fi, &eacute;s m&eacute;s pr&agrave;ctic i m&eacute;s exacte un rellotge digital que un pesant i delicat Rolex autom&agrave;tic...Solucions... parcialsDes del sector dels viticultors i alguns cellers petits i de prestigi, s&#39;estan buscant diverses solucions.Apadrina un pag&egrave;s! &Eacute;s un benintencionat projecte en que alguns cellers establerts oferirien les seves instal&middot;lacions per tal que un pag&egrave;s pogu&eacute;s comen&ccedil;ar a elaborar amb el seu ra&iuml;m, el seu propi vi o Cava amb una inversi&oacute; m&iacute;nima. D&#39;aquesta manera podria treure un valor raonable del seu ra&iuml;m, alhora que recupera l&#39;autoestima com a elaborador de vi propi, en lloc de com a productor de ra&iuml;m gen&egrave;ric i mal pagat, que va a parar a no se sap quines ampolles d&#39;una multinacional.Tamb&eacute; des del Pened&egrave;s s&#39;est&agrave; impulsant la creaci&oacute; d&#39;un viver de celleristes, com el qua ja fa anys que funciona a la Conca de Barber&agrave;, amb el mateix objectiu que el projecte anterior.Totes s&oacute;n iniciatives lloables i benintencionades, aix&iacute; que benvingudes siguin. Per&ograve; amb l&#39;inconvenient que o s&oacute;n a llarg termini o b&eacute; que poden ajudar nom&eacute;s una minoria de viticultors...O el projecte m&eacute;s important i del que m&eacute;s es parla aquests dies: la creaci&oacute; d&#39;una nova denominaci&oacute; d&#39;origen al marge del Cava, en la que suposadament s&#39;integrarien els cellers de Corpinnat, juntament amb els que elaboren escumosos Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s (emparats en la DO Pened&egrave;s) i oberta a noves incorporacions.Seria una DO ecol&ograve;gica, i amb unes exig&egrave;ncies d&#39;identitat, de qualitat, de respecte al territori i a la mat&egrave;ria primera, similars a les que ja hi ha a Corpinnat.Totes s&oacute;n iniciatives lloables i benintencionades, aix&iacute; que benvingudes siguin. Per&ograve; amb l&#39;inconvenient que o s&oacute;n a llarg termini o b&eacute; que poden ajudar nom&eacute;s una minoria de viticultors...Perqu&egrave; tots aquests projectes i cellers poden arribar a elaborar... posem que 50 milions d&#39;ampolles, fetes en gran part amb ra&iuml;m propi. Per&ograve; &eacute;s que els cellers grans, els que compren el gruix del ra&iuml;m, elaboren uns 200 milions d&#39;ampolles... i aix&ograve; no sembla que pugui canviar ni a curt ni a mitj&agrave; termini, aix&iacute; que, &iquest;qu&egrave; passar&agrave; amb el preu mitj&agrave; del ra&iuml;m la verema del 2020, del 2021...?Dit aix&ograve;, o b&eacute; es troba una soluci&oacute; que inclogui els grans elaboradors, i aix&ograve; han de ser ells que ho vulguin i estiguin disposats a rectificar la seva estrat&egrave;gia, o sin&oacute;, nom&eacute;s hi haur&agrave; aquestes solucions parcials. Ser&agrave; una mena de &ldquo;que se salvi qui pugui!&rdquo;.I mentrestant, l&#39;activitat vit&iacute;cola s&#39;anir&agrave; empobrint i abandonant, el territori s&#39;anir&agrave; degradant amb pol&iacute;gons, i cada cop ser&agrave; m&eacute;s dif&iacute;cil portar-hi enotur&iacute;stes i prescriptors per enfilar-los dalt d&#39;un tur&oacute; i dir-els-hi amb orgull: &ldquo;Mireu, aquest &eacute;s el territori on s&#39;elabora un dels millors vins escumosos del m&oacute;n!&rdquo;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6011--cava-raim-cotxe-barat-mon-rolex-dos-euros</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6011--cava-raim-cotxe-barat-mon-rolex-dos-euros</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201910/1200_156991321594f9628c-0e7f-4333-a9f7-a680baf26b20.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Tu si que ets rústic</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 01 Oct 2019 08:00:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El recent retrobament del vi catal&agrave; amb vins elaborats amb varietats aut&ograve;ctones/tradicionals oblidades ens permet observar encuriosits com alguns &ldquo;cr&iacute;tics&rdquo;, a l&rsquo;hora de definir-los, fan servir repetidament l&rsquo;adjectiu r&uacute;stic per descriure&rsquo;ls.Fa ara 12 anys sort&iacute;em al mercat amb la primera edici&oacute; de La Guia de Vins de Catalunya. Aleshores nom&eacute;s vam tastar un vi negre elaborat amb la varietat Trepat. Va ser el Celler Carles Andreu qui va recuperar la varietat que ara &eacute;s el s&iacute;mbol de tota una comarca vin&iacute;cola, la DO Conca de Barber&agrave;. Ni tan sols va treure una nota massa destacada, per&ograve; el que si va fer va ser obrir un cam&iacute; cap a la recuperaci&oacute; d&rsquo;un territori que va mantenir aquella varietat solament perqu&egrave; la DO Cava havia autoritzat la seva producci&oacute; per vins escumosos rosats.A la vinya catalana hi ha un munt d&rsquo;exemples de varietats minorit&agrave;ries tradicionals que gaireb&eacute; es van donar per desaparegudes i que avui sorgeixen amb for&ccedil;a i donen identitat al territori. L&rsquo;entrada de les anomenades &ldquo;varietats nobles&rdquo; - principalment merlot, cabernet sauvignon i chardonnay -, va canviar el vinyar catal&agrave; i no nom&eacute;s va reduir l&rsquo;extensi&oacute; de varietats ja establertes, sin&oacute; que fins i tot va acabar amb algunes varietats que formaven part del nostre ADN vin&iacute;cola.La varietat sumoll, molt estesa per la DO Pened&egrave;s, no va formar part de les varietats acceptades per la denominaci&oacute; fins molts anys despr&eacute;s. Un dels precursors de la seva recuperaci&oacute; va ser el celler Montrub&iacute; de la m&agrave; del seu en&ograve;leg Josep Queralt i dels propietaris del celler, que van voler apostar per la diferenciaci&oacute;: el Gaintus sortia al mercat com a vi de taula perqu&egrave; la DO Pened&egrave;s no li admetia. A hores d&rsquo;ara ja es troba dins la DO perqu&egrave; el sumoll ja forma part de les varietats acceptades al Pened&egrave;s des del 2008, gr&agrave;cies a la seva lluita pionera.El morenillo a la Terra Alta, la carinyena blanca a la DO Empord&agrave;, el mand&oacute; al Pla de Bages, el xarel&middot;lo vermell, el sumoll negre i blanc, el picapoll blanc i negre, s&oacute;n varietats aut&ograve;ctones tradicionals recuperades que ara ja formen part d&rsquo;all&ograve; que era nostre i que finalment poden conviure amb naturalitat dins les denominacions d&rsquo;origen.Per aix&ograve;, quan sentim que algunes persones parlen dels vins elaborats amb aquestes varietats s&oacute;n r&uacute;stics, ens agafa mal de panxa. Com pot ser encara que la incapacitat d&rsquo;alguns cr&iacute;tics per expressar amb paraules &ldquo;el gust&rdquo; d&rsquo;un vi, per exemple, de la varietat mand&oacute;, els aboqui a tractar-lo de r&uacute;stic? A nosaltres la primera paraula que ens ve al cap &eacute;s: Heroic.I anem m&eacute;s enll&agrave;. El qualificatiu de r&uacute;stic t&eacute; connotacions negatives i un tuf burg&eacute;s que esgarrifa, nom&eacute;s cal anar al diccionari per aclarir-ho:R&uacute;stic:Propi de persones o coses del camp.Dit d&rsquo;un treball fet amb pedres, fustes, etc., poc o gens treballades.&Eacute;s evident que la vinya forma part del camp, per&ograve; llavors l&rsquo;adjectiu serviria per a tots els vins, oi? No nom&eacute;s per als de varietats catalanes antigues i recuperades, tamb&eacute; per als de varietats &ldquo;millorants&rdquo; o &ldquo;nobles&rdquo;. Per tant cal ser seriosos des de l&rsquo;&agrave;mbit professional en el moment de descriure un vi d&rsquo;una varietat que no coneixem i cal tenir cura de les paraules que fem servir, perqu&egrave; si alguna cosa tenen aquestes varietats, &eacute;s que formen part de molts segles d&rsquo;hist&ograve;ria d&rsquo;un pa&iacute;s de vins.Si el desconeixement com a professionals o la insufici&egrave;ncia dels recursos l&egrave;xics per descriure un vi els porta a fer servir el primer adjectiu que els passa pel cap, l&rsquo;inconscient els traeix i surt a la llum el concepte que tenen encara d&rsquo;aquestes varietats, perqu&egrave; l&rsquo;adjectiu triat cont&eacute; un menyspreu evident. I se&rsquo;ls veu el llaut&oacute; de lluny.Per tant us animem a recordar que, quan aneu a tastos i sentiu aquest adjectiu descriptiu, R&uacute;stic, directament el canvieu per Heroic.I de passada recordeu el t&iacute;tol d&rsquo;aquest article.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6009-tu-si-ets-rustic</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6009-tu-si-ets-rustic</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201910/1200_1569909960Article_Rstic.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Un gra massa</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 30 Sep 2019 08:07:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Diuen que reflexionant i dialogant l&#39;home &eacute;s capa&ccedil; de desembolicar tots els nusos. Dif&iacute;cilment es pot arreglar un problema, per&ograve;, si no hi ha voluntat d&rsquo;entesa i, a m&eacute;s, es continua embolicant la troca. Hi ha, en aquests moments, massa soroll, i alguns no paren de sembrar pessimisme i des&agrave;nim. De fet, sembla que al Pened&egrave;s vitivin&iacute;cola hi ha gent interessada a fer, irresponsablement, que tot peti. Potser s&rsquo;est&agrave; fent un gra massa.Fins i tot assenyats representants sindicals dels viticultors, en plenes mobilitzacions, han arribat a t&eacute;mer davant la possibilitat que les coses se&rsquo;ls acabessin escapant de les mans. Mentrestant, alguns pagesos abocaven ra&iuml;ms davant la seu vilafranquina del Consell Regulador del Cava. O sigui, van abocar-se ra&iuml;ms a s&iacute; mateixos, ja que al Consell Regulador hi ha una representaci&oacute; parit&agrave;ria entre elaboradors i productors. El problema &eacute;s molt complex, poli&egrave;dric, i no es pot resoldre en un tres i no res. No hi ha varetes m&agrave;giques que valguin. Aix&ograve; s&iacute;, segur que no es resol des del pol&egrave;mic xat de WhatsApp obert per un conegut elaborador de l&#39;Ordal, on es critica a base de b&eacute; en comptes de buscar solucions constructives. Fins i tot jo he rebut en aquest f&ograve;rum per diversos cantons.Els nervis estan a flor de pell, i alguns que portaven capa verda i juraven fidelitat al cava (i tamb&eacute; juraven defensar-lo i enaltir-lo en tot lloc i moment) s&rsquo;han convertit, de cop i volta, en extremistes viscerals anticava. Les lluites intestines no s&oacute;n bones. Qui surt m&eacute;s mal parat &eacute;s el territori i la imatge del seu producte estrella. El consumidor (i molts professionals) est&agrave; desconcertat entre caves, corpinnats, cl&agrave;ssics Pened&egrave;s, ancestrals fora de DO&rsquo;s o fict&iacute;cies conques del riu Anoia.I mentrestant hi ha un munt d&rsquo;hipocresia al sector. Hi ha qui ha deixat el Cava proferint pestes contra la DO despr&eacute;s d&rsquo;haver fet il&middot;legalitats i haver estat enxampat i multat. Aquests mateixos han buscat qui els hi fes els caves per no perdre els seus mercats internacionals (especialment on hi ha monopoli estatal). La pela &eacute;s la pela. Ning&uacute; obliga a formar part d&rsquo;una DO, per&ograve; si se&rsquo;n forma part cal respectar les seves regles del joc i, si no agraden, contribuir lleialment a canviar-les. Les orquestracions d&rsquo;amagatotis no solen sortir b&eacute;. Tamb&eacute; s&rsquo;ha donat el cas de conegudes i grans empreses que s&rsquo;han acabat donant d&rsquo;alta a la DO Cava per acabar abandonant-la al darrer moment abans de treure al mercat els seus primers productes efervescents. A m&eacute;s, a molts no els hi ha anat tan malament a la DO Cava.Reuni&oacute; entre viticultors i administracions, el passat agost, convocada per la consellera d&#39;Agricultura Teresa Jord&agrave;, per tractar la crisi del preu del ra&iuml;m. Foto: Jordi BesCom molt encertadament ha dit recentment la cap sectorial de la vinya del sindicat agrariJARC, Isabel Vidal, &ldquo;hem tocat fons&rdquo;, la qual cosa ha estat &ldquo;un frac&agrave;s col&middot;lectiu i personal&rdquo;. Ent&eacute;n que &ldquo;no hem estat capa&ccedil;os de posar les bases per a cooperar, d&rsquo;anar tots junts&rdquo;. I lamenta que &ldquo;cadasc&uacute; s&rsquo;ha vestit desvestint una DO Cava que haur&iacute;em d&rsquo;haver cuidat m&eacute;s&rdquo;.No tot &eacute;s culpa del Consell Regulador ni d&rsquo;uns Freixenet o Codorn&iacute;u avui a mans de capital internacional (tot i que la seva pol&iacute;tica de preus baixos i marques blanques ha acabat sent fatal). No menys cert &eacute;s que el vi base i els ra&iuml;ms convencionals han estat pagats aquesta campanya a preus insuportables per part de les grans cases compradores, retornant a valoracions de 1998. No hi ha dubte que la pagesia ha fet un esfor&ccedil; molt gran per aconseguir una producci&oacute; de gran qualitat. I aix&ograve; cal recon&egrave;ixer-ho i valorar-ho com cal. Aix&ograve; no amaga, per&ograve;, que tamb&eacute; hi ha viticultors que no s&oacute;n professionals, o que no en volen saber res de l&rsquo;agricultura ecol&ograve;gica, i molts d&rsquo;altres que durant anys i panys han venut &lsquo;paper&rsquo; (fent frau) per&ograve; despr&eacute;s s&rsquo;han sumat, mira per on, a les tractorades. Tampoc es poden ignorar les distorsions de mercat provocades per males gestions a unes cooperatives que han tingut, fins ara, la xarxa protectora d&rsquo;una Administraci&oacute; que ha anat pagant els plats trencats, causant una compet&egrave;ncia deslleial a la resta de cellers.Aix&iacute; mateix, sembla for&ccedil;a hip&ograve;crita treure pit del fet que es paga molt pel ra&iuml;m quan es redueix severament la compra de quilos (o simplement quan se&rsquo;n compren ben pocs). &iquest;Com pot ser que elaboradors que fan veure que lamenten el preu que es paga pel ra&iuml;m vagin a comprar a un conegut celler de Font-rub&iacute; i es quedin tan tranquils sense preguntar-se qu&egrave; s&rsquo;ha pagat pels ra&iuml;ms del vi base que han adquirit? Foto: INCAVIVeurem qu&egrave; passa despr&eacute;s de la voluntat expressada per Corpinnat i Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s (DO Pened&egrave;s) de crear una nova denominaci&oacute; d&rsquo;escumosos penedesencs. Molt em temo que el fet que a una etiqueta d&rsquo;escum&oacute;s figuri la menci&oacute; &lsquo;Pened&egrave;s&rsquo; no ajudar&agrave; gaire a vendre en els mercats internacionals. S&rsquo;ha especulat de batejar la nova DO amb noms com ara Pinnae. Paral&middot;lelament, la DO Cava va fent la seva impulsant un nou pla estrat&egrave;gic que t&eacute; l&#39;objectiu d&#39;apostar per la qualitat i per la diferenciaci&oacute;. &Eacute;s un pla que s&#39;estructura en els pilars d&#39;una nova segmentaci&oacute; i zonificaci&oacute; (es parla de noms com ara Comtats de Barcelona), l&#39;increment del control i la garantia (enguany amb una setantena de verificadors) i la promoci&oacute;.Mentrestant, est&agrave; en punt mort el proc&eacute;s d&rsquo;integraci&oacute; de les dues patronals del sector del Cava, que es pretenia culminar abans de final d&rsquo;any. Paral&middot;lelament, el nou president de la DO Pened&egrave;s, Joan Huguet, copropietari d&rsquo;un celler que no empara els seus escumosos a la DO que presideix despr&eacute;s d&rsquo;haver deixat el Cava per Corpinnat, ha decidit deixar el c&agrave;rrec de president de la patronal Uvipe, que t&eacute; una seixantena d&rsquo;associats. Ja s&rsquo;ha obert el per&iacute;ode de presentaci&oacute; de candidatures. De moment nom&eacute;s Jaume Gramona ha expressat el seu inter&egrave;s per presidir aquesta patronal penedesenca integrada a l&rsquo;Associaci&oacute; Vin&iacute;cola Catalana. Aix&iacute; mateix, Gramona ha mogut fitxa posant a la ger&egrave;ncia de Corpinnat al seu exdirectiu Jaume Mata Garcia.Coincideixo plenament amb el tastador per Espanya de &lsquo;The Wine Advocate&rsquo;, l&rsquo;avil&egrave;s Lu&iacute;s Guti&eacute;rrez, quan afirma que el fet que hi hagi cellers de prestigi que han marxat no vol dir que la DO Cava estigui &ldquo;acabada&rdquo;. Tamb&eacute; estic plenament d&rsquo;acord amb un president de la patronal Institut del Cava, Dami&agrave; De&agrave;s, que fa una crida a la unitat estrat&egrave;gica -amb una estrat&egrave;gia &ldquo;clara&rdquo;- i d&rsquo;acci&oacute; al sector. Manifesta De&agrave;s, amb ra&oacute;, que el moment de sacseig actual hauria de servir en positiu, i no deixa de recordar que la DO Cava &eacute;s encara jove, amb una trentena d&rsquo;anys de traject&ograve;ria. De fet, no fa pas tantes d&egrave;cades que al Pened&egrave;s feien, principalment, gasats. Ara hi ha caves que, sense fer gaire soroll, intenten fer els deures (pagant els deutes) i fer les coses ben fetes, i que compren fins a 23 milions de quilos de ra&iuml;m.Tamb&eacute; el president de la Confraria del Cava Sant Sadurn&iacute;, Eduard Sanfeliu, ha fet una crida a &ldquo;la unitat de cavistes, viticultors i institucions&rdquo;. Enguany la Confraria, que festejar&agrave; el seu 40&egrave; aniversari amb m&eacute;s pena que gl&ograve;ria, ha suprimit l&rsquo;acte m&eacute;s popular de la que fins aquest any ha estat la Setmana del Cava. La festa de la pla&ccedil;a de la Vila, diu Eduard Sanfeliu, s&rsquo;ha suprimit per ser &ldquo;solidaris&rdquo; amb els agricultors, quan aquesta decisi&oacute; es va prendre molt abans que esclat&eacute;s la crisi dels baixos preus pagats pel ra&iuml;m. En el fons de la q&uuml;esti&oacute; hi ha la prec&agrave;ria situaci&oacute; econ&ograve;mica d&rsquo;una Confraria que ha deixat de tenir, fins i tot, servei de neteja, i que ha vist redu&iuml;t dr&agrave;sticament el seu pressupost per manca de suports. Els deutes i la manca de recursos s&oacute;n un llast.Les turbul&egrave;ncies econ&ograve;miques i les pol&iacute;tiques tamb&eacute; han jugat el seu paper negatiu sobre un producte que &eacute;s clau per al sector vitivin&iacute;cola catal&agrave;: 330 milions de quilos de ra&iuml;m, gaireb&eacute; 7.000 viticultors, 380 cellers i unes vendes de 244,4 milions d&rsquo;ampolles (la qual cosa suposa un valor de 1.146,8 milions d&rsquo;euros). No totes les noticies fan veure-ho tot negre. Tot i que arriba tard, ha despertat satisfacci&oacute; que el Consell de Ministres aprov&eacute;s per fi, a proposta del Ministeri d&#39;Agricultura, Pesca i Alimentaci&oacute;, un Reial Decret que deixa en mans del Consell Regulador de la DO Cava la facultat de limitar les seves plantacions i les replantacions de vinyes.Protesta dels viticultors davant de l&#39;INCAVI, el passat agostNo obstant aix&ograve;, un bon amic cavista m&rsquo;explica que aix&ograve; que la DO cava pugui limitar el seu creixement &ldquo;&eacute;s com quan un cop t&rsquo;has llen&ccedil;at sense parapent, perqu&egrave; no t&rsquo;havien deixat posar-lo, i a mig vol et diuen que ara ja te&rsquo;l pots posar&rdquo;. Feia temps que es reclamava el creixement zero de les plantacions al Ministeri d&#39;Agricultura per evitar que &quot;es desequilibri l&#39;oferta i la demanda, i hi hagi preus del cava excessivament baixos&quot;. De fet, en els &uacute;ltims anys s&#39;ha passat de 33.000 a 39.000 les hect&agrave;rees de vinyes, tota una distorsi&oacute;. Cal regular les hect&agrave;rees i les replantacions en funci&oacute; de la demanda.Val la pena engegar-ho tot a rodar? O potser cal fer cas dels qui insistentment reclamen unitat d&rsquo;acci&oacute; i s&rsquo;intenta, aprofitant la sacsejada, arreglar bona part d&rsquo;all&ograve; que no funciona per encarar un futur millor? Trossejant el past&iacute;s (ara faig servir paraules de l&rsquo;alcalde sadurninenc, Josep Maria Ribas) dif&iacute;cilment sortir&agrave; una bona soluci&oacute;. Tota la cadena de valor del sector s&rsquo;ha de beneficiar justament perqu&egrave; hi hagi un futur esperan&ccedil;ador i l&rsquo;espl&egrave;ndid paisatge ancestral de vinyes no sigui substitu&iuml;t per m&eacute;s ciment. Ja deia el fabulista franc&egrave;s Jean de La Fontaine que &ldquo;qualsevol poder, si no es basa en la uni&oacute;, &eacute;s feble&rdquo;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6004-un-gra-massa</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/6004-un-gra-massa</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201908/1200_1566892029cicle_xarelo-7759.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>"Jo també pago impostos"</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>La Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 20 Sep 2019 06:57:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[&Eacute;s evident que els impostos s&rsquo;anomenen aix&iacute; perqu&egrave; ning&uacute; no els pagaria volunt&agrave;riament, per molt que ara alguns diguin p&uacute;blicament que els encanta pagar a hisenda. En tot cas, quan un paga impostos espera veure resultats, si m&eacute;s no perqu&egrave; a altres pa&iuml;sos &eacute;s una mena de relaci&oacute; directa.Per&ograve; n&rsquo;hi ha que veuen que, al damunt, les administracions d&rsquo;arreu els ignoren pel fet que no encaixen en la llei. En la llei del vi, en aquest cas. El fenomen cada any m&eacute;s important dels vins sense DO ja comen&ccedil;a a ser un problema entre la xarxa de DOs catalanes, at&egrave;s que molts elaboradors de qualitat han sortit de la seva corresponent i d&rsquo;altres fan vins que no hi posen a dintre perqu&egrave; no poden. Per&ograve; cada cop hi ha m&eacute;s cellers que marxen perqu&egrave; pensen que els seus vins no encaixen amb l&rsquo;esperit de la DO que els pertoca, perqu&egrave; les t&egrave;cniques de vinificaci&oacute; no estan admeses al plec de condicions, perqu&egrave; els resultats no quadren amb la rigidesa dels criteris t&egrave;cnics de qualitat, o perqu&egrave; les varietats que volen fer servir no formen part de les permeses dins la DO, tot i ser molt sovint varietats tradicionals catalanes.Ara per ara al grup dels millors vins catalans hi ha for&ccedil;a noms que no formen part de cap DO; i aix&ograve; &eacute;s una evid&egrave;ncia com una casa de pag&egrave;sAquests elaboradors paguen impostos, per&ograve; com que no poden certificar per mitj&agrave; de cap organisme oficial que el ra&iuml;m que fan servir ve d&rsquo;una zona determinada de Catalunya, l&rsquo;administraci&oacute; els deixa de banda. I de passada ho fan tamb&eacute; els concursos que subvenciona, at&egrave;s que d&rsquo;altra manera perdrien l&rsquo;ajut, mentre que, amb abs&egrave;ncies for&ccedil;oses que evidentment estan entre els millors vins tranquils i escumosos de Catalunya, encara pretenen dir p&uacute;blicament quin &eacute;s el millor vi de l&rsquo;any i encertar. Fa riure, com a poc.Fa riure perqu&egrave; ara per ara al grup dels millors vins catalans hi ha for&ccedil;a noms que no formen part de cap DO; i aix&ograve; &eacute;s una evid&egrave;ncia com una casa de pag&egrave;s. &Eacute;s molt gros que l&rsquo;administraci&oacute; ignori per norma a qui fins ara havia estat l&rsquo;exponent del vigneron, aquesta figura que a altres contrades &eacute;s la ra&oacute; de ser d&rsquo;una DO i que a algunes DO de Catalunya cada dia que passa ho &eacute;s menys.El m&eacute;s greu &eacute;s que alguns d&rsquo;aquests cellers que han sortit de la DO certifiquen de manera molt convincent l&rsquo;origen del seu ra&iuml;m i la tra&ccedil;abilitat de cadascuna de les seves ampolles. No, no ho fa una DO, ho fa una entitat privada amb un historial que a simple vista sembla o pot semblar m&eacute;s impecable que, per exemple, el de la DO Cava, que encara no ha ent&egrave;s el significat de la paraula &ldquo;tra&ccedil;abilitat&rdquo;. Per&ograve; amb aix&ograve; hem arribat al punt cr&iacute;tic; si es tracta de certificar, i veient per la hist&ograve;ria de les DO catalanes que s&oacute;n molt sensibles a la, diguem-ne, &ldquo;distorsi&oacute;&rdquo; de l&rsquo;origen del ra&iuml;m (no cal m&eacute;s que recordar la ra&oacute; principal per la qual es va haver de fer la DO Catalunya), sembla urgent revisar el text de la llei per tal d&rsquo;admetre l&rsquo;homologaci&oacute; d&rsquo;entitats o empreses certificadores per tal que l&rsquo;administraci&oacute; compleixi d&rsquo;una vegada amb el deure que t&eacute; amb qualsevol que paga impostos. En aquest cas seria incloure vins sense DO, per&ograve; amb certificaci&oacute; fefaent, en missions comercials, fires i altres estris de promoci&oacute;, per exemple, entre moltes altres accions que seria molt llarg i avorrit explicar.&Eacute;s cert que molts cellers han tingut problemes amb les DO de tipus econ&ograve;mic o b&eacute; que la mateixa DO els ha enxampat fent trampa i han marxat abans que els facin fora; per&ograve; aquests mai podran certificar res per cap mitj&agrave;, si aquest &eacute;s el seu tarann&agrave;. Potser &eacute;s per aix&ograve; que l&rsquo;administraci&oacute; s&rsquo;entesta en anomenar aquests vins com a &ldquo;vins de taula&rdquo;, un nom carregat intr&iacute;nsecament d&rsquo;un menyspreu de dimensions c&ograve;smiques.Per&ograve; en comptes d&rsquo;aix&ograve; el que s&rsquo;ha de fer &eacute;s posar ordre per tal de destriar el gra de la palla regulant aquesta certificaci&oacute; al marge del circuit de les DO, i atendre aix&iacute; les obligacions que l&rsquo;administraci&oacute; tamb&eacute; -tamb&eacute;, evidentment- contreu amb el contribuent des del moment que paga.D&rsquo;altra banda, el d&egrave;ficit de qualitat que la promoci&oacute; oficial pateix en ignorar els vins sense DO us podem assegurar que t&eacute; una dimensi&oacute; impossible d&rsquo;assumir ara per ara, si es vol donar una visi&oacute; real i completa del vi catal&agrave;. Potser aquesta ra&oacute; ser&agrave; la que convenci m&eacute;s a qui hagi de pensar en una sol&middot;luci&oacute; a aquest problema que cada dia va una mica m&eacute;s enll&agrave;; malgrat que sigui aix&iacute;, benvinguda sigui.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5986--jo-tamb-pago-impostos</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5986--jo-tamb-pago-impostos</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201909/1200_1568956506viblanc_portada.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vega Aixalà, la innocència de la infantesa recuperada</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>Míriam Clotet</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 02 Sep 2019 07:00:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Des de fa molt de temps, tinc un vincle especial amb una amiga meva. &Eacute;s un vincle que va m&eacute;s enll&agrave; de compartir, de parlar o fins i tot de veure&#39;ns, perqu&egrave; &eacute;s un vincle el&egrave;ctric. No cal que cont&iacute;nuament ens diguem que ens passa, per&ograve; en retrobar-nos es genera quelcom inexplicable que ens uneix de nou.Aquesta amiga meva es diu Cristina i m&#39;ha demostrat que en el m&oacute;n del vi, a vegades, no cal saber-ne molt, per&ograve; s&iacute; que cal ser molt sensible. Ella &eacute;s aliena a marques, elaboracions, modes o altres criteris preestablerts per ning&uacute;. Es posa la copa al nas i diu aix&ograve; m&#39;emociona i aix&ograve; no. En el recorregut de vida vin&iacute;cola que portem, &eacute;s a dir en el cam&iacute; en el qual els meus amics porten aguantant algunes de les meves sinopsis al voltant del m&oacute;n de vi, he descobert que t&eacute; un criteri m&eacute;s v&agrave;lid que molts altres perqu&egrave; est&agrave; net de tot prejudici.Aix&iacute; que un dia, a una fira, al seu aire, es va apropar a un estand (sense cap classe d&#39;influ&egrave;ncia), va donar un tiquet, li van omplir la copa, se la va posar al nas, va olorar i va tastar. Jo era d&#39;esquena a l&#39;escena, per tant totalment aliena al que estava tastant, se&#39;m va apropar amb la copa mig plena, i em va dir:-M&iacute;riam, aix&ograve; m&#39;agrada molt.Estava tastant l&#39;Emma de Vega Aixal&agrave;. Nom&eacute;s vaig poder somriure i tornar a pensar que mai s&#39;equivocava.Vega Aixal&agrave;, un cam&iacute; net de prejudicis i ple d&rsquo;aprenentatgeLa Conca de Barber&agrave; &eacute;s coneguda pel seu clima temperat i les seves muntanyes suaus. &Eacute;s per aquest mateix motiu que Vega Aixal&agrave; arriba trencant els esquemes. El 2003 van comen&ccedil;ar a recuperar el llegat dels seus avis que havia estat oblidat. Entre el 2003 i el 2006 van estar ampliant la seva zona vin&iacute;cola fins a arribar a les 10ha que actualment cultiven. Tenen diferents finques, totes situades a Vilanova de Prades entre els 800 i els 900 metres d&#39;altitud en terrassa de llicorella negra i envoltades per diferents serres. Aix&ograve; no ho esper&agrave;veu oi? El clima evidentment semi&agrave;rid, molt sec i amb molt poca pluja. La variaci&oacute; t&egrave;rmica, especialment en &egrave;poca de maduraci&oacute;, els protegeixen de la majoria de plagues.Filosofia de treball: sentir-se b&eacute; amb un mateixDiversificaci&oacute; de varietats: garnatxa blanca, carinyena, cabernet sauvignon, syrah, marcelan i pinot noir. Aquest contrast ens condueix a una pregunta &ograve;bvia: quina &eacute;s la seva intenci&oacute;? La resposta engloba diversos factors: diversificaci&oacute; de les vinyes, difer&egrave;ncia entre tipologia de s&ograve;ls i gustos personals. Aquest trio doncs, va tancar la llista. El seu terreny havia estat oblidat des de la fil&middot;loxera, per tant era dif&iacute;cil saber l&#39;evoluci&oacute; de la terra. Es van assessorar dels millors professionals en els primers passos i van anar a totes. Un terreny molt semblant al Priorat i amb les mateixes varietat aut&ograve;ctones, podia ser un bon punt de partida. Algunes d&#39;aquestes varietats inicials han subsistit, altres despr&eacute;s de la mateixa experimentaci&oacute;, han estat reempeltades. Tot t&eacute; la seva ra&oacute; de ser, l&#39;atzar entra poc en joc quan els projectes se la juguen cada dia amb el qu&egrave; fan.S&oacute;n ecol&ograve;gics i segueixen el calendari lunar, no creuen en les etiquetes per&ograve; si en el ra&iuml;m que cullen a m&agrave; i amb una producci&oacute; de nom&eacute;s 3500 kgs per hect&agrave;rea. Sempre havien treballat amb la m&iacute;nima intervenci&oacute; d&rsquo;additius, &eacute;s per aquest motiu que la gamma Emma, la seva selecci&oacute; m&eacute;s punky, va n&eacute;ixer com un pas &ldquo;natural&rdquo; m&eacute;s en el seu projecte. &ldquo;Treballar d&rsquo;aquesta manera &eacute;s molt reconfortant, et fa sentir molt b&eacute;. El vi t&rsquo;ensenya moltes coses&rdquo;, em diu l&rsquo;Eva.En total fan 28000 ampolles. Avui tastar&eacute; el seu &ldquo;Emma Syrah&rdquo;, nom&eacute;s 1733 ampolles. Maceraci&oacute; i fermentaci&oacute; en tina d&rsquo;inox, despr&eacute;s es premsa i fa una crian&ccedil;a de 7 mesos en &agrave;mfora. Es va embotellar el 25 de juny. &Eacute;s un beb&egrave; encara.Emma Syrah, sense filtresObro l&rsquo;ampolla, i crec que acabo d&rsquo;inundar el menjador amb el seu perfum. Est&agrave; una mica fred encara, per&ograve; ser&agrave; q&uuml;esti&oacute; de minuts. Airejo una mica amb un moviment gaireb&eacute; mel&ograve;dic, i la meva copa queda totalment tintada del seu captivador color. Ll&agrave;grimes que tots voldr&iacute;em ser dintre de la copa per caure lentament i acabar finalitzant el dia, en un b&agrave;lsam fosc i intens d&rsquo;un suc dens de grosella. Violetes, mores salvatges, gerds i totes les tipologies de pebre. El toc picant i delicat del pebre blanc, la rugositat del fruit del pebre negre quan el mastegues i un toc final de pebre rosa m&eacute;s fresc i amb suaus matisos afruitats.A la boca &eacute;s secant i auster. M&rsquo;agrada. La voluptuositat perfumada del nas, queda aqu&iacute; redu&iuml;da a una personalitat exacta i precisa, no hi ha camins paral&middot;lels, el sotabosc guia el meu cam&iacute;. Puresa de la varietat a la boca, no hi ha cap intervenci&oacute; exterior en el que intenta expressar. Fresc, &agrave;cid i recte. Catifa vermella directa a obtenir premi.Acabo seguint el meu ritual habitual, em serveixol&#39;&uacute;ltimacopa del dia, en silenci i amb un cel ple d&#39;estrelles al davant. Brindo amb mi mateixa pensant que en realitat, no hi ha possibilitat de posar filtres ni clarificats quan som capa&ccedil;os de trobar all&ograve; que ens ha descobert el cam&iacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5958-vega-aixala-innocencia-infantesa-recuperada</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5958-vega-aixala-innocencia-infantesa-recuperada</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201908/1200_1567228928InShot_20190824_234005093.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Tu quoque, fili mi?</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>Guia de Vins de Catalunya</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 21 Aug 2019 10:14:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Despr&eacute;s de la deserci&oacute; de bona part dels seus grans valedors pel que fa a la qualitat, la DO Cava prometia que el seu projecte consistia a fer-se m&eacute;s gran amb mesures que s&rsquo;assemblen molt a les que reclamaven els fugits tot just abans de tancar la porta per fora. Tornaran, deien alguns dels membres de la junta, quan s&agrave;piguen qu&egrave; &eacute;s el que volem fer.Des de La Guia vam aconsellar-los sortir de la DO molt abans que prenguessin la decisi&oacute; de fer-ho. Hi ha diverses raons per haver donat aquest parer; la sensaci&oacute; d&rsquo;immobilisme que es percep des de fora, la solemnitat tan carrinclona que no pertoca a una instituci&oacute; que tot just fa 30 anys, per&ograve; sobre tot la certesa que, tal com va n&eacute;ixer aquesta DO &eacute;s, des del primer dia, un conjunt de productors dispersos que tenen -encara ara- m&eacute;s interessos contraposats que coincidents, per&ograve; mai un concepte arrelat a cap territori.Que hi ha estocs pendents de vendre no pot ser mai responsabilitat del pag&egrave;s; &eacute;s f&agrave;cil, es despatxen els equips comercials o es millora la qualitat del producteAmb aquesta pe&ccedil;a al teler, els elaboradors que tenen la possibilitat de demostrar que la seva producci&oacute; prov&eacute; de la seva pr&ograve;pia collita tenen poc a guanyar en un consell regulador que treballa i regula sobre tot per a la gran ind&uacute;stria del cava. &Eacute;s a dir, que els necessitaven -els necessiten encara- per anomenar-los en el moment que alg&uacute; digu&eacute;s que el cava nom&eacute;s &eacute;s ind&uacute;stria. I &eacute;s que la DO Cava pateix la contradicci&oacute; entre el que ens vol fer creure que &eacute;s i el que &eacute;s en realitat, que es manifesta cada vegada que els que tenen la for&ccedil;a del &ldquo;una ampolla, un vot&rdquo; deixen veure la urg&egrave;ncia i la dimensi&oacute; de la seva avar&iacute;cia. I diem avar&iacute;cia perqu&egrave; el tema de que hi ha estocs pendents de vendre no pot ser mai responsabilitat del pag&egrave;s; &eacute;s f&agrave;cil, es despatxen els equips comercials o es millora la qualitat del producte.Tornaran, deien des del consell regulador, i potser ho facin, per&ograve; ser&agrave; d&rsquo;aqu&iacute; dos anys o tres. Perqu&egrave; si tornen no ser&agrave; ara, sin&oacute; quan la catarsi del cava l&rsquo;hagi rebregat pel fang gr&agrave;cies al fetge de les empreses, que no ent&eacute;n de premsa, de territori, ni de projectes a llarg termini. Despr&eacute;s de la deserci&oacute; d&rsquo;alguns dels grans t&ograve;tems del cava, c&ograve;modament asseguda a la taula del consell regulador, la ind&uacute;stria deia endavant, que marxin, sense por, ja farem la nostra i ser&agrave; millor que abans... mentre clavava a l&rsquo;esquena de la DO la primera ganivetada sol&middot;licitant l&rsquo;admissi&oacute; de vins escumosos a la DO Catalunya. Al cap i a la fi, si es pot comprar m&eacute;s barat el mateix litre de vi de la mateixa vinya per un altre cam&iacute;, per qu&egrave; no fer-ho?Des de La Guia entenem que aquests canvis han de portar a algun lloc que permeti, d&rsquo;una vegada per totes, fer una Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen seriosa i compromesa que parli del vi escum&oacute;s catal&agrave; de tres zones hist&ograve;riques: el Pened&egrave;s, el Camp de Tarragona i la Conca de Barber&agrave;.Amb el preu del ra&iuml;m ha arribat la segona. Una sola empresa ha volgut i ha pogut demostrar que totes les altres que hi ha inscrites a la DO no compten; ha fet bo l&rsquo;enemic des del m&eacute;s profund del seu fetge, ha desmentit totes les raons que es van dir quan van marxar, i ha ferit de mort la DO Cava. Potser ara els membres del consell regulador han constatat que res del que prometin ni cap dels projectes a llarg termini passar&agrave; pel damunt dels interessos immediats de la ind&uacute;stria; si &eacute;s aix&iacute; s&rsquo;hauran adonat que formen part d&rsquo;una instituci&oacute; que nom&eacute;s &eacute;s ind&uacute;stria i que mai ha estat cap altra cosa. No sembla possible que no ho sabessin llavors, per&ograve; potser pensaven que podien fer alguna cosa perqu&egrave; no ho sembl&eacute;s tant; tanmateix no els han deixat ni intentar-ho, perqu&egrave; a la primera de canvi s&rsquo;ha fet pal&egrave;s que el territori, als alemanys, se la bufa, que qui vulgui que porti el ra&iuml;m i qui no, que el llenci, que ja aniran a buscar el que falti a Requena, Almendralejo, Borja o La Rioja. Al cap i a la fi, la intenci&oacute; que hi havia darrere l&rsquo;admissi&oacute; d&rsquo;un bon grapat d&rsquo;hect&agrave;rees -gaireb&eacute; totes a fora de Catalunya- que fa m&eacute;s o menys un any es va aprovar es fa evident ara amb tot l&rsquo;impudor del m&oacute;n; i aquest impudor ho fa tot tan barroer que ja no importa si, finalment, tot aix&ograve; queda nom&eacute;s en un intent per l&rsquo;efecte de mobilitzacions o negociacions d&rsquo;&uacute;ltima hora.Des de La Guia entenem que aquests canvis han de portar a algun lloc que permeti, d&rsquo;una vegada per totes, fer una Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen seriosa i compromesa que parli del vi escum&oacute;s catal&agrave; de tres zones hist&ograve;riques: el Pened&egrave;s, el Camp de Tarragona i la Conca de Barber&agrave;. Per&ograve; aix&ograve; demanar&agrave; anys i potser no tots seran de roses. Els processos hist&ograve;rics prenen un temps que la hist&egrave;ria de l&rsquo;actualitat i la necessitat d&rsquo;una expectativa sempre immediata i sempre positiva no comprenen en absolut; en el vi aix&ograve; &eacute;s especialment cert, perqu&egrave; la ignor&agrave;ncia fa que la mesura de la hist&ograve;ria de la vinya coincideixi amb la llargada de la mem&ograve;ria.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5941-tu-quoque-fili-mi</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5941-tu-quoque-fili-mi</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201908/1200_1566376064Caesars_Death.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Article de Jaume Casañas: «El preu del Raïm, el preu del territori?»</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator>Jaume Casañas</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 14 Aug 2019 13:39:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Cada cop comen&ccedil;a laveremam&eacute;s aviat al calendari, per&ograve; aquesta que podria ser la noticia no ho &eacute;s. Enguany comencem amb una pol&egrave;mica i mala noticia pel conjunt del territori, el preu del ra&iuml;m. M&eacute;s concretament el preu que han acordat lesmajoristesde la industria vitivin&iacute;cola al Pened&egrave;s.El preu del ra&iuml;m, que pot sembla una simple decisi&oacute; econ&ograve;micad&rsquo;all&ograve;que anomenem &ldquo;mercat&rdquo;, t&eacute; unes implicacions estructurals al nostre territori. Elpreu del ra&iuml;m dignifica la feina del pagesos, dels petits cellers, de la petita industria vitivin&iacute;cola. Per&ograve; qui s&oacute;n els pagesos?A Fran&ccedil;a, elspagesostenen un sobrenom, els jardiners del paisatge.Perqu&egrave;els hi diuen aix&iacute;, doncs perqu&egrave; gr&agrave;cies a la seva feina mantenen el paisatge, un paisatge, un entorn que determina moltes altres coses, i que fa que un territori sigui d&rsquo;una manera i no d&rsquo;una altra.Al Pened&egrave;s,recentmentgr&agrave;cies a la feina de gent com la de Arqueovitis, estem descobrint que la nostra cultura vitivin&iacute;cola, el nostre paisatge,t&eacute; m&eacute;s de dos mil anys (es diu molt r&agrave;pid). Un paisatge que ens connecta geogr&agrave;ficament amb la nostra hist&ograve;ria i la nostra identitat. I qu&egrave; t&eacute; a veure aix&ograve; amb el preu del ra&iuml;m?Doncs molt senzill, si el pag&egrave;s, que &eacute;s qui mant&eacute; el nostre territori, el jardiner del Pened&egrave;s, no veu dignificada la seva feina, no veu que li sigui productiu treballar 12 mesos unes terres, deixar&agrave; la feina, i si un pag&egrave;s deixa la feina, deixa la terra, i deixa el paisatge.El descuit del paisatge no nom&eacute;s provoca incendis com hem vist recentment a d&rsquo;altres parts del territori, sin&oacute; que el descuit del paisatge transforma el nostre espai quotidi&agrave;, el nostre espai cultural.Despr&egrave;s ens lamentarem que si el Pened&egrave;s acabar&agrave; sent com el Vall&egrave;s, que si les vinyes es van abandonant, que en lloc de vinyes nom&eacute;s tenimpoligons, que ens anem metropolititzant, que el Pened&egrave;s ha canviat, que el Pened&egrave;s ja no &eacute;s Pened&egrave;s... i despr&egrave;s arribar&agrave; el simulacre, la cultura del simulacre. El ra&iuml;m els hi sortir&agrave; econ&ograve;mic, per&ograve; nosaltres ho pagarem car.Tot el suport al clam per dignificar el preu del ra&iuml;m, i la feina del pag&egrave;s catal&agrave;, per&ograve; sobretot, penedesenc.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5936-article-jaume-casanas-preu-raim-preu-territori</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5936-article-jaume-casanas-preu-raim-preu-territori</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201908/1200_1565724920901BE925-D098-4C21-AD1F-0B64E5CC8A2D.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Quan serem grans</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 21 May 2019 08:29:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La part no escrita &eacute;s la que m&eacute;s ens revela tot el que ha passat en el moment que vam editar la primera Guia de Vins de Catalunya fins ara. Llavors estava tot per fer. El temps ha demostrat que era possible fer-ho. Recordo l&#39;Alfred Peris quan em va dir que li havien encarregat una guia tamb&eacute; a ell, per&ograve; que va plegar en veure que nosaltres vam sortir al mercat; recordo quan em deien que ning&uacute; podia anar contra el merlot i menys encara contra el cabernet sauvignon, que era el millor ra&iuml;m del m&oacute;n. Recordo consells que tenien el to d&#39;una amena&ccedil;a, i altres consells que no ens regalaven a nosaltres sin&oacute; a qui volia fer coses amb nosaltres, per tal que se n&#39;oblidessin.Fa dotze anys els 1400 vins presentats a la primera edici&oacute; eren en un 80% de varietat francesa, i ara els 1500 que ens arriben s&oacute;n un 95% varietat tradicionalAra la part no escrita de tot aix&ograve; s&oacute;n les omissions interessades que avui evidencien les car&egrave;ncies de la part de la premsa que les fa. Fa quinze anys nom&eacute;s hi havia en Sergi Cort&eacute;s amb la seva revista -llavors impresa- Cupatges, i el Girovi de l&#39;Agust&iacute; Ensesa, i nosaltres amb l&#39;Especial Vins La Vanguardia que tocava gaireb&eacute; sempre vi catal&agrave; i sobretot cava, que llavors tenia bona premsa i molts menys problemes. I fa deu anys, quan va sortir una altra web que ara i sempre t&eacute; el vici &quot;d&#39;oblidar&quot; tot all&ograve; que no ha passat per les seves mans que per sort &eacute;s molt&iacute;ssim, tamb&eacute; hi havia Cupatges i el Girovi i La Guia de Vins de Catalunya i l&#39;ICEA.La part no escrita ser&agrave; evident quan serem grans. &Eacute;s tot all&ograve; que es diu i no s&#39;escriu. &Eacute;s la por a l&#39;opini&oacute; lliure. &Eacute;s el safareig com a &uacute;nic contrapunt de l&#39;h&agrave;bit constant d&#39;ensabonar qualsevol celler o qualsevol vi en una nota de tast llepadora i pilota. &Eacute;s bloquejar, a altres, l&#39;acc&eacute;s als mitjans de comunicaci&oacute;. &Eacute;s fer lobby amb els contactes de partit per aprofitar la merda de quatre engrunes. &Eacute;s tatuar-se al canell la frase del senador McCarthy, un republic&agrave; americ&agrave; de fa cent anys: &quot;Lord, give us health and strength: we&#39;ll steal the rest&quot;.De l&#39;altra banda, la part escrita ha estimulat un debat constant entre els professionals que fan el vi. Aquesta part escrita cont&eacute; i reivindica cada any l&#39;opini&oacute; lliure, evidentment una i no totes, per&ograve; una de ben fonamentada en la prospecci&oacute; anual de la realitat del vi catal&agrave;. Aquesta opini&oacute; ha generat un debat, ha invertit la manera de mirar-se les vinyes, ha fet que els vins canvi&iuml;n: fa dotze anys els 1400 vins presentats a la primera edici&oacute; eren en un 80% de varietat francesa, i ara els 1500 que ens arriben s&oacute;n un 95% varietat tradicional.Fa quinze anys nom&eacute;s hi havia en Sergi Cort&eacute;s amb la seva revista -llavors impresa- Cupatges, i el Girovi de l&#39;Agust&iacute; Ensesa, i nosaltres amb l&#39;Especial Vins La VanguardiaLa part escrita ha fet la feina amb la intenci&oacute; de canviar coses, per&ograve; la part no escrita pret&eacute;n amagar que aix&ograve; ha passat i no se n&#39;adona que fa el rid&iacute;cul intentant-ho. Els fets s&oacute;n rebels, la realitat tossuda, cada mat&iacute; es troben amb la fita d&#39;un altre damunt la taula, i la reacci&oacute; no &eacute;s la correcta. La grandesa d&#39;alg&uacute; est&agrave; a convertir l&#39;enveja en admiraci&oacute;, per&ograve; per fer aix&ograve; s&#39;ha de tenir grandesa, que no &eacute;s un extra que puguis encarregar com quan compres un cotxe; si no ve de s&egrave;rie &eacute;s molt dif&iacute;cil que ho tinguis.Potser &eacute;s que ja som grans, doncs.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5807-quan-serem-grans</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5807-quan-serem-grans</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201905/1200_1558422079guia_bona.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vins femenins...</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 30 Apr 2019 08:43:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[S&iacute;, parlo de vins femenins i de vins masculins, i diria que el concepte &eacute;s f&agrave;cil d&rsquo;entendre, a no ser que em dirigeixi a una persona amb el llindar d&rsquo;ofensa arran de terra, i que de fet ja surten ofeses de casa.S&oacute;n aquesta mena de gent que troben insultant que al Montseny hi hagi una muntanya que es digui el Tur&oacute; de l&rsquo;Home, perqu&egrave; creuen que s&rsquo;hauria de dir El tur&oacute; de la Persona, i que entren a change.org per a exigir canviar-ne el nom i posar fi a aquesta intolerable discriminaci&oacute; sexista. I aquesta hipersensibilitat les porta a una milit&agrave;ncia que fa que percebin indicis d&rsquo;ofensa pertot arreu.Jo parlo de vins femenins i de vins masculins, no pas per a senyalar vins per a dones i vins per homes, seria una categoritzaci&oacute; absurda, rid&iacute;cula, est&uacute;pida.Parlo de vins masculins i vins femenins, senzillament en relaci&oacute; a la pot&egrave;ncia del vi, de vins corpulents o de vins delicats. I ho he fet sempre, i ho continuar&eacute; fent, perqu&egrave; &eacute;s una manera entenedora de comunicar un vi, sense voler buscar-hi cap m&eacute;s lectura.Fa poc vaig llegir com la brigada per l&#39;ofensa es llen&ccedil;ava a sobre d&rsquo;un sumiller que va escriure un post on recomanava 5 vins blancs per regalar pel dia de la mare; Que si eren estereotips masclistes, que prou d&rsquo;aquesta manca de respecte a les dones, que l&rsquo;article era per llen&ccedil;ar a la brossa... li deien.No fa massa que estic al sector del vi, tot just 20 anys, per&ograve; en aquest temps he pogut veure el comportament dels consumidors de vi en els llocs on he treballat, sigui en botigues especialitzades o en restaurants.Per a les persones aferrades a les estad&iacute;stiques o a les fonts diguem-ne m&eacute;s autoritzades, poden consultar les dades d&#39;elBulli i veuran que hi venien molt m&eacute;s vi blanc que negre. Poden tamb&eacute; consultar al celler de Can Roca, amb iguals resultats. Gastron&ograve;micament parlant, en refer&egrave;ncia al &ldquo;maridatge&rdquo;, freq&uuml;entment la regla m&eacute;s acceptada &eacute;s la de la pot&egrave;ncia plat-vi, o sigui que plat delicat requerir&agrave; d&rsquo;un vi delicat, i un plat contundent requerir&agrave; d&rsquo;un vi contundent. &Eacute;s una soluci&oacute; prim&agrave;ria, per&ograve; sovint suficient.En termes generals, salvant les excepcions, per&ograve; insisteixo, en termes generals, pel que jo he pogut comprovar en els anys que he treballat en restaurant, les taules formades per comensals del g&egrave;nere hum&agrave; mascul&iacute;, tendeixen a ingerir plats m&eacute;s contundents, que les taules formades per comensals del g&egrave;nere hum&agrave; femen&iacute;, que tendeixen a ingerir plats menys copiosos i menys contundents.Per tant, els vins que acompanyen aquestes menges sovint respecten aquesta relaci&oacute;. I no passa res. Un vi mascul&iacute; &eacute;s un vi d&rsquo;estructura m&eacute;s marcada, volumin&oacute;s i pesat. Un vi femen&iacute;, &eacute;s un vi m&eacute;s fragant, m&eacute;s delicat i m&eacute;s lleuger. I ja est&agrave;. No passa res.Jo consumeixo m&eacute;s vi blanc que negre, ja sigui perqu&egrave; ara estic en aquest estadi de consum o ja sigui per edat, perqu&egrave; trobo que el blanc te un ventall m&eacute;s ampli, m&eacute;s gastron&ograve;mic a l&rsquo;hora de seure a taula. &Uacute;ltimament la tend&egrave;ncia del mercat sembla que s&rsquo;aboca a un consum de vins m&eacute;s lleugers, m&eacute;s f&agrave;cils i menys corpulents, per&ograve; aix&ograve; ja seria un altre tema. Per cert, abra&ccedil;ada a tota la brigada.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5764-vins-femenins</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5764-vins-femenins</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201904/1200_1556607006vins_femenins.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Núria Claverol Homenatge 2014 de Sumarroca</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 10 Apr 2019 10:48:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El &ldquo;N&uacute;ria Claverol Homenatge&rdquo; &eacute;s un cava Brut Gran Reserva que t&eacute; una crian&ccedil;a en rima al voltant dels 45 mesos i que ha estat elaborat amb xarel&middot;lo. El cava &eacute;s un homenatge dels seus tres fills a Na N&uacute;ria Claverol -la dona del fundador del celler Carles Sumarroca-, probablement la cara menys coneguda del celler, per&ograve; els que hem tingut la oportunitat de parlar amb ella hem descobert una dona encantadora que transmet calidesa, humanitat i senzillesa, caracter&iacute;stiques sovint dif&iacute;cils de trobar i que jo personalment valoro molt.Els ra&iuml;ms per fer aquest vi (no oblidem que el cava tamb&eacute; &eacute;s un vi, per&ograve; amb bombolles) surten de la Finca Peretes, una vinya plantada sobre s&ograve;ls calcaris amb abund&agrave;ncia de graves, situada al terme municipal de Piera, i que forma part de les vinyes del celler.La presentaci&oacute; &eacute;s elegant i acurada, amb una ampolla especial estilitzada que s&rsquo;inspira en les antigues &agrave;mfores romanes.En servir el vi a la copa observem un color groc or vell i un despreniment de bombolles continuat i persistent. La part arom&agrave;tica est&agrave; presidida per flaires de poma al forn, mantega i brioix, amb subtils records de fonoll.Un cop a la boca el carb&ograve;nic es nota crem&oacute;s i espurnejant, i durant el pas de boca ens acompanya una acidesa una mica vibrant que allarga el vi i neteja la boca.El &ldquo;N&uacute;ria Claverol Homenatge&rdquo; 2014 ser&agrave; un adequat acompanyant d&rsquo;un turbot al forn, una perdiu escabetxada, o unes anxoves confitades sobre una bona llesca de pa amb tom&agrave;quet.Celler: SumarrocaD.O. CavaPVP: 30 euros]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5736-nuria-claverol-homenatge-2014-sumarroca</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5736-nuria-claverol-homenatge-2014-sumarroca</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201904/1200_1554886568nuria_claverolport.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Raimat Cabernet Sauvignon Vallcorba 1994</title>
     <category>Opinió</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 27 Feb 2019 06:40:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Una de les coses que sovint es fa a en acabar un any, &eacute;s fer un rep&agrave;s de les fites de l&rsquo;any anterior, i en el meu sector, a vegades es fan r&agrave;nquings de les millors ampolles que s&rsquo;han obert. Amb la maduresa que ja em contempla (decrepitud, aviat), sovint ja no es tracta d&rsquo;ampolles car&iacute;ssimes o exclusives, sin&oacute; d&#39;amb qui s&rsquo;han compartit o a on s&rsquo;han obert.Aquest nadal passat vaig recuperar una de les ampolles del meu arsenal particular, d&rsquo;aquelles que bevia a les acaballes de la meva joventut i solteria, quan comen&ccedil;ava a albirar el futur que em venia ja al damunt.A principis dels anys 90 comen&ccedil;&agrave; la meva afici&oacute; per a la restauraci&oacute;, i amb ella l&rsquo;inter&egrave;s pel vi. Quan no es t&eacute; cap mena de criteri, es comen&ccedil;a bevent vins molt coneguts i vas fent cam&iacute; a base d&rsquo;etiquetes. Descobr&iacute; un dia all&ograve; del que tothom en parlava que era el Cabernet Sauvignon, i que en aquell moment em va semblar prou interessant, pel seu nervi i intensitat.I tot i que la proximitat i el Km 0 en aquell moment no sabia que era (ni ara m&rsquo;interessa gaire), vaig comen&ccedil;ar a consumir vins del celler Raimat, i un dia vaig descobrir els seus tres vins de monovarietal Cabernet Sauvignon; eren les finques de Vallcorba, El Mol&iacute; i Mas Castell.La primera anyada que Raimat va posar al mercat d&rsquo;aquestes ampolles va ser la del 1990. Eren la gamma alta del celler, un monovarietal en tres finques diferents, per mostrar com una mateixa varietat, s&rsquo;expressava en tres terrers distints.Era una molt bona manera de fer entendre com la composici&oacute; del s&ograve;l, l&rsquo;orientaci&oacute; geogr&agrave;fica, l&rsquo;exposici&oacute; solar, l&rsquo;al&ccedil;ada de la vinya, el microclima, etc, podien oferir tres interpretacions d&rsquo;una mateixa varietat dins de la mateixa propietat vitivin&iacute;cola.Era una demostraci&oacute; que a Catalunya tamb&eacute; ten&iacute;em all&ograve; que els francesos anomenaven &ldquo;terroir&rdquo; el terrer, concepte que compr&egrave;n tots aquells petits i m&uacute;ltiples factors que en un indret molt localitzat, poden fer que una mateixa varietat s&rsquo;expressi de manera singular.L&rsquo;exercici de comparar les tres ampolles era interessant&iacute;ssim; fent un tast horitzontal (o sigui, tastar la mateixa anyada per&ograve; de les tres vinyes diferents), podies veure com una vinya es mostrava m&eacute;s potent, o m&eacute;s elegant, o m&eacute;s fragant, o m&eacute;s discreta, amb un fons m&eacute;s especiat o m&eacute;s vegetal, o amb un final de boca m&eacute;s persistent i ampli. Segurament, aquella iniciativa de Raimat, va ser l&rsquo;embri&oacute; dels vins de parcel&middot;la o dels vins de finca, que avui en dia tenen tant de prestigi a Catalunya. Era una manera de valorar i a la vista del consumidor, que petits factors intervenen i modifiquen el resultat final, i a m&eacute;s a m&eacute;s amb uns preus a l&rsquo;abast de qualsevol consumidor inquiet.Cap a l&rsquo;any 2006, incomprensiblement, Raimat va deixar de produir aquestes ampolles. Decisions &quot;marquetinianes&quot; d&rsquo;empresa, sembla. En fi.En el meu recorregut gastron&ograve;mic tardo-juvenil pels restaurants de Catalunya, vaig comen&ccedil;ar a consumir aquests vins de finca sempre que podia, i acudia amb m&eacute;s assidu&iuml;tat als establiments que sabia que tresorejaven aquestes ampolles en les seves despenses. Tinc un record magn&iacute;fic d&rsquo;aquelles ampolles; de la seva aroma, pot&egrave;ncia, frescor i longitud, i de veure&rsquo;m reflectit als ulls de la meva acompanyant, en la lluminositat de la seva mirada i del seu somriure murri.Aquest nadal vaig obrir un Raimat Cabernet Sauvignon Vallcorba 1994, amb por, tement la decepci&oacute;, que podia enterbolir l&rsquo;espl&egrave;ndid record que en guardava, traint-ne els records, danyant-ne la mem&ograve;ria.Per&ograve; va superar tota inicial pa&uuml;ra, espl&egrave;ndid en nas des de la primera copa, fruita negra pebrada, torrada amb escalivada, llar de foc, rebost d&rsquo;esp&egrave;cies i sobretot amb una frescor que el mantenia viu encara. M&rsquo;emociona com 25 anys despr&eacute;s, un vi d&rsquo;un preu assequible en el seu moment, encara pot oferir tanta satisfacci&oacute;, tanta alegria, tant goig i fer reviure tants records de situacions viscudes en el passat.Aquestes s&iacute; que s&oacute;n, les millors ampolles.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5657-raimat-cabernet-sauvignon-vallcorba-1994</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/opinio/5657-raimat-cabernet-sauvignon-vallcorba-1994</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201902/1200_1551246765raimat_vallcorba.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

</channel></rss>