<?xml version="1.0"  encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0">
<channel>
 <title>Cupatges - RSS Impacte i Sostenibilitat</title>
 <link>https://cupatges.elnacional.cat/rss/1744/impacte-sostenibilitat</link>
 <lastBuildDate>Mon, 20 Apr 2026 16:14:42 +0200</lastBuildDate>
 <language>ca-ES</language>
 <atom:link href='https://cupatges.elnacional.cat/rss/1744/impacte-sostenibilitat' rel='self' type='application/rss+xml'/>
 <description> Cupatges, Vins i gastronomia a la xarxa. </description>
   <item>
     <title>Quan la sostenibilitat genera conflicte: el debat clau sobre clima, energia i territori</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 14 Apr 2026 11:14:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La XIV Jornada Ambiental UB-Fam&iacute;lia Torres posa el focus en les tensions de la transici&oacute; ecol&ograve;gica. El 30 d&rsquo;abril, experts de diferents &agrave;mbits debatran a Barcelona sobre els conflictes entre clima, energia i agricultura en un context cada cop m&eacute;s complex.Context:La jornada, organitzada per la Universitat de Barcelona i Fam&iacute;lia Torres, arriba a la seva catorzena edici&oacute; amb una pregunta central: per qu&egrave; les pol&iacute;tiques ambientals generen tanta controv&egrave;rsia? El debat es produeix en un moment marcat per la crisi energ&egrave;tica, les tensions geopol&iacute;tiques i la pressi&oacute; sobre el sector agrari.Per qu&egrave; &eacute;s important?No es tracta nom&eacute;s de sostenibilitat, sin&oacute; de model econ&ograve;mic i social. Les decisions sobre clima, energia o agricultura impacten directament en la producci&oacute; d&rsquo;aliments, l&rsquo;&uacute;s del territori i l&rsquo;equilibri ambiental. La jornada vol posar sobre la taula aquestes friccions i entendre com es poden gestionar.Qu&egrave; sabem?Un dels eixos clau ser&agrave; la compet&egrave;ncia per la terra: com compatibilitzar producci&oacute; aliment&agrave;ria, desplegament d&rsquo;energies renovables i protecci&oacute; dels ecosistemes. En aquest bloc hi participar&agrave; Ricard Ramon, juntament amb representants del m&oacute;n agrari, energ&egrave;tic i ambiental en una taula rodona amb visions sovint confrontades.L&rsquo;acte estar&agrave; condu&iuml;t per Tom&agrave;s Molina i comptar&agrave; amb la participaci&oacute; de figures clau com Joan Gu&agrave;rdia, Miguel A. Torres i Marc Vilahur. Tamb&eacute; hi intervindran Amaranta Herrero i Cristina Monge.A la pr&agrave;ctica:La jornada se celebrar&agrave; el 30 d&rsquo;abril, de 10:00 a 13:30, a l&rsquo;Aula Magna de l&rsquo;Edifici Hist&ograve;ric de la UB a Barcelona. Es podr&agrave; seguir en directe per streaming i requereix inscripci&oacute; pr&egrave;via per assistir-hi presencialment.Per acabar:M&eacute;s enll&agrave; del debat, la sessi&oacute; apunta a una idea clau: la transici&oacute; ecol&ograve;gica no &eacute;s nom&eacute;s t&egrave;cnica, sin&oacute; tamb&eacute; pol&iacute;tica i social. Les discrep&agrave;ncies no s&oacute;n una anomalia, sin&oacute; part del proc&eacute;s. La q&uuml;esti&oacute; &eacute;s com convertir aquest conflicte en consens operatiu.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9403-quan-la-sostenibilitat-genera-conflicte-el-debat-clau-sobre-clima-energia-i-territori</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9403-quan-la-sostenibilitat-genera-conflicte-el-debat-clau-sobre-clima-energia-i-territori</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202604/1200_1776158442250604-XIII_Jornada_Ambiental_XniaFuentesUB_1_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Montsant s'oposa al projecte de línia de Molt Alta Tensió que afectaria el Priorat</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 13 Mar 2026 11:16:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[La Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen Montsant ha expressat p&uacute;blicament la seva oposici&oacute; al projecte de l&iacute;nia de Molt Alta Tensi&oacute; (MAT), una infraestructura energ&egrave;tica que travessaria diversos municipis del sud de Catalunya i que afectaria directament zones de la comarca del Priorat. El sector vitivin&iacute;cola alerta que aquesta actuaci&oacute; podria alterar de manera significativa el paisatge agrari i el model territorial constru&iuml;t al llarg de d&egrave;cades.Context:El projecte contempla la construcci&oacute; d&rsquo;una l&iacute;nia el&egrave;ctrica d&rsquo;uns 200 quil&ograve;metres amb torres de 400 kV i fins a 50 metres d&rsquo;al&ccedil;ada. La infraestructura travessaria prop d&rsquo;una trentena de municipis entre Catalunya i Arag&oacute; i incrementaria de manera notable la capacitat de transport energ&egrave;tic. Durant el proc&eacute;s d&rsquo;al&middot;legacions s&rsquo;han presentat m&eacute;s de 14.400 aportacions per part d&rsquo;administracions, entitats, empreses i ciutadania, un fet que evidencia l&rsquo;alta oposici&oacute; territorial que ha generat el projecte.Qu&egrave; sabem?El territori de la DO Montsant forma part d&rsquo;un ecosistema vitivin&iacute;cola que &eacute;s un dels principals motors econ&ograve;mics i socials del Priorat i la Ribera d&rsquo;Ebre. El sector del vi no nom&eacute;s genera activitat agr&agrave;ria, sin&oacute; que tamb&eacute; sustenta activitats vinculades al turisme, la restauraci&oacute; i el comer&ccedil; local.El motiu:Segons la denominaci&oacute;, el desenvolupament de l&iacute;nies de molt alta tensi&oacute; pot alterar el model territorial que s&rsquo;ha consolidat al Priorat durant els &uacute;ltims anys, basat en la preservaci&oacute; del paisatge agrari i en la valoritzaci&oacute; de cultius tradicionals com la vinya. Aquest paisatge no &eacute;s nom&eacute;s un element ambiental i cultural, sin&oacute; tamb&eacute; un actiu econ&ograve;mic que contribueix a la identitat i al posicionament internacional dels vins de la zona.Perqu&egrave; &eacute;s important?	Fragmentaci&oacute; del mosaic agrari i de les explotacions vitivin&iacute;coles	Alteraci&oacute; del paisatge vit&iacute;cola, clau en el valor de marca dels vins	Possible impacte sobre l&rsquo;enoturisme	Risc de frenar noves inversions agr&agrave;ries i vitivin&iacute;coles al territoriEn profunditat: La DO Montsant reconeix la necessitat d&rsquo;avan&ccedil;ar cap a una transici&oacute; energ&egrave;tica per afrontar els reptes del canvi clim&agrave;tic. Tanmateix, defensa que aquest proc&eacute;s s&rsquo;ha de planificar amb criteris de sostenibilitat territorial, participaci&oacute; local i respecte pels models econ&ograve;mics existents.Per &uacute;ltim:La denominaci&oacute; s&rsquo;ha sumat a les veus del territori que demanen revisar el projecte i estudiar alternatives que permetin compatibilitzar la transici&oacute; energ&egrave;tica amb la preservaci&oacute; del paisatge, l&rsquo;activitat agr&agrave;ria i el desenvolupament econ&ograve;mic local.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9368-la-do-montsant-soposa-al-projecte-de-linia-de-molt-alta-tensio-que-afectaria-el-priorat</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9368-la-do-montsant-soposa-al-projecte-de-linia-de-molt-alta-tensio-que-afectaria-el-priorat</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202603/1200_1773398659ligne-haute-tension-.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Celler Batea celebra 65 anys: 200 socis i 1500 hectàrees de vinya</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 10 Mar 2026 10:32:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Celler Batea celebra 65 anys d&rsquo;hist&ograve;ria i comprom&iacute;s amb la Terra Alta. La cooperativa, nascuda a finals dels anys cinquanta per iniciativa de 101 agricultors del municipi, commemora m&eacute;s de sis d&egrave;cades de traject&ograve;ria vitivin&iacute;cola marcada per la vinculaci&oacute; amb el territori, la for&ccedil;a del cooperativisme i una aposta creixent per la sostenibilitat.Context:La hist&ograve;ria del celler s&rsquo;inicia quan un grup de viticultors de Batea decideix unir-se per transformar i comercialitzar conjuntament el fruit de les seves vinyes. El projecte cooperatiu es consolida amb la primera anyada elaborada el 1961, punt de partida d&rsquo;un recorregut que ha combinat tradici&oacute;, coneixement del territori i evoluci&oacute; constant.Qu&egrave; sabem?	La cooperativa agrupa actualment m&eacute;s de 200 socis viticultors.	Gestiona aproximadament 1.500 hect&agrave;rees de vinya a la Terra Alta.	Les vinyes es distribueixen en diferents microclimes de la comarca, aportant diversitat als vins.	En els &uacute;ltims anys el celler ha impulsat el cultiu ecol&ograve;gic i pr&agrave;ctiques agr&iacute;coles sostenibles.Per qu&egrave; &eacute;s important?Al llarg de 65 anys, Celler Batea s&rsquo;ha consolidat com una de les cooperatives vitivin&iacute;coles m&eacute;s rellevants de Catalunya. El projecte ha contribu&iuml;t no nom&eacute;s a la producci&oacute; de vi, sin&oacute; tamb&eacute; a la preservaci&oacute; del paisatge agr&iacute;cola i al desenvolupament econ&ograve;mic i social de la comarca.La innovaci&oacute; al celler tamb&eacute; passa per explorar nous formats, com el vi en llauna.Les marques del celler BateaEntre les marques del celler destaquen refer&egrave;ncies com Vallmajor, Prim&iacute;cia, Naturalis Mer, Tipicitat, Torre del Moro o L&rsquo;Aube, vins que reflecteixen el car&agrave;cter i la identitat vitivin&iacute;cola de la Terra Alta.Situaci&oacute; actual:El celler mant&eacute; el seu model cooperatiu amb una clara orientaci&oacute; cap a la qualitat, la innovaci&oacute; i la sostenibilitat. Les noves generacions de viticultors s&rsquo;incorporen al projecte amb l&rsquo;objectiu de refor&ccedil;ar les pr&agrave;ctiques respectuoses amb el medi ambient i preservar la vitalitat del territori.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9365-celler-batea-celebra-65-anys-200-socis-i-1500-hectarees-de-vinya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9365-celler-batea-celebra-65-anys-200-socis-i-1500-hectarees-de-vinya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202603/1200_1773144228cellerbatea.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Llopart obté el segell Fire Wine pel seu model de gestió del paisatge i prevenció d'incendis</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 04 Mar 2026 11:43:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El celler Llopart ha obtingut el segell Fire Wine (Vins de Foc), una certificaci&oacute; que reconeix el paper dels paisatges agr&iacute;coles en la prevenci&oacute; d&rsquo;incendis forestals. El distintiu posa en valor la gesti&oacute; del territori com a eina clau per construir paisatges m&eacute;s resilients davant l&rsquo;emerg&egrave;ncia clim&agrave;tica.Context:El segell Fire Wine &eacute;s una iniciativa impulsada pel Centre de Ci&egrave;ncia i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) que reconeix cellers i productors que gestionen el territori amb criteris que ajuden a reduir el risc d&rsquo;incendi. El projecte parteix de la idea que els paisatges mosaic (que combinen vinya, conreus i bosc) actuen com a tallafocs naturals i contribueixen a frenar la propagaci&oacute; dels grans incendis forestals.Per qu&egrave; &eacute;s important?La certificaci&oacute; arriba en un moment en qu&egrave; els incendis forestals s&oacute;n una de les principals amenaces ambientals del Mediterrani. En aquest context, el sector agrari i vitivin&iacute;cola es reivindica com a actor clau en la gesti&oacute; del territori, especialment en zones amb abandonament agr&iacute;cola i creixement de masses forestals cont&iacute;nues.El motiu:Per a Pere Llopart, director t&egrave;cnic del celler, el reconeixement refor&ccedil;a una manera d&rsquo;entendre la viticultura profundament vinculada al territori. Segons explica, a Llopart la gesti&oacute; del paisatge forma part de la mateixa activitat vit&iacute;cola i s&rsquo;ent&eacute;n com una aposta per la qualitat del vi, la resili&egrave;ncia ambiental i el futur de l&rsquo;entorn.A la pr&agrave;ctica:L&rsquo;Heretat Can Llopart, situada a Subirats, &eacute;s un exemple d&rsquo;aquest model de paisatge mosaic. La finca combina diferents usos del s&ograve;l que contribueixen a la biodiversitat i a l&rsquo;equilibri ecol&ograve;gic de l&rsquo;entorn.Amb xifres:La finca est&agrave; formada per un conjunt agroforestal de gran dimensi&oacute;.	102 hect&agrave;rees de vinya de muntanya de conreu ecol&ograve;gic	40 hect&agrave;rees de conreus (lleguminoses, farratges, oliveres, presseguers i camps en guaret)	310 hect&agrave;rees forestals de bosc, matollar, marges i pasturesAquest mosaic agr&iacute;cola i forestal genera un ecosistema din&agrave;mic que afavoreix la salut dels ceps i la biodiversitat.Situaci&oacute; actual:Des de l&rsquo;any 2010, Llopart integra la gesti&oacute; forestal amb la gesti&oacute; vit&iacute;cola. A partir d&rsquo;un sistema d&rsquo;avaluaci&oacute; ambiental continu, el celler analitza l&rsquo;estat del paisatge de l&rsquo;Heretat i aplica mesures de millora per mantenir-ne l&rsquo;equilibri ecol&ograve;gic. Una part important del bosc de la finca est&agrave; catalogada dins l&rsquo;Espai Natural Protegit de les Muntanyes d&rsquo;Ordal, un entorn que actua tamb&eacute; com a gran reservori ambiental.En profunditat:El segell Fire Wine s&rsquo;emmarca dins el projecte europeu Fire-Res, una iniciativa d&rsquo;innovaci&oacute; que busca desenvolupar models de paisatge m&eacute;s resilients davant els grans incendis forestals. L&rsquo;objectiu &eacute;s proporcionar eines de gesti&oacute; a finques situades en territoris vitivin&iacute;coles perqu&egrave; contribueixin activament a la prevenci&oacute; d&rsquo;incendis. Segons Soazig Darnay, coordinadora del segell, les vinyes poden tenir un paper especialment rellevant en la interf&iacute;cie entre zones urbanes i rurals, ajudant a compensar l&rsquo;abandonament agr&iacute;cola i a evitar la formaci&oacute; de grans masses forestals cont&iacute;nues.Per &uacute;ltim:Amb aquesta certificaci&oacute;, Llopart refor&ccedil;a el seu comprom&iacute;s amb la gesti&oacute; responsable del territori i amb un model de viticultura que ent&eacute;n el paisatge com un patrimoni a preservar i com una eina per construir territoris m&eacute;s resilients.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9361-llopart-obte-el-segell-fire-wine-pel-seu-model-de-gestio-del-paisatge-i-prevencio-dincendis</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9361-llopart-obte-el-segell-fire-wine-pel-seu-model-de-gestio-del-paisatge-i-prevencio-dincendis</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202603/1200_1772621304Llopart_obt_el_segell_FireWine_(2).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Rovellats consolida un model sostenible basat en ramaderia, aigua i energia renovable</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 06 Feb 2026 11:43:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El celler Rovellats, situat a Sant Mart&iacute; Sarroca, consolida un model de sostenibilitat transversal que integra viticultura, ramaderia, gesti&oacute; responsable de l&rsquo;aigua i autosufici&egrave;ncia energ&egrave;tica. Una estrat&egrave;gia coherent, arrelada al territori, que ent&eacute;n la sostenibilitat com una manera global de treballar la vinya i elaborar cava.Context:En un escenari marcat pel canvi clim&agrave;tic i la pressi&oacute; sobre els recursos naturals, Rovellats aposta per pr&agrave;ctiques alineades amb el cicle natural de la vinya i amb un alt nivell de control sobre tot el proc&eacute;s productiu.Per qu&egrave; es important?	Ramaderia integrada: durant l&rsquo;hivern, un ramat d&rsquo;unes seixanta ovelles pastura entre els ceps, controlant la coberta vegetal de manera natural, reduint maquin&agrave;ria i aportant fertilitzaci&oacute; org&agrave;nica al s&ograve;l.	Millora del s&ograve;l i biodiversitat: aquesta pr&agrave;ctica tradicional afavoreix l&rsquo;estructura del s&ograve;l i prepara la vinya en &ograve;ptimes condicions per a la nova campanya.	Gesti&oacute; integral de l&rsquo;aigua: el celler s&rsquo;autoabasteix al 100% amb aigua de sis pous connectats, vinculats a un meandre del riu Foix, i disposa de depuradora pr&ograve;pia per reutilitzar part de l&rsquo;aigua emprada.	Energia renovable: Rovellats &eacute;s avui un 50% autosuficient energ&egrave;ticament gr&agrave;cies a plaques solars, clau per sostenir el seu model d&rsquo;elaboraci&oacute; integral.	Petjada de carboni redu&iuml;da: vinyes properes (a menys de 300 metres), ampolles m&eacute;s lleugeres, materials m&eacute;s sostenibles i jardineria adaptada al clima mediterrani.Qu&egrave; sabem?Rovellats ha incorporat el segell d&rsquo;Elaborador Integral de la DO Cava, un distintiu reservat als cellers que controlen &iacute;ntegrament tot el proc&eacute;s d&rsquo;elaboraci&oacute; dins la pr&ograve;pia finca. Aix&ograve; implica que el 100% dels vins base i dels caves es premsen, vinifiquen, embotellen i desgorjen a la propietat, sense rec&oacute;rrer a la compra de vi ni d&rsquo;ampolles en rima a tercers. El segell comporta, a m&eacute;s, auditories anuals i el compliment estricte de la normativa de la DO. Un reconeixement que posa en valor la tra&ccedil;abilitat, l&rsquo;origen i la coher&egrave;ncia del projecte vitivin&iacute;cola de Rovellats.Segells i reconeixements:	Biosphere Certified: certificaci&oacute; internacional que avala la gesti&oacute; sostenible del celler d&rsquo;acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).	Best Eno Gastronomic Experience (Winetourism.com): reconeixement a la qualitat, autenticitat i valor cultural de la proposta enotur&iacute;stica de Rovellats.Per acabar:Rovellats reafirma una visi&oacute; de llarg termini: sostenibilitat, elaboraci&oacute; integral i arrelament al territori com a eixos inseparables d&rsquo;un projecte que vol preservar el paisatge, la vinya i l&rsquo;ofici per a les generacions futures.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9328-rovellats-consolida-un-model-sostenible-basat-en-ramaderia-aigua-i-energia-renovable</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9328-rovellats-consolida-un-model-sostenible-basat-en-ramaderia-aigua-i-energia-renovable</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202602/1200_1770374980Rovellatsrotonda-09321_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Les bodegues B Corp reivindiquen la sostenibilitat com a palanca estratègica a la BWW</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 05 Feb 2026 18:30:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[En el marc de la Barcelona Wine Week, les principals bodegues del moviment B Corp a Espanya han posat en com&uacute; experi&egrave;ncies i estrat&egrave;gies per situar la sostenibilitat i l&rsquo;impacte positiu al centre del negoci del vi. Ho han fet a la taula rodona &ldquo;Innovaci&oacute; i impacte: hist&ograve;ries B Corp&rdquo;, una sessi&oacute; que evidencia com els est&agrave;ndards B Corp estan deixant de ser un distintiu reputacional per esdevenir una veritable eina de gesti&oacute; estrat&egrave;gica.Context:El sector vitivin&iacute;cola afronta un punt d&rsquo;inflexi&oacute; marcat pel canvi clim&agrave;tic, la pressi&oacute; sobre els recursos naturals, l&rsquo;evoluci&oacute; de les expectatives dels consumidors i inversors, i el repte del relleu generacional. En aquest escenari, les bodegues B Corp defensen models empresarials m&eacute;s responsables com a resposta estructural &mdash;no conjuntural&mdash; als nous desafiaments del mercat.Qu&egrave; sabem?	Set bodegues referents del moviment B Corp a Espanya han impulsat la sessi&oacute;: Abad&iacute;a Retuerta, Albet i Noya, Alma Carraovejas, Alonso &amp; Pedrajo Viticultores, Bodegas Baigorri, Grupo Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u i Vallformosa.	En nom&eacute;s un any, el nombre de bodegues B Corp a Espanya ha passat de 2 a 9.	A escala global, el moviment B Corp agrupa 82 bodegues, amb una facturaci&oacute; agregada superior als 3.000 milions d&rsquo;euros.	El debat ha estat moderat per B Lab Spain, impulsor del moviment B Corp al mercat estatal.Per qu&egrave; &eacute;s important?La sostenibilitat deixa de ser un relat accessori per convertir-se en un vector clau de competitivitat. Les bodegues participants coincideixen que integrar criteris ambientals, socials i de governan&ccedil;a permet anticipar riscos, refor&ccedil;ar la resili&egrave;ncia del negoci i generar valor a llarg termini en tota la cadena del vi.Qu&egrave; diuen?	Enrique Valero (Abad&iacute;a Retuerta) destaca el valor de B Corp com a moviment col&middot;lectiu per afrontar reptes compartits com el canvi clim&agrave;tic.	Pedro Mart&iacute;nez (Bodegas Baigorri) subratlla que els est&agrave;ndards B Corp ajuden a mesurar i posar en valor l&rsquo;impacte davant del consumidor final.	Sergio Fuster (Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u) assenyala B Corp com una &ldquo;br&uacute;ixola estrat&egrave;gica&rdquo; en la presa de decisions d&rsquo;expansi&oacute;, demostrant que sostenibilitat i rendibilitat no s&oacute;n incompatibles.	Marta Vidal (Vallformosa) remarca l&rsquo;impacte intern del proc&eacute;s B Corp, especialment en la implicaci&oacute; de les persones i la cultura corporativa.En profunditat:La recent actualitzaci&oacute; dels Est&agrave;ndards B Corp refor&ccedil;a un marc m&eacute;s exigent i verificable, amb focus en acci&oacute; clim&agrave;tica, governan&ccedil;a, treball just, circularitat i gesti&oacute; ambiental. Per a les bodegues, aquest full de ruta esdev&eacute; una eina pr&agrave;ctica per transformar el sector des de dins, preservant el territori i assegurant la viabilitat futura del vi com a activitat econ&ograve;mica i cultural.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9326-les-bodegues-b-corp-reivindiquen-la-sostenibilitat-com-a-palanca-estrategica-a-la-bww</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9326-les-bodegues-b-corp-reivindiquen-la-sostenibilitat-com-a-palanca-estrategica-a-la-bww</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202602/1200_1770313003Mesa-2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El sector del vi a Catalunya: pes econòmic, territori i capacitat productiva</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 28 Jan 2026 17:58:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Catalunya mant&eacute; un paper clau dins el conjunt del sector vitivin&iacute;cola espanyol, tant per pes econ&ograve;mic com per capacitat empresarial i projecci&oacute; internacional. Les dades m&eacute;s recents de l&rsquo;estudi La cadena de valor vitivin&iacute;cola a Catalunya, elaborat per ACCI&Oacute; i el Cl&uacute;ster INNOVI, permeten dibuixar una fotografia precisa del volum real del sector, molt per sobre de les xifres habitualment citades quan nom&eacute;s es considera l&rsquo;activitat estrictament cellerista.Context: El sector vitivin&iacute;cola catal&agrave; s&rsquo;inscriu dins un ecosistema agroalimentari ampli i altament estructurat, que integra tota la cadena de valor: des del cultiu de la vinya fins a la comercialitzaci&oacute; i l&rsquo;exportaci&oacute; de vins i caves. Aquest enfocament permet entendre el vi no nom&eacute;s com a producte final, sin&oacute; com una activitat econ&ograve;mica transversal, amb un fort impacte en ocupaci&oacute;, territori i generaci&oacute; de valor afegit. Foto: PRODECA - ICEXEn xifres	El sector vitivin&iacute;cola catal&agrave; compta amb 1.384 empreses.	Dona feina a 10.460 persones treballadores.	Genera un volum de negoci anual de 3.267 milions d&rsquo;euros.	Representa aproximadament l&rsquo;1,2 % del PIB de Catalunya.	El 95,7 % de les empreses s&oacute;n pimes.	El 81,2 % de les companyies tenen m&eacute;s de 10 anys d&rsquo;antiguitat.	El 49,5 % de les empreses del sector s&oacute;n exportadores.	Les exportacions de vins i caves catalans van assolir els 615 milions d&rsquo;euros l&rsquo;any 2023.	Catalunya concentra el 21,1 % del total de les exportacions de vi i cava de l&rsquo;Estat espanyol.En profunditat:L&rsquo;estructura del sector mostra una clara concentraci&oacute; en l&rsquo;activitat productiva. El 86,3 % de les empreses es dediquen a la producci&oacute; i elaboraci&oacute; de vi i cava, i generen gaireb&eacute; el 90 % del volum de negoci i m&eacute;s del 92 % de l&rsquo;ocupaci&oacute; total. Els cellers actuen com a eix central de l&rsquo;ecosistema, mentre que les empreses de serveis transversals representen el 8,3 % del total, i les distribu&iuml;dores i comercialitzadores, el 5,4 %.Les 11 Denominacions d&rsquo;Origen compet&egrave;ncia de la Generalitat concentren el 41,5 % del total d&rsquo;ampolles de vi consumides, segons dades de l&rsquo;INCAVI. A m&eacute;s, el territori compta amb 19 vins reconeguts com a Vi de Finca Qualificada, el m&agrave;xim distintiu de qualitat atorgat pel Govern.En l&rsquo;&agrave;mbit exterior, Alemanya, els Estats Units, B&egrave;lgica, el Regne Unit i el Jap&oacute; s&oacute;n els principals destins dels vins i caves catalans, consolidant Catalunya com el territori l&iacute;der de l&rsquo;Estat tant en nombre d&rsquo;empreses exportadores com en valor exportat.Per acabar: Les dades confirmen que el sector vitivin&iacute;cola catal&agrave; &eacute;s una pe&ccedil;a estrat&egrave;gica de l&rsquo;economia del pa&iacute;s, amb una dimensi&oacute; real molt superior a la que sovint es percep. M&eacute;s enll&agrave; del relat cultural i del prestigi, el vi i el cava sostenen ocupaci&oacute; qualificada, vertebren territori i generen un volum de negoci rellevant, amb una clara orientaci&oacute; internacional.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9307-el-sector-del-vi-a-catalunya-pes-economic-territori-i-capacitat-productiva</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9307-el-sector-del-vi-a-catalunya-pes-economic-territori-i-capacitat-productiva</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202205/1200_1652899775glasses-6559174_1280.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Pla de Bages convoca una nova edició del Premi Viu la Pedra Seca</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 22 Jan 2026 12:06:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El Bages concentra la major densitat de construccions de pedra seca de Catalunya, amb m&eacute;s de 6.500 barraques de vinya documentades, testimoni directe del seu passat vitivin&iacute;cola i agr&iacute;cola. Aquest llegat forma part essencial del paisatge i de la identitat de la comarca.L&rsquo;any 2018, l&rsquo;art de la pedra seca va ser reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, refor&ccedil;ant la necessitat de protegir i posar en valor aquest patrimoni.Qu&egrave; sabem?	A Catalunya hi ha prop de 30.000 elements de pedra seca, segons l&rsquo;Observatori del Paisatge.	La zona de la DO Pla de Bages n&rsquo;acumula la major concentraci&oacute;, fruit de l&rsquo;expansi&oacute; vit&iacute;cola del segle XIX.	El premi arriba a la seva 12a edici&oacute;, dins d&rsquo;un concurs amb m&eacute;s de 25 anys de traject&ograve;ria.	Compta amb el suport del Centre d&rsquo;Estudis del Bages i del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central.Com funciona? El funcionament &eacute;s per categor&iacute;es.Pedra Seca: rehabilitaci&oacute; de barraques de vinya, tines, marges i murs amb t&egrave;cnica tradicional. Dotaci&oacute;: 700 &euro; i 400 &euro;.Pedra Viva: projectes de recerca, educaci&oacute;, difusi&oacute; o posada en valor del patrimoni vitivin&iacute;cola de pedra seca. Dotaci&oacute;: 400 &euro; i 200 &euro;.Cada participant pot presentar m&eacute;s d&rsquo;una proposta, amb documentaci&oacute; gr&agrave;fica pr&egrave;via a la restauraci&oacute;.Jurat:El jurat est&agrave; format per especialistes en pedra seca i professionals del sector vitivin&iacute;cola del Bages, amb representaci&oacute; del Consell Regulador de la DO Pla de Bages i d&rsquo;entitats patrimonials.Calendari	Presentaci&oacute; de propostes: fins al 23 de juny de 2026	Lliurament de premis: primera quinzena d&rsquo;octubre de 2026	Bases completes: www.dopladebages.comEn profunditat:El premi s&rsquo;emmarca en un horitz&oacute; clau: el 2027, quan Manresa i el Bages acolliran la XIV Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional. La coincid&egrave;ncia amb els 25 anys de la primera edici&oacute;, tamb&eacute; celebrada a Manresa, situa el territori com a referent als Pa&iuml;sos Catalans en la preservaci&oacute; i projecci&oacute; d&rsquo;aquest patrimoni cultural i paisatg&iacute;stic.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9297-la-do-pla-de-bages-convoca-una-nova-edicio-del-premi-viu-la-pedra-seca</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9297-la-do-pla-de-bages-convoca-una-nova-edicio-del-premi-viu-la-pedra-seca</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202601/1200_1769080415barraca_1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Un celler de Lleida crea la depuradora natural per gravetat més gran d'Europa</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 14 Jan 2026 12:43:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Raimat fa un nou pas en la seva estrat&egrave;gia de sostenibilitat amb la posada en marxa d&rsquo;un sistema pioner de depuraci&oacute; d&rsquo;aig&uuml;es residuals basat en processos naturals, desenvolupat conjuntament amb la Universitat Polit&egrave;cnica de Catalunya (UPC).Context:El celler de la D.O. Costers del Segre, pioner en viticultura regenerativa i certificat com a B Corp, aposta per una soluci&oacute; que redueix el consum energ&egrave;tic, elimina l&rsquo;&uacute;s de productes qu&iacute;mics i millora la biodiversitat de l&rsquo;entorn vit&iacute;cola.Qu&egrave; sabem?	Aiguamolls artificials de 40.000 m&sup2; situats enmig de les vinyes	Sistema de depuraci&oacute; per gravetat, sense pr&agrave;cticament consum d&rsquo;energia	Capacitat de depurar fins a 80.000 litres d&rsquo;aigua al dia	Estalvi estimat de 200.000 kWh anuals	Reducci&oacute; de 65,6 tones de CO₂ l&rsquo;any	Sense residus, sense productes qu&iacute;mics i sense olorsLa grava i els joncs depuren l&rsquo;aigua de forma natural. Foto: RaimatCom funciona:El sistema es basa en uns aiguamolls artificials de flux vertical que tracten les aig&uuml;es residuals del celler mitjan&ccedil;ant processos biol&ograve;gics naturals. L&rsquo;aigua circula per diferents basses a diversos nivells, aprofitant els desnivells del terreny, i travessa llits filtrants de grava plantats amb joncs. Aquests elements actuen com a depuradors naturals, sense necessitat d&rsquo;additius qu&iacute;mics ni consum energ&egrave;tic rellevant, integrant el proc&eacute;s dins el paisatge de la vinya.Qu&egrave; diuen?Joan Esteve, director de Raimat, destaca que &ldquo;l&rsquo;aigua es depura biol&ograve;gicament, amb els joncs i la grava actuant com un macrofiltre, sense generar males olors ni residus, resolent aix&iacute; problemes habituals de les depuradores tradicionals&rdquo;.Per la seva banda, Joan Garcia, catedr&agrave;tic d&rsquo;Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC, subratlla que &ldquo;replicar els processos de la natura permet depurar aig&uuml;es amb un cost energ&egrave;tic nul o gaireb&eacute; nul, reduint emissions de CO₂ i la petjada de carboni de l&rsquo;empresa&rdquo;.Altres accions ambientals de Raimat	Planta pr&ograve;pia de compostatge per reutilitzar residus org&agrave;nics	Reducci&oacute; del 20% del consum d&rsquo;aigua a la vinya amb reg de precisi&oacute; i reg enterrat]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9285-un-celler-de-lleida-crea-la-depuradora-natural-per-gravetat-mes-gran-deuropa</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9285-un-celler-de-lleida-crea-la-depuradora-natural-per-gravetat-mes-gran-deuropa</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202601/1200_1768393351unnamed.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Joaquim Tosas: "El cava és una de les grans marques internacionals de Catalunya i no l'estem aprofitant prou"</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Tue, 16 Dec 2025 11:51:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El sector del cava arriba a final d&rsquo;any amb una campanya de Nadal cada vegada m&eacute;s concentrada, un entorn internacional marcat per la incertesa i canvis evidents en els h&agrave;bits de consum. En aquesta conversa amb Cupatges, Joaquim Tosas, president de la patronal del Cava (AECAVA), analitza l&rsquo;evoluci&oacute; del mercat, l&rsquo;impacte dels aranzels als Estats Units i, sobretot, posa sobre la taula una idea clau: la necessitat de refor&ccedil;ar el relat col&middot;lectiu del cava com a projecte econ&ograve;mic, territorial i de pa&iacute;s.Context:La concentraci&oacute; de la campanya de Nadal no &eacute;s nova. &Eacute;s una tend&egrave;ncia que el sector arrossega des de la crisi del 2008 i que s&rsquo;ha accentuat despr&eacute;s de la pand&egrave;mia. Tant a l&rsquo;Horeca com al gran consum, les comandes es fan cada vegada m&eacute;s tard i els estocs es desplacen cap al final de la cadena de valor, reduint el risc per als distribu&iuml;dors.Tot i aix&ograve;, el pes del Nadal en el negoci global del cava disminueix progressivament, especialment en aquelles empreses amb una forta orientaci&oacute; exportadora.El relat del cava: un projecte col&middot;lectiuEn aquest context, Tosas assenyala un dels grans d&egrave;ficits estructurals del sector: la manca d&rsquo;un relat compartit quan el cava surt a competir als mercats internacionals. Un buit que el mateix sector intenta ordenar amb un document intern que fixa les grans idees for&ccedil;a que defineixen el cava com a projecte col&middot;lectiu.Aquest argumentari situa el cava com un llegat vitivin&iacute;cola de m&eacute;s de 150 anys, constru&iuml;t a partir de varietats aut&ograve;ctones mediterr&agrave;nies &mdash;xarel&middot;lo, macabeu i parellada&mdash; i d&rsquo;un paisatge vit&iacute;cola que ha modelat bona part del territori catal&agrave;. El document posa l&rsquo;accent en el control oficial de la Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen, el m&egrave;tode tradicional com a garantia d&rsquo;autenticitat i qualitat, i el paper creixent del cava de Guarda Superior com a expressi&oacute; de valor, llarg recorregut i posicionament premium.M&eacute;s enll&agrave; del producte, el relat refor&ccedil;a el pes econ&ograve;mic i social del cava: concentra aproximadament el 60 % del ra&iuml;m amb Denominaci&oacute; d&rsquo;Origen produ&iuml;t a Catalunya i prop del 75 % del vi elaborat, amb un impacte directe sobre milers de viticultors, empreses i sobre la vertebraci&oacute; del territori. Un model que nom&eacute;s es pot sostenir, segons aquest enfocament, si hi ha unitat en la diversitat de models de negoci i una aposta clara per la sostenibilitat econ&ograve;mica, ambiental i territorial.&Eacute;s precisament aquesta mirada &mdash;el cava com a marca global present a m&eacute;s de 150 pa&iuml;sos, per&ograve; tamb&eacute; com a estructura clau del pa&iacute;s&mdash; la que Tosas reclama que el sector assumeixi de manera m&eacute;s cohesionada, especialment en un escenari de compet&egrave;ncia directa amb altres grans escumosos europeus.Sergi Cort&eacute;s: La campanya de Nadal continua sent clau per al cava?Joaquim Tosas: &Eacute;s important, per&ograve; cada cop menys determinant. El que ha canviat &eacute;s on estan els estocs i quan es fan les comandes. El negoci, en ess&egrave;ncia, continua sent similar, per&ograve; amb menys anticipaci&oacute; i molta m&eacute;s concentraci&oacute; en el temps.El cava s&rsquo;est&agrave; explicant b&eacute; als mercats internacionals?No prou. El cava &eacute;s una marca internacional molt potent. Quan surts a fora, al costat de Barcelona, Gaud&iacute; o el Bar&ccedil;a, el cava &eacute;s una de les poques refer&egrave;ncies catalanes que es coneixen. I &eacute;s una ll&agrave;stima que no sapiguem aprofitar-ho millor entre tots.Quan parles de relat compartit, a qu&egrave; et refereixes exactament?Que el sector tingui clares unes bases comunes: origen, m&egrave;tode, territori, pes econ&ograve;mic i projecci&oacute; internacional. Despr&eacute;s cadasc&uacute; pot construir el seu projecte, per&ograve; no podem explicar coses contradict&ograve;ries sobre un mateix producte si volem ser forts a fora.Quin &eacute;s el pes real del cava dins la viticultura catalana?&Eacute;s enorme. Aproximadament el 60 % del volum de ra&iuml;m produ&iuml;t a Catalunya va al cava, i prop del 70 % del valor. A m&eacute;s, el 85 % del ra&iuml;m &eacute;s local. Posar aix&ograve; en risc no &eacute;s nom&eacute;s un debat empresarial, &eacute;s un debat territorial.Com est&agrave; afectant el context internacional, especialment els aranzels als Estats Units?Encara &eacute;s aviat per treure conclusions definitives. Hi va haver una anticipaci&oacute; de comandes el primer semestre i ara s&rsquo;est&agrave; normalitzant. Cada empresa ha reaccionat de manera diferent segons la seva exposici&oacute;, i caldr&agrave; esperar uns mesos per veure l&rsquo;impacte real.I el consum, acompanya?El consum est&agrave; una mica frenat. Les fam&iacute;lies han perdut capacitat adquisitiva aquests &uacute;ltims anys i aix&ograve; es nota. Tot i aix&iacute;, el sector est&agrave; resistint i preparant-se per quan tornin vents m&eacute;s favorables.Per acabar, algun missatge quevulguis donar?El cava no &eacute;s nom&eacute;s un producte. &Eacute;s una estructura econ&ograve;mica, social i territorial clau per a Catalunya. Si ens dediquem a construir en contra els uns dels altres, els &uacute;nics que acabaran guanyant seran els de fora.Mirada de pa&iacute;sPer a Tosas, el debat sobre el cava va molt m&eacute;s enll&agrave; del mercat. T&eacute; a veure amb quin model de pa&iacute;s es vol construir: un territori amb m&oacute;n rural viu, vinya, paisatge i activitat agroaliment&agrave;ria de valor, o un pa&iacute;s cada vegada m&eacute;s concentrat a les ciutats. En aquest sentit, el consum de producte de proximitat no &eacute;s nom&eacute;s una decisi&oacute; econ&ograve;mica, sin&oacute; tamb&eacute; cultural i pol&iacute;tica.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9265-joaquim-tosas-el-cava-es-una-de-les-grans-marques-internacionals-de-catalunya-i-no-lestem-aprofitant-prou</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9265-joaquim-tosas-el-cava-es-una-de-les-grans-marques-internacionals-de-catalunya-i-no-lestem-aprofitant-prou</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202306/1200_1687326983tosas_bo.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Capaç: el primer cava solidari de Domenio que uneix vi, art i inclusió</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 10 Dec 2025 07:41:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[La Fundaci&oacute; Domenys ha presentat Capa&ccedil;, el primer cava solidari elaborat per Domenio amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;impulsar artistes amb diversitat funcional a trav&eacute;s del programa artSingular. La iniciativa es va donar a con&egrave;ixer al Vinseum, coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.Context:Capa&ccedil; neix com un projecte que connecta vi, art i comprom&iacute;s social. S&rsquo;impulsa amb la col&middot;laboraci&oacute; de la Fundaci&oacute; Josep Santacreu i la seva xarxa de creadors, que dona suport a artistes amb diversitat funcional, malaltia mental o en risc d&rsquo;exclusi&oacute;. L&rsquo;acte de presentaci&oacute; va reunir agents culturals, socials i vitivin&iacute;coles del territori.Per qu&egrave; &eacute;s important	Dona projecci&oacute; i oportunitats reals a artistes que sovint no disposen d&rsquo;espais de visibilitat.	Situa el cava com una eina cultural que pot generar impacte social.	Consolida el vincle entre cooperativisme, patrimoni i cultura del vi.	Els beneficis es destinen &iacute;ntegrament a itineraris art&iacute;stics i projectes de creaci&oacute;.Mag&iacute; Balt&agrave;, president de Cellers Domenys, entrega l&#39;ampolla Capa&ccedil; a Manel Ruiz. Foto: @cellers DomenysQu&egrave; sabem?El primer Capa&ccedil; &eacute;s un Cava Reserva Brut Nature 2020, amb 50 mesos de crian&ccedil;a, elaborat al Celler Modernista de Rocafort de Queralt, la primera Catedral del Vi de C&egrave;sar Martinell. L&rsquo;obra gr&agrave;fica que vesteix l&rsquo;ampolla &eacute;s de l&rsquo;artista manres&agrave; Manel Ruiz, que transforma l&rsquo;etiqueta en una pe&ccedil;a cultural &uacute;nica i col&middot;leccionable.A fons:Manel Ruiz &eacute;s el primer artista convidat del projecte. La seva obra, constru&iuml;da a partir de paraules, noms i tra&ccedil;os manuscrits, parla de mem&ograve;ria i comunitat. Ha exposat en diversos espais culturals i forma part de col&middot;leccions p&uacute;bliques i privades.El cava presenta aromes de fonoll i c&iacute;trics, amb subtils notes de pastisseria procedents de la llarga crian&ccedil;a. En boca &eacute;s fresc, crem&oacute;s i amb una bombolla fina.Situaci&oacute; actual:La Fundaci&oacute; Domenys, vinculada a Cellers Domenys, impulsa projectes socials i culturals relacionats amb el cooperativisme i el patrimoni vitivin&iacute;cola. La cooperativa, amb m&eacute;s de 700 socis, elabora vins i caves en diverses denominacions d&rsquo;origen i mant&eacute; una aposta decidida per la innovaci&oacute; i el desenvolupament local.Per acabar:Capa&ccedil; vol ser un projecte estable, en creixement, que incorpori nous artistes i noves obres. Un cava que no nom&eacute;s es beu: es comparteix, es mira i genera noves oportunitats.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9258-capac-el-primer-cava-solidari-de-domenio-que-uneix-vi-art-i-inclusio</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9258-capac-el-primer-cava-solidari-de-domenio-que-uneix-vi-art-i-inclusio</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202512/1200_1765349492capa_1.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Henkell Freixenet: Empresa de l'Any per la Cambra de Comerç Espanya-EE.UU</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 14 Nov 2025 09:22:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Henkell Freixenet ha estat reconeguda amb el Premi Ponce de Le&oacute;n 2025 com a Empresa de l&rsquo;Any per la Cambra de Comer&ccedil; Espanya-EE.UU. Un guard&oacute; que consolida l&rsquo;impacte del grup en el mercat nord-americ&agrave; i la seva traject&ograve;ria d&rsquo;internacionalitzaci&oacute;.Context:El premi, el m&eacute;s prestigi&oacute;s de la instituci&oacute;, es va lliurar durant la 45a Gala Anual a Miami davant de m&eacute;s de 400 l&iacute;ders empresarials i representants institucionals.Qu&egrave; sabem?	Lideratge global: Henkell Freixenet &eacute;s el grup de vins escumosos m&eacute;s gran del m&oacute;n.	Un vincle hist&ograve;ric amb els EUA: Freixenet hi va obrir la seva primera delegaci&oacute; internacional el 1934.	Un producte ic&ograve;nic: El 1974 presenta Cord&oacute;n Negro, conegut com the black bottle bubbly, que esdev&eacute; el cava m&eacute;s venut del pa&iacute;s.	Consolidaci&oacute; als 80: Xarxa de distribuci&oacute; a tots els estats i cas d&rsquo;&egrave;xit d&rsquo;internacionalitzaci&oacute;.	Nou impuls: Des de 2018, amb Henkell + Freixenet, la pres&egrave;ncia s&rsquo;enforteix a trav&eacute;s de Freixenet Mionetto USA.El motiu:El jurat destaca la innovaci&oacute;, el lideratge i la contribuci&oacute; d&rsquo;Henkell Freixenet al desenvolupament de relacions econ&ograve;miques entre Espanya i els Estats Units, aix&iacute; com el paper decisiu de Freixenet en el posicionament global del cava.Qu&egrave; diuen?Enore Ceola, CEO de Freixenet Mionetto USA: &ldquo;Aquest reconeixement ens omple d&rsquo;orgull. El portafoli d&rsquo;Henkell Freixenet reflecteix el nostre lema Celebrate Life. Seguim portant Freixenet a la vida dels consumidors arreu del m&oacute;n, mantenint viu el llegat de Josep Ferrer Sala.&rdquo;En profunditat:Henkell Freixenet combina tradici&oacute;, artesania i un portafoli que abasta Sekt, Cava, Prosecco, Champagne i Cr&eacute;mant. El grup aposta per la sostenibilitat i la innovaci&oacute; per marcar nous referents a la ind&uacute;stria del vi escum&oacute;s.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9232-henkell-freixenet-empresa-de-lany-per-la-cambra-de-comerc-espanyaeeuu</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9232-henkell-freixenet-empresa-de-lany-per-la-cambra-de-comerc-espanyaeeuu</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202511/1200_1763109242Ponce_de_Len_Award_-_Henkell_Freixenet_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Família Torres distingeix l'acció climàtica a la IX edició dels Premis Torres and Earth</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 05 Nov 2025 18:37:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Fam&iacute;lia Torres ha celebrat a l&rsquo;Hotel InterContinental Barcelona la novena edici&oacute; dels Premis Torres &amp; Earth, que reconeixen persones, territoris i prove&iuml;dors compromesos amb la sostenibilitat i la reducci&oacute; d&rsquo;emissions.Per qu&egrave; &eacute;s important?Els guardons distingeixen projectes que actuen amb determinaci&oacute; davant l&rsquo;emerg&egrave;ncia clim&agrave;tica i que contribueixen a minimitzar l&rsquo;impacte ambiental de la cadena de valor del vi.Qu&egrave; sabem?L&rsquo;acte ha estat condu&iuml;t pel divulgador ambiental Jos&eacute; Luis Gallego. Miguel A. Torres, president de Fam&iacute;lia Torres, ha lliurat sis premis vinculats al programa ambiental nascut el 2008, destinat a reduir la petjada de carboni i adaptar la viticultura a l&rsquo;escalfament global.Els guanyadors delsPremis Torres &amp; Earth 2025Cadena de valor	Miquel Gonz&aacute;lez, viticultor a la Terra Alta: reconegut per reduir l&rsquo;impacte ambiental i per la seva adaptaci&oacute; proactiva al canvi clim&agrave;tic.	IPE Industria Gr&agrave;fica (Francesc Egea): premi a l&rsquo;ecodisseny, l&rsquo;economia circular i el c&agrave;lcul de la petjada de carboni en etiquetes.	Walraven Sax (Pa&iuml;sos Baixos) i Wein Wolf (Alemanya): primeres distribu&iuml;dores a apostar pel transport ferroviari intermodal impulsat per Fam&iacute;lia Torres, reduint fins a un 40% les emissions del transport europeu de vins i destil&middot;lats.Territori i divulgaci&oacute;	Secretariat de Federacions i ADFs de Catalunya (SFADF), representat per Joan Trenchs: prevenci&oacute; d&rsquo;incendis, voluntariat i protecci&oacute; del patrimoni natural.	Carlota Bruna, activista ambiental: premi a la conscienciaci&oacute; per la seva lluita contra el pl&agrave;stic i la capacitat d&rsquo;inspirar un canvi real.Jos&eacute; Luis Gallego, Carlota Bruna, Francesc Egea, Miguel A. Torres, Joan Trenchs i Miquel Gonz&aacute;lezQu&egrave; diuen?	&ldquo;La urg&egrave;ncia d&rsquo;actuar &eacute;s m&eacute;s gran que mai. Podem fer del vi un s&iacute;mbol de resili&egrave;ncia i responsabilitat davant el canvi clim&agrave;tic&rdquo;, ha afirmat Miguel A. Torres.Per saber-ne m&eacute;s:Els Premis Torres &amp; Earth van n&eacute;ixer el 2017 i reconeixen els agents que redueixen l&rsquo;impacte ambiental en les seves activitats. Els prove&iuml;dors representen prop del 90% de la petjada de carboni de Fam&iacute;lia Torres.Sobre Fam&iacute;lia TorresArrelada al Pened&egrave;s des del segle XVI i amb celler fundat el 1870, Fam&iacute;lia Torres aposta per:	vins de vinyes singulars i finques hist&ograve;riques	viticultura regenerativa	recuperaci&oacute; de varietats ancestrals	objectiu d&rsquo;emissions zero el 2040Present al Pened&egrave;s, Conca de Barber&agrave;, Priorat, Costers del Segre, Rioja, Ribera del Duero, Rueda, R&iacute;as Baixas, Xile i Calif&ograve;rnia. Membre de Primum Familiae Vini, cofundadora d&rsquo;International Wineries for Climate Action i de l&rsquo;Associaci&oacute; de Viticultura Regenerativa.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9222-familia-torres-distingeix-laccio-climatica-a-la-ix-edicio-dels-premis-torres--earth</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9222-familia-torres-distingeix-laccio-climatica-a-la-ix-edicio-dels-premis-torres--earth</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202511/1200_1762365405IX_Premis_Torres_Earth-Miguel_A._Torres_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La Fundació Família Torres i Els Castellers de Vilafranca s'uneixen en una acció solidària</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 29 Oct 2025 06:46:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El 7 de novembre, Cal Figarot (Vilafranca del Pened&egrave;s) acollir&agrave; un taller casteller i un tast de vins solidaris organitzats per la Fundaci&oacute; Fam&iacute;lia Torres i Els Castellers de Vilafranca.Context:Tota la recaptaci&oacute; es destinar&agrave; a l&rsquo;associaci&oacute; Autisme amb Futur, entitat penedesenca que treballa per la inclusi&oacute; i la millora de la qualitat de vida de les persones amb autisme.Qu&egrave; sabem?L&rsquo;activitat comen&ccedil;ar&agrave; a les 19 h amb un recorregut per la hist&ograve;ria i els espais dels Castellers de Vilafranca. Inclour&agrave; una experi&egrave;ncia pr&agrave;ctica per viure els valors del m&oacute;n casteller: treball en equip, confian&ccedil;a i cohesi&oacute;.El tast final oferir&agrave; quatre vins:	Waltraud	Clos Ancestral	Mas La Plana	Jean Leon 3055 Ros&eacute;Per acabar:El preu &eacute;s de 25 &euro; per adults i 10 &euro; per menors de 18 anys. Els fons recaptats ajudaran a m&eacute;s de 100 infants i 200 fam&iacute;lies dels centres d&rsquo;Autisme amb Futur a Vilafranca i Vilanova i la Geltr&uacute;. Una cita que combina cultura, solidaritat i vins del Pened&egrave;s.Inscripcions aqu&iacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9216-la-fundacio-familia-torres-i-els-castellers-de-vilafranca-suneixen-en-una-accio-solidaria</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9216-la-fundacio-familia-torres-i-els-castellers-de-vilafranca-suneixen-en-una-accio-solidaria</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202510/1200_1761718228torres_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Freixenet, líder en mobilitat sostenible: Premi UNO a la Internacionalització Logística 2025</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 17 Oct 2025 06:13:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Cristina Dur&aacute;n, directora de Log&iacute;stica del Grup Freixenet, va recollir el premi UNO.El Grup Freixenet refor&ccedil;a el seu comprom&iacute;s amb la sostenibilitat i la innovaci&oacute; log&iacute;stica. La seva aposta pel transport intermodal &mdash;que combina tren i carretera&mdash; i per l&rsquo;&uacute;s de combustibles renovables ha estat reconeguda amb el Premi UNO al L&iacute;der de la Internacionalitzaci&oacute; Log&iacute;stica 2025, un guard&oacute; que premia la seva estrat&egrave;gia pionera en mobilitat sostenible.Context:El reconeixement, atorgat per l&rsquo;Organitzaci&oacute; Empresarial de Log&iacute;stica i Transport (UNO), es va lliurar durant la fira Logistics &amp; Automation a IFEMA-Madrid.Amb pres&egrave;ncia en m&eacute;s de 130 pa&iuml;sos i el 85 % de la producci&oacute; destinada a l&rsquo;exportaci&oacute;, Freixenet s&rsquo;ha consolidat com un model d&rsquo;efici&egrave;ncia i responsabilitat ambiental dins del sector vitivin&iacute;cola.Per qu&egrave; &eacute;s important?	El transport intermodal permet reduir fins a un 75 % de les emissions de CO₂ en els enviaments europeus.	El 100 % de les exportacions a Pol&ograve;nia i el 40 % a B&egrave;lgica ja es fan per tren.	A It&agrave;lia, el 95 % dels enviaments utilitza combustible renovable HVO, que disminueix un 85 % les emissions de carboni respecte al di&egrave;sel convencional.	Freixenet ha estat la primera empresa del sector alimentari i begudes en obtenir la Certificaci&oacute; del Carregador Responsable (CCR), que reconeix el bon comportament log&iacute;stic i el respecte als transportistes.Qu&egrave; diuen?&ldquo;&Eacute;s un orgull liderar un equip comprom&egrave;s amb la sostenibilitat. Treballem per oferir un transport eficient, respectu&oacute;s amb el medi ambient i socialment responsable. Aquest reconeixement ens impulsa a continuar innovant&rdquo;, comenta la Cristina Dur&aacute;n, directora de Log&iacute;stica del Grup Freixenet.En profunditat:Aquest premi consolida Freixenet com a referent mundial en bones pr&agrave;ctiques log&iacute;stiques i descarbonitzaci&oacute; del sector.Des de Sant Sadurn&iacute; d&rsquo;Anoia, el grup continua ampliant el seu lideratge global sota la marca Henkell Freixenet, amb cellers i filials arreu del m&oacute;n i una visi&oacute; clara: celebrar la vida amb vins escumosos elaborats amb efici&egrave;ncia i respecte pel planeta.Mangaroca Batuda de C&ocirc;co: el cl&agrave;ssic tropical del es renovaEl licor de coco brasiler Mangaroca Batuda de C&ocirc;co estrena una nova imatge. Despr&eacute;s de m&eacute;s de quatre d&egrave;cades de traject&ograve;ria, la marca actualitza el seu disseny amb un estil m&eacute;s vibrant i atrevit, per&ograve; mantenint el sabor que l&rsquo;ha convertit en un imprescindible dels c&ograve;ctels d&rsquo;estiu.El nou packaging aposta per tons turquesa i daurats que evoquen les platges brasileres i l&rsquo;esperit festiu del pa&iacute;s, amb detalls t&agrave;ctils en relleu i el seu caracter&iacute;stic lloro, ara reinterpretat amb formes m&eacute;s modernes.Nota de tast:&Eacute;s un licor originari i t&iacute;pic del Brasil elaborat a partir de licor de coco i llet desnatada, que es caracteritza pel seu sabor suau i crem&oacute;s. &Eacute;s dol&ccedil; i afruitat i destaca per les aromes i sabors de coco i vainilla. &Eacute;s ideal per a preparar c&ograve;ctels refrescants i ex&ograve;tics.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9204-freixenet-lider-en-mobilitat-sostenible-premi-uno-a-la-internacionalitzacio-logistica-2025</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9204-freixenet-lider-en-mobilitat-sostenible-premi-uno-a-la-internacionalitzacio-logistica-2025</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202510/1200_1760675270Foto_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Joan Huguet, president de la DO: «El 2025 el nostre vi serà 100% ecològic o no serà DO Penedès»</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 09 Oct 2025 12:01:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Pened&egrave;s ha fet hist&ograve;ria amb la verema 2025: &eacute;s la primera del m&oacute;n certificada 100% ecol&ograve;gica. Un punt d&rsquo;inflexi&oacute; que transcendeix el titular i situa la denominaci&oacute; com a referent global en sostenibilitat i viticultura responsable.Parlem amb Joan Huguet, president de la DO Pened&egrave;s, per entendre com s&rsquo;ha arribat fins aqu&iacute;, qu&egrave; suposa realment aquesta fita i quins reptes obre per al futur dels nostres vins.Sergi Cort&eacute;s: Aquesta verema &eacute;s la primera 100% ecol&ograve;gica del m&oacute;n. Aix&ograve; no &eacute;s poca cosa.Joan Huguet: Feia anys que hi treball&agrave;vem, per&ograve; ser els primers sempre dona un titular molt potent. La intenci&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s fer soroll, sin&oacute; liderar un cam&iacute;: que aquesta sigui la primera de moltes veremes completament ecol&ograve;giques. Creiem que val molt la pena i ens encantaria que altres denominacions s&#39;hi sumessin.Penses en alguna en concret?En zones com el Pla de Bages o el Pened&egrave;s, amb menys cellers, el pas a l&rsquo;ecol&ograve;gic &eacute;s m&eacute;s senzill. Segur que en podr&iacute;em sumar altres.El missatge &eacute;s clar no? El Pened&egrave;s del 2025 ser&agrave; ecol&ograve;gic o no ser&agrave; Pened&egrave;s...Exacte. Ho hem d&rsquo;explicar b&eacute; quan surtin els primers vins de la verema 2025, els primers xarel&middot;los 100% ecol&ograve;gics, per exemple. Per poder parlar no nom&eacute;s del vi, sin&oacute; de tot el que implica treballar d&rsquo;aquesta manera: respectar m&eacute;s la terra, el paisatge i l&rsquo;entorn.I com ha anat la primera verema 100% ecol&ograve;gica del m&oacute;n?Despr&eacute;s de tants anys complicats, amb sequeres i desastres, aquesta verema ens ha perm&egrave;s respirar. Els cellers estaven molt buits, perqu&egrave; amb la sequera dels darrers anys no hi havia prou ra&iuml;m per reomplir les tines ni mantenir les reserves. Ara, finalment, hem pogut recuperar estocs i omplir els cellers.Per&ograve; alguns cellers no estan tan contents...El problema &eacute;s que el clima s&rsquo;ha tornat molt irregular. Tenim tempestes molt locals: per exemple, a Sant Pere de Riudebitlles van caure 100 litres en un dia i els va destrossar la collita, mentre que a Can Feixes, a nom&eacute;s un quil&ograve;metre, no hi va ploure gens.Al Pla del Pened&egrave;s, un quil&ograve;metre m&eacute;s avall, tampoc. &Eacute;s incre&iuml;ble. Enguany han caigut uns 500 litres a la comarca, per&ograve; repartits de manera molt desigual. Aix&ograve; fa que ja no puguem parlar de &ldquo;una bona verema&rdquo; o &ldquo;una dolenta&rdquo; per a tothom: ara dep&egrave;n molt del lloc concret.&laquo;Nom&eacute;s tenim una terra: no es pot comprar ni ampliar. Cal aprendre a cuidar-la com abans, sense qu&iacute;mica agressiva.&raquo;Nom&eacute;s tenim una terra, no es pot comprar ni ampliar. Venim d&rsquo;una generaci&oacute; que va abusar dels productes qu&iacute;mics, i ara hem apr&egrave;s que &eacute;s molt millor no utilitzar-los, treballar de manera natural com s&rsquo;havia fet sempre. La qu&iacute;mica moderna pot ser &uacute;til per a la seguretat aliment&agrave;ria, per&ograve; per al s&ograve;l i la biodiversitat &eacute;s massa agressiva. Recuperar aquest equilibri &eacute;s clau.Fa anys que la DO aposta fort pel xarel&middot;lo, i crec que ha estat un encert. Teniu un segell 100% Xarel&middot;lo, com va fer la DO Terra Alta amb la garnatxa blanca, per&ograve; tinc la sensaci&oacute; que no tothom l&#39;utilitza.Quan crees un segell no sempre tothom l&rsquo;adopta. Hi ha cellers que el fan servir i d&rsquo;altres que no. Costa saber si un distintiu varietal acabar&agrave; consolidant-se.A la Terra Alta el segell de garnatxa blanca ha funcionat molt b&eacute;, i els cellers hi participen amb orgull...All&agrave; &eacute;s m&eacute;s f&agrave;cil perqu&egrave; la garnatxa blanca &eacute;s la seva varietat dominant: pr&agrave;cticament la meitat de les vinyes s&oacute;n d&rsquo;aquesta varietat. En canvi, aqu&iacute; el xarel&middot;lo representa un percentatge molt m&eacute;s petit del total del Pened&egrave;s. Tenim molta m&eacute;s diversitat varietal i aix&ograve; dificulta que un segell tingui el mateix pes simb&ograve;lic.Et preocupa que el Pened&egrave;s no tingui una varietat negra que identifiqui clarament la zona, com passa amb el xarel&middot;lo en els blancs?No em preocupa, m&#39;agradaria molt tenir un negre aut&ograve;cton amb car&agrave;cter propi, tot i que &eacute;s cert que el consum de vi negre ha caigut molt&iacute;ssim. Foto: Jonatan MartinI la varietat Sumoll...La sumoll pot ser aquesta opci&oacute;. Hi ha projectes molt interessants amb Sumoll. Per&ograve; &eacute;s una varietat dif&iacute;cil: t&eacute; molta acidesa, molta tannicitat, i &eacute;s dif&iacute;cil tant a nivell de vinya com de celler. No la veig una varietat per plantar massivament: crec que seria un error. El seu valor &eacute;s precisament aquest car&agrave;cter limitat, de producci&oacute; selecta.&laquo;Els fills de pagesos han vist els seus pares pencar quinze hores al dia per vendre el ra&iuml;m al mateix preu que als anys noranta; per aix&ograve; rebutgen aquest model i busquen fer vins naturals.&raquo;Des de la DO, com veieu el creixement dels vins de m&iacute;nima intervenci&oacute; o naturals? El Pened&egrave;s &eacute;s una de les zones on m&eacute;s han proliferat.&Eacute;s un fenomen molt interessant. Hem de tenir en compte el context: als anys noranta, les grans marques pagaven b&eacute; el ra&iuml;m i el vi. B&eacute; vol dir el mateix preu que ara. Imagina&rsquo;t, han passat trenta anys i el preu pr&agrave;cticament no s&rsquo;ha mogut.Aix&ograve; ha fet molt mal. Molts fills de pagesos han vist els seus pares treballant com a b&egrave;sties, quinze hores al dia, per portar el ra&iuml;m a la cooperativa o a la gran empresa i acabar sense poder &quot;ni pintar la masia&quot;. &Eacute;s l&ograve;gic que aquests joves facin l&rsquo;ant&iacute;tesi del que van viure a casa: rebutgen tot el que els sembla &ldquo;industrial&rdquo; o convencional, i aposten per vins naturals, sense sulfur&oacute;s, sense intervenci&oacute;. S&oacute;n rebels, i ho entenc perfectament.I al marge de la denominaci&oacute; d&#39;origen...S&iacute;, i aix&ograve; sap greu. Nosaltres hem intentat crear un segell de &ldquo;m&iacute;nima intervenci&oacute;&rdquo; regulat, inspirat en el que tenen a Fran&ccedil;a: all&agrave; existeix un distintiu que garanteix, per exemple, que el vi t&eacute; menys de 130 mil&middot;ligrams de sulfur&oacute;s. L&rsquo;hem volgut copiar i adaptar aqu&iacute;, amb control i transpar&egrave;ncia.Per&ograve; costa molt. Perqu&egrave; aix&ograve; implicaria supervisi&oacute;, comit&egrave;s, normes&hellip; i molts productors d&rsquo;aquest moviment no volen controls. No volen que una administraci&oacute; els digui com han de fer les coses, i per tant la proposta no ha acabat de funcionar.A Barcelona proliferen les botigues i els bars de vins d&#39;aquest tipus...Aquests vins tenen el seu mercat, per&ograve; &eacute;s petit. I aix&ograve; crea un cert abisme dins del m&oacute;n del vi. Els sommeliers, per justificar la seva feina, busquen constantment hist&ograve;ries &uacute;niques, vins extrems&hellip; Jo no hi estic pas en contra. Si vaig a un restaurant i em trobo una carta de vins naturals, amb un sommelier que els coneix i sap qu&egrave; recomana, endavant. Per&ograve; el risc &eacute;s molt alt: pots trobar-te vins oxidats, morts, o que no han aguantat b&eacute; la calor de l&rsquo;estiu. Hi ha vins de m&iacute;nima intervenci&oacute; molt ben fets, per&ograve; s&oacute;n pocs.Com va el projecte del viver de celleristes?Molt b&eacute;, hem crescut amb algunes tines noves perqu&egrave; vol&iacute;em fer m&eacute;s vi. Els socis actuals continuen tots, ning&uacute; ha baixat del tren de moment&hellip; El projecte funciona, en fem un balan&ccedil; molt positiu.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9197-joan-huguet-president-de-la-do-el-2025-el-nostre-vi-sera-100-ecologic-o-no-sera-do-penedes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9197-joan-huguet-president-de-la-do-el-2025-el-nostre-vi-sera-100-ecologic-o-no-sera-do-penedes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202510/1200_1760373337Joan_huguet_Jonatan_Martin.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Família Torres i Walraven Sax presenten un vi en ampolla reutilitzable i en barril als Països Baixos</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 01 Oct 2025 08:07:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Fam&iacute;lia Torres ha fet un pas endavant en sostenibilitat amb el llan&ccedil;ament del seu vi Magnetic en ampolla reutilitzable i en barril d&rsquo;acer inoxidable al mercat neerland&egrave;s, de la m&agrave; del seu importador Walraven Sax.Context:La presentaci&oacute; es va fer el 24 de setembre al TivoliVredenburg d&rsquo;Utrecht, un dels centres culturals m&eacute;s importants dels Pa&iuml;sos Baixos i referent en sostenibilitat, amb m&eacute;s d&rsquo;1,5 milions de visitants anuals. Aquest espai ser&agrave; el primer a incorporar les ampolles reutilitzables i el sistema de barril.Qu&egrave; sabem?	L&rsquo;ampolla ha estat concebuda per ser recollida, netejada i reomplerta diverses vegades, garantint un model plenament circular.	Segons un estudi de Partners for Innovation, aquest sistema pot reduir un 50% les emissions de CO₂, un 70% el consum d&rsquo;aigua i minimitzar dr&agrave;sticament els residus d&rsquo;envasos.	El vi es produeix al Pened&egrave;s i es transporta per fer l&rsquo;embotellat a prop de la frontera neerlandesa, reduint tamb&eacute; les emissions amb transport ferroviari (-35%).Qu&egrave; diuen?	&ldquo;Aquesta ampolla &eacute;s molt m&eacute;s que un env&agrave;s: &eacute;s una declaraci&oacute; d&rsquo;intencions i una crida al sector a assumir la seva responsabilitat&rdquo;, va afirmar Mireia Torres, directora d&rsquo;Innovaci&oacute; i Coneixement de Fam&iacute;lia Torres.	&ldquo;Amb les ampolles reutilitzables i el vi en barril, demostrem que qualitat i sostenibilitat poden anar plegades. Aquest &eacute;s el futur del vi&rdquo;, va remarcar Bart Gijtenbeek, director general de Walraven Sax.El vi Magnetic:Magnetic &eacute;s la nova aposta vin&iacute;cola de Fam&iacute;lia Torres per al sector de l&rsquo;hostaleria i la restauraci&oacute;. Procedent de vinyes orientades cap a Montserrat i elaborat principalment amb garnatxa combinada amb una varietat internacional, es presenta en dues versions: el Magnetic Negre, a partir de garnatxa negra i syrah, i el Magnetic Blanc, amb garnatxa blanca i sauvignon blanc.Perqu&egrave; &eacute;s important?Aquest llan&ccedil;ament situa Fam&iacute;lia Torres com a pionera en la implantaci&oacute; de models circulars al sector del vi, integrats dins el programa Torres &amp; Earth, que busca la neutralitat d&rsquo;emissions el 2040. Des de 2008, el celler ha invertit m&eacute;s de 23 milions d&rsquo;euros en projectes de mitigaci&oacute; i adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9185-familia-torres-i-walraven-sax-presenten-un-vi-en-ampolla-reutilitzable-i-en-barril-als-paisos-baixos</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9185-familia-torres-i-walraven-sax-presenten-un-vi-en-ampolla-reutilitzable-i-en-barril-als-paisos-baixos</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202510/1200_1759299225magnetic.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Abadal aconsegueix ser el primer celler europeu "aliat en la prevenció d'incendis"</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 27 Sep 2025 10:29:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El Celler Abadal (Santa Maria d&rsquo;Horta d&rsquo;Aviny&oacute;, DO Pla de Bages) s&rsquo;ha convertit en el primer elaborador europeu a incorporar el segell Fire Wine Resilient Landscape&copy;, impulsat pel Centre de Ci&egrave;ncia i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).Context:El segell forma part de la iniciativa FIRE WINE, vinculada al projecte europeu Fire Res, i distingeix aquells productors que contribueixen a crear paisatges mosaic m&eacute;s resilients davant del risc d&rsquo;incendis en un context d&rsquo;emerg&egrave;ncia clim&agrave;tica.Per qu&egrave; &eacute;s important?	&Eacute;s la primera certificaci&oacute; d&rsquo;aquest tipus autoritzada per l&rsquo;Oficina de Propietat Intel&middot;lectual de la UE (EUIPO).	Dona reconeixement al vi com a protector del paisatge i de l&rsquo;entorn.	Pot establir un nou paradigma europeu de gesti&oacute; del territori basat en la col&middot;laboraci&oacute; entre pagesos, cellers, administraci&oacute; i espais naturals.El motiu:Abadal i el CTFC han signat el primer contracte de col&middot;laboraci&oacute; dins d&rsquo;aquest marc. El segell garanteix que els vins provenen de vinyes que actuen com a &ldquo;tallafocs productius&rdquo;, evitant la propagaci&oacute; dels grans incendis.Qu&egrave; sabem?En l&rsquo;acte de signatura, celebrat a les vinyes d&rsquo;Abadal, hi van participar Antoni Trasobares (CTFC), Ramon Roqueta (propietari d&rsquo;Abadal), Miquel Palau (en&ograve;leg) i les coordinadores del projecte, Elena G&oacute;rriz i Soazig Darnay.Miquel Palau, en&ograve;leg d&#39;ABadal, signant amb Antoni Trasobares, del CTFC.Qu&egrave; diuen?Trasobares va subratllar que es tracta d&rsquo;un canvi de paradigma davant el canvi clim&agrave;tic, mentre que Roqueta va reivindicar el paper del vi com a protector del paisatge. Palau va destacar l&rsquo;orgull d&rsquo;Abadal de ser el primer celler amb aquest segell i la necessitat de sensibilitzar els consumidors. Per la seva banda, Darnay va remarcar la import&agrave;ncia de treballar col&middot;lectivament i treure de l&rsquo;a&iuml;llament els agricultors davant els reptes clim&agrave;tics.Situaci&oacute; actual:Una vintena de cellers, agrupacions de viticultors i espais naturals d&rsquo;arreu de la Pen&iacute;nsula Ib&egrave;rica ja han sol&middot;licitat adherir-se a la certificaci&oacute;. La iniciativa s&rsquo;est&agrave; expandint tamb&eacute; a Fran&ccedil;a, Portugal i It&agrave;lia.Per acabar:Amb aquest pas, Abadal no nom&eacute;s refor&ccedil;a el seu comprom&iacute;s amb la sostenibilitat, sin&oacute; que inaugura a escala europea una via per fer del vi un instrument clau en la lluita contra el canvi clim&agrave;tic i els incendis forestals.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9180-abadal-aconsegueix-ser-el-primer-celler-europeu-aliat-en-la-prevencio-dincendis</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9180-abadal-aconsegueix-ser-el-primer-celler-europeu-aliat-en-la-prevencio-dincendis</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202509/1200_1758962154abadal.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vinyes Domènech celebra el XIII Dia Internacional de la Garnatxa </title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Fri, 12 Sep 2025 07:20:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Vinyes Dom&egrave;nech s&rsquo;uneix un any m&eacute;s a la celebraci&oacute; global del Dia Internacional de la Garnatxa, el pr&ograve;xim 19 de setembre, amb un homenatge especial a aquesta varietat mediterr&agrave;nia ancestral i a la seva relaci&oacute; amb el paisatge de la Serra de Llaberia.Per aquest motiu, el celler obrir&agrave; al p&uacute;blic el dissabte 20 de setembre en una jornada especial per a tothom qui vulgui visitar les instal&middot;lacions i gaudir de l&rsquo;entorn. Per assistir-hi, nom&eacute;s cal enviar un correu a enoturisme@vinyesdomenech.com indicant l&rsquo;hora i el nombre de persones.Aquest 2025, la festa adquireix un nou accent: posar de relleu com la biodiversitat, els microorganismes del s&ograve;l i les pr&agrave;ctiques d&rsquo;agricultura regenerativa, que s&oacute;n l&rsquo;&agrave;nima invisible que dona veu als vins de garnatxa de Vinyes Dom&egrave;nech, reafirmant aix&iacute; el seu comprom&iacute;s amb una viticultura que va m&eacute;s enll&agrave; del vi: un projecte que preserva i crea ecosistemes resilients davant el canvi clim&agrave;tic. &ldquo;Entenem la garnatxa com una varietat que parla l&rsquo;idioma del nostre paisatge; &eacute;s la veu viva d&rsquo;un territori on la flora, els microorganismes i els llevats aut&ograve;ctons construeixen el car&agrave;cter dels nostres vins&rdquo;, afirma el propietari del celler, Joan Ignasi Dom&egrave;nech.Garnatxes nascudes de la natura vivaDurant les activitats del #GrenacheDay2025, es podran descobrir els vins elaborats amb diferents garnatxes que creixen en un entorn natural protegit.Els vins del celler que es podran tastar s&oacute;n:&bull; Teixar: Vi de Finca Qualificada de garnatxa peluda, s&iacute;mbol de tipicitat i eleg&agrave;ncia.&bull; Rita: garnatxa blanca de vinyes velles, pura i delicada.&bull; Empelts: garnatxa d&rsquo;al&ccedil;ada, fresca i vibrant.&bull; Furvus: expressi&oacute; intensa i seductora de la garnatxa negra.&bull; Boig per tu, Bancal del Bosc i Vi d&rsquo;&Agrave;mfora: vins que capten la for&ccedil;a del paisatge i del seu ecosistema viu.Experi&egrave;ncies amb biodiversitatEnguany, la celebraci&oacute; incorpora una edici&oacute; especial de l&rsquo;experi&egrave;ncia &ldquo;El Cam&iacute; de les Aromes&rdquo;, un recorregut sensorial que convida a entendre com les plantes aut&ograve;ctones i els llevats silvestres influeixen directament en els aromes i textures dels vins.Els participants que comparteixin les seves experi&egrave;ncies amb l&rsquo;etiqueta #GrenacheDay2025 i mencionin @vinyesdomenech a les xarxes socials podran entrar al sorteig de:&bull; Un sopar maridatge per a dues persones en un restaurant participant.&bull; Una caixa especial de Teixar, Vi de Finca Qualificada.&bull; Una caixa d&rsquo;Empelts Garnatxa Peluda 2022. Garnatxa, natura i futurPer a m&eacute;s informaci&oacute; i la llista definitiva de participants: celler@vinyesdomenech.com.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9169-vinyes-domenech-celebra-el-xiii-dia-internacional-de-la-garnatxa-</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9169-vinyes-domenech-celebra-el-xiii-dia-internacional-de-la-garnatxa-</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202103/1200_1614844931Finca_de_garnatxa_peluda_don_sorgeix_el_vi_Teixar_de_Vinyes_Domnech_2_Vinyes_Domnech.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Regne Unit: els pubs tanquen a ritme d'un al dia</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 03 Sep 2025 08:17:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El 2024, 50 pubs al mes van desapar&egrave;ixer a Anglaterra i Gal&middot;les, fins a arribar a la xifra m&eacute;s baixa de la hist&ograve;ria: 39.096 pubs registrats al Regne Unit, uns 15.000 menys que l&#39;any 2000.Context: La xarxa de pubs brit&agrave;nica -s&iacute;mbol social i econ&ograve;mic- encadena un cicle de tancaments per costos desbocats (energia, salaris, lloguers i impostos), canvis d&rsquo;h&agrave;bits (joves que beuen menys) i compet&egrave;ncia fiscal amb el supermercat.El resultat &eacute;s un degoteig constant de persianes abaixades i reconversions a habitatge o comer&ccedil; ambxifres que, entre 2024 i 2025, es mouen entre el &ldquo;mig centenar al mes&rdquo; i la projecci&oacute; d&rsquo;&ldquo;un al dia&rdquo; segons les fonts sectorials.Per qu&egrave; &eacute;s important?Perqu&egrave; el pub &eacute;s molt m&eacute;s que un negoci, &eacute;s infraestructura social b&agrave;sica. Quan plega l&rsquo;&uacute;ltim pub d&rsquo;un poble, es debilita la cohesi&oacute; comunit&agrave;ria, cau activitat per a cerveseres i prove&iuml;dors, i es perd patrimoni cultural. Alhora, el fenomen apunta a una tend&egrave;ncia d&rsquo;oci m&eacute;s sobri i experiencial que afecta tota la restauraci&oacute; europea: menys consum impulsiu, m&eacute;s recerca de qualitat, identitat i propostes sense o amb baixa graduaci&oacute;. Foto: Matthieu Comoy, UnsplashEls motius:1) Preus i impostos que ofeguen	Els costos fixes del pub (llum, gas, lloguer i sous) han pujat fort.	A m&eacute;s, hi ha impostos locals dels ajuntaments que aquest any s&rsquo;han encarit per a molts negocis.	Tamb&eacute; pesen l&rsquo;IVA i l&rsquo;impost especial de l&rsquo;alcohol. Traslladar-ho al preu &eacute;s dif&iacute;cil perqu&egrave; la clientela &eacute;s sensible: si les begudes pugen massa, la gent se&rsquo;n va al supermercat o es queda a casa.2) H&agrave;bits que han canviat	Els joves beuen menys i trien millor quan i qu&egrave; prendre. Busquen qualitat i experi&egrave;ncies, no tant &ldquo;la pinta r&agrave;pida&rdquo;.	El teletreball ha buidat molts afterworks; la gent concentra l&rsquo;oci al cap de setmana i, entre setmana, fa plans m&eacute;s curts o a casa.3) Quan un pub tanca, sovint no torna	Molts locals es converteixen en pisos o botigues. Un cop canviat l&rsquo;&uacute;s, recuperar aquell espai social &eacute;s molt dif&iacute;cil.	El barri hi perd vida: desapareixen concerts, penyes esportives i la xarxa de ve&iuml;ns que s&rsquo;hi trobava.4) Normes i tr&agrave;mits tamb&eacute; compten	Decisions sobre horaris, terrasses o fumar a l&rsquo;exterior afecten directament l&rsquo;aflu&egrave;ncia.	Per a pubs petits, la paperassa (al&middot;lerg&ograve;gens, controls d&rsquo;edat, prevenci&oacute;, inspeccions) &eacute;s feixuga i treu temps de gestionar b&eacute; el negoci.Qu&egrave; diuen els afectats?&ldquo;Quan un pub tanca, deixa gent sense feina, priva les comunitats del seu cor i &agrave;nima, i fa mal a l&rsquo;economia local.&quot; Emma McClarkin, directora general de la British Beer &amp; Pub Association.&ldquo;Aquestes &uacute;ltimes xifres s&oacute;n una prova m&eacute;s que els pubs estan sent empesos al l&iacute;mit per c&agrave;rregues fiscals injustes i insostenibles.&rdquo; Ash Corbett-Collins, president de CAMRA (The Campaign for Real Ale)&ldquo;L&rsquo;economia necessita llocs de feina. L&rsquo;hostaleria els crea. Per&ograve; ens estan fent fora a base d&rsquo;impostos.&rdquo; Kate Nicholls, directora general d&rsquo;UKHospitality.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9164-regne-unit-els-pubs-tanquen-a-ritme-dun-al-dia</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9164-regne-unit-els-pubs-tanquen-a-ritme-dun-al-dia</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202509/1200_1756883026pexels-pixabay-159291_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>B Corp reconeix un altre celler català entre els cellers més sostenibles d'Europa</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 28 Aug 2025 09:31:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[El celler Albet i Noya, referent de la viticultura ecol&ograve;gica a Espanya, ha aconseguit la certificaci&oacute; B Corp despr&eacute;s de 47 anys d&rsquo;innovaci&oacute; en pr&agrave;ctiques sostenibles, refor&ccedil;ant el seu comprom&iacute;s social, ambiental i empresarial.Context:Amb seu a Sant Pau d&rsquo;Ordal, Albet i Noya t&eacute; 80 hect&agrave;rees pr&ograve;pies, produeix vins ecol&ograve;gics des del 1978 i exporta a m&eacute;s de 30 pa&iuml;sos. El celler ha impulsat iniciatives com l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;energies renovables, la conservaci&oacute; de la biodiversitat, la gesti&oacute; eficient de l&rsquo;aigua i el projecte VRIAC per desenvolupar varietats de ra&iuml;m adaptades al canvi clim&agrave;tic.Ara s&rsquo;uneix a una comunitat internacional de gaireb&eacute; 10.000 empreses amb la certificaci&oacute; B Corpi es posiciona entre els cellers europeus amb millor puntuaci&oacute; gr&agrave;cies als seus 114,4 punts.Per qu&egrave; &eacute;s important?La certificaci&oacute; refor&ccedil;a la credibilitat del celler davant dels consumidors que valoren la tra&ccedil;abilitat, el respecte ambiental i les pr&agrave;ctiques &egrave;tiques.Tamb&eacute; consolida Albet i Noya com a referent en vi sostenible en un moment clau, ja que la DO Pened&egrave;s ha adoptat la viticultura ecol&ograve;gica al cent per cent, una estrat&egrave;gia pionera a escala mundial.En profunditat		La certificaci&oacute; B Corp, impulsada per B Lab, analitza l&rsquo;impacte global de l&rsquo;empresa en cinc &agrave;rees clau: governan&ccedil;a, treballadors, comunitat, medi ambient i clients, i exigeix un comprom&iacute;s legal amb un prop&ograve;sit social clar.			L&rsquo;assoliment de 114,4 punts situa Albet i Noya entre els cellers europeus amb millor valoraci&oacute;, destacant-se pel seu lideratge hist&ograve;ric en pr&agrave;ctiques ecol&ograve;giques i per la seva aposta constant per adaptar-se als reptes del canvi clim&agrave;tic.			Aquest reconeixement arriba en un moment simb&ograve;lic, ja que la DO Pened&egrave;s s&rsquo;ha convertit en la primera denominaci&oacute; d&rsquo;origen del m&oacute;n amb una viticultura 100 % ecol&ograve;gica, validant l&rsquo;estrat&egrave;gia i la traject&ograve;ria d&rsquo;Albet i Noya com a pioners i referents per al sector.	]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9158-b-corp-reconeix-un-altre-celler-catala-entre-els-cellers-mes-sostenibles-deuropa</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9158-b-corp-reconeix-un-altre-celler-catala-entre-els-cellers-mes-sostenibles-deuropa</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202508/1200_1756367270CampanyaBCorp.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Codorníu pagarà un 45 % més pel raïm i en comprarà un 50 % més aquesta verema</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 06 Aug 2025 08:08:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u ha anunciat que incrementar&agrave; la compra de ra&iuml;m en un m&iacute;nim del 50 % per a la verema 2025, aplicant novament un &ldquo;plus clim&agrave;tic&rdquo; del +45 % sobre el preu base pactat amb els seus viticultors. L&rsquo;objectiu &eacute;s compensar els efectes del canvi clim&agrave;tic i garantir la viabilitat econ&ograve;mica de les explotacions.Context.La collita d&rsquo;enguany s&rsquo;espera un 35 % superior a la de 2024, per&ograve; Codorn&iacute;u vol assegurar que els ingressos per hect&agrave;rea dels viticultors no es vegin afectats. Amb aquest increment, el preu mitj&agrave; se situar&agrave; en 0,72 &euro;/kg. L&rsquo;empresa mant&eacute; contractes pluriennals amb m&eacute;s de 300 fam&iacute;lies viticultores, un model instaurat el 2019 per donar estabilitat, sostenibilitat i dignitat al sector.Qu&egrave; sabem?	Compra prevista: +50 % de ra&iuml;m respecte a 2024.	Increment de preu: +45 % sobre el preu base (0,72 &euro;/kg).	Xarxa: m&eacute;s de 300 fam&iacute;lies viticultores amb contractes pluriennals.	Comprom&iacute;s clim&agrave;tic: suport continuat des de 2023 i 2024 amb mesures similars.	Certificacions: 100 % ecol&ograve;gic des de 2023 i B Corp des de 2025.Per acabar:Segons el CEO Sergio Fuster, &ldquo;no hi ha futur del cava sense els viticultors&rdquo;. Codorn&iacute;u vol liderar un nou model basat en la just&iacute;cia social, el respecte a la terra i la resili&egrave;ncia davant els reptes clim&agrave;tics. A m&eacute;s fa una crida a tot el sector perqu&egrave; s&rsquo;impliqui en la fixaci&oacute; de preus justos que assegurin el relleu generacional i el valor del cava als mercats internacionals.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9140-codorniu-pagara-un-45--mes-pel-raim-i-en-comprara-un-50--mes-aquesta-verema</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9140-codorniu-pagara-un-45--mes-pel-raim-i-en-comprara-un-50--mes-aquesta-verema</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202407/1200_1722360864unnamed.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>"Gotes d'Aprenentatge": el futur del vi català passa per regenerar els sòls</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sat, 12 Jul 2025 09:19:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Vilafranca del Pened&egrave;s ha acollit una nova sessi&oacute; del cicle &ldquo;Gotes d&rsquo;Aprenentatge&rdquo;, una jornada formativa impulsada per EDA Drinks &amp; Wine Campus i Fam&iacute;lia Torres que ha posat el focus en la viticultura regenerativa. M&eacute;s de 50 assistents han compartit coneixement amb referents en sostenibilitat i s&ograve;ls vius.Context:La sessi&oacute; va comptar amb ponents com Xavier Domene (CREAF), Ester P&eacute;rez (The Regen Academy), Carlos Garbisu (NEIKER), Roger Rovira (Recaredo), Agust&iacute; Torell&oacute; (AT Roca) i Montse Catas&uacute;s (Fam&iacute;lia Torres i Associaci&oacute; de Viticultura Regenerativa). Mireia Torres va obrir la jornada destacant el valor de la formaci&oacute; per afrontar el repte clim&agrave;tic i transformar l&rsquo;agricultura.Qu&egrave; sabem?Les intervencions van abordar temes clau com el paper de la microbiota en la fertilitat, la import&agrave;ncia de les cobertes vegetals, els principis de l&rsquo;agricultura regenerativa i les experi&egrave;ncies concretes de cellers que ja apliquen aquests models. Des de la reflexi&oacute; cient&iacute;fica fins a la pr&agrave;ctica vit&iacute;cola, la sessi&oacute; va permetre entendre els reptes i les oportunitats d&rsquo;un canvi de paradigma que aposta per la salut del s&ograve;l com a base de la qualitat del vi.Per qu&egrave; &eacute;s important?La viticultura regenerativa ja no &eacute;s una tend&egrave;ncia, sin&oacute; una necessitat. Amb el canvi clim&agrave;tic afectant la vinya i la qualitat dels ra&iuml;ms, l&rsquo;aposta per pr&agrave;ctiques que restaurin la fertilitat del s&ograve;l i afavoreixin la biodiversitat esdev&eacute; clau. Aquesta sessi&oacute; evidencia que el coneixement compartit &eacute;s fonamental per construir un model agrari m&eacute;s resilient, &egrave;tic i sostenible.Qu&egrave; diuen?Mireia Torres, directora d&#39;innovaci&oacute; i coneixement de Fam&iacute;lia Torres i directora de Jean Leon:&quot;Aquestes pr&agrave;ctiques conformen un nou model agrari que ens permet contrarestar la p&egrave;rdua de fertilitat dels nostres s&ograve;ls i els efectes del canvi clim&agrave;tic. Tot i que els resultats siguin a llarg termini, hem pogut observar tend&egrave;ncies molt positives, amb una reducci&oacute; de l&rsquo;erosi&oacute;, una retenci&oacute; m&eacute;s elevada de l&rsquo;aigua i un augment de la biodiversitat.&quot;Xavier Domene, investigador del CREAF:&quot;&Eacute;s el moment perfecte per buscar idees optimistes, i la regenerativa vol millorar el s&ograve;l mentre el fem servir.&quot;Ester P&eacute;rez, experta en viticultura regenerativa (The Regen Academy):&quot;Les cobertes vegetals s&oacute;n un conjunt de plantes, ja siguin plantades o espont&agrave;nies, que protegeixen els s&ograve;ls de l&#39;erosi&oacute; i redueixen l&#39;evaporaci&oacute; de l&#39;aigua, incrementant-ne la capacitat de retenci&oacute; i evitant la destrucci&oacute; de la vida microbiana.&quot;Carlos Garbisu, director cient&iacute;fic de NEIKER:&quot;Som individus holobionts, hostes de microorganismes.L&#39;agricultura regenerativa no &eacute;s una opci&oacute;, &eacute;s una necessitat i un imperatiu &egrave;tic i deontol&ograve;gic.&quot;Montse Catas&uacute;s, en&ograve;loga de Fam&iacute;lia Torres:&quot;El 2008, Miguel A. Torres va prendre consci&egrave;ncia del canvi clim&agrave;tic i els seus efectes en el ra&iuml;m, i va ser aix&iacute; com va comen&ccedil;ar el nostre programa ambiental Torres &amp; Earth. La regenerativa &eacute;s un canvi de paradigma amb el que volem, al final, imitar la natura des d&rsquo;una visi&oacute; hol&iacute;stica.Vam crear aquesta associaci&oacute; per unir cellers i viticultors que estiguessin fent les mateixes coses que nosaltres i poder rec&oacute;rrer el cam&iacute; junts. Ara som 125 membres de 8 pa&iuml;sos.&quot;Roger Rovira, t&egrave;cnic de viticultura a Recaredo:&quot;No hi ha una recepta perfecta respecte a aquestes pr&agrave;ctiques, per&ograve; potser una bona estrat&egrave;gia sigui renunciar a una gran producci&oacute; en l&rsquo;actualitat per garantir s&ograve;ls f&egrave;rtils en el futur.&quot;Agust&iacute; Torell&oacute;, viticultor i en&ograve;leg d&rsquo;AT Roca:&quot;Es fa cam&iacute; al caminar, i cada dia aprenem que tampoc sabem tant com ens pensem. Portem a terme aquestes t&egrave;cniques des de fa cinc anys i el nostre objectiu principal &eacute;s mantenir les plantes sanes i equilibrades per evitar malalties.&quot;Elisa &Uacute;car, directora d&#39;EDA Drinks &amp; Wine Campus:&quot;La import&agrave;ncia de compartir coneixement en &agrave;rees tan rellevants com tenir cura dels s&ograve;ls vius i fomentar la biodiversitat.&quot;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9111-el-futur-del-vi-catala-passa-per-regenerar-els-sols</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9111-el-futur-del-vi-catala-passa-per-regenerar-els-sols</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202507/1200_1752306079agricultura_regenerativa3.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Corpinnat segella una aliança amb el suro per liderar qualitat i sostenibilitat</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 09 Jul 2025 09:36:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Joan J.Puig (a l&rsquo;esquerra) i Pere Llopart (a la dreta) durant la signatura del conveniFrancisco Oller i Corpinnat formalitzen un conveni per col&middot;laborar estretament durant un any. L&rsquo;acord vol posicionar Oller com a referent en taps per a escumosos d&rsquo;alta gamma, amb accions que reforcen la innovaci&oacute; i el territori.Context:Francisco Oller fabrica taps de suro des de 1892. Corpinnat agrupa cellers que elaboren escumosos de llargues criances amb vinyes pr&ograve;pies i comprom&iacute;s amb el territori. Ara, les dues parts busquen avan&ccedil;ar juntes en excel&middot;l&egrave;ncia i sostenibilitat.Qu&egrave; sabem?L&rsquo;acord inclou cinc accions clau:	Projectes d&rsquo;R+D conjunts amb cellers Corpinnat per estudiar la interacci&oacute; suro-escum&oacute;s	Assessorament t&egrave;cnic personalitzat d&rsquo;Oller a cada celler per optimitzar el tapat	Jornada t&egrave;cnica internacional al Pened&egrave;s amb tast i pon&egrave;ncies de Champagne i Franciacorta	Visita immersiva a les instal&middot;lacions d&rsquo;Oller i a la sureda pr&ograve;pia a Cass&agrave; de la Selva	Patrocini de la Nit de Verema 2025 amb tast de 50 escumosos i pres&egrave;ncia medi&agrave;ticaPer qu&egrave; &eacute;s important?	Referma el comprom&iacute;s de Corpinnat amb tota la cadena de valor del vi escum&oacute;s	Situa el suro &mdash;i el seu origen&mdash; al centre de la qualitat i la sostenibilitat	Dona visibilitat internacional a l&rsquo;aposta del Pened&egrave;s per un model propi i exigentA partir d&rsquo;ara qu&egrave;?L&rsquo;alian&ccedil;a tindr&agrave; vig&egrave;ncia fins al 7 de juliol de 2026. A partir d&rsquo;aqu&iacute;, les dues entitats podran renovar-la amb nous objectius compartits.Qu&egrave; diuen?	Pere Llopart, president de Corpinnat: &ldquo;Aquesta col&middot;laboraci&oacute; &eacute;s una passa natural per garantir que cada detall -fins i tot el tap- estigui alineat amb els nostres valors.&rdquo;	Joan J. Puig, president d&rsquo;Oller: &ldquo;Volem ser part activa del futur dels escumosos de qualitat. Amb Corpinnat compartim una mirada basada en l&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia i la innovaci&oacute;.&rdquo;]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9104-oller-i-corpinnat-segellen-alianca-estrategica-per-liderar-qualitat-i-sostenibilitat</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9104-oller-i-corpinnat-segellen-alianca-estrategica-per-liderar-qualitat-i-sostenibilitat</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202507/1200_1752051175corpinnat_oller_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>CorreCava 2025: esport, cava i solidaritat contra el càncer infantil</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 13 Jun 2025 12:00:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Vilarnau celebra amb &egrave;xit la primera edici&oacute; del CorreCava i recapta 1.000 &euro; per a la recerca del c&agrave;ncer infantil de l&rsquo;Hospital Vall d&rsquo;Hebron.Context:Aquest cap de setmana, 250 participants han recorregut 10 quil&ograve;metres de vinyes al Pened&egrave;s en una cursa que ha combinat natura, solidaritat i comprom&iacute;s social.Qu&egrave; sabem?	Els fons recaptats es destinen &iacute;ntegrament a la Fundaci&oacute; Vall d&rsquo;Hebron per a la investigaci&oacute; del c&agrave;ncer infantil.	Despr&eacute;s de la cursa, els assistents van gaudir d&rsquo;un aperitiu amb cava, embotits i m&uacute;sica en directe, en un ambient festiu i familiar.En profunditat:L&rsquo;esdeveniment ha comptat amb el suport de diversos patrocinadors com Taps Oller, Patates Piqu&eacute;, Aquaservice i El Almendro, que han fet possible aquesta jornada solid&agrave;ria a Vilarnau.Amb aquesta primera edici&oacute;, el celler reafirma el seu comprom&iacute;s amb la responsabilitat social i l&rsquo;impacte positiu al territori.Per acabar:Una jornada on l&rsquo;esport i el cava s&rsquo;han posat al servei d&rsquo;una causa essencial: la recerca m&egrave;dica per als m&eacute;s petits.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9081-correcava-2025-esport-cava-i-solidaritat-contra-el-cancer-infantil</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9081-correcava-2025-esport-cava-i-solidaritat-contra-el-cancer-infantil</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202506/1200_1749809789unnamed.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>INCAVI proposa 5 noves varietats de vinya al potencial vitícola català</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 02 Jun 2025 20:26:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[L&rsquo;INCAVI ha sol&middot;licitat al Ministeri d&rsquo;Agricultura la incorporaci&oacute; de cinc noves varietats de ra&iuml;m per vinificaci&oacute;, dues de les quals s&oacute;n resistents a malalties com el m&iacute;ldiu i l&rsquo;o&iuml;di.Context:Finalitzat el per&iacute;ode de recerca i validaci&oacute; europeu, aquestes varietats podrien sumar-se a la llista oficial de varietats autoritzades a Catalunya. Inclou varietats pr&ograve;pies redescobertes i h&iacute;brids moderns.Qu&egrave; sabem?Les varietats proposades s&oacute;n: trobat, bornac, montori (cua de molt&oacute;), soreli i merlot khorus.	Trobat: hist&ograve;rica del Pirineu i Ponent; impulsada per la DO Costers del Segre.	Bornac: possible descendent de traminer i ancestre de la querol; localitzada al Bergued&agrave;, Llu&ccedil;an&egrave;s i Osona.	Montori: coneguda com a cua de molt&oacute;; documentada a l&rsquo;Anoia i al Pla de Bages.	Soreli i Merlot Khorus: varietats resistents a fongs, orientades a una viticultura m&eacute;s sostenible.Per acabar:Les incorporacions reforcen la biodiversitat vit&iacute;cola catalana i s&rsquo;alineen amb la investigaci&oacute; en varietats adaptades al canvi clim&agrave;tic i a una producci&oacute; ecol&ograve;gica. L&rsquo;INCAVI lidera aquesta aposta amb col&middot;laboraci&oacute; de cellers i DOs.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9071-incavi-proposa-5-noves-varietats-de-vinya-al-potencial-viticola-catala</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9071-incavi-proposa-5-noves-varietats-de-vinya-al-potencial-viticola-catala</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202506/1200_1748889178image.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Família Torres i el CREAF presenten els primers resultats de Regenera.cat</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sun, 04 May 2025 10:05:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: Fam&iacute;lia Torres i altres finques participants presenten els primers resultats del projecte Regenera.cat, coordinat pel CREAF, sobre agricultura regenerativa a Catalunya.Qu&egrave; sabem?	El CREAF &eacute;s un centre de recerca l&iacute;der en ecologia i medi ambient ubicat a la UAB. Treballa per entendre els ecosistemes i proposar solucions als reptes globals. Combina ci&egrave;ncia rigorosa amb divulgaci&oacute; i col&middot;laboraci&oacute; amb institucions p&uacute;bliques i privades.	El model regeneratiu pot produir el mateix volum d&rsquo;aliments que l&rsquo;agricultura convencional. En alguns casos, a llarg termini, el cost pot ser igual o inferior. L&rsquo;estudi compara carbassons, ra&iuml;m, peres i llet en 4 finques regeneratives i 4 convencionals. Foto: Galdric Mossoll (CREAF)Al detall:Els carbassons de Verdcamp Fruits han registrat un estalvi de m&eacute;s del 30% en costos respecte al cultiu convencional. A Pomona Fruits, la producci&oacute; de peres ha estat un 20% m&eacute;s alta en el model regeneratiu, tot i que el cost ha augmentat lleugerament (+10%) per l&rsquo;&uacute;s de tractaments naturals. Les vinyes regeneratives de Fam&iacute;lia Torres han tingut una producci&oacute; similar a les convencionals, encara que les dades no s&oacute;n definitives per la sequera de 2024. A Planeses, s&rsquo;ha constatat un estalvi molt significatiu quan les vaques pasturen directament al prat, mentre que alimentar-les amb bales d&rsquo;herba seca incrementa els costos.Qu&egrave; diuen?&ldquo;Ara estem mesurant altres par&agrave;metres com la petjada de carboni i d&#39;aigua, la qualitat nutricional dels aliments, la diversitat de pol&middot;linitzadors i la capacitat de retenir carboni atmosf&egrave;ric i aigua&rdquo;, finalitza Javier Retana, investigador del CREAF i coordinador del projecte.Per &uacute;ltim:Els resultats preliminars desmunten el mite que l&rsquo;agricultura regenerativa &eacute;s menys productiva i m&eacute;s cara. El projecte continuar&agrave; fins el 2026 amb nous par&agrave;metres com petjada de carboni, qualitat nutricional i biodiversitat. Visites obertes a les finques pr&ograve;ximament.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9043-familia-torres-i-el-creaf-presenten-els-primers-resultats-de-regeneracat</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9043-familia-torres-i-el-creaf-presenten-els-primers-resultats-de-regeneracat</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202505/1200_1746346502250430-FAMLIA_TORRES-ViticulturaRegenerativa.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Freixenet planteja un ERE que podria afectar fins a un 24% de la plantilla de l'Estat</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 24 Apr 2025 14:37:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Freixenet reestructura les seves operacions a Catalunya per fer front als efectes greus de la sequera i els fen&ograve;mens clim&agrave;tics extrems.Context:Una de les principals empreses elaboradores de cava pateix les conseq&uuml;&egrave;ncies d&#39;una crisi sense precedents al sector.La sequera persistent ha redu&iuml;t la producci&oacute;, ha encarit els costos i ha desajustat la relaci&oacute; entre demanda i capacitat operativa.Qu&egrave; sabem?	Freixenet planteja un ERE que podria afectar fins a 180 treballadors (24% del grup a Espanya).	L&rsquo;objectiu &eacute;s adaptar la producci&oacute; a la nova realitat clim&agrave;tica i econ&ograve;mica.	L&#39;empresa garanteix di&agrave;leg amb la representaci&oacute; legal dels treballadors i suport als afectats.Qu&egrave; diuen?Freixenet afronta aquest proc&eacute;s amb una profunda consci&egrave;ncia de l&rsquo;impacte que t&eacute; en els treballadors i les seves fam&iacute;lies. La seva voluntat &eacute;s gestionar els canvis necessaris de la manera m&eacute;s sensible possible, prioritzant el suport als empleats.Per acabar:La companyia afirma que la mesura &eacute;s necess&agrave;ria per garantir la sostenibilitat a llarg termini. Freixenet vol sortir-ne refor&ccedil;ada i preparada per als nous reptes.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9035-freixenet-planteja-un-ere-que-podria-afectar-fins-a-un-24-de-la-plantilla-de-lestat</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9035-freixenet-planteja-un-ere-que-podria-afectar-fins-a-un-24-de-la-plantilla-de-lestat</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202207/1200_1657192545_M3A44393_low.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Albet i Noya: Nou Clàssic Penedès i nova imatge més ecològica</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 04 Apr 2025 09:54:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Introducci&oacute;:Albet i Noya presenta dues novetats a la seva gamma d&rsquo;escumosos Cl&agrave;ssic Pened&egrave;s: el nou Entorns Brut Nature i una imatge renovada del Petit Albet Brut, reafirmant el seu comprom&iacute;s amb l&rsquo;ecologia i el paisatge del Pened&egrave;s.Context:Amb seu a Sant Pau d&rsquo;Ordal i pioners en viticultura ecol&ograve;gica des de 1978, Albet i Noya &eacute;s un referent del sector amb m&eacute;s de 80 ha de vinyes.Qu&egrave; sabem?: ElPetit Albet Brut estrena disseny: minimalista, elegant i amb materials m&eacute;s sostenibles. Est&agrave; elaborat amb xarel&middot;lo, macabeu i parellada, amb 15 mesos de crian&ccedil;aEntorns Brut NatureEntorns &eacute;s un nou escum&oacute;s d&rsquo;alta gamma amb vinyes velles de xarel&middot;lo (algunes del 1944),de la finca Can Vendrell de la Codina.Sense sucres afegits i amb una crian&ccedil;a m&iacute;nima de 15 mesos, el seu cupatge es completa amb macabeu i parellada de vinyes d&rsquo;entre 30 i 50 anys. El resultat &eacute;s un escum&oacute;s sec, elegant i gastron&ograve;mic, perfecte per maridar amb una &agrave;mplia varietat de plats.Amb aquest canvi d&rsquo;imatge, Albet i Noya aposta tamb&eacute; per un embalatge m&eacute;s respectu&oacute;s amb el medi ambient. Les noves ampolles s&oacute;n m&eacute;s lleugeres, amb c&agrave;psules m&eacute;s curtes i materials reciclables.T&rsquo;agradar&agrave; si...	Busques escumosos amb car&agrave;cter, territori i eleg&agrave;ncia	T&rsquo;atrauen els projectes ecol&ograve;gics i coherents	Ets fan de la bombolla fina, la crian&ccedil;a llarga i els vins sense maquillatge	T&rsquo;identifiques amb vins que honoren la vinya i el paisatge del Pened&egrave;s]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9016-albet-i-noya-nou-classic-penedes</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9016-albet-i-noya-nou-classic-penedes</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202504/1200_1743754641Petit_albet_entorns.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title></title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 31 Mar 2025 07:20:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Daniel Pappa, representant de Noruega, ha estat el guanyador de la tercera edici&oacute; del Torres Brandy Zero Challenge, celebrada a Barcelona. El seu projecte &#39;D.G.&AElig; (El patito feo)&#39; ha estat reconegut per la seva innovaci&oacute; i impacte ambiental.Context:El Torres Brandy Zero Challenge &eacute;s un certamen internacional que promou la sostenibilitat en la restauraci&oacute;. Impulsat per Fam&iacute;lia Torres, el concurs ha ampliat el seu abast el 2025, obrint-se a m&eacute;s pa&iuml;sos i projectes. Busca propostes amb impacte mesurable en reducci&oacute; d&rsquo;emissions, residus, reciclatge o inclusi&oacute; social.Qui s&oacute;n?Daniel Pappa &eacute;s bartender al bar SVANEN d&rsquo;Oslo. El seu projecte transforma aliments descartats en begudes sostenibles. Els altres finalistes van ser Gerardo V&aacute;zquez Lugo (M&egrave;xic) amb un sistema Zero Waste i Mika Ammun&eacute;t (Finl&agrave;ndia) amb una proposta de benestar laboral. El jurat ha estat format per experts en sostenibilitat, enginyeria, arquitectura i representants de Fam&iacute;lia Torres.Els tres finalistes del concursQu&egrave; sabem?El projecte guanyador reutilitza excedents agr&iacute;coles per elaborar sirops, refrescos i licors. T&eacute; com a objectiu reduir el malbaratament, el pl&agrave;stic i la petjada de carboni, tot donant suport a agricultors locals.	El guard&oacute;, valorat en 30.000 &euro;, servir&agrave; per implementar-lo a escala global.	Els 11 finalistes van competir durant tres dies a Barcelona amb projectes centrats en millorar l&rsquo;impacte socioambiental del sector.Qu&egrave; diuen?	Daniel Pappa: &ldquo;Aquest premi ens permet fer realitat un projecte iniciat fa anys. Ens ajuda a reduir residus i emissions, i a donar suport als agricultors locals.&rdquo;	Christian Visalli (Fam&iacute;lia Torres): &ldquo;Aquesta edici&oacute; ha demostrat una gran creativitat i comprom&iacute;s amb la sostenibilitat. Continuarem donant suport al sector i ampliant la competici&oacute; el 2026.&rdquo;	Mireia Torres (Fam&iacute;lia Torres): &ldquo;&Eacute;s urgent actuar i innovar per un futur sostenible. Aquest premi reflecteix aquest comprom&iacute;s.&rdquo;Per acabar:Torres Brandy consolida aquest certamen com una plataforma clau per impulsar idees sostenibles dins la restauraci&oacute;, en l&iacute;nia amb la seva traject&ograve;ria de lluita contra el canvi clim&agrave;tic des del 2008.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9010-un-bartender-noruec-sendu-el-torres-brandy-zero-challenge</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/9010-un-bartender-noruec-sendu-el-torres-brandy-zero-challenge</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202503/1200_1743399115TBZC-DanielPappa-guanyadorTBZC2025.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Raventós Codorníu ja és B Corp després de dos anys de certificació</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 13 Mar 2025 07:06:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El grup cellerer Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u ha obtingut la certificaci&oacute; B Corp, consolidant el seu comprom&iacute;s amb la sostenibilitat i l&rsquo;impacte positiu.Context: La certificaci&oacute; B Corp avalua empreses que equilibren benefici i prop&ograve;sit, garantint un model econ&ograve;mic m&eacute;s sostenible i just. Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u ha assolit 88,5 punts en aquest exigent proc&eacute;s, convertint-se en el grup cellerer amb millor puntuaci&oacute; d&rsquo;Espanya. Amb aquesta certificaci&oacute;, s&rsquo;integra en una comunitat global de m&eacute;s de 9.000 empreses compromeses amb la sostenibilitat i el benestar social.Qu&egrave; sabem?	El grup t&eacute; 15 cellers a Espanya, l&rsquo;Argentina i Calif&ograve;rnia.	El proc&eacute;s de certificaci&oacute; ha durat dos anys.	La ind&uacute;stria vitivin&iacute;cola nom&eacute;s representa l&rsquo;1% de les empreses B Corp.	Ha redu&iuml;t un 50% l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;aigua des de 2015 i ha convertit Codorn&iacute;u en 100% ecol&ograve;gic.Qu&egrave; diuen?Sergio Fuster, CEO de Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u: &ldquo;Unir-nos al moviment B Corp dona sentit al nostre prop&ograve;sit de &lsquo;donar valor a la terra&rsquo;. Ens posiciona com la millor empresa de vins per al m&oacute;n i ens anima a continuar millorant.&rdquo;Sergio Fuster, el CEO del grup cellerer amb Raimon Puigjaner, de B Lab SpainRaimon Puigjaner, president de B Lab Spain: &ldquo;Convertir-se en empresa B Corp no &eacute;s un simple tr&agrave;mit, sin&oacute; el resultat d&rsquo;una transformaci&oacute; profunda i d&rsquo;un comprom&iacute;s real amb la sostenibilitat i la transpar&egrave;ncia.&rdquo;Sobre B Corp:B Corp &eacute;s el moviment m&eacute;s gran d&#39;empreses amb prop&ograve;sit del m&oacute;n, del qual actualment formen part m&eacute;s de 9.000 companyies presents en m&eacute;s de 100 pa&iuml;sos i 160 ind&uacute;stries. A Espanya, m&eacute;s de 260 empreses com a Central Lechera Asturiana, Estrella Galicia (Hijos de Rivera), Ferrer o ISDIN formen part d&#39;aquesta comunitat.Per acabar:Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u refor&ccedil;a el seu lideratge en sostenibilitat i impacte positiu en el sector vitivin&iacute;cola. Aquesta certificaci&oacute; no &eacute;s un final, sin&oacute; el comen&ccedil;ament d&rsquo;un comprom&iacute;s renovat amb el planeta i les persones.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8992-raventos-codorniu-ja-es-b-corp</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8992-raventos-codorniu-ja-es-b-corp</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202503/1200_1741846473unnamed_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Celler Parató renova el seu Xarel·lo 2024 amb un estil més modern i sostenible</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 03 Mar 2025 11:58:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Celler Parat&oacute; presenta la nova collita del Xarel&middot;lo 2024 amb una imatge renovada i un comprom&iacute;s refor&ccedil;at amb la sostenibilitat.Context:El celler, ubicat al Pla del Pened&egrave;s, va llan&ccedil;ar el seu primer Xarel&middot;lo monovarietal el 1980 i l&rsquo;ha elaborat sense interrupci&oacute; des de llavors. Aquesta nova anyada busca adaptar-se a les tend&egrave;ncies actuals del mercat i alhora reduir el seu impacte ambiental.Qu&egrave; sabem?	Nova imatge: Ampolla d&rsquo;estil Borgony&egrave;s, m&eacute;s moderna i atractiva.	Sostenibilitat: Ampolla m&eacute;s lleugera (395 g) per reduir la petjada de carboni.	Materials ecol&ograve;gics: C&agrave;psula d&rsquo;alumini 100% reciclable, eliminant el pl&agrave;stic.	Caracter&iacute;stiques del vi: Blanc fresc, lleuger i afruitat, fidel a l&rsquo;ess&egrave;ncia del Xarel&middot;lo.Per qu&egrave; &eacute;s important?Aquest canvi refor&ccedil;a la posici&oacute; de Celler Parat&oacute; dins dels grans vins blancs del Pened&egrave;s i s&rsquo;adapta als gustos dels consumidors actuals, cada cop m&eacute;s conscienciats amb la sostenibilitat.Qu&egrave; diuen?Jordi Elias, responsable de producci&oacute;: &quot;Creiem que aquest vi, amb la seva nova presentaci&oacute; i filosofia sostenible, respon als gustos dels consumidors actuals.&quot;En profunditat:La D.O. Pened&egrave;s est&agrave; experimentant una evoluci&oacute; cap a vins ecol&ograve;gics elaborats amb estils m&eacute;s moderns i respectuosos amb el medi ambient. Celler Parat&oacute; se suma a aquesta tend&egrave;ncia amb una aposta clara per la sostenibilitat i el disseny, sense renunciar a la qualitat que caracteritza els seus vins. La nova collita del Xarel&middot;lo 2024 ja est&agrave; disponible per als amants del vi que busquen autenticitat i comprom&iacute;s ecol&ograve;gic.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8982-celler-parato-renova-el-seu-xarello-2024-amb-un-estil-mes-modern-i-sostenible</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8982-celler-parato-renova-el-seu-xarello-2024-amb-un-estil-mes-modern-i-sostenible</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202503/1200_1740999847Xarel.lo_Parat2.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Família Torres aposta per la reutilització d'ampolles de vidre</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 03 Mar 2025 11:42:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Fam&iacute;lia Torres ha participat a la jornada de presentaci&oacute; dels resultats de REBO2VINO, el primer projecte nacional sobre la reutilitzaci&oacute; d&#39;ampolles de vidre al sector vitivin&iacute;cola espanyol, centrat en el canal HORECA.Context:El projecte, basat en l&rsquo;economia circular, avalua l&#39;impacte ambiental, econ&ograve;mic i log&iacute;stic de la reutilitzaci&oacute; d&rsquo;ampolles. Ha implicat diversos actors de la cadena de valor del vi i ha comptat amb suport del Fons Europeu Agr&iacute;cola de Desenvolupament Rural.Qu&egrave; sabem?Els pilots desenvolupats per Fam&iacute;lia Torres i Gonz&aacute;lez Byass han perm&egrave;s testar la reutilitzaci&oacute; d&rsquo;ampolles en restaurants de Catalunya i Jerez. Verallia ha creat una ampolla est&agrave;ndard reutilitzable, mentre que Minsait ha desenvolupat una aplicaci&oacute; per a la gesti&oacute; de la log&iacute;stica inversa. A m&eacute;s, un estudi d&rsquo;An&agrave;lisi del Cicle de Vida ha avaluat l&rsquo;impacte ambiental del model en comparaci&oacute; amb el sistema d&rsquo;un sol &uacute;s.Qu&egrave; diuen?	Miguel A. Torres, president de Fam&iacute;lia Torres: &ldquo;La reutilitzaci&oacute; d&rsquo;ampolles &eacute;s una gran alternativa si s&rsquo;aconsegueix un model est&agrave;ndard a nivell europeu.&rdquo;	Isabel Bombal, MAPA: &ldquo;Projectes com REBO2VINO s&oacute;n clau per a un model agroalimentari m&eacute;s sostenible.&rdquo;En profunditat:El material d&rsquo;envasat representa un 25% de la petjada de carboni de Fam&iacute;lia Torres. Des del 2008, han redu&iuml;t el pes de les ampolles dins el programa Torres &amp; Earth. Actualment, les seves ampolles de 75 cl pesen menys que l&rsquo;est&agrave;ndard europeu de 420 g.REBO2VINO conclou aquest mar&ccedil; del 2025, amb una extrapolaci&oacute; nacional del model col&middot;lectiu de reutilitzaci&oacute;.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8981-familia-torres-aposta-per-la-reutilitzacio-dampolles-de-vidre</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8981-familia-torres-aposta-per-la-reutilitzacio-dampolles-de-vidre</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202503/1200_1740998833250228-Familia_Torres-REBO2VINO(2).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Raventós Codorníu aposta per la logística sostenible</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 14 Feb 2025 09:50:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u renova la seva flota log&iacute;stica amb carretons Jungheinrich d&rsquo;ions de liti, reduint un 21% les emissions de CO&sup2;.Context:Amb m&eacute;s de 470 anys d&rsquo;hist&ograve;ria, Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u continua liderant el sector vitivin&iacute;cola apostant per la innovaci&oacute; i la sostenibilitat. La companyia ha renovat la seva flota log&iacute;stica amb m&eacute;s de cinquanta carretons el&egrave;ctrics distribu&iuml;ts en diferents cellers, millorant efici&egrave;ncia i reduint l&rsquo;impacte ambiental.Qu&egrave; sabem?	Els nous carretons utilitzen bateries d&rsquo;ions de liti i el sistema Active Load Management, que optimitza la distribuci&oacute; energ&egrave;tica.	Permeten c&agrave;rregues interm&egrave;dies sense necessitat de canviar bateries, millorant la seguretat i la productivitat.	El sistema Fleet Management System controla l&rsquo;acc&eacute;s i &uacute;s dels carretons, augmentant efici&egrave;ncia i seguretat.	La inversi&oacute; permet homogene&iuml;tzar la flota i reduir costos operatius.Per qu&egrave; &eacute;s important?La renovaci&oacute; de la flota log&iacute;stica refor&ccedil;a el comprom&iacute;s de Ravent&oacute;s Codorn&iacute;u amb la sostenibilitat i la innovaci&oacute;. La implementaci&oacute; de tecnologia m&eacute;s neta i eficient no nom&eacute;s redueix l&rsquo;impacte ambiental, sin&oacute; que tamb&eacute; optimitza processos log&iacute;stics, assegurant una operativa m&eacute;s competitiva i responsable.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8969-raventos-codorniu-logistica-sostenible</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8969-raventos-codorniu-logistica-sostenible</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202502/1200_1739526002unnamed_(2).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Neix el primer vi blanc elaborat al municipi de Barcelona</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 12 Feb 2025 11:42:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Vinyes de Barcelona &eacute;s un vi blanc de l&#39;Olivera, elaborat a la muntanya de Collserola, dins el municipi de Barcelona, i que forma part d&#39;un projecte d&#39;inclusi&oacute; laboral.Context:La viticultura urbana guanya terreny amb iniciatives que recuperen espais agr&iacute;coles dins les ciutats. Aquest projecte neix el 2021 gr&agrave;cies a una campanya de micromecenatge i aposta per un model sostenible.Qu&egrave; sabem?El Vinyes de Barcelona &eacute;s una aposta col&middot;lectiva per recuperar l&rsquo;activitat agr&iacute;cola a Collserola.El vi &eacute;s resultat de la campanya de finan&ccedil;ament col&middot;lectiu &laquo;Plantem un cep a Collserola&raquo; amb la qual 300 persones van fer aportacions solid&agrave;ries per finan&ccedil;ar la plantaci&oacute; de les vinyes ecol&ograve;giques que ara donen els seus primers fruits.Qu&egrave; diuen?Pau Moragas, responsable de producci&oacute; de L&rsquo;Olivera: &laquo;Volem subratllar la import&agrave;ncia de la cultura vitivin&iacute;cola en la construcci&oacute; de la identitat de Barcelona.A Barcelona hi tenim un model que combina producte d&rsquo;alta qualitat, generaci&oacute; d&rsquo;oportunitats socials i respecte ambiental que &eacute;s referent internacional&raquo;.El vi:	Elaborat a la muntanya de Collserola, dins el municipi de Barcelona, on es recupera el conreu vin&iacute;cola en un entorn natural privilegiat.	Un blanc de Xarel&middot;lo amb una elaboraci&oacute; singular: fermentat i criat en gerres de gres i damajoanes, que li aporten frescor i complexitat.	Destaca per la brioxeria, les notes de fruita blanca i de c&iacute;trics.Per qu&egrave; &eacute;s important?	Viticultura urbana: L&rsquo;&uacute;nic vi blanc fet dins el municipi de Barcelona.	Recuperaci&oacute; agr&iacute;cola: Vinyes plantades el 2021 gr&agrave;cies a una campanya de micromecenatge.	Qualitat i autenticitat: Elaborat amb Xarel&middot;lo i criat en materials com gerra de gres i damajoana.	Comprom&iacute;s social i ambiental: L&rsquo;Olivera combina producci&oacute; ecol&ograve;gica i inserci&oacute; laboral.T&rsquo;agradar&agrave; si:Busques un vi blanc aut&egrave;ntic i t&#39;agraden els projectes sostenibles, innovadors i amb comprom&iacute;s social.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8967-primer-vi-de-barcelona</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8967-primer-vi-de-barcelona</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202004/1200_1587536885Les_vinyes_que_gestiona_lOlivera_a_Sabadell_no_descansen_igo_Haughey.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Empordàlia: lideratge en sostenibilitat i compromís amb l'Empordà</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Thu, 23 Jan 2025 11:25:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Empord&agrave;lia reafirma el seu comprom&iacute;s amb el territori i la sostenibilitat mitjan&ccedil;ant certificacions com CETS Cap de Creus, Biosphere i Cuidem Roses. Amb el lema &quot;Arrelats a la Terra&quot;, el celler treballa per preservar les arrels empordaneses i aposta per un futur ecol&ograve;gic amb m&eacute;s hect&agrave;rees d&#39;agricultura ecol&ograve;gica.Qu&egrave; sabem? Empord&agrave;lia &eacute;s el primer celler amb la certificaci&oacute; CETS Cap de Creus, que promou el turisme sostenible en espais naturals protegits. Tamb&eacute; compta amb el segell Biosphere i el reconeixement Cuidem Roses, reafirmant el seu comprom&iacute;s amb el territori.Per qu&egrave; &eacute;s important?	Empord&agrave;lia mira cap al futur amb el ferm objectiu d&#39;incrementar les seves hect&agrave;rees d&#39;agricultura ecol&ograve;gica, que actualment sumen 60, representant una tercera part de les seves terres.	Els vins ecol&ograve;gics elaborats al celler responen a les demandes d&#39;un p&uacute;blic conscient i comprom&egrave;s amb el medi ambient.	Paral&middot;lelament, el celler refor&ccedil;a l&#39;economia local a trav&eacute;s de les seves agrobotigues, on es promocionen productes de qualitat, proximitat i amb un fort lligam amb les arrels empordaneses.Per acabar: L&#39;aposta del cellercombina tradici&oacute; i innovaci&oacute; per construir un model sostenible que respecti el territori i garanteixi un llegat per a les generacions futures.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8952-empordalia-lideratge-en-sostenibilitat-i-compromis-amb-lemporda</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8952-empordalia-lideratge-en-sostenibilitat-i-compromis-amb-lemporda</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/201907/1200_1563615807Empordlia._Roger_Lleixa_Bertran._Arxiu_Imatges_PTCBG.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El llegat de la Garnatxa Peluda: adaptació i futur en temps de canvi climàtic</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 22 Jan 2025 19:14:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[La Barcelona Wine Week 2025 acollir&agrave; una pon&egrave;ncia dedicada al llegat de la Garnatxa Peluda, una varietat de ra&iuml;m destacada per la seva gran qualitat quan est&agrave; ben treballada per&ograve;, sobretot, per la seva gran adaptabilitat en un context de canvi clim&agrave;tic.Context:Organitzat per Vinyes Dom&egrave;nech i experts del sector, l&#39;esdeveniment aprofundir&agrave; en la hist&ograve;ria i caracter&iacute;stiques de la Garnatxa Peluda.Tast i ponents:La sessi&oacute; inclour&agrave; el tast de cinc anyades del Teixar, un &quot;Vi de Finca Qualificada&quot;, dirigit per Ferran Centelles. Tamb&eacute; comptar&agrave; amb les intervencions de Joan Ignasi Dom&egrave;nech, explicant la recuperaci&oacute; de vinyes antigues, Xo&aacute;n Elorduy (INCAVI), que analitzar&agrave; la resili&egrave;ncia d&rsquo;aquesta varietat, i Rick Fisher (Wine Scholar Guild), aportant una visi&oacute; internacional i estrat&egrave;gies per al seu reconeixement global.On i quan?	Data: 4 de febrer de 2025.	Hora: 16:30.	Lloc: Fira de Barcelona, Pavell&oacute; 1, espai Tasting Area.Inscripcions	Termini: Confirmar assist&egrave;ncia abans del 30 de gener.	Destinataris: Professionals i entusiastes del vi.Per acabar: Aquest &eacute;s el tast de cloenda dels actes commemoratius del 20&egrave; aniversari del Teixar, que s&#39;han esdevingut durant el passat 2024. Vinyes Dom&egrave;nech ha programat durant un any diferents accions i tastos verticals a tota Catalunya en col&middot;laboraci&oacute; amb els restaurants, tant nacionals com internacionals, i amb les vinoteques que han acompanyat al celler durant tota la seva traject&ograve;ria i han contribu&iuml;t a donar a con&egrave;ixer el Teixar.Un esdeveniment que &eacute;s una oportunitat &uacute;nica per explorar el futur d&rsquo;una varietat amb gran hist&ograve;ria i potencial.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8951-el-llegat-de-la-garnatxa-peluda</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8951-el-llegat-de-la-garnatxa-peluda</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202103/1200_1614844931Finca_de_garnatxa_peluda_don_sorgeix_el_vi_Teixar_de_Vinyes_Domnech_2_Vinyes_Domnech.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Dues noves varietats ancestrals catalanes, reconegudes pel BOE</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 15 Jan 2025 11:43:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El celler Albet i Noya ha aconseguit que les varietats ancestrals Belat i Marina Rion siguin oficialment reconegudes pel Ministeri d&rsquo;Agricultura, marcant un pas hist&ograve;ric per a la viticultura catalana.Qu&egrave; sabem?El Ministeri d&rsquo;Agricultura ha reconegut oficialment les varietats Belat i Marina Rion, una fita publicada al Butllet&iacute; Oficial de l&rsquo;Estat el 24 de desembre de 2024. Aquest reconeixement permet el cultiu i la vinificaci&oacute; d&rsquo;aquestes varietats a Catalunya, obre la porta al seu &uacute;s en la DO Pened&egrave;s i consolida el seu paper en la viticultura moderna.Hist&ograve;ria:Les varietats van ser descobertes per Josep Maria Albet a finals dels anys 90 en el marc d&rsquo;un projecte per recuperar ceps prefil&middot;lox&egrave;rics amb potencial enol&ograve;gic. D&rsquo;entre les 14 varietats localitzades a Catalunya, la Belat i la Marina Rion van destacar per les seves qualitats &uacute;niques i adaptabilitat al territori.Caracter&iacute;stiques:	Marina Rion: Vins frescos, amb acidesa vibrant, aromes similars al Riesling o Xarel&middot;lo, i versatilitat per a vins joves, de crian&ccedil;a i escumosos.	Belat: Vins negres elegants, amb tanins suaus i frescor destacada.Celler experimental d&#39;Albet i Noya. Foto: Albet i NoyaPer qu&egrave; &eacute;s important?	Resili&egrave;ncia: Ambdues varietats s&oacute;n f&agrave;cils de treballar i resistents a malalties.	Recuperaci&oacute; patrimonial: Protegeix varietats prefil&middot;lox&egrave;riques &uacute;niques i refor&ccedil;a la identitat vin&iacute;cola del Pened&egrave;s.	Innovaci&oacute; sostenible: Enforteix el lideratge d&#39;Albet i Noya com a pioners en agricultura ecol&ograve;gica i sostenibilitat.	Col&middot;laboraci&oacute;: El celler ofereix compartir material vegetal amb viticultors locals per impulsar la DO Pened&egrave;s.Per acabar:Aquest reconeixement reafirma el comprom&iacute;s d&rsquo;Albet i Noya amb la tradici&oacute;, la sostenibilitat i la innovaci&oacute;. &Eacute;s una oportunitat &uacute;nica per preservar el patrimoni vin&iacute;cola catal&agrave; i potenciar-ne el futur.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8943-dues-noves-varietats-ancestrals-catalanes-reconegudes-pel-boe</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8943-dues-noves-varietats-ancestrals-catalanes-reconegudes-pel-boe</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202501/1200_1736939209BELAT.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La DO Montsant tanca un 2024 marcat per la sequera</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Sun, 29 Dec 2024 10:16:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[La DO Montsant ha tancat el 2024 amb un balan&ccedil; marcat per la sequera, un repte que ha impactat profundament la producci&oacute; i el model socioecon&ograve;mic del territori. Tot i aix&ograve;, iniciatives locals i accions internacionals han perm&egrave;s mantenir la seva aposta per la qualitat i la promoci&oacute; dels vins.Qu&egrave; sabem?	Producci&oacute; redu&iuml;da: La verema del 2024 ha caigut un 50% respecte a la mitjana, amb nom&eacute;s 4 milions de quilos de ra&iuml;m collits.	Impacte clim&agrave;tic: El d&egrave;ficit h&iacute;dric acumulat des del 2021 ha provocat estr&egrave;s h&iacute;dric intens a les vinyes, tot i que ha afavorit la qualitat del ra&iuml;m.	Promoci&oacute; internacional: Els vins Montsant han guanyat visibilitat a mercats asi&agrave;tics com la Xina i Corea del Sud, amb activitats com masterclasses i fires comercials.	Gastronomia i vi: Les Nits de la DO Montsant han connectat els vins amb l&rsquo;alta gastronomia, consolidant la seva pres&egrave;ncia a Barcelona amb el Restaurant Hofmann.Per qu&egrave; &eacute;s important?La DO Montsant &eacute;s essencial per al desenvolupament socioecon&ograve;mic del Priorat, ja que combina l&rsquo;agricultura, el turisme sostenible i la preservaci&oacute; del paisatge com a pilars del seu model. La seva aposta per la sostenibilitat, amb pr&agrave;ctiques agr&iacute;coles innovadores, assegura el futur del territori i la qualitat dels vins i la seva projecci&oacute; internacional refor&ccedil;a el reconeixement de la DO.Per acabar:La DO Montsant ha demostrat resili&egrave;ncia davant la sequera, refor&ccedil;ant la qualitat dels seus vins i obrint noves portes al mercat internacional. Mirant al 2025, el territori es prepara per aprofitar la designaci&oacute; de Catalunya com a Regi&oacute; Mundial de la Gastronomia, amb m&eacute;s iniciatives que combinaran tradici&oacute;, innovaci&oacute; i promoci&oacute; global.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8930-la-do-montsant-tanca-un-2024-marcat-per-la-sequera</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8930-la-do-montsant-tanca-un-2024-marcat-per-la-sequera</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202412/1200_1735464415dom-sequera-2024.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Primer Simposi de Vins Mediterranis a Perelada</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Mon, 23 Dec 2024 10:10:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El Castell Perelada acollir&agrave; el 24 de mar&ccedil; de 2025 el primer Simposi de Vins Mediterranis amb la participaci&oacute; de cellers de les principals regions vitivin&iacute;coles de la Mediterr&agrave;nia.Context: L&#39;esdeveniment busca destacar la qualitat i tradici&oacute; dels vins mediterranis, amb un focus en la investigaci&oacute; i la formaci&oacute; en el sector vitivin&iacute;cola.Qui participar&agrave;? Un comit&egrave; d&#39;experts, liderat per Juancho Asenjo i amb membres com Josep Roca i Yiannis Karakasis(Master of Wine, Gr&egrave;cia), Gabriele Gorelli (Master of Wine, It&agrave;lia), Gaston Hochar (director general del celler Ch&acirc;teau Musar, L&iacute;ban), Maria Snoussi (professora de la Facultat de Ci&egrave;ncies de la Universitat Mohamed V del Marroc) i Delf&iacute; Sanahuja (director d&#39;enologia de Perelada).Temes a tractar:Els ponents han preparat un programa amb tastos &uacute;nics i continguts exclusius: estractaran temes com el canvi clim&agrave;tic, la hist&ograve;ria vitivin&iacute;cola i les innovacions gastron&ograve;miques a trav&eacute;s de pon&egrave;ncies i classes magistrals.Per acabar: La trobada inclour&agrave; experi&egrave;ncies enogastron&ograve;miques, taules rodones i un showroom amb la participaci&oacute; de cellers internacionals. Diversos experts compartiran els seus coneixements sobre la viticultura mediterr&agrave;nia, des de la hist&ograve;ria fins a les pr&agrave;ctiques modernes.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8928-primer-simposi-de-vins-mediterranis-a-perelada</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8928-primer-simposi-de-vins-mediterranis-a-perelada</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202402/1200_1708669557unnamed_(1).jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Família Torres lliura els premis en reconeixement a l'acció climàtica</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Thu, 28 Nov 2024 11:43:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[Fam&iacute;lia Torres lliura els VIII Premis Torres &amp; Earth quereconeixen l&#39;acci&oacute; clim&agrave;tica de prove&iuml;dors, territoris i comunicadors que impulsen la sostenibilitat i la lluita contra el canvi clim&agrave;tic.Context: Aquests premis formen part del programa ambiental Torres &amp; Earth, iniciat el 2008 per Fam&iacute;lia Torres per mitigar els efectes del canvi clim&agrave;tic. L&rsquo;edici&oacute; d&rsquo;aquest any s&rsquo;ha celebrat a Sh&ocirc;ko Barcelona, presidida per Miguel A. Torres i presentada pel divulgador Jos&eacute; Luis Gallego.Qu&egrave; sabem?Els premis Torres &amp; Earth 2024 han destacat per recon&egrave;ixer accions concretes en sostenibilitat i lluita contra el canvi clim&agrave;tic. En la categoria de prove&iuml;dors, s&rsquo;ha premiat:	Eva Carmona per la seva gesti&oacute; agr&iacute;cola sostenible i la recuperaci&oacute; del cultiu en altura;	Guala Closures Ib&eacute;rica per implementar processos que han redu&iuml;t les emissions de CO₂ associades a les seves c&agrave;psules en un 14% des de 2020;	Consum pel seu projecte TEO, que optimitza temps i viatges log&iacute;stics per reduir emissions.	En l&#39;&agrave;mbit territorial, el guard&oacute; ha estat per a Vit&ograve;ria-Gasteiz gr&agrave;cies als seus projectes de mobilitat sostenible, zones verdes i comunitats energ&egrave;tiques.	David Lizoain ha estat reconegut com a millor comunicador pel seu treball divulgatiu en llibres i mitjans de comunicaci&oacute; que alerten sobre els reptes del canvi clim&agrave;tic.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8903-familia-torres-lliura-els-premis-en-reconeixement-a-laccio-climatica</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8903-familia-torres-lliura-els-premis-en-reconeixement-a-laccio-climatica</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202411/1200_1732791183FAMILIA_TORRES-VIII_Premis_Torres_Earth-premiats.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Un celler empordanès, premiat per la seva gestió sostenible</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Wed, 27 Nov 2024 16:50:00 +0100</pubDate>
     <description><![CDATA[El celler Perelada de l&rsquo;Empord&agrave; ha rebut un Green Award de The Drinks Business per la seva innovadora aplicaci&oacute; d&rsquo;energia renovable, consolidant-se com un referent en sostenibilitat.Context:Perelada destaca pel seu comprom&iacute;s amb la sostenibilitat i la innovaci&oacute; tecnol&ograve;gica. &Eacute;s el primer celler europeu amb la certificaci&oacute; LEED&reg; Gold, gr&agrave;cies a un disseny ambiental avan&ccedil;at que integra geot&egrave;rmia, aerot&egrave;rmia i panells solars. La seva arquitectura eficient i gesti&oacute; h&iacute;drica redueixen el consum d&rsquo;energia i aigua, mentre que el paisatgisme sostenible i la mobilitat ecol&ograve;gica reforcen la seva integraci&oacute; amb l&rsquo;entorn natural.Qu&egrave; sabem?El celler ha rebut tres grans reconeixements el 2024:	Green Award per lideratge ambiental.	Incl&ograve;s al r&agrave;nquing World&#39;s Best Vineyards.	Seleccionat entre les marques de vi m&eacute;s admirades del m&oacute;n (Drinks International).Comprom&iacute;s ambiental:	Reducci&oacute; de la petjada de carboni a 12,22 kg de CO₂/m&sup2;.	Materials locals i reciclats: 74,58% provinents de menys de 800 km del celler.L&#39;has de visitar si...	Valores la sostenibilitat: Innovaci&oacute; i lideratge ecol&ograve;gic s&oacute;n part de la seva ess&egrave;ncia.	Busques excel&middot;l&egrave;ncia en vins i caves: Reconegut internacionalment per la seva qualitat i comprom&iacute;s.	T&rsquo;interessa l&rsquo;enoturisme: Perelada ha estat anomenat un dels 100 millors cellers per visitar al m&oacute;n.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8902-un-celler-empordanes-premiat-per-la-seva-gestio-sostenible</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8902-un-celler-empordanes-premiat-per-la-seva-gestio-sostenible</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202205/1200_1652204930Foudres_del_Temple,_espai_per_als_millors_vins_del_celler_Perelada.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Família Torres, guardonada per la seva viticultura regenerativa als premis #PorElClima</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator></dc:creator>
     <pubDate>Fri, 25 Oct 2024 18:03:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Fam&iacute;lia Torres ha estat reconeguda als guardons #PorElClima per la seva iniciativa en viticultura regenerativa, destacant com un dels 10+10 Exemples Empresarials compromesos amb l&#39;acci&oacute; clim&agrave;tica.Qu&egrave; sabem?	Premi: Fam&iacute;lia Torres ha estat seleccionada entre m&eacute;s de 60 candidatures en la VII edici&oacute; dels premis #PorElClima, que reconeixen accions clim&agrave;tiques del sector privat.	Projecte: L&rsquo;empresa va iniciar el 2021 un proc&eacute;s de viticultura regenerativa en les seves finques a Espanya, cobrint ara m&eacute;s de 650 hect&agrave;rees, amb plans d&#39;expansi&oacute;.	Objectiu: Recuperar la biodiversitat, evitar l&rsquo;erosi&oacute; i segrestar carboni en els s&ograve;ls, contribuint a mitigar el canvi clim&agrave;tic.Per qu&egrave; &eacute;s important?Aquesta iniciativa de Fam&iacute;lia Torres no nom&eacute;s demostra el seu comprom&iacute;s amb el clima, sin&oacute; que &eacute;s un exemple concret d&#39;acci&oacute; clim&agrave;tica amb impacte positiu en el s&ograve;l, la biodiversitat i la reducci&oacute; d&rsquo;emissions. A m&eacute;s, forma part de l&#39;estrat&egrave;gia de sostenibilitat &lsquo;Torres &amp; Earth&rsquo;, que busca arribar a zero emissions netes el 2040.Per acabar:	Ecosistemes naturals: El model de viticultura regenerativa permet establir cobertes vegetals que absorbeixen CO₂ i el transformen en carboni org&agrave;nic als s&ograve;ls.	Recuperaci&oacute; de s&ograve;ls: Ajuda a frenar l&#39;erosi&oacute;, millorant la qualitat del s&ograve;l i fent les vinyes m&eacute;s resilients davant les adversitats clim&agrave;tiques.	Acci&oacute; #PorElClima: La Comunitat #PorElClima promou que empreses espanyoles avancin cap a la descarbonitzaci&oacute;, impulsant els compromisos de l&#39;Acord de Par&iacute;s i l&#39;Agenda 2030.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8862-familia-torres-guardonada-per-la-seva-viticultura-regenerativa-als-premis-porelclima</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8862-familia-torres-guardonada-per-la-seva-viticultura-regenerativa-als-premis-porelclima</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202410/1200_1729872661FAMILIA_TORRES-Finca_Mas_La_Plana_TGalit-low.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La sequera extrema amenaça el futur de la DO Montsant</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 09 Oct 2024 19:57:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: La DO Montsant pateix una sequera extrema que amena&ccedil;a la collita i l&#39;economia local, basada en la vinya, el paisatge i el turisme sostenible.Qu&egrave; sabem?	Previsi&oacute; de p&egrave;rdua del 50% de la collita.	La sequera posa en risc el model socioecon&ograve;mic del Priorat.	Falta d&#39;aigua comprometr&agrave; l&#39;agricultura i el futur del territori.Qu&egrave; demanen des de la DO Montsant?	Ajudes urgents sol&middot;licitades per evitar despoblament.	Creaci&oacute; d&rsquo;un grup de lideratge per buscar solucions estructurals.	DO Montsant demana mesures h&iacute;driques inclusives i sostenibles.Perqu&egrave; &eacute;s important?Perqu&egrave; la situaci&oacute; de sequera extrema posa en risc no nom&eacute;s la collita d&rsquo;enguany (les previsions apunten a un descens que podia estar a prop del 50% de la producci&oacute; respecte a la mitjana de la DO), sin&oacute; tamb&eacute; la del model socioecon&ograve;mic de tot el territori.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8844-la-sequera-extrema-amenaca-el-futur-de-la-do-montsant</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8844-la-sequera-extrema-amenaca-el-futur-de-la-do-montsant</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202410/1200_1728499581dom-sequera-02.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>La sequera provoca una de les collites més baixes a la DO Terra Alta</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Mon, 26 Aug 2024 14:34:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La verema a la DO Terra Alta ha comen&ccedil;at fa unes setmanes amb la collita de les varietats blanques primerenques, incloent la garnatxa blanca, emblema de la comarca.Context: Fins ara, s&#39;han recollit 770.000 quilos de ra&iuml;m, amb un estat fitosanitari excel&middot;lent. No obstant aix&ograve;, les previsions apunten a una reducci&oacute; de la producci&oacute; a causa de la sequera extrema.Al detall: Es preveu una davallada del 25% en la producci&oacute;, arribant fins al 50% en vinyes de sec&agrave;. Aix&ograve; podria situar la collita total per sota dels 30 milions de quilosdavant dels 36 milions de la passada campanya, que ja va ser inferior a la mitjana de la zona.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8796-la-sequera-provoca-collites-baixes-do-terra-alta</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8796-la-sequera-provoca-collites-baixes-do-terra-alta</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202408/1200_1724675831vinya_dota.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Cava augura una verema amb bones previsions de qualitat</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Sun, 18 Aug 2024 19:15:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[La verema d&#39;aquest any a la D.O. Cava arriba amb bones perspectives, marcada per la recuperaci&oacute; de les vinyes despr&eacute;s d&#39;una llarga sequera.Context: Despr&eacute;s de tres anys d&#39;intensa sequera, les pluges primaverals han revitalitzat les vinyes del Pened&egrave;s, la principal zona productora de cava.Qu&egrave; sabem?S&#39;espera una collita excel&middot;lent amb ra&iuml;m de gran qualitat. El proc&eacute;s de maduraci&oacute; &eacute;s &ograve;ptim, i la verema ser&agrave; lleugerament m&eacute;s tardana que en anys anteriors.Qu&egrave; diuen a la D.O.? Javier Pag&eacute;s,president de la D.O. Cava, &quot;Els viticultors han fet una bona feina, un meritori esfor&ccedil;, per recuperar la vinya, amb una poda respectuosa, tenint en compte les necessitats de la planta despr&eacute;s de la falta d&#39;aigua i els successius per&iacute;odes de calor extrema&rdquo;.Per acabar: El president destaca l&#39;esfor&ccedil; dels viticultors i la consolidaci&oacute; de la categoria dels caves Guarda Superior. Subratlla que el futur del Cava est&agrave; en la qualitat i la resili&egrave;ncia, enfrontant-se amb &egrave;xit als desafiaments clim&agrave;tics i de mercat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8792-el-cava-augura-verema-amb-bones-previsions-qualitat</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8792-el-cava-augura-verema-amb-bones-previsions-qualitat</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202408/1200_1724001817Verema_DO_CAVA_2024_-1.width-800.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Reg soterrat i llum ultraviolada, els secrets de Raimat</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Wed, 07 Aug 2024 08:42:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: Raimat (D.O. Costers del Segre, Lleida) inicia la verema 2024 el 5 d&rsquo;agost. Aquest celler &eacute;s conegut per ser un dels primers d&#39;Europa a comen&ccedil;ar la collita.Qu&egrave; sabem?La verema s&#39;ha avan&ccedil;at gr&agrave;cies a temperatures favorables al maig i juny.Es preveu recollir 6,5 milions de kg de ra&iuml;m ecol&ograve;gic, un 10% menys que l&#39;any passat per les gelades d&#39;abril. La qualitat del ra&iuml;m &eacute;s excel&middot;lent, amb ceps sans i ra&iuml;ms equilibrats.Al detall: 	Utilitzen t&egrave;cniques avan&ccedil;ades de reg i de viticultura que han ajudat a gestionar l&rsquo;aigua eficientment. Ambteledetecci&oacute; i reg soterrat optimitzen l&#39;&uacute;s de l&rsquo;aigua, estalviant entre el 20-30%.	Utilitzen llum ultraviolada per controlar malalties sense pesticides.Implement llum UV per controlar fongs, reduint la necessitat de fungicides i millorant la qualitat del ra&iuml;m.La verema de Raimat. Foto: RaimatPerqu&egrave; &eacute;s important?La verema de Raimat &eacute;s un referent en innovaci&oacute; vitivin&iacute;cola, que promou pr&agrave;ctiques sostenibles i ecol&ograve;giques. L&#39;&uacute;s de t&egrave;cniques avan&ccedil;ades garanteix la qualitat i sostenibilitat dels vins produ&iuml;ts.Per acabar: Vuitanta persones treballen en la collita, que es fa manualment durant les hores m&eacute;s fresques del dia per assegurar la millor qualitat del ra&iuml;m.La verema d&#39;enguany &eacute;s una mostra de com la tecnologia i la pr&agrave;ctica sostenible poden convergir per produir vins d&#39;alta qualitat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8738-reg-soterrat-llum-ultraviolada-secrets-raimat</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8738-reg-soterrat-llum-ultraviolada-secrets-raimat</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202408/1200_1723014280unnamed.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Vídeo: Gramona explica perquè és millor veremar de nit</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Sun, 04 Aug 2024 14:07:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: Gramona ens explica per qu&egrave; fan la verema nocturna:https://www.youtube.com/watch?v=20kgv4-zI0sAl detall:	Millor per als veremadors: Eviten les altes temperatures di&uuml;rnes (35-40 graus).	Millor per al ra&iuml;m: Es cull al punt &ograve;ptim de maduraci&oacute; (15-20 graus entre les 6 i les 7 del mat&iacute;), mantenint-ne el sabor i la qualitat.	Estalvi energ&egrave;tic: No cal refrigerar el ra&iuml;m, reduint el consum d&#39;energia.Conclusi&oacute;: En el clima mediterrani catal&agrave;, la verema nocturna &eacute;s una de les claus per a obtenir vins de m&agrave;xima qualitat.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8736-video-gramona-explica-perque-millor-veremar-nit</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8736-video-gramona-explica-perque-millor-veremar-nit</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202408/1200_1722773592gramona.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>El Ministeri d'Agricultura autoritza 928 noves hectàrees de vinya</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Sun, 04 Aug 2024 10:57:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Context:El Ministeri d&#39;Agricultura, Pesca i Alimentaci&oacute; ha autoritzat la plantaci&oacute; de 928 noves hect&agrave;rees de vinya per al 2024, amb un enfocament especial en joves viticultors i explotacions petites i mitjanes.Qu&egrave; sabem?Els joves viticultors rebran la totalitat de la superf&iacute;cie admissible sol&middot;licitada, amb un m&agrave;xim de 5 hect&agrave;rees per sol&middot;licitant. La superf&iacute;cie total concedida &eacute;s del 71 % per a viticultors de petites i mitjanes explotacions, dels quals un 17 % s&oacute;n joves.Per comunitats	Per comunitats, Castella-la Manxa encap&ccedil;ala amb 417 hect&agrave;rees, seguida de Castella i Lle&oacute; amb 232 i Catalunya amb 104 hect&agrave;rees.	El repartiment s&#39;ha fet entre set grups de prioritat i les sol&middot;licituds totalitzades han sumat 1.886 hect&agrave;rees, redu&iuml;des a 1.416 despr&eacute;s d&#39;aplicar els criteris d&#39;admissibilitat.Per qu&egrave; &eacute;s important?	Aquest proc&eacute;s assegura un creixement controlat del potencial de producci&oacute; vin&iacute;cola, clau per a la sostenibilitat del sector.	L&#39;enfocament en joves viticultors i explotacions petites i mitjanes fomenta la renovaci&oacute; generacional i el suport a empreses familiars.	La distribuci&oacute; per comunitats aut&ograve;nomes destaca les regions m&eacute;s implicades en la producci&oacute; vin&iacute;cola i la seva adaptaci&oacute; a les pol&iacute;tiques agr&iacute;coles.Conclusions	La disminuci&oacute; de l&#39;inter&egrave;s per noves plantacions, amb una caiguda del 41 % respecte al 2023, indica un canvi en la demanda i possiblement en les estrat&egrave;gies dels viticultors.	El nou r&egrave;gim d&#39;autoritzacions des del 2016 permet un creixement controlat i ordenat del sector vin&iacute;cola a Espanya, garantint una distribuci&oacute; equitativa i una planificaci&oacute; estrat&egrave;gica a llarg termini.Informe de les noves concessions.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8735-el-ministeri-agricultura-autoritza-928-noves-hectarees-vinya</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8735-el-ministeri-agricultura-autoritza-928-noves-hectarees-vinya</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202206/1200_1654247762Vinya_Abadal.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

   <item>
     <title>Codorníu, a l'avantguarda contra la crisi del raïm: Augmenta un 30% el preu del kilo</title>
     <category>Impacte i Sostenibilitat</category>
     <dc:creator>Cupatges</dc:creator>
     <pubDate>Tue, 30 Jul 2024 19:12:00 +0200</pubDate>
     <description><![CDATA[Context: Codorn&iacute;u augmenta el preu del ra&iuml;m a 0,80&euro; el Kg,el preu m&eacute;s alt de la seva hist&ograve;ria. &Eacute;l celler respon a la situaci&oacute; excepcional que viu el Pened&egrave;s despr&eacute;s de tres anys de sequera continuada i una clara caiguda de la producci&oacute;.Qu&egrave; sabem? Codorn&iacute;u aplicar&agrave; el&lsquo;Plus clim&agrave;tic&rsquo; per segon any consecutiu. Preveu que la collita al Pened&egrave;s encara ser&agrave; inferior a un any normal, anomalia que es repeteix per tercer any consecutiu.Per qu&egrave; &eacute;s important?L&rsquo;anunci d&rsquo;aquest &lsquo;plus clim&agrave;tic&rsquo; vol refor&ccedil;ar la relaci&oacute; amb els prove&iuml;dors amb qui la casa de cava t&eacute; acords plurianuals des de 2019 com a mesura de responsabilitat per mantenir la sostenibilitat del sector vitivin&iacute;cola.Codorn&iacute;u, que l&#39;any passat va augmentar el preud&#39;un 31 a un 40%, torna a augmentar un 30% fins a0,80&euro; de mitjana el kilo,el preu m&eacute;s alt de la seva hist&ograve;riaPel CEO de Codorn&iacute;u, Sergio Fuster, &ldquo;tenim molt clar que el nostre prop&ograve;sit &eacute;s cuidar la terra, donar valor a la terra. Aix&iacute; que, en un moment com aquest, hem de fer un esfor&ccedil; per la sostenibilitat i el futur de tot el sector, comen&ccedil;ant pel camp, encara que ens suposi rebaixar expectatives de beneficis immediats&rdquo;.Antecedents:	L&#39;any passat amb el &#39;Plus de Sequera&#39; Codorn&iacute;u va pagar a 0,61&euro; el Kg.de ra&iuml;m. (+31-40%)	Aquest any pagar&agrave; a 0,80&euro; el Kg (+30%)&ldquo;Confiem que les condicions clim&agrave;tiques milloraran en els pr&ograve;xims anys i que l&rsquo;oferiment d&rsquo;aquestes noves condicions de preu siguin un primer pas per a regenerar el valor a tot el territori&rdquo;, afegeix Fuster.]]></description>
     <link>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8732-codorniu-avantguarda-contra-crisi-raim-augmenta-30-preu-kilo</link>
     <guid>https://cupatges.elnacional.cat/impacte-sostenibilitat/8732-codorniu-avantguarda-contra-crisi-raim-augmenta-30-preu-kilo</guid>
     <enclosure url='/static//redaccio/../redaccio/arxius/imatges/202407/1200_1722360864unnamed.jpg' type='image/jpeg' length='0' />
   </item>

</channel></rss>