Terra Alta
Bufen vents de canvi a la Terra Alta
El Consell Regulador de la DO Terra Alta es torna a posicionar “en defensa del territori i contra la massificació eòlica” | Bot considera que “cal engrescar a tothom a que aixequin el llistó del primer preu pels vins DO Terra Alta” | Des de Lafou Celler s’afirma que cal edificar el futur a través de la garnatxa, del vi embotellat i de la distribució de qualitat | Les Vinyes del Convent creu que cal fer un “protectorat” per a preservar les vinyes velles de la DO Terra Alta
Vinyes del Convent, a Horta de Sant Joan
Vinyes del Convent, a Horta de Sant Joan
El cerç (mestral) i les garbinades (marinades de component sud) que bufen a la DO Terra Alta (DOTA) marquen molt notablement la viticultura d’una comarca que malda per reivindicar un millor futur. El vent, però, també fa girar les tres grans aspes dels gegantins aerogeneradors que han proliferat ostensiblement. Bufen vents de preocupació a la Terra Alta. Ja diu un proverbi xinès que quan bufen vents de canvi, alguns aixequen murs i altres construeixen molins. També va deixar escrit Winston Churchill que l'estel s'eleva més alt en contra del vent, no al seu favor.
Aquest mes de maig el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta ha tornat a demanar la col·laboració “en defensa del territori i contra la massificació eòlica” a una comarca que ha dit “prou”.
Es recorda que la part nord de la comarca té en servei deu parcs eòlics i, malgrat l’impacte paisatgístic que ja suposen a la zona, només representen el 45% dels parcs previstos. Hi ha quinze parcs més en procés de tramitació a Vilalba dels Arcs, Batea, La Pobla de Massaluca, Corbera, Gandesa, Horta de Sant Joan i Pinell de Brai. D’aquests, tres ja han estat aprovats, amb anunci d’exposició pública.
Aquesta, segons el Consell Regulador de la DO Terra Alta, és “una dada que preocupa a una comarca amb un eix econòmic i social eminentment agrícola, i que aposta per la preservació i el respecte pel paisatge i el turisme sostenible”. S’afegeix que actualment la Terra Alta es troba en “un moment d’expansió, creixent en nom i prestigi, i projectant-se al món gràcies als esforços conjunts d’un sector primari que s’ha fixat com a objectiu prioritari la qualitat de les produccions, i que treballa conjuntament amb el sector de serveis lligats al turisme rural”.
Hi ha un mar de vinyes a la Terra Alta (6.000 hectàrees) i 1.255 viticultors que produeixen 44 milions de quilograms de raïms. També hi ha 52 cellers vitivinícoles (42 embotelladors de 7 milions d’ampolles de vi). Així mateix, hi ha registrades 6.200 hectàrees d’oliveres, amb una producció de 2,3 milions de quilograms d’olives. Les 17 empreses comercialitzadores elaboren 450 tones d’oli certificat amb DOP. La comarca, a més, aplega 23 restaurants, 45 empreses que ofereixen allotjaments i 13 més que ofereixen serveis turístics.
Com a exemple d’aquest “creixement i reconeixement progressiu” de la comarca, el Consell Regulador de la DOTA hi posa el Concurs Internacional de Garnatxes del món, celebrat de l’11 al 15 d’abril. La sisena edició del concurs internacional Grenaches du Monde, que s’ha celebrat a la Denominació d’Origen Terra Alta, “ha marcat una fita històrica per a la DO Terra Alta”, segons el seu Consell Regulador. De fet, els vins de la DOTA s’han endut 44 medalles: 14 d’or i 30 de plata.
Des del Consell Regulador es creu que La designació de la Terra Alta com a seu de Grenaches du Monde 2018 ha suposat una oportunitat per destacar el valor enoturístic tant de la Terra Alta com de la resta de Catalunya. Es considerava ja abans de la seva celebració que “la celebració d’aquest concurs tindrà un impacte molt positiu per les empreses, especialment per les de la comarca de la Terra Alta. Sector serveis, empreses lligades al turisme i sobretot el sector vitivinícola de la comarca (sector que no deixa de créixer) tindran un important impacte econòmic, a més del ressò mediàtic”.
No tot són, doncs, vents de preocupació. Jaume Martí, directiu i soci de l’Agrícola Sant Josep de Bot, opina que “cal traslladar la consolidació del negoci del vi al productor, engrescar a tothom a que aixequi el llistó del primer preu pels vins DO Terra Alta i restituir de seguida els rendiments reglamentaris per aquesta DO que són 8000 i 10000 kg / hectàrea per a les varietats blanques i negres, respectivament”.
Així mateix, Martí considera que “estem en una posició preferent per convertir-nos en la primera zona catalana que tingui una denominació d’origen específica: ‘garnatxa blanca de Terra Alta’. A Europa trobem molts casos exemplars. Només cal que ens posem d’acord de com fer-ho, doncs tenim tots els ingredients necessaris i podríem escriure el plec de condicions a proposar a l’Incavi amb els ulls tancats. Aquesta nova DOP ens donaria un argument qualitatiu definitiu ja que actualment ja ens toca dir que tenim el 20% de la superfície de garnatxa blanca del món i no el 33%”. Des de la cooperativa de Bot també es pregunten “què passarà finalment amb la ‘Ruta del vi de Terra Alta’, projecte excessivament tutelat i que ja hauria d’estar en marxa”.
Ramon Roqueta, que encapçala el projecte de Lafou Celler de Batea, que acaba de celebrar els primers deu anys, veu “dinàmica i creixent” a la DO Terra Alta. És del parer que “cal seguir aprofundint en l’estil propi centrat en les garnatxes”. Diu que cal edificar el futur a través d’aquesta varietat “i, evidentment, del vi embotellat i de la distribució de qualitat”. És conscient, no obstant això, que aquests objectius s’assoliran amb el temps i no pas “en quatre dies”. Ramon Roqueta no té dubtes que l’entrada de grans grups a la DO Terra Alta tot invertint i aixecant cellers pot contribuir a “donar la importància que realment té la DO Terra Alta”. En aquest sentit afegeix que “seria un premi més i un nou pas per consolidar el prestigi que ha d’acabar tenint la DO”.
Per la seva banda, el propietari del celler Les Vinyes del Convent d’Horta de Sant Joan, Elies Gil, veu a la DO Terra Alta “llançada cap amunt”. Afegeix que “cada cop desperta més interès” i que “passarà de ser la ventafocs del vi català a la seva terra promesa, i el rebost dels vins tranquils de Catalunya”. Elies Gil considera, així mateix, que es fa “imprescindible” crear un “protectorat” per a preservar el patrimoni de vinyes velles de la comarca. Vinyes del Convent, la darrera gran inversió del sector del vi a la DO Terra Alta, acaba de treure al mercat un estilitzat rosat de garnatxa peluda dedicat a Lola Bel, la mare del propietari. El 12 d’octubre presentaran el seu negre icona dedicat al pare d’Elies Gil, que aquest dia hauria fet 100 anys.
Aquest mes de maig el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta ha tornat a demanar la col·laboració “en defensa del territori i contra la massificació eòlica” a una comarca que ha dit “prou”.
Es recorda que la part nord de la comarca té en servei deu parcs eòlics i, malgrat l’impacte paisatgístic que ja suposen a la zona, només representen el 45% dels parcs previstos. Hi ha quinze parcs més en procés de tramitació a Vilalba dels Arcs, Batea, La Pobla de Massaluca, Corbera, Gandesa, Horta de Sant Joan i Pinell de Brai. D’aquests, tres ja han estat aprovats, amb anunci d’exposició pública.
Aquesta, segons el Consell Regulador de la DO Terra Alta, és “una dada que preocupa a una comarca amb un eix econòmic i social eminentment agrícola, i que aposta per la preservació i el respecte pel paisatge i el turisme sostenible”. S’afegeix que actualment la Terra Alta es troba en “un moment d’expansió, creixent en nom i prestigi, i projectant-se al món gràcies als esforços conjunts d’un sector primari que s’ha fixat com a objectiu prioritari la qualitat de les produccions, i que treballa conjuntament amb el sector de serveis lligats al turisme rural”.
Hi ha un mar de vinyes a la Terra Alta (6.000 hectàrees) i 1.255 viticultors que produeixen 44 milions de quilograms de raïms. També hi ha 52 cellers vitivinícoles (42 embotelladors de 7 milions d’ampolles de vi). Així mateix, hi ha registrades 6.200 hectàrees d’oliveres, amb una producció de 2,3 milions de quilograms d’olives. Les 17 empreses comercialitzadores elaboren 450 tones d’oli certificat amb DOP. La comarca, a més, aplega 23 restaurants, 45 empreses que ofereixen allotjaments i 13 més que ofereixen serveis turístics.
Joan Arrufí, president de la DO Terra Alta, i Salvador Puig, director general de l'INCAVI
Com a exemple d’aquest “creixement i reconeixement progressiu” de la comarca, el Consell Regulador de la DOTA hi posa el Concurs Internacional de Garnatxes del món, celebrat de l’11 al 15 d’abril. La sisena edició del concurs internacional Grenaches du Monde, que s’ha celebrat a la Denominació d’Origen Terra Alta, “ha marcat una fita històrica per a la DO Terra Alta”, segons el seu Consell Regulador. De fet, els vins de la DOTA s’han endut 44 medalles: 14 d’or i 30 de plata.
Des del Consell Regulador es creu que La designació de la Terra Alta com a seu de Grenaches du Monde 2018 ha suposat una oportunitat per destacar el valor enoturístic tant de la Terra Alta com de la resta de Catalunya. Es considerava ja abans de la seva celebració que “la celebració d’aquest concurs tindrà un impacte molt positiu per les empreses, especialment per les de la comarca de la Terra Alta. Sector serveis, empreses lligades al turisme i sobretot el sector vitivinícola de la comarca (sector que no deixa de créixer) tindran un important impacte econòmic, a més del ressò mediàtic”.
No tot són, doncs, vents de preocupació. Jaume Martí, directiu i soci de l’Agrícola Sant Josep de Bot, opina que “cal traslladar la consolidació del negoci del vi al productor, engrescar a tothom a que aixequi el llistó del primer preu pels vins DO Terra Alta i restituir de seguida els rendiments reglamentaris per aquesta DO que són 8000 i 10000 kg / hectàrea per a les varietats blanques i negres, respectivament”.
Així mateix, Martí considera que “estem en una posició preferent per convertir-nos en la primera zona catalana que tingui una denominació d’origen específica: ‘garnatxa blanca de Terra Alta’. A Europa trobem molts casos exemplars. Només cal que ens posem d’acord de com fer-ho, doncs tenim tots els ingredients necessaris i podríem escriure el plec de condicions a proposar a l’Incavi amb els ulls tancats. Aquesta nova DOP ens donaria un argument qualitatiu definitiu ja que actualment ja ens toca dir que tenim el 20% de la superfície de garnatxa blanca del món i no el 33%”. Des de la cooperativa de Bot també es pregunten “què passarà finalment amb la ‘Ruta del vi de Terra Alta’, projecte excessivament tutelat i que ja hauria d’estar en marxa”.
Ramon Roqueta, propietari del celler Lafou Foto: Ramon Francàs
Ramon Roqueta, que encapçala el projecte de Lafou Celler de Batea, que acaba de celebrar els primers deu anys, veu “dinàmica i creixent” a la DO Terra Alta. És del parer que “cal seguir aprofundint en l’estil propi centrat en les garnatxes”. Diu que cal edificar el futur a través d’aquesta varietat “i, evidentment, del vi embotellat i de la distribució de qualitat”. És conscient, no obstant això, que aquests objectius s’assoliran amb el temps i no pas “en quatre dies”. Ramon Roqueta no té dubtes que l’entrada de grans grups a la DO Terra Alta tot invertint i aixecant cellers pot contribuir a “donar la importància que realment té la DO Terra Alta”. En aquest sentit afegeix que “seria un premi més i un nou pas per consolidar el prestigi que ha d’acabar tenint la DO”.
Per la seva banda, el propietari del celler Les Vinyes del Convent d’Horta de Sant Joan, Elies Gil, veu a la DO Terra Alta “llançada cap amunt”. Afegeix que “cada cop desperta més interès” i que “passarà de ser la ventafocs del vi català a la seva terra promesa, i el rebost dels vins tranquils de Catalunya”. Elies Gil considera, així mateix, que es fa “imprescindible” crear un “protectorat” per a preservar el patrimoni de vinyes velles de la comarca. Vinyes del Convent, la darrera gran inversió del sector del vi a la DO Terra Alta, acaba de treure al mercat un estilitzat rosat de garnatxa peluda dedicat a Lola Bel, la mare del propietari. El 12 d’octubre presentaran el seu negre icona dedicat al pare d’Elies Gil, que aquest dia hauria fet 100 anys.
Lo que mes perjudica la DO Terra Alta es la massificació de varietats. Es una de las DO anárquicas com va dir una master of wine. Els vins afrancesats perjudican el prestigi de la DO Terra Alta
Un cop més la Terra Alta es veu amenaçada pels especuladors, fa anys que els joves i els no tant joves han hagut de marxar de les nostres terres perquè les opcions a casa eren poques o nules, però el creure en el que tenim, la fermesa i el treball de la nostra gent han mantingut el territori i han permés que avui tinguem opcions de futur, la conservació del paissatge i la qualitat dels nostres productes fan que s'obri una nova perspectiva. El vi i la cultura del vi, l'oli i la cultura de l'oli, acompanyats d'un paissatge excepcional conservat per la pagesia, com en pocs indrets, han fet que la Terra Alta sigui un lloc on invertir per crear riquesa i creixer; nous cellers, nous projectes turistics, en definitiva posar en valor allò que tenim i donar-nos a coneixer al món. Quan això està en marxa i comença a donar els seus primers fruits, gràcies a l'esforç personal dels que dia a dia han fet front a viure en un dels territoris més desafavorits de Catalunya, des del punt de vista econòmic, apareixen aquests especuladors menyspreuant la Terra Alta i a la seva gent, i ens volen imposar aquests nous projectes que suposen una massificació eòlica que ens aboca de nou a una manca de futur, a l'aniquilació del nostre territori i de la seva població. Senyores i senyors de la DO, estem amb vosaltres, agraïm l'esforç que feu perquè la Terra Alta tingui un futur i us felicitem per posicionar-nos al món mitjançant la qualitat del vins que produïu.