«Joc de Cartes» i l'espectacle memorable de la Pili de La Granja de Vacarisses
En aquest capítol dedicat a la millor mongeta del ganxet del Vallès, ha aparegut el que possiblement serà la persona més odiada del 2023, la Pilar Salazar
TV3
Aficionats tots!!
Ja tornem a tenir aquí una nova temporada del Joc de Cartes i aquesta edició ve amb una novetat: ja no el patrocina una aigua embotellada, ara ve patrocinat per Freixenet i en qualsevol cas (que en podria dir coses, eh) hi sortim guanyant. Ja sabem que sempre el primer capítol de cada nova temporada hi trobem un personatge memorable. I quan dic memorable vull dir execrable. I el d’aquesta edició ha estat aborronador.
En aquest capítol dedicat a la millor mongeta del ganxet del Vallès, ha aparegut el que possiblement serà la persona més odiada del 2023: la Pilar Salazar, d’ara endavant, la Pili. Treballa al restaurant la Granja de Vacarisses, situat just al costat de la C-58 al capdavall d’una baixada (en ambdós sentits), essent l’exemple de típic establiment de carretera que no hi pares esment i no t’hi aturaries mai ni a pixar, bàsicament perquè en estar en una baixada hi passes embalat amb el cotxe i ni el veus. Però vet-ho aquí, que és situat just enmig d’una zona de radars de trànsit, cosa que obliga a passar-hi a poc a poc i això deu provocar que algun incaut afamat el vegi i s’hi aturi. Una vegada més, hem de lamentar el mal favor que ens ha fet el servei català de trànsit col·locant un altre radar en un lloc que no toca.
Can Tastet, Sant Feliu de Codines
Comencem la ruta en aquest establiment a Sant Feliu de Codines. Recordeu que el 2021 ja va sortir al programa un restaurant d’aquesta població... i que va tancar portes al cap d’uns mesos; no vull dir pas res. Al tema: a la sala hi trobem a la Montse Pi, una persona adorable que regenta aquest local des del 2018. Un local d’aspecte exterior que sembla fet i deixat estar, amb un interior petit, però agradable, i amb un nivell de cuina modest, però correcte. Els plats que han presentat no han acabat de fer el pes. I menys encara a la Pili, és clar.
Masia Can Palau, Vilanova del Vallès
Aquí hi trobem Jalil Akhezzan, un noi del Marroc que ha passat per cuina i per sala, i ara el podem trobar al capdavant d’aquesta masia juntament amb els seus joves socis. Han tret uns plats prou dignes, ben presentats però, a la Pili, com no podia ser d’altra manera, no li han agradat gens. Més que res perquè no té ni criteri, ni coneixement, ni base gastronòmica per a poder avaluar res. Els plats servits, excepte la cocció de les mongetes, han agradat prou a la resta de companys de taula.
Restaurant 7vuit7, Matadepera
A la cuina hi trobem en Txus Garreta, un home que en el passat era directiu d’una asseguradora i el 2017 ho va deixar tot per fer el que més li agradava, que és cuinar. Es va estar formant en diferents establiments fins a obrir el seu propi restaurant. Hem vist un home educat, sensible, de bon cor, que ha presentat els millors plats del programa. Encara que a la Pili no li ha agradat res. Si bé no existia cap motiu gastronòmic per acudir a la vila de Matadepera, ara, aquest restaurant pot ser un bon motiu per a fer-hi cap.
La Granja, Vacarisses.
La Pili és una noia que ha intentat jugar la carta de la pena amb “he tenido un vida muy dura”, i pot haver tingut una vida molt dura i fins i tot una vida de merda, però això no justifica que hagi de ser mala persona, que és el que és aquesta noia. Una noia amb un nivell sociocultural més aviat humil, per no dir humil de collons, curta de gambals a més no poder que amb prou feines deu saber llegir i escriure, i s’ha atrevit a iniciar una guerra que tenia perduda d’entrada. La seva arrogància i vulgaritat, la seva actuació grollera i maldestre ha merescut el que ha obtingut que és l’odi absolut de tota l’audiència.
De fet quan el Marc Ribas ha preguntat als participants quin plat els havia agradat més, tots han dit ràpidament que el millor havia sigut el vi. Tant l’establiment, com la cuina que hi fan, han estat a l’altura del personatge, una derrota absoluta per un establiment que donen menjar, però que mai es podrà qualificar de gastronomia. La Pili ha demostrat ser barroera, ordinària, insignificant i irrellevant. Només puc dir que tot d’un cop hem passat de ni saber que existia a saber que en qualsevol cas ja no existeix.
Resum del programa seria que: A Catalunya sobren moltes Pilis i falten molts més Txus. Rumieu aquesta frase.
PS: em comenten pel “pinganillu” que la Pili ja no treballa al restaurant, ja la van fer fora. A vegades, la gent pren les decisions correctes.
Ja tornem a tenir aquí una nova temporada del Joc de Cartes i aquesta edició ve amb una novetat: ja no el patrocina una aigua embotellada, ara ve patrocinat per Freixenet i en qualsevol cas (que en podria dir coses, eh) hi sortim guanyant. Ja sabem que sempre el primer capítol de cada nova temporada hi trobem un personatge memorable. I quan dic memorable vull dir execrable. I el d’aquesta edició ha estat aborronador.
En aquest capítol dedicat a la millor mongeta del ganxet del Vallès, ha aparegut el que possiblement serà la persona més odiada del 2023: la Pilar Salazar, d’ara endavant, la Pili. Treballa al restaurant la Granja de Vacarisses, situat just al costat de la C-58 al capdavall d’una baixada (en ambdós sentits), essent l’exemple de típic establiment de carretera que no hi pares esment i no t’hi aturaries mai ni a pixar, bàsicament perquè en estar en una baixada hi passes embalat amb el cotxe i ni el veus. Però vet-ho aquí, que és situat just enmig d’una zona de radars de trànsit, cosa que obliga a passar-hi a poc a poc i això deu provocar que algun incaut afamat el vegi i s’hi aturi. Una vegada més, hem de lamentar el mal favor que ens ha fet el servei català de trànsit col·locant un altre radar en un lloc que no toca.
Can Tastet, Sant Feliu de Codines
Comencem la ruta en aquest establiment a Sant Feliu de Codines. Recordeu que el 2021 ja va sortir al programa un restaurant d’aquesta població... i que va tancar portes al cap d’uns mesos; no vull dir pas res. Al tema: a la sala hi trobem a la Montse Pi, una persona adorable que regenta aquest local des del 2018. Un local d’aspecte exterior que sembla fet i deixat estar, amb un interior petit, però agradable, i amb un nivell de cuina modest, però correcte. Els plats que han presentat no han acabat de fer el pes. I menys encara a la Pili, és clar.
Masia Can Palau, Vilanova del Vallès
Aquí hi trobem Jalil Akhezzan, un noi del Marroc que ha passat per cuina i per sala, i ara el podem trobar al capdavant d’aquesta masia juntament amb els seus joves socis. Han tret uns plats prou dignes, ben presentats però, a la Pili, com no podia ser d’altra manera, no li han agradat gens. Més que res perquè no té ni criteri, ni coneixement, ni base gastronòmica per a poder avaluar res. Els plats servits, excepte la cocció de les mongetes, han agradat prou a la resta de companys de taula.
Restaurant 7vuit7, Matadepera
A la cuina hi trobem en Txus Garreta, un home que en el passat era directiu d’una asseguradora i el 2017 ho va deixar tot per fer el que més li agradava, que és cuinar. Es va estar formant en diferents establiments fins a obrir el seu propi restaurant. Hem vist un home educat, sensible, de bon cor, que ha presentat els millors plats del programa. Encara que a la Pili no li ha agradat res. Si bé no existia cap motiu gastronòmic per acudir a la vila de Matadepera, ara, aquest restaurant pot ser un bon motiu per a fer-hi cap.
La Granja, Vacarisses.
La Pili és una noia que ha intentat jugar la carta de la pena amb “he tenido un vida muy dura”, i pot haver tingut una vida molt dura i fins i tot una vida de merda, però això no justifica que hagi de ser mala persona, que és el que és aquesta noia. Una noia amb un nivell sociocultural més aviat humil, per no dir humil de collons, curta de gambals a més no poder que amb prou feines deu saber llegir i escriure, i s’ha atrevit a iniciar una guerra que tenia perduda d’entrada. La seva arrogància i vulgaritat, la seva actuació grollera i maldestre ha merescut el que ha obtingut que és l’odi absolut de tota l’audiència.
De fet quan el Marc Ribas ha preguntat als participants quin plat els havia agradat més, tots han dit ràpidament que el millor havia sigut el vi. Tant l’establiment, com la cuina que hi fan, han estat a l’altura del personatge, una derrota absoluta per un establiment que donen menjar, però que mai es podrà qualificar de gastronomia. La Pili ha demostrat ser barroera, ordinària, insignificant i irrellevant. Només puc dir que tot d’un cop hem passat de ni saber que existia a saber que en qualsevol cas ja no existeix.
Resum del programa seria que: A Catalunya sobren moltes Pilis i falten molts més Txus. Rumieu aquesta frase.
PS: em comenten pel “pinganillu” que la Pili ja no treballa al restaurant, ja la van fer fora. A vegades, la gent pren les decisions correctes.
Notícies relacionades
Fa 132 setmanes
«Joc de Cartes», "miserias", brutícia i potes de pop
Fa 133 setmanes
«Joc de Cartes», la pota de pop dura i l'arròs sec d’entrecot
Ara a portada