Joaquim Tosas: “El cava és una de les grans marques internacionals de Catalunya i no l’estem aprofitant prou”
El directiu de Sumarroca defensa un relat compartit del cava, basat en origen, qualitat i impacte territorial, per reforçar la seva posició als mercats internacionals
El sector del cava arriba a final d’any amb una campanya de Nadal cada vegada més concentrada, un entorn internacional marcat per la incertesa i canvis evidents en els hàbits de consum. En aquesta conversa amb Cupatges, Joaquim Tosas, president de la patronal del Cava (AECAVA), analitza l’evolució del mercat, l’impacte dels aranzels als Estats Units i, sobretot, posa sobre la taula una idea clau: la necessitat de reforçar el relat col·lectiu del cava com a projecte econòmic, territorial i de país.
Context: La concentració de la campanya de Nadal no és nova. És una tendència que el sector arrossega des de la crisi del 2008 i que s’ha accentuat després de la pandèmia. Tant a l’Horeca com al gran consum, les comandes es fan cada vegada més tard i els estocs es desplacen cap al final de la cadena de valor, reduint el risc per als distribuïdors.
Tot i això, el pes del Nadal en el negoci global del cava disminueix progressivament, especialment en aquelles empreses amb una forta orientació exportadora.
El relat del cava: un projecte col·lectiu
En aquest context, Tosas assenyala un dels grans dèficits estructurals del sector: la manca d’un relat compartit quan el cava surt a competir als mercats internacionals. Un buit que el mateix sector intenta ordenar amb un document intern que fixa les grans idees força que defineixen el cava com a projecte col·lectiu.
Aquest argumentari situa el cava com un llegat vitivinícola de més de 150 anys, construït a partir de varietats autòctones mediterrànies —xarel·lo, macabeu i parellada— i d’un paisatge vitícola que ha modelat bona part del territori català. El document posa l’accent en el control oficial de la Denominació d’Origen, el mètode tradicional com a garantia d’autenticitat i qualitat, i el paper creixent del cava de Guarda Superior com a expressió de valor, llarg recorregut i posicionament premium.
Més enllà del producte, el relat reforça el pes econòmic i social del cava: concentra aproximadament el 60 % del raïm amb Denominació d’Origen produït a Catalunya i prop del 75 % del vi elaborat, amb un impacte directe sobre milers de viticultors, empreses i sobre la vertebració del territori. Un model que només es pot sostenir, segons aquest enfocament, si hi ha unitat en la diversitat de models de negoci i una aposta clara per la sostenibilitat econòmica, ambiental i territorial.
És precisament aquesta mirada —el cava com a marca global present a més de 150 països, però també com a estructura clau del país— la que Tosas reclama que el sector assumeixi de manera més cohesionada, especialment en un escenari de competència directa amb altres grans escumosos europeus.
Sergi Cortés: La campanya de Nadal continua sent clau per al cava?
Joaquim Tosas: És important, però cada cop menys determinant. El que ha canviat és on estan els estocs i quan es fan les comandes. El negoci, en essència, continua sent similar, però amb menys anticipació i molta més concentració en el temps.
El cava s’està explicant bé als mercats internacionals?
No prou. El cava és una marca internacional molt potent. Quan surts a fora, al costat de Barcelona, Gaudí o el Barça, el cava és una de les poques referències catalanes que es coneixen. I és una llàstima que no sapiguem aprofitar-ho millor entre tots.
Quan parles de relat compartit, a què et refereixes exactament?
Que el sector tingui clares unes bases comunes: origen, mètode, territori, pes econòmic i projecció internacional. Després cadascú pot construir el seu projecte, però no podem explicar coses contradictòries sobre un mateix producte si volem ser forts a fora.
Quin és el pes real del cava dins la viticultura catalana?
És enorme. Aproximadament el 60 % del volum de raïm produït a Catalunya va al cava, i prop del 70 % del valor. A més, el 85 % del raïm és local. Posar això en risc no és només un debat empresarial, és un debat territorial.
Com està afectant el context internacional, especialment els aranzels als Estats Units?
Encara és aviat per treure conclusions definitives. Hi va haver una anticipació de comandes el primer semestre i ara s’està normalitzant. Cada empresa ha reaccionat de manera diferent segons la seva exposició, i caldrà esperar uns mesos per veure l’impacte real.
I el consum, acompanya?
El consum està una mica frenat. Les famílies han perdut capacitat adquisitiva aquests últims anys i això es nota. Tot i així, el sector està resistint i preparant-se per quan tornin vents més favorables.
Per acabar, algun missatge quevulguis donar?
El cava no és només un producte. És una estructura econòmica, social i territorial clau per a Catalunya. Si ens dediquem a construir en contra els uns dels altres, els únics que acabaran guanyant seran els de fora.
Mirada de país
Per a Tosas, el debat sobre el cava va molt més enllà del mercat. Té a veure amb quin model de país es vol construir: un territori amb món rural viu, vinya, paisatge i activitat agroalimentària de valor, o un país cada vegada més concentrat a les ciutats. En aquest sentit, el consum de producte de proximitat no és només una decisió econòmica, sinó també cultural i política.