Vinyes que cuiden el futur: El vi com a motor de desenvolupament rural
Les noves generacions es fan seva la revolució vinícola del Priorat
Enriqueixen el llegat dels visionaris que van posar aquesta terra en el mapa
Una vinya vella en un coster de llicorella típic del PrioratJordi Bes
Una vinya vella en un coster de llicorella típic del PrioratJordi Bes
La revolució que va situar el Priorat en el mapa vitivinícola internacional continua bategant amb força. Entre els anys 80 i 90 del segle XX, el món va descobrir que aquesta terra tenia molt a dir-hi amb els seus vins gràcies als pioners. Ho van ser René Barbier, Carles Pastrana, Josep Lluís Pérez, Álvaro Palacios i Daphne Glorian. La petjada d'aquells visionaris s'ha afermat en el present segle i les noves generacions d'enòlegs se l'han fet seva, però alhora l'han enriquit amb aportacions de collita pròpia. Avui dia hi ha diverses maneres d'interpretar com han de ser els vins del Priorat, si bé una cosa tenen en comú: la qualitat continua sent el seu estendard tot i la cerca constant de noves maneres de vinificar-los.
A l'àmbit de la Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) Priorat hi ha 2.166 hectàrees en producció i 116 cellers, segons les darreres dades de la DOQ corresponent el 2022, quan es van veremar 6,6 milions de quilos de raïm. Malgrat aquest dinamisme vinícola, no s'ha aconseguit aturar la progressiva davallada de la població que la comarca registra des de fa dècades, però sí que ha frenat l'èxode massiu cap a les ciutats iniciat amb la fil·loxera. Així mateix, ha suposat una multiplicació de negocis vinculats al vi i l'enoturisme, amb l'obertura de restaurants i hotels. A més, la zona té tan atractiu que els darrers anys ha atret projectes vinícoles de capital estranger, amb el qual encara s'ha eixamplat més la mirada dels pioners.
Entre les darreres tendències que estan fent evolucionar els vins del Priorat hi ha la tornada a les varietats tradicionals, com la carinyena i la garnatxa; el creixent interès per vinificar els fins ara testimonials vins blancs, o la voluntat de fer vins amb menys intervenció i on el protagonisme sigui més per al raïm i no tant per a la criança. Per tot plegat, hi ha qui diu que el Priorat ha tendit cap a estils de vinificació més propis de la Borgonya francesa, reconeguda pels seus vins delicats, deixant enrere els dies passats en què predominaven els vins que, donada la seva elevada concentració, es deia que es podien tallar amb ganivet.
La revolució del Priorat s'ha viscut amb intensitat a Gratallops. Alguns dels fills dels primers visionaris treballen en el celler que va fundar la seva família, com Christian Barbier. És un dels fills de René Barbier pare i un dels joves que ha decidit posar el focus sobretot en el treball a la vinya, perquè considera que és el camí a seguir per elaborar bons vins. "La revolució no la vaig viure; he viscut el fruit de la revolució", relata, i ha estudiat amb determinació durant la darrera dècada per aplicar els principis de l'agricultura regenerativa a les finques de la família, la qual va estrenar-se al Priorat amb el celler Clos Mogador.
Barbier fill recorda que la regenerativa és "un estil de vida i el canvi és total" per millorar la qualitat de vida dels sols i de les persones, cosa que es concreta, per exemple, amb la reducció de l'ús del tractor per no compactar tant la terra o dels tractaments a la vinya.
Meritxell Pallejà se sent deixeble de l'empremta dels pioners i en valora que "van creure en aquesta terra tan difícil". Nascuda a Reus i procedent d'una família que té una empresa de concentrat de raïm, va cursar estudis d'enologia a Falset, cosa que li va fer somiar que algun dia tindria el seu propi celler. Després d'anys de treballar amb Álvaro Palacios, aquest visionari la va esperonar perquè es dediqués només al seu projecte iniciat d'un temps ençà i que duu el seu mateix nom: Meritxell Pallejà.
"Em va dir: tens finques, el teu vi, la capacitat, les ganes... vola! Volaràs alt, no t'estamparàs", relata. D'això fa gairebé una dècada i al segon any es va adonar que havia de traçar el seu camí diferenciat de Palacios. "És important no copiar mai el que fan els altres, has de ser tu, ser diferent", reivindica.
Els primers visionaris li van transmetre "que aquest ofici és molt bonic, artesà, que has d'estar molt dedicat i a la vegada has de ser molt optimista". Alhora considera que també es van equivocar llavors amb la decisió de plantar varietats foranes com cabernet sauvignon o merlot. Fa esment també a com amb el nou segle van començar a elaborar-se vins més joves, en part per poder portar millor la crisi del 2008, i s'ha obert tot un ventall més ampli de maneres de vinificar, com els vins amb poca intervenció o amb menor maceració.
Entre els que han arribat al Priorat amb ganes d'innovar figura Remi Mrozek, un enòleg d'origen polonès que va estudiar la carrera a la URV i que ha treballat en diversos cellers prioratins, sent el darrer Clos Alkio, un dels més nous. D'una banda, creu que no es pot obviar l'herència dels pioners. "És important recordar i respectar el passat per mirar al futur", sosté, en referència a no oblidar que la revolució es va fer amb vins que portaven cabernet i que va ser possible gràcies als viticultors que en el seu dia caminaven hores per anar a collir el raïm amb burro, però alhora aposta per innovar. "El Priorat sembla bastant clàssic i limitat, però no hi estic d'acord. Hi ha moltes coses per fer", defensa Mrozek, que encarna les veus que consideren que cal obrir-se a noves propostes també dins de les DO.
En el cas del Priorat, l'experimentació creu que pot passar per elaborar un chenin blanc en dipòsit de vidre o un syrah sense bota. "M'he dedicat al món de l'elaboració del vi perquè permet una creativitat infinita i al Priorat hi ha possibilitats de fer-ho", assegura, però també cal trobar un celler que hi estigui obert. Així mateix, recorda que cal afrontar ja "un repte enològic" majúscul: cada cop s'intenta elaborar vins més frescos al Priorat, una tendència que arriba just ara que les pluges són limitades i que les temperatures pugen de valent pel canvi climàtic.
El Priorat ha enamorat a un llistat inacabable d'amants del vi. Sílvia Puig és d'origen penedesenc i va arribar-hi a finals dels 90 amb el seu pare per vinificar-hi i fa més d'una dècada que va crear el seu celler, En Números Vermells. A més, treballa en un dels referents que han posat el Priorat en el mapa, Clos Figueras. "Sempre he sigut una enamorada del Priorat. M'agrada molt la gent, l'entorn, el paisatge i el que es pot fer amb una viticultura molt complicada, heroica", subratlla, i admet que si del Priorat no se n'hagués parlat molt a finals dels 90 potser no hauria vingut. A diferència de llavors, celebra que "ara dins del vi del Priorat s'engloba un ventall superampli d'estils, particularitats i de maneres de fer vi", si bé hi veu un fil conductor, que són vins marcats pel paisatge muntanyenc d'on neixen.
Pallejà, Mrozek i Puig van acudir al Priorat des de diversos orígens i han acabat vivint-hi -uns anys en el cas de Mrozek-, però no resulta fàcil. D'entrada perquè sobretot en els mesos de fred pot regnar la calma i la soledat. Al Priorat es diu que "l'hivern és molt llarg i la gent no l'aguanta", recorda Pallejà. A més, l'oferta de lloguer perquè s'hi quedin a viure nous veïns és escassa. La darrera dècada el Priorat ha baixat dels 10.000 habitants que s'havien assolit el 2010 amb la revolució vinícola, però continuen creixent les hectàrees cultivades, els cellers i els nous projectes, com l'impulsat per Pallejà darrerament: es tracta de l'Associació de Cellers de Gratallops, que agrupa 26 dels 28 cellers del municipi i que s'ha creat aquest setembre per treballar plegats i millorar-ne la visibilitat. La revolució continua.
A l'àmbit de la Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) Priorat hi ha 2.166 hectàrees en producció i 116 cellers, segons les darreres dades de la DOQ corresponent el 2022, quan es van veremar 6,6 milions de quilos de raïm. Malgrat aquest dinamisme vinícola, no s'ha aconseguit aturar la progressiva davallada de la població que la comarca registra des de fa dècades, però sí que ha frenat l'èxode massiu cap a les ciutats iniciat amb la fil·loxera. Així mateix, ha suposat una multiplicació de negocis vinculats al vi i l'enoturisme, amb l'obertura de restaurants i hotels. A més, la zona té tan atractiu que els darrers anys ha atret projectes vinícoles de capital estranger, amb el qual encara s'ha eixamplat més la mirada dels pioners.
Entre les darreres tendències que estan fent evolucionar els vins del Priorat hi ha la tornada a les varietats tradicionals, com la carinyena i la garnatxa; el creixent interès per vinificar els fins ara testimonials vins blancs, o la voluntat de fer vins amb menys intervenció i on el protagonisme sigui més per al raïm i no tant per a la criança. Per tot plegat, hi ha qui diu que el Priorat ha tendit cap a estils de vinificació més propis de la Borgonya francesa, reconeguda pels seus vins delicats, deixant enrere els dies passats en què predominaven els vins que, donada la seva elevada concentració, es deia que es podien tallar amb ganivet.
Els hereus de la revolució a Gratallops
La revolució del Priorat s'ha viscut amb intensitat a Gratallops. Alguns dels fills dels primers visionaris treballen en el celler que va fundar la seva família, com Christian Barbier. És un dels fills de René Barbier pare i un dels joves que ha decidit posar el focus sobretot en el treball a la vinya, perquè considera que és el camí a seguir per elaborar bons vins. "La revolució no la vaig viure; he viscut el fruit de la revolució", relata, i ha estudiat amb determinació durant la darrera dècada per aplicar els principis de l'agricultura regenerativa a les finques de la família, la qual va estrenar-se al Priorat amb el celler Clos Mogador.
Barbier fill recorda que la regenerativa és "un estil de vida i el canvi és total" per millorar la qualitat de vida dels sols i de les persones, cosa que es concreta, per exemple, amb la reducció de l'ús del tractor per no compactar tant la terra o dels tractaments a la vinya.
La Costa del Riu, la primera vinya que va plantar Meritxell Pallejà el 2007 Foto: Cedida
Meritxell Pallejà se sent deixeble de l'empremta dels pioners i en valora que "van creure en aquesta terra tan difícil". Nascuda a Reus i procedent d'una família que té una empresa de concentrat de raïm, va cursar estudis d'enologia a Falset, cosa que li va fer somiar que algun dia tindria el seu propi celler. Després d'anys de treballar amb Álvaro Palacios, aquest visionari la va esperonar perquè es dediqués només al seu projecte iniciat d'un temps ençà i que duu el seu mateix nom: Meritxell Pallejà.
"Em va dir: tens finques, el teu vi, la capacitat, les ganes... vola! Volaràs alt, no t'estamparàs", relata. D'això fa gairebé una dècada i al segon any es va adonar que havia de traçar el seu camí diferenciat de Palacios. "És important no copiar mai el que fan els altres, has de ser tu, ser diferent", reivindica.
Els primers visionaris li van transmetre "que aquest ofici és molt bonic, artesà, que has d'estar molt dedicat i a la vegada has de ser molt optimista". Alhora considera que també es van equivocar llavors amb la decisió de plantar varietats foranes com cabernet sauvignon o merlot. Fa esment també a com amb el nou segle van començar a elaborar-se vins més joves, en part per poder portar millor la crisi del 2008, i s'ha obert tot un ventall més ampli de maneres de vinificar, com els vins amb poca intervenció o amb menor maceració.
L'enòleg Remi Mrozek va viure uns anys al Priorat per amarar-se d'aquesta terra Foto: Cedida
Mirar cap al futur sense oblidar el passat
Entre els que han arribat al Priorat amb ganes d'innovar figura Remi Mrozek, un enòleg d'origen polonès que va estudiar la carrera a la URV i que ha treballat en diversos cellers prioratins, sent el darrer Clos Alkio, un dels més nous. D'una banda, creu que no es pot obviar l'herència dels pioners. "És important recordar i respectar el passat per mirar al futur", sosté, en referència a no oblidar que la revolució es va fer amb vins que portaven cabernet i que va ser possible gràcies als viticultors que en el seu dia caminaven hores per anar a collir el raïm amb burro, però alhora aposta per innovar. "El Priorat sembla bastant clàssic i limitat, però no hi estic d'acord. Hi ha moltes coses per fer", defensa Mrozek, que encarna les veus que consideren que cal obrir-se a noves propostes també dins de les DO.
En el cas del Priorat, l'experimentació creu que pot passar per elaborar un chenin blanc en dipòsit de vidre o un syrah sense bota. "M'he dedicat al món de l'elaboració del vi perquè permet una creativitat infinita i al Priorat hi ha possibilitats de fer-ho", assegura, però també cal trobar un celler que hi estigui obert. Així mateix, recorda que cal afrontar ja "un repte enològic" majúscul: cada cop s'intenta elaborar vins més frescos al Priorat, una tendència que arriba just ara que les pluges són limitades i que les temperatures pugen de valent pel canvi climàtic.
L'enòloga Sílvia Puig està al capdavant del celler En Números Vermells Foto: Cedida
El Priorat ha enamorat a un llistat inacabable d'amants del vi. Sílvia Puig és d'origen penedesenc i va arribar-hi a finals dels 90 amb el seu pare per vinificar-hi i fa més d'una dècada que va crear el seu celler, En Números Vermells. A més, treballa en un dels referents que han posat el Priorat en el mapa, Clos Figueras. "Sempre he sigut una enamorada del Priorat. M'agrada molt la gent, l'entorn, el paisatge i el que es pot fer amb una viticultura molt complicada, heroica", subratlla, i admet que si del Priorat no se n'hagués parlat molt a finals dels 90 potser no hauria vingut. A diferència de llavors, celebra que "ara dins del vi del Priorat s'engloba un ventall superampli d'estils, particularitats i de maneres de fer vi", si bé hi veu un fil conductor, que són vins marcats pel paisatge muntanyenc d'on neixen.
Pallejà, Mrozek i Puig van acudir al Priorat des de diversos orígens i han acabat vivint-hi -uns anys en el cas de Mrozek-, però no resulta fàcil. D'entrada perquè sobretot en els mesos de fred pot regnar la calma i la soledat. Al Priorat es diu que "l'hivern és molt llarg i la gent no l'aguanta", recorda Pallejà. A més, l'oferta de lloguer perquè s'hi quedin a viure nous veïns és escassa. La darrera dècada el Priorat ha baixat dels 10.000 habitants que s'havien assolit el 2010 amb la revolució vinícola, però continuen creixent les hectàrees cultivades, els cellers i els nous projectes, com l'impulsat per Pallejà darrerament: es tracta de l'Associació de Cellers de Gratallops, que agrupa 26 dels 28 cellers del municipi i que s'ha creat aquest setembre per treballar plegats i millorar-ne la visibilitat. La revolució continua.
Amb el suport de
