Eva Carmona, d'El Vinyer: “Volem créixer, però amb el mateix model de negoci”

Els pares d'Eva Carmona van plantar vinyes als inicis dels 2.000. En aquella època, Família Torres era qui comprava el raïm de la zona, i no va ser fins al 2014 que l'Eva va començar a elaborar els seus propis vins a El Vinyer, a Tremp (Pallars Jussà).

L'Eva torna a viure al Pallars, amb 31 anys, i malgrat totes les dificultats, ho assumeix com un repte. Havia estat un parell d'anys en diferents projectes a Catalunya, i sense bagatge familiar, es deixen assessorar pel Lluís Vich (celler Can Vich, al Penedès).

El resultat, onze veremes i deu anys elaborant vins que mostren les peculiaritats d'aquesta subzona de la DO Costers del Segre.
 

Elabores vins amb bàsicament la varietat merlot...

Sí. Tenim 10 hectàrees en propietat bàsicament de merlot. Vam començar amb un negre jove i elaborant també un rosat. Amb el temps va arribar el negre amb criança. Els últims anys hem anat incorporant varietats que s'adapten molt bé al nostre discurs de vins de proximitat i més autòctones com per exemple la macabeu, la garnatxa blanca o monestrell.

I per què merlots?

La nostra realitat és la que és. Vam començar amb aquesta varietat, que donava molta qualitat, i s'havia d'aprofitar. El nostre raïm havia guanyat premis... I dins el nostre projecte de petit celler, no renunciarem a continuar treballant amb la merlot perquè fa vint anys que està plantada i està en un moment òptim. Evidentment, la vinya que plantem nova, ja és de varietats més tradicionals o autòctones.

Parla'm de la DO Costers del Segre...

Som una denominació relativament jove. Potser ens falta trobar les nostres varietats de raïm que siguin vaixell insígnia, però s'està treballant molt bé i veig un gran futur per la diversitat de zones, raïms, projectes, etc.

Quantes referències elabores?

Tenim quatre referències al mercat, que són l'Espurlent blanc, amb garnatxa blanca i macabeu, els Turritela rosat i Turritela Negre, elaborats amb merlot i el Nummulit, també amb merlot però envellit en bota de roure.
 

Turritela, Nummulit, d'on venen aquests noms?

De la riquesa fòssil que tenim al territori. Tant Turritela com Nummulit són fòssils que tenim al Pallars des de fa més de 50 milions d'anys.

O vens els teus vins?

Fem molt poca producció (15.000 ampolles) i els venem bàsicament al Pallars. A la restauració i en botiga especialitzada de vins o de producte local. Treballem molt també l'enoturisme, amb experiències per tastar producte local i vendre vins directament des del celler. 

No distribuíu res fora del Pallars?

Sí, tenim un distribuídor que fa Lleida ciutat i també venem a Barcelona.

Al Pallars també teniu problemes de sequera?

Sí, tot i que hem tingut un bon març i abril pel que fa a les pluges. Ara han obert les comportes del pantà de Sant Antoni perquè està ple, però és de l'aigua que ve de la neu de les capçaleres de les muntanyes del Pirineu.
 

Però els cellers van venint cap a les vostres zones per cultivar la vinya...

També patim la sequera, que fa que baixin les produccions i que les maduracions es compliquin, però jo crec que aquí som privilegiats. A les rectes finals de les maduracions venen nits amb temperatures baixes, que ens ajuda a mantenir aromes i acideses...  I tenim altres problemes, com les glaçades, o estar molt lluny de les grans ciutats, i tenint les comunicacions que tenim.

Voleu créixer com a celler, fent més ampolles i obrint mercats nous?

Volem créixer com a celler, però mantenint el model de negoci. Hem anat creixent molt a poc a poc. Som un celler petit, intervenim en tots els processos, al camp, al celler, anant a vendre... I això volem que continuí sent així. Però sí que és un objectiu augmentar la producció, tot i que continuarem venent raïm.

Un desig per als pròxims anys...

Que el clima ens deixi treballar bé, que les glaçades ens respectin, que tinguem aigua, i, tot i que és un tòpic, que tinguem salut.