Joan Gené, director general de l'INCAVI: «Prioritzem desenvolupar la llei i la promoció i la recerca»

Des del passat octubre, Joan Gené Albesa és el nou director general de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). Nascut a Vilabella, l’any 1959, és enginyer tècnic agrícola per l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona, enginyer agrònom per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida (ETSEA), i té el Programa de Direcció General de l’Escola de Negocis de la Universitat de Mondragón (MONE).

Conversem amb ell per saber quins són els reptes i les prioritats més importants del seu mandat.

Sergi Cortés: Un dels reptes de l'INCAVI és el context de sequera que tenim a Catalunya... És viable el reg de suport a tot arreu?

Joan Gené: És necessari estudiar cas per cas. La conjuntura i les necessitats de cada territori han de ser estudiades de forma personalitzada.

En el cas del Priorat, que ve d’una escassetat hídrica agreujada per la sequera persistent dels últims 3 anys i que els 4 embassaments de la zona estan per sota del 2% cosa que comporta un risc permanent d’incendis a la zona, com ja va passar amb els incendis recents de Cabacés i Porrera, s’han comptabilitzat 1.100 potencials beneficiaris i més de 5.300 hectàrees pel que fa als ajuts.

Considerem que cal accelerar la connexió de la Comunitat de Regants de Garrigues Sud i Riu Montsant i ampliar la zona de regadiu de la Comunitat de Regants del Baix Priorat. També es destinaran 19,5 milions d'euros per a nou cooperatives del Priorat per afavorir la sostenibilitat, la transformació digital i el relleu generacional. 

En altres territoris hi ha altres treballs ja iniciats. A l’àrea de la DO Penedès, s’ha creat la comunitat de regants i s’han fet estudis de necessitats i fonts d’aigua alternatives, etc... I a Tarragona, s’han dut a terme millores del reg de la Comunitat de Regants de Valls.

I, d’altra banda, remarcar que a nivell de tot Catalunya, la primera resposta que va donar el govern en relació al problema persistent de la sequera va ser un pla d’ajuts per no dependre de la pluja. S’han més que doblat les inversions previstes fins a 2040 i es garanteix un augment del 30% al 70% d’autonomia hídrica l’any 2027.

Davant la situació, a més, el Govern va aprovar un pla de mesures urgents que incloïa compensacions a les explotacions agràries amb superfícies de secà de vinya a tot Catalunya, i les explotacions amb superfícies de regadiu de vinya en l’àmbit dels pantans de Riudecanyes, Siurana, Guiamets, Margalef, la Palma d'Ebre i Ulldecona, així com de vinya amb reg de suport en l’àmbit de la Comunitat de Regants de la Zona Oriental de la Terra Alta.

En el cas de la vinya, l’acord amb el sector es xifrava en un ajut de 450 €/hectàrea. 

Una altra amenaça és la disminució global del consum... 

Sí, per això destinem bona part del pressupost a divulgar el vi català, mirant d’arribar als públics que sabem que s’interessen. Estem molt atents als canvis que es donen en el consum i apostem per tenir dades de consum pròpies (qualitatives i quantitatives) per acompanyar el sector en el seu dinamisme. 

I una Europa que criminalitza l'alcohol sense fer distincions entre els vins o els destil·lats... I a sobre, Trump, que tampoc ajuda... Què n'opines?

Durant el primer mandat de Trump els aranzels ja van ser una barrera important. Hem de ser prudents tot i que tot apunta que l’exportació del vi català als Estats Units durant aquest segon mandat de Trump es complicarà. Cal afrontar la realitat que ens està venint i buscar noves eines amb coneixement, recerca, comunicació...

La campanya de l'INCAVI "El vi és cultura" està en marxa, l'hem sentit a molts canals de comunicació. Quina valoració en fas?

El sector ha demanat històricament més campanyes de difusió del vi català i tots convenim que són molt necessàries per arribar a consumidors i consumidores que no ens tenen (o en tenen poc) entre les seves opcions de compra. Ara bé, és una categoria d’una gran competència i són necessaris molt recursos així que crec que és més aviat una cursa de fons: estratègies de pluja fina per seduir al consumidor de vi i convèncer-lo per triar un català. I no per militància, perquè estem convençuts que són dels millors del món.

Quines prioritats et marques en aquest mandat? 

Desenvolupament de la llei i seguir amb la promoció i amb la recerca aplicada.

Què hem de fer perquè la majoria de vins que consumim a Catalunya siguin catalans?

Creu-re-s’ho. Ens falta molt però també hem guanyat molt els últims anys.

La majoria de la venda és als supermercats i a les grans superfícies, però a la botiga especialitzada es on hi tenim la prescripció, la moderació i la proximitat... És a l'agenda de l'INCAVI la botiga especialitzada en vins, que sempre ha estat bastant abandonada per l'administració?

Estem interessats en tota la cadena de valor i, per tant, en les botigues especialitzades també. Durant el 2025 desplegarem algunes accions centrades en aquest segment. Són prescriptors importants i és important sumar-los perquè el vi català ocupi l’espai que mereix. 

No creus que hem d'incidir i ser més proactius a posar el consumidor al centre de la comunicació, exhortant-lo de que sense vinya no hi ha vida rural ni pobles?

Precisament la campanya ‘Catalunya, on el vi és cultura’ és això, posar en valor els atributs del vi, del territori, del paisatge, de la gent que el manté viu, com diu l’espot: “la gent que hi deixa la pell...”

 

Els cellers es queixen de la gran burocràcia que pateixen, i alguns surten dels consells reguladors i proliferen els vins sense DO. Es planteja fer quelcom al respecte?

Una DO és una garantia d’origen i qualitat pel consumidor. Estar dins d’una DO és un segell de qualitat i el consumidor ho valora, les xifres de vendes així ho indiquen, perquè es venen més vins emparats en una DO i estan més valorats. Pel que dius de la burocràcia estem d’acord, i treballem per la simplificació administrativa. 

Les noves tendències apunten cap a vins desalcoholitzats i amb graduacions més baixes... Però la tendència climàtica al nostre país no ajuda... 

Depèn de la tècnica que es faci servir per la desalcoholització, si primer fas el vi i després treus l’alcohol. Un altre cosa és fer vins a partir de most, això és un altre tema. Hi ha molt de camí a recórrer per poder fer uns productes més avançats en aquests termes i des de l’INCAVI també estem treballant per oferir coneixement al sector i que s’avanci en aquesta línia.

Aquesta tipologia de vins està creixent, no volem donar l’esquena, sí assegurar que s’elaborin de vinyes catalanes. Poden ser complement als vins que actualment s’elaboren i porta d’entrada per nous consumidors. Potser s’ha de començar a mirar com una oportunitat i no com un inconvenient.