Les gelades recorden als viticultors que s'han d'acostumar als nous imprevistos
Al principi de la primavera és normal que glaci, però la brotació avançada després d'un hivern suau causa estralls en indrets com la Conca de Barberà | L'Incavi avisa que les alteracions brusques i fora de temporada "seran cada cop més habituals" i recomana adaptar les tasques del camp segons les necessitats de cada parcel·la
Cep amb els brots glaçatsBlanca Ozcáriz
Cep amb els brots glaçatsBlanca Ozcáriz
Les gelades de principis d'aquesta primavera han fet mal a la vinya i representen un nou senyal que ajuda a fer que els viticultors estiguin sobre avís: en la mesura del possible cal que estiguin previnguts davant de la proliferació de fenòmens extrems i que poden ser imprevisibles. Les glaçades han arribat en els últims dies de març. Fins aquí tot està dins del que pot ser esperable en aquesta època de l'any, si no fos perquè la baixada de temperatures que s'ha registrat ha arribat després d'un d'hivern en el qual no ha fet prou fred, cosa que ha facilitat que la vinya hagi brotat abans d'hora i que ara el glaç hagi fet malbé els brots.
Una vinya vella afectada per la glaçada
De la imprevisibilitat d'aquestes gelades en dona fe l'enòloga Blanca Ozcáriz, que treballa vinyes a prop de Lavern, al Penedès, amb les quals elabora els vins i escumosos del Jardí dels Sentits. El camp que li mereix més estima és un de ceps de xarel·lo que tenen 70 anys. Se n'ocupa des del 1998 i fins ara no s'havia vist afectat per una gelada. "Aquesta no era una vinya que ens esperéssim que glacés", afirma Ozcáriz. S'esperava que arribés a afectar les vinyes que queden enclotades, però aquesta no ho està per alçada. "La gelada ha afectat sobretot la vinya vella perquè té bosc per tot arreu", reflexiona. Els ceps més pròxims al bosc d'una altra de més jove també han patit, i d'haver-ho pogut preveure hi hauria aplicat un preparat de valeriana perquè, segons explica, resisteix millor el fred. Així ho sosté qui treballa amb viticultura biodinàmica com Ozcáriz.
Inicialment havia calculat una afectació del 80% o 90% en les parts més malmeses del xarel·lo vell, però al cap d'uns dies ha comprovat que els danys són menors i que alguns ceps ja treuen borrons. "És el miracle de la natura. Si tu la cuides, ella et respon", reflexiona Ozcáriz. Enguany la collita no serà la mateixa que si no hagués patit la gelada, però celebra sembla que no es veurà compromesa la de l'any següent. La brostada avançada d'enguany també ajuda a explicar la glaçada a la parcel·la del xarel·lo. L'hivern ha estat molt suau i la planta pot arribar a interpretar que ja és primavera abans d'hora. L'enòloga precisa que els primers brots van sortir cap al 15 de març, quan l'habitual hauria d'haver estat cap a finals de mes.
Els canvis que arriben i com adaptar-s'hi
Per a Ozcáriz, "la desregulació del clima és clara; hi ha un desequilibri", i recorda que en viticultura ja fa anys que noten com "desapareixen" les quatre estacions, o sigui que perceben que no hi ha transició entre l'hivern i la calor, o entre la calor i el fred. "Ja no tenim el clima mediterrani que estudiàvem quan érem joves", assevera. En aquesta ocasió s'ha avançat l'arrancada del cicle vegetatiu perquè hi ha hagut una espècie de primavera avançada, però ha tornat el fred. Elorduy assenteix que "en aquest cas el fenomen extrem no és la gelada, sinó la brostada anterior". Ressalta que, segons els informes de caràcter mundial que s'elaboren sobre el canvi climàtic, "les alteracions brusques, sobtades i una mica fora de temporada seran cada cop més habituals" i alhora són de molt difícil previsió.
Considera que, per afrontar-ho, es podria mirar d'actuar durant la poda d'hivern per endarrerir la brostada, però admet que aquesta pràctica podria entrar en contradicció amb altres moments del cicle vegetatiu, com el verolat, que és quan el raïm comença a madurar, o el final de la maduració. "És complicat modificar molt les pràctiques culturals per només un any. Hauríem de veure'n l'evolució d'això", defensa. El que sí que veu clar és que la imprevisibilitat de fenòmens com els d'enguany "portarà cada vegada més a fer una agricultura molt professional, en el sentit que a cada parcel·la, a cada varietat, per cada circumstància, s'hauran de fer una sèrie de treballs diferents", argumenta.
No es podrà treballar cada parcel·la de la mateixa manera ni en el mateix moment. "Segurament ens veurem obligats a estudiar la climatologia, el temps i a prendre decisions quasi parcel·la per parcel·la", insisteix, i emplaça cada viticultor a fer recerca sobre la seva vinya. "Haurem de conèixer tots plegats com es comporta el sol a cada parcel·la de la nostra explotació, quin tipus de retenció d'aigua fa, quin és el microclima i, en funció de tot plegat, prendre decisions individuals", recalca.
Aquesta idea ja va quedar també acreditada quan es van socarrar les vinyes d'indrets com el Priorat o el Montsant a principis de l'estiu del 2019 per una onada de calor. Qui va fer la poda en verd setmanes abans com sempre es va veure més afectat que qui va deixar més fulles als ceps perquè podia arribar calor forta.
Els focs que encenen a França són alternativa?
En alguns indrets de França encenen focs entre vinyes per evitar els danys de les gelades, com ha mostrat els darrers dies el celler Joseph Drouhin de la Borgonya amb la publicació d'un vídeo a les xarxes socials. En el penedesenc d'Eudald Massana Noya, que està molt pròxim a les vinyes d'Ozcàriz, recorden que fa tres anys va gelar molt fort i van encendre focs també, detalla Oriol Massana. Una altra opció és fer fum perquè la descongelació del brot a primera hora del matí sigui lenta i no se'n trenquin les fibres.
Tot i això, l'administració no ho va veure amb gaire bons ulls malgrat els intents d'aquest celler de convèncer la Generalitat i els Agents Rurals perquè cursessin permisos especials.
Els darrers dies les glaçades també els ha afectat en una vinya de xarel·lo que està a les parts fondes de la finca. Oriol Massana explica que fan controls de temperatura en aquesta vinya, ja que saben que és on acostuma a glaçar primer, i subratlla que hi ha marge per adaptar-se als nous temps. "Estem súper conscienciats amb el canvi climàtic. Cada any tindrem més risc", remarca. Això serà així si segueix passant com enguany, les temperatures assoleixen els 18 graus al febrer i la brostada s'avança. "Quan miràvem les temperatures en setmanes anteriors ningú pensava que vindria aquest fred i de cop t'hi trobes", relata, de manera que, com Elorduy, veu vital tractar cada parcel·la de manera individual. I preparar-se per al futur. "Si tens una part fonda amb una varietat primerenca, veient com evoluciona el canvi climàtic la probabilitat que no cullis és molt alta. És important tenir-ho present", conclou.
La combinació d'aquestes circumstàncies ha provocat que les gelades dels últims dies hagin tingut una afectació molt rellevant en alguns indrets de Catalunya, especialment a la Conca de Barberà, en algunes de les subzones de la Denominació d'Origen (DO) Costers de Segre i parts fondes d'altres comarques. La DO Conca de Barberà ha estat la primera que ha avisat del fet que les glaçades han malmès part de les vinyes, especialment el trepat i el macabeu, dues de les varietats més abundants, però també d'altres de més minoritàries, com l'ull de llebre, el merlot o el chardonnay. Les afectacions en alguns municipis poden assolir el 80%.Fotos d'aquest matí, temperatures sota zero i la primera glaçada de la primavera. ❄️🌿
— Eudald Massana Noya (@EudaldMassana) March 27, 2020
En aquesta època primaveral és essencial controlar les temperatures de les vinyes, i actuar amb previsió per enfocar la verema 2020.#EUDALD #Organicwine #joemquedoacasa #biodinamica pic.twitter.com/dhf1wYY1Wl
Segons Xoan Elorduy, que és el cap de servei de viticultura de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), a la Conca s'han vist especialment malmeses àrees com Solivella, Pira i Sarral; a Costers de Segre, Raimat i les Garrigues; al Pla de Bages, el chardonnay i en menor grau el macabeu, el picapoll, el merlot i l'ull de llebre, i vinyes en zones fondes del nord d'aquest territori, com ara a Navàs; també s'han vist afectats alguns punts de la Terra Alta i del Penedès. El president de la DO Catalunya, Xavier Pié, recorda que "de tota la vida les dues setmanes més delicades pel tema de les gelades és l'última de març i la primera d'abril", però amb la brostada avançada i temperatures, que a finals de març han arribat als 4 graus sota zero en indrets de la Conca de Barberà, doncs "el mal està assegurat".Gelades de primavera...
— El JARDÍ DELS SENTITS (@ElJardiSentits) March 29, 2020
La Natura està furiosa i ens porta el fred 2 mesoa tard...
La nostra millor vinya ha patit aquesta desgràcia... i dimarts n'anuncien una altre.... ens queda un cul de valeriana x salvar la mitja Ha de Xarel.lo de 70 anys... @MisteriosBlanc
Anims a tots!! pic.twitter.com/pSjjGV5QcF
Una vinya vella afectada per la glaçada
De la imprevisibilitat d'aquestes gelades en dona fe l'enòloga Blanca Ozcáriz, que treballa vinyes a prop de Lavern, al Penedès, amb les quals elabora els vins i escumosos del Jardí dels Sentits. El camp que li mereix més estima és un de ceps de xarel·lo que tenen 70 anys. Se n'ocupa des del 1998 i fins ara no s'havia vist afectat per una gelada. "Aquesta no era una vinya que ens esperéssim que glacés", afirma Ozcáriz. S'esperava que arribés a afectar les vinyes que queden enclotades, però aquesta no ho està per alçada. "La gelada ha afectat sobretot la vinya vella perquè té bosc per tot arreu", reflexiona. Els ceps més pròxims al bosc d'una altra de més jove també han patit, i d'haver-ho pogut preveure hi hauria aplicat un preparat de valeriana perquè, segons explica, resisteix millor el fred. Així ho sosté qui treballa amb viticultura biodinàmica com Ozcáriz.
Vinya amb els brots glaçada. Foto: Blanca Ozcáriz
Inicialment havia calculat una afectació del 80% o 90% en les parts més malmeses del xarel·lo vell, però al cap d'uns dies ha comprovat que els danys són menors i que alguns ceps ja treuen borrons. "És el miracle de la natura. Si tu la cuides, ella et respon", reflexiona Ozcáriz. Enguany la collita no serà la mateixa que si no hagués patit la gelada, però celebra sembla que no es veurà compromesa la de l'any següent. La brostada avançada d'enguany també ajuda a explicar la glaçada a la parcel·la del xarel·lo. L'hivern ha estat molt suau i la planta pot arribar a interpretar que ja és primavera abans d'hora. L'enòloga precisa que els primers brots van sortir cap al 15 de març, quan l'habitual hauria d'haver estat cap a finals de mes.
Els canvis que arriben i com adaptar-s'hi
Per a Ozcáriz, "la desregulació del clima és clara; hi ha un desequilibri", i recorda que en viticultura ja fa anys que noten com "desapareixen" les quatre estacions, o sigui que perceben que no hi ha transició entre l'hivern i la calor, o entre la calor i el fred. "Ja no tenim el clima mediterrani que estudiàvem quan érem joves", assevera. En aquesta ocasió s'ha avançat l'arrancada del cicle vegetatiu perquè hi ha hagut una espècie de primavera avançada, però ha tornat el fred. Elorduy assenteix que "en aquest cas el fenomen extrem no és la gelada, sinó la brostada anterior". Ressalta que, segons els informes de caràcter mundial que s'elaboren sobre el canvi climàtic, "les alteracions brusques, sobtades i una mica fora de temporada seran cada cop més habituals" i alhora són de molt difícil previsió.
Considera que, per afrontar-ho, es podria mirar d'actuar durant la poda d'hivern per endarrerir la brostada, però admet que aquesta pràctica podria entrar en contradicció amb altres moments del cicle vegetatiu, com el verolat, que és quan el raïm comença a madurar, o el final de la maduració. "És complicat modificar molt les pràctiques culturals per només un any. Hauríem de veure'n l'evolució d'això", defensa. El que sí que veu clar és que la imprevisibilitat de fenòmens com els d'enguany "portarà cada vegada més a fer una agricultura molt professional, en el sentit que a cada parcel·la, a cada varietat, per cada circumstància, s'hauran de fer una sèrie de treballs diferents", argumenta.
No es podrà treballar cada parcel·la de la mateixa manera ni en el mateix moment. "Segurament ens veurem obligats a estudiar la climatologia, el temps i a prendre decisions quasi parcel·la per parcel·la", insisteix, i emplaça cada viticultor a fer recerca sobre la seva vinya. "Haurem de conèixer tots plegats com es comporta el sol a cada parcel·la de la nostra explotació, quin tipus de retenció d'aigua fa, quin és el microclima i, en funció de tot plegat, prendre decisions individuals", recalca.
Aquesta idea ja va quedar també acreditada quan es van socarrar les vinyes d'indrets com el Priorat o el Montsant a principis de l'estiu del 2019 per una onada de calor. Qui va fer la poda en verd setmanes abans com sempre es va veure més afectat que qui va deixar més fulles als ceps perquè podia arribar calor forta.
Els focs que encenen a França són alternativa?
En alguns indrets de França encenen focs entre vinyes per evitar els danys de les gelades, com ha mostrat els darrers dies el celler Joseph Drouhin de la Borgonya amb la publicació d'un vídeo a les xarxes socials. En el penedesenc d'Eudald Massana Noya, que està molt pròxim a les vinyes d'Ozcàriz, recorden que fa tres anys va gelar molt fort i van encendre focs també, detalla Oriol Massana. Una altra opció és fer fum perquè la descongelació del brot a primera hora del matí sigui lenta i no se'n trenquin les fibres.
This morning, at Montrachet, we protect the vines from the frost.#Montrachet #marquisdelaguiche #Drouhin #JosephDrouhin #vin #Wine pic.twitter.com/lfzlWMHD2e
— Joseph Drouhin (@JDrouhin) April 2, 2020
Some pictures about the frost episode from April 2d.
— Joseph Drouhin (@JDrouhin) April 3, 2020
Quite gorgeous to see all around and even better it seems it was very efficient!(Véronique Drouhin's explanations on the use of candles in the next post)#JosephDrouhin #Drouhin #Bourgogne #Burgundy #wine #InsideJosephDrouhin pic.twitter.com/L2xrobh86A
Tot i això, l'administració no ho va veure amb gaire bons ulls malgrat els intents d'aquest celler de convèncer la Generalitat i els Agents Rurals perquè cursessin permisos especials.
Els darrers dies les glaçades també els ha afectat en una vinya de xarel·lo que està a les parts fondes de la finca. Oriol Massana explica que fan controls de temperatura en aquesta vinya, ja que saben que és on acostuma a glaçar primer, i subratlla que hi ha marge per adaptar-se als nous temps. "Estem súper conscienciats amb el canvi climàtic. Cada any tindrem més risc", remarca. Això serà així si segueix passant com enguany, les temperatures assoleixen els 18 graus al febrer i la brostada s'avança. "Quan miràvem les temperatures en setmanes anteriors ningú pensava que vindria aquest fred i de cop t'hi trobes", relata, de manera que, com Elorduy, veu vital tractar cada parcel·la de manera individual. I preparar-se per al futur. "Si tens una part fonda amb una varietat primerenca, veient com evoluciona el canvi climàtic la probabilitat que no cullis és molt alta. És important tenir-ho present", conclou.