VI A LA XINA
El vi a la Xina: entre l’ambició i la urgència d’un canvi de paradigma
El 32è Concurs Mundial de Brussel·les organitza la sessió de blancs i negres a Yinchuan, a la província xinesa de Ningxia
El Concurs Mundial de Brussel·les 2025 s'ha fet a Yinchuan, a la província xinesa de Ningxia.CMB
El Concurs Mundial de Brussel·les 2025 s'ha fet a Yinchuan, a la província xinesa de Ningxia.CMB
No és cap novetat que la Xina ha irromput amb força al mapa vitivinícola mundial. En temps rècord s’ha fet un forat entre els principals països productors i ha escalat entre els primers llocs de la producció de raïm de l’entrada de producte embotellat al mercat. Tant és així, que fa només un parell de dècades tot era emergent, tot eren aprenentatges i mirades de molt prop a França, especialment Bordeus, que va ser regió d’inspiració de molts châteaux xinesos i també d’unes varietats i un estil de vi que els xinesos han volgut incorporar com a propis.
També és cert que aquesta realitat, avui dia, viu un moment revulsiu, i alguns dels actors xinesos del vi diran que el seu país també ha d’afrontar els reptes del canvi climàtic, de la davallada del consum i dels canvis de tendència entre els consumidors, que volen vins més lleugers, de baixa graduació o directament desalcoholitzats i 0,0% vol. Després d’una experiència intensa visitant una de les seves principals regions vitivinícoles, la província de Ningxia, la realitat és que hi pesa cert desànim també pel que fa a la producció de vi actual. “Hi ha canvis importants en el context que demanen un canvi urgent de paradigma”, lamenten. Per passos.
“Ara mateix la indústria del vi de la Xina es troba en un dels seus pitjors moments”, afirma Xing Wei, una de les veus més autoritzades del sector del país. Master of Wine, formador i consultor parla amb números sobre la taula, recordant que s’està perdent posicions en la producció, però també en l’àmbit de la importació. Ell dona part de la culpa al canvi en les tendències de consum, i al fet que durant molts anys s’ha invertit en fer vi premium que demana pagar preus elevats per ampolla. Ara, no només els afecta el context internacional, sinó que el país també està vivint unes restriccions importants pel que fa a l’aposta i suport de l’àmbit públic.
Una llei pública estatal recent prohibeix beure vi (i altres alcohols) en esdeveniments públics, i això fa que quedin reduïdes les ocasions en què es pot permetre posar vins xinesos sobre la taula. “No tothom es pot permetre pagar 40 o 50 euros per una ampolla”, recalca el MW, d’aquí que la seua posició sigui clara i recomani fer un canvi estructural en la producció. “El consumidor habitual de vins premium està morint i no és fàcil substituir-lo per altres perfils que estiguin disposats a pagar estos preus”, insisteix. Comenta, a més a més, que des de la pandèmia del COVID aquesta tendència s’ha agreujat i ha fet que molts cellers vagin acumulant estoc. El camí, doncs, dirà, “obrir-se a productes d’entrada de gamma, o fins i tot, fer i vendre vi a granel”.
Coincideix en la diagnosis la consultora i cofundadora de E-trans Culture, Wine Educator, Liu Lingling, que no es mostra especialment optimista davant la realitat actual de la indústria del vi xinesa. “El consumidor està canviant, i el mercat demana cada cop vins més lleugers, nous estils que s’allunyen de bona part de la producció actual del nostre país”, detalla. I el problema, confessa, és “que molts productors locals no estan oberts al canvi”. “És cert, continua, que veiem entrar noves generacions de productors de vi, però encara tenen poc poder, poca incidència per canviar res, i entre les grans marques encara hi dominen estils clàssics”. Més enllà dels problemes d’estil i consum, també hi afegeix un altre repte: “els vins xinesos no tenen tipicitat”.
“Les noves generacions no associen el vi amb el luxe, sinó amb la cultura i l’estil de vida”, insisteix Xing Li. I sobretot, afegeix, “volen beure vins amb caràcter i tipicitat”, una qualitat que malauradament encara no està massa consolidada en la producció xinesa. Aquesta mancança és reconeguda tant per veus internes com per professionals internacionals.
Conscients del repte, diversos experts assenyalen una varietat internacional com a possible via de diferenciació. Tot i que la Cabernet Sauvignon continua dominant els cultius de la vinya al país, la Marselan va guanyant pes com a varietat emblemàtica i amb projecció de futur. Aquest encreuament entre Cabernet Sauvignon i Garnatxa, nascuda a França, ha trobat a la Xina una segona pàtria. Amb tanins suaus, fruita madura i un perfil aromàtic seductor, molts la consideren ideal per dotar els vins xinesos d’identitat pròpia. “El que el Malbec ha estat per a l’Argentina, podria ser-ho la Marselan per a la Xina: un símbol de diferenciació i reconeixement internacional”, suggereixen els professionals.
Un d’ells és Jan McMahon, DipWSET i importador suís per a l’empresa SPAR, qui destaca el potencial de la varietat, especialment en versions monovarietals. “Si aprenen a treballar-la bé, pot esdevenir una peça clau per situar la Xina en el mapa mundial del vi i construir una identitat pròpia com a productor de qualitat”, afirma.
També el responsable comercial de Bodeboca, Alonso Fernández, subratlla que encara “troba a faltar tipicitat i context” en molts dels vins que ha tastat d’aquest origen, tot i reconèixer-hi voluntat d’innovació. Cita com a exemple els vins aromatitzats amb te, una proposta sorprenent que podrà trencar motlles. “Hi ha cellers que infusionen fulles de te en aigua per reduir tanins i astringència, i després les afegeixen al vi durant la fermentació”, explica. El resultat? “Un vi molt aromàtic, especialment el blanc, que em va recordar un Gewürztraminer”. Fernández és escèptic pel que fa a la seva implantació a Europa, però creu que pot tenir recorregut en mercats asiàtics: “Un company d’Indonèsia em va demanar contacte directe amb el celler perquè hi veu molt potencial per al seu consumidor”.
Els mercats asiàtics són, avui, els principals consumidors del vi xinès. Països com Singapur, Indonèsia o Malàisia en concentren bona part de la demanda. “En aquests països hi ha mercat”, afirma el responsable comercial de Bodeboca. Però fora d’aquest entorn immediat, l’exportació continua sent una assignatura pendent per a la indústria vitivinícola xinesa.
Tot i això, l’interès estratègic hi és i és genuí. El sector és conscient que, si vol esdevenir un referent internacional en qualitat, ha de fer un pas endavant. I aquest pas, com reconeixen diversos experts, no passa només per obrir mercats, sinó per repensar el producte i el relat.
.jpg)
La recepta, per ara, sembla clara: construir una identitat pròpia, dotar els vins de tipicitat i adaptar-se als nous gustos globals. El mercat mundial tendeix cap a vins més lleugers, blancs i escumosos, mentre que la Xina continua produint més d’un 90% de vins negres. “Cal elaborar vins més frescos i obrir-se a noves tipologies”, recomana el Master of Wine Xing Wei. En definitiva, la indústria vinícola xinesa es troba immersa en una fase de transició profunda, on conviuen l’ambició exportadora i les tensions pròpies d’un model encara en construcció. El potencial hi és, sens dubte. Però l’èxit dependrà de la seva capacitat adaptar-se als gustos internacionals i innovar sense perdre autenticitat.
“Ningxia és una de les regions autònomes més petites de la Xina”, detalla Baudouin Havaux, president del CMB, al llibre Ruta del Vi de Ningxia. “Fins fa ben poc, en aquesta regió fronterera amb Mongòlia Interior només hi havia explotacions mineres i centrals tèrmiques per produir electricitat”, escriu. I afegeix que la transformació del paisatge en un mosaic de vinyes “ha estat una autèntica lluita”, de la qual ell mateix n’ha estat testimoni privilegiat: “cada any, he vist néixer cellers com bolets, molts d’ells inspirats en el model bordelès”.
La publicació, presentada durant l’esdeveniment, traça un extens recorregut per la història vitivinícola d’una regió que ha viscut una de les metamorfosis més notables del panorama xinès. Envoltat per zones desèrtiques com el Gobi, el territori de Ningxia ha esdevingut terra de vinyes gràcies a la implantació del regadiu procedent del Riu Groc, l’altitud, la forta amplitud tèrmica entre dia i nit, i un ambiciós programa d’inversions públiques. Un dels punts neuràlgics d’aquesta revolució vinícola és la zona de Helan Mountain East, als peus de les muntanyes Helan. Aquí s’hi troben alguns dels cellers més reconeguts del país, incloent-hi projectes internacionals com Chandon (del grup Moët Hennessy) o Helan Qingxue, entre molts d’altres.
Sigui com sigui, des dels inicis, Ningxia ha apostat per l’elaboració de vins premium. El govern va establir una política activa de subvencions a cellers premiats internacionalment, fet que va desencadenar una autèntica cursa cap a l’excel·lència. Avui, centenars de projectes participen en concursos i esdeveniments arreu del món, consolidant la imatge de la regió com a nou pol d’innovació vinícola. De tota manera, aquesta estratègia no ha estat exempta de dificultats. Els preus elevats dels vins de Ningxia dificulten la seva penetració en el mercat intern, encara condicionat per hàbits de consum limitats. Conquerir l’escena internacional és, doncs, un pas natural però exigent, que reclama ajustar preus, estils i posicionament.
Amb gairebé tres milions d’habitants i sis districtes administratius, Yinchuan no és només la capital política de la regió, sinó una ciutat que vol combinar el desenvolupament tecnològic amb una clara aposta per la promoció enoturística. I el cas de la ciutat i de Ningxia exemplifica alhora el gran potencial i complexitat de la Xina vitivinícola. Això sí, per convertir-se en un actor consolidat al mapa mundial del vi els caldrà alguna cosa més que inversions i reconeixements: cal consolidar una identitat pròpia, escoltar els nous perfils de consumidor i diversificar l’oferta. Això els permetrà arrelar fons i construir un relat sòlid, autèntic i perdurable.
Sessió de tast al CMB. Foto: CMB
També és cert que aquesta realitat, avui dia, viu un moment revulsiu, i alguns dels actors xinesos del vi diran que el seu país també ha d’afrontar els reptes del canvi climàtic, de la davallada del consum i dels canvis de tendència entre els consumidors, que volen vins més lleugers, de baixa graduació o directament desalcoholitzats i 0,0% vol. Després d’una experiència intensa visitant una de les seves principals regions vitivinícoles, la província de Ningxia, la realitat és que hi pesa cert desànim també pel que fa a la producció de vi actual. “Hi ha canvis importants en el context que demanen un canvi urgent de paradigma”, lamenten. Per passos.
La nova realitat: un mercat en transició
“Ara mateix la indústria del vi de la Xina es troba en un dels seus pitjors moments”, afirma Xing Wei, una de les veus més autoritzades del sector del país. Master of Wine, formador i consultor parla amb números sobre la taula, recordant que s’està perdent posicions en la producció, però també en l’àmbit de la importació. Ell dona part de la culpa al canvi en les tendències de consum, i al fet que durant molts anys s’ha invertit en fer vi premium que demana pagar preus elevats per ampolla. Ara, no només els afecta el context internacional, sinó que el país també està vivint unes restriccions importants pel que fa a l’aposta i suport de l’àmbit públic.
COncurs Mondial de Bruxelles a Yinchuan, Ningxia. Foto: Eva Vicens
Una llei pública estatal recent prohibeix beure vi (i altres alcohols) en esdeveniments públics, i això fa que quedin reduïdes les ocasions en què es pot permetre posar vins xinesos sobre la taula
Una llei pública estatal recent prohibeix beure vi (i altres alcohols) en esdeveniments públics, i això fa que quedin reduïdes les ocasions en què es pot permetre posar vins xinesos sobre la taula. “No tothom es pot permetre pagar 40 o 50 euros per una ampolla”, recalca el MW, d’aquí que la seua posició sigui clara i recomani fer un canvi estructural en la producció. “El consumidor habitual de vins premium està morint i no és fàcil substituir-lo per altres perfils que estiguin disposats a pagar estos preus”, insisteix. Comenta, a més a més, que des de la pandèmia del COVID aquesta tendència s’ha agreujat i ha fet que molts cellers vagin acumulant estoc. El camí, doncs, dirà, “obrir-se a productes d’entrada de gamma, o fins i tot, fer i vendre vi a granel”.
Vins xinesos. Foto: Eva Vicens
Coincideix en la diagnosis la consultora i cofundadora de E-trans Culture, Wine Educator, Liu Lingling, que no es mostra especialment optimista davant la realitat actual de la indústria del vi xinesa. “El consumidor està canviant, i el mercat demana cada cop vins més lleugers, nous estils que s’allunyen de bona part de la producció actual del nostre país”, detalla. I el problema, confessa, és “que molts productors locals no estan oberts al canvi”. “És cert, continua, que veiem entrar noves generacions de productors de vi, però encara tenen poc poder, poca incidència per canviar res, i entre les grans marques encara hi dominen estils clàssics”. Més enllà dels problemes d’estil i consum, també hi afegeix un altre repte: “els vins xinesos no tenen tipicitat”.
La falta de tipicitat i el paper de la Marselan
“Les noves generacions no associen el vi amb el luxe, sinó amb la cultura i l’estil de vida”, insisteix Xing Li. I sobretot, afegeix, “volen beure vins amb caràcter i tipicitat”, una qualitat que malauradament encara no està massa consolidada en la producció xinesa. Aquesta mancança és reconeguda tant per veus internes com per professionals internacionals.
El que el Malbec ha estat per a l’Argentina, podria ser-ho la Marselan per a la Xina: un símbol de diferenciació i reconeixement internacional
Conscients del repte, diversos experts assenyalen una varietat internacional com a possible via de diferenciació. Tot i que la Cabernet Sauvignon continua dominant els cultius de la vinya al país, la Marselan va guanyant pes com a varietat emblemàtica i amb projecció de futur. Aquest encreuament entre Cabernet Sauvignon i Garnatxa, nascuda a França, ha trobat a la Xina una segona pàtria. Amb tanins suaus, fruita madura i un perfil aromàtic seductor, molts la consideren ideal per dotar els vins xinesos d’identitat pròpia. “El que el Malbec ha estat per a l’Argentina, podria ser-ho la Marselan per a la Xina: un símbol de diferenciació i reconeixement internacional”, suggereixen els professionals.
Un d’ells és Jan McMahon, DipWSET i importador suís per a l’empresa SPAR, qui destaca el potencial de la varietat, especialment en versions monovarietals. “Si aprenen a treballar-la bé, pot esdevenir una peça clau per situar la Xina en el mapa mundial del vi i construir una identitat pròpia com a productor de qualitat”, afirma.
També el responsable comercial de Bodeboca, Alonso Fernández, subratlla que encara “troba a faltar tipicitat i context” en molts dels vins que ha tastat d’aquest origen, tot i reconèixer-hi voluntat d’innovació. Cita com a exemple els vins aromatitzats amb te, una proposta sorprenent que podrà trencar motlles. “Hi ha cellers que infusionen fulles de te en aigua per reduir tanins i astringència, i després les afegeixen al vi durant la fermentació”, explica. El resultat? “Un vi molt aromàtic, especialment el blanc, que em va recordar un Gewürztraminer”. Fernández és escèptic pel que fa a la seva implantació a Europa, però creu que pot tenir recorregut en mercats asiàtics: “Un company d’Indonèsia em va demanar contacte directe amb el celler perquè hi veu molt potencial per al seu consumidor”.
L’exportació, una assignatura pendent
Els mercats asiàtics són, avui, els principals consumidors del vi xinès. Països com Singapur, Indonèsia o Malàisia en concentren bona part de la demanda. “En aquests països hi ha mercat”, afirma el responsable comercial de Bodeboca. Però fora d’aquest entorn immediat, l’exportació continua sent una assignatura pendent per a la indústria vitivinícola xinesa.
Tot i això, l’interès estratègic hi és i és genuí. El sector és conscient que, si vol esdevenir un referent internacional en qualitat, ha de fer un pas endavant. I aquest pas, com reconeixen diversos experts, no passa només per obrir mercats, sinó per repensar el producte i el relat.
Sessió de tast al CMB. Foto: CMB
La recepta, per ara, sembla clara: construir una identitat pròpia, dotar els vins de tipicitat i adaptar-se als nous gustos globals. El mercat mundial tendeix cap a vins més lleugers, blancs i escumosos, mentre que la Xina continua produint més d’un 90% de vins negres. “Cal elaborar vins més frescos i obrir-se a noves tipologies”, recomana el Master of Wine Xing Wei. En definitiva, la indústria vinícola xinesa es troba immersa en una fase de transició profunda, on conviuen l’ambició exportadora i les tensions pròpies d’un model encara en construcció. El potencial hi és, sens dubte. Però l’èxit dependrà de la seva capacitat adaptar-se als gustos internacionals i innovar sense perdre autenticitat.
De territori hostil a productor de vins de qualitat: l’exemple de Ningxia
“Ningxia és una de les regions autònomes més petites de la Xina”, detalla Baudouin Havaux, president del CMB, al llibre Ruta del Vi de Ningxia. “Fins fa ben poc, en aquesta regió fronterera amb Mongòlia Interior només hi havia explotacions mineres i centrals tèrmiques per produir electricitat”, escriu. I afegeix que la transformació del paisatge en un mosaic de vinyes “ha estat una autèntica lluita”, de la qual ell mateix n’ha estat testimoni privilegiat: “cada any, he vist néixer cellers com bolets, molts d’ells inspirats en el model bordelès”.
La publicació, presentada durant l’esdeveniment, traça un extens recorregut per la història vitivinícola d’una regió que ha viscut una de les metamorfosis més notables del panorama xinès. Envoltat per zones desèrtiques com el Gobi, el territori de Ningxia ha esdevingut terra de vinyes gràcies a la implantació del regadiu procedent del Riu Groc, l’altitud, la forta amplitud tèrmica entre dia i nit, i un ambiciós programa d’inversions públiques. Un dels punts neuràlgics d’aquesta revolució vinícola és la zona de Helan Mountain East, als peus de les muntanyes Helan. Aquí s’hi troben alguns dels cellers més reconeguts del país, incloent-hi projectes internacionals com Chandon (del grup Moët Hennessy) o Helan Qingxue, entre molts d’altres.
Yinchuan, a la província de Ningxia. Foto: CMB
Sigui com sigui, des dels inicis, Ningxia ha apostat per l’elaboració de vins premium. El govern va establir una política activa de subvencions a cellers premiats internacionalment, fet que va desencadenar una autèntica cursa cap a l’excel·lència. Avui, centenars de projectes participen en concursos i esdeveniments arreu del món, consolidant la imatge de la regió com a nou pol d’innovació vinícola. De tota manera, aquesta estratègia no ha estat exempta de dificultats. Els preus elevats dels vins de Ningxia dificulten la seva penetració en el mercat intern, encara condicionat per hàbits de consum limitats. Conquerir l’escena internacional és, doncs, un pas natural però exigent, que reclama ajustar preus, estils i posicionament.
Amb gairebé tres milions d’habitants i sis districtes administratius, Yinchuan no és només la capital política de la regió, sinó una ciutat que vol combinar el desenvolupament tecnològic amb una clara aposta per la promoció enoturística. I el cas de la ciutat i de Ningxia exemplifica alhora el gran potencial i complexitat de la Xina vitivinícola. Això sí, per convertir-se en un actor consolidat al mapa mundial del vi els caldrà alguna cosa més que inversions i reconeixements: cal consolidar una identitat pròpia, escoltar els nous perfils de consumidor i diversificar l’oferta. Això els permetrà arrelar fons i construir un relat sòlid, autèntic i perdurable.