TENDÈNCIES DEL VI
Terra de Garnatxes tanca una etapa després de més d’una dècada de trajectòria
El projecte col·lectiu dona per assolits els seus objectius després d’impulsar el prestigi de la garnatxa i el seu territori
Cupatges
21 d'abril de 2026 a les 20:27
Vells ceps de garnatxes velles a la DO Montsant.Vinyes Domènech
Després de més d’una dècada d’activitat, Terra de Garnatxes posa punt final al seu recorregut com a projecte col·lectiu. Nascuda el 2012 per reivindicar la garnatxa i el seu territori, l’associació tanca etapa amb la sensació d’haver contribuït a posicionar la varietat com una de les grans protagonistes del panorama vitivinícola mediterrani.
Context: Terra de Garnatxes neix el 2012 com una associació privada sense ànim de lucre amb un objectiu clar: posar en valor la garnatxa, el territori i la cultura vitivinícola que l’envolta. El projecte ha estat impulsat pels cellers Clos Figueres, Edetària, Finca Viladellops, La Vinyeta, Lagravera i Vinyes Domènech.
Per què és important? La iniciativa ha funcionat com una plataforma col·lectiva per explicar la garnatxa més enllà del vi: paisatge, cultura, microclimes i terrers. Ha contribuït a reforçar el posicionament d’una de les varietats més representatives del Mediterrani.
Al llarg de més de deu anys, Terra de Garnatxes ha desplegat:
El motiu: Els impulsors consideren que els objectius inicials s’han complert. La garnatxa viu avui un moment de reconeixement i prestigi, tant a nivell nacional com internacional.
A la pràctica: El projecte ha ajudat a construir relat i coneixement al voltant de la varietat, consolidant una visió compartida del seu valor territorial i cultural. Més enllà de la promoció, Terra de Garnatxes ha defensat un model basat en sostenibilitat, preservació del paisatge i enoturisme responsable.
Al detall: Una de les iniciatives destacades ha estat La Garnatxa Valenta, el projecte solidari que ha vinculat el sector amb causes socials del territori.
En profunditat: Terra de Garnatxes deixa com a herència una dècada de pedagogia, cooperació i projecció conjunta. Un model que ha demostrat que la suma de petits projectes pot tenir un impacte real en la construcció de valor d’una varietat i d’un territori.
Context: Terra de Garnatxes neix el 2012 com una associació privada sense ànim de lucre amb un objectiu clar: posar en valor la garnatxa, el territori i la cultura vitivinícola que l’envolta. El projecte ha estat impulsat pels cellers Clos Figueres, Edetària, Finca Viladellops, La Vinyeta, Lagravera i Vinyes Domènech.
Per què és important? La iniciativa ha funcionat com una plataforma col·lectiva per explicar la garnatxa més enllà del vi: paisatge, cultura, microclimes i terrers. Ha contribuït a reforçar el posicionament d’una de les varietats més representatives del Mediterrani.
Al llarg de més de deu anys, Terra de Garnatxes ha desplegat:
- Jornades tècniques i tastos dirigits
- Visites a vinyes i cellers
- Presentacions a mitjans i participació en esdeveniments
- Estudis sobre descriptors varietals de la garnatxa
- Treballs sobre canvi climàtic, biodiversitat i resiliència
- També ha generat espais de col·laboració amb institucions i professionals del sector.
El motiu: Els impulsors consideren que els objectius inicials s’han complert. La garnatxa viu avui un moment de reconeixement i prestigi, tant a nivell nacional com internacional.
A la pràctica: El projecte ha ajudat a construir relat i coneixement al voltant de la varietat, consolidant una visió compartida del seu valor territorial i cultural. Més enllà de la promoció, Terra de Garnatxes ha defensat un model basat en sostenibilitat, preservació del paisatge i enoturisme responsable.
Al detall: Una de les iniciatives destacades ha estat La Garnatxa Valenta, el projecte solidari que ha vinculat el sector amb causes socials del territori.
En profunditat: Terra de Garnatxes deixa com a herència una dècada de pedagogia, cooperació i projecció conjunta. Un model que ha demostrat que la suma de petits projectes pot tenir un impacte real en la construcció de valor d’una varietat i d’un territori.
El més llegit
Ara a portada