​Carlos Pazos a La Vinya dels Artistes

Carlos Pazos artista indisciplinat, creador enamorat de la música, els llibres, la literatura i el cine, ha exposat en algunes de les millors galeries i museus del món. Va fer la seva primera exposició individual l’any 1970 i la seva primera retrospectiva l’any 2007, al MACBA (Barcelona) i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS-Madrid).

La realitat està inclosa en la seva obra com un buit: no hi ha referent d’art establert i l’objecte remet a una ficció. La seva obra té un agut sentit de l’humor i, al mateix temps, un profund dramatisme. L’artista s’amaga rere diverses màscares i utilitza souvenirs i objectes per fer del col·leccionisme un dels eixos centrals de la seva obra. Amb una estètica molt personal guiada pel rebuig de les idees de “l’art amb majúscules i en minúscules”, combina la poètica de l’objecte amb la ironia i la màscara narcisista.

Com ell diu: “Atacat d’incredulitat absoluta, l’art és, sobretot, el meu espai de resistència. El meu espai d’autenticitat de l’artifici, de l’engany, de l’il·lusori, de la simulació, de l’intersticial, d’allò larvat i l’enquistat amb l’intersticial. L’espai, obert  tancat, en el que, posat que no puc deixar de ser, gairebé aconsegueixo ser res”.
De caràcter inquiet, Pazos ha tocat diversos camps creatius. Fins ara ha publicat dos llibres  de reflexions, records i aforismes:“Garabatos y Zarpazos” a l’any 2004 i “Pimpollos y Papanatas” el 2013.

L’obra de grans dimensions que està creant per La Vinya dels Artistes encara és una sorpresa, però avisa que és un gest cap al món de l’art i el vi que proposa, com aficionat a buidar ampolles, amb el suggerent i desesperançat títol de “No et Prometo Res”.