20 anys d’un cava de terrer convertit en icona

No hi ha dubte que el cava Turó d’en Mota de Recaredo s’ha convertit en tota una icona del sector a l’hora d’expressar l’autenticitat d’un terrer. Amb “emocions contingudes” el dissabte 8 de setembre van collir els fruits d’aquesta vinya per vintena vegada. No s’ho va voler perdre ni el director general d’aquestes caves sadurninenques, Ton Mata, ni el seu pare Antoni Mata Casanovas. Des de Recaredo han volgut donar les gràcies, coincidint amb aquesta vintena verema feta a mà i en caixes, “a tots aquells que van creure que un cava de terrer era possible”. Diuen que tenen un compromís ferm: “elaborar vins de terrer capaços de mostrar els paisatges de l’Alt Penedès de la manera més honesta possible”. 
 

Recorden que elaboren exclusivament caves Brut Nature d’anyada marcats per l’empremta de la llarga criança. I remarquen que els seus escumosos “han forjat un estil únic definit per l’elegància i la subtilitat”. Però el Turó d’en Mota ha anat més enllà. És un cava que ha trencat barreres, que ha obert portes i que ha marcat camí. Com va dir el savi indi Petanjali, “quan estàs inspirat per algun gran propòsit, per algun extraordinari projecte, els pensaments trenquen les barreres; la ment transcendeix les seves limitacions, la consciència s'expandeix en totes direccions i et trobes en un nou món meravellós. Les forces, les facultats i els talents adormits cobren vida. En aquest moment t'adones que ets molt més gran del que mai haguessis somiat”. I això, en bona part, també és el Turó d’en Mota. Es proclamen artesans de la terra, tot cercant l’equilibri de l’ecosistema i el respecte per la biodiversitat. Treballen seguint la inspiració biodinàmica. Consideren que “no hi pot haver vins amb essència de paisatge si no es té cura i respecte pel propi paisatge”.
 
El Turó d’en Mota, que es va estrenar amb l’anyada del 1999 i que ens ha deixat impressionants caves com el del 2001, és fruit d’una bonica però petita vinya (només 0,97 hectàrees) plantada en vas l’any 1940. El terreny és extremadament calcari, de textura franco-llimosa i amb presència de nòduls calcaris. D’ella s’obtenen, en funció de l’anyada, entre 3.000 i 5.000 quilograms per hectàrea (la qual cosa suposa entre 2.000 i 4.000 ampolles). 

Ton Mata ha manifestat a Cupatges que el Turó d'en Mota “és una idea que neix de la il·lusió, de voler saber els límits de la nostra terra, de les nostres varietats, del nostre clima i del nostre propi coneixement. Neix des del cor de la segona i tercera generació de la família. Recordo una passejada amb el meu pare, devia ser el 1998, per la vinya, quan comencen a sortir totes les idees, les opcions, les possibilitats, les intuïcions, les conviccions... aleshores i fins avui, i esperem que per molts anys!” Ton Mata creu que a més d’humilitat i de senzillesa, també són posseïdors de l’obstinació, i “allò que vàrem intuir que es podia fer vàrem posar-nos a fer-ho, any rere any. La confiança ens la donava el vi que anàvem tastat, veure'n la seva evolució que, de vegades, sembla eterna”. Espera que aquest gran cava “pugui esdevenir un vi inspirador per altres”, tot recordant que “hi ha molts bonics racons al Penedès, i cada cop més gent jove amb ganes i amb talent per posar-los en valor”.
 
Aquest xarel·lo el presenten com “un fruit de la mateixa natura, amb la complicitat d’un equip humà que observa i respecta les seves lleis”. La família Mata diu que “representa l’elegància de la senzillesa”: una única vinya, una sola varietat, una anyada i una producció molt limitada. És senzillesa, però també humilitat, precisió, honestedat i fins i tot austeritat. Afegeixen també que “és un vi de terrer en el sentit més ampli, és a dir, l’expressió d’un espai de terra molt calcària, amb un microclima mediterrani, la varietat xarel·lo i una viticultura d’observació més que d’intervenció”. 

És un escumós de llarga criança en ampolla amb tap de suro natural (un mínim de 120 mesos en contacte amb les mares) però sense marxamo de Gran Reserva. Ha estat reconegut com a Cava de Paratge Qualificat, la punta del vèrtex qualitatiu del sector. Ton Mata no ha volgut mai que es destaqués el Turó d’en Mota pel seu preu (un PVP de 108 euros per a l’anyada actual). Decanter ha arribat a dir que és “un vi de llegenda”, i el prescriptor Luís Gutiérrez (The Wine Advocate) l’ha qualificat com “la cimera del Cava”.
 
Però “el camí cap a la senzillesa -com va dir Peter Brook- està ple de complicacions i d’esforç”. Potser “les coses més senzilles siguin les que més costa veure”, com va escriure Haruki Murakami. El Turó d’en Mota és superb, però neix des de la humilitat inspiradora de Ton Mata, i on la senzillesa inunda fins i tot una imatge minimalista obra de la gran dissenyadora Pati Núñez. Per definir el Turó d’en Mota em quedo amb una frase de Constantin Brancusi: “La simplicitat no és un fi en l'art, però un arriba a la simplicitat, malgrat un mateix, a l'acostar-se al veritable sentit de les coses”.