Els 3 millors vins de la DO Pla de Bages segons la crítica anglesa
Jancis Robinson, la prestigiosa revista internacional especialitzada en vins, destaca el vi ranci Abadal Sagristia R-2 i l'Abadal Arboset 2017, entre altres.
Redacció
17 de setembre de 2021 a les 07:29
Tres vins del celler Abadal, l'Abadal Arboset 2017, l'Abadal Sagristia C-1 i l'Abadal Sagristia R-2 han estat puntuats com els millors vins del Bages per la prestigiosa revista Jancis Robinson en unn article elaborat per Ferran Centelles, sommelier i crític de vins espanyols per aquest mitjà britànic.
L'article recull els resultats d'un tast realitzat pel propi Centelles, a partir d'una selecció de vins del Bages feta pel sommelier i col·laborador de Cupatges Josep Pelegrín.
En referència als dos vins rancis Abadal Sagristia, el crític els considera "el millor dels millors del país". Així mateix, destaca que "el caràcter profund de l'Abadal Sagristia C-1 és d'un altre món". "Abadal Sagristia R-2 és un dels millors vins que he tastat en almenys l'últim any. Simplement increïble".
Per la seva banda el vi Abadal Arboset 2017 ha obtingut 18 punts sobre 20, el que suposa la puntuació més alta entre els vins negres del Bages. Aquest vi el defineix clarament com un vi de muntanya, fresc i balsàmic, en completa simbiosi amb la vinya i la muntanya que l'envolta, "història renascuda". El segueixen l'Abadal 3.9 Vi de Finca 2016, Els Flautats 2019 i Picapoll Negre 2017, del celler Oller del Mas, i el Cabernet Sauvignon Reserva 2009, del celler Solergibert, tots quatre vins amb 17,5 punts sobre 20.
Així mateix, en el cas dels blancs, el crític puntua amb 17 sobre 20 els vins Abadal Nuat 2018 i el Singular d'Àmfora 2016, del celler Collbaix.
Centelles comença l'article parlant de la seva connexió especial amb el Bages, la terra on va iniciar la seva formació en el món de la gastronomia, "una terra que ha estat històricament connectada amb el vi".
El crític destaca dels vins del Pla de Bages l'acidesa i el perfil continental en el cas dels blancs, amb especial menció a la varietat Picapoll; així com la diversitat en els negres, amb varietats locals com la sumoll i la mandó -que es caracteritza per la seva frescor, fluïdesa i els aromes de sotabosc-, i també fent referència als cabernets, com a varietat ben arrelada a la regió i que s'expressa "bellament".
L'article recull els resultats d'un tast realitzat pel propi Centelles, a partir d'una selecció de vins del Bages feta pel sommelier i col·laborador de Cupatges Josep Pelegrín.
En referència als dos vins rancis Abadal Sagristia, el crític els considera "el millor dels millors del país". Així mateix, destaca que "el caràcter profund de l'Abadal Sagristia C-1 és d'un altre món". "Abadal Sagristia R-2 és un dels millors vins que he tastat en almenys l'últim any. Simplement increïble".
Per la seva banda el vi Abadal Arboset 2017 ha obtingut 18 punts sobre 20, el que suposa la puntuació més alta entre els vins negres del Bages. Aquest vi el defineix clarament com un vi de muntanya, fresc i balsàmic, en completa simbiosi amb la vinya i la muntanya que l'envolta, "història renascuda". El segueixen l'Abadal 3.9 Vi de Finca 2016, Els Flautats 2019 i Picapoll Negre 2017, del celler Oller del Mas, i el Cabernet Sauvignon Reserva 2009, del celler Solergibert, tots quatre vins amb 17,5 punts sobre 20.
Ferran Centelles: "Abadal Sagristia R-2 és un dels millors vins que he tastat en almenys l'últim any. Simplement increïble"
Així mateix, en el cas dels blancs, el crític puntua amb 17 sobre 20 els vins Abadal Nuat 2018 i el Singular d'Àmfora 2016, del celler Collbaix.
Centelles comença l'article parlant de la seva connexió especial amb el Bages, la terra on va iniciar la seva formació en el món de la gastronomia, "una terra que ha estat històricament connectada amb el vi".
Etiquetes:
Vins i Cellers Ara a portada
Per mi l'entrebosc, es vi sobra valorar
No entenc molt bé com i qui decideix si un vi és bo, millor, fantàstic o fenomenal. Però em resulta una mica artificial i sospitós precisament perquè mai es diu com s'escull el vi en qüestió.
Un exemple és el rànking de cerveses que emet l'OCU on només poden competir unes cerveses escollides entre les que es venen en els línials d'algun supermercat. I només les de fabricació massiva. I encara, no totes. I el criteri és la relació qualitat/preu essent que la qualitat queda definida de forma absolutament nebulosa i per "especialistes" que se'n guarden com d'escaldar-se de ser anomenats.
Em demano per exemple com és que han estat escollits aquests vins i no, per exemple, els d'ENTREBOSC que és una cosa fora del comú segons el meu gust (no hi tinc cap interès invertit)? Hi ha realment una diferència detectable entre el que es recomana i el que es queda enrere?