Vi en llauna, l'envàs per captar consumidors joves

Fa més de 85 anys que existeix el vi enllaunat. Allan Green, amb la seva col·lecció de 499 llaunes de vi - la de la foto -, va guanyar el rècord Guinness el 2015. Anys més tard ja en tenia 1.200 i algunes daten de l'any 1936. Un any abans havia aparegut la primera llauna de cervesa.

Els Estats Units es va disparar el consum el 2018, i encara que representa menys d'un 0,5% del mercat, el seu creixement sembla imparable.

Què passa al mercat interior?

A l'Estat encara hi ha molta reticència. Sembla que als països amb poca tradició vinícola, hi ha menys fre a l'envàs de llauna: els Estats Units, Noruega, Dinamarca, Sud-àfrica o Austràlia són els mercats més receptius. Els països amb més consciència ambiental entenen millor aquest envàs, amb unes taxes de reciclatge molt superiors al vidre i una petjada de CO2 molt inferior. I són més tolerants als canvis per la seva menor tradició vinícola.

El nostre mercat encara es resisteix a la llauna. Cavas Hill, ho va intentar el 2008 i va fracassar. “El mercat nacional encara no accepta el vi de llauna”, comenta Jordi Grau, de Vins i Licors Grau. “Venem força Bag in Box, i tastem una campanya en càmpings amb els vins en llauna. No va funcionar. El nostre mercat no està preparat”. Vila Viniteca, un altre dels grans de la distribució, no treballa aquests vins. A Vinissimus, Bodeboca, Decántalo o Drinks & Co, tampoc hi trobareu ni una llauna. Sembla que, de moment, la venda només és a supermercats i grans superfícies. Per què proliferen els cellers que comencen a enllaunar vins?

Per diverses raons. Perquè si pensem en vins joves (per al consum en un any), els seus avantatges són múltiples. Les llaunes són més sostenibles, més lleugeres (40% més que el vidre), i són ideals per a espais com platges, muntanyes, festivals de música, trens, màquines de vending, oci nocturn... I perquè el consum de vi a l'Estat ha baixat durant molts anys i els nostres cellers (gairebé tots!) han après a exportar.

Els “players” del vi en llauna com Zeena, Glass Canned Wines, Can-Vi… venen sobretot en mercats internacionals. Parlen de conquerir un consumidor diferent, mil·lenial, amb moments de consum diferents. I parlen de vins fàcils, frescos i amb poca graduació.
Ruben Pedregosa, de Castelo de Pedregosa, comenta que “des del 2021 hem superat el milió de llaunes de vi”. 

Sana Khouja, de Zeena, assegura que “el primer semestre del 2022 hem crescut un 225% respecte a tot el 2021”.

Codorníu ven la seva llauna Befrizz al mercat belga. I aposten fort per formats disruptius i “ready to drink” per a generacions més joves. Aviat veurem llaunes amb la seva marca Bach al nostre mercat. “És la nostra responsabilitat innovar i apropar-nos a les noves generacions, sorprendre els paladars joves, modernitzant la imatge de la nostra marca amb formats atrevits i sostenibles”, comenta Sergio Fuster, CEO de Raventós Codorníu.

Can-Vi exporta el 85% de les llaunes de vi de mínima intervenció a USA, Canadà, Austràlia, Suècia, Regne Unit… Cristina Vaqué, cofundadora, preveu una producció inicial per al 2023 de 60.000 llaunes. "El mercat domèstic encara és molt reticent per prejudicis amb l'envàs, però quan proven el producte només veuen avantatges", comenta. 

De Haan Altés elabora la marca Kanvas. L'Estat, i principalment Catalunya, només suposa un 22% de les seves vendes. Les altres llaunes, per aquest ordre, se'n van a Japó (40%), Holanda (13%) i UK (5%).

Tots tenen una cosa clara, el competidor de la llauna no és l'ampolla de vi, igual que a la cervesa no competeixen llauna i vidre. Tampoc no és el consumidor tradicional de vi, el competidor és la cervesa, el refresc, i el repte és el consumidor més jove.