vins catalans
Cinc vins catalans per fer un bon maridatge musical
Genís Mauri ens recomana 5 vins que fan dringar pentagrames
Música i vi van estretament lligats. Però, entre altres estils, posaria el jazz al capdavant de les propostes ritmícoles que casen melodies i raïm fermentat. Serà per l'espontaneïtat del gènere, pels patrons rítmics que permeten llicències artístiques als seus progenitors. Vés a saber. La vessant visual de les ampolles hi juga un paper cabdal per captivar-nos, fixeu-vos!
Bielsa Ruano · Lo Noi del Saxo (2018)
Si fos negre seria Pharoah Sanders. Amb aquest rostre pàl·lid, estila John Zorn. Ja el tenia vist aquest saxofonista de la Terra Alta que tocava entre músics de carrer. Aquest cop, en solitari, interpreta una fantàstica peça de jazz, a compàs de garnatxa i macabeu, evocant notes de fruita blanca, dibuixant pentagrames complexos, plens d'intensitat. Acompanyat de contrabaix i trompeta excel·lia, aquí destaca per sobre la resta. Bravo, John!
Acústic Celler · Ritme Vinyes Velles Boniques (2019)
Dissabte nit, posem un esquitx de música al sopar. Una tonada del Priorat, el dring-drang de la garnatxa i el samsó, les notes de la fusta que marquen l'accent del tema, la fruita fosca que amablement passeja entres les cinc ratlles paral·leles i equidistants del bloc, escrit sobre una base terrosa que prové del sòl de llicorella on s'ha gestat. Quin ritme, tu! Sona bon blues en aquest àpat.
Sicus · Sons Monastrell (2013)
Parlar de Sicus i Eduard Pié és evocar una filosofia. Aquí tritlleja una melodia harmoniosa i profunda al Penedès. Elaboració natural, maceració del raïm sencer en àmfores enterrades al bell mig de la vinya durant tres mesos; una temporada més en inox i molta ampolla. Tatxan! Màgia! La millor i més atípica monastrell que he pres. Vertical i directe, llarg i complex, oblida't del punt excessivament golós de la varietat, la rusticitat l'emmascara, afavorint-ne l'exuberància de fruita i aires licorosos. La terra vibra i s'expressa en 990 ampolles.
Coca i Fitó · Maragda (2014)
Distinció. Cupatge de garnatxa, carinyena i syrah de vinyes velles al Montsant. Recollit d’inici, li costa un xic obrir-se, però quan ho fa, es desplega com els ametllers florits a principis de primavera. Instrument afinat, càlida maduresa de l'intèrpret, dits suaus que es belluguen amb amabilitat pels claus del saxòfon, potència a les orelles, agradable so al paladar. Jazz del bo amb macedònia de xocolata, fruita i espècies.
Estones · Set Tota la Vida (2020)
Qui n'ha begut en tindrà set tota la vida.
Qui ho ha deixat ja no suporta el pas dels dies.
Enganxa més que l'heroïna, i es tan eficaç, tan eficaç com l'aspirina.
I topar amb una ampolla del projecte parit entre David Carabén i el celler Mas Sersal sí que ha estat com transportar-se a un altre Planeta i inflamar el cor amb un bon somriure.
Bielsa Ruano · Lo Noi del Saxo (2018)
Si fos negre seria Pharoah Sanders. Amb aquest rostre pàl·lid, estila John Zorn. Ja el tenia vist aquest saxofonista de la Terra Alta que tocava entre músics de carrer. Aquest cop, en solitari, interpreta una fantàstica peça de jazz, a compàs de garnatxa i macabeu, evocant notes de fruita blanca, dibuixant pentagrames complexos, plens d'intensitat. Acompanyat de contrabaix i trompeta excel·lia, aquí destaca per sobre la resta. Bravo, John!
Acústic Celler · Ritme Vinyes Velles Boniques (2019)
Dissabte nit, posem un esquitx de música al sopar. Una tonada del Priorat, el dring-drang de la garnatxa i el samsó, les notes de la fusta que marquen l'accent del tema, la fruita fosca que amablement passeja entres les cinc ratlles paral·leles i equidistants del bloc, escrit sobre una base terrosa que prové del sòl de llicorella on s'ha gestat. Quin ritme, tu! Sona bon blues en aquest àpat.
Sicus · Sons Monastrell (2013)
Parlar de Sicus i Eduard Pié és evocar una filosofia. Aquí tritlleja una melodia harmoniosa i profunda al Penedès. Elaboració natural, maceració del raïm sencer en àmfores enterrades al bell mig de la vinya durant tres mesos; una temporada més en inox i molta ampolla. Tatxan! Màgia! La millor i més atípica monastrell que he pres. Vertical i directe, llarg i complex, oblida't del punt excessivament golós de la varietat, la rusticitat l'emmascara, afavorint-ne l'exuberància de fruita i aires licorosos. La terra vibra i s'expressa en 990 ampolles.
Coca i Fitó · Maragda (2014)
Distinció. Cupatge de garnatxa, carinyena i syrah de vinyes velles al Montsant. Recollit d’inici, li costa un xic obrir-se, però quan ho fa, es desplega com els ametllers florits a principis de primavera. Instrument afinat, càlida maduresa de l'intèrpret, dits suaus que es belluguen amb amabilitat pels claus del saxòfon, potència a les orelles, agradable so al paladar. Jazz del bo amb macedònia de xocolata, fruita i espècies.
Estones · Set Tota la Vida (2020)
Qui n'ha begut en tindrà set tota la vida.
Qui ho ha deixat ja no suporta el pas dels dies.
Enganxa més que l'heroïna, i es tan eficaç, tan eficaç com l'aspirina.
I topar amb una ampolla del projecte parit entre David Carabén i el celler Mas Sersal sí que ha estat com transportar-se a un altre Planeta i inflamar el cor amb un bon somriure.
Ara a portada