VINS BRISATS
Els vins brisats deixen de ser una raresa i tornen per quedar-se
Catalunya recupera una tècnica mil·lenària que avui encaixa amb els consumidors que busquen blancs més gastronòmics, complexos i amb personalitat
La Laura ens recomana dos vins brisats a la secció compartida amb La Gourmeteria Carlos Baglietto
Les modes també transformen el món del vi. Si fa unes dècades predominaven els negres potents, amb molta fusta, estructura i alcohol, avui el mercat gira cap a vins més frescos i delicats. Paral·lelament, els vins blancs guanyen pes, però amb una exigència nova: que tinguin profunditat, textura i complexitat.
Per què és important? En aquest escenari, els vins brisats —coneguts internacionalment com a orange wines— viuen un nou moment d’expansió. Són vins blancs elaborats com si fossin negres: fermentats i macerats amb les pells per obtenir més color, aromes, tanins i estructura.
Què són? En català, el terme correcte és “vi brisat” o “vi amb maceració de pells”. No s’ha de confondre amb el “vi taronja”, un vi aromatitzat tradicional elaborat amb pells de taronja. Els brisats obtenen els seus tons ambre o ataronjats gràcies al contacte prolongat del most amb les parts sòlides del raïm blanc.
D’on venim? Tot i semblar una tendència moderna, aquesta tècnica és ancestral. Existeixen evidències de vins elaborats així fa més de 6.000 anys a Geòrgia i, a Catalunya, especialment a la Terra Alta, també hi ha una llarga tradició de vins brisats. Molts dels nostres avis bevien vins blancs fermentats amb les pells, sovint en porró, molt abans que existís el concepte d’orange wine.
Què sabem? A diferència dels blancs tradicionals, on el most se separa ràpidament de les pells, els brisats deixen fermentar el raïm amb la pell, la polpa, les llavors i, en alguns casos, també la rapa. Aquesta maceració pot durar des d’unes hores fins a diverses setmanes i aporta més textura, tannicitat i complexitat aromàtica.
Tot i això: Durant anys aquests vins van quedar associats a perfils més rústics, austeros o oxidatius. Avui molts elaboradors catalans els reinterpretan amb vinificacions molt més precises, buscant tensió, finor i equilibri sense perdre identitat.
La Laura Serrano, a la nostra secció "De Vins amb la Laura", ens recomana aquests dos vins brisats:
Brea 2023 – Eudald Massana Noya (Alt Penedès)
Brisat de xarel·lo elaborat amb vinyes velles de la finca Serra Vas, plantades el 1963 i treballades amb viticultura ecològica, biodinàmica i vegana. El vi fermenta amb les seves pròpies pells i no es filtra, fet que li dona un color ambre amb sediments naturals.
Destaquen les notes cítriques de taronja i pell de mandarina, espècies i una marcada mineralitat pròpia del xarel·lo. En boca combina textura sedosa, frescor i una lleugera amargor final que li aporta profunditat gastronòmica.
Cosí Eloi – Mas Gomà (Penedès)
Aquest orange wine de malvasia de Sitges aposta per una elaboració radicalment artesanal i de mínima intervenció. Procedeix d’una única vinya ecològica sobre sòls argilocalcaris i de baixos rendiments. La fermentació espontània es fa en petites àmfores elaborades amb argila de la mateixa finca, amb 31 dies de maceració amb les pells i part de la rapa.
Sense sulfits afegits, sense filtrar i sense clarificar, el vi reposa sis mesos en àmfora i cinc mesos més en ampolla abans de sortir al mercat. El resultat és un brisat profund, salvatge i delicat alhora, amb una clara mirada mediterrània.
Veure el vídeo:
Per què és important? En aquest escenari, els vins brisats —coneguts internacionalment com a orange wines— viuen un nou moment d’expansió. Són vins blancs elaborats com si fossin negres: fermentats i macerats amb les pells per obtenir més color, aromes, tanins i estructura.
Què són? En català, el terme correcte és “vi brisat” o “vi amb maceració de pells”. No s’ha de confondre amb el “vi taronja”, un vi aromatitzat tradicional elaborat amb pells de taronja. Els brisats obtenen els seus tons ambre o ataronjats gràcies al contacte prolongat del most amb les parts sòlides del raïm blanc.
D’on venim? Tot i semblar una tendència moderna, aquesta tècnica és ancestral. Existeixen evidències de vins elaborats així fa més de 6.000 anys a Geòrgia i, a Catalunya, especialment a la Terra Alta, també hi ha una llarga tradició de vins brisats. Molts dels nostres avis bevien vins blancs fermentats amb les pells, sovint en porró, molt abans que existís el concepte d’orange wine.
Què sabem? A diferència dels blancs tradicionals, on el most se separa ràpidament de les pells, els brisats deixen fermentar el raïm amb la pell, la polpa, les llavors i, en alguns casos, també la rapa. Aquesta maceració pot durar des d’unes hores fins a diverses setmanes i aporta més textura, tannicitat i complexitat aromàtica.
Tot i això: Durant anys aquests vins van quedar associats a perfils més rústics, austeros o oxidatius. Avui molts elaboradors catalans els reinterpretan amb vinificacions molt més precises, buscant tensió, finor i equilibri sense perdre identitat.
La Laura Serrano, a la nostra secció "De Vins amb la Laura", ens recomana aquests dos vins brisats:
Brisat de xarel·lo elaborat amb vinyes velles de la finca Serra Vas, plantades el 1963 i treballades amb viticultura ecològica, biodinàmica i vegana. El vi fermenta amb les seves pròpies pells i no es filtra, fet que li dona un color ambre amb sediments naturals.
Aquest orange wine de malvasia de Sitges aposta per una elaboració radicalment artesanal i de mínima intervenció. Procedeix d’una única vinya ecològica sobre sòls argilocalcaris i de baixos rendiments. La fermentació espontània es fa en petites àmfores elaborades amb argila de la mateixa finca, amb 31 dies de maceració amb les pells i part de la rapa.
Veure el vídeo:
El més llegit
Ara a portada