Ben al contrari del que la majoria de gent pensa, al Casino Barcelona no només s'hi juga, sinó que també s'hi menja, i molt bé. L'oferta gastronòmica del Casino Barcelona reuneix fins a sis propostes diferents, per tots els gustos i per totes les butxaques.
El Magnum és el restaurant de gamma més alta del grup. Es va obrir al setembre passat i s'inspira el món del vi. Com el seu nom indica, reuneix la oferta més àmplia de màgnums de la ciutat. No només amb referències de Peralada Comercial (un dels altres negocis de la família Suqué), sinó que amb l'afany de mantenir una gran carta de vins, incorporen tota mena de referències, tant nacionals com internacionals.
Així doncs, els magnums dels vins de finca de Peralada (Malaveïna, Garbet, La Garriga...) conviuen amb els de Rioja, Montsant, Empordà, Xerès, Caves, Xampanys i un llarg etcètera. No cal espantar-se però, no tot són formats de litre i mig, s'hi pot anar amb parella o, perquè no, sol, i prendre una ampolla normal de 0,75l, el format clàssic.
Amb una capacitat per unes 70 persones repartides en vint taules, la cuina del Magnum és mediterrània i combina tradició i creativitat. La carta, que es renova cada mig any, consta de 7 entrants, 3 pastes, 4
risottos, i 5 carns i 5 peixos. Tota ella, igual que la decoració, elegant, acurada i sòbria.
Els plats, que oscil·len entre els 10 i els 28 euros, són una clara mostra de la nostra cuina de mercat però creativa. Pel que fa als entrants, destaquem la
crema de gambes amb saltat de ceps i tronc d’escamarlà empanat amb pa d’estrella o l'espectacular i refrescant
tonyina vermella marinada amb soja, gingebre i cítrics sobre mousse d’alvocat i ceviche de mango.
Pel que fa a les pastes i els
risottos, altament recomanables, els
fettucelle,
ravioletti o
Spahetti els combinen amb carxofes, colomí i tòfona o gamba vermella i oli de romaní. Plats de pasta aptes per a totes les butxaques, però amb aquell toc genial que els fa diferents i únics.
Els peixos i les carns també són cuinats amb una gran cura. Marxar del local sense tastar el
llobarro salvatge sobre rissotto de pop o els
medallons de cérvol amb lassanya de rossinyols i salsa d’ametlles, és un crim, i per tant, a fi de cuidar la vostra salut, us recomanaríem no anar-hi només una vegada. És gairebé obligatori repetir l'àpat en diverses ocasions.