ENTREVISTA
Entrevista amb Raúl Bobet, soci fundador dels cellers Castell d'Encús i Ferrer Bobet
« A Castell d'Encús estem plantant a zones encara més fredes»
Redacció
20 d'abril de 2016 a les 07:23
En quins projectes treballes actualment?
Continuo amb Castell d'Encús al Pallars i Ferrer Bobet a la comarca del Priorat. A Encús estem plantant a zones encara més fredes.
Aquest any estava plovent poquíssim... sembla que els últims dies s'ha corregit una mica la situació... ¿com afecta això a la vinya?
L'inici de primavera ja ha compensat de moment la manca d'aigua, contràriament l'estrés hídric afecta força a la vinya amb menys producció i si és extrema pot afectar per més d'un any a la planta.
Com afecta l'estrés hídric als vins?
L'estrès pot accelerar la maduració i a la vegada pot incidir en una baixada d'acidesa. Ja em dit que de moment, per sort, no es dóna el cas.
Projectes com Castell d'Encús, al Pallars, pateixen menys aquests riscos?
En general l'alçada ajuda a aquestos fenòmens de sequera, ja que les temperatures màximes són inferiors i la pluviometria sol ésser superior.
Com es reflecteix bàsicament això als vins, ¿més acidesa? ¿més frescor?
L'alçada ajuda a menys degradació dels àcids, en especial el màlic, però també té conseqüencies en els precursors aromàtics (menys òxidacions) i a la vegada considerant l'influència dels raig ultraviolats també afecta a la maduresa fenòlica, que va més acompassada amb la síntesi de sucres que en zones càlides.
Varis cellers catalans ja fa temps que aposten per plantar en alçada, ¿creus que anirà a més aquesta tendència a Catalunya?
És possible, però també cal considerar els inconvenients de l'alçada: pluges no desitjades, pedregades, problemes amb la fauna, logística i costos.
Com veus els vins a Catalunya els pròxims anys?
Veig els vins amb dificultats a les zones càlides des del punt de vista vitícola. Segurament s'haurà de buscar microclimes, buscar orientacions, i afinar i adaptar les tècniques enològiques a aquests climes. Pel que fa referència a aspectes més globals, cada vegada més s'associa el vi a fenòmens culturals i això comporta més ganes de conèixer i de consumir producte de qualitat. En aquest sentit, el futur sembla molt interessant.
I ara, unes preguntes curtes...
Com et definiries?
Com un pagès de muntanya.
Un restaurant imprescindible al Pallars Jussà
Hi han força restaurants que ofereixen una cuina de la zona, amb un producte de molta qualitat i una molt bona relació qualitat/preu.
Un vi teu del que et sentis especialment orgullós...
No sabria pas triar, perquè els faig tots amb la mateixa passió.
Què té el Pallars que no tingui el Priorat?
No existeixen zones millors que d'altres, cal cercar a cada terreny el que s'hi adiu més. En aquest sentit el Pallars fa possible fer vins més septentrionals amb una important personalitat d'aromes i frescor. Però a la muntanya la microzona compta molt.
I al revés?
Varietats com la carinyena no maduraria pas al Pallars. A la vegada els terrenys licorellosos i pobres en materia orgànica dónen lloc a vins amb una certa concentració però amb pH força àcids, fet que és uns duu a una molt interessant aparent contradicció.
El teu plat preferit
Difícil triar. Per dir-ne un seria una cassola de pèsols molt tendres amb les diferents variacions que existeixen.
El maridaries amb...
Un sauvignon blanc de zona fresca i amb un cert envelliment.
Per acabar, alguna varietat de raïm amb un gran futur...
No soc tan de varietats com del concepte de jardineria amb els ceps. Això darrer fa la diferència, no pas la simplificació a una varietat.
Continuo amb Castell d'Encús al Pallars i Ferrer Bobet a la comarca del Priorat. A Encús estem plantant a zones encara més fredes.
Aquest any estava plovent poquíssim... sembla que els últims dies s'ha corregit una mica la situació... ¿com afecta això a la vinya?
L'inici de primavera ja ha compensat de moment la manca d'aigua, contràriament l'estrés hídric afecta força a la vinya amb menys producció i si és extrema pot afectar per més d'un any a la planta.
Com afecta l'estrés hídric als vins?
L'estrès pot accelerar la maduració i a la vegada pot incidir en una baixada d'acidesa. Ja em dit que de moment, per sort, no es dóna el cas.
Projectes com Castell d'Encús, al Pallars, pateixen menys aquests riscos?
En general l'alçada ajuda a aquestos fenòmens de sequera, ja que les temperatures màximes són inferiors i la pluviometria sol ésser superior.
Com es reflecteix bàsicament això als vins, ¿més acidesa? ¿més frescor?
L'alçada ajuda a menys degradació dels àcids, en especial el màlic, però també té conseqüencies en els precursors aromàtics (menys òxidacions) i a la vegada considerant l'influència dels raig ultraviolats també afecta a la maduresa fenòlica, que va més acompassada amb la síntesi de sucres que en zones càlides.
Varis cellers catalans ja fa temps que aposten per plantar en alçada, ¿creus que anirà a més aquesta tendència a Catalunya?
És possible, però també cal considerar els inconvenients de l'alçada: pluges no desitjades, pedregades, problemes amb la fauna, logística i costos.
Com veus els vins a Catalunya els pròxims anys?
Veig els vins amb dificultats a les zones càlides des del punt de vista vitícola. Segurament s'haurà de buscar microclimes, buscar orientacions, i afinar i adaptar les tècniques enològiques a aquests climes. Pel que fa referència a aspectes més globals, cada vegada més s'associa el vi a fenòmens culturals i això comporta més ganes de conèixer i de consumir producte de qualitat. En aquest sentit, el futur sembla molt interessant.
Com et definiries?
Com un pagès de muntanya.
Un restaurant imprescindible al Pallars Jussà
Hi han força restaurants que ofereixen una cuina de la zona, amb un producte de molta qualitat i una molt bona relació qualitat/preu.
Un vi teu del que et sentis especialment orgullós...
No sabria pas triar, perquè els faig tots amb la mateixa passió.
Què té el Pallars que no tingui el Priorat?
No existeixen zones millors que d'altres, cal cercar a cada terreny el que s'hi adiu més. En aquest sentit el Pallars fa possible fer vins més septentrionals amb una important personalitat d'aromes i frescor. Però a la muntanya la microzona compta molt.
I al revés?
Varietats com la carinyena no maduraria pas al Pallars. A la vegada els terrenys licorellosos i pobres en materia orgànica dónen lloc a vins amb una certa concentració però amb pH força àcids, fet que és uns duu a una molt interessant aparent contradicció.
El teu plat preferit
Difícil triar. Per dir-ne un seria una cassola de pèsols molt tendres amb les diferents variacions que existeixen.
El maridaries amb...
Un sauvignon blanc de zona fresca i amb un cert envelliment.
Per acabar, alguna varietat de raïm amb un gran futur...
No soc tan de varietats com del concepte de jardineria amb els ceps. Això darrer fa la diferència, no pas la simplificació a una varietat.
Ara a portada