Jordi Grau: “Ens falta recuperar la quotidianitat i que no sigui un fet excepcional el de beure vi”

Els estudis de química i enologia li han donat taules i les havaneres ales. La trajectòria professional de Jordi Grau Segarra està íntimament lligada al vi des de petit i a les seves mans té avui el repte de consolidar i fer créixer sostingudament l’imperi familiar que el 1951 va iniciar discretament l’avi Miquel Grau i Lluís, amb una petita taverna al carrer Palamós de Palafrugell.

S’hi venien i repartien vins a doll a domicili. Avui Vins i Licors Grau és una distribuïdora referent al país, arrelada a l’Empordà i amb un catàleg envejable de 12.000 referències. Travessa un moment dolç, després d’ampliacions d’espai tant a la vinoteca com al magatzem robotitzat intel·ligent; la tecnologia puntera permet l’eficàcia que reclama la creixent demanda de vins online.
 

No obstant, aquest estiu els ha pertorbat un robatori inèdit d’ampolles de gamma alta que encara no s’expliquen. Van camí dels 50 anys de vida i Jordi Grau en fa 20 que es va sumar al projecte, repartint-se amb el seu germà Sergi les tasques directives. Els pares, imbatibles, continuen representant i dinamitzant l’empresa i plantejant noves iniciatives que els fills, tot sovint, han de frenar.

“En una empresa familiar sigui quina sigui la teva posició fas de tot i vius lo dur i lo bonic”, reconeix Jordi Grau. No oblida que els pares esperaven que acabés els estudis, cada estiu, per fer-lo anar a repartir vins amb la furgoneta, però reconeix haver-ne après molt de començar des de baix. Avui remen tots en la mateixa direcció i és conscient que, entre recitals d’havaneres amb Arjau que li són font d’inspiració i espai de respir, ha de començar a pensar en com celebraran el mig segle de vida: “Va ser tan sonat el 40è aniversari que ara ens fa certa mandra i també por la propera celebració. Com superar les expectatives que hem generat en la gent?”, revela. En el diàleg, no vol deixar passar per alt un record sentit per Carlos Esteva i Xavier Gramona “amb qui teníem un fort vincle d’amistat després de tants anys de relació comercial”.

Va quedant lluny la celebració de 2017. S’apropa el 50è aniversari. Quin moment viu Vins i Licors Grau?

Dolç, després de totes les inversions i ampliacions de botiga i la consolidació del projecte online. Vam fer una aposta molt gran abans de pandèmia i vam créixer amb nivells record de vendes. Ara s’ha estabilitzat però ja són més alts que abans de 2020. Hem fet un esforç per comunicar fins i tot a la televisió i rebem clients d’arreu. L’objectiu és consolidar-nos com a líders a la nostra zona donant servei a tot tipus de clients, fent el que més sabem i el que ens agrada. Tenim un portafolis ampli però sempre hi ha sensibilitat per nous projectes tot i que no podem abraçar tots els que se’ns presenten perquè sinó la botiga hauria de ser el triple de gran.

Neixen noves distribuïdores de vi, de petit format. Com és la convivència amb la vostra?

Està bé que hi hagin nous projectes en viticultura i enologia com també en el món de la distribució. Som complementaris. El sol surt per a tothom i el que hem de fer és fer bé la nostra feina, donar un servei integral i tenir sensibilitat per cuidar els vins i projectes que ens fan confiança.

El repertori de Vins i Licors Grau és molt ampli i el vincle amb alguns projectes ve de molt lluny...

És cert que tenim proveïdors amb molt anys, no els 46 que té l’empresa però sí que amb alguns remem junts des de fa 20 o 30 anys. Són companys de viatge, no és tant una relació proveïdor-client. Estem satisfets dels èxits conjunts i quan les coses no van tan bé, doncs també ens fem costat. Hem creat una relació de complicitat i confiança, mirem de fer accions comercials i donar veu també a productors que no distribuïm per donar rellevància al sector. Un cas és Àlvaro Palacios. Vam fer un tast increïble amb ell, com també més recentment amb Albert Costa de Vall Llach que sí que és al nostre catàleg. Ens agrada compartir amb els clients el talent dels enòlegs i gaudir de les seves explicacions a fons.

Vendre vi però inevitablement també fer pedagogia?

Ambdues coses. Som conscients que el del vi és un món amb molt de coneixement i no volem que es parli superficialment del que hi passa. Aquest sector és quelcom més que les imatges que ens arriben a través de les xarxes socials. Ens agrada donar rigor però sense espantar a ningú. Fer comprendre, conèixer, entendre, sense complexitat i amb normalitat.

Quins observa Jordi Grau que són els reptes del sector per als propers anys?

Hi ha tot de dificultats, moltes onades en contra, però ens hem d’adaptar i serem capaços de sortir-nos-en, n’estic segur. Em sembla lògic que s’inclogui en les etiquetes el valor nutricional del vi, però no ens agraden els atacs que hi ha al sector quant al consum perquè també hi ha estudis que defensen que és saludable begut amb moderació. Hem de defensar-ho. Com també acompanyar el repte gran que tenen els elaboradors amb l’emergència climàtica. Hi ha una sequera molt important i encara que l’afectació és desigual segons la regió, entenem que hi haurà un augment generalitzat de preus. I després hi ha com sempre la batalla guanyada en molts àmbits però sobretot amb el jovent, de les carbòniques i la cervesa...
 

I com ho fem per combatre-ho?

A Vins i Licors Grau només venem vins, escumosos i espirituosos. Tenim una secció de cerveses però és petita i residual. I tenim clients joves. A més fem cursos de tast i veiem com s’apunten i com venen a comprar el vi pel dissabte o per la festa corresponent, però falta el consum diari i l’hàbit de prendre vi. Tot ha canviat molt, abans el vi era nutrient, aportació calòrica, era sempre a taula... Ens falta recuperar la quotidianitat i que no sigui un fet excepcional el de beure.

Sou a Palafrugell, habiteu l’Empordà, com veieu el que hi passa des del punt de vista enològic?

La DO Empordà viu un moment molt interessant. Hi ha hagut un boom en els últims 20 anys, s’han duplicat el nombre de cellers i marques i tot el que s’elabora s’acaba venent a preus raonablement bons i una qualitat molt excepcional. En paral·lel també ha crescut l’interès pel vi català, abans no se sortia del Rioja i del Ribera i ara és molt normal que es busquin vins d’aquí, però també del Montsant, del Priorat, de la Terra Alta... Havíem d’aconsellar i collar molt perquè es contemplés el vi català i ara el client ja ho demana i hi creu.

L’estiu és temporada alta per a vosaltres quant a vendes, com ha anat aquest que deixem enrere?

Acabem sempre amb les piles foses per la intensitat d’aquests mesos, però ara aviat prepararem el calendari d’activitats de tardor-hivern. El 2022 va ser l’any més bo de la nostra història i el 2023 no és que sigui dolent és que no hi ha l’eufòria que vam veure al passat. Hem tornat als nivells de venda de 2019, amb un juliol bo i un agost fantàstic.

Què ha fet que aquest any s’hagin estancat les vendes?

Hi ha molts motius, però considerem que un dels més importants ha estat l’increment de preus generalitzat i això ha frenat el consum de vi. També s’ha tornat a viatjar més a l’exterior i hem perdut ventes perquè el client era fora de viatge a l’estiu.

L’episodi més trist dels últims anys també s’ha produït a l’estiu: el robatori d’ampolles d’alta gamma. Com està la investigació i com us heu sobreposat a aquest fet tan desagradable?

La investigació fa el seu curs, avança però no se’n revelen detalls per no entorpir el procés. El vi ja no confiem a recuperar-lo. Suposem que són encàrrecs i anirà al mercat negre i no es quedarà aquí a Catalunya. Crec que els lladres sabien molt bé el que es feien i ho tenien molt estudiat. Va ser molt ràpid.

 

Jo hagués estat un any per fer l’operació que van fer. La veritat és que se sent molta impotència, ens ho han pres als nostres morros, tot i que el personal va ser valent i compromès i els va perseguir... Però passat un temps el que penses és que ningú no va prendre mal i que esperem que l’assegurança respongui. Vam rebre molts missatges d’ajuda i companyonia del sector i ens hem sentit molt estimats.

Quin escenari somia Jordi Grau per al vi?

Que arribem com a país al reconeixement que tenen altres zones i que no només el Priorat sigui punta de llança. Altres regions de vins catalanes també ho poden ser encara que no tinguin la seva tradició en vins de gran qualitat. Hem de remar plegats per posicionar el vi català internacionalment. I quant al nostre projecte, seguir tenint la confiança de clients i amics i mantenir l’equip humà que tenim, que és molt bo i és la garantia per seguir creixent i consolidant.

Les havaneres i el vi com es porten?

Doncs les havaneres han estat sempre un cant de sobretaula. I me les imagino sempre amb un vi de garnatxa dolça de l’Empordà, amb conversa, cant i fruits secs... L’havanera demana vins tranquils, suaus i golosos... S’ha perdut molt la tradició i també hauríem de ser capaços de recuperar-la. La gent ja no canta, com tampoc es reuneix tant a les cases particulars.