L'elaboració de vi s'obre pas entre les muntanyes del Pallars

Quan pensem en el Pallars, tot sovint ens podem imaginar immersos en paisatges que ens poden deixar amb la boca oberta. Conviden a perdre-s'hi tot fent una bona passejada, així com a esquiar a l'hivern i a practicar esports d'aventura a l'estiu.

El que no resulta tan habitual és pensar que entre aquestes muntanyes també prolifera l'elaboració de vi, recuperant-se així una de les seves activitats agrícoles tradicionals. El vi s'hi torna a obrir camí per l'empenta apassionada que li presten els seus impulsors. També hi ajuda el fet que en aquest indret del Pirineu i del Prepirineu s'hi practica una vitivinicultura d'alçada, la qual es presumeix com un bon remei per adaptar-se a l'avenç inexorable del canvi climàtic.
 
Al Pallars Jussà es conreen 270,73 hectàrees de vinya, i al Sobirà 13,30 hectàrees, i això malgrat les dificultats d'aquest cultiu a muntanya: el 2021 al Pallars s'hi van produir 1,49 milions de quilos de raïm i el 2022, 0,86, ja que no ha restat al marge de la sequera. A més, hi ha finques plantades fins i tot per damunt dels 1.000 metres d'altitud i la vinya pot veure-s'hi afectada per inclemències meteorològiques, com glaçades o pedregades quan menys convé, o per animals a qui els agrada cruspir-se el raïm, com ara cabirols. D'aquí que es digui que al Pirineu s'hi practica una viticultura heroica, però això no desanima els elaboradors. Alguns han recuperat la tradició dels avis de fer vi a casa, d'altres són uns visionaris amb renom que han vist en aquesta terra un bon lloc per fer-hi vi -com els cellers Castell d'Encús i Família Torres- i alguns s'hi han posat per donar ales al seu somni d'elaborar vi.

Una tradició que ve de lluny

Que al Pallars s'hi fa bé la vinya no és cap nou descobriment. Aquest cultiu s'hi va introduir a l’època romana i, tradicionalment, s'havia concentrat sobretot a la Conca de Tremp, perquè s’hi reuneixen les condicions més idònies per conrear els ceps. Especialment, entre els segles XVIII i XIX el vi va ser el principal motor de l'economia de la zona, impulsat sobretot pel comerç amb l'alta muntanya, la instal·lació de fàbriques d'aiguardent i el fet que el Pallars va ser un dels darrers indrets de Catalunya on va arribar la fil·loxera, però aquesta plaga també va acabar ensorrant-hi el cultiu de la vinya. Al segle XX es va intentar recuperar, però el cereal i els ametllers van guanyar molt de pes, i no va ser fins a finals de segle que es va iniciar la vertadera recuperació de la qual avui se'n cullen els fruits.

Entre els viticultors pioners hi ha Enric Vila, del celler Vila Corona, que va començar a replantar vinya a finals dels 80. Després Raül Bobet, del celler Castell d'Encús, que prèviament havia treballat per al de Família Torres, el qual també s'ha conjurat per tornar a fer vi al Pallars d'una antiga varietat de raïm negra, la pirene. Per ara encara se'n fan ben poques ampolles de pirene i una de les característiques de la viticultura pallaresa és la seva diversitat. Brinda vins de múltiples varietats, des d'algunes amb llarga tradició a Catalunya fins a d'altres de foranes o que s'acostumen a plantar a l'alta muntanya en altres països.

El vi i els restaurants van de bracet

Tot aquest ric panorama vitícola es pot gaudir a peu de celler amb una visita enoturística, com les que ofereix el celler Terrer de Pallars, amb Núria Bigorra al capdavant. S'ubica a Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà), on moltes cases encara conserven el seu celler i testimonien així la importància que havia assolit l'elaboració de vi. Bigorra ofereix visites i tastos a peu de vinya amb aperitiu de productes de proximitat -embotit o formatge-, i una opció més completa que inclou dinar amb un xai que s'ha cuinat tres dies a baixa temperatura com a plat principal. Ella mateixa fa aquestes visites, cosa que dona l'oportunitat als enoturistes de conèixer els projectes de primera mà.
 
"La nostra realitat dels cellers del Pallars és que qui fa el vi o gestiona el celler és el mateix que et fa la visita", subratlla, i això es nota. Més encara en un cas com el seu: "Ho visc molt i no deixen de prestar-me atenció". Recalca la rellevància de fer els tastos amb productes alimentaris d'altres productors per fer territori i que darrerament han obert nous restaurants que estan contribuint a fer del Pallars un destí foodie per amants del bon menjar i el bon beure.

Bigorra celebra que aquests establiments "tots han fet unes cartes brutals de vins i amb una aposta de primeríssima línia per als vins locals", de manera que qui acudeix a passar un cap de setmana al Pallars a l'hivern per esquiar i a l'estiu per fer esports d'aventura d'aigua ara també pot descobrir els vins i gaudir-ne en restaurants.
 
Ingrid Sebastia, del celler Cota 730 de Rialp (Pallars Sobirà), també ha percebut que hi ha nous bars i restaurants que volen incorporar el seu vi a la carta. "La gent està molt interessada sobre tot el que estem fent i no només d'aquí: m'han trucat restaurants de Barcelona. Ens comencen a conèixer, a interessar-se per projectes petits i que tenen un atractiu diferent", explica Sebastia. Amb el seu germà Sergi van decidir recuperar la vinya en uns terrenys familiars i, donada la petita dimensió del projecte, la vinificació es fa a Terrer del Pallars. "Fa falta que hi hagi activitat aquí dalt, perquè una terra es mor si no fem coses", avisa. Com en el seu cas, molts projectes nous no viuen per ara només del vi, però defensa que les noves generacions han de poder guanyar-se la vida al Pallars sense haver-ne de marxar: "Hem de lluitar per potenciar que la gent jove es quedi al territori".

Una nova oportunitat per al Pallars

La viticultura és un sector que pot brindar moltes oportunitats en els pròxims anys, sosté Sebastia: "Penso que té molt futur, no només perquè s'estan fent bons vins, sinó perquè el canvi climàtic per desgràcia ens està afavorint als vins d'alçada". I, justament, aquest és un dels principals motius pels quals s'estan plantant vinyes fins i tot per sobre dels 1.000 metres.
 
Un dels darrers projectes que ha nascut és Lo Bocoi d'Àneu, amb vinyes a 1.060 metres a cavall entre València d'Àneu i Esterri d'Àneu -a prop del castell-, i a quasi 1.300 metres a Son. Al capdavant del projecte hi ha quatre amics -Ferran Lloret, Guillem Sopena, Antoni Salvador i Josep David Ricou- als quals els agrada el vi. L'avi d'algun d'ells havia estat traginer de vi al Pallars i d'algun altre cultivava raïm al Penedès, però s'hi han posat de zero. "Fa set o vuit anys ens preguntaves què era un cep i no en teníem ni idea", confessa Lloret. Així i tot, van aprenent-ne amb decisió i s'imaginen que algun dia tindran celler propi.

Entretant, el seu raïm també el vinifica Bigorra a Terrer del Pallars, una mostra més de l'esperit col·laboratiu que es pot trobar entre alguns viticultors i elaboradors pallaresos. Per ara han fet un negre de garnatxa -Serrat de Simboi- de producció molt limitada i que a partir d'aquest 2023 inclourà una mica de syrah, mentre que també tenen vinyes de chardonnay i viognier, però per ara no n'han pogut fer vi blanc. Enguany, a causa dels estornells. Amb tot, el negre es pot trobar en botigues i restaurants de proximitat, s'ha pogut tastar durant el festival Dansàneu i Lloret reivindica el seu projecte vitivinícola, nascut en terrenys abandonats, "perquè hi ha una recuperació d'un espai agrícola i incentiva l'economia de la zona".
 

La DO Costers de Segre s'amplia

Molts dels municipis del Pallars on s'elabora vi ja estan emparats per la Denominació d'Origen (DO) Costers del Segre, però encara no tots. A petició de Lo Bocoi d'Àneu, la DO està en procés d'incorporar els dos municipis on aquest projecte té vinya, Esterri d'Àneu i Alt Àneu, així com Soriguera, també al Pallars Sobirà, on hi ha una altra sol·licitud d'un altre projecte. Aquesta incorporació es tramita mitjançant un canvi en el plec de condicions de la denominació, en el qual també figura l'aprovació de la pirene com a varietat a instàncies de Família Torres. Malgrat tot, Bigorra és del parer que encara falta molt perquè el Pallars figuri en l'imaginari col·lectiu com una terra de vi. "Continuo creient que és un lloc desconegut per a l'àmplia majoria", assevera. Perquè s'associï amb el vi pensa que primer cal perseverar en la consolidació dels cellers i l'elaboració de bons vins, i així conquistarà les cartes de més restaurants i els estands de més botigues de Catalunya més enllà del Pallars.