Vinyes que cuiden el futur: El vi com a motor de desenvolupament rural
La malvasia de Sitges, l'au fènix del vi català
Creix l'admiració que desperta aquesta varietat, salvada in extremis de la seva desaparició
Les ganes d'experimentar es palpen amb aquesta malvasia criada sota el marCentre d'Interpretació de la Malvasia
Les ganes d'experimentar es palpen amb aquesta malvasia criada sota el marCentre d'Interpretació de la Malvasia
La malvasia de Sitges viu una època daurada, i això que no fa tants anys que va haver de maldar per no desaparèixer. A la dècada dels 90 del segle XX amb prou feines se'n conservava una vinya, però uns pocs visionaris es van conjurar per salvar-la. Fruit dels seus esforços, es va mantenir aquesta malvasia aromàtica, amb una trajectòria lligada a Sitges l'origen de la qual es remunta almenys al segle XIV. Avui dia cada cop hi ha més cellers del Penedès que en planten perquè també volen aprendre a vinificar-la i oferir-la a la clientela. Així que ara la malvasia de Sitges desperta admiració, pot acompanyar un àpat en les millors taules i encara el futur podent presumir d'una de les històries més fascinadores del vi català.
El desenvolupament accelerat del turisme de sol i platja, així com les dificultats que presenta el seu cultiu, van contribuir decisivament a fer que la malvasia de Sitges gairebé es perdés. Malgrat que continua essent complicada de conrear, avui dia hi ha uns 35 cellers que tenen vins monovarietals d'aquesta varietat i n'elaboren una cinquantena de referències diferents, afegint-s'hi 4-6 de noves cada any, segons el balanç de la historiadora Alba Gràcia, que és la responsable del Centre d'Interpretació de la Malvasia de Sitges (CIM). També calcula que ja hi ha unes 125 hectàrees plantades d'aquest raïm, sobretot al Penedès, però també hi ha alguna vinya en altres zones de Catalunya.
Tot apunta que el segle XIV va arribar el vi de malvasia procedent de Grècia a través del port de Tarragona i, més endavant, es van plantar els primers ceps a Catalunya, però es van adaptar especialment a Sitges pel seu clima propici. La primera referència al nom de malvasia de Sitges és del 1597 i als segles XVII i XVIII es va convertir en símbol de distinció. Llavors els vins de les elits eren els dolços i rancis. A més, l'etiqueta de vi català més antiga descoberta fins ara és del 1811 i justament és de malvasia de Sitges. Ara bé, va començar a acusar les modes i al segle XIX la proliferació dels escumosos la van desbancar. Va acabar-ho d'adobar el segle XX amb la plantació de varietats foranes i més productives, i el turisme.
Malgrat tot, la malvasia ha revifat gràcies al celler que ara acull el centre d'interpretació. El diplomàtic sitgetà Manuel Llopis i de Casades (1885-1935) va deixar en llegat a l'Hospital de Sant Joan Baptista algunes vinyes i el negoci del celler, ubicat en el mateix recinte d'aquest centre sanitari –avui dia geriàtric–, que va quedar compromès a mantenir viu aquest patrimoni vinícola. L'aparició el 1999 del vi blanc Sasserra, elaborat per Enric Bartra, del celler familiar Vega de Ribes, va ser el punt d'inflexió definitiu, tot i que la malvasia sitgetana no ha estat exempta d'alts i baixos. El moviment Slow Food va considerar aquest raïm com un dels seus baluards a Catalunya, un reconeixement que s'atorga a productes en risc de desaparèixer i que va contribuir al seu ressò internacional, però també va costar que la Denominació d'Origen (DO) Penedès l'acceptés per emparar els vins que se n'elaboren.
La historiadora Alba Gràcia, del CIM, celebra que finalment la malvasia de Sitges té el futur garantit. "Creiem que ja està fora de perill quant a la seva desaparició", afirma, i "pot parlar de tu a tu amb les varietats consolidades de Catalunya en gastronomia i en els lineals" de les botigues. Entre els seus punts forts, la història que atresora i la seva versatilitat per elaborar-la amb múltiples vinificacions. Se'n fan vins dolços com era costum, però també blancs (joves, amb criança, brisats...) i escumosos.
Així que avui dia els cellers que n'elaboren s'estenen com una taca d'oli per tot el Penedès i no només al voltant de Sitges, al Garraf. En fan des de joves enòlegs que hi veuen un gran camí al davant fins a cellers més grans i consolidats que no volen restar al marge del seu dinamisme. El Celler de l'Hospital sitgetà també ha continuat, però el vi no s'elabora in situ com era costum.
De molts vins de malvasia de Sitges se'n fan produccions limitades, de vegades de tan sols uns pocs centenars d'ampolles, i sovint es limiten a restaurants i botigues seleccionades. D'entre les darreres referències a incorporar-se al mercat figuren la del nou celler Cisteller, que en fa un blanc que sobresurt per la seva elegància, i d'altres amb un caràcter més experimental: la Bodega Clandestina elabora Malvat, una malvasia que fermenta en àmfora i que fa la criança en aquest recipient o en damajoanes, mentre que Vins el Cep, Les Madones -en homenatge a les dones de la família i de la viticultura-, que fa maceració carbònica, una mica amb les pells, i la criança en damajoana. Aquest llistat podria ser encara molt més llarg, i pot anar des del blanc jove del Viver d'Espiells, un projecte d'un celler gran com Juvé & Camps, fins a la malvasia del Celler de l'Hospital criada sota el mar o la Malvasia Fina 2015 d'Enric Soler, que ha fet 32 mesos de criança sota vel.
Vista amb els ulls d'algú que ha treballat en moltes zones vinícoles del món, com Jessica Madigan, enòloga del celler Cisteller i originària dels Estats Units, la malvasia de Sitges és com "el Far West" del vi. "És un altre món", sosté, i ressalta que es mostra diferent segons on estigui plantada. "No sé com seria un estil en comú del Penedès, però és curiós veure com és a cada casa", reflexiona.
Els elaboradors en valoren que és de cicle llarg -madura més lentament i això la fa una aliada davant del canvi climàtic-, que té bona acidesa i alhora assoleix un bon grau alcohòlic, i la capacitat de tolerar criances llargues -hi ha qui li agrada considerar-la com la riesling catalana o del Mediterrani-, si bé coincideixen que és tot un repte elaborar-la, entre altres motius perquè la vinya és sensible a la malura.
"Crec que la malvasia és una varietat i un vi superexigent, no és fàcil, i això crea una obsessió per a vinyerons i elaboradors", sosté Madigan, mentre que l'enòleg Sergi Canals, l'altra ànima del celler Cisteller, en destaca que les seves característiques la fan diferent del xarel·lo o el macabeu, de manera que té valor afegit: "A nivell de zona és una tecla bastant diferent de les altres varietats. Ens suposa molta feina, però el resultat s'ho val". Ara bé, no se l'imaginen convertint-se en una varietat que es planti i consumeixi massivament. "Crec que la malvasia ha de quedar reservada per fer alguns dels grans vins que es poden fer a casa nostra", barrina Canals.
Amb tot, per a Ferran Lacruz, de la Bodega Clandestina, representa el concepte de mediterraneïtat. "Per a mi, és bàsicament fruita, expressió i salinitat", i fa una crida a no obviar-la. "Crec que és una varietat que hi hem de ser, perquè diu molt de la nostra història com a mediterranis", recalca, i alhora considera que davant del context climàtic cal observar-la "com una alternativa important".
La malvasia de Sitges de Vins el Cep neix de la vinya de La Vicentona. Foto: Vins el Cep
La directora de Vins el Cep, Maite Esteve, explica que se'ls ha encomanat la voluntat d'experimentar i d'innovar que es percep entre els viticultors i cellers del territori vitivinícola conegut com a Gran Penedès. "Potser durant molts anys ens havíem acomodat una mica a l'hora d'elaborar, però estem en un moment que els que fem vi també ens agrada fer microvinificacions amb varietats d'aquí que crec que està molt bé recuperar-les", assevera Esteve, i afegeix que a taula la malvasia és per prendre-se-la amb calma: "Segurament és per beure'n poc i gaudir-la".
La malvasia és una varietat poc productiva i, tal com explica Gràcia, els darrers tres anys han vist com "alguns cellers han hagut de posar en standby la seva referència de malvasia degut a la manca de producció". Des del CIM encoratgen els cellers a elaborar-ne i a parlar amb rigor de les seves virtuts. "Celebrem cada malvasia com si fos nostra", assegura. La creació d'aquest centre el 2019 ha permès, segons la seva responsable, tenir "un espai tangible per valorar la varietat", tant per al públic professional com per al general, que hi pot trobar "un espai de gaudi i enoturisme sostenible en un entorn agressiu de sol i platja", subratlla la historiadora. Entre les iniciatives per fer-ho possible, figura la Setmana de la Malvasia de cada novembre -enguany és la novena edició- o bé els tastos que també acull el CIM.
De cara al futur, Gràcia somia en la creació d'un segell de qualitat per reconèixer els monovarietals de malvasia. Ara bé, la il·lusió que hi posen els cellers, el CIM, sommeliers, alguns restaurants de renom i consumidors no sempre és compartida en alguns dels àmbits que també podrien ser-ne els millors ambaixadors: encara costa que es faci un forat a les cartes dels restaurants de Sitges. "És molt difícil ser profeta a la nostra terra i encara hem de seguir picant pedra amb la gastronomia de Sitges, que en general està enfocada a un turisme de baixa qualitat", sosté Gràcia. De tota manera, va obrint-se camí en la gastronomia i, fins i tot, es pot tastar malvasia en formats innovadors: recentment ha sortit al mercat un paté de Mallart Artesans Xarcuters, ideat en col·laboració amb la Fundació Alícia, que està fet amb la malvasia dolça del Celler de l'Hospital.
El desenvolupament accelerat del turisme de sol i platja, així com les dificultats que presenta el seu cultiu, van contribuir decisivament a fer que la malvasia de Sitges gairebé es perdés. Malgrat que continua essent complicada de conrear, avui dia hi ha uns 35 cellers que tenen vins monovarietals d'aquesta varietat i n'elaboren una cinquantena de referències diferents, afegint-s'hi 4-6 de noves cada any, segons el balanç de la historiadora Alba Gràcia, que és la responsable del Centre d'Interpretació de la Malvasia de Sitges (CIM). També calcula que ja hi ha unes 125 hectàrees plantades d'aquest raïm, sobretot al Penedès, però també hi ha alguna vinya en altres zones de Catalunya.
Una varietat amb passat, present i futur
Tot apunta que el segle XIV va arribar el vi de malvasia procedent de Grècia a través del port de Tarragona i, més endavant, es van plantar els primers ceps a Catalunya, però es van adaptar especialment a Sitges pel seu clima propici. La primera referència al nom de malvasia de Sitges és del 1597 i als segles XVII i XVIII es va convertir en símbol de distinció. Llavors els vins de les elits eren els dolços i rancis. A més, l'etiqueta de vi català més antiga descoberta fins ara és del 1811 i justament és de malvasia de Sitges. Ara bé, va començar a acusar les modes i al segle XIX la proliferació dels escumosos la van desbancar. Va acabar-ho d'adobar el segle XX amb la plantació de varietats foranes i més productives, i el turisme.
La vinya d'Aiguadolç ha estat un dels bastions vinculats a l'hospital que ha salvat la malvasia de Sitges. Foto: Centre d'Interpretació de la Malvasia
Malgrat tot, la malvasia ha revifat gràcies al celler que ara acull el centre d'interpretació. El diplomàtic sitgetà Manuel Llopis i de Casades (1885-1935) va deixar en llegat a l'Hospital de Sant Joan Baptista algunes vinyes i el negoci del celler, ubicat en el mateix recinte d'aquest centre sanitari –avui dia geriàtric–, que va quedar compromès a mantenir viu aquest patrimoni vinícola. L'aparició el 1999 del vi blanc Sasserra, elaborat per Enric Bartra, del celler familiar Vega de Ribes, va ser el punt d'inflexió definitiu, tot i que la malvasia sitgetana no ha estat exempta d'alts i baixos. El moviment Slow Food va considerar aquest raïm com un dels seus baluards a Catalunya, un reconeixement que s'atorga a productes en risc de desaparèixer i que va contribuir al seu ressò internacional, però també va costar que la Denominació d'Origen (DO) Penedès l'acceptés per emparar els vins que se n'elaboren.
La historiadora Alba Gràcia, del CIM, celebra que finalment la malvasia de Sitges té el futur garantit. "Creiem que ja està fora de perill quant a la seva desaparició", afirma, i "pot parlar de tu a tu amb les varietats consolidades de Catalunya en gastronomia i en els lineals" de les botigues. Entre els seus punts forts, la història que atresora i la seva versatilitat per elaborar-la amb múltiples vinificacions. Se'n fan vins dolços com era costum, però també blancs (joves, amb criança, brisats...) i escumosos.
Així que avui dia els cellers que n'elaboren s'estenen com una taca d'oli per tot el Penedès i no només al voltant de Sitges, al Garraf. En fan des de joves enòlegs que hi veuen un gran camí al davant fins a cellers més grans i consolidats que no volen restar al marge del seu dinamisme. El Celler de l'Hospital sitgetà també ha continuat, però el vi no s'elabora in situ com era costum.
Un penjoll de malvasia de Sitges del Celler Cisteller abans de la verema. Foto: Celler Cisteller
De molts vins de malvasia de Sitges se'n fan produccions limitades, de vegades de tan sols uns pocs centenars d'ampolles, i sovint es limiten a restaurants i botigues seleccionades. D'entre les darreres referències a incorporar-se al mercat figuren la del nou celler Cisteller, que en fa un blanc que sobresurt per la seva elegància, i d'altres amb un caràcter més experimental: la Bodega Clandestina elabora Malvat, una malvasia que fermenta en àmfora i que fa la criança en aquest recipient o en damajoanes, mentre que Vins el Cep, Les Madones -en homenatge a les dones de la família i de la viticultura-, que fa maceració carbònica, una mica amb les pells, i la criança en damajoana. Aquest llistat podria ser encara molt més llarg, i pot anar des del blanc jove del Viver d'Espiells, un projecte d'un celler gran com Juvé & Camps, fins a la malvasia del Celler de l'Hospital criada sota el mar o la Malvasia Fina 2015 d'Enric Soler, que ha fet 32 mesos de criança sota vel.
Virtuts i reptes segons els elaboradors
Vista amb els ulls d'algú que ha treballat en moltes zones vinícoles del món, com Jessica Madigan, enòloga del celler Cisteller i originària dels Estats Units, la malvasia de Sitges és com "el Far West" del vi. "És un altre món", sosté, i ressalta que es mostra diferent segons on estigui plantada. "No sé com seria un estil en comú del Penedès, però és curiós veure com és a cada casa", reflexiona.
Els elaboradors en valoren que és de cicle llarg -madura més lentament i això la fa una aliada davant del canvi climàtic-, que té bona acidesa i alhora assoleix un bon grau alcohòlic, i la capacitat de tolerar criances llargues -hi ha qui li agrada considerar-la com la riesling catalana o del Mediterrani-, si bé coincideixen que és tot un repte elaborar-la, entre altres motius perquè la vinya és sensible a la malura.
"Crec que la malvasia és una varietat i un vi superexigent, no és fàcil, i això crea una obsessió per a vinyerons i elaboradors", sosté Madigan, mentre que l'enòleg Sergi Canals, l'altra ànima del celler Cisteller, en destaca que les seves característiques la fan diferent del xarel·lo o el macabeu, de manera que té valor afegit: "A nivell de zona és una tecla bastant diferent de les altres varietats. Ens suposa molta feina, però el resultat s'ho val". Ara bé, no se l'imaginen convertint-se en una varietat que es planti i consumeixi massivament. "Crec que la malvasia ha de quedar reservada per fer alguns dels grans vins que es poden fer a casa nostra", barrina Canals.
Amb tot, per a Ferran Lacruz, de la Bodega Clandestina, representa el concepte de mediterraneïtat. "Per a mi, és bàsicament fruita, expressió i salinitat", i fa una crida a no obviar-la. "Crec que és una varietat que hi hem de ser, perquè diu molt de la nostra història com a mediterranis", recalca, i alhora considera que davant del context climàtic cal observar-la "com una alternativa important".
La malvasia de Sitges de Vins el Cep neix de la vinya de La Vicentona. Foto: Vins el CepLa directora de Vins el Cep, Maite Esteve, explica que se'ls ha encomanat la voluntat d'experimentar i d'innovar que es percep entre els viticultors i cellers del territori vitivinícola conegut com a Gran Penedès. "Potser durant molts anys ens havíem acomodat una mica a l'hora d'elaborar, però estem en un moment que els que fem vi també ens agrada fer microvinificacions amb varietats d'aquí que crec que està molt bé recuperar-les", assevera Esteve, i afegeix que a taula la malvasia és per prendre-se-la amb calma: "Segurament és per beure'n poc i gaudir-la".
La malvasia és una varietat poc productiva i, tal com explica Gràcia, els darrers tres anys han vist com "alguns cellers han hagut de posar en standby la seva referència de malvasia degut a la manca de producció". Des del CIM encoratgen els cellers a elaborar-ne i a parlar amb rigor de les seves virtuts. "Celebrem cada malvasia com si fos nostra", assegura. La creació d'aquest centre el 2019 ha permès, segons la seva responsable, tenir "un espai tangible per valorar la varietat", tant per al públic professional com per al general, que hi pot trobar "un espai de gaudi i enoturisme sostenible en un entorn agressiu de sol i platja", subratlla la historiadora. Entre les iniciatives per fer-ho possible, figura la Setmana de la Malvasia de cada novembre -enguany és la novena edició- o bé els tastos que també acull el CIM.
Falta trobar-ne als restaurants
De cara al futur, Gràcia somia en la creació d'un segell de qualitat per reconèixer els monovarietals de malvasia. Ara bé, la il·lusió que hi posen els cellers, el CIM, sommeliers, alguns restaurants de renom i consumidors no sempre és compartida en alguns dels àmbits que també podrien ser-ne els millors ambaixadors: encara costa que es faci un forat a les cartes dels restaurants de Sitges. "És molt difícil ser profeta a la nostra terra i encara hem de seguir picant pedra amb la gastronomia de Sitges, que en general està enfocada a un turisme de baixa qualitat", sosté Gràcia. De tota manera, va obrint-se camí en la gastronomia i, fins i tot, es pot tastar malvasia en formats innovadors: recentment ha sortit al mercat un paté de Mallart Artesans Xarcuters, ideat en col·laboració amb la Fundació Alícia, que està fet amb la malvasia dolça del Celler de l'Hospital.
Amb el suport de
