Vinyes que cuiden el futur: El vi com a motor de desenvolupament rural
La Terra Alta es fa un lloc embotellant el seu patrimoni vinícola
Les seves virtuts fan emergir nous talents i n'atrauen de fora per elaborar-hi vi
Vinyes i oliveres dominen el mosaic agrícola de la Terra AltaCeller Ramon Andreu
Vinyes i oliveres dominen el mosaic agrícola de la Terra AltaCeller Ramon Andreu
La Terra Alta ha experimentat una evolució fulgurant en poques dècades. Aquest territori vitivinícola ha passat d'elaborar només vi a doll a embotellar el que s'obté de les seves millors vinyes. El canvi es va iniciar a la dècada dels noranta del segle XX i ha donat els seus fruits: ha posat la Terra Alta en el mapa vinícola i ha fet que sigui considerada com un bon indret per elaborar vins, especialment els de garnatxa blanca.
Això ha contribuït a salvar vinyes velles i ha fet emergir nous talents d'entre els joves terraltencs que fan vi, així com d'altres de fora que acudeixen atrets pel seu patrimoni vitivinícola. De cara al futur, els reptes són garantir el relleu generacional i reivindicar-se també com a terra de vins negres.
La relació de la Terra Alta amb el vi es remunta molt enrere. El jaciment del Coll del Moro de Gandesa és l'únic lloc de Catalunya on s'ha localitzat un trull de vi ibèric, datat del segle III aC, i que ara com ara seria el més antic de Catalunya, detalla Jordi Diloli, que és professor del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Ara bé, de vi ja n'hi havia fins i tot abans. Al Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs els materials que s'hi han recuperat, sobretot ceràmics -alguns d'ells d'origen fenici-, fan pensar que hi havia un edifici on es reunien les elits entre el 600 i el 550 aC i hi feien cerimònies relacionades amb el consum de vi. A més, a la Gessera de Caseres en aquest mateix període hi degué haver una residència fortificada d'un "senyor" del territori on s'han localitzat fragments d'una àmfora vinària fenícia i una copa per beure vi, relata Diloli.
Si fem un salt fins al segle passat, l'olivera havia guanyat molt de pes en el mosaic agrícola terraltenc, però la gelada del 1956 va marcar un punt d'inflexió. Moltes oliveres van morir, mentre que els ceps van resistir, de manera que en els anys posteriors es va produir una forta reconversió cap a la vinya. Ara bé, l'embotellament del vi no es va iniciar fins als anys noranta, com rememora Jaume Martí, de la cooperativa Sant Josep Vins, fundada el 1962 a Bot. Llavors es va obrir camí la voluntat "d'intentar fer vins una mica més fins amb marca pròpia i amb denominació d'origen", explica Martí, i un dels primers vins va ser el negre Llàgrimes de Tardor de la cooperativa. La seva primera anyada va ser la 1996 i, a diferència d'altres vins de l'època, ja d'entrada va ser elaborat majoritàriament amb varietats tradicionals: garnatxa i carinyena.
"Abans de fer aquest pas, l'elaboració de vins a la zona era barrejar-ho tot, no separar per qualitats i vendre a granel. El fet d'intentar fer vins típics i selectes t'obliga a fer una selecció, que acaba obligant a tots a enfocar les coses", relata, així que, per a Martí, no hi ha dubte: "Si no s'hagués començat a fer-ho als anys 90, no sé si estaríem on som avui o tot el que s'hagués perdut". Possiblement, més vinyes velles de les que ja s'han arrancat o s'hauria dificultat l'aparició de noves generacions disposades a fer valdre les virtuts vitivinícoles d'aquest territori, com fa l'enòleg Sergi Pallarès. Amb només 25 anys, reivindica el patrimoni terraltenc mitjançant el Celler Arrelats de Gandesa i, malgrat la seva joventut, el vi no li ve de nou, puix que va néixer en una família viticultora i des dels 15 anys que elabora vi.
Pallarès es va estrenar amb unes 100 ampolles de vernatxa blanca -com s'anomena la garnatxa a la Terra Alta- amb l'ànim d'experimentar i, quan va veure que podria tirar endavant, va engegar el projecte de debò, alhora que estudiava enologia a Falset primer i després a la URV. Confessa que va iniciar-se "una mica frustrat, enrabiat, pels preus" -el raïm es pagava a 30 o 35 cèntims el quilo i, com a molt, s'ha arribat als 40 o 45 cèntims-, però treballa amb la voluntat de capgirar-ho i fer que es valorin els vins de la seva terra. Treballa en vinyes que són propietat de la família d'entre 25 i 90 anys i d'altres pagesos, sovint que es jubilen sense relleu. Són de vernatxa blanca, negra i macabeu.
Ara està a punt de plantar morenillo, una varietat històrica terraltenca, i ha recuperat la tradició d'elaborar blancs brisats, fermentats amb les pells, però "transportant-los al 2023, a la nostra generació". Això significa fer vins més frescos, més lleugers i menys rústics que antigament, però que parlin de la Terra Alta. Pallarès està convençut que aquesta terra pot donar grans vins, i això malgrat que "sempre ha sigut dels territoris oblidats de Catalunya". S'hi ha d'afegir, segons prossegueix, que la Batalla de l'Ebre de la Guerra Civil va marcar molt, es va viure una postguerra dura i la gent passava gana. "Si amb aquests mitjans que tenien, que eren gairebé cap, podien aconseguir grans vins, amb els d'avui dia i la formació enològica, per què no?", reflexiona, i anima els joves a reviscolar les explotacions agràries familiars per frenar l'envelliment progressiu de la pagesia: "Si no fem un gran canvi en 10 anys com a màxim, es perdrà el 80/90% del sector agrari de la comarca".
Ramon Andreu no ha oblidat mai les seves vivències a Caseres, a tocar amb l'Aragó, on ja de petit collia raïm a un bancal del seu avi. Malgrat que viu a Sant Feliu de Llobregat, on manté la seva feina d'arquitecte, i les reticències inicials del pare, que havia arrancat la vinya en un moment que s'afavoria fer-ho amb subvencions públiques, Andreu ha recuperat la tradició familiar amb un celler que duu el seu mateix nom. El 2011 va decidir replantar i, mentre no va poder collir raïm, va comprar-ne per endinsar-se en l'elaboració de vi, sempre amb un enòleg, si bé no va començar a vendre el seu vi fins al 2017. Diversos enòlegs han passat pel seu projecte, com ara Joan Ramon Bada, i ara té Enric Juan, també de Sant Feliu.
La iniciativa busca ser un homenatge a tres homes que ja no hi són: a l'avi per recuperar la vinya, al seu pare, que li havia dit que "no seràs capaç de fer vi" i a Lluís Pablo, cofundador de Gourmet Hunters, expert en riesling i que havia ajudat Andreu. En el cas del pare, no era partidari dels vins fermentats en bota i tots els d'Andreu passen per àmfora. Considera que la garnatxa s'hi fa d'allò més bé a la Terra Alta i treballen amb mínima intervenció. Recorda que en el passat la Terra Alta era sinònim "d'un vi amb molt de grau, de batalla, d'això no es pot beure" i amb el celler aspira a trencar aquesta idea. A més, s'ha comprat un antic corral i somia a fer-hi un celler dissenyat per ell que els permeti millorar l'elaboració.
Des de fa tres veremes que l'enòloga reusenca Ivette Alonso s'ha unit a l'equip de Vins del Tros, celler ubicat a Vilalba dels Arcs, en el qual prèviament també havien tingut Joan Ramon Bada d'enòleg. Des de petita que Alonso ha palpat l'evolució vitivinícola d'aquest territori. "A casa meva quasi sempre s'havia begut més vi Terra Alta que d'altres llocs: l'avi se n'anava amb el cotxe a Gandesa a comprar vi a granel, quasi sempre de la cooperativa", explica. Estudiant enologia a la URV, havien fet alguna sortida a cellers, com Clua i Herència Altés, li van agradar i ha acabat treballant en un projecte que encaixa amb el que ella volia. És petit, respectuós amb el medi i té varietats representatives de la zona: garnatxa blanca, negra i morenillo. La seva aportació al projecte ha estat elaborar els vins més en sintonia amb les noves tendències, "molt afruitats i més frescos", detalla.
Aquesta enòloga reivindica que els cellers petits com el seu estan "salvant el món de l'enologia avui dia", perquè resulten atractius per a qui li agraden vins més exclusius, diferents de la resta i amb un toc personal, cosa que, en la seva opinió, ajuda a fer que els joves s'introdueixin en el vi. Així i tot, considera que el vi a doll també ha de continuar fent-se a la Terra Alta, perquè "no tothom té els mateixos gustos ni la mateixa economia", i afegeix que les noves generacions tendeixen a fer més pinya, cosa que Ramon Andreu considera que li cal a aquest territori. "No hem de ser competència i ens hem de donar suport entre tots i lluitar", defensa Alonso, que també planeja tirar endavant activitats per fer valdre el patrimoni vinícola terraltenc amb altres joves enòlogues com Cristina Borrull, del Celler Pinyol, i Andrea i Aïda Miró, filles del Celler Jordi Miró.
Alonso viu en un mas a L'Aleixar, a prop de Reus, perquè està a gust en el mas familiar, però alhora a la Terra Alta veu que "el món rural està molt abandonat a tot nivell", com ara pel que fa a la manca de supermercats o de transport públic. En canvi, l'enòleg Enric Juan, del celler Ramon Andreu, s'ha traslladat a viure a Caseres. Per a ell és la forma d'integrar-se en l'entorn i aprendre'n sobre el terreny. De la Terra Alta en valora la història i s'hi ha sentit atret tenint present que "molts cops sembla la gran desconeguda, perquè segurament no té el reconeixement d'altres zones, però sempre ha estat un patrimoni vitícola nacional molt important". Amb tot, Jaume Martí posa sobre la taula alguns dels reptes dels vins emparats per la DO Terra Alta, més enllà del relleu generacional: aixecar el llistó dels blancs i, pel que fa als negres, encara "s'ha de definir el vi negre típic" perquè, segons ell, ajudaria a reforçar encara més el camí endegat perquè es valorin els vins nascuts en aquest territori.
Això ha contribuït a salvar vinyes velles i ha fet emergir nous talents d'entre els joves terraltencs que fan vi, així com d'altres de fora que acudeixen atrets pel seu patrimoni vitivinícola. De cara al futur, els reptes són garantir el relleu generacional i reivindicar-se també com a terra de vins negres.
El paisatge terraltenc vist des de les vinyes de Vins del Tros. Foto: Vins del Tros
La relació de la Terra Alta amb el vi es remunta molt enrere. El jaciment del Coll del Moro de Gandesa és l'únic lloc de Catalunya on s'ha localitzat un trull de vi ibèric, datat del segle III aC, i que ara com ara seria el més antic de Catalunya, detalla Jordi Diloli, que és professor del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Ara bé, de vi ja n'hi havia fins i tot abans. Al Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs els materials que s'hi han recuperat, sobretot ceràmics -alguns d'ells d'origen fenici-, fan pensar que hi havia un edifici on es reunien les elits entre el 600 i el 550 aC i hi feien cerimònies relacionades amb el consum de vi. A més, a la Gessera de Caseres en aquest mateix període hi degué haver una residència fortificada d'un "senyor" del territori on s'han localitzat fragments d'una àmfora vinària fenícia i una copa per beure vi, relata Diloli.
Si fem un salt fins al segle passat, l'olivera havia guanyat molt de pes en el mosaic agrícola terraltenc, però la gelada del 1956 va marcar un punt d'inflexió. Moltes oliveres van morir, mentre que els ceps van resistir, de manera que en els anys posteriors es va produir una forta reconversió cap a la vinya. Ara bé, l'embotellament del vi no es va iniciar fins als anys noranta, com rememora Jaume Martí, de la cooperativa Sant Josep Vins, fundada el 1962 a Bot. Llavors es va obrir camí la voluntat "d'intentar fer vins una mica més fins amb marca pròpia i amb denominació d'origen", explica Martí, i un dels primers vins va ser el negre Llàgrimes de Tardor de la cooperativa. La seva primera anyada va ser la 1996 i, a diferència d'altres vins de l'època, ja d'entrada va ser elaborat majoritàriament amb varietats tradicionals: garnatxa i carinyena.
Tast de vi per part de l'enòleg Sergi Pallarès. Foto: Celler Arrelats
"Abans de fer aquest pas, l'elaboració de vins a la zona era barrejar-ho tot, no separar per qualitats i vendre a granel. El fet d'intentar fer vins típics i selectes t'obliga a fer una selecció, que acaba obligant a tots a enfocar les coses", relata, així que, per a Martí, no hi ha dubte: "Si no s'hagués començat a fer-ho als anys 90, no sé si estaríem on som avui o tot el que s'hagués perdut". Possiblement, més vinyes velles de les que ja s'han arrancat o s'hauria dificultat l'aparició de noves generacions disposades a fer valdre les virtuts vitivinícoles d'aquest territori, com fa l'enòleg Sergi Pallarès. Amb només 25 anys, reivindica el patrimoni terraltenc mitjançant el Celler Arrelats de Gandesa i, malgrat la seva joventut, el vi no li ve de nou, puix que va néixer en una família viticultora i des dels 15 anys que elabora vi.
Cellers amb l'afany de valorar la terra
Pallarès es va estrenar amb unes 100 ampolles de vernatxa blanca -com s'anomena la garnatxa a la Terra Alta- amb l'ànim d'experimentar i, quan va veure que podria tirar endavant, va engegar el projecte de debò, alhora que estudiava enologia a Falset primer i després a la URV. Confessa que va iniciar-se "una mica frustrat, enrabiat, pels preus" -el raïm es pagava a 30 o 35 cèntims el quilo i, com a molt, s'ha arribat als 40 o 45 cèntims-, però treballa amb la voluntat de capgirar-ho i fer que es valorin els vins de la seva terra. Treballa en vinyes que són propietat de la família d'entre 25 i 90 anys i d'altres pagesos, sovint que es jubilen sense relleu. Són de vernatxa blanca, negra i macabeu.
Ara està a punt de plantar morenillo, una varietat històrica terraltenca, i ha recuperat la tradició d'elaborar blancs brisats, fermentats amb les pells, però "transportant-los al 2023, a la nostra generació". Això significa fer vins més frescos, més lleugers i menys rústics que antigament, però que parlin de la Terra Alta. Pallarès està convençut que aquesta terra pot donar grans vins, i això malgrat que "sempre ha sigut dels territoris oblidats de Catalunya". S'hi ha d'afegir, segons prossegueix, que la Batalla de l'Ebre de la Guerra Civil va marcar molt, es va viure una postguerra dura i la gent passava gana. "Si amb aquests mitjans que tenien, que eren gairebé cap, podien aconseguir grans vins, amb els d'avui dia i la formació enològica, per què no?", reflexiona, i anima els joves a reviscolar les explotacions agràries familiars per frenar l'envelliment progressiu de la pagesia: "Si no fem un gran canvi en 10 anys com a màxim, es perdrà el 80/90% del sector agrari de la comarca".
Ramon Andreu no ha oblidat mai les seves vivències a Caseres, a tocar amb l'Aragó, on ja de petit collia raïm a un bancal del seu avi. Malgrat que viu a Sant Feliu de Llobregat, on manté la seva feina d'arquitecte, i les reticències inicials del pare, que havia arrancat la vinya en un moment que s'afavoria fer-ho amb subvencions públiques, Andreu ha recuperat la tradició familiar amb un celler que duu el seu mateix nom. El 2011 va decidir replantar i, mentre no va poder collir raïm, va comprar-ne per endinsar-se en l'elaboració de vi, sempre amb un enòleg, si bé no va començar a vendre el seu vi fins al 2017. Diversos enòlegs han passat pel seu projecte, com ara Joan Ramon Bada, i ara té Enric Juan, també de Sant Feliu.
La iniciativa busca ser un homenatge a tres homes que ja no hi són: a l'avi per recuperar la vinya, al seu pare, que li havia dit que "no seràs capaç de fer vi" i a Lluís Pablo, cofundador de Gourmet Hunters, expert en riesling i que havia ajudat Andreu. En el cas del pare, no era partidari dels vins fermentats en bota i tots els d'Andreu passen per àmfora. Considera que la garnatxa s'hi fa d'allò més bé a la Terra Alta i treballen amb mínima intervenció. Recorda que en el passat la Terra Alta era sinònim "d'un vi amb molt de grau, de batalla, d'això no es pot beure" i amb el celler aspira a trencar aquesta idea. A més, s'ha comprat un antic corral i somia a fer-hi un celler dissenyat per ell que els permeti millorar l'elaboració.
L'enòloga Ivette Alonso fent controls de vinya. Foto: Vins del Tros
Pot conviure el vi a doll amb l'embotellat?
Des de fa tres veremes que l'enòloga reusenca Ivette Alonso s'ha unit a l'equip de Vins del Tros, celler ubicat a Vilalba dels Arcs, en el qual prèviament també havien tingut Joan Ramon Bada d'enòleg. Des de petita que Alonso ha palpat l'evolució vitivinícola d'aquest territori. "A casa meva quasi sempre s'havia begut més vi Terra Alta que d'altres llocs: l'avi se n'anava amb el cotxe a Gandesa a comprar vi a granel, quasi sempre de la cooperativa", explica. Estudiant enologia a la URV, havien fet alguna sortida a cellers, com Clua i Herència Altés, li van agradar i ha acabat treballant en un projecte que encaixa amb el que ella volia. És petit, respectuós amb el medi i té varietats representatives de la zona: garnatxa blanca, negra i morenillo. La seva aportació al projecte ha estat elaborar els vins més en sintonia amb les noves tendències, "molt afruitats i més frescos", detalla.
Aquesta enòloga reivindica que els cellers petits com el seu estan "salvant el món de l'enologia avui dia", perquè resulten atractius per a qui li agraden vins més exclusius, diferents de la resta i amb un toc personal, cosa que, en la seva opinió, ajuda a fer que els joves s'introdueixin en el vi. Així i tot, considera que el vi a doll també ha de continuar fent-se a la Terra Alta, perquè "no tothom té els mateixos gustos ni la mateixa economia", i afegeix que les noves generacions tendeixen a fer més pinya, cosa que Ramon Andreu considera que li cal a aquest territori. "No hem de ser competència i ens hem de donar suport entre tots i lluitar", defensa Alonso, que també planeja tirar endavant activitats per fer valdre el patrimoni vinícola terraltenc amb altres joves enòlogues com Cristina Borrull, del Celler Pinyol, i Andrea i Aïda Miró, filles del Celler Jordi Miró.
Alonso viu en un mas a L'Aleixar, a prop de Reus, perquè està a gust en el mas familiar, però alhora a la Terra Alta veu que "el món rural està molt abandonat a tot nivell", com ara pel que fa a la manca de supermercats o de transport públic. En canvi, l'enòleg Enric Juan, del celler Ramon Andreu, s'ha traslladat a viure a Caseres. Per a ell és la forma d'integrar-se en l'entorn i aprendre'n sobre el terreny. De la Terra Alta en valora la història i s'hi ha sentit atret tenint present que "molts cops sembla la gran desconeguda, perquè segurament no té el reconeixement d'altres zones, però sempre ha estat un patrimoni vitícola nacional molt important". Amb tot, Jaume Martí posa sobre la taula alguns dels reptes dels vins emparats per la DO Terra Alta, més enllà del relleu generacional: aixecar el llistó dels blancs i, pel que fa als negres, encara "s'ha de definir el vi negre típic" perquè, segons ell, ajudaria a reforçar encara més el camí endegat perquè es valorin els vins nascuts en aquest territori.
Amb el suport de
