Especial subzones: El vi com a motor de desenvolupament rural
Nous projectes per fer vi al Berguedà, la Garrotxa, Osona i inclús al Montseny
La vinya arriba fins a les comarques menys pensades
Les vinyes de Pere Brincs a vista d'ocell en primer terme amb el Puig Sesolles al fonsPere Brincs
Les vinyes de Pere Brincs a vista d'ocell en primer terme amb el Puig Sesolles al fonsPere Brincs
El mapa del vi a Catalunya s'amplia amb la incorporació de nosaltres indrets que fins ara no s'han acostumat a associar-se amb la viticultura. Si bé ja fa anys que s'està recuperant la vinya en emplaçaments d'alta muntanya com el Pallars o la Cerdanya, en part perquè es considera que hi podrà resistir millor als efectes perjudicials del canvi climàtic, també s'està plantant de manera tímida. en altres comarques que figuren menys encara en l'imaginari col·lectiu com a territoris elaboradors de vi. Tot i que sovint no resulta gens fàcil per les glaçades a la deshora o la presència de fauna àvida de menjar-se el raïm, els projectes vitivinícoles comencen a aflorar en comarques com el Berguedà, la Garrotxa, Osona i, fins i tot, al Montseny. .
Les primeres ampolles ja es poden trobar al mercat, però molts d'aquests projectes tot just acaben d'arrancar i caldrà tenir paciència per tastar-ne els resultats. Bauma de les Deveses, al Berguedà , és un exemple significatiu de l'ànim que motiva a plantar vinya en llocs que poden sorprendre, però on alhora aquest cultiu pot tenir més història del que podria imaginar. A l'entrada de Sant Julià de Cerdanyola hi ha la zona de Les Deveses amb unes antigues feixes que estaven abandonades i que estan revivint de la mà dels tres impulsors del projecte: l'enòleg Joan Rubió i els biòlegs Carles Flaquer, que també és coordinador del Museu de Ciències Naturals de Granollers , i Imma Espel, que fa de consultora turística .
La relació de Sant Julià de Cerdanyola amb el vi és incerta, però tot apunta que ve de lluny. Segons relata Espel, han localitzat un document del segle XII on s'explica que la parròquia d'aquest poble berguedà pagava impostos al Bisbat d'Urgell amb vi, a més d'altres aliments, com ara blat. No s'ha trobat cap vestigi històric que en proveeix l'elaboració in situ, però les dificultats per desplaçar-se en un indret de muntanya com aquest, més encara en temps passats, i la troballa a Les Deveses d'un centenar d' antics ceps plantats fa pensar que al poble ja s'hi havia fet vi. A més, tot i que no s'han trobat documents més recents on es parla de vinya, podria ser que no s'ha declarat perquè aquest cultiu pagava més impostos que d'altres.
Des del 2018 a les feixes de Les Deveses hi torna a créixer la vinya amb 4.500 nous ceps. Rubió i Flaquer van conèixer amb el projecte del celler Credo del Penedès que promou la presència de ratpenats a la vinya pels seus múltiples beneficis, com ara mantenir les plagues a ratlla. Flaquer li va ensenyar Les Deveses i Rubió va considerar que és un indret idoni per a aquest cultiu davant el canvi climàtic i alhora perquè, malgrat que estan a uns 1.000 metres d'altura, hi ha un microclima més càlid. Van plantar macabeu, garnatxa negra i monastrell, i per ara han intentat consolidar els ceps, cosa que no és essencial fàcil. En especial per la presència de cèrvols, cabirols i, sobretot, isards, però també per la climatologia: han tingut des d'un any molt humit amb proliferació del míldiu -una plaga de fongs- fins a sequera.
Malgrat tot, els resultats de les primeres proves són prometedors. “Estem intentant que els ceps es facin forts i que produeixin més amb la intenció que, en breu, si tots els astres s'alineen, poder vinificar”, explica. Ara bé, admet que el projecte difícilment sigui viable econòmicament, però aquest no és l'objectiu principal, sinó “recuperar un paisatge que s'estava abandonant” i cultivar-lo amb mètodes tradicionals, de manera molt manual. “És un procés molt de somiatruites i no ho fem només pel tema comercial; si no, hauríem plegat fa temps”, prossegueix. Mentre no arriba l'elaboració de vi, també han plantat plantes aromàtiques i medicinals, amb el qual fan una petita producció d'infusions i ratafia, ofereixen visites a la vinya per explicar el projecte i els tallers vinculats amb les plantes.
En tot cas, no cal esperar per tastar els primers vins d'aquestes comarques. Fins i tot ja han atret alguna inversió multimilionària, com en el cas del celler Mas Clarella , que ha impulsat el nord-americà Brad Call en una casa senyorial amb història a mig camí entre Santa Maria de Besora i Vidrà, a Osona . Les vinyes, que estan per sobre dels 900 metres d'altitud, van començar a plantar el 2015 i els primers vins s'han tret al mercat fa un parell d'anys amb un marcat regust a vins Rioja. A més, a la veïna Garrotxa la família Ferrer té una finca de dues hectàrees de chardonnay a la Vall de Bianya, d'on des del 2018 en comercialitza el vi el Mallol de Bianya . És una aposta personal de Pere Ferrer (que també és vicepresident de Freixenet) i que s'engloba dins del seu grup Ferrer Miranda .
La viticultura en indrets com aquests pot anar al revés dels temps: a la Garrotxa per ara no han patit tant per la sequera, com per aconseguir cultivar la vinya amb tanta pluja. i humitat, tot mantenint a ratlla el míldiu o la botritis. D'aquí que Ferrer comenta sovint que la Vall de Bianya és com si fos “la Borgonya catalana”, detalla la CEO de Ferrer Miranda, Sílvia Carné . Enguany fins a finals de novembre ja havien plogut uns 1.000 litres per metre quadrat, però el vi d'aquesta anyada 2023 assegura que fa molt bon efecte i, després d'haver passat breument per bota d'acàcia, preveuen presentar-lo públicament al públic. març potenciant que s'esdevé en terra volcànica. Això sí, treballar en aquests indrets no està exempt de riscos i, per garantir la qualitat, l'any passat no van embotellar perquè va a sortir un vi “amb poc grau i no gaire cos”.
Com passa sovint, la vinificació no és fa in situ -el Mallol de Bianya s'elabora al Penedès- i per ara no es plantegen construir un celler a la Garrotxa. De l'anyada 2021 en van sortir 6.000 ampolles, una producció limitada i que té sortida, però costa de vendre. Tampoc li ha resultat fàcil obrir-se camí a Pere Brincs, un projecte vitivinícola dins del parc natural del Montseny -al municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental)- impulsat per Marc Dominici, que es dedica al sector audiovisual, i Xavi Clopés, de la distribuïdora i botiga de vins El Bocamoll de Sant Celoni. Que a iniciatives com aquests costos fer-se tenir un lloc a taula hi pot a veure que són l'únic projecte o gairebé molts quilòmetres a la rodona, que no estan emparats per cap denominació d'origen i que potser és allò que ningú és profeta a la seva terra.
S'inspira en el Pere Brincs que apareix al llibre El Quadern Gris de Josep Pla. Aquest personatge protagonitza el capítol del 2 de juliol del 1918 i és un pagès que, malgrat la seva manca d'esma, cuida de la vinya. Dominici aspira a fer com Brincs i treballar amb humilitat. Ja havia elaborat vi a Vallgorguina recuperant una vinya antiga i el nou propietari de Can Rovira de Fogars de Montclús s'hi va posar en contacte per recuperar la que va a trobar a la finca. Els anys noranta es van plantar 8 hectàrees a la zona i el 2014 Dominici va iniciar el procés de recuperació. Amb un veí, n'han tornat a cultivar 1,4 hectàrees de chardonnay, amb el qual s'elabora el vi Baluard , un blanc criat amb bocoi de castanyer que es vinifica al Viver de Celleristes de la Xarmada, al Penedès .
La primera anyada d'aquest vi va ser la 2016 i algun any no han pogut collir a causa de les pedregades o els senglars. Dominici relata que en el món de la viticultura el Montseny s'havia descartat per les tempestes d'estiu i els pluges de setembre-octubre, però ara "aquest risc que era tan extrem és redueix bastant". En la seva opinió, "el Montseny té molt potencial", si bé queda molt per recórrer, començant per fer extensiu a tothom que aquesta també és una terra apta per a la vinya: "Tenim la gran sort o desgràcia que alguns únics elaboradors. en alçada i sorprèn perquè la gent no associa el Montseny al cultiu de la vinya".
Els seus ceps estan entre 750 i 800 metres i ara la idea és fer un escumós de llarga criança també de chardonnay. La intenció és que de la mateixa vinya pugui fer-ne diferents elaboracions segons l'anyada per tenir diverses referències -van començar elaborant unes 800 ampolles i ara n'obtenen unes 2.000 de la mateixa vinya- i perquè, amb caràcter general, "els vins del Montseny tenen una acidesa molt marcada i són de guarda". A més, volen créixer una mica amb la plantació de varietats tradicionals negres que puguin adaptar-se bé en altura, com ara garnatxa. Dominici té la intenció de dedicar-se només al vi, activitat en la qual la família també té un altre peu amb els vins nascuts a Tarrés (les Garrigues).
Un altre projecte que avia podria posar un peu al mercat és el de Vinyalleons, nascut al Mas Lleopart de Vilalleons, al municipi osonenc de Sant Julià de Vilatorta . Oriol de Soto és un amant del vi i, amb la seva germana Núria, han optat per reviscolar la casa familiar i endegar-hi un celler, amb el qual també s'obre pas una alternativa al cultiu extensiu de cereal que caracteritza Osona. La idea va sorgir el 2013-14, van fer un estudi exhaustiu del terreny, que està a uns 600 metres, i el 2019 van plantar sobretot pinot noir i chardonnay, però també moscatell de gra petit, garnatxa blanca i syrah. A més, tenen alguns ceps de garnatxa negra, mandó i una varietat antiga trobada a la finca, la Pirineus 23. Entre les elaboracions que ja han provat hi ha un escumós ancestral que reposa en un antic refugi de guerra.
La seva voluntat és vendre els primers vins aquest 2024, una vegada superats els feixucs tràmits administratius que els ha implicat engegar el projecte. Tenen previst començar per vins joves, com un rosat de pinot noir, mentre que amb el chardonnay estan pensant a fer un escumós de mètode tradicional. Aquest celler tampoc està exempt d'haver de bregar amb la, especialment els ocells -per això han hagut de protegir la vinya amb xarxes-, així com gelades tardanes de primavera o la boira combinada amb la gebrada. "El míldiu és el que ens fa patir més", afegeix Núria de Soto, però alhora els ceps estan creixent molt bé i gaudeixen d'una bona amplitud tèrmica dia/nit, cosa que es tradueix en vins amb bona acidesa i aromàtics. "Tenim uns vins molt diferents del que trobem en zones més calories. Dins de Catalunya ens està agradant i és quelcom diferent que volem mantenir", conclou.
Les primeres ampolles ja es poden trobar al mercat, però molts d'aquests projectes tot just acaben d'arrancar i caldrà tenir paciència per tastar-ne els resultats. Bauma de les Deveses, al Berguedà , és un exemple significatiu de l'ànim que motiva a plantar vinya en llocs que poden sorprendre, però on alhora aquest cultiu pot tenir més història del que podria imaginar. A l'entrada de Sant Julià de Cerdanyola hi ha la zona de Les Deveses amb unes antigues feixes que estaven abandonades i que estan revivint de la mà dels tres impulsors del projecte: l'enòleg Joan Rubió i els biòlegs Carles Flaquer, que també és coordinador del Museu de Ciències Naturals de Granollers , i Imma Espel, que fa de consultora turística .
L'ampolla del Mallol de Bianya a la vinya garrotxina on neixm. Foto: Ferrer Miranda
Afany per recuperar el paisatge
La relació de Sant Julià de Cerdanyola amb el vi és incerta, però tot apunta que ve de lluny. Segons relata Espel, han localitzat un document del segle XII on s'explica que la parròquia d'aquest poble berguedà pagava impostos al Bisbat d'Urgell amb vi, a més d'altres aliments, com ara blat. No s'ha trobat cap vestigi històric que en proveeix l'elaboració in situ, però les dificultats per desplaçar-se en un indret de muntanya com aquest, més encara en temps passats, i la troballa a Les Deveses d'un centenar d' antics ceps plantats fa pensar que al poble ja s'hi havia fet vi. A més, tot i que no s'han trobat documents més recents on es parla de vinya, podria ser que no s'ha declarat perquè aquest cultiu pagava més impostos que d'altres.
Des del 2018 a les feixes de Les Deveses hi torna a créixer la vinya amb 4.500 nous ceps. Rubió i Flaquer van conèixer amb el projecte del celler Credo del Penedès que promou la presència de ratpenats a la vinya pels seus múltiples beneficis, com ara mantenir les plagues a ratlla. Flaquer li va ensenyar Les Deveses i Rubió va considerar que és un indret idoni per a aquest cultiu davant el canvi climàtic i alhora perquè, malgrat que estan a uns 1.000 metres d'altura, hi ha un microclima més càlid. Van plantar macabeu, garnatxa negra i monastrell, i per ara han intentat consolidar els ceps, cosa que no és essencial fàcil. En especial per la presència de cèrvols, cabirols i, sobretot, isards, però també per la climatologia: han tingut des d'un any molt humit amb proliferació del míldiu -una plaga de fongs- fins a sequera.
Les vinyes de Vilalleons tenen xarxes per protegir el raïm dels ocells. Foto: Vilalleons
Malgrat tot, els resultats de les primeres proves són prometedors. “Estem intentant que els ceps es facin forts i que produeixin més amb la intenció que, en breu, si tots els astres s'alineen, poder vinificar”, explica. Ara bé, admet que el projecte difícilment sigui viable econòmicament, però aquest no és l'objectiu principal, sinó “recuperar un paisatge que s'estava abandonant” i cultivar-lo amb mètodes tradicionals, de manera molt manual. “És un procés molt de somiatruites i no ho fem només pel tema comercial; si no, hauríem plegat fa temps”, prossegueix. Mentre no arriba l'elaboració de vi, també han plantat plantes aromàtiques i medicinals, amb el qual fan una petita producció d'infusions i ratafia, ofereixen visites a la vinya per explicar el projecte i els tallers vinculats amb les plantes.
En tot cas, no cal esperar per tastar els primers vins d'aquestes comarques. Fins i tot ja han atret alguna inversió multimilionària, com en el cas del celler Mas Clarella , que ha impulsat el nord-americà Brad Call en una casa senyorial amb història a mig camí entre Santa Maria de Besora i Vidrà, a Osona . Les vinyes, que estan per sobre dels 900 metres d'altitud, van començar a plantar el 2015 i els primers vins s'han tret al mercat fa un parell d'anys amb un marcat regust a vins Rioja. A més, a la veïna Garrotxa la família Ferrer té una finca de dues hectàrees de chardonnay a la Vall de Bianya, d'on des del 2018 en comercialitza el vi el Mallol de Bianya . És una aposta personal de Pere Ferrer (que també és vicepresident de Freixenet) i que s'engloba dins del seu grup Ferrer Miranda .
Bregar amb la humitat i no la sequera
La viticultura en indrets com aquests pot anar al revés dels temps: a la Garrotxa per ara no han patit tant per la sequera, com per aconseguir cultivar la vinya amb tanta pluja. i humitat, tot mantenint a ratlla el míldiu o la botritis. D'aquí que Ferrer comenta sovint que la Vall de Bianya és com si fos “la Borgonya catalana”, detalla la CEO de Ferrer Miranda, Sílvia Carné . Enguany fins a finals de novembre ja havien plogut uns 1.000 litres per metre quadrat, però el vi d'aquesta anyada 2023 assegura que fa molt bon efecte i, després d'haver passat breument per bota d'acàcia, preveuen presentar-lo públicament al públic. març potenciant que s'esdevé en terra volcànica. Això sí, treballar en aquests indrets no està exempt de riscos i, per garantir la qualitat, l'any passat no van embotellar perquè va a sortir un vi “amb poc grau i no gaire cos”.
Com passa sovint, la vinificació no és fa in situ -el Mallol de Bianya s'elabora al Penedès- i per ara no es plantegen construir un celler a la Garrotxa. De l'anyada 2021 en van sortir 6.000 ampolles, una producció limitada i que té sortida, però costa de vendre. Tampoc li ha resultat fàcil obrir-se camí a Pere Brincs, un projecte vitivinícola dins del parc natural del Montseny -al municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental)- impulsat per Marc Dominici, que es dedica al sector audiovisual, i Xavi Clopés, de la distribuïdora i botiga de vins El Bocamoll de Sant Celoni. Que a iniciatives com aquests costos fer-se tenir un lloc a taula hi pot a veure que són l'únic projecte o gairebé molts quilòmetres a la rodona, que no estan emparats per cap denominació d'origen i que potser és allò que ningú és profeta a la seva terra.
Un antic refugi de guerra serveix perquè l'ancestral de Vilalleons fa la criança. Foto: Vilalleons
S'inspira en el Pere Brincs que apareix al llibre El Quadern Gris de Josep Pla. Aquest personatge protagonitza el capítol del 2 de juliol del 1918 i és un pagès que, malgrat la seva manca d'esma, cuida de la vinya. Dominici aspira a fer com Brincs i treballar amb humilitat. Ja havia elaborat vi a Vallgorguina recuperant una vinya antiga i el nou propietari de Can Rovira de Fogars de Montclús s'hi va posar en contacte per recuperar la que va a trobar a la finca. Els anys noranta es van plantar 8 hectàrees a la zona i el 2014 Dominici va iniciar el procés de recuperació. Amb un veí, n'han tornat a cultivar 1,4 hectàrees de chardonnay, amb el qual s'elabora el vi Baluard , un blanc criat amb bocoi de castanyer que es vinifica al Viver de Celleristes de la Xarmada, al Penedès .
Divulgar els nous territoris del vi
La primera anyada d'aquest vi va ser la 2016 i algun any no han pogut collir a causa de les pedregades o els senglars. Dominici relata que en el món de la viticultura el Montseny s'havia descartat per les tempestes d'estiu i els pluges de setembre-octubre, però ara "aquest risc que era tan extrem és redueix bastant". En la seva opinió, "el Montseny té molt potencial", si bé queda molt per recórrer, començant per fer extensiu a tothom que aquesta també és una terra apta per a la vinya: "Tenim la gran sort o desgràcia que alguns únics elaboradors. en alçada i sorprèn perquè la gent no associa el Montseny al cultiu de la vinya".
Els seus ceps estan entre 750 i 800 metres i ara la idea és fer un escumós de llarga criança també de chardonnay. La intenció és que de la mateixa vinya pugui fer-ne diferents elaboracions segons l'anyada per tenir diverses referències -van començar elaborant unes 800 ampolles i ara n'obtenen unes 2.000 de la mateixa vinya- i perquè, amb caràcter general, "els vins del Montseny tenen una acidesa molt marcada i són de guarda". A més, volen créixer una mica amb la plantació de varietats tradicionals negres que puguin adaptar-se bé en altura, com ara garnatxa. Dominici té la intenció de dedicar-se només al vi, activitat en la qual la família també té un altre peu amb els vins nascuts a Tarrés (les Garrigues).
El projecte Bauma de les Deveses ja ofereix visites enoturístiques mentre no arriba al seu propi vi. Foto: Bauma de les Deveses
Un altre projecte que avia podria posar un peu al mercat és el de Vinyalleons, nascut al Mas Lleopart de Vilalleons, al municipi osonenc de Sant Julià de Vilatorta . Oriol de Soto és un amant del vi i, amb la seva germana Núria, han optat per reviscolar la casa familiar i endegar-hi un celler, amb el qual també s'obre pas una alternativa al cultiu extensiu de cereal que caracteritza Osona. La idea va sorgir el 2013-14, van fer un estudi exhaustiu del terreny, que està a uns 600 metres, i el 2019 van plantar sobretot pinot noir i chardonnay, però també moscatell de gra petit, garnatxa blanca i syrah. A més, tenen alguns ceps de garnatxa negra, mandó i una varietat antiga trobada a la finca, la Pirineus 23. Entre les elaboracions que ja han provat hi ha un escumós ancestral que reposa en un antic refugi de guerra.
La seva voluntat és vendre els primers vins aquest 2024, una vegada superats els feixucs tràmits administratius que els ha implicat engegar el projecte. Tenen previst començar per vins joves, com un rosat de pinot noir, mentre que amb el chardonnay estan pensant a fer un escumós de mètode tradicional. Aquest celler tampoc està exempt d'haver de bregar amb la, especialment els ocells -per això han hagut de protegir la vinya amb xarxes-, així com gelades tardanes de primavera o la boira combinada amb la gebrada. "El míldiu és el que ens fa patir més", afegeix Núria de Soto, però alhora els ceps estan creixent molt bé i gaudeixen d'una bona amplitud tèrmica dia/nit, cosa que es tradueix en vins amb bona acidesa i aromàtics. "Tenim uns vins molt diferents del que trobem en zones més calories. Dins de Catalunya ens està agradant i és quelcom diferent que volem mantenir", conclou.
Amb el suport de
Déu n'hi do, esllomar-se per fer un vi on Crist va perdre l'espardenya i plantar-hi... Chardonnay. Just quan el mercat demana productes amb un marcat caràcter local, aquests "pioners" es dediquen a fer vins amb la varietat més escampada, sobreexplotada i banalitzada del món. Una varietat que, deixant de banda noms mítics, no interessa gairebé a NINGÚ. Passen els anys, i la manca de criteri i i'afrancesament malaltís de molta gent del país sembla que no té remei.