Maite Esteve és una dona empoderada. Té la carrera d'empresarials, d'econòmiques i és màster en Comerç Internacional, però ella sempre ha volgut treballar a la vinya i al celler, tot i que els seus inicis no van gens fàcils. "El que m'agradava era el món del vi i la vinya, però en aquella època no teníem escoles de viticultura a prop. Havies de marxar a França, i al món rural i sent dona, era complicat poder-ho fer". De fet, el seu pare li deia que es dediqués a la banca, una feina més còmoda i segura.
Entra a treballar a Vins El Cep fent de tot, però amb l'afany de portar el celler empresarialment. "M'ha costat molt arribar a dirigir l'empresa", comenta.
Vins El Cep neix el 1980 fruit de la situació del moment, com a cooperativa, perquè els viticultors tenen problemes per vendre el raïm i per fer-ho a bon preu. "Exactament, igual que ara", diu la Maite. Cinc viticultors que feien vi a casa seva, però no el comercialitzaven, van decidir que per valorar millor el seu raïm, havien de vinificar-lo i vendre'l. Es van ajuntar i van crear la cooperativa. Anys més tard, un dels cinc viticultors es va jubilar i en van quedar quatre, que són les quatre famílies que van convertir Vins El Cep en societat limitada i que són les famílies que capitanegen el celler avui dia.
El celler avui elabora al voltant de les 350.000 o 400.000 ampolles, depenent de les veremes. "Últimament en fem més poques, òbviament, i som elaborador integral, tot el raïm és nostre, propi", comenta. I segueix "per mi és molt important entendre que som viticultors que elaborem, per tant, els nostres vins i caves representen un territori. Amb veremes bones venem fins i tot raïm a altres cellers".
I és que a Vins El Cep són visionaris en molts aspectes. "El 2001 vam començar a certificar-nos en ecològic, i el 2003 a fer pràctiques biodinàmiques. De fet, nosaltres vam elaborar
el primer cava biodinàmic del món", apunta amb èmfasi. Un altre aspecte és la innovació, "fa anys que funcionem amb energia fotovoltaica. Innovar i millorar sense perdre els orígens i les arrels és molt important per nosaltres", conclou.
Orgullosa del seu projecte, l'únic que l'amoïna és la sequera. "És preocupant, tot i que aquest mes de març han caigut 107 litres que han estat la salvació. Hem arribat a una situació molt greu, i ara si aquest abril plou com el març, podem caure en l'error d'oblidar-nos que la situació és de crisi", i segueix "portem quatre veremes molt dolentes. El 2020 vam perdre el 80% de la collita per culpa del míldiu. La nostra vinya va patir molt i tenim molt poques eines per combatre'l perquè ho cultivem tot ecològic".
Vins El Cep tampoc va tenir unes bones veremes els tres anys passats per culpa de la sequera. Collir menys raïm i veure que els ceps pateixen molt, i fins i tot veure que algunes zones del Penedès es van morint, també de vinya vella. "Nosaltres tenim un sòl molt sorrenc que en aquest sentit ens ajuda i una part de la vinya amb rec de suport", comenta.

Preguntada per l'excés de producció mundial i per augmentar en valor en detriment del volum, ho té molt clar: "Si el viticultor no es guanya la vida, no té un negoci sostenible, tota la resta no té sentit. I no és fàcil perquè la competència és infinita. Cada dia surten nous cellers i nous vins, per molta crisi que hi hagi. Els mercats internacionals també són difícils. La tendència ha de ser posar focus en la qualitat i que els marges siguin tan alts com sigui possible per poder millorar". I continua comentant amb èmfasi "des del punt de vista del viticultor hi ha un problema, que és la sostenibilitat econòmica, que moltes vegades no hi és, fins i tot en empreses dels mateixos viticultors".
"El futur ha de ser aquest perquè sinó no hi ha relleu generacional, i no n'hi ha perquè la gent jove veu que s'ha de treballar molt, amb molt compromís, que es guanyen pocs diners i que és una feina que té molts riscos", acaba.
El perfil
Un llibre: "El vigilant al camp de sègol", de Salinger.
Un grup de música: Dire Straits.
Un plat preferit: Cuina mediterrània però sense salses. Cuina de producte, sense salses.
Un ingredient que detestis: La llet. Mai n'he menjat, no la suporto.
Un restaurant: Només un? El Lasarte, gran professional i molt bon amic.
Un vi blanc: N'hi ha molts, i de catalans. Si no, algun riesling austríac.
Un vi negre: Moltíssims, el mateix et dic. O un pinot noir de la Borgonya.
Un escumós: Algun elaborat a la zona d'Espiells, al Penedès.
Acaba la frase, "als vins catalans els falta": Estimar-nos més i treure més pit.