CAL BARDERA
Cal Bardera, vins de masia amb ànima sostenible i esperit comunitari
La gamma 2025 recorre la garnatxa, la malvasia, el xarel·lo, el moscat, la parellada i el cabernet franc, i es completa amb un vermut rosat elaborat amb botànics de la finca.
Cal Bardera és molt més que un celler: és una manera d’entendre el territori i expressar-lo a través dels seus vins, el vermut i l’oli.Cupatges
Cal Bardera és molt més que un celler: és una manera d’entendre el territori i expressar-lo a través dels seus vins, el vermut i l’oli.Cupatges
Cal Bardera no és un celler pensat des d’un despatx. És, sobretot, una masia, unes vinyes i una manera d’entendre la vida al Penedès. El projecte està situat a Sant Pere de Riudebitlles i la família en situa els orígens l’any 1850, quan el besavi Josep Raventós va fundar la casa. El projecte familiar treballa amb agricultura regenerativa, mínima intervenció i una manera de fer molt vinculada al territori.
A Cupatges hem visitat la finca per entendre millor Cal Bardera. Un projecte que va molt més enllà del vi, en què les vinyes es treballen amb agricultura regenerativa, coberta vegetal total i una filosofia que busca conservar l’entorn més que dominar-lo. Pins, roures, oliveres, hortes i plantes aromàtiques formen part d’un paisatge que acaba apareixent, d’una manera o altra, dins dels vins.
Al capdavant hi ha David Martí i Vanesa Miró. Un petit projecte familiar basat en l’agricultura regenerativa en què, a més de vi, també elaboren oli i altres productes de la finca.
Hi ha, però, un element que explica especialment bé què és Cal Bardera: el tornallom. "Cada dimecres, els responsables de sis masies del Penedès ens trobem per treballar conjuntament les finques, recuperant una fórmula tradicional d’ajuda entre pagesos. Avui toca una vinya, la setmana següent una altra", comenta en David.
Una manera de compartir esforç, eines i coneixement que el projecte reivindica també com una via cap a l’autosuficiència rural.
Aquest esperit comunitari també es trasllada a la imatge dels vins. Les etiquetes han estat vinculades a artistes de l’entorn que Cal Bardera ha anat presentant en diferents actes al mateix Sant Pere de Riudebitlles o a l'Espai Boqueria, a Barcelona.
La gamma està formada per un vermut i cinc vins: un rosat, dos blancs, dos negres. Tots comparteixen una elaboració poc intervencionista, l’ús de les lies, els trasbalsos per decantació en lloc de filtracions o clarificacions i l'embotellat manual.
La garnatxa fermenta amb les pells durant aproximadament 40 hores. Després se separen i el most continua fermentant. Acabada la fermentació alcohòlica, passa l’hivern en dipòsit d’acer inoxidable amb les lies fines fins a principis de març. No es filtra ni es clarifica i s’embotella manualment.
És un rosat de 13 graus, visualment viu, amb color cirera intens però transparent. Aromàticament va clarament cap a la fruita vermella, especialment maduixa i cirera. En boca manté una bona tensió entre frescor, alcohol i un punt llaminer, sense convertir-se en un rosat pesant.
És també un bon exemple de fins on vol arribar Cal Bardera amb les maceracions: no només incorporar color, també aromes i textura.
La fermentació es fa a temperatura controlada i al novembre s’uneixen els vins de les diferents parcel·les en un sol dipòsit, on continuen amb les lies. Com la resta de la gamma, no es filtra ni es clarifica.
És probablement el blanc més immediat de la gamma. Té 12,5 graus, color pàl·lid amb tonalitats verdoses i un perfil especialment perfumat, floral i fresc. El moscat aporta expressió aromàtica, mentre que el xarel·lo i la parellada ajuden a sostenir-lo. En boca hi ha fruita, però el vi es manté sec, equilibrat i amb un petit tacte melós que li dona amplitud.
És un vi més de subtilesa que de potència. El tipus de blanc que funciona bé quan es busca aroma però sense caure necessàriament en una sensació excessivament dolça o exuberant.
Aquí Cal Bardera treballa només amb el most flor. Fermenta a temperatura controlada i es manté en inoxidable amb les seves lies. Tampoc no hi ha filtració ni clarificació i l’embotellat torna a fer-se manualment.
És un blanc de 12 graus molt més tens. Apareixen aromes de préssec i albercoc, però també herba tallada, cítrics i records mediterranis de fonoll i romaní. En boca destaca especialment l’acidesa natural de la malvasia, que allarga el vi i deixa un final persistent i lleugerament salí.
Dels dos blancs, aquest és probablement el que mostra un perfil més gastronòmic: menys dominat per l’aroma immediata i amb més pes de l’acidesa, els botànics i aquesta lleugera sensació salina final.
La clau està en la maceració. La fermentació comença amb les pells, però aquestes es retiren abans d’acabar el procés. No es busca extreure-ho tot, sinó conservar més fruita, aroma i lleugeresa. "La intenció era precisament fugir del negre més estructurat i obtenir una garnatxa més aromàtica, més fresca i més dinàmica", comenta el David. Després passa l’hivern en inoxidable amb lies fines fins al març.
Aromes de fruita vermella combinades amb les notes més herbàcies: fonoll, farigola i romaní... Una boca fresca, afruitada i juganera.
És un negre mediterrani però sense pes excessiu, construït més des de la fruita i les herbes aromàtiques que des de la criança o l’extracció.
La filosofia d’elaboració és similar a la de la garnatxa: premsat manual suau, fermentació amb les pells i retirada abans del final per prioritzar frescor i expressió aromàtica. Després, inoxidable amb lies fines durant l’hivern.
Es tracta d'un cabernet aromàtic i menys habitual. És justament aquesta expressivitat una de les característiques més clares del vi. "Això és el Cabernet Franc, que no és un Cabernet Sauvignon, és més aromàtic, no és tan comú", comenta.
Aromes intenses de fruits vermells, espècies i notes balsàmiques. En boca és suau, fresc i directe, amb un petit toc salí. També es queda en els 13 graus.
No és, per tant, un Cabernet construït sobre fusta, maduresa o concentració. Cal Bardera l’interpreta amb el mateix llenguatge de la resta del projecte: fruita, aromes, poca extracció i facilitat de beure.
La base és garnatxa negra i bona part del caràcter prové directament de la finca. S’hi maceren en verd romaní, sàlvia, farigola, marialluïsa, menta, anís estrellat i donzell, a més de suc i pell de llimones de la mateixa propietat i una mica de canyella.
El donzell aporta l’amargor característica, però el resultat s’allunya del vermut marcadament dolç. Té un perfil fresc, mentolat i un amarg molt agradable.
Té 15 graus, color robí amb tonalitats teula i una combinació evident entre fruita i botànics. En boca és intens, mediterrani, amb un equilibri entre amargor i una dolçor moderada.
El producte que millor tanca el cercle: les plantes que creixen al voltant de la masia acaben literalment dins l’ampolla.
Cal Bardera construeix així un projecte que costa separar del lloc on neix. No només perquè les vinyes siguin a Sant Pere de Riudebitlles, sinó perquè els noms dels vins parlen de basses, hortes, avis i magraners; perquè les etiquetes connecten amb artistes del territori; perquè una part del raïm es treballa comunitàriament; i perquè fins i tot els botànics del vermut surten de l’entorn de la masia.
Més que buscar vins uniformes, a Cal Bardera aposten justament pel contrari: que cada ampolla sigui una expressió del lloc, de la finca i de la manera de treballar que els defineix.
A Cupatges hem visitat la finca per entendre millor Cal Bardera. Un projecte que va molt més enllà del vi, en què les vinyes es treballen amb agricultura regenerativa, coberta vegetal total i una filosofia que busca conservar l’entorn més que dominar-lo. Pins, roures, oliveres, hortes i plantes aromàtiques formen part d’un paisatge que acaba apareixent, d’una manera o altra, dins dels vins.
David Martí explicant el projecte des d'una barraca de vinya de la finca. Foto: Cupatges
Al capdavant hi ha David Martí i Vanesa Miró. Un petit projecte familiar basat en l’agricultura regenerativa en què, a més de vi, també elaboren oli i altres productes de la finca.
Hi ha, però, un element que explica especialment bé què és Cal Bardera: el tornallom. "Cada dimecres, els responsables de sis masies del Penedès ens trobem per treballar conjuntament les finques, recuperant una fórmula tradicional d’ajuda entre pagesos. Avui toca una vinya, la setmana següent una altra", comenta en David.
Una manera de compartir esforç, eines i coneixement que el projecte reivindica també com una via cap a l’autosuficiència rural.
Aquest esperit comunitari també es trasllada a la imatge dels vins. Les etiquetes han estat vinculades a artistes de l’entorn que Cal Bardera ha anat presentant en diferents actes al mateix Sant Pere de Riudebitlles o a l'Espai Boqueria, a Barcelona.
La gamma està formada per un vermut i cinc vins: un rosat, dos blancs, dos negres. Tots comparteixen una elaboració poc intervencionista, l’ús de les lies, els trasbalsos per decantació en lloc de filtracions o clarificacions i l'embotellat manual.
A Tornallom!, una garnatxa rosada que explica tot el projecte
Potser és el vi que millor resumeix la filosofia de Cal Bardera. A Tornallom! 2025 és un rosat de garnatxa negra procedent precisament d’una vinya comunitària treballada amb aquest sistema d’ajuda entre masies.La garnatxa fermenta amb les pells durant aproximadament 40 hores. Després se separen i el most continua fermentant. Acabada la fermentació alcohòlica, passa l’hivern en dipòsit d’acer inoxidable amb les lies fines fins a principis de març. No es filtra ni es clarifica i s’embotella manualment.
És un rosat de 13 graus, visualment viu, amb color cirera intens però transparent. Aromàticament va clarament cap a la fruita vermella, especialment maduixa i cirera. En boca manté una bona tensió entre frescor, alcohol i un punt llaminer, sense convertir-se en un rosat pesant.
És també un bon exemple de fins on vol arribar Cal Bardera amb les maceracions: no només incorporar color, també aromes i textura.
La Bassa, entre roures: un blanc perfumat i delicat
La Bassa, entre roures 2025 combina moscat, xarel·lo i parellada procedents de tres feixes diferents. La principal, plantada de xarel·lo, és al costat de la bassa on l’àvia de la família rentava la roba, envoltada de roures, oliveres i un magraner. El nom, per tant, no és decoratiu: descriu un espai concret de la finca.La fermentació es fa a temperatura controlada i al novembre s’uneixen els vins de les diferents parcel·les en un sol dipòsit, on continuen amb les lies. Com la resta de la gamma, no es filtra ni es clarifica.
És probablement el blanc més immediat de la gamma. Té 12,5 graus, color pàl·lid amb tonalitats verdoses i un perfil especialment perfumat, floral i fresc. El moscat aporta expressió aromàtica, mentre que el xarel·lo i la parellada ajuden a sostenir-lo. En boca hi ha fruita, però el vi es manté sec, equilibrat i amb un petit tacte melós que li dona amplitud.
És un vi més de subtilesa que de potència. El tipus de blanc que funciona bé quan es busca aroma però sense caure necessàriament en una sensació excessivament dolça o exuberant.
Camí de les Hortes, la malvasia més vertical
La personalitat canvia amb Camí de les Hortes 2025, un monovarietal de malvasia procedent d’una vinya situada entre hortes, camps i oliveres.Aquí Cal Bardera treballa només amb el most flor. Fermenta a temperatura controlada i es manté en inoxidable amb les seves lies. Tampoc no hi ha filtració ni clarificació i l’embotellat torna a fer-se manualment.
És un blanc de 12 graus molt més tens. Apareixen aromes de préssec i albercoc, però també herba tallada, cítrics i records mediterranis de fonoll i romaní. En boca destaca especialment l’acidesa natural de la malvasia, que allarga el vi i deixa un final persistent i lleugerament salí.
Dels dos blancs, aquest és probablement el que mostra un perfil més gastronòmic: menys dominat per l’aroma immediata i amb més pes de l’acidesa, els botànics i aquesta lleugera sensació salina final.
El vi de l’avi Rosendo, una garnatxa negra que busca frescor
Amb El vi de l’avi Rosendo 2025, Cal Bardera entra als negres, però no abandona la idea de frescor. És una garnatxa negra procedent també d’una vinya comunitària treballada a tornallom.La clau està en la maceració. La fermentació comença amb les pells, però aquestes es retiren abans d’acabar el procés. No es busca extreure-ho tot, sinó conservar més fruita, aroma i lleugeresa. "La intenció era precisament fugir del negre més estructurat i obtenir una garnatxa més aromàtica, més fresca i més dinàmica", comenta el David. Després passa l’hivern en inoxidable amb lies fines fins al març.
Aromes de fruita vermella combinades amb les notes més herbàcies: fonoll, farigola i romaní... Una boca fresca, afruitada i juganera.
És un negre mediterrani però sense pes excessiu, construït més des de la fruita i les herbes aromàtiques que des de la criança o l’extracció.
El Magraner de l’Era, el Cabernet Franc més singular
El Magraner de l’Era 2025 és segurament una de les referències que més es desmarca de la tradició varietal més habitual del Penedès. Està elaborat amb Cabernet Franc, procedent d’una feixa amb un pendent marcat.La filosofia d’elaboració és similar a la de la garnatxa: premsat manual suau, fermentació amb les pells i retirada abans del final per prioritzar frescor i expressió aromàtica. Després, inoxidable amb lies fines durant l’hivern.
Es tracta d'un cabernet aromàtic i menys habitual. És justament aquesta expressivitat una de les característiques més clares del vi. "Això és el Cabernet Franc, que no és un Cabernet Sauvignon, és més aromàtic, no és tan comú", comenta.
Aromes intenses de fruits vermells, espècies i notes balsàmiques. En boca és suau, fresc i directe, amb un petit toc salí. També es queda en els 13 graus.
No és, per tant, un Cabernet construït sobre fusta, maduresa o concentració. Cal Bardera l’interpreta amb el mateix llenguatge de la resta del projecte: fruita, aromes, poca extracció i facilitat de beure.
El vermut rosat, el bosc de Cal Bardera dins l’ampolla
La gamma es tanca amb un producte que ja ha donat visibilitat al projecte més enllà del seu entorn immediat: el Vermut Rosat Cal Bardera, Vinari de Plata 2026 entre els vermuts innovadors.La base és garnatxa negra i bona part del caràcter prové directament de la finca. S’hi maceren en verd romaní, sàlvia, farigola, marialluïsa, menta, anís estrellat i donzell, a més de suc i pell de llimones de la mateixa propietat i una mica de canyella.
El donzell aporta l’amargor característica, però el resultat s’allunya del vermut marcadament dolç. Té un perfil fresc, mentolat i un amarg molt agradable.
Té 15 graus, color robí amb tonalitats teula i una combinació evident entre fruita i botànics. En boca és intens, mediterrani, amb un equilibri entre amargor i una dolçor moderada.
El producte que millor tanca el cercle: les plantes que creixen al voltant de la masia acaben literalment dins l’ampolla.
Cal Bardera construeix així un projecte que costa separar del lloc on neix. No només perquè les vinyes siguin a Sant Pere de Riudebitlles, sinó perquè els noms dels vins parlen de basses, hortes, avis i magraners; perquè les etiquetes connecten amb artistes del territori; perquè una part del raïm es treballa comunitàriament; i perquè fins i tot els botànics del vermut surten de l’entorn de la masia.
Més que buscar vins uniformes, a Cal Bardera aposten justament pel contrari: que cada ampolla sigui una expressió del lloc, de la finca i de la manera de treballar que els defineix.