Catalunya reinventa l'enoturisme: molt més que visitar cellers

Context: El Wine Travel Observer 2025 mostra que l’enoturisme català s’ha ampliat i s’ha fet més transversal. La relació entre vi, territori i visitant ja no es construeix només dins del celler, sinó també en restaurants, allotjaments, agències especialitzades, botigues de vins, agrobotigues, wine bars i espais culturals.

L’estudi identifica:

• Més de 1.600 projectes vinculats a l’enoturisme.
• 1.382 negocis únics.
• 259 respostes vàlides.
• 435 cellers visitables.
• 469 restaurants amb sensibilitat enoturística.
• 111 allotjaments vinculats a l’enoturisme.
• 83 agències de viatge i empreses de serveis.
• 177 botigues de vins.
• 27 agrobotigues.
• 191 wine bars.
• 34 espais culturals del vi.

Què sabem? El Wine Travel Observer 2025 és la tercera fase d’un projecte d’anàlisi sectorial impulsat en col·laboració amb l’Escola d’Enoturisme de Catalunya i el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

La primera edició, el 2023, es va centrar en els cellers visitables. El 2024, l’estudi es va ampliar a restaurants, allotjaments, agències de viatge i empreses de serveis. El 2025, incorpora per primera vegada botigues de vins, agrobotigues, wine bars i espais culturals del vi.

L’objectiu de l’informe no és fer un rànquing ni avaluar projectes concrets. El propòsit és entendre com s’estructura l’oferta enoturística a Catalunya i analitzar-la a partir de tres grans eixos:

• Sostenibilitat.
• Responsabilitat.
• Innovació.

Durant anys, parlar d’enoturisme a Catalunya era parlar, sobretot, de visites a cellers. Un recorregut per la finca, una explicació del procés d’elaboració, un tast final i, en molts casos, la possibilitat de comprar vi directament al productor.

Aquest model continua sent central, però ja no explica tota la realitat del sector.

En xifres: Catalunya compta amb 903 cellers o projectes elaboradors actius. D’aquests, 435 són cellers visitables. Això vol dir que el 48% dels elaboradors catalans ofereixen activitats d’enoturisme. La dada és rellevant perquè confirma que gairebé un de cada dos projectes elaboradors ja incorpora alguna forma d’obertura al públic.

Cellers visitables: Els cellers continuen sent la base més recognoscible de l’enoturisme català. L’estudi identifica 435 cellers visitables i analitza 100 respostes en profunditat.

En aquest àmbit, la responsabilitat territorial és una de les dimensions més consolidades. Els cellers catalans mostren una forta vinculació amb proveïdors locals, patrimoni, paisatge i activitat durant tot l’any.

Algunes dades rellevants:

• El 96% treballa amb proveïdors locals.
• El 88% promou el patrimoni cultural i paisatgístic.
• El 95% ofereix activitats durant tot l’any.
• El 82% dona feina a personal local amb condicions laborals dignes.
• El 80% disposa de certificació ecològica.
• El 60% ha millorat l’eficiència energètica o disposa de plaques solars.
• El 65% composta residus orgànics de la vinificació.
• El 79% gestiona la coberta vegetal com a mesura d’adaptació al canvi climàtic.

La presència digital bàsica està molt estesa: el 98% dels cellers disposa de web i el 99% utilitza xarxes socials. Tot i això, l’aplicació de noves tecnologies en la gestió turística és més limitada: només el 37% les aplica, i el 42% reconeix que no disposa de recursos o estratègia per innovar.
 

Restaurants: L’informe identifica 469 restaurants que poden considerar-se establiments d’enoturisme, amb 47 respostes analitzades.

Aquests restaurants no apareixen només com a llocs on es consumeix vi. També actuen com a espais de prescripció i com a punts de connexió entre el client, els vins catalans i els productors del territori.

La presència de vi de proximitat a les cartes és un dels indicadors més clars:

• El 53,2% treballa amb més del 75% de vins locals.
• El 34% se situa entre el 50% i el 75% de vins locals.
• El 48,9% inclou petits productors i vins singulars de proximitat.
• El 27,7% selecciona activament vins ecològics, biodinàmics o de mínima intervenció.

També hi ha avenços en gestió ambiental: el 85,1% fa recollida selectiva i el 53,2% aplica mesures per reduir el malbaratament de vi.

En canvi, la innovació digital avançada encara és limitada. Només el 8,5% disposa d’estratègies digitals avançades vinculades al vi.

Allotjaments: L’estudi identifica 111 allotjaments amb criteri enoturístic i analitza 24 respostes en profunditat. Aquests establiments no es limiten a oferir una habitació. Funcionen com a nodes d’acollida, recomanació i connexió amb el territori vitivinícola.

El seu paper s’observa sobretot en tres àmbits: presència de vi local, prescripció d’experiències i col·laboració amb agents del territori.

Algunes dades:

• El 58,3% disposa d’una selecció local visible i activa de vins catalans.
• El 20,8% ofereix una proposta estable amb relat i possibles maridatges.
• El 50% ofereix rutes a peu o en bicicleta per descobrir cellers propers.
• El 45,8% ofereix mapes, codis QR i recomanacions personalitzades.
• El 41,7% proposa itineraris propis amb reserves incloses.
• El 75% prioritza proveïdors i projectes del territori.

La digitalització existeix, però encara és bàsica. El 62,5% disposa de web i codis QR, però només el 4,2% ofereix itineraris interactius i cap establiment enquestat incorpora recursos immersius.
 

L’informe amplia la mirada de l’enoturisme incorporant agències, botigues, agrobotigues, wine bars i espais culturals del vi com a actors clau del sector.

Les agències ajuden a estructurar i comercialitzar experiències, mentre que botigues, agrobotigues i wine bars actuen com a espais de prescripció, venda i connexió amb el territori.

Trobareu més informació del Wine Travel Observer aquí.