Corpinnat versus Vinya-Celler-Masia

El dimarts 10 d'abril es va presentar oficialment la Marca Col·lectiva de la UE Corpinnat, que és el nom que van acordar sis elaboradors de cava per a emparar escumosos fets al Penedès amb unes exigències de qualitat i territori força estrictes.

Davant d'aquest fet, hi ha moltes consideracions a fer. És la solució a l'anomenat "pecat original" del cava sense trencar amb ell? O és només un intent més?
En primer lloc, vull felicitar el grup promotor, ja que la iniciativa és un exemple de saber compartir, col·laborar i cooperar, i això exigeix bones dosis de generositat.

El segon punt que vull tocar és el que fa referència al nostre entorn. Poc després de la plasmació del pecat original del cava, un grup de petits elaboradors van iniciar el camí per dignificar el producte que havia pres el camí de la competència per preu, apostant per diferenciar els de més qualitat i exigència. La situació oligopolística del sector, la connivència descarada de l'administració i mirar cap a una altra banda d'empreses del sector que van pecar de falta de generositat i altura de mires, tal com avui demostren les que finalment han donat llum a Corpinnat, va fer que no reeixís.

De tota manera, aquesta antiga iniciativa va cristal·litzar finalment en la marca col·lectiva (el mateix tipus de figura que Corpinnat) Vinya-Celler-Masia que com a nom des d'un punt de vista de simbologia i missatge és molt més clar. Corpinnat està obligat a explicar què vol dir des del minut zero, ja que sense això ens quedem en blanc. Caldrà una tasca de comunicació important que possiblement pot reeixir si l'aposta pels promotors i els que s'hi afegeixin és prou sòlida, però caldrà temps.
  El tercer punt fa referència a la qualitat i el territori. Vull fer un xic la comparativa amb Vinya-Celler-Masia. Corpinnat només empara vins escumosos. Mai vins tranquils encara que estiguin dins l'àmbit territorial que han definit. Això podria ser una mancança. Fixen unes exigències de criança que subscric totalment, respecte de la qualitat no posen l'èmfasi en una exigència que tots els que ho impulsen ho compleixen i que a Vinya-Celler-Masia es considera un element central per a garantir qualitat i territori: conrear i obtenir el raïm principalment de les pròpies vinyes.

A Corpinnat, amb el fet de tenir una vinya en propietat ja n'hi ha prou; l'exigència de vinificar al propi celler ("qui té vinya i no té trull del seu vi no faci orgull") és gairebé la mateixa; i, finalment, l'exigència de collir a mà -que a Vinya-Celler-Masia no hi és- és prou restrictiva i important.

Així doncs, aquestes dues marques col·lectives, obertes a tots aquells cellers que compleixin les exigències autoimposades, tenen àmbits territorials diferents i dins l'àmbit que comparteixen Corpinnat és, en el seu conjunt, més restrictiva que Vinya-Celler-Masia. Llevat del control i del treball directe a la vinya, també cal tenir present que Corpinnat no empara el conjunt de la producció del celler sinó només aquella destinada a vi escumós.

Per tant, no queda clar si el tast dels vins està pensat sobre producte final com a Vinya-Celler-Masia o per al vi en rama com en les denominacions d'origen, i aquest és un element realment rellevant. Finalment, la referència clara de Corpinnat a la compra a preu raonable/responsable del raïm és un element a tenir present i que penso ha de tenir un efecte clarament positiu en el seu àmbit territorial d'actuació.

Per acabar, dir-vos que Vinya-Celler-Masia empara actualment també sis cellers de l'àmbit lingüístic català que van iniciar aquesta singladura que, com Corpinnat, també és oberta a tots aquells que compleixin el plec de condicions que van consensuar i que va plasmar Bureau Veritas, fa 17 anys a Montblanc, un 24 d'abril amb la participació del President de la DO Catalunya, el President de l'INCAVI, el secretari de la Presidència de la Generalitat, i el President de Vinya-Celler-Masia i una nodrida representació de cellers, periodistes i gent del sector de la gastronomia.

Francesc Suriol
President de Vinya-Celler-Masia