Els incendis colpegen el vi a Espanya: una verema marcada per la devastació a Galícia i Lleó
Els focs d’agost arrasen milers d’hectàrees, afecten vinyes centenàries i posen en dubte la collita en denominacions històriques com Valdeorras, Monterrei o Ribeira Sacra.
Context: La calor extrema, la sequera persistent i els vents intensos han convertit el foc en una amenaça imparable que ha devorat més de 400.000 hectàrees, afectant no només boscos i pobles sinó també vinyes amb segles d’història.
El foc ha calcinat prop de l’1% de la superfície total d’Espanya. A Ourense, els municipis d’Oímbra, Laza o Verín registren vinyes de godello i mencía completament arrasades. A Valdeorras, diverses parcel·les de ceps tricentenaris han desaparegut, mentre que cellers com Valdesil han iniciat la verema entre cendres. “El sector està exhaust, encara intentant processar el que ha passat”, reconeixen des del consell regulador.
Mapa de la NASA amb els incendis actius el 20 d'agost. Foto: NASA
A la comarca lleonesa d’Herreros de Jamuz, agricultors i brigadistes van intentar protegir vinyes centenàries, tot i que moltes no es van poder salvar. El fum i les altes temperatures s’afegeixen al dany: fins i tot els raïms que han sobreviscut podrien quedar inservibles per elaborar vi.
En profunditat: La dimensió humana és igualment dura. A Petín, els veïns es van refugiar en cellers subterranis mentre el foc arrasava cases i explotacions. A O Bolo, el seu alcalde adverteix de greus pèrdues en bestiar i conreus, en un territori l’economia del qual depèn en gran part de la viticultura.
La incertesa domina ara a Valdeorras, Monterrei i Ribeira Sacra, on tècnics avaluen si cal replantar vinyes malmeses, podar les afectades o esperar anys per recuperar la producció. El sector coincideix en una exigència: replantejar la gestió forestal i articular suports públics que permetin salvar un patrimoni vitícola que ha trigat segles a construir-se i que ha cremat en qüestió de dies.
Algunes dades clau sobre els incendis a Espanya el 2025
- Superfície total calcinada: Espanya ha patit prop de 400.000 hectàrees cremades en el que portem d’any. Això converteix el 2025 en l’any més devastador del segle XXI en termes de superfície arrasada.
- Concentració dels incendis a l’agost: Més de 350.000 hectàrees han cremat només durant el mes d’agost.
- Regions més afectades i incendis destacats: Galícia, Castella i Lleó, Extremadura i Astúries concentren els incendis més greus, sent Larouco (Ourense) un dels més destructius, amb més de 45.000 hectàrees afectades.
- Incendi històric a Zamora-Lleó: L’incendi de Molezuelas de la Carballeda s’ha convertit en un dels més devastadors de la història recent, amb més de 37.000 hectàrees arrasades.
- Evacuacions i víctimes: Més de 33.700 persones han estat desallotjades com a conseqüència directa dels incendis.
- S’han registrat almenys 4 morts.
- Emissions sense precedents: En només 10 dies, els incendis han generat aproximadament 5,5 megatones de CO₂, molt per sobre de la mitjana anual de les dues últimes dècades (~1,5 Mt).
- Incendis actius d’alt risc: Romanen actius més de 20 incendis classificats amb nivell de perillositat 2, principalment a Galícia, Castella i Lleó i Extremadura.
I a partir d’ara què? El president de Castella i Lleó ha aprovat un paquet d’ajudes per valor de 114 milions d’euros, amb subvencions immediates de 500 € per família evacuada i 5.500 € per a autònoms o empreses afectades.
També es contemplen ajudes de fins a 185.000 € per a la reconstrucció d’habitatges, infraestructures i explotacions rurals. S’ha sol·licitat la declaració de zona catastròfica per complementar aquestes mesures amb fons estatals.
Per acabar: Els experts coincideixen que ja no n’hi ha prou amb augmentar els mitjans d’extinció. Es reclama una política forestal preventiva, amb gestió intel·ligent del territori, neteja de boscos, creació de tallafocs i planificació urbana responsable.
La regeneració del paisatge devastat pot allargar-se durant dècades. Estudis indiquen que, fins i tot 26 anys després, només al voltant del 40% del terreny recupera la seva coberta arbòria original, i moltes vegades amb una biodiversitat alterada.