«Joc de cartes», el muscat dolç i la Nàdia
"Una noia que no distingeix un arròs de peix d’un arròs de muntanya, ni un pastís industrial d’un de casolà, ni un vi d’una cervesa..."
Joc de Cartes TV3
Hola aficionats!
Doncs ja hi tornem a ser. En aquest capítol, el programa joc de cartes busca el millor restaurant amb història al Montserratí, que es veu que és una comarca. Anem per feina:
El primer vi que ens presenta la cambrera és un vi fet de xarel·lo de la Denominació d'Origen Penedès, un xarel·lo de vinyes velles, comenta. Servit en unes copes justetes però correctes.
El segon vi que presenta és un ull de llebre, Denominació d'Origen Penedès d’un celler que va ser el primer a treballar en ecològic de la península, diu.
La cambrera ha fet una petita explicació dels vins, amena i sense atabalar, un servei molt correcte que ja m’agradaria que fos així a tot arreu. Les copes pel vi negre seria l’aspecte més negatiu del servei.
El cambrer presenta un vi blanc del Penedès, un vi fet amb muscat, macabeu i xarel·lo. Els participants el tasten i diuen que té un toc dolç, i el cuiner 'arrancapins' diu que és dolç pel muscat. A veure Ribas: el muscat no és dolç, la malvasia no és dolça, el gewürztraminer no és dolç, el moscatell no és dolç. Que un vi sigui dolç és degut únicament al seu contingut en sucres, no per l’aroma de la varietat (que pot fer pensar en coses dolces).
El cambrer presenta un vi negre pels segons plats, un Penedès fet amb ull de llebre i samsó amb una criança de 9 mesos en bota. Els concursants l’han trobat correcte.
Intento centrar-me sempre en el que realment importa, que és el vi, i no parlar massa dels personatges que surten a cada programa, però en aquest cas faré una excepció perquè el personatge s’ho val.
La Nàdia és la filla dels propietaris, una pobra noia que veient com ha decorat el restaurant, el problema no és que hagi vist moltes pel·lícules, el problema és que no n’ha entès cap. Una noia sense cap criteri estètic, ni decoratiu ni d’imatge personal, mancada absolutament de cap mínim coneixement gastronòmic que no vagi més enllà (i amb dificultats) de reconèixer una etiqueta d’una marca coneguda.
Una noia incapaç de qualsevol gest de generositat, inepte per reconèixer ni valorar cap mostra de talent d’altri. Una noia que no distingeix un arròs de peix d’un arròs de muntanya, ni un pastís industrial d’un de casolà, ni un vi d’una cervesa ni un got d’una copa.
Una noia que l’hora de votar va fer gala de la seva maldat, de la seva mala bava, del seu cervell espatllat, votant amb les puntuacions més baixes que mai s’han vist al programa perquè va arribar a creure’s en algun moment que podia guanyar el concurs puntuant malament a la resta.
Una noia que si tingués un mínim de respecte per la raça humana ja hauria tancat el restaurant, i si la població Catalana tingués una mica de seny ja li hauria incinerat el local.
Hem de donar gràcies (i el miracle Montserratí deu ser aquest) que ningú hagi pres mal menjant-hi.
Però no ens desviem del tema, anem al servei del vi del restaurant. Com que la Nàdia és incapaç d’articular dues frases seguides amb mínima intel·ligibilitat, ni té l’habilitat mínima per destapar una ampolla amb suro, es va posar al costat d’una altra persona que va fer el servei del vi, i ella es va limitar a posar plats, i he de dir que ho va fer molt bé aconseguint no tombar cap copa de la taula.
El primer vi proposat va ser un vi jove blanc del Penedès, fet amb chardonnay, xarel·lo i sauvignon blanc, servit en unes copes infectes.
El segon vi, servit en unes copes immundes, va ser un negre fet amb garnatxa i carinyena, un vi del 2018, un Montsant segons el cambrer. Un vi que va passar com el burro de Vitòria, sense pena ni glòria.
Trobem unes bones neveres de vins a la sala, amb vins ben climatitzats encara que hi ha prestatges amb vins exposats a temperatura ambient.
El primer vi va ser un blanc Denominació d'Origen Catalunya fet amb 4 varietats, amb un "xarel·lo molt ben parit" (diu el cambrer), chardonnay, garnatxa blanca i macabeu.
El segon vi va ser un negre de la Denominació d'Origen Priorat, fet amb garnatxa negra, carinyena i un tant per cent molt petit de raïm blanc. Servit en unes copes dignes, va ser un vi que va agradar molt. Menys a la Nàdia és clar.
En resum, el servei del vi ha estat correcte a tots els establiments menys al Racó de Sant Esteve, que espero i desitjo que aquest any els hi toqui el "Gordo de Navidad" i puguin tancar d’una vegada i així deixin de turmentar als incauts que hi entren sense saber on es fiquen. Resarem a la Mare de Déu de Montserrat perquè així sigui.
Bones festes!
Doncs ja hi tornem a ser. En aquest capítol, el programa joc de cartes busca el millor restaurant amb història al Montserratí, que es veu que és una comarca. Anem per feina:
Can Llates
El primer vi que ens presenta la cambrera és un vi fet de xarel·lo de la Denominació d'Origen Penedès, un xarel·lo de vinyes velles, comenta. Servit en unes copes justetes però correctes.
El segon vi que presenta és un ull de llebre, Denominació d'Origen Penedès d’un celler que va ser el primer a treballar en ecològic de la península, diu.
La cambrera ha fet una petita explicació dels vins, amena i sense atabalar, un servei molt correcte que ja m’agradaria que fos així a tot arreu. Les copes pel vi negre seria l’aspecte més negatiu del servei.
Mas sunyol
El cambrer presenta un vi blanc del Penedès, un vi fet amb muscat, macabeu i xarel·lo. Els participants el tasten i diuen que té un toc dolç, i el cuiner 'arrancapins' diu que és dolç pel muscat. A veure Ribas: el muscat no és dolç, la malvasia no és dolça, el gewürztraminer no és dolç, el moscatell no és dolç. Que un vi sigui dolç és degut únicament al seu contingut en sucres, no per l’aroma de la varietat (que pot fer pensar en coses dolces).
El cambrer presenta un vi negre pels segons plats, un Penedès fet amb ull de llebre i samsó amb una criança de 9 mesos en bota. Els concursants l’han trobat correcte.
El Racó de Sant Esteve
Intento centrar-me sempre en el que realment importa, que és el vi, i no parlar massa dels personatges que surten a cada programa, però en aquest cas faré una excepció perquè el personatge s’ho val.
La Nàdia és la filla dels propietaris, una pobra noia que veient com ha decorat el restaurant, el problema no és que hagi vist moltes pel·lícules, el problema és que no n’ha entès cap. Una noia sense cap criteri estètic, ni decoratiu ni d’imatge personal, mancada absolutament de cap mínim coneixement gastronòmic que no vagi més enllà (i amb dificultats) de reconèixer una etiqueta d’una marca coneguda.
Una noia incapaç de qualsevol gest de generositat, inepte per reconèixer ni valorar cap mostra de talent d’altri. Una noia que no distingeix un arròs de peix d’un arròs de muntanya, ni un pastís industrial d’un de casolà, ni un vi d’una cervesa ni un got d’una copa.
Una noia que l’hora de votar va fer gala de la seva maldat, de la seva mala bava, del seu cervell espatllat, votant amb les puntuacions més baixes que mai s’han vist al programa perquè va arribar a creure’s en algun moment que podia guanyar el concurs puntuant malament a la resta.
Una noia que si tingués un mínim de respecte per la raça humana ja hauria tancat el restaurant, i si la població Catalana tingués una mica de seny ja li hauria incinerat el local.
Hem de donar gràcies (i el miracle Montserratí deu ser aquest) que ningú hagi pres mal menjant-hi.
Però no ens desviem del tema, anem al servei del vi del restaurant. Com que la Nàdia és incapaç d’articular dues frases seguides amb mínima intel·ligibilitat, ni té l’habilitat mínima per destapar una ampolla amb suro, es va posar al costat d’una altra persona que va fer el servei del vi, i ella es va limitar a posar plats, i he de dir que ho va fer molt bé aconseguint no tombar cap copa de la taula.
El primer vi proposat va ser un vi jove blanc del Penedès, fet amb chardonnay, xarel·lo i sauvignon blanc, servit en unes copes infectes.
El segon vi, servit en unes copes immundes, va ser un negre fet amb garnatxa i carinyena, un vi del 2018, un Montsant segons el cambrer. Un vi que va passar com el burro de Vitòria, sense pena ni glòria.
La Flor de Sal
Trobem unes bones neveres de vins a la sala, amb vins ben climatitzats encara que hi ha prestatges amb vins exposats a temperatura ambient.
El primer vi va ser un blanc Denominació d'Origen Catalunya fet amb 4 varietats, amb un "xarel·lo molt ben parit" (diu el cambrer), chardonnay, garnatxa blanca i macabeu.
El segon vi va ser un negre de la Denominació d'Origen Priorat, fet amb garnatxa negra, carinyena i un tant per cent molt petit de raïm blanc. Servit en unes copes dignes, va ser un vi que va agradar molt. Menys a la Nàdia és clar.
En resum, el servei del vi ha estat correcte a tots els establiments menys al Racó de Sant Esteve, que espero i desitjo que aquest any els hi toqui el "Gordo de Navidad" i puguin tancar d’una vegada i així deixin de turmentar als incauts que hi entren sense saber on es fiquen. Resarem a la Mare de Déu de Montserrat perquè així sigui.
Bones festes!
Notícies relacionades
Fa 220 setmanes
«Joc de cartes», 'lo puto vi picat' i el vi més fàcil i difícil de beure
Fa 222 setmanes
«Joc de cartes», el millor restaurant de mercat, el Cava picat i el macabeu negre
Ara a portada
Pues el mejor cocinero fue el farlopero, que hizo los mejores platos y el mejor servicio.
Y eso que no no tenia parking!
... senyuritu català, que també en tenim. Aquesta gent que es guanya la vida no cuinant sinó menjant i bebent. ..
Tens molt més futur com a cambre o tertulià de Tele 5, que com a crític de vins, de cuina o com li vulguis dir si això que fas.
Critiques la maldat de la Nàdia, i el teu escrit només transmet que maldat.
Critiques la seva ignorància sobre gastronomia i vins, quan tu jutges tot un restaurant només pel paper que fa la cambrera en un programa de tv sensacionalista. No en tens ni idea del que parles i a més, opines amb molt mala baba.
El Racó de Sant Esteve no ha tancat en 30 anys ni tancarà senzillament perquè té una relació qualitat- preu excel.lent. El pare de la Nàdia és un bon cuiner i la Nàdia una cambrera atenta.
Entenc que el seu paper a Joc de Cartes no agradés, però criticar amb tanta mala llet tot un negoci familiar i mirar de deixar en evidència les persones que hi ha darrere només perquè no saben bestir tant bé com tu i no hi entenen tant de gastronomia com tu, és de tenir poca feina i poca ètica.