Vins de Guarda
Val la pena guardar el vi molts anys?
Per Màrius Fuertes, enòleg
Màrius Fuertes
24 d'octubre de 2015 a les 11:47
Primer de tot cal saber quelcom veritablement important: quant temps viuen els vins? Indubtablement, menys del que tradicionalment s'ha esmentat a tall col·loquial.
Pot ser impactant començar amb una afirmació tant contundent, però aquest és un dels aspectes que tradicionalment més enterbolits han quedat de cara a la interpretació i el coneixement populars.
Els vins negres de més qualitat poden viure fins a deu o dotze anys. No més. A banda els vins més joves, ja siguin blancs, rosats o negres, tenen una vida molt més curta que pot anar des dels sis mesos fins als dos o tres anys. I els caves que es mantenen en perfectes condicions més enllà d'un any encara, són excepcionals. I tot això donant per entès que les condicions de conservació sempre han estat les òptimes.
És veritat que n'hi ha que arriben a més de vint-i-cinc o trenta anys però, desafortunadament, són pocs i sovint només aptes per aquell dia que tenim la butxaca boja. Per tant, davant aquesta pregunta, és millor gaudir del vi en el seu moment òptim i deixar de patir per intentar esbrinar com serà d'aquí a uns anys. A fi de comptes, l'autèntic plaer es troba tastant-lo o guardant-lo?
Pot ser impactant començar amb una afirmació tant contundent, però aquest és un dels aspectes que tradicionalment més enterbolits han quedat de cara a la interpretació i el coneixement populars.
Els vins negres de més qualitat poden viure fins a deu o dotze anys. No més. A banda els vins més joves, ja siguin blancs, rosats o negres, tenen una vida molt més curta que pot anar des dels sis mesos fins als dos o tres anys. I els caves que es mantenen en perfectes condicions més enllà d'un any encara, són excepcionals. I tot això donant per entès que les condicions de conservació sempre han estat les òptimes.
És veritat que n'hi ha que arriben a més de vint-i-cinc o trenta anys però, desafortunadament, són pocs i sovint només aptes per aquell dia que tenim la butxaca boja. Per tant, davant aquesta pregunta, és millor gaudir del vi en el seu moment òptim i deixar de patir per intentar esbrinar com serà d'aquí a uns anys. A fi de comptes, l'autèntic plaer es troba tastant-lo o guardant-lo?
Ara a portada
NO TROBO ENLLOC la millor època o moment per plantar.
Podeu ajudar-me?
gràcies
Un celler ha de saber quan el vi esta en el seu punt parlem de vins de mols anys ¿com era aquell vi fa 20 anys ? una cosa es comercialitza el vi i el altra elabora
No totes les zones de les D.O son aptes, per aixo aqui Catalunya tenim la D.O.Q
benvolgut Dani, està clar que tens raó quan dius que hi ha vins extraordinaris que tenen 12, 20, 30 i fins 80 anys de vida. Totalment cert, però aquest article pretén només donar alguna pista de quant temps hem de guardar els vins. Evidentment, l'autor no ha pretes fer un estudi sobre l'evolució en ampolla dels vins, només una petita peça on, òbviament, ha generalitzat.
Intentem en aquest web fer peces de tot tipus, articles més tècnics, i peces que ajudin a que els consumidors neòfits entrin en aquest apassionant món.
gràcies per llegir-nos!
En general, discrepo d'aquest article, ja que s'hi fan afirmacions molt generalistes i massa agosarades. Sentenciar que "els vins negres de més qualitat poden viure no més de 10 o 12 anys" és ignorar pràcticament més d'un terç dels vins del mercat, mètodes vitivinícoles consolidats al llarg de dècades, i també zones i vinyes senceres que dediquen el seu treball al vi de guarda, vins que tenen el seu punt òptim de consum més enllà de 12 anys. Suposo que aquest comentari s'està referint a vins de gran consum del tipus criança, o fins i tot reserva de tipus senzill, i suposo que es refereix només a ampolles de menys de 20 euros. I la realitat és que hi ha moltíssim vi, moltíssim, que va més enllà d'quests paràmetres. He tingut l'oportunitat de tastar ampolles de 15, 20 , 30, 50, i fins a 80 anys d'antiguitat, i puc dir que en molts casos, el resultat i la qualitat han estat extraordinàris. I vull recordar que hi ha moltes bodegues, sobretot a frança, que treuen els seus vins després de anys i de criança en bota i de repòs en ampolla. Som al 2015, i moltes bodegues ara estan comencialitzant el 2006, o 2005. Vins que es poden guardar 15 anys més. I no oblidem que el vi sémpre està viu. Sémpre es transforma. No es fa bo i amb els anys es torna menys bò, sinó que en tot cas, evoluciona. Dir que la vida es limita a 12 anys és ser una mica curt de mires. Salut!
Indubtablement, fins i tot diria que sortosament, avui tenim a casa nostra vins que quan surten del celler encara no han assolit el seu punt òptim de consum. Personalment, penso que en aquests casos cal seguir les indicacions del propi productor o bé del comerciant especialitzat, i conservar el vi en bones condicions fins que l´evolució a l´ampolla el porti al seu millor moment de degustació i consum.
L´article es refereix a la majoria d´ampolles que encara predominen al mercat, amb vins que ja estan a punt per consumir, o sigui, que no milloraran dins l´ampolla. Alguns es mantindran durant un temps i d´altres perdran qualitat.
És clar que el plaer d' un vi es troba en tastar-lo un cop el tenim a les nostres mans i si hi ha bona companyia encara millor. Ara bé, la meva pregunta és la següent, qué fer quan ens trobem davant d' un vi al que encara li manca un temps de maduració en ampolla (que n' hi han més dels que sembla), el comprem i guardem o ens arrisquem a degustar-lo sent conscients del que ens trobarem?