Opinió
El preu del vi
per Màrius Fuertes, enòleg
Màrius Fuertes
15 d'octubre de 2015 a les 20:06
M'han preguntat en moltes ocasions què en penso del preu del vi. I creguin-me que la resposta no és, no pot ser, simple. Abans de res, veig com a imprescindible una consideració. Entenc l'alimentació com una combinació de nutrició i gastronomia, que inclou des d'aspectes de bioquímica fins als relacionats amb l´hedonisme, sempre amb una base cultural. El vi representa aquesta combinació de manera molt clara. Per tant, en una ampolla de vi s'hi conjuguen aspectes purament de producte amb d'altres de més difícil quantificació, sobretot als ulls poc avesats.
Definir quina part del cost pot fer referència a aspectes purament de base procedimental, i quina a d'altres aspectes més de matís, d'exclusivitat i valor afegit, és complexe. No és el mateix un cep amb un rendiment de cinc quilos de raïm que un altre amb capacitat de donar sis o set-cents grams de fruita per collita. O un vinyar totalment pla que una finca amb pendents poc menys que inaccessibles. El vi és un producte eminentment natural i està subjecte a les variables i condicionants que això comporta. Sortosament el vi, i com més bo encara més, depèn de la vinya i de l'ofici dels qui el fan. Podriem dir que la tecnologia representa un paper auxiliar, tothora necessari. Aquests i tants altres factors de caràcter divers, influeixen de manera determinant en el preu final del producte.
També ho poden fer, malauradament, les plusvàlues aplicades per qui, sense cap raonament lògic ni massa ètica professional, multiplica per quatre o per cinc o per més el preu d'una ampolla. Aquí hi ha bona part del problema. Aquí és on sorgeix la percepció per molta gent de que el vi és car. Aquí és on els especialistes i la gent d'ofici queden, a voltes, eclipsats per les pràctiques més barroeres i pomposes. Hi ha qui demana que el consumidor sigui atrevit, que es deixi portar. Però clar, llençar-se com qui res a fer obrir una ampolla de 60 o 100 euros en un establiment on no ens n'han sabut dir gran cosa, on no hi veiem garantida la conservació i on vés a saber quina serà la traça del cambrer que ens l'haurà de servir, més que en atreviment podria acabar en imprudència.
L'oferta i la demanda, com en tot allò susceptible de ser sotmès a la dinàmica d'un mercat, acaben determinant la realitat i les tendències. També hauria de fer-ho la qualitat del producte i de qui el treballa. Potser ens sorprendria com l'alta qualitat pot fer baixar els preus.
Definir quina part del cost pot fer referència a aspectes purament de base procedimental, i quina a d'altres aspectes més de matís, d'exclusivitat i valor afegit, és complexe. No és el mateix un cep amb un rendiment de cinc quilos de raïm que un altre amb capacitat de donar sis o set-cents grams de fruita per collita. O un vinyar totalment pla que una finca amb pendents poc menys que inaccessibles. El vi és un producte eminentment natural i està subjecte a les variables i condicionants que això comporta. Sortosament el vi, i com més bo encara més, depèn de la vinya i de l'ofici dels qui el fan. Podriem dir que la tecnologia representa un paper auxiliar, tothora necessari. Aquests i tants altres factors de caràcter divers, influeixen de manera determinant en el preu final del producte.
També ho poden fer, malauradament, les plusvàlues aplicades per qui, sense cap raonament lògic ni massa ètica professional, multiplica per quatre o per cinc o per més el preu d'una ampolla. Aquí hi ha bona part del problema. Aquí és on sorgeix la percepció per molta gent de que el vi és car. Aquí és on els especialistes i la gent d'ofici queden, a voltes, eclipsats per les pràctiques més barroeres i pomposes. Hi ha qui demana que el consumidor sigui atrevit, que es deixi portar. Però clar, llençar-se com qui res a fer obrir una ampolla de 60 o 100 euros en un establiment on no ens n'han sabut dir gran cosa, on no hi veiem garantida la conservació i on vés a saber quina serà la traça del cambrer que ens l'haurà de servir, més que en atreviment podria acabar en imprudència.
L'oferta i la demanda, com en tot allò susceptible de ser sotmès a la dinàmica d'un mercat, acaben determinant la realitat i les tendències. També hauria de fer-ho la qualitat del producte i de qui el treballa. Potser ens sorprendria com l'alta qualitat pot fer baixar els preus.
Ara a portada
Mireu a la guia de vins el preu del celler escoda palleja i amb la mateixa puntuació mireu els altres com es possible aquesta diferencia de preu mol senzill un restaurant car no pot tindre un vi de baix preu uns vins nos son coneguts perquè tenim un cos cero la resta son empreses que elaboren un producte com un negoci puntuació la majoria manipulats amb vins preparats o el clàssic sobre
El vi, com a producte venut al detall, en un comerç (bodega, vinoteca), és econòmic i barat.
El vi de supermercat, etiquetat amb la marca blanca del supermercat és econòmic, pero no és barat. La seva qualitat és la de un producte de "gran consum" en un lineal, al costat de coca-cola o aliments amb glutamato monosódico.
El vi de un menú de 10 euros, arruina el paladar perquè al voler estalviar i serveixen vins de taula, amb ampolles reomplertes o producte invendible al detall. Aquet vi és car, perquè no és pot veure.
El vi en un bon restaurant, ón l'elecció de la carta l'ha fet un sommelier, será car, però el gaudirás.
Per tant, el preu del vi, depén de tú mateix.
Si vols qualitat, fes l'esforç de comprar-l'ho allà ón no venguin també sardines. Segur que el que paguis estará ajustat a la qualitat del vi. I si vols que t'el serveixin, sense deixar-te la cartera, veu a una vinateria.
Sempre he pensat que els preus tan cars, 60-100€, els posa el mercat, és a dir la demanda.
Però, també estaria bé parlar algún dia del preu mímin (preu de venda al distribuidor) que hauria de tenir una ampolla de vi. Està bé parlar de preus d'ampolles cares (o relativament cares 60-100€), però són de les que hi ha menys.
Un vi bo, depen de qui el provi o el begui pot ser un o l'altre .En el mon del vi hi molt d'esnobisme, i molts "arribistes" que fa quatre dies que no havien begut vi en sa vida i tot de cop es veuen capaços de opinar i donar consells a tothom.Per a mi un bon vi es el vi nou, fermentat en bota i començat a consumir cap a finals d'any, que te aquell "picadillo" que només el pots trobar en aquesta classe de vi.També hi ha altres classes de vins de criança que son molts bons.A partir de segons quins preus ja no es paga el preu del vi, si no la fama del mateix, la publicitat que se li ha donat, bona tàctica comercial, publicitat,etcètera.
Podria estar totalment d`acord amb aquest comentari, però resulta que si et lleves a dos quars de set, per entrar a treballar a les 8, tens que soportar la fauna que dia si dia tambe t`acompanya en els transports public, això com el menjar de pena que t'ofereixen en aquestes fabricas de Menus de 10 €. No es res estrany que estiguis desitjant de torna a casa, i fruir de la qualitat que cada un a pogut assolir, es llavors quant arribo a la conclusió que si una ampolla de vi te que valdre 15 €, el sou per pagar-lo no pot ser de 1.000 €, i aquí es on rau la diferencia. De uns bons vins en garrafes, ens han fet passar a uns bons vins embotellats, que moltes vegades no son aptes per segons quines butxaques, com per exemple la meva.
te tota la rao el vi no vol invents ni vol se tocat
jo cada cop que visito un celler tinc la mateixa percepció, el vi és barat. Si un pensa amb una ampolla de vi, que aproximaament te 1 kg de raim que està al cep durant quasi un any, amb tots els riscos tant meteorologics com de malaties, després es fa la verema, es transforma en vi, es possa X mesos en una barrica, després es passa ampolla, etiqueta, suro, capsa, activitat comercial, transport, per potser uns 15 euros, doncs que voleu que us digui, em sembla molt be de preu, potser massa i tot.
Opinió amb la que estic completament d' acord i sobretot respecte a l' atreviment d'arriscar-se a demanar determinats vnsen restaurants on els cambrers no tenen la formació adequada i no per culpa moltes vegades d' ells mateixos; i per altra banda aquets mateixos restaurants moltes vegades dupliquen o tripliquen els preus dels vins que ofereixen en les cartes de begudes. Que serveixi de crítica constructiva al sector de l' hosteleria a veure si es posen les piles d' una vegada!.