Diumenge, 22 de novembre de 2026
SUBPRODUCTES DEL VI

Què queda del raïm després de fer-ne vi?

Brisa, rapa i mares són alguns dels subproductes que deixa l’elaboració del vi. La seva composició i la manera com s’han generat condicionen què se’n pot fer després.

Maika Clua 22 de novembre de 2026 a les 08:28
Brisa de raïm negre. | Maika Clua

De cada 100 quilos de raïm que entren al celler, entre 20 i 25 en surten convertits en brisa. Pells i llavors, sobretot. Què conserven depèn de com s’ha elaborat el vi. En un negre, les pells poden passar dies en contacte amb el most i cedir-hi una part dels seus compostos. En un blanc, habitualment se separen abans de fermentar i en conserven bona part.

Brisa de raïm negre a les instal·lacions de La Branda, a l’Albi (les Garrigues). Foto: Cedida per La Branda


De la brisa a l’aiguardent

Destil·lar brisa és un ofici de segles, emparentat amb la grappa italiana i l’orujo gallec. El reglament europeu obliga els productors a retirar la brisa i les mares, i accepta que ho facin lliurant-les a destil·lació. A Espanya, els productors que no superen els 50 hectolitres de vi o most durant la campanya poden quedar-ne exempts.

David Urgell, un dels impulsors de La Branda, explica que sovint la brisa acabava descartada o venuda a grans destil·leries industrials.

A l'Albi, a les Garrigues, La Branda, cooperativa en marxa des de 2024, transforma en aiguardent la brisa procedent dels cellers associats, entre ells Mas Llunes i Coca i Fitó. Cada brisa es conserva i destil·la per separat, sense barrejar-la amb la d'altres cellers, de manera que se'n manté la traçabilitat i l'origen. El resultat és un destil·lat vinculat a la vinificació de cada celler i una nova sortida comercial per a una brisa que, en altres circuits, pot acabar destinada a compostatge o a grans alcoholeres.
 

Instal·lació de destil·lació de La Branda, on s’elaboren aiguardents a partir de la brisa del raïm. Foto: Cedida per La Branda


Sobre aquesta línia de treball, La Branda lidera també el projecte BRISA, coordinat per INNOVI i amb la participació de Mas Llunes, Coca i Fitó i la Universitat Rovira i Virgili, centrat en la fermentació, conservació i destil·lació de brises de diferents procedències.

De les llavors també se n’extreu oli, que arriba a l’alimentació i a la cosmètica. Pells i llavors conserven, a més, polifenols, una família àmplia amb compostos lligats al color, l’amargor i l’astringència del vi. Se’n volen recuperar alguns per la seva activitat antioxidant, però la quantitat varia molt segons la varietat i la vinificació. L’oli i l’aiguardent ja són productes comercials. Les altres vies de recuperació continuen en desenvolupament.

Les mares, el subproducte menys estudiat

Les mares són el fons que deixen al dipòsit la fermentació i la criança: llevats i altres partícules. Segons l’estimació de ReUseLeeS, basada en dades d’INCAVI-RVC, d’uns 415 milions de quilos de raïm veremats a Catalunya el 2021 es van generar gairebé 25 milions de quilos de mares.

L’INCAVI les considera el subproducte menys investigat de l’elaboració del vi. Amb ReUseLeeS, una activitat de demostració, estudia si es poden reutilitzar com a suplement nutricional per als llevats en noves fermentacions de vins i escumosos. De moment no és una pràctica habitual als cellers.

I també hi ha el retorn al sòl. L’IRTA coordina el Living Lab català del projecte europeu Waste4Soil (2023-2027), on treballa amb brisa, rapa, l’esquelet llenyós del gotim, i vinasses, els residus líquids de la destil·lació, per obtenir productes milloradors del sòl. El compostatge és una de les vies que s’hi estudien.

Etiquetes:
Saber-ne més, Raïm
Participació