curiositats
Agraden més els vins cars?
Preu i valor del vi en aquest vídeo reportatge de YouTube
Redacció
14 d'abril de 2016 a les 09:23
Posat a triar entre tres vins de preu diferent que no has tastat mai i dels quals no en tens cap referència, quin triaries d’entrada? Escolliries el més car pensant que "serà el més bo" o potser el de preu mitjà per no triar el més barat?
Un vídeo reportatge de VOX a la xarxa YouTube reflexiona entorn diversos estudis i tasts a cegues per evidenciar que el preu d’un vi condiciona l’atribut de valor del consumidor. I tot i que hi ha estudis que corroboren que les preferències d’un consumidor per un vi o altre són independents al seu preu, sí que aquest en modifica la percepció quan es coneix. Independentment que realment ho sigui, el reportatge afirma que "el vi més car sí és el que més agrada sempre que se’n conegui el preu”, ja que la regió del cervell associada al tast i l’olor agradables mostra més activitat relacionada amb el plaer quan la persona pensa que està tastant un vi més car.
Tastats a cegues aquests tres vins per un grup de 19 persones, els de preu mitjà i alt obtenen gairebé la mateixa puntuació, aconseguint la més alta valoració el vi de cost més baix.
I apunten a un estudi fet als Estats Units el 2008 ("Do expensive wines taste better?" de Robin Goldstein, imatge inferior) en què entre altres es va concloure que "la correlació entre el preu i la valoració global d’un vi és petita i negativa". I que el preu i les recomanacions d’experts poden ser "una pobra guia per als consumidors que s’interessen per les qualitats intrínseques del vi". Doncs, "els vins més cars resulten ser els que agraden lleugerament menys" a un públic general, no especialitzat o expert en vi.
Qui decideix quin és un bon vi?
El vídeo reportatge apunta a la influència dels prescriptors de vi, siguin mitjans o pel·lícules i experts de renom en aquest sector. Posa d’exemple la pel·lícula Sideways, traduïda aquí per "Entre copes", que va fer augmentar el consum de Pinot Noir (gràfica inferior). L’article apunta a la credibilitat relativa dels concursos de vins, que sovint es contradiuen: poques vegades un mateix vi rep la mateixa puntuació en diferents certàmens, explica. I afegeix que fins i tot, experts en vi i líders d’opinió donen valoracions oposades sobre un mateix vi. O inclús ells mateixos es contradiuen a vegades donant puntuacions diverses sobre un mateix vi tastat a cegues diverses vegades sense saber-ho.
El reportatge cita un estudi australià (gràfica inferior) en què es van donar a tastar tres vins a un panell d’experts, en el qual el vi que va rebre major puntuació va ser el que prèviament es va dir que era el més car, tot i que se li havia afegit una petita quantitat d’àcid tartàric perquè fós "pitjor al tast".
Les imatges incloses i la informació d'aquest article s'han obtingut del vídeo reportatge que compartim "Expensive wine is for suckers" de Vox que es pot trobar a la xarxa social YouTube.
Un vídeo reportatge de VOX a la xarxa YouTube reflexiona entorn diversos estudis i tasts a cegues per evidenciar que el preu d’un vi condiciona l’atribut de valor del consumidor. I tot i que hi ha estudis que corroboren que les preferències d’un consumidor per un vi o altre són independents al seu preu, sí que aquest en modifica la percepció quan es coneix. Independentment que realment ho sigui, el reportatge afirma que "el vi més car sí és el que més agrada sempre que se’n conegui el preu”, ja que la regió del cervell associada al tast i l’olor agradables mostra més activitat relacionada amb el plaer quan la persona pensa que està tastant un vi més car.
La resposta del cervell en beure el mateix vi però amb dos preus associats Foto: Vox - YouTube
Tres vins elaborats a partir de cabernet sauvignon. El més car i amb una bona crítica de Wine Spectator costa 5 vegades més que el més econòmic. I el panell de Vox planteja, "És per tant 5 vegades millor en tast que el de preu més baix?” D’entrada segur que tots pensem "no necessàriament", doncs és evident que molts factors entren en joc quan valorem un vi, i el component subjectiu els condiciona tots. I en tot cas, un bon vi és sempre el que agrada a un consumidor.
Tastats a cegues aquests tres vins per un grup de 19 persones, els de preu mitjà i alt obtenen gairebé la mateixa puntuació, aconseguint la més alta valoració el vi de cost més baix.
I apunten a un estudi fet als Estats Units el 2008 ("Do expensive wines taste better?" de Robin Goldstein, imatge inferior) en què entre altres es va concloure que "la correlació entre el preu i la valoració global d’un vi és petita i negativa". I que el preu i les recomanacions d’experts poden ser "una pobra guia per als consumidors que s’interessen per les qualitats intrínseques del vi". Doncs, "els vins més cars resulten ser els que agraden lleugerament menys" a un públic general, no especialitzat o expert en vi.
Qui decideix quin és un bon vi?
El vídeo reportatge apunta a la influència dels prescriptors de vi, siguin mitjans o pel·lícules i experts de renom en aquest sector. Posa d’exemple la pel·lícula Sideways, traduïda aquí per "Entre copes", que va fer augmentar el consum de Pinot Noir (gràfica inferior). L’article apunta a la credibilitat relativa dels concursos de vins, que sovint es contradiuen: poques vegades un mateix vi rep la mateixa puntuació en diferents certàmens, explica. I afegeix que fins i tot, experts en vi i líders d’opinió donen valoracions oposades sobre un mateix vi. O inclús ells mateixos es contradiuen a vegades donant puntuacions diverses sobre un mateix vi tastat a cegues diverses vegades sense saber-ho.
El reportatge cita un estudi australià (gràfica inferior) en què es van donar a tastar tres vins a un panell d’experts, en el qual el vi que va rebre major puntuació va ser el que prèviament es va dir que era el més car, tot i que se li havia afegit una petita quantitat d’àcid tartàric perquè fós "pitjor al tast".
Les imatges incloses i la informació d'aquest article s'han obtingut del vídeo reportatge que compartim "Expensive wine is for suckers" de Vox que es pot trobar a la xarxa social YouTube.
Ara a portada