noms propis
«Un vi català per quedar bé... El més ben puntuat des que sóc amb la Jancis Robinson»
Entrevista amb Ferran Centelles, ex sommelier d'elBulli i actual tastador de Jancis Robinson
Estàs tastant vins espanyols per la Jancis Robinson de Decanter des de fa més de dons anys, les DO catalanes amb més projecció? Les que tenen un futur més bo?
Sobretot Montsant. És una DO molt emergent, de fet es valora, ja sé que pot semblar una mica tòpic, però es valora com una DO on fan vins a molt bon preu, amb un estil molt semblant al Priorat.
Els vins del Priorat a més bon preu... ¿és cert, això?
Sí, en pots trobar. No estic dient que no puguis trobar vins del Priorat a molt bon preu, però sí que s’està guanyant aquest reconeixement de ser vins similars al Priorat, però a un preu menor.
Alguna varietat a destacar?
Sí, moltes, però la carinyena, sobretot.
Carinyenes del Montsant?
Tant Montsant com Empordà on les carinyenes estan fent-se molt bé, sense les reduccions que podien tenir abans. Vins molt nets, amb molta profunditat. Aquests dos anys de tast amb la Jancis, la carinyena també ha sigut una varietat molt destacada.
I la carinyena blanca de l’Empordà?
Sí, n’hi ha tan poca però, que és difícil. La garnatxa blanca, sí, però la carinyena blanca encara és més una raresa que una realitat.
I en general els vins catalans surten ben puntuats?
Nosaltres a Jancis Robinson puntuem sobre 20. La puntuació mitjana o la puntuació que més cops ha sortit ha estat un 16, que és una molt bona puntuació, 16 sobre 20 està molt bé. Quan els vins tenen 17 punts ja són vins molt superiors, 17 és una puntuació molt alta. De 15 també n’hi havia.
Sempre s'acostuma a puntuar sobre 100... t'agrada la metodologia de la Jancis?
Em va costar acostumar-m'hi però és interessant perquè els tastos els fa sota el concepte de "less is more" -menys és més-. L’estil de notes de tast que presenten al seu web són sintètiques i molt sobre el que és realment diferenciar el que és important del vi. Gasten molta energia en els seus tastos en treballar bé la conclusió del vi, en donar una opinió.
Treballen molt bé el fet de donar una conclusió, una opinió professional (per personal que sigui) i en explicar com és aquell vi i posar-lo en context. Donen molta més prioritat a això que al sabor, a l’aroma, o al color. I això per a mi té molt sentit. Jo estic en un punt encara en què arribar a posar la part mecànica del tast que és visual, aromàtica i gustativa, i posar-ho en conjunt per realment treure l’essència del vi, encara em costa. El dia que tingui la capacitat de fer-ho tan bé com ho fa la Jancis, llavors ja em podré retirar del món del vi. Perquè és quan poses tot el coneixement en comú, quan afines molt bé la teva màquina de percepció. Perquè les persones som limitades alhora de percebre, per treure una opinió, una conclusió i una valoració el més objectiva possible. M’agrada molt aquesta idea de treballar realment el que és essencial de cada vi, i no gastar tanta energia amb una descripció.
En quins projectes més estàs? Estàs amb Wine is Social encara?
Si, la veritat és que ens va molt bé. Wine is Social és més una feina de càtering, d’intentar trobar vins nous, tendències i vins de qualitat per fer descobrir als subscriptors. I va molt bé. De Wine is Social m’agrada molt la connexió que tens amb el consumidor final i ells també valoren els vins que servim. Tot i que m’ha passat que un vi molt interessant per mi no ho és per la comunitat, i fa pensar.
Algun projecte futur?
Sí, estic acabant amb la publicació d’un llibre que sortirà el setembre d’aquest any amb una editorial nova, Planeta Gastro, dins el Grup Planeta. A part, continuo col·laborant amb la Fundació elBulli.
EL PERFIL:
Un restaurant a Barcelona...
El Gresca del Rafa Peña i l'Estimar, del Rafa Zafra -un xef que havia estat cap de cuina de la Hacienda Benazuza-, brutal restaurant, aquest nou, de fa uns mesos.
Quin vi prendries una tarda, amb un bon amic?
Alguna cosa senzilla. Mira, hi ha un vi que és un vi que està molt bé de preu, d’Herencia Altés. És una garnatxa, és súper senzill, d’aquests vins que es beuen fàcilment, sense pensar, i és un dels últims vins que, així de baix preu, m’ha captivat.
I un vi per quedar bé, amb el sogre, que t’has de gastar els diners...
Et diré el vi que ha tret millor puntuació com a vi català des que estic a la publicació Jancis Robinson, és de Mas Doix, és una carinyena, es diu 1902. Va ser un dels vins més impressionants que he tastat últimament.
Anyada?
2009
Un llibre que t’hagis llegit últimament i que t’hagi agradat molt
"Cien mejor que uno", de James Surowiecki. Sobre la intel·ligència col·lectiva. Brutal.
El teu plat preferit? És un d'elBulli o és una de l'àvia?
Home, és un de l'àvia, segur. De la "iaia" materna l’estofat de llenties. I de la "iaia" paterna una coca amb tomàquet espectacular.
Un cava?
III Lustros, de Gramona.
Què en penses dels vins naturals?
Que n’hi ha de bons i de dolents.
És una moda? O anirà a més?
No t'ho sabria dir...
Tu gaudeixes quan en trobes un de bo?
Sí, però em passa molt poc. Sóc d’aquests que em costa. Segurament la formació, haver estudiat una mica de vinificació i tenir una estructura de tast ja feta, juga en contra meva.
Em costa molt obrir-me de ment i gaudeixo un percentatge molt petit d’aquests vins i em sap molt greu. Tinc amics que els agrada molt aquesta tendència, que només beuen aquests vins i la veritat és que ens costa molt trobar vins en comú. I em sap greu, de veritat, m’agradaria molt entendre’ls més i saber-los gaudir, però em costa una mica.
L'última peli que has anat a veure al cine?
Una que es diu Kiki, de cine espanyol, bastant ximple.
Tres coses per portar a una illa deserta...
Una bona companyia, una EuroCave plena de bones ampolles i un bon pernil.
Sobretot Montsant. És una DO molt emergent, de fet es valora, ja sé que pot semblar una mica tòpic, però es valora com una DO on fan vins a molt bon preu, amb un estil molt semblant al Priorat.
Ferran Centelles guiant un tast de vins en un vol d'easyjet Foto: Cupatges
Els vins del Priorat a més bon preu... ¿és cert, això?
Sí, en pots trobar. No estic dient que no puguis trobar vins del Priorat a molt bon preu, però sí que s’està guanyant aquest reconeixement de ser vins similars al Priorat, però a un preu menor.
Alguna varietat a destacar?
Sí, moltes, però la carinyena, sobretot.
Carinyenes del Montsant?
Tant Montsant com Empordà on les carinyenes estan fent-se molt bé, sense les reduccions que podien tenir abans. Vins molt nets, amb molta profunditat. Aquests dos anys de tast amb la Jancis, la carinyena també ha sigut una varietat molt destacada.
I la carinyena blanca de l’Empordà?
Sí, n’hi ha tan poca però, que és difícil. La garnatxa blanca, sí, però la carinyena blanca encara és més una raresa que una realitat.
I en general els vins catalans surten ben puntuats?
Nosaltres a Jancis Robinson puntuem sobre 20. La puntuació mitjana o la puntuació que més cops ha sortit ha estat un 16, que és una molt bona puntuació, 16 sobre 20 està molt bé. Quan els vins tenen 17 punts ja són vins molt superiors, 17 és una puntuació molt alta. De 15 també n’hi havia.
Sempre s'acostuma a puntuar sobre 100... t'agrada la metodologia de la Jancis?
Em va costar acostumar-m'hi però és interessant perquè els tastos els fa sota el concepte de "less is more" -menys és més-. L’estil de notes de tast que presenten al seu web són sintètiques i molt sobre el que és realment diferenciar el que és important del vi. Gasten molta energia en els seus tastos en treballar bé la conclusió del vi, en donar una opinió.
Treballen molt bé el fet de donar una conclusió, una opinió professional (per personal que sigui) i en explicar com és aquell vi i posar-lo en context. Donen molta més prioritat a això que al sabor, a l’aroma, o al color. I això per a mi té molt sentit. Jo estic en un punt encara en què arribar a posar la part mecànica del tast que és visual, aromàtica i gustativa, i posar-ho en conjunt per realment treure l’essència del vi, encara em costa. El dia que tingui la capacitat de fer-ho tan bé com ho fa la Jancis, llavors ja em podré retirar del món del vi. Perquè és quan poses tot el coneixement en comú, quan afines molt bé la teva màquina de percepció. Perquè les persones som limitades alhora de percebre, per treure una opinió, una conclusió i una valoració el més objectiva possible. M’agrada molt aquesta idea de treballar realment el que és essencial de cada vi, i no gastar tanta energia amb una descripció.
En quins projectes més estàs? Estàs amb Wine is Social encara?
Si, la veritat és que ens va molt bé. Wine is Social és més una feina de càtering, d’intentar trobar vins nous, tendències i vins de qualitat per fer descobrir als subscriptors. I va molt bé. De Wine is Social m’agrada molt la connexió que tens amb el consumidor final i ells també valoren els vins que servim. Tot i que m’ha passat que un vi molt interessant per mi no ho és per la comunitat, i fa pensar.
Algun projecte futur?
Sí, estic acabant amb la publicació d’un llibre que sortirà el setembre d’aquest any amb una editorial nova, Planeta Gastro, dins el Grup Planeta. A part, continuo col·laborant amb la Fundació elBulli.
EL PERFIL:
Un restaurant a Barcelona...
El Gresca del Rafa Peña i l'Estimar, del Rafa Zafra -un xef que havia estat cap de cuina de la Hacienda Benazuza-, brutal restaurant, aquest nou, de fa uns mesos.
Quin vi prendries una tarda, amb un bon amic?
Alguna cosa senzilla. Mira, hi ha un vi que és un vi que està molt bé de preu, d’Herencia Altés. És una garnatxa, és súper senzill, d’aquests vins que es beuen fàcilment, sense pensar, i és un dels últims vins que, així de baix preu, m’ha captivat.
I un vi per quedar bé, amb el sogre, que t’has de gastar els diners...
Et diré el vi que ha tret millor puntuació com a vi català des que estic a la publicació Jancis Robinson, és de Mas Doix, és una carinyena, es diu 1902. Va ser un dels vins més impressionants que he tastat últimament.
Anyada?
2009
Un llibre que t’hagis llegit últimament i que t’hagi agradat molt
"Cien mejor que uno", de James Surowiecki. Sobre la intel·ligència col·lectiva. Brutal.
El teu plat preferit? És un d'elBulli o és una de l'àvia?
Home, és un de l'àvia, segur. De la "iaia" materna l’estofat de llenties. I de la "iaia" paterna una coca amb tomàquet espectacular.
Un cava?
III Lustros, de Gramona.
Què en penses dels vins naturals?
Que n’hi ha de bons i de dolents.
És una moda? O anirà a més?
No t'ho sabria dir...
Tu gaudeixes quan en trobes un de bo?
Sí, però em passa molt poc. Sóc d’aquests que em costa. Segurament la formació, haver estudiat una mica de vinificació i tenir una estructura de tast ja feta, juga en contra meva.
Em costa molt obrir-me de ment i gaudeixo un percentatge molt petit d’aquests vins i em sap molt greu. Tinc amics que els agrada molt aquesta tendència, que només beuen aquests vins i la veritat és que ens costa molt trobar vins en comú. I em sap greu, de veritat, m’agradaria molt entendre’ls més i saber-los gaudir, però em costa una mica.
L'última peli que has anat a veure al cine?
Una que es diu Kiki, de cine espanyol, bastant ximple.
Tres coses per portar a una illa deserta...
Una bona companyia, una EuroCave plena de bones ampolles i un bon pernil.
Etiquetes:
Actualitat Ara a portada