​El “dolç moment” de la DO Terra Alta

Fins a 61 cellers (fa 8 anys n’hi havia 44), 6.050 hectàrees de vinya pentinada pel cerç i per la garbinada (de les quals 1.450 són de garnatxa blanca i 1.650 de garnatxa negra), 1.255 viticultors i 39.950.000 quilograms de raïm collit en aquesta darrera campanya (dada provisional fins al tancament del Registre Vitivinícola de Catalunya), un 13% més de producció que l’any passat (marcat per una severa sequera). Es tracta, òbviament, d’una emergent DO Terra Alta creada l’any 1982 que vol posar límits a la capacitat productiva d’unes vinyes situades entre 350 i 550 metres d’altura sobre el nivell del mar per guanyar qualitat i prestigi després de les crítiques de l’any passat.

De fet, segons el Consell Regulador, els controls de producció posats en marxa enguany durant la verema “per vetllar per la traçabilitat i aconseguir més valor afegit per als seus vins” han permès certificar que “els rendiments mitjans de les finques controlades durant els aforaments s’estan adaptant adequadament al potencial màxim admès per la DO”, que és de 8.000 quilos/hectàrea en les varietats negres, i 10.000 quilos/hectàrea pel que fa a les blanques, “vetllant així també pel desenvolupament sostenible de la zona de producció”.
 
Des del Consell Regulador s’afirma que l’actual és “un moment en què els vins de la DO Terra Alta gaudeixen de molt bona salut entre el públic professional i també el consumidor final”. No obstant això, es manté la preocupació davant la possibilitat que la Terra Alta acabi sent un territori massificat de parcs eòlics. Actualment, la Terra Alta és la comarca catalana que compta amb més estacions. També preocupa l’elevat nombre de productes elaborats per cellers de la Terra Alta per a grans grups en una comarca on els vins a doll continuen tenint un gran pes.

El president del Consell Regulador de la DO Terra Alta,  Joan Arrufí, veu a la DO “millor que mai”. Afegeix que “s’ha fet una feina important perquè la gent tingui al seu imaginari un territori a través d’una varietat, la garnatxa blanca. Ara toca que en l’imaginari hi hagi qualitat i no només quantitat”. Arrufí destaca el fet que la DO Terra Alta pot presumir que “el 33% de la garnatxa blanca està plantada aquí”. En les properes setmanes el president del Consell Regulador, que encara no ha decidit si aspirarà a continuar en el càrrec tot i creure fermament que el govern del Consell ha d’estar en mans dels petits cellers privats, vol obrir un debat amb els cellers per debatre sobre la continuïtat de la renovació de la DO.
 
Des del Consell Regulador s’afirma que les característiques principals dels vins de la DO Terra Alta són “la mediterraneïtat del seu terrer” i el predomini de les varietats de raïm tradicionals, tot i que es mantenen amb destacada presència les varietats internacionals. Jaume Martí, soci i membre de l’equip directiu de l’Agrícola Sant Josep de Bot, considera que “és moment de precisar més acuradament quines qualitats i estils de vi de la DO Terra Alta volem consolidar com a més representatius, i renunciar a fer ús d’aquesta DO per a les qualitats més bàsiques o varietats no tradicionals”. No obstant això, Jaume Martí afirma que “la Terra Alta s’està agradant a si mateixa més que mai, i això és ben significatiu i positiu”.

Francesc Ferré, de l’emergent Celler Frisach de Corbera d’Ebre, creu que “s’hauria de valorar més la complexitat, tant per part dels propis elaboradors com des del Consell Regulador”. Ferré opina que “cal valoritzar més els projectes joves i les noves visions”. En aquest sentit afegeix que “no hi ha d’haver una sola manera de pensar per fer la zona gran”.

Maria Carmen Ferrer Escoda, del celler Bàrbara Forés de Gandesa, veu que “hi ha molt d’interès dels professionals i dels consumidors pels vins de la Terra Alta”. També creu que “s’estan fent coses interessants”. De fet, se sent més còmode ara a la DO Terra Alta que fa uns anys enrere. Sergi Montalà Ballester, d’Estones Vins, veu a la DO Terra Alta “activa i dinàmica”. De fet, creu que és una denominació que “ha espavilat”, avançant molt en qüestions com la promoció.
 
També fa una lectura positiva Elies Gil Bel, el propietari de Les Vinyes del Convent d’Horta de Sant Joan, de Bodegas Pedro Masana SL de Móra la Nova i del celler de Gandesa Vinícola Gandesa SL, veu a la DO “llançada cap amunt”, i amb un bon reconeixement i acceptació per part dels mercats”. Això sí, Elies Gil troba que la DO Terra Alta “està massa focalitzada en la garnatxa blanca”.

Joan Àngel Lliberia, propietari del celler Edetària de Gandesa, és del parer que la DO Terra Alta “activa” i que “cada cop marca més tendència en el món del vi”. Ara bé, Lliberia també considera que “encara falta molt a fer”.

Els germans Josep i Pau Vicens, del Celler Josep Vicens de Gandesa, entenen que ara “s’estan fent les coses molt bé en conjunt, i particularment en allò que ateny a la promoció”. També destaquen el fet que “cada cop ens coneix més gent”.

Francis Villarroya, copropietari del Celler La Botera de Batea, veu que es passa per “un moment molt dolç”, i destaca el fet que en els darrers anys la DO Terra Alta ha aconseguit convertir-se en “el celler de les Terres de l’Ebre”.
 
Bona prova del bon moment pel qual passa la DO Terra Alta són els 200 professionals que tot i el fred va rebre la quarta edició de la jornada professional emmarcada en els actes de celebració de la Festa del Vi de la Terra Alta, i que enguany va donar el tret de sortida a la setmana de la festa. Dirigit als professionals de la restauració i la distribució, així com a prescriptors i premsa especialitzada, el showroom es va celebrar un any més a l’emblemàtica Església del Poble Vell de Corbera, i va permetre als assistents tastar més de 100 referències de 29 cellers.