El vi català a Joc de Cartes

Ha arribat la nova temporada de Joc de Cartes, anunciada a bombo i platerets, en una edició on el vi català hi tindrà una menció especial intervenint en la nota de cada establiment.

Tan anunciada ha estat aquesta novetat vinícola que fins i tot l'actual director de TV3 va haver de respondre en roda de premsa a la pregunta que com era que en horari de màxima audiència i en una televisió pública (!!!), es fomentés el consum de l'alcohol.

El director de la nostra, la teva, la seva i la de tots, Vicent Sanchis, va respondre que tot havent-hi un conflicte salut-alcohol, el vi era un sector econòmic molt important a Catalunya, que reequilibra el territori permetent que comarques que podrien quedar deshabitades i malmeses puguin tirar endavant, i que per l'interès cultural que pot tenir tot plegat s'apostava en aquest aspecte. 

Amb interès però amb un punt d'inquietud, i temor també (més que res perquè m'imaginava qui valoraria els vins), visiono el programa, i desgraciadament una vegada més se'ns presenta la magnitud de la tragèdia a cada restaurant.

El vi s'hi ha posat en calçador fent una menció de 12 segons, on un cambrer/cambrera parla d'una ampolla que ni coneix, ni ha tastat ni sap explicar.

Mimolet

La carta del restaurant es presenta en tauleta digital. La cambrera presenta un Penedès biodinàmic de xarel·lo, amb un costat mineral peculiar, ens diu. I sí, el cuiner forçut diu que és peculiar. El següent vi va ser un monovarietal shiraz de l'Empordà, tot sigui dit, acompanyat d'una explicació, creïble o no, però correcte. S'ha de dir que va ser el millor servei de vi del programa.

The Main

Els comensals comenten que la tipografia de la carta del restaurant els hi recorda al "Farwest". Es presenta una ampolla de vi blanc de la DO Empordà, un vi afruitat ens diu la cambrera, que obre l'ampolla (sense recolzar-la en una taula de suport) com si estigués en una tómbola o en un "txiringuito" de fira de festa major de poble, i és clar, se li trenca el suro. A la pregunta del cuiner forçut de quina varietat és el vi, la noia li diu que és un sauvignon i ell remata afirmant que és un cabernet (o sigui un vi blanc de cabernet sauvignon...).

Si haguéssim estat a un "saloon del farwest", aquí seria on el pianista deixa de tocar, les ballarines fugen corrents de l'escenari, i enmig del silenci els pistolers crivellen a trets al barman. Però aquí tothom es va quedar tan ample. Va estar bé però com a detall, que l'escena va ser amanida amb una sintonia circense de fons que il·lustrava perfectament el despropòsit.

Acabem el servei amb un vi negre ecològic amb matisos florals, segons ens comenta la cambrera, que aquest cop no se li trenca el suro ("cortxo" en diu ella) en obrir-la, però com que és una ampolla amb càpsula de cera l'obertura també esdevé galdosa. En fi, "pasapalabra".

Mas Solà

La carta del restaurant es presenta en tauleta digital. El cambrer ens presenta el primer vi blanc com un Empordà 100% chardonnay, obert al xiringuito-de-festa-major style.
Pels plats principals, ens diu, presenta un vi negre cupatge de Costers del Segre, i el cambrer marxa contentíssim cap a la cuina perquè només ha tacat un cop les estovalles i que només és un 25% de copes tacades... en fi...

Can Bufí

La carta del restaurant es presenta impresa amb un suport inclinat que facilita la lectura. La cambrera presenta un vi blanc de varietat premsal, elaborat de les vinyes de la mateixa propietat, i a un comensal que menja "steak tàrtar" picant li recomana una garnatxa negra que té més cos, diu. Copa de vi que finalment no va ser servida, tot sigui dit. Pels segons plats els hi ofereix un vi negre jove, garnatxa negre i shiraz, de la mateixa finca. Obertura de l'ampolla a l'aire, com ha sigut tota la tònica del programa.

A cada restaurant el guió va ser el mateix: un cambrer que presenta el vi amb dues frases memoritzades i obre l'ampolla com si agafés unes "maraques". Al nostre país s'ha posat sempre molt d'èmfasi en el cuiner i els plats, però sempre s'ha obviat un aspecte molt important que és el servei; la formació del personal de sala. El cambrer ha de conèixer perfectament allò que transporta, allò que oferirà al comensal, sigui un plat o un vi. I això comença per formar al restaurador, i que entengui que el vi no només serveix per inflar el tiquet de l'àpat. Esperem que en posteriors programes es vagi polint el servei i que donin al vi el respecte i consideració que es mereix. Fins i tot això ho té clar el director de TV3. El de la nostra.