Dimarts, 10 de març de 2026

Sis conceptes bàsics que t'ajudaran a entendre millor els vins

Els tanins, les aromes, l'astringència, els vins del Nou Món o el maridatge són alguns dels conceptes que tractem

Cupatges 28 de desembre de 2021 a les 10:19
Pexels

Aroma


Un aroma és un conjunt de sensacions naturals pròpies i positives dun vi percebudes per l'olfacte. Poden procedir de la varietat del raim (primàries), del procés de fermentació alcohòlica o malolàctica (secundàries), o aparèixer durant el procés d'enveliment del vi (terciàries).

Distingim les següents aromes o olors en els vins:
• AFRUITADES: recorden les fruites fresques, com el gerd, el plàtan, la poma, les fruites tropicals, o les fruites seques (avellanes, ametlles torrades...).
• ANIMALS: recorden la caça, el cuir, el pèl mullat.
• BALSÀMIQUES: penetrants, donen sensació de frescor.
• D'ESPÈCIES: recorden el clau, la canyella, el pebre.
• EMPIREUMÀTIQUES: Són les olors de suro, de floridura o de fumat.
• FLORALS: recorden alguna flor (la rosa, la violeta).
• HERBÀCIES: recorden la menta, el pi, el llorer, el tabac...
• FUSTOSES: recorden el roure.
• VERDES: pròpies de vins molt àcids.

Criança


Procés controlat de maduració i envelliment del vi. Cada denominació d'origen regula (per això són consells reguladors) el procés de criança per obtenir un vi amb unes característiques determinades. El procés de criança quan és en fusta (el més freqüent), implica una aportació de tanins i aromes del roure, acàcia, castanyer... A Catalunya cada vegada s'utilitzen més altres recipients que no siguin de fusta: àmfores o ous de fang, damajoanes de vidre, el mateix acer inoxidable, etc.

Taní


Compost fenòlic de sabor àcid present de manera natural en les parts sòlides del raim, que passa al most durant el premsatge i la fermentació. Fa d'agent colorant natural i de conservant dels vins negres i en permet una llarga maduració sense que es perdin les aromes essencials. La seva presència en negres joves es nota perquè produeix una sensació astringent (secant) a la llengua en el moment del tast. Aquest efecte disminueix a mesura que el vi envelleix.

Maridatge


El maridatge el podem definir com la relació harmònica entre un vi i la menja que acompanya o amb què se serveix. El terme "maridar" porta confusions perquè no nomes es refereix a combinar un vi amb un menjar, sinó que es tracta de fer-ho bé, i això requereix tècnica i formació, per no quedar-nos amb els (falsos o discutibles) mites del vi negre amb la carn, el blanc amb el peix i el rosat amb la pizza. Podeu saber més sobre el maridatge llegint aquest article.

Vi astringent


Vi que provoca astringència pels tanins que porta dissolts. Fisiològicament, s'identifica com una sensació de fregament entre la llengua i el paladar. Els vins astringents sembla que es puguin mastegar i deixen la sensació de boca seca. Això és perquè els tanins reaccionen amb la saliva de la nostra boca precipitant-la i anul·lant la seva activitat lubricant.

Vins del Nou Món


Existeix una distinció entre vins del "Nou Món" i vins del vell continent. Estats Units, Sudáfrica, Nova Zelanda, Austràlia, Xile i Argentina serien els països d'aquest nou món vinícola, tot i que no només fa referència a la situació geogràfica, sinó que també té a veure amb l'elaboració o amb el consum. Els vins del "Nou Món", en general, són vins més comercials, que no busquen tant l'expressió del terrer o del raïm. Tot i que no podem generalitzar, s'entén el concepte si parlem de països pioners en l'utilització de xips de fusta a la criança en dipòsits d'acer inoxidable (per emular la criança en bota), taps de rosca i de silicona, etc.


Fonts: Optimot (https://aplicacions.llengua.gencat.cat), Diccionari del Vi i del Beure (Joan Maria Romaní Olivé), Cuaderno práctico de maridaje (Xavier Ayala)
Etiquetes:
Actualitat
Participació