Ai... Estimada hosteleria!
Per Joan Munyós Bertran el 10 de gener de 2022 a les 18:27
Tot això passa per culpa d'unes politiques que mai han sigut eficients per l'hostaleria en aquest pais i, on els empresaris i els treballadors hem anat sempre a remolc i a "buscar-se la vida", com es pugui. Per la part treballadora es cert que les condicions laborals son horribles, tant pels sous, els horaris, les exigencies, etc..., no son gens atractives i menys per a la gent jove que vol temps lliure. Cursar estudis d'hosteleria es molt car, per després trobar-te que de que serveix si les condicions laborals no son bones. Per deixar clar que si estudies no es per acabar treballant del rang mes baix i això porta a que no es pot tenir a tothom amb estudis perque aspiren a carrecs mes per dirigir que per treballar (evidentment), i s'acaba necesitan a gent menys qualificada per la feina del dia a dia, però que cada més aquesta má d'obre veu que hi ha un mercat laboral mes atractiu per un altre cantó que no pas per l'hostaleria. Perque el que no pot ser que avui en dia se li demana mes coneixements i responsabiltats a un cambrer que no pas a un polític, perque a sobre si t'apliques, no reps la compensació qualificada com a tal.
I per la part del empresari encara pitjor. Es una vergonya el que l'Estat li demana per contractar a un treballador, suposant mes un "jugarte-la", i no pas per volum de feina, que seria el normal, sinó pel fet de tenir simplement personal per poder treballar mes còmodament. I pasa el que pasa, que la feina de dos o tres l'ha de fer només un. Per no dir l'animalada d'impostos que s'han de pagar, es una total bogeria, com totes les exigències sanitaries que son tant obligatòries com cares de mantenir. I evidentment tot el que costa el manteniment i la posada a punt del local... Que si permisos del estat, que si permisos del govern regional, del consistori, de la diputació i que se jo! Lidiar amb tot això i el que hem deixo per anomenar per obrir les portes i es com una loteria, el a veure que es factura per poder subsistir mes que per gaudir, amb un somriure de pallasso perque encara que tinguis mal de cap has d'obrir per pebrots. Total, que s'inverteix més en tot el que es necessita que per el que es guanya, i com ja he dit abans, pasa el que pasa, perque per el empresari es una inversió de diners, hores i mal de caps, que necesita descarregar aquesta pressió per on pugui, i com per el Estat no pot, doncs a rebre el mes dèbil.
Es trist que un ofici tant amè i tant digne, continui sent l'últim recurs de feina per a molts, que cada vegada son menys, perque perd constamment el seu encant, en un pais que el seu principal motor es ella, l'hostaleria, perque quin es el sector que absorveix els impactes mes durs dels problemes socials d'aquest pais mes que ella!. Ja va pasar amb la crisi del totxo i ha pasat amb la pandèmia (no ens podem imaginar el mal que ha fet i el que falta per veure) i seguirà pasant perque els qui ens manen no estan a l'altura d'un sector molt més qualificat que ells. Com pot ser que sigui el pais mes famós per la seva cuina, i passi tot això?. Perque no hi han polítics amb coneixements del sector amb uns sindicats tant obsolets i acomodats, com invisibles. I que a sobre tenen la barra de donar les xifres del paro positives com un exit d'ells, quan es tracta de les temporades altes del sector i en canvi les negatives es callen. Hi han milers d'exemples per demostrar el pasat, el present i el futur d'un sector, on aquest article en qüestió quedarà reduït a la picabaralla d'un periodista i un hosteler, perque no interessa la ramor i que hi hagin canvis al respecte, i així seguirem, el meu sector i jo, atenent a una societat amb una vida diferent a la nostre, que ens demana simpatia i comprensió disposada a que escoltem els seus problemes, i que els fem pasar una estona agradable com a tal, i que ella (l’hosteleria) i jo, seguirem fent amb tota la il·lusió, perque tingueu tot el que estigui a les nostres mans, del nostre particular món, tant petit com complexe!.
Salut a tots!