Jornada tècnica do terra alta
Com fidelitzar els nous clients en línia i atreure els joves, els reptes postcovid del vi
La venda de vins d'entre 3 i 7 euros és la que més creix en el súper, segons es destaca durant la jornada tècnica 2020 de la DO Terra Alta | La pandèmia revoluciona l'enoturisme, on prenen més protagonisme les experiències personalitzades, el tast i el paisatge
Un supermercat de bonÀrea.bonÀrea
S'acosta el final del 2020, i amb ell ja es pot començar a treure conclusions amb més coneixement de causa sobre el món postcovid. S'ha fet evident que la pandèmia no era cosa de 15 dies com podia semblar al principi, sinó quelcom que s'allargarà mesos i mesos, que està tenint un impacte rellevant en la vida quotidiana i que està motivant canvis que no seran passatgeres. Tot plegat s'ha viscut de primera mà també en el sector vinícola, en especial per circumstàncies com el tancament dels restaurants que es torna a viure ara, i està transformant el consum de vi. Hi ha molta gent que ara també el compra per Internet, i un dels principals reptes és com fidelitzar-la perquè hi torni. També ho són atreure els joves, els quals poden ser essencials per a la recuperació de l'enoturisme.
En totes aquestes qüestions s'ha aprofundit en la jornada tècnica de la Denominació d'Origen (DO) Terra Alta que cada any coincideix amb la Festa del Vi d'aquest territori vinícola, però enguany s'ha hagut de fer telemàticament per prevenir els contagis de la covid. L'E-Commerce Manager del Grup Ametller Origen, Iván Romera, ha apuntat alguns dels principals reptes, amb la mirada posada en el comerç electrònic. És un àmbit que ja representa el 12% de les vendes d'Ametller Origen, que té botigues d'alimentació amb la fruita i la verdura entre els seus principals productes, però la pandèmia els ha fet reforçar el vi perquè és el que més ha crescut, especialment durant el confinament domiciliari.
Canvis en els hàbits de compra
Per posar en context l'increment global de la venda en línia cal tenir present que alguns estudis situaven el pes de l'e-commerce fins ara a Espanya al voltant del 6% del comerç al detall. És per la importància que està adquirint, i el conseqüent increment de la competència en aquest segment, que Romera considera que cal centrar-se a retenir els nous clients fets a través d'Internet. Atreure'l per primer cop pot haver significat invertir uns 25 euros en les diverses eines disponibles per captar-lo, possiblement amb una sola compra no es recuperen i el client fidel pot acabar resultant el més rendible.
"El que hem de fer és no veure la covid com un Black Friday, que ha vingut molta gent a comprar perquè és el que tocava, sinó mirar de fidelitzar clients cap a la compra online", defensa, procurant convèncer el client que el canal en línia és "totalment segur" i que el servei és "igual o millor" que quan s'acudeix a una botiga física. Són temps de canvi, i els hàbits de compra no n'han quedat al marge. Hi ha qui ara compagina tant la botiga física com l'online, i es detecten tendències com que gent major de 65 anys que adopten costums més propis dels millennials, o l'interès per comprar els denominats vins naturals.
Romera ha llançat algunes recomanacions per als cellers que encara no tinguin botiga en línia i s'estiguin plantejant impulsar-la (ell ha recomanat a la DO Terra Alta crear un marketplace, un portal de venda conjunta). Ha recordat que és important treballar amb la idea del mobile first, o sigui dissenyar els entorns web primer per al mòbil i després per a la versió escriptori. Si bé el 65% del trànsit de l'e-commerce prové del mòbil, el 65% de les vendes són des de l'ordinador de taula, i això significa que moltes botigues online encara no estan adaptades a oferir una bona experiència de compra des del telèfon. Això sí, ha remarcat que "mai s'ha de començar a vendre online si no estàs preparat per cobrir les expectatives que pots generar al teu client", o sigui si no es pot garantir l'estoc, l'embalatge o el transport del producte en condicions.
Creix el consum de blancs i de vi català
Un altre aspecte que ha insistit és en la idoneïtat de buscar nous públics per al vi. "Potser tenim un públic més madur i estem deixant una mica abandonat el més jove", subratlla. Si bé en les etiquetes d'alguns vins és evident que es busca agradar els joves, a Internet "encara no és evident", sosté. En la mateixa línia s'ha expressat Josep Maria Pradell, que fins fa molt poc era el cap de compres de Grup Bonpreu de supermercats, tasca que ha exercit durant 16 anys. Ha indicat entre "les claus de l'èxit" figura elaborar "vins divertits per a un públic jove", si bé també ha indicat impulsar el km 0, el vi ecològic, la relació qualitat-preu, la varietat de raïm garnatxa i la tendència creixent a consumir vi blanc, si bé el negre segueix al capdavant.
_dona_claus_sobre_el_comer_electrnic.jpg)
Els factors decisius a l'hora de motivar la compra són sobretot la presentació, el preu i la marca del vi, segons Pradell, el qual ha precisat que, com més reconeixement té una marca, més es pot jugar amb el preu. A tot plegat li ha posat algunes xifres vinculades al Bonpreu. En el 2005, quan ell va començar-hi, el 40% de la venda de vins era dels Rioja i avui s'ha girat la truita, i el 60% són de DO catalanes (amb el cava i altres escumosos inclosos). En els darrers quatre anys també s'ha accelerat els canvis de la proporció que tenen els vins catalans en funció de la denominació d'origen. La DO Penedès ja té aproximadament la mateixa quota que la DO Catalunya (sobre el 15%) i la DO Terra Alta està a punt d'atrapar-les, i s'encamina cap al lideratge gràcies a la bona relació qualitat-preu.
Pradell també ha corroborat quelcom que alguns cellers ja manifestaven temps enrere: el paper rellevant de les elaboracions a baix preu. "Els vins que estan creixent més són els que es posicionen amb un preu de venda al públic entre els 3 i els 7 euros", ha indicat, i encara és més evident en els blancs. De fet, ha especificat que un blanc que passi dels 7 euros difícilment arribarà a un determinat nivell de vendes, a no ser que tingui una marca forta al darrere o bé que se'n faci una política promocional forta, com la segona unitat a meitat de preu. També ha animat els cellers a presentar els vins de manera original i innovadora, ja que és el que més funciona, i els ha emplaçat a tenir present que, per a vendre en el súper, cal que estiguin plenament digitalitzats i que les ampolles duguin codi de barres.
L'enoturista vol singularitats i paisatge
A més de vendre vi, en els darrers anys molts cellers s'han abonat a oferir activitats enoturístiques, quelcom que s'ha complicat amb la pandèmia. La coordinadora de l'International Wine Tourism Think Tank, Zaida Semprún, ha aplicat certa dosi de realisme, especialment adaptada al temps present, ja que "sense celler no hi ha enoturisme, però sense enoturisme segueix havent-hi celler", si bé ha remarcat que el turisme vinícola té la seva rellevància, ja que "sobretot és una manera perquè el visitant es converteixi en ambaixador de la teva marca". Sosté que la tendència enguany s'encamina a atendre menys visitants, si cal fent visites personalitzades, però amb un preu mitjà superior, dedicant-los més temps per explicar els vins i el relat del celler, al tast i a vendre vi.
Ha repassat algunes singularitats d'enguany en aquesta línia, com la iniciativa del celler Terra Brava de Ribeira Sacra (Galícia), el qual ha doblat el preu de la visita (de 20 a 40 euros) i ara inclou cinc minuts de gronxar-se en un indret molt fotogènic. Malgrat l'increment de preu, tenen més demanda de la que poden assumir, i això és perquè ofereixen quelcom únic que els diferencia de la resta. Semprún també ha recordat com a noves tendències l'obertura de winebars en els cellers o l'oferiment de propostes enogastronòmiques, i ha defensat la importància del paisatge com a element a reivindicar "per captar enoturistes que no ho són" i que s'acaben convertint en amants del vi.
En conclusió, Semprún considera que els destins enoturístics han de ser competitius, sostenibles i biosegurs, i que han de buscar superar les expectatives dels visitants, perquè llavors el factor preu passa a un lloc més secundari. Ha afegit que els millennials i la generació Z (entre les dues són els nascuts entre els 80 i la primera meitat de la dècada dels 2000) seran els primers a viatjar quan s'aixequin les restriccions per frenar la covid, sobretot pel que fa als turistes internacionals, ja que tenen menys opcions d'acabar en una UCI si es contagien de coronavirus. És per això que creu que els joves és un segment a tenir plenament present en els pròxims mesos a l'hora de recuperar l'activitat enoturística.
Romera considera que cal centrar-se a retenir els nous clients fets a través d'Internet. La pandèmia els ha fet reforçar el vi perquè és el que més ha crescut, especialment durant el confinament domiciliari
En totes aquestes qüestions s'ha aprofundit en la jornada tècnica de la Denominació d'Origen (DO) Terra Alta que cada any coincideix amb la Festa del Vi d'aquest territori vinícola, però enguany s'ha hagut de fer telemàticament per prevenir els contagis de la covid. L'E-Commerce Manager del Grup Ametller Origen, Iván Romera, ha apuntat alguns dels principals reptes, amb la mirada posada en el comerç electrònic. És un àmbit que ja representa el 12% de les vendes d'Ametller Origen, que té botigues d'alimentació amb la fruita i la verdura entre els seus principals productes, però la pandèmia els ha fet reforçar el vi perquè és el que més ha crescut, especialment durant el confinament domiciliari.
Canvis en els hàbits de compra
Per posar en context l'increment global de la venda en línia cal tenir present que alguns estudis situaven el pes de l'e-commerce fins ara a Espanya al voltant del 6% del comerç al detall. És per la importància que està adquirint, i el conseqüent increment de la competència en aquest segment, que Romera considera que cal centrar-se a retenir els nous clients fets a través d'Internet. Atreure'l per primer cop pot haver significat invertir uns 25 euros en les diverses eines disponibles per captar-lo, possiblement amb una sola compra no es recuperen i el client fidel pot acabar resultant el més rendible.
"El que hem de fer és no veure la covid com un Black Friday, que ha vingut molta gent a comprar perquè és el que tocava, sinó mirar de fidelitzar clients cap a la compra online", defensa, procurant convèncer el client que el canal en línia és "totalment segur" i que el servei és "igual o millor" que quan s'acudeix a una botiga física. Són temps de canvi, i els hàbits de compra no n'han quedat al marge. Hi ha qui ara compagina tant la botiga física com l'online, i es detecten tendències com que gent major de 65 anys que adopten costums més propis dels millennials, o l'interès per comprar els denominats vins naturals.
Romera ha llançat algunes recomanacions per als cellers que encara no tinguin botiga en línia i s'estiguin plantejant impulsar-la (ell ha recomanat a la DO Terra Alta crear un marketplace, un portal de venda conjunta). Ha recordat que és important treballar amb la idea del mobile first, o sigui dissenyar els entorns web primer per al mòbil i després per a la versió escriptori. Si bé el 65% del trànsit de l'e-commerce prové del mòbil, el 65% de les vendes són des de l'ordinador de taula, i això significa que moltes botigues online encara no estan adaptades a oferir una bona experiència de compra des del telèfon. Això sí, ha remarcat que "mai s'ha de començar a vendre online si no estàs preparat per cobrir les expectatives que pots generar al teu client", o sigui si no es pot garantir l'estoc, l'embalatge o el transport del producte en condicions.
Creix el consum de blancs i de vi català
Un altre aspecte que ha insistit és en la idoneïtat de buscar nous públics per al vi. "Potser tenim un públic més madur i estem deixant una mica abandonat el més jove", subratlla. Si bé en les etiquetes d'alguns vins és evident que es busca agradar els joves, a Internet "encara no és evident", sosté. En la mateixa línia s'ha expressat Josep Maria Pradell, que fins fa molt poc era el cap de compres de Grup Bonpreu de supermercats, tasca que ha exercit durant 16 anys. Ha indicat entre "les claus de l'èxit" figura elaborar "vins divertits per a un públic jove", si bé també ha indicat impulsar el km 0, el vi ecològic, la relació qualitat-preu, la varietat de raïm garnatxa i la tendència creixent a consumir vi blanc, si bé el negre segueix al capdavant.
Els factors decisius a l'hora de motivar la compra són sobretot la presentació, el preu i la marca del vi, segons Pradell, el qual ha precisat que, com més reconeixement té una marca, més es pot jugar amb el preu. A tot plegat li ha posat algunes xifres vinculades al Bonpreu. En el 2005, quan ell va començar-hi, el 40% de la venda de vins era dels Rioja i avui s'ha girat la truita, i el 60% són de DO catalanes (amb el cava i altres escumosos inclosos). En els darrers quatre anys també s'ha accelerat els canvis de la proporció que tenen els vins catalans en funció de la denominació d'origen. La DO Penedès ja té aproximadament la mateixa quota que la DO Catalunya (sobre el 15%) i la DO Terra Alta està a punt d'atrapar-les, i s'encamina cap al lideratge gràcies a la bona relació qualitat-preu.
Josep Maria Pradell, Grup Bonpreu: "Els vins que estan creixent més són els que es posicionen amb un preu de venda al públic entre els 3 i els 7 euros"
Pradell també ha corroborat quelcom que alguns cellers ja manifestaven temps enrere: el paper rellevant de les elaboracions a baix preu. "Els vins que estan creixent més són els que es posicionen amb un preu de venda al públic entre els 3 i els 7 euros", ha indicat, i encara és més evident en els blancs. De fet, ha especificat que un blanc que passi dels 7 euros difícilment arribarà a un determinat nivell de vendes, a no ser que tingui una marca forta al darrere o bé que se'n faci una política promocional forta, com la segona unitat a meitat de preu. També ha animat els cellers a presentar els vins de manera original i innovadora, ja que és el que més funciona, i els ha emplaçat a tenir present que, per a vendre en el súper, cal que estiguin plenament digitalitzats i que les ampolles duguin codi de barres.
L'enoturista vol singularitats i paisatge
A més de vendre vi, en els darrers anys molts cellers s'han abonat a oferir activitats enoturístiques, quelcom que s'ha complicat amb la pandèmia. La coordinadora de l'International Wine Tourism Think Tank, Zaida Semprún, ha aplicat certa dosi de realisme, especialment adaptada al temps present, ja que "sense celler no hi ha enoturisme, però sense enoturisme segueix havent-hi celler", si bé ha remarcat que el turisme vinícola té la seva rellevància, ja que "sobretot és una manera perquè el visitant es converteixi en ambaixador de la teva marca". Sosté que la tendència enguany s'encamina a atendre menys visitants, si cal fent visites personalitzades, però amb un preu mitjà superior, dedicant-los més temps per explicar els vins i el relat del celler, al tast i a vendre vi.
En conclusió, Semprún considera que els destins enoturístics han de ser competitius, sostenibles i biosegurs, i que han de buscar superar les expectatives dels visitants, perquè llavors el factor preu passa a un lloc més secundari. Ha afegit que els millennials i la generació Z (entre les dues són els nascuts entre els 80 i la primera meitat de la dècada dels 2000) seran els primers a viatjar quan s'aixequin les restriccions per frenar la covid, sobretot pel que fa als turistes internacionals, ja que tenen menys opcions d'acabar en una UCI si es contagien de coronavirus. És per això que creu que els joves és un segment a tenir plenament present en els pròxims mesos a l'hora de recuperar l'activitat enoturística.
Etiquetes:
Líders del canvi El més llegit
Ara a portada