Què hi ha darrere dels aromes de fonoll, brioix o vainilla d’una garnatxa blanca de la Terra Alta?

La garnatxa blanca de la Terra Alta té un perfil aromàtic fàcilment recognoscible. Cítrics, fruita blanca, herbes mediterrànies i, sovint, aquest fons anisat que recorda el fonoll o altres plantes mediterrànies. I, tot i així, pot donar vins molt diferents.

Algunes garnatxes blanques es mouen en registres tensos i directes. D’altres guanyen amplitud, textura o aromes més evolucionats que recorden el brioix, les espècies o la vainilla. La varietat és la mateixa. El paisatge, majoritàriament, també. Però molts dels aromes que apareixen a la copa no expliquen només una varietat, sinó també una manera de treballar la vinya, de vinificar i d’acompanyar l’evolució del vi.

En enologia, aquests aromes acostumen a agrupar-se en tres grans famílies. Els aromes primaris, vinculats sobretot a la varietat i a factors com el sòl, el clima o la viticultura; els secundaris, lligats a la fermentació i a determinades decisions d’elaboració; i els terciaris, que es desenvolupen amb el temps i la criança. La garnatxa blanca de la Terra Alta permet llegir aquestes tres capes amb força claredat.

 
L’Abrunet blanc, de Celler Frisach, es mou clarament en el registre més directe i varietal, molt centrat en els aromes primaris del vi. El vi combina dos moments diferents de verema d’una mateixa parcel·la per equilibrar tensió i maduresa. No es clarifica ni s’estabilitza i manté una expressió especialment neta de la fruita. A la copa hi apareixen cítrics, pera, poma verda i aquest fons anisat tan característic. Tot resulta fresc, precís i molt vinculat al paisatge sec i mediterrani de la zona.

A Celler Piñol, L’Ànima de l’Avi Arrufí es mostra en un altre registre. El raïm prové de vinyes velles i passa set mesos en dipòsit ovoide de formigó. La textura canvia. El vi guanya amplitud i profunditat, apareixen records de préssec i albercoc i una sensació més cremosa vinculada al treball amb lies. La varietat continua present, però el perfil aromàtic comença a desplaçar-se cap als aromes secundaris, més vinculats als processos d’elaboració que a la varietat en si.

La criança obre encara una altra lectura de la garnatxa blanca. El celler Edetària, amb l’Edetària Selecció Blanc, treballa el roure francès amb molta contenció, buscant més integració que protagonisme. Hi apareixen notes especiades, fruita madura i un lleuger fons de vainilla provinent de compostos presents a la fusta, però el vi manté tensió i recorregut. La sensació final té més a veure amb la profunditat i la textura que amb una criança evident, en un perfil on comencen a aparèixer aromes terciaris vinculats al temps i a l’evolució del vi.

Tres vins, una mateixa varietat i un mateix territori. I, tot i així, perfils aromàtics molt diferents.

Potser aquí hi ha una de les coses més interessants de la garnatxa blanca a la Terra Alta. Té prou identitat per expressar amb claredat el paisatge d’on surt, però també una enorme capacitat per desplaçar-se segons les decisions que acompanyen el vi des de la verema fins a la criança.