Enric Jové, McCann: «Difícilment els grans vins poden impactar al públic massiu»

L'entorn vinícola, gastronòmic i turístic del Penedès es va plantejar fer quelcom diferent, i es van decidir a obrir les portes dels cellers i els espais culturals més representatius i emblemàtics per fer-hi un festival de música disruptiu. Es posen d'acord Jordi Herreruela, director de Cruïlla i Enric Jové, CEO de McCann, per crear un festival a la carta, amb múltiples escenaris, per explicar un sector al Penedès durant un cap de setmana. Conversem amb Enric Jové perquè ens expliqui coses sobre el Ressons Penedès by Cruïlla.

Quins són els objectius del Ressons?

Òbviament, quan crees un esdeveniment vinculat a la venda d'entrades, vols que s'exhaureixin totes, però aquest festival és una mica diferent perquè està vinculat a una zona concreta. Volem fer un festival que a mitjà termini es consolidi com un esdeveniment diferent. Que la gent quan hi vagi comprovi que a 50 kilòmetres de Barcelona hi ha grans cellers, grans restaurants i grans espais per visitar. Volem omplir, però que els visitants vegin que qualitativament està molt bé.

El Ressons algun dia serà itinerant? O sempre es quedarà al Penedès?

El Ressons està pensat per néixer i morir al Penedès. Si apareix un altre projecte (com el Cruïlla de la Terra Alta), serà conceptualment diferent, no serà un Ressons. De moment estan previstes tres edicions. Després ja veurem, és molt aviat encara.

Quina és per tu la principal diferència amb altres festivals?

N'hi ha vàries. Els festivals es fan normalment en llocs adequats per absorbir grans aforaments, no són meravellosos, simplement resolen els problemes logístics per muntar escenaris. Amb electricitat funcionant amb generadors i, per tant, poc sostenibles. El Ressons es fa a llocs amb encant...

Has dit que hi ha participació pública...

Sí, tots els ajuntaments hi han participat, però també diferents administracions, els cellers i el Cruïlla i McCann. Hi ha hagut consensos amb 25 municipis, amb cellers de diferents denominacions d'origen, amb l'administració pública... De fet, gràcies a la part pública hem pogut posar uns preus immillorables, no són com els d'altres festivals. No són preus de festival. 

Ara posa't el barret de publicista... Per què el vi no té cabuda als grans festivals? És un problema només d'envàs?

El vi, des del punt de vista de màrqueting i comunicació, té un problema amb els productes que competeix per ser consumit en un festival. És la quota de mercat. El líder del món del vi té una quota del zero coma... per cent. Les quotes de la cervesa es construeixen amb doble dígit. Per tant, tenen molts més diners per invertir. L'envàs, segurament és un problema logístic també, i la categoria. Al Ressons segurament podràs tastar vins de dalt de la piràmide de valor del celler. A un gran festival tastaries segurament els més econòmics, els de menys valor.

I com podem arribar a aquest públic més "mainstream"?

És complicat. Els grans vins no poden comunicar per aquest públic massiu perquè no tenen recursos. Sí que poden fer, i fan, comunicació molt selectiva per impactar a un target més específic que pot ser potencialment consumidor. Però és difícil que les grans marques de vins, les de més qualitat, impactin al públic massiu. Això només ho poden fer empreses com Garcia Carrion, i ho fan per exemple, amb la seva marca Don Simon. Jo crec que el vi ha de jugar un altre tipus de guerra, que no és la de les masses. És la del valor.