Opinió
Gràcies, Bertín
«El senyor Osborne i els seus convidats tenen el bon gust d’acompanyar primer la conversa i després, el sopar, d’una copa de vi. Celebrem-ho.»
Molt s’està parlant aquests darrers dies del sempre “campechano” Bertín Osborne i del seu miracle d’audiència “En tu casa o en la mía”. Els motius del seu divorci -sembla ser que molt poc amistós- amb TVE ocupen planes als diaris i les imitacions del seu programa, moltes hores a la televisió i a la ràdio. Més enllà d’alguns dels seus comentaris durant les entrevistes, més propis de la televisió en blanc i negre, la majoria dels imitadors coincideixen en col·locar en els seus gags un mateix element: una enorme i desmesurada copa de vi negre.
El senyor Osborne i els seus convidats tenen el bon gust d’acompanyar primer la conversa i després, el sopar, d’una copa de vi. Celebrem-ho. En un panorama televisiu on gairebé tota la ficció és conreu adobat per a estratègies de branded content d’altres begudes (simplificant, publicitat que no ho sembla) amb pressupostos en marketing més generosos, és de celebrar que un programa líder en audiència tingui com un dels ingredients habituals l’ampolla de vi. Fins i tot és de celebrar que a programes d’humor com al "Polònia" no els hi passi per alt la copa de vi.
El fet és realment extraordinari: en primetime, i amb un seguiment enorme a l’Estat Espanyol i també a Catalunya, personatges populars, estimats i admirats per molta gent beuen i gaudeixen del vi. Són ja moltes les ocasions en què, implicada en projectes televisius on apareixia el vi -en horari protegit i no protegit-, hem tingut problemes amb òrgans de control o hem rebut recomanacions que no acabàvem d’entendre. El simple fet que un presentador o convidat apropés els llavis a una copa de vi semblava poc menys que un atac en tota regla a la moral i als bons hàbits de la ciutadania. Mitja hora abans l’espectador fàcilment havia assistit a un tiroteig o a qualsevol altra pràctica que atemptava contra la salut física i emocional. En quin moment hem oblidat la importància del vi en la nostra cultura? Caldria recordar que el consum de vi forma part de la nostra admirada dieta mediterrània. Amb moderació? Evidentment. Qualsevol dieta saludable comença pel sentit comú.
En un context en el qual el canvi d’hàbits ha esborrat l’ampolla de vi durant els àpats diaris a casa (qui dina amb la família a diari?), el repte del vi passa per recuperar i conquerir espais i nous moments pel consum. Cal ancorar el vi en l’imaginari col·lectiu, en el nostre dia a dia. Benvingut sigui l’espai d’en Bertín si aquest és un dels seus efectes col·laterals.
El senyor Osborne i els seus convidats tenen el bon gust d’acompanyar primer la conversa i després, el sopar, d’una copa de vi. Celebrem-ho. En un panorama televisiu on gairebé tota la ficció és conreu adobat per a estratègies de branded content d’altres begudes (simplificant, publicitat que no ho sembla) amb pressupostos en marketing més generosos, és de celebrar que un programa líder en audiència tingui com un dels ingredients habituals l’ampolla de vi. Fins i tot és de celebrar que a programes d’humor com al "Polònia" no els hi passi per alt la copa de vi.
El fet és realment extraordinari: en primetime, i amb un seguiment enorme a l’Estat Espanyol i també a Catalunya, personatges populars, estimats i admirats per molta gent beuen i gaudeixen del vi. Són ja moltes les ocasions en què, implicada en projectes televisius on apareixia el vi -en horari protegit i no protegit-, hem tingut problemes amb òrgans de control o hem rebut recomanacions que no acabàvem d’entendre. El simple fet que un presentador o convidat apropés els llavis a una copa de vi semblava poc menys que un atac en tota regla a la moral i als bons hàbits de la ciutadania. Mitja hora abans l’espectador fàcilment havia assistit a un tiroteig o a qualsevol altra pràctica que atemptava contra la salut física i emocional. En quin moment hem oblidat la importància del vi en la nostra cultura? Caldria recordar que el consum de vi forma part de la nostra admirada dieta mediterrània. Amb moderació? Evidentment. Qualsevol dieta saludable comença pel sentit comú.
En un context en el qual el canvi d’hàbits ha esborrat l’ampolla de vi durant els àpats diaris a casa (qui dina amb la família a diari?), el repte del vi passa per recuperar i conquerir espais i nous moments pel consum. Cal ancorar el vi en l’imaginari col·lectiu, en el nostre dia a dia. Benvingut sigui l’espai d’en Bertín si aquest és un dels seus efectes col·laterals.
Etiquetes:
Opinió Ara a portada