Contra la crisi, més vi i més cava

La crisi està essent difícil per al sector. Tot seguit expliquem les 10 raons per apostar fort pel sector del vi i el cava com a pilars de la nostra economia: 

1. Catalunya té el 19% de les empreses vitivinícoles de l’Estat espanyol, i les nostres vendes suposen el 36% del total de les vendes espanyoles. La indústria vitivinícola és el tercer gran sector de la nostra indústria agroalimentària, després de la carn i la fruita. Som, per tant, el primer productor de vins de qualitat de l’Estat espanyol i els primers en vendes. Estem parlant d’unes vendes netes de més de 1.000 milions d’euros l’any, una xifra que no podem permetre que entri en recessió.

2. Pel que fa al comerç exterior, la indústria vitivinícola catalana ha consolidat mercats importants arreu del món, i a hores d’ara és un dels sectors més potents i emblemàtics de la internacionalització dels productes catalans. Les nostres exportacions suposen prop del  40% de les vendes totals, i això és un bon exemple de posicionament en els mercats globals. Exportem a 140 països. Cal apostar per la consolidació d’aquests mercats i obrir-se encara més als nous mercats emergents, com Xina, Rússia, l’Europa de l’est i d’altres.

3. Pel que fa al teixit empresarial, la indústria vitivinícola catalana compta amb grans empreses de reconeguda fama internacional i una àmplia xarxa de petites i mitjanes empreses, concentrades al Penedès, però també amb una important dispersió per tot el país, garantint un bon equilibri territorial.

4. En el mercat del treball, es tracta  d’un un sector format per un conglomerat de més de 400 cellers, on treballen més de 22.000 persones, en una amplíssima gamma de professions que van des de la vinya fins al transport, l’enologia, l’enginyeria, la comunicació i el màrqueting.

5. A més, la indústria vitivinícola catalana desenvolupa i dinamitza al seu voltant una llarga llista d’indústries complementàries: la indústria de la maquinària i els productes del camp, l’arquitectura i l’enginyeria de construcció de cellers, la fabricació d’ampolles i dipòsits d’elaboració, grans indústries de disseny gràfic i impressió d’etiquetes, grans xarxes de distribució i comercialització, importants centres d’investigació i desenvolupament, i d’altres sectors paral·lels.

6. La nostra indústria vitivinícola té a les seves mans una de les grans oportunitats de desenvolupament econòmic del nostre país, que és el turisme del vi. Tenim una tradició turística acumulada, amb Barcelona com a epicentre turístic. Hem d’apostar per l’enoturisme, de forma valenta, original i immediata.

7. Tenim, una gran oferta complementària de turisme temàtic que s’ha de combinar amb el turisme del vi. Va des del turisme gastronòmic, fins al turisme del golf, el rural, el cultural, el de salut, etc.

8. La indústria vitivinícola catalana també està ben acompanyada d’altres indústries agroalimentàries que suposen una oportunitat magnífica de coordinar i sumar productes. Poden estructurar el seu desenvolupament amb diferents productes complementaris del vi, com els olis, els formatges, les fruites, el peix, la carn i els embotits, de manera que uns productes es recolzin mútuament per al desenvolupament econòmic conjunt.

9. La indústria vitivinícola i la indústria del suro es basen en la conservació dels cultius agrícoles i en el manteniment del paisatge natural, afavorint la conservació de la flora i la fauna autòctona i l’equilibri territorial.

10. Catalunya és la primera zona d’Espanya en indústria transformadora i comercialitzadora de producció agroalimentària ecològica, amb un important creixement del sector productiu els últims anys. Això ha suposat un valor afegit en l’obtenció d’aliments de màxima qualitat, respectant el medi ambient i sense utilitzar productes químics de síntesi (hormones, herbicides, adobs químics o plaguicides), de manera que hem de seguir apostant per una producció que ens ha donat bons resultats de comercialització exterior. Per tot això, i més que mai, hem d’apostar pels nostres vins i els nostres caves com un pilar estratègic de l’economia catalana.