El món editorial exposa més que mai el vi

“Al principi del principi de l’alfabet hi havia la poesia i el vi”, exclama l’editora de Vibop, la periodista vinícola i cultura, Montse Serra. Presenta amb emoció i entusiasme el número 31 de la col·lecció Envinats. Torna a donar veu al traductor i llicenciat en Filologia Clàssica, el tarragoní Pau Sabaté, a “Ara beu i enamora’t. Poesia breu grega de simposi”. Quaranta-sis epigrames d’origen simposíac i de diferents poetes de l’Antologia Palatina omplen les pàgines d’aquest nou volum, en una col·lecció que relaciona deliberadament el vi amb les arts, la cultura i la creació. És la primera vegada que Pau Sabaté fa una traducció de l’Antologia, descobrint tresors com aquest: “Soc la copa de Nèstor, de bon beure-hi./ Qui begui d’aquesta copa, que sàpiga que de seguida el corprendrà el desig d’Afrodita de bella corona.” És una de les inscripcions en alfabet grec més antigues que coneixem i que va ser gravada en una copa de ceràmica menuda, a la segona meitat del segle VIII aC.
 

El segon llibre de Pau Sabaté a Vibop confirma que poesia i vi son pilar de la cultura mediterrània, bressol de la nostra civilització. Constata que “la fundació de la Biblioteca d’Alexandria va revolucionar la literatura grega: donar la primacia definitiva a l’escriptura per sobre de l’oralitat. El projecte de reunir tota la literatura grega existent en un sol lloc i estudiar-la amb deteniment va donar un pes molt més considerable a una tradició que fins llavors caminava amb passos més lleugers. El resultat va ser una mena de Barroc de la literatura grega”. Llegir Sabaté, amb la seva precisió, delicadesa i cadència, és sempre la possibilitat de gaudir de la història, fent assumible i admirable la poètica vínica.

“Vermuts Miró i la història del vermut a Reus”, escrit per la periodista cambrilenca Isabel Martínez Martínez, arriba a les llibreries per recórrer més de cent anys de tradició, indústria i identitat vinculades a la capital el Baix Camp. El llibre, editat per MaserGrup que és l’actual empresa propietària de Vermuts Miró, repassa la trajectòria dels Miró des dels primers olors de donzell el 1914 i la fórmula Miró a l’actualitat, incloent les últimes innovacions enològiques – el rosat i el vermut 0,0 – o l’ampliació del magatzem i els canvis d’accionariat.

El llibre repassa no només l’evolució empresarial de vermuts Miró sinó que al llarg d’onze capítols també analitza la història d’una beguda que ha traspassat fronteres, de Reus al món, i que en els últims anys ha reviscolat i s’ha situat de nou al centre de qualsevol trobada amb bat de sol. Isabel Martínez rescata cartells, dades, fotografies i opinions de molts professionals vinculats a l’empresa però també d’externs que permeten fer una mirada de 360 graus envers una beguda amb un passat històric gloriós i amb un empelt inequívoc a la ciutat de Reus. El conjunt de beneficis de la venta d’aquesta obra es destinaran segons ha anunciat MaserGrup a la recerca i la promoció del vermut a Catalunya i a Espanya”. Aquest és el primer llibre de la col·lecció editorial que enceta l’empresa.

El científic Pablo Alonso González és l’autor de “Historia crítica del vino español”, amb pròleg de Juancho Asenjo (“humanista del vino” com ell mateix s’autoanomena al llibre) i epíleg de la sommelier i comunicadora Clara Isamat. Editat per Catarata, el llibre és una anàlisi històrica per les regulacions que ha viscut el vi, amb la idea d’entendre el concepte de vi natural i saber què el diferencia de l’artificial. Pablo Alonso recorda que la seva primera aproximació al sector del vi no va ser científica sinó cinematogràfica; parla d’ampolles de Jean Leon patrocinant un festival de cinema a León que impulsava el seu pare. Sigui com sigui, el llibre comença amb la redefinició de l’adulteració vinícola a meitats del segle XIX i finalitza amb la consumació de la fictio iuris, les reformes i disputes sobre el vi natural. Amb un descobriment cabdal: que el 1848 ja es va descriure el “vi natural” per distingir-lo del fals, adulterat i artificial. “Una reivindicació que creiem moderna – escriu Clara Isamat – i que ara té arrels profundes en les quals sostenir-se per seguir defensant el vincle entre viticultors amb la terra i el vi elaborat sense artificis, sense maquillatge, un vi que no necessita disfressar-se per justificar-se”.
 

La sommelier, referent al país a l’hora de transcriure i comunicar el moviment del vi natural, emfatitza el valor de la paraula confiança entre “terroir, elaborador, intermediari i qui el beu”. Per la seva banda, Asenjo diu que “el que avui anomenaríem vi natural, al segle XIX seria el vi elaborat amb mètodes tradicionals, sense additius químics industrials, amb fermentació natural i quasi artesanal, encara que amb algunes clarificacions i auxiliars enològics tradicionals”. Un llibre profund, amb afirmacions com aquesta de l’autor, que obren per altra banda debats interessants: “Mentre que els professionals i legisladors del segle XIX defensaven obertament el vi natural, les lleis contemporànies sobre el vi exclouen aquest concepte per complet, prohibint el seu ús a les etiquetes i la documentació oficial”.

Amb imatge de portada de l’il·lustrador tarragoní Pepe Serra, la periodista Maite Corsín publica “El club de las bebedoras”. Diu l’autora: “Estem vivint un moment en què l’alcohol es demonitza... i, a la vegada, es converteix en tema de moda regulatòria i social: zero, zero, zero”. Conscient del moment fràgil que viu el sector, Corsín, amb una àmplia experiència com a consultora i assessora vinícola, aborda temes espinosos al llarg de 64 pàgines: “Conversar sobre veritats incòmodes però imprescindibles: allò social, allò excessiu, per què encaixar tant, les nostres presons. Les teràpies, els èxits i els silencis. De transfons, una gran revelació”, escriu a xarxes socials per contextualitzar la novetat editorial.
 

En el llibre, l’autora que defensa el concepte que “el vi no es ven, sinó que es transmet”, ressalta que l’alcohol “ha estat combustible de civilitzacions (i sobretaules), medicina, ritus, tavernes, convivium, conversació, excés, refugi, celebració i també... dolor”. El títol de la publicació, accentuant el femení, no és casual. Diu Maite Corsín: “A vegades les dones ens bevem la vida amb silenci i necessitem encaixar encara més. Amb una mentida, amb un mirall, amb qualsevol cosa que ens ajudi a no dir el que sentim o desitgem. I aquest silenci – més que l’alcohol – és el que em ve de gust posar sobre la taula”. Publicat per Círculo Rojo, l’editorial líder en autoedició, també es pot trobar en format e-book.

Encara no hi ha data però serà al llarg d’aquest any i podria ser abans de l’últim semestre. Després de gairebé una dècada, la Bullipèdia amb el sommelier Ferran Centelles al capdavant de la direcció de la partida de begudes, clourà l’enciclopèdia Sapiens del Vino amb un últim volum. Serà el vuitè i estarà dedicat a l’experiència del client, a com viu el comensal l’oferta d’un restaurant i com es relaciona amb el vi. “Al llibre analitzem més de 50 factors que poden fer que un client esculli un restaurant enlloc d’un altre. També abordem qüestions molt actuals sobre com percebem el vi i el menjar segons l’estrès, l’ambient, la companyia i el moment, i de com prenem decisions, però també com influeixen aspectes com el viatge, el context o fins i tot el que hem begut abans”.

La neurociència tindrà novament un paper destacar en aquest volum que tancarà una obra titànica, amb la qual es podria plantejar una titulació de màster. Centelles avança que “el llibre integra moltes disciplines al voltant del vi i connecta la psicologia, la fisiologia, el servei, el comportament del consumidor i la neurociència”. Reconeix que aquest volum els ha costat per sobre dels altres, amb temàtiques molt explorades i molta bibliografia i obres de referència; “Aquí hem hagut de navegar per disciplines menys estudiades en relació al vi i l’experiència gastronòmica”. La direcció editorial del conjunt de volums va a càrrec de Rita Soler.