S’imposa la consciència, la lentitud i el valor de l’artesania a les novetats editorials i a les noves experiències enoturístiques

Al vi natural se’l defineix, així ho fa l’editorial Cinco Tintas, com “un dels moviments més apassionants de la viticultura contemporània”. Se n’ha parlat abastament en els últims anys tot i que les xifres de consum representen poc més de l’u per cent de la producció mundial; la majoria son projectes d’escala humana amb un número limitat d’ampolles. Sigui com sigui, desperta curiositat i interès, començant pel públic jove que hi troba espai perquè ha eliminat moltes barreres, la primera, la del llenguatge.

CT acaba de traduir a l’espanyol el llibre publicat per la periodista especialitzada i ara també viticultora Rachel Signer, editora i fundadora de Pipette Magazine. Aprofundeix en la filosofia compartida pel moviment que, al seu parer, “se centra en un enfoc no comercial i lliure de químics, així com un esperit independent i anticorporatiu”. I afegeix: “És un retorn a les arrels pageses de la viticultura, amb un aire una mica gamberro i estètica postmoderna”.

Certament, aquest és un reclam per a molts consumidors que han vist la llum després d’habitar un món distant, elitista i de grisos. De fet, l’autora diu que la primera copa de vi natural va ser “com aquella escena del Mag d’Oz en què, de sobte, la pel·lícula passa a color”. Fa més de deu anys que està vinculada amb el moviment, l’analitza, el dissecciona, el reflexiona i el comunica. Des de fa sis anys també fa vi natural a Austràlia. Ha fet el salt a fer vi perquè l’aprenentatge la travessi de forma definitiva.
 

El cas és que el seu llibre “El vino natural. Qué es y cómo disfrutarlo” és una guia escrita i visual atractiva, amb fotografies i il·lustracions, per endinsar-se en un univers que encara s’està gestant, que busca fer-se lloc, mantenir l’interès latent i també, per què no dir-ho, guanyar públic al convencional.

“El vi natural no ha arribat per ser definit, sinó perquè els productors puguin expressar la seva forma de cultivar i la seva creativitat el millor que sàpiguen, a la vegada que respecten un clima cada vegada més canviant i desafiant, i sempre amb el desig d’oferir al mercat vins estables dignes de ser beguts”, ressalta Signer. A la seva obra, hi apareixen etiquetes catalanes àmpliament com el Brutal de Partida Creus (Bonastre) que s’elabora amb varietats autòcontes: vinyater, subirat parent, sumoll blanc i xarel·lo vermell.
 

Continua sense aturador el cicle Envinats de Vibop Edicions, al capdavant del qual hi ha la periodista vinícola, Montse Serra. “Beure sense set. El vi en la literatura contemporània” del mallorquí Sebastià Perelló és el número 33 de la col·lecció.

“He fet un itinerari sense afany de ser cap mena de cànon, sense ànsia d’exhaustivitat”, confessa l’autor, expert en Filosofia i Lletres. “He traçat una via a partir de les reconfiguracions dels sentits de l’esperit del vi al llarg del temps per tal de fer visibles les seves identitats fluïdes. Diuen que no hi ha el vi, sinó els vins. Continuïtats i ruptures que es tatuen en la tradició literària, que, d’altra banda, interpel·la i interroga els lligams entre vi i societat. També he perseguit la traça de com el vi és present en la construcció de les identitats col·lectives”.

Les paraules revelen que som davant d’un erudit compartint a mansalva idees i reflexions de Colette a Pla, de Heminway a Duras, de Valéry i Apollinare a Pessoa, i molt més lluny i més enllà. Diu als inicis del llibre: “El vi pot significar una mena de plaer per a tothom, que tendeix a l’equilibri social de l’harmonia rousseauniana, una versió edulcorada de la concòrdia entre plebeus i nobles, però pensada des de l’ordre, el treball i la conformitat. O des del privilegi pot suggerir el luxe, l’hedonisme i la llicència pecaminosa del rococó”.

Entrevistat a través del correu electrònic, Sebastià Perelló se sincera: “He deixat que passàs en mi i ha estat una simbiosi entre vi i literatura des de fa mols anys, tot i que vinya i celler ja eren una presència important en la vida familiar sobretot en la del meu pare”. Aprofundeix en la idea de beure sense set, és a dir, de llegir el vi, i “especular com destrava la llengua, les lletres i la poesia” i tanmateix “comprovar que el vi i la literatura s’esmolen, fan un aliatge que transfigura el món i la bolla, com si l’un fos lubricant, catalitzador de l’altre”.

Nascut a Costitx, ha vist com el paisatge insular s’ha transfigurat amb la vinya i l’olivera “sobretot després del desastre que quasi ha fet desaparèixer els ametlers”, matisa. “El vi ha estat una manera de fer redol i en el vi també s’hi ha projectat aquelles imatges que han fet de l’illa un geosímbol on es produeix una fricció entre la seva exigüitat, la seva fragilitat i l’afany de fer-ne un espai amorf, quan ja som qualsevol lloc totalment desfigurat”, diu clar i contundent.

I amb orgull final, manifesta: “Com si fos un emblema de la resistència davant aquest espai d’homogeneïtzació que ens asfixia i que ens vol convertir en qualsevol banda. La tasca engrescadora que s’ha fet amb les varietats autòctones per ventura va per aquestes camades. La ultralocalitat insular és el que ens incorpora a l’universal. I els cellers també fan camí en aquest sentit”.

El món editorial no només abraça el vi, també el formatge que viu un moment d’auge malgrat que alguns formatgers artesans malden per sobreviure i altres tenen dificultats per trobar relleu. La periodista Gemma Urgell i l’especialista en empreses agroalimentàries Jordi Bertran han traspassat al paper tot el seu coneixement al voltant del món formatger, ells que en venen, n’afinen i en distribueixen a Xerigots des de fa 15 anys, amb epicentre a Vilafranca del Penedès.

La Rosa dels Vents (Penguin Llibres) els publica “Formatges. Consells, secrets i receptes irresistibles”, un volum de tapa dura que és “una continuació natural del camí (dels últims anys) de compartir coneixement, experiències i passió per un producte que és irresistible i capaç d’emocionar”. Com el vi.

“Passió i impuls” és el que els defineix a ambdós i ho manifesten d’inici al llibre per després desplegar tota la seva saviesa, recordant una afirmació que, fa anys, els va quedar gravada de la il·lustradora Pilarín Bayés: “El formatge és una menja civilitzada”. “El formatge no existeix sense la intervenció humana: és el resultat d’un gest antic i essencial, el de transformar la llet en alguna cosa capaç de perdurar”, remarquen.

I adverteixen: “Apostar pel formatge artesà, sovint, és apostar per la diferenciació, pel vincle amb el territori i per un model que posa al centre la matèria primera i les persones que la fan possible. En una cadena alimentària cada cop més tensionada, el paper dels productors esdevé clau, però també vulnerable”. El formatge, com el vi, assegurant paisatges i filosofies de vida.

De fet, el llibre comparteix, a més de l’ideari de la parella fruit d’haver bussejat a fons el sector, moltes receptes sucoses – amanida de feta amb carbassó i maduixa, albergínia escalivada amb stracciatella de burrata, fricandó de vedella amb moixernons, albergínia fumada i formatge Carrat del restaurant Cal Blay Orígens... – i s’atura inevitablement en les harmonies amb el vi.

Defensen els maridatges que fan complementaris els dos aliments i s’atreveixen a fer propostes noves: “Sovint funcionen millor els vins blancs, els escumosos o els vins amb una bona acidesa, perquè netegen el paladar i creen harmonies més fresques i equilibrades”. El llibre destil·la coneixement i és ple d’utilitat. Un bon consell, per exemple, és com saber quants formatges han de compondre una taula variada? La resposta és entre quatre i deu, però les raons son a les seves pàgines.

A propòsit de l’última novel·la – la cinquena- publicada de Lluís Llach, “El llibre daurat”, el Celler Vall Llach (Porrera) del qual n’és fundador, proposa una nova activitat enoturística amb la idea de trobar-se, tastar vins, compartir reflexions i sentir-se “a recer del món”.
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de 𝗩𝗔𝗟𝗟 𝗟𝗟𝗔𝗖𝗛 (@vallllach)

De fet, és així com s’anomena la proposta que es durà a terme al Mas del Porrerà el dissabte 24 d’octubre coincidint amb el Tasta Porrera i que comptarà, lògicament, amb la participació del cantautor. Entrades exhaurides per aquesta iniciativa que elogia la lentitud, el refugi que son llibres i vins i l’alegria que desencadena el gest antic de compartir taula i conversa.

Una proposta de petit format, ideada per la directora de Vall Llach, Isa Serra, que s’anirà desplegant al llarg de l’any, amb periodicitat bimensual. “No sempre tindrà el llibre com a esquer, però segur que tornarà a aparèixer la literatura amb continguts nous”, comparteix.

“El fil conductor anirà canviant, ara és una lectura que incideix en la persecució de les dones al llarg de la història, però més endavant en pot ser una altra sobre creativitat i creació, o convidarem un artista, o reflexionarem sobre una pintura, o posarem al centre qualsevol altra manifestació cultural amb sentit que doni peu a conversar, a reflexionar, a divertir-nos i a connectar-nos”, afegeix.

Li agradaria que les trobades fossin itinerants i fins i tot alguna tingués lloc fora del Priorat, per convocar nous públics i fer-nos a tots conscients que “a recer del món” pot succeir a qualsevol lloc del món amb valors i principis, però sempre amb la paraula i la copa de vi, molt a prop.