Christopher Cannan: «Una ampolla de Scala Dei del 74 per 4 dòlars em va canviar la mirada: aquell vi no podia valer tan poc»

Christopher Cannan és una de les figures clau del vi europeu -i català- de les darreres dècades. Exportador visionari, pioner del Priorat i soci fundador de projectes que han marcat un abans i un després, la seva mirada internacional ha estat decisiva per projectar vins catalans a mercats globals.

Propietari del celler Clos Figueras, fundat a Gratallops el 1997 després de recuperar una vinya vella abandonada. Avui és un petit univers integrat —celler, restaurant, allotjament i espai d’enoturisme— que elabora unes 35.000 ampolles a l’any: aproximadament 5.000 de blanc i 30.000 de negre, amb l’objectiu declarat de continuar sent un projecte petit i artesanal.

El seu llibre "Un viaje por el mundo del vino" sintetitza 40 anys venent vi a més de 40 països, una trajectòria que li ha permès entendre el mercat des de dins i observar l’evolució del vi europeu amb una perspectiva privilegiada.

Christopher, la teva trajectòria és llarga i molt internacional, explica’m una mica el teu recorregut...

Sí, ja porto més de 50 anys en el món del vi. Vaig començar a Bordeus, l’any 70, treballant per a un negociant que es deia Louis Eschenauer. Van ser tres anys molt intensos. Després vaig treballar per a un importador americà, Frederick Wildman, força conegut a Nova York. Jo estava afincat a Europa, viatjava moltíssim, i m’ocupava tant de les compres com de les vendes europees. Aquella època va ser la meva gran escola.

I després ja fundes la teva pròpia empresa a Bordeus, Europvin...

Exacte. Després d’aquells anys amb l’importador americà vaig fundar la companyia a Bordeus. Una empresa molt especialitzada en exportació de vins d’alta qualitat, no només de França, també d’Espanya, Portugal, Itàlia… Representàvem cellers com La Rioja Alta, Lustau, Vega Sicilia… i també diversos cellers petits que buscaven obrir mercats. Va ser una etapa molt bonica perquè veies créixer moltes bodegues.

“La meva entrada al Priorat va ser gràcies a una ampolla de 4 dòlars”

Apareixes en moltes històries del renaixement del Priorat. Quan et creues amb la regió?

Va ser gairebé per casualitat. A finals dels 70, estant als Estats Units, em va arribar una ampolla de Scala Dei del 74. Costava 4 dòlars. Em va cridar l’atenció: “Com pot costar això 4 dòlars?”. Me la vaig endur a Napa, la vaig tastar amb un winemaker i vam quedar impressionats. No quadrava: un vi així, tan barat. Quan vaig tornar a Europa vaig anar a visitar Scala Dei. Em va agradar moltíssim i vam començar a exportar els seus vins. En aquella època eren pràcticament els únics del Priorat que sortien a l’exterior.

I més endavant apareix Álvaro Palacios...

El 1989 el vaig conèixer al Wine Experience de Nova York. Estava ple de gent, soroll, impossible parlar. Però em va dir: “Vine a sopar a Logroño i t’ho explico tot bé”. Hi vaig anar uns mesos després. Em va explicar tota la idea de la nova onada del Priorat: els cinc pioners, el potencial del territori, les vinyes velles… tot era increïble.

Pocs dies després René Barbier va venir a Bordeus amb unes ampolles de Clos Mogador al cotxe. Les vam tastar. Eren vins poc coneguts, però s’hi veia una feina molt seriosa. I vam decidir presentar-los a Parker, juntament amb Mas Martinet i alguns vins més de Porrera. Això devia ser el 90 o 91.

A Parker li va encantar l’estil d’aquell moment, molt estructurat i amb molt roure nou. Va donar puntuacions molt altes i això va disparar la reputació del Priorat als Estats Units. Va ser un punt d’inflexió.

L’empresa exportadora encara existeix?

Sí, sí, existeix. Ara pertany a Vega Sicilia i a Emilio Lustau, cadascun amb el 50%. Són amics i proveïdors de tota la vida. Jo ja no hi tinc participació, però tenim una relació magnífica.

Anem a Clos Figueras. Com neix el projecte?

El 1997 em van dir que hi havia una vinya en venda a Gratallops, anomenada Figueras, pels arbres de la finca. Estava molt abandonada, feia anys que no es treballava. La vam comprar i ens hi vam posar de seguida. Va ser duríssim. L’any 2000 vam comprar unes hectàrees més, amb vinya vella. Les primeres veremes les vam elaborar en altres cellers perquè no teníem instal·lació pròpia. I el 2002 ja vam obrir el nostre celler.

 
I el projecte Espectacle?

Espectacle és un projecte que comparteixo amb René Barbier. És molt especial per a mi. Seguim exportant i continuem treballant conjuntament.

Clos Figueras ara és celler, restaurant, hotel…

Sí, a dalt hi ha la zona d’elaboració, a baix les bótes, i tot integrat amb l’oficina, el restaurant i les habitacions. Tot al mateix edifici.

Esteu molt enfocats en l’enoturisme. Quin pes té a l’empresa?

Moltíssim. Aproximadament la meitat de la nostra facturació prové de l’enoturisme. No només la venda directa: també el restaurant, el bar al centre del poble, les tres habitacions, l’apartament… Tot això junt genera gairebé el 50%.

Creus que aquest model és clau per a altres cellers de la zona?

Sí. Diversos cellers ja estan evolucionant cap a això. És necessari per a cellers petits i mitjans, perquè els marges del vi són els que són. L’enoturisme és una eina de futur.

Parlem del sector del vi. Quines són les seves principals debilitats?

La primera: el clima. La sequera a Catalunya és un repte enorme. Haurem de gestionar l’aigua d’una manera completament diferent. També baixa el consum i hi ha una pressió social creixent sobre l’alcohol.

Però hi ha oportunitats?

Sí, és clar. Adaptar-se al gust actual: vins amb menys extracció, més fàcils de beure. El Priorat té la sort de tenir molta acidesa natural gràcies a la llicorella. Això permet fer vins frescos fins tot i tenir un clima càlid. Una altra oportunitat és el segment premium, que pot permetre que el viticultor visqui millor.

El Priorat sempre s’ha associat a l’extracció, a la potència. Si ara es busquen vins més fluids, més fàcils, menys complexos, es pot perdre identitat?

No. El Priorat és mineralitat, i això es manté perquè ho dóna el sòl de llicorella. És cert que als 90 fèiem vins molt estructurats perquè el mercat ho demanava. Avui això ha canviat. Fem vins amb més fruita, menys fusta i més fluïdesa, però continuen sent vins del Priorat. La pissarra és única: permet retenir la humitat de la poca pluja que cau, cosa que manté la frescor dels vins.
 
Tot això que m'has explicat ho reflecteixes en el teu llibre "Un viaje por el mundo del vino", editat per Tolosa Wine Books...

Molta gent m’ho havia suggerit al llarg dels anys, però mai no trobava el moment. Quan en Lluís Tolosa em va proposar estructurar-ho tot en un llibre, vaig entendre que era l’oportunitat ideal. No volia fer unes memòries clàssiques, sinó deixar constància d’un període molt intens del vi europeu: els anys en què Bordeus era el centre del món, l’arribada dels nous importadors americans, el naixement de Priorat com a regió moderna.

I guanyes el Premi Especial del Jurat 2025 en els Gourmand World Awards 30 aniversari...

Sí. És un gran èxit que destaquin el meu llibre entre els millors llibres de vins publicats els darrers 30 anys.
 
Què t’ha aportat, a nivell personal i professional, revisar i explicar la teva història en aquest llibre?

El llibre és, sobretot, un homenatge a totes les persones amb qui he treballat i un intent de transmetre com ha evolucionat aquest sector des de dins. I també és una manera de donar context a projectes tan personals com Clos Figueras. Volia que quedés clar que darrere de cada vi hi ha decisions, riscos, amistats i molta passió. En Lluís Tolosa va saber traduir el llibre amb precisió i amb una sensibilitat extraordinària.